Guillot: "La reforma és un atemptat als drets laborals"

El senador d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), adscrit al grup Entesa Catalana de Progrés, Jordi Guillot, ha defensat avui a la Cambra Alta el veto al projecte de llei de reforma laboral que ha qualificat d'"un dels pitjors atemptats als drets laborals". Per Guillot: "El govern socialista no té model propi ni alternatiu al neoliberalisme" i ha lamentat el rebuig al veto amb la "complicitat" de CiU i dels senadors del PSC. Guillot ha denunciat en la seva intervenció aquest matí a la Comissió de Treball i Immigració del Senat que amb la reforma laboral es permet un acomiadament més fàcil i barat i que es reduirà entre un 55% i un 80% els costos de l'acomiadament a més de fer més vulnerable l'ocupació fixa.

"És paradoxal que un dels arguments que s'han utilitzat per justificar aquesta reforma i atacar els sindicats és la seva pretesa utilitat per anar eliminant la temporalitat davant d'uns sindicats només preocupats de defensar els treballadors amb contractes indefinits quan aquells que en la fase expansiva no es van preocupar per res de l'alta temporalitat redueixin ara la defensa del treball fix com un privilegi insolidari amb els treballadors amb contractes indefinits", ha assenyalat el senador ecosocialista.

"L'experiència de tots aquests anys ens indica que l'única manera de garantir el treball estable és en el marc d'un model productiu en què el capital humà sigui un factor important i la confiança en un creixement econòmic sostingut que permeti mantenir l'ocupació en l'empresa ", ha subratllat Guillot.

Per Guillot, la reforma de la llei segueix insistint en la "fracassada" aposta de buscar la competitivitat de la nostra economia via reducció dels costos laborals i no en l'aposta d'increment de la productivitat a través de la formació, innovació i l'ús de qualitat.

Efectes devastadors de la reforma

El senador ecosocialista ha insistit que entre els efectes reals d'aquesta llei es justifica l'acomiadament com a simple mesura de millora de l'empresa i s'introdueix l'acomiadament "preventiu". Guillot també ha criticat que es faciliti l'acomiadament "exprés" per causes objectives per eliminar els salaris de tramitació i s'amplia la subvenció amb recursos públics dels acomiadaments.

"Els efectes reals de l'aplicació en el mercat del treball d'aquesta llei seran devastadors", ha afegit en la seva intervenció Guillot, que ha advertit al Govern espanyol que "amb aquestes polítiques no només estan trencant consensos i aliances socials sinó que s'instal.len en unes polítiques neoliberals que els desarmen ideològicament i políticament".

CiU i PNB han possibilitat novament que la reforma laboral passes el tràmit del Senat. Totes dues formacions s'han abstingut.

Encara que el resultat de la votació ha estat un empat (12 a favor, 12 en contra i dues abstencions), el projecte de llei s'ha finalment aprovat es tracta d'un vot ponderat. Això vol dir que cada vot té un valor determinat en funció de la representació de cada grup. Si es traslladés al Congrés, la votació constaria de 129 vots a favor i 123 en contra.

El 9 de setembre, votació definitiva

El fet de votar en bloc ha impedit a ERC i ICV (inclosos en Entesa) mostrar el seu rebuig al projecte en conjunt. En haver estat esmenat a la Cambra alta, el projecte de llei tornarà al Congrés el proper 9 de setembre, on previsiblement s'aprovarà de forma definitiva.

El grup parlamentari socialista esperava comptar amb el suport del PNB, grup amb el qual es va pactar aquesta redacció al Congrés dels Diputats. Al final s'han abstingut, com CiU, que havia presentat diverses esmenes per modificar les causes de l'acomiadament objectiu. En una demana un canvi molt subtil perquè les empreses puguin demostrar davant la justícia els motius objectius de l'acomiadament. On el text actual parla de "la raonabilitat de la decisió", demana CiU que digui "prou indicis raonables", matís que facilita aquestes acomiadaments. En l'altra, que els sindicats i els empresaris puguin pactar nous motius en els convenis col.lectius.

Un altre punt que CiU ha convertit en cavall de batalla, rau en la modificació de les condicions laborals (allò que fa a canvis sobre horaris, torns, trasllats) i les clàusules de desvinculació salarial. CiU vol que, en cas que no hi hagi acord, al final prevalgui la decisió empresarial. En les esmenes transaccionals que el PSOE va presentar ahir als altres grups parlamentaris no es recull cap de les exigències del grup català. "Seria bascular la reforma del costat patronal", explicaven parlamentaris socialistes.

Un altre punt important que s'ha aprovat és la proposta socialista que les treballadores de la llar (i la resta de treballadors que poden cobrar part del seu salari en espècie) cobrin almenys en efectiu el salari mínim interprofessional (633,3 euros mensuals).

Base espanyola assetjada pel poble afgà

Uns 200 afganesos s'estan manifestant contra les tropes espanyoles a la província de Badghis (nord-oest de l'Afganistan), després d'una discussió i posterior tiroteig entre militars afganesos i espanyols, en què han mort dos guàrdies civils espanyols i un policia afgà. La discussió ha tingut lloc en el transcurs d'uns exercicis de formació. En escoltar els trets, els civils s'han amuntegat a la porta de la base demanant informació. Quan s'els ha dit que havia mort un policia afganès, han exigit el cos del mort però des de la base es va informar que aquest no es podia moure fins que arribés un jutge i fes l'aixecament del cadàver, moment en què van començar les protestes, que han deixat almenys 18 ferits.

Protestes descontrolades

Pocs minuts després del tiroteig, la situació estava "descontrolada", en paraules de la col.laboradora de RNE a la zona. Els civils afganesos insistien a tenir el cos del soldat afganès i van protagonitzar un intent d'assalt a la base que va haver de ser repel.lit des de l'interior amb trets a l'aire.

No només hi ha concentracions a les portes de la base, un grup d'afganesos s'ha acostat també a la casa de l'antic alcalde de la localitat i un altre ha intentat agredir el governador de la província de Badghis. D'altra banda, una multitud ha fet fora als carrers de la ciutat, on els manifestants han incendiat habitatges, trencat ventanasy llançat proclames contra les tropes.

La situació és completament insòlita ja que la ciutat de Qal-i-Now sempre havia estat una localitat tranquil. Des que es despleguessin allà les tropes espanyoles, el 2005, mai havia passat una cosa així, explila la col.laboradora de RNE. "Hi havia hagut manifestacions contra les autoritats locals, mai contra les tropes espanyoles".

Protestes per la detenció d'Eudald Calvo

Eudald Calvo, militant independentista de Maulets i el SEPC, ha sortit en llibertat amb càrrecs aquest matí, després de declarar a la jutgessa, que li imputa un delicte d'associació il·lícita, danys i desordres públics. Calvo fou detingut ahir pels mossos, que el van anar a cercar a casa seva i l'han mantingut a comissaria fins que avui al matí ha anat al jutjat. Alerta Solidària, Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han condemnat la detenció i 'persecució' del militant independentista Eudald Calvo, detingut ahir a la tarda pels mossos d'esquadra acusat d'associació il·lícita, danys i desordres púbics i per una falta de lesions.

Segons han informat els Mossos, la detenció es deu a uns incidents ocorreguts el passat febrer durant una acció de protesta contra l'augment del preu del transport públic a l'estació de ferrocarrils de l'UAB.

En un comunicat titulat 'Prou persecució a l'independentisme: Eudald llibertat!', les tres organitzacions critiquen que, 'havent pogut citar amb temps l'Eudald', els agents hagin 'optat per l'assetjament i l'amenaça', en anar a buscar-lo a casa i endur-se'l a la comissaria. També critiquen 'el silenci que mantenen sobre les acusacions concretes' i 'que no hagi quedat en llibertat en espera de personar-se als jutjats'. Per a les organitzacions, 'tot plegat' és 'una mostra més de l'interès desmesurat' dels mossos 'per perseguir independentistes'.

A més, consideren que Calvo ha estat detingut per la seva militància 'en defensa de la universitat pública, lluita a la qual ha dedicat bona part de la seva vida els últims anys, a la Universitat Autònoma i arreu dels Països Catalans'.

Ahir a la tarda, els mossos d'esquadra van carregar (vídeo) contra una setantena de persones s'ha concentrat davant la comissaria de Mataró com a protesta per la detenció i mostra de solidaritat cap al jove. Una desena de persones van resultar ferides i una més detinguda segons que ha dit Maulets. Mercè Massuet, portaveu d'aquesta organització, diu que el cap dels Mossos va justificar la càrrega perquè el detingut havia traspassat el perímetre de seguretat de la comissaria.

Alerta Solidària ha convocat una altra concentració per a aquest matí davant dels jutjats de Mataró, on és previst que Calvo vagi per declarar al jutge.

ADN revela els orígens jueus i africans de Hitler

Un estudi de l'ADN d'un descendent d'Adolf Hitler va revelar que el genocida nazi tenia entre els seus ancestres a representants de les races que va intentar exterminar durant el Tercer Reich. El periodista Jean-Paul Mulders i l'historiador Marc Vermeeren van aconseguir material biològic per a l'estudi, per al que van robar un tovalló amb una mostra de saliva d'un nebot-nét del Führer, Alexander A. Stuart-Houston, de 61 anys i resident als Estats Units. Segons l'anàlisi realitzada, l'ADN dels Hitler té el cromosoma E1b1b, que és poc corrent a Europa Occidental i, en canvi, està molt estès entre els berbers, indígenes del nord d'Àfrica que viuen al Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia, així com entre els jueus.

No és la primera vegada que es parla de les suposades arrels jueves de Hitler. Així, alguns investigadors afirmen que el pare del dictador va néixer fruit d'una relació extramatrimonial entre la pagesa Anna Maria Schicklgruber i un jueu de cognom Frankenberg i que després va ser adoptat pel temporer Johann Georg Hiedler que es va casar amb la seva mare.

Altres afirmen que l'avi de Hitler era el banquer sionista Solomon Mayer Rothschild. Aquesta informació va ser revelada per dos fonts de molt alt nivell: Hansjürgen Koehler oficial de Heydrich, que era l'ajudant directe de Heinrich Himmler, i Walter Langer, un psiquiatre que va realitzar el perfil psicològic de Hitler per a l'OSS, el Servei Secret dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

El Llibre Groc N º 7 (Col.lectiu d'autors, Ed Fèlix, Fritz Springmeier) ja havia discutit el seu origen i va escriure: "Walter Langer, psicoanalista, demostra en el seu llibre "La ment de Hitler", amb evidències de suport, que Hitler era el fill del baró Salomon Mayer Rothschild de Viena. La policia austríaca va posar en marxa un expedient secret sobre els orígens de Hitler. El canceller Dollfuss havia ordenat la investigació. Es va descobrir que la seva àvia, Maria Anna Schicklgruber, va treballar al servei del baró Rothschild quan es va quedar embarassada. Quan els Rothschild van conèixer la notícia, la van enviar a una clínica a la ciutat on va parir. És allà on va néixer, el 1837, Alois Hitler, el pare d'Adolf Hitler".

Segons sembla, el nebot de Hitler, Patrick, podria conèixer el secret familiar i fins i tot hauria intentat fer xantatge al seu oncle, però l'advocat del dictador va publicar dades per desmentir els presumptes orígens jueus de Hitler.

Veure també:
/2010/05/jacob-adolf-hitler-fill-de-salomon.html

http://www.theforbiddenknowledge.com/hardtruth/hitler_was_a_rothschild.htm

Transnístria boicotejarà eleccions de Moldàvia

L'autoproclamada República Moldava de Transnístria no obrirà els seus col.legis electorals per votar en un referèndum i pels comicis parlamentaris de Moldàvia, va informar el canceller de Transnístria, Vladímir Yastrebchak: "Els col.legis electorals de Transnístria no seran oberts. No hem rebut la respectiva sol.licitud de Kishinev", va afirmar Yastrebchakla en comentar la convocatòria a Moldàvia d'un ratificació, el proper mes de setembre, sobre l'elecció del president de Moldàvia per vot directe i comicis legislatius anticipats el proper mes de novembre.

Al mateix temps, el ministre d'Exteriors de la república autoproclamada va afegir que a la frontera entre Transnístria i Moldàvia, a la part moldava, funcionaran 11 centres electorals: "Ciutadans de Moldàvia que viuen a Transnístria i volen participar en les eleccions en el territori moldau no trobaran cap obstacle (per complir aquest objectiu), va precisar el canceller de Transnístria.

Després de la desintegració de l'URSS, uns districtes de Moldàvia de la riba esquerra del riu Dniestr, en reacció als plans de forces polítiques d'extrema dreta de Chisinau d'annexar Moldàvia a Romania, van declarar la fundació de la República Moldava de Transnístria.

Les autoritats de Moldàvia no van acceptar l'autoproclamació i van intentar introduir tropes a la república secessionista, per la qual cosa va sorgir un conflicte armat que va durar diversos mesos.

Actualment, un contingent militar mixt de Rússia, Moldàvia i Transnístria vigilen la pau a la zona del conflicte. Transnístria segueix insistint en obtenir independència, però Moldàvia l'hi nega, limitant-se a oferir-li una àmplia autonomia.

Les negociacions sobre l'arranjament del problema de Transnístria amb participació de mediadors internacionals en format "cinc més dos" (Moldàvia, Transnístria, Rússia, Ucraïna, l'OSCE, l'UE i EUA) van ser suspeses al febrer de 2006, però continuen les consultes en aquest format.

Colòmbia: Dones contra la guerra

Entre el 16 i el 23 d’agost ha tingut lloc a Colòmbia la Trobada Internacional de Dones i Pobles de les Amèriques contra la Militarització. Més de 1000 dones i homes militants d’organitzacions socials i polítiques i de moviments populars d’Amèrica Llatina i d’arreu del món han estat a Colòmbia per tal de verificar els efectes de la militarització, en missions humanitàries de distintes regions del país, de construir una agenda comuna estratègica de treball, amb èmfasi en les bases militars, i de realitzar una vigília de protesta contra la militarització i la presencia de forces estrangeres en el territori.

Ahir, 23 d’agost, a la nit, es va realitzar davant del consolat de Colòmbia de Barcelona, una vigília que va comptar amb el recolzament d’EUiA des de la seva Àrea de Solidaritat i Pau, per donar suport a la Trobada i en “contra de la guerra i la militarització, i per la vida, l’autonomia, la sobirania dels nostres cossos i territoris”.

La responsable de l’Àrea de la Dona d’EUiA i diputada al Parlament, Mercè Civit, ja va expressar abans que comencés la Trobada de Dones i Pobles contra la Militarització tot el suport d’EUiA “a les dones que lluiten per la pau”. “Els conflictes armats i guerres són una forma de control polític social i econòmic dels pobles que destrueix el teixit social per això és tan important que les dones estiguin organitzades”, defensa Civit, que també és del parer que “ les dones són que més pateixen els estralls de les guerres”. La dirigent d’EUiA també demana al Govern de Colòmbia que respecti i protegeixi les organitzacions de dones.

Miguel Hernández a Benicarló

Dijous 26 d'agost al casal de BENICARLÓ, a les 18H. MIGUEL HERNÁNDEZ, Centenari del naixement d’un poeta comunista 1910-2010. Recital poètic i concert acústic. ORGANITZA: EUPV-JCPV-ASSEMBLEA BENICARLANDA PER LA III REPÚBLICA. I avui Dimecres 25 a les 19:30 al Pub El Refugi de Vila-real (Carrer Onda) i dins del "Cicle de Cinema Roig" organitzat per l´agrupació del PCE-PCPV de Vila-real, es projectarà el llargmetratge LIBERTARIAS, que conta les vivències d´un grup de dones llibertàries en diferentes fronts de la Guerra Civil. Una monja que descobreix la solidaridad fora de la fe, prostitutes, obreres, etc., unides per a combatre el feixisme i defensà les ideologies i els drets socials pels quals lluiten. Com sempre, la entrada és lliure. Esteu totes i tots convidats.

EU exigeix al PP complir els compromisos

Esquerra Unida exigeix al Consell que faça complir els compromisos amb Terra Mítica i protegisca la plantilla de treballadors: "Extraordinàriament preocupant", així ha qualificat el diputat autonòmic d'EUPV, Lluís Torró, la decisió de l'empresa Aqualandia-Mundomar d'avançar el tancament de Terra Mítica al pròxim mes de setembre i preparar un expedient de regulació d'ocupació (ERE) temporal que podria afectar més del 65% dels treballadors. El diputat exigix que “el Consell done la cara i faça complir els compromisos que es van fer públics en el moment de la firma de l'acord amb l'empresa, entre els que figuraven el manteniment de la plantilla”.

“No té cap justificació que a penes tres setmanes després que aquesta empresa prenga les regnes del complex, anuncie mesures tan greus com deixar en el carrer temporalment a 400 treballadors dels 600 de la plantilla”, ha manifestat el diputat d'EUPV. “El conseller Gerardo Camps no pot passar del tema quan ambdues parts van ressaltar públicament com a elements fonamentals de l'acord que no haurien expedients de regulació d'ocupació”, ha afegit Torró.

El diputat dubte que tancar el parc abans del fi de temporada siga una mesura adequada quan altres vegades s'han escomés obres sense tancar i mantenint plantilla. Lluis Torró indica que “els treballadors no poden ser la moneda de canvi d'una gestió ruïnosa que ha deixat un forat importantíssim en les arques públiques” i insta al Consell a què exigisca a Aquamar-Mundomar el compliment dels acords.

Marga Sanz: "El PP es burla de la democràcia"

La diputada d'EUPV Marga Sanz afirma: "És una burla a la democràcia que Camps aspire a la Presidència de la Generalitat. El PP haurà de combinar la campanya electoral amb el possible judici a Camps i això serà una peripècia que pagarem tots els valencians i valencianes". La coordinadora d'EUPV i diputada a Les Corts Valencianes, Marga Sanz, ha qualificat avui de burla a la democràcia i a les institucions valencianes el fet que el PPCV considere a Francisco Camps el seu candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana. "És intolerable que l'actual President, implicat en el cas Gürtel, es presente a la reelecció" i afegeix que "és una falta de respecte a tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencià".

La diputada d'EU considera que Camps "no sols no deuria presentar-se a la reelecció sinó que a més deuria apartar-se de la vida pública, ja que el País Valencià no es mereix un President que pot seure en la bancada dels acusats per greus delictes de corrupció". Sanz lamenta profundament que el PPCV es negue a fer una neteja en les seues fileres i assegura que això els passarà factura en les properes eleccions, "combinar la campanya electoral amb el possible judici a Camps serà una peripècia que pagarem tots els valencians i valencianes, ja que ningun membre del Consell estarà preocupat per governar, per fer polítiques per eixir de la crisi, estaran centrats en els seus problemes amb la justícia i en els comicis del mes de maig".

La Coordinadora d'EUPV fa una crida a la ciutadania per a que es rebel·le contra aquells que es dediquen a utilitzar els diners públics en benefici personal o del seu partit, "cal demostrar que la immensa majoria estem per la transparència i en contra de la corrupció".

Albiol: "L'aeroport de Castelló és una presa de pel"

Marina Albiol, diputada d'EU, demanarà la compareixença del Director d'Aerocas en Les Corts per a que explique quants diners ens estan costant tots els retards en la construcció de l'aeroport. La diputada d'Esquerra Unida a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, considera que el nou ajornament de la inauguració de l'aeroport de Castelló "és una mostra més de com s'està prenent el pèl als ciutadans i ciutadanes de les comarques de Castelló per part del Consell i la Diputació de Castelló".

Albiol recorda que el Partit Popular porta més d'una dècada fent-se propaganda amb l'aeroport, "és una infraestructura que han presentant en multitud d'ocasions, que els ha servit per a fer-se fotos, que han utilitzat en totes les campanyes electorals, però a hores d'ara encara no és una realitat".

La diputada d'EU acusa al PP de dedicar-se a vendre fum constantment, "es passen la vida anunciant imminents inauguracions i creant falses expectatives als castellonencs i castellonenques, vivim en la ciutat de les maquetes, dels grans projectes que s'eternitzen i que tarden dècades en veure la llum, no sols està passant amb l'aeroport, tenim també la ciutat de les llengües o la ciutat de la música".

Albiol ha anunciat que demanarà la compareixença del Director d'Aerocas en Les Corts Valencianes per a que explique públicament quins són els vertaders terminis i per saber "quants diners ens estan costant als ciutadans i ciutadanes tots els retards en la construcció de l'aeroport de Castelló, perquè no és just que la mala gestió i la falta de planificació del Consell es tingue que pagar amb els diners de tots els valencians i valencianes".

L' ONU denuncia que Israel no coopera

El Govern d'Israel no ha atorgat permís a la missió composta per tres alts funcionaris de països diferents, que són els encarregats d'aclarir els fets el passat 31 de maig a l'assalt a la Flotilla per tal d'identificar les circumstàncies i per evitar que aquest tipus d'accions es repeteixi. Juan Carlos Monge, funcionari que treballa amb l'equip de recerca designat pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides, va denunciar manca de cooperació per part d'Israel perquè flueixi la missió.

La comissió composta per tres jutges de Malàisia, Regne Unit i Trinitat i Tobago, no ha rebut el permís d'Israel per ingressar en el seu territori amb l'objectiu d'avançar les investigacions que expliquin el que ha passat en l'assalt del passat 31 de maig en el qual van morir nou activistes turcs i una trentena de ferits a mans de l'Exèrcit israelià.

Les víctimes formaven part d'un grup de voluntaris que es dirigien a Gaza per lliurar ajudes materials i humanes als palestins i trencar el bloqueig imposat pel Govern d'Israel des del 2006.

La comunitat internacional va criticar de manera contundent l'atac d'Israel i la violència amb la que va impedir l'arribada al seu destí de les missions humanitàries.

Sobre aquest cas, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va resoldre la creació d'una comissió d'alts funcionaris per aclarir els fets i va acotar que "el comitè no té com a propòsit determinar responsabilitats criminals individuals, sinó examinar i identificar els fets, circumstàncies i context del incident, així com recomanar maneres d'evitar que es repeteixi".

A principis de mes, el secretari de l'Organització de Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, va ordenar la conformació de la comissió i en el seu moment, les autoritats d'Israel van justificar l'assalt adduint que la tripulació a bord de l'embarcació estaven decidits a atacar els seus soldats.

El grup de tres experts ha de presentar el vinent 27 setembre un informe davant el Consell de Drets Humans de l'ONU amb els resultats despresos de les entrevistes efectuades a testimonis i funcionaris implicats en l'assalt.