dijous, 31 de maig de 2012

Culpen a la família reial de Qatar per l'incendi de Doha

L'oposició de Qatar va culpar dimecres a la família real pel recent incendi en què van morir 19 persones, la majoria nens, a la capital, Doha. Ha afegit que el foc que va causar la tragèdia del centre comercial Villaggio va tenir com a mòbil una disputa dins de la família monàrquica.

L'incendi va segar la vida de 13 nens (quatre espanyols, i la resta japonesos, filipins, benineses, neozelandesos, etc.) Quatre mestres i dos bombers. Els nens i els seus cuidadors van quedar atrapats a la guarderia, després de desfermar l'incendi al centre comercial Villaggio Gympanzee, el 28 passat.

Un dia després de l'incident, el fiscal general va sol·licitar l'arrest de la filla del ministre de Cultura qatarià i propietària de la guarderia del centre, Imram al-Kuwari, del propietari del centre comercial, del director general de l'establiment, del cap de seguretat i de la vicedirectora del centre, com a part de les investigacions sobre el sinistre.

El cap de Defensa Civil, Hamed al-Dohemi, va assenyalar que les primeres indagacions mostren que l'origen de l'incendi va poder haver estat provocat per una fallada electrònica, un cigarret mal apagat o un acte negligent.

Operació feixista del PP: dotze detencions a Manacor i Palma


La Policia Nacional espanyola ha encetat aquest matí una operació política sense precedents a Mallorca que amb 12 detencions ataca de ple tres causes polítiques molt presents a l'illa: les protestes a favor de la llengua i contra les retallades que persegueixen el president del Govern, la lluita estudiantil a la Universitat de les Illes Balears i la defensa dels drets del poble sahrauí. Tot, dos dies després que els independentistes detinguts a Bunyola denunciassin els maltractaments físics i psicològics patits a mans de la Guàrdia Civil.

Testimonis detinguts

Els cinc detinguts i acusats de desordres públics per l'ocupació del Consulat del Marroc a Palma han denunciat una 'detenció il·legal'. Primer, havien estat citats a declarar com a testimonis, i després, en arribar a comissaria i declarar, els han acusat de desordres públics. De fet, demà han estat citats a declarar com a testimonis dos activistes pro-sahrauís més, però tot apunta que també podrien acabar sent imputats i detinguts durant una estona a comissaria.


A més, alguns dels acusats han denunciat que es tracta d'una investigació que hauria estat impulsat a instàncies del Ministeri d'Exteriors del Marroc i que ara ha trobat continuïtat en el delegat del Govern espanyol a Balears, José María Rodríguez.

Els activistes sahrauís i pro-sahrauís que ocuparen el consulat de Palma van denunciar haver patit també l'agressivitat de la seguretat marroquí, amb cops i potades, a més de ser retinguts a l'interior de l'edifici durant una bona estona. Un dels testimonis que ha declarat aquest matí ha assegurat a La Veu de Mallorca que no tenen "por de res" i que l'única violència que s'emprà a l'ambaixada fou la dels agents armats. Per això, ha dit, “declararem tantes vegades com faci falta i denunciarem la brutal agressivitat que va patir un dels nostres companys”

Estudiants fitxats


Per la seva banda, els sis estudiants i professors que participaren en l'ocupació pacífica de la Conselleria d'Educació han estat detinguts durant unes tres hores a la comissaria central de la Policia Nacional a Balears. Diversos agents els han fitxat i els han près les emprentes digitals.

Els sis s'han negat a declarar o ho faran en les pròximes hores, i la policia també els imputa els presumptes delictes de desordres públics, malgrat que un d'ells és, precisament, el membre de Maulets que patí un cop agressiu de la cap de gabinet de la Conselleria d'Educació, Ana Rodríguez (PP), segons demostren els vídeos de TVE i d'altres penjats a la xarxa.

Entre els detinguts de la UIB també hi ha un professor i el portaveu i cara pública de l'Assemblea UIB, que en una roda de premsa posterior a l'ocupació van anunciar noves mobilitzacions.

Fets de Manacor

D'altra banda, l'autoritat policíaca també ha interrogat aquest matí dues persones imputades per la cassolada que va tenir lloc a Manacor amb motiu de la visita del president del Govern, José Ramón Bauzá (PP). Una d'elles podria haver reconegut haver participat de la manifestació, tot assumint-ne les responsabilitats.

Cal recordat que aquest dilluns el #BauzáTour també va desfermar tres detencions violentes de la Guàrdia Civil al poble de Bunyola. De fet, avui mateix, el Esquerra Oberta Bunyola ha convocat una concertació silenciosa al poble, a les 20:00 h a la plaça de l'Església, en solidaritat amb els detinguts, a favor del dret a manifestar-se i contra la brutalitat a les comissaries.

Reaccions polítiques

La convocatòria d'aquest dijous a Bunyola compta també amb el suport de l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM), que durant aquests dies ha denunciat reiteradament l'inici d'una d'una ràtzia política i policíaca. El sindcat STEI-i, la CGT i altres col·lectius també han denunciat els fets i ha exigit que s'aturin aquests processos de caràcter polític.

Per la seva banda, representants de diferents partits institucionals, com ERC, el PSM o el PSIB-PSOE, han denunciat part dels fets i han demanat compareixences oficials del Govern. A més, també han condemnat les actuacions il·legals que hi hagi pogut haver en algunes de les manifestacions.

En aquesta ocasió cap dels detinguts no ha denunciat maltractaments físics o psicològics a comissaria, però en la majoria de casos han considerat "indignant" que es criminalitzi la gent que participa de mobilitzacions populars.

Els extècnics de RTVV que van signar el contracte del viatge del Papa complien "ordres del director"

Una treballadora de Servimadrid declara que va treure 170.000 euros i que Isabel Jordán (PP) se'ls va reclamar "a la porta del banc". Entre els actes organitzats per Gürtel en l'intercanvi de diners públics: el primer aniversari dels atemptats de l'11 de març de 2004, un homenatge en memòria de Miguel Ángel Blanco i l'encàrrec d'un quadre de l'exalcalde madrileny i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Els extècnics de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) que van signar l'informe amb el qual es va adjudicar el contracte de sonorització de la visita que el Papa va fer a València el 2006 a empreses de la trama Gürtel han declarat a l'Audiència Nacional que complien "ordres del llavors director "de l'ens, Pedro García Gimeno, han informat fonts personades en la causa.

Així ho han manifestat l'exdirector d'Antena de l'ens públic Antonio de la Viuda i l'excap del Departament Tècnic Luis Sabater durant la seva compareixença com a imputats davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga l'adjudicació d'aquest contracte per import de 7.493.600 euros a la constructora Teconsa i el suposat desviament de fons a la trama dirigida per Francisco Correa.

Sabater ha afirmat que el llavors director econòmic financer de l'entitat, Ricardo Calataiud, li va ordenar que el contracte s'adjudiqués a Teconsa "per ordres superiors" i sense més explicacions, el que ell va interpretar com una directriu del mateix García Gimeno.

Signaven "el que els posaven al davant"

De fet, ha assenyalat que ell ni tan sols va elaborar l'informe amb el qual es va justificar l'adjudicació, que estava datat el 4 de maig de 2006, i que l'únic que va fer va ser firmar una setmana després, després de tornar de Roma de la presentació de la cobertura de la V Trobada Mundial de les Famílies, que es va desenvolupar entre el 7 i el 9 de juliol de 2006.

Per la seva banda, De la Viuda ha afegit, segons les citades fonts, que ell també complia ordres de la direcció de l'ens autonòmic i que, si s'escau ell signava tots els papers que li "posaven per davant, sense si més no llegir-los".

La versió d'aquests dos exalts càrrecs de la televisió valenciana contradiu la que va realitzar García Gimeno el passat 8 de maig, quan va assegurar que l'adjudicació a Teconsa la va fer la Mesa de Contractació de la ràdio televisió valenciana i ha afegit que els regals que va rebre del presumpte responsable de Gürtel a València, Álvaro Pérez, 'El Bigotes', eren "els normals entre amics". "Jo només signava", va assegurar.

"A LA PORTA DEL BANC"

El magistrat també ha interrogat com a testimonis a Pere Fuste i Alejandra Lascary, treballadors d'Easy Concept, ja Rocío Perea, treballadora de Servimadrid Integral. Segons la investigació, aquestes dues empreses eren la matriu de la trama suposadament corrupta en les activitats que va desenvolupar a la Comunitat de Madrid.

Perea ha declarat que els seus superiors li van ordenar treure 170.000 euros en dos xecs de 115.000 i 55.000 euros i que l'administradora d'aquesta societat, Isabel Jordán, a la qual s'atribueix el pagament de comissions a càrrecs públics, li va reclamar els diners en la mateixa porta del banc, com acredita una acta notarial que es troba en la causa.

"Mai vam saber per què era aquests diners", ha assenyalat la testimoni durant el seu interrogatori, en què també ha assenyalat que va voler demanar-li un rebut a Jordà per acreditar que li lliurava els diners i aquesta es va negar.

Aquestes declaracions es produeixen després que el jutge Ruz sol·licités el passat 18 de maig al Govern d'Esperanza Aguirre còpia d'un total de 317 contractes per a l'organització d'esdeveniments signats amb empreses de la trama Gürtel en què haurien intervingut l'exconseller d'Esports Alberto López Viejo i el gerent de l'Empresa Municipal d'Habitatge de Boadilla del Monte, Alberto Bosch, tots dos imputats del PP.

Ruz ha dut a terme aquestes diligències davant la sospita expressada per la Fiscalia Anticorrupció que tots dos excàrrecs públics pogueren haver rebut pagaments relacionats amb la signatura d'aquests contractes per a l'organització d'esdeveniments. Entre els actes organitzats hi havia el corresponent al primer aniversari dels atemptats de l'11 de març de 2004, un homenatge en memòria de Miguel Ángel Blanco o l'encàrrec d'un quadre de l'exalcalde madrileny i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Gestha: Com ingressar 63.300 milions i 'acabar d'una vegada' amb el dèficit sense retallades socials

El sindicat de tècnics d'Hisenda demostra amb xifres una bateria d'alternatives a les retallades. La reducció de l'economia submergida a partir de la lluita contra el frau i la creació d'un nou tipus de l'Impost de Societats serien més que suficients per arribar a un dèficit inferior al 3%.

Un nou tipus impositiu en l'Impost de Societats per beneficis a partir del milió d'euros, que permetria ingressar més de 63.300 milions addicionals cada any. És la proposta que els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) posen sobre la taula, ja que aquesta quantitat seria suficient per reduir el dèficit del 8,9% l'any passat fins a un nivell inferior al 3% que fins ara ha exigit Europa per 2013.

Des Gestha afegeixen que moltes d'aquestes propostes podrien aplicar des d'aquest mateix any, el que permetria relaxar les polítiques de retallades i l'adopció de mesures contràries al creixement, com una contraindicada pujada de l'IVA i d'altres impostos indirectes que castiguen el consum interior i contrauen l'economia, i amb els quals el Govern pretén recaptar uns 8.000 milions d'euros, és a dir, unes vuit vegades menys que el que s'obtindria amb les alternatives plantejades des de la Hisenda Pública.

Segons Gestha, la pujada de l'IVA és "injusta" perquè augmenta l'esforç fiscal de les famílies enfront de les empreses i és "regressiva" perquè afecta més els ciutadans amb baixos ingressos-pensionistes i mileuristes-que als que disposen de més recursos : mentre els primers dediquen els seus ingressos íntegrament al consum-subjecte a l'IVA-, els segons més de consumir tenen possibilitat d'estalviar, capítol sobre el qual no s'aplica aquest impost.

Els Tècnics d'Hisenda consideren que el major potencial recaptatori es troba en la lluita contra el frau, ja que només reduint en deu punts la taxa d'economia submergida-fins a situar al nivell de la mitjana europea-s'obtindrien més de 38.500 milions d'euros addicionals cada any, gairebé quatre vegades més que amb una pujada de dos punts en l'IVA. L'any passat el frau fiscal va ser de 107.000 milions i el 2010 de 87.000 milions només a Espanya.

Una altra de les partides més raonables per assegurar el compliment del dèficit del 3% del PIB compromès per l'exercici 2013 seria la creació d'un nou tipus impositiu del 35% en l'Impost de Societats per beneficis a partir del milió d'euros de facturació, que són declarades sobretot per les grans empreses que superen els 45 milions en vendes.

Aquesta única mesura permetria recaptar 13.943.000 d'euros addicionals durant el proper any, a més de millorar l'equitat del sistema fiscal en reduir les diferències entre el menor tipus efectiu de les grans corporacions i el major de microempreses i pimes, apropant així l'esforç fiscal de les empreses al de les famílies espanyoles.

En tercer lloc, el col·lectiu proposa la creació el 2013 d'un impost sobre la Riquesa que superi els defectes i tancament les vies d'elusió de l'impost sobre el patrimoni parcialment recuperat per a 2011 i 2012, el que podria triplicar la recaptació fins als 3.400 milions.

Una altra necessitat urgent és aconseguir una coordinació efectiva entre els diferents òrgans de control de la despesa de les diferents administracions territorials, amb major transparència de l'activitat desenvolupada pels mateixos i claredat de la informació dels comptes públics. Així mateix, Gestha proposa que els ens públics dependents se sotmetin al control de la Intervenció com a conseqüència del seu finançament amb recursos públics.

VIDEO: Obama entelat per Taiwan


Curt fet a Taiwan (cast. Formosa) sobre la passió d'Obama per la marihuana. L'addicció a la marihuana de l'actual president nord-americà Barack Obama en temps de la seva joventut és el tema clau d'un nou vídeo d'animació fet a Taiwan.

Producidа per la més gran empresa d'animació de 3D a Àsia, Next Mitjana Animation, el vídeo, que només dura dos minuts, està basat en el nou llibre del periodista David Maraniss 'Barack Obama: The Story', que va revelar l'afició del mandatari nord-americà pel cannabis en la dècada dels 70, detallant la seva pertinença i lideratge en un grup informal de fumadors de porros.

Al vídeo, cansat del dur treball i frustrat per la situació en què es troba l'economia del país, Obama es dorm al despatx Oval sota l'efecte de les drogues.

Començant a somiar, torna al seu passat, on al costat dels seus companys de la banda 'Choom Gang' (que ell encapçalava) fuma substàncies prohibides en una furgoneta, anomenada 'Choomwagon'. Els amics es passen d'un a l'altre la pipa per fumar, deixant anar el fum inhalat.

El somni acaba abruptament quan provoquen un accident, el que el fa despertar a la Casa Blanca, on s'enfronta a la seva esposa Michelle, qui li renya pel seu mal comportament.

En el propi llibre -que veurà la llum aquest juny- Maraniss remarca que el president i els seus amics no només promovien el consum de marihuana, sinó que també van posar de moda la "absorció total", una "filosofia" que es basava en "castigar" al primer que deixava anar el fum inhalat, imposant "severs càstigs" i excloent-lo de la següent ronda en què es passaven el porro.

Deutsche Bank: canvi a la cúspide

L'era Ackermann ha arribat al final. El duo conformat per Anshu Jain i Jürgen Fitschen va prendre el timó del principal banc alemany, el Deutsche Bank, en què els espera una dura tasca i diversos reptes. Foto: Un britànic d'origen indi i un alemany seran qui portin les regnes del banc més important d'Alemanya: Anshu Jain, de 49 anys, i Jürgen Fitschen, de 63.

Hi ha grans canvis a la cúspide del Deutsche Bank. Josef Ackermann, que està des de fa deu anys al capdavant d'aquesta institució, es retira, i hauria preferit que el seu successor fos Axel Weber. Però en la cúspide hi haurà un doble lideratge.

Sense canvis en el Consell Supervisor


Josef Ackermann no és qui controla als seus successors, ja que tampoc es va concretar el seu anhel de presidir el Consell Supervisor. Però la nova direcció haurà bastant més que fer que ocupar-se d'aquest tipus de temes. Està vist que no ha de ser un alemany el que dirigeixi el Deutsche Bank, que, per regla, és alhora un interlocutor important per al Govern d'Alemanya. Aquest va ser el rol dels antecessors del suís Ackermann: Hermann-Josef Abs i Alfred Herrhausen. La mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, va organitzar un sopar per celebrar els 60 anys d'Ackermann, el 2008.

"Aquesta confiança s'ha de guanyar", opina Christoph Schalas, de la Frankfurter School of Finance and Management. Ser discret, no treure avantatge per a la pròpia institució de la tasca d'assessor polític, i provar que "com a assessor s'actua de manera oberta i sincera. Els successors de Ackerman primer han de demostrar que també són capaços d'això", subratlla l'expert.

Pèrdues del 60%

Però una de les tasca més difícil que espera a Jürgen Fitschen ja Anshu Jain serà aconseguir que les accions del Deutsche Bank donen dividends. Mentre Ackermann va estar a càrrec del banc, això no va ser possible. Es van produir grans fluctuacions: al començament del període Ackermann: una acció del Deutsche Bank costava 76 euros, el maig de 2007 va pujar a 118,51 euros, i el gener de 2009 va tornar a baixar a 15,38 euros. En total, les accions del Deutsche Bank van perdre gairebé un 60% del seu valor en els últims deu anys. Millor que als accionistes d'aquesta institució els va ser als que van dipositar els seus diners en una llibreta d'estalvi.

Aquest fracàs es va relativitzar únicament pel fet que a altres bancs els va ser pitjor. Però, des del punt de vista de la borsa, és fins i tot així un fracàs. I les arrels del mateix estan en el model de negocis del Deutsche Bank, analitza Ekkerhard Wenger, professor d'Economia Creditícia i Bancària de la Universitat de Würzburg. "Allà on s'ha fet un negoci de banca d'inversió de grans magnituds, el profit que van treure els accionistes sempre va ser de mitjà a molt baix", assenyala Wenger. "Per contra, aquells bancs que van operar en base a inversions elementals-és a dir, hipotecant immobles i atorgant crèdits de solvència comprovable-van travessar molt bé la crisi".

Noves estratègies, però quines?


Anshu Jain és un expert en la banca d'inversió, i està per veure si posseeix la necessària comprensió pel negoci estable dels clients privats i les empreses, i si demostra aquesta comprensió dotant de capital a aquestes àrees del Deutsche Bank. En el passat, el negoci de la banca d'inversió va ser el que va produir una gran part dels guanys de la institució, però també el gruix de les pèrdues. També el Deutsche Bank es va arriscar i va perdre durant la crisi financera, o almenys es va fer corresponsable de les pèrdues sofertes pel sector en passar de fer-se càrrec del risc a negociar amb ell.

El balanç entre la banca d'inversió i els sectors estables del negoci bancari podria ser una exigència que superi la capacitat del nou equip de lideratge i fins és possible que es converteixi en una pesada càrrega. "Cal tenir en compte, per exemple, que un crèdit que, depenent de les condicions, està relacionat amb una gran quantitat de riscos importants", diu Reinhard Schmidt, professor d'Economia Bancària, que veu una possible alternativa en un compromís de tipus estratègic.

Si una constructora alemanya de maquinària ven una peça a EUA, la producció es prefinançament amb un crèdit en euros, però després es paga amb una suma en dòlars. El constructor alemany està exposat a un risc canviari. Una possibilitat és que una el crèdit a un producte de borsa a terme, és a dir, amb un producte d'inversió bancària per reduir el risc canviari. "És molt important realitzar aquest tipus de combinacions", opina Schmidt.

Estarà Anshu Jain aviat sol a la cúspide del Deutsche Bank?


Durant l'era de Josef Ackermann es va planejar generar la meitat dels guanys en les transaccions de la banca d'inversions i l'altra en el negoci bancari tradicional. Fins ara, la proporció sempre va ser de 60 a 40. I no se sap si sota el lideratge de Jain l'objectiu serà arribar a una relació de 50 a 50. Jain és més jove que Fitschen, i és probable que aviat sigui qui porti la batuta al Deutsche Bank. L'exdirector de Gestió de Risc de la filial alemanya del banc suís USB, Wieslaw Jurczenko, pensa que Jain no podrà escapar a la seva formació ia la seva experiència professional. "Si un sectpr d'inversió és responsable d'una part tan gran dels guanys d'una institució, llavors també exerceix una influència corresponent al sector operatiu, és a dir, al sector estratègic", assenyala l'expert.

Les decisions quant a canvis en el personal al Deutsche Bank reflecteixen un major poder per al banquer inversionista Jain. Les direccions del departament de Risc, de Tecnologia Informàtica, de personal i la direcció econòmica de la institució són càrrecs ocupats per persones de confiança de Jain. Està per veure si la crisi de deute europeu li permet a Anshu Jain formular els seus plans estratègics i portar a terme amb la tranquil·litat necessària. Aquesta és una altra de les tantes qüestions amb final obert en la nova constel·lació del Deutsche Bank.

Ackermann, Paulson i l'inici del crack

El juny de 2007, Josef Ackermann, estava dinant a Nova York amb Hank Paulson, secretari del Tresor dels EUA, i diversos altres funcionaris bancaris d'alt nivell en el govern de Bush, just quan la crisi creditícia començava a embolicar el món. Ackermann, president i director executiu de Deutsche Bank, estava discutint amb aquest grup d'èlit com es "desenvoluparia l'agitació", eufemisme per amagar l'estratègia i l'organització de la crisi econòmica global que ja va sent destapada, tot i que sense cap efecte polític ni penal, com era d'esperar.

"Es va parlar dels desequilibris fonamentals de l'economia mundial, els mercats de préstecs interbancaris congelats, els préstecs sub-prime i la precària situació del comerç, així com dels béns d'arrels residencials, l'estat d'alt grau de apalanquejament dels hedge funds i del capital privat, i tots els altres núvols de tempesta planant sobre l'horitzó".

A la tarda, després de "l'estudi de tots els temes", els banquers havien arribat a una conclusió bastant optimista. Tot i els perills el consens era que, ja que els governs havien d'injectar liquiditat en el sector financer i l'economia: "Seguirem sortint del pas". En resum, la situació, encara que alarmant: "Teníem l'hipòtesi que els riscos s'estendrien a nivell mundial, però és tractava només de que tothom córri riscos que puguin absorbir"...

El fiscal de NY comença a investigar


El fiscal general de Nova York, Andrew M. Cuomo, començà, arran la fallida de Lehman Brothers, una investigació sobre la possible relació delictiva que podria haver entre Goldman Sachs, Morgan Stanley, UBS, Citigroup, Crédit Suisse, Deutsche Bank, Crédit Agricole i Merrill Lynch -ara propietat del Bank of America-, i les agències de qualificació Standard & Poor's, Fitch Ratings i Moody's Investors Service. La Fiscalia vol determinar si els vuit grans bancs van condicionar d'alguna manera a les tres agències de qualificació perquè aquestes inflesin les seves qualificacions sobre títols hipotecaris impagables (les 'subprime').

Com a resultat, Goldman Sachs i ara Deutsche Bank han estat ja multats com a responsables de trames de frau fiscal i pràctiques criminals en la gestió dels seus productes financers. Però la fiscalia encara està investigant el gruix de l'operació, la xarxa dels vuit grans bancs, les tres agències de qualificació de risc i la auditora internacional Erns&Young; per haver conspirat per produir la crisi financera.

De fet, Goldman Sachs ja va ser també darrera el crack que el 1929 portaria el món a la II Guerra Mundial.

ICV-EUiA exigeix garantir que la pujada d’ingressos pel pacte fiscal es destini a política social

ICV-EUiA ha exigit aquest dimecres garantir que la pujada d’ingressos que suposaria el pacte fiscal per a Catalunya es destini a polítiques socials. "Demanem posar per escrit allò que el president Artur Mas i el Govern diuen en les seves declaracions", ha assegurat Joan Herrera, després de la cimera sobre el pacte fiscal entre el Govern i els partits, a la qual hi ha participat també Jordi Miralles.

La coalició demana que en la segona cimera del pacte fiscal participin també els agents socioeconòmics, i ha urgit al Govern a tenir una actitud diferent, donat que fins ara només ha plantejat "actes d’adhesió" incondicional.

Segons Herrera, no és responsable que els partits catalans parlin de pacte fiscal mentre la prima de risc assoleix màxims històrics i es confirma que el diner per a serveis públics haurà de destinar-se a salvar Bankia.

"CiU avui encara no està disposada a parlar del pacte social", ha assegurat Herrera, demanant al Govern un canvi de paradigma en les seves tesis.

"Hem de consensuar un pacte social ja què no pot ser que, amb la que està caient, quan rescatem els bancs amb el nostre diner públic, no fem un consens mínim sobre els límits" de com procedir davant episodis com Bankia, ha sentenciat el president del grup d’ICV-EUiA.

Les seleccions catalanes podran competir internacionalment

El Tribunal Constitucional avala la llei de seleccions catalanes, i desestima així el recurs d'inconstitucionalitat que el Govern cdel PP va presentar contra l'article 2 de la norma legal. El 28 de juliol de 1999, el Parlament català va aprovar, amb el suport de tots els partits menys del PP, una llei amb la qual pretenia fomentar la participació de les seleccions catalanes en qualsevol tipus de competició oficial.

En concret, el PP va recórrer el seu article 2, en el qual s'assegurava que "les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics".

Draghi afirma que Rajoy ha actuat de "la pitjor manera possible"

"Pot el BCE omplir el buit de la falta d'acció pels governs nacionals sobre el creixement i el dèficit? La resposta és no. El Banc Central Europeu (BCE) és potser l'única institució que pot desencallar la delicadíssima situació del Govern de Rajoy, abocat a demanar el rescat per als bancs si la pressió no cedeix. I la pressió no cedirà si el BCE no treu tota l'artilleria, el que no sembla disposat a fer.

Preguntat per Bankia, per Espanya i pel sistema financer al Parlament europeu, Draghi movia aquest matí les celles i immediatament després es sacsejava la pressió que l'Executiu ha intentat traspassar aquests dies (almenys en les rodes de premsa: Rajoy no va manifestar el mateix sentiment d'urgència davant els seus socis, en l'última cimera europea, que davant els periodistes).

"El que mostren els casos de Dexia i Bankia és que, quan ens enfrontem amb dramàtiques necessitats de recapitalització, la reacció dels governs o dels supervisors nacionals és subestimar la importància del problema, presentar una primera avaluació, després una segona, una tercera, una quarta", ha dit Draghi en una compareixença davant la comissió d'Assumptes Econòmics de l'Eurocambra.

"Aquesta és la pitjor manera possible de fer les coses perquè al final tothom acaba fent el correcte, però al cost més alt possible", ha lamentat. "Demano a tots els governs que tinguin això en ment. És millor equivocar per posar massa al principi que equivocar-se per posar massa poc. És millor en l'avaluació de les necessitats de capitalització dels bancs equivocar-se en la banda alta i excedir-se en transparència que quedar-se curt i descobrir dolorosament", ha insistit Draghi.

El Govern ha arribat a donar tres xifres diferents abans que el successor de Rodrigo Rato elevés les necessitats fins a 24.000 milions d'euros. "És millor pecar per excés que per defecte i després descobrir amb horror els resultats", ha explicat sobre aquest relliscada que ha mellado la credibilitat espanyola en els mercats.

Sobre la possibilitat que el BCE suavitzi la pressió sobre Espanya, el president del Eurobanco ha estat encara més contundent: "Pot el BCE omplir el buit de la falta d'acció pels governs nacionals sobre el creixement i el dèficit? La resposta és no. Pot el BCE omplir el buit dels de la falta d'acció pels governs nacionals sobre els seus problemes estructurals? La resposta és no".

Un nou recompte dels asteroides potencialment perillosos

Les observacions dutes a terme per l'Explorador Infraroig de Camp Ampli per Sondeig (Wide-field Infrared Survey Explorer o WISE), de la NASA, han permès obtenir el millor registre fins l'actualitat de la població d'asteroides potencialment perillosos del nostre sistema solar.

També coneguts com "phase" (Potentially Hazardous Asteroids), aquests asteroides tenen òrbites dins d'aproximadament els vuit milions de quilòmetres (cinc milions de milles) de l'òrbita de la Terra, i són prou grans com per sobreviure en passar a través de l'atmosfera de la Terra i causar danys a escala regional, o fins i tot major.

El projecte NEOWISE, el qual és la part de la missió WISE que està dedicada a la caça d'asteroides, va prendre mostres de 107 phase per tal de realitzar prediccions sobre la població completa. Les troballes indiquen que hi ha al voltant de 4.700 phase, més o menys 1.500, amb diàmetres que superen aproximadament els 100 metres (330 peus). Fins al moment, s'estima que s'ha trobat d'un 20 a un 30 per cent d'aquests objectes.

En aquesta vista simulada de la població dels asteroides propers a la Terra, els asteroides potencialment perillosos (phase, per la seva sigla en idioma anglès) es veuen en color ataronjat, els menys perillosos apareixen en blau, mentre que l'òrbita de la Terra es indica en verd.

Mentre que en càlculs previs de phase la quantitat predita va ser similar, es va tractar de meres aproximacions. NEOWISE ha generat una estimació més creïble de la quantitat total d'objectes i de les seves mides. Com el telescopi espacial WISE capta la llum infraroja, o la calor, dels asteroides, va poder detectar objectes il · luminats i foscos per igual, la qual cosa va donar com a resultat una visió més representativa de la població completa.

"L'anàlisi que es va dur a terme mitjançant el projecte NEOWISE ens va demostrar que hem començat bé en trobar aquests objectes que veritablement representen un perill d'impacte per a la Terra", va dir Lindley Johnson, que és un executiu del Programa d'Observació d'Objectes Propers a la Terra (Near-Earth Object Observation Program, en idioma anglès), a les oficines centrals de la NASA. "Però encara hi ha molts més per trobar, i es necessita fer un esforç conjunt durant el pròxim parell de dècades per trobar a tots els que podrien causar un dany greu o que podrien convertir-se en la destinació d'alguna missió en el futur".

El nou anàlisi suggereix que prop del doble dels PHA que es pensaven prèviament resideixen en òrbites de baixa inclinació, les quals estan més o menys alineades amb el pla de l'òrbita de la Terra.

Denuncien la manipulació informativa sobre les massacres a Síria


"Mentre els terroristes recolzats per Occident saquegen Síria, la premsa occidental, especialment The Financial Times, absol els terroristes de col·locar cotxes bomba, matar i mutilar a centenars de civils. Amb un cinisme descarnat, els seus reporters s'encongeixen i donen crèdit a les afirmacions dels terroristes de Londres dedicats a sembrar propaganda, segons la qual el govern de Assad es dedica a destruir les seves pròpies ciutats i les seves forces de seguretat".

En un article publicat a Rebelion i titolat "Quan els respectables es tornen extremistes, els extremistes es tornen respectables", l'intel·lectual James Petras denuncia l'aliança de l'OTAN, els terroristes d'Al-Qaeda i els mitjans corporatius que enverinen la ciutadania occidental presentant com a atrocitats de suposats règims sanguinaris les massacres perpetrades per occident a Líbia i a Síria.

El suport de la premsa respectable a l'extremisme i la seva utilització d'una terminologia demonizadora i un llenguatge virulent per descriure als adversaris de l'imperi van unides amb les lloances eufòriques i efusives dels terroristes d'Estat i els mercenaris pro-occidentals. L'encobriment sistemàtic exercit pel periodisme extremista va molt més enllà dels casos de Colòmbia i Hondures. El reportatge de Michael Peel a The Financial Times sobre la devastació dirigida per l'OTAN de Líbia (l'estat de benestar més avançat d'Àfrica) i l'ascens al poder de bandes armades de terroristes tribals i islàmics fanàtics es presenta com una victòria de la democràcia sobre «una dictadura brutal». La mendacitat i la hipocresia de Peel queden patents en les seves vergonyoses afirmacions sobre la destrucció de l'economia líbia, la tortura massiva i els assassinats racials que van seguir a la guerra de l'OTAN que es presenten com una victòria del poble libi.

L'ONU no responsabilitza al govern sirià de la massacre en la seva ressolució

El fet incontestable és que la ressolució de condemna emesa per l'ONU sobre la matança de Hula no responsabilitza al govern sirià, a l'espera dels resultats de la investigació. No obstant això, els mitjans corporatius occidentals no han trigat gens en presentar la ressolució de l'ONU com una condemna al govern de Bashar Al-Assad, en un exercici més de manipulació informativa. A l'igual que amb les armes de destrucció massiva a l'Irak, o la matança de la plaça Verda de Tripoli que va servir d'excusa per a l'atac a Líbia i que va ser gravada en un plató de Qatar, no és necessari que la informació sigui certa mentre sigui creible i afavoreixi els plans bèlics de l'OTAN a la zona.

Per la seva banda, l'ambaixador permanent de Síria davant l'ONU, Baixar Jaafari, va deplorar aquest diumenge el "tsunami de mentides" proferit pels seus homòlegs en ​​el Consell de Seguretat de Nacions Unides, als quals ha acusat d'"estar mentint" sobre allò esdevingut el passat divendres a la localitat siriana de Hula, a l'oest del país, on, segons l'ONU, 108 persones van morir i 300 van resultar ferides.

Però les fonts de l'ONU es limiten segons han reconegut obertament a allò que els ha comunicat l'oposició siriana a través d'una trucada telef��nica, tal com publica Russia Today.

L'article de Petras arriba després que diferents mitjans alternatius comencin a plantejar que la massacre de Hula com una operació de falsa bandera portada a terme per l'OTAN des de la base de Rastan, tal com assenyalen comentaristes de la cadena Press Tv.

També Basam Abu Abdolá, expert politòleg sirià, va assegurar ahir en una entrevista amb Al-Alam que "els grups armats opositors al Govern de Bashar al-Assad, liderats per EUA, totalment contraris a una solució per la crisi siriana, abonen el terreny per a les ingerències foranes".

"Ells intenten fer fracassar la missió dels observadors de les nacions Unides a Síria, igual que van fer amb la missió d'observadors de la Lliga Àrab que va visitar Síria fa mesos", ha afegit.

Ha posat èmfasi que "la recent matança de Hula aclareix que aquest tipus d'actes terroristes és obra de grups extremistes aliens a la societat siriana i que s'ha planejat amb antelació, amb vista a la visita de l'enviat especial de l'ONU i la LA per Síria, Kofi Annan, que, en els pròxims dies, lliurarà un nou informe sobre la situació interna de Síria al Consell de Seguretat de l'ONU ".

Per la seva banda Rússia i la Xina es mantenen ferms en la seva intenció de vetar qualsevol ressolució de l'ONU que pugui ser emprada com a excusa per a una intervenció militar, tal com va passar a Líbia.

Virus Flame: fabricat a Israel?

El vice primer ministre israelià, Moshe Yaalon, va insinuar que el país hebreu podria estar darrere de la creació del virus d'espionatge informàtic Flame, detectat recentment pel laboratori rus de seguretat informàtica Kaspersky.

"Qualsevol que vegi l'amenaça iraniana com una amenaça seriosa podria donar diferents passos, inclòs aquest, per fer-li mal [a l'Iran]", va declarar el polític hebreu a una emissora de ràdio israeliana.

Així mateix Yaalon ha assenyalat que Israel "és un país ric en altes tecnologies" i ha afegit que "aquest tipus d'eines obren un ventall de possibilitats".

Algunes de les particularitats del virus Flame publicades al lloc web de Kaspersky permeten considerar-lo com una arma destinada a la ciberguerra. En concret, pot fer captures de pantalla, activar micròfons per gravar converses sense que se n'adoni l'usuari, enviar registres de trànsit i redirigir missatges instantanis.

El laboratori no ha aconseguit identificar els responsables de la propagació del virus Flame, però ha destacat en un missatge les seves similituds amb programes com Stuxnet i Duqu, atribuïts per diversos experts als serveis d'intel·ligència israelians. Tots dos suposadament aprofitaven un error de seguretat en el sistema operatiu Windows per interceptar dades sobre el programa nuclear iranià.

Aquesta nova amenaça digital ha estat detectada a l'Iran i també en equips palestins, sudanesos, sirians i nord-americans.

Mentrestant, les autoritats iranianes han declarat que ja disposen d'un mecanisme capaç de detectar i aniquilar el virus. Segons Teheran, "l'antivirus està disponible per als òrgans i administracions que ho sol·licitin".

Un nou cas augmenta la llista de suïcidis a Grècia

Un jubilat grec es va penjar en un parc públic. Una nota trobada a la butxaca prova que és l'última d'una llarga llista de suïcidis a causa de la crisi econòmica que travessa el país. El seu cos va ser trobat penjat d'un arbre, a prop de casa seva a Nikaia, un suburbi de la capital grega. L'home de 61 anys, que es deia Alexandros, es va descriure a la nota que va deixar com un home de pocs vicis que treballava tot el dia. Es va culpar per cometre un "crim terrible": endeutar-se a l'edat de 40 anys.

Va dir desitjar que els seus nens no naixessin a Grècia, país de perspectives fosques, segons ell. "Grècia serà esborrada del mapa. Llevat que aparegui un polític de la talla de Thatcher, que sigui capaç de posar al nostre país en ordre ", va expressar.

L'home, pare de dos fills, havia gestionat la seva pròpia botiga, que va haver de tancar davant les condicions econòmiques adverses. Electricista de professió, Alexandros treballar en diverses empreses però a penes va poder estalviar una mica. Els seus veïns el van veure per última vegada viu assegut en un banc del mateix parc aquest dimarts.

El suïcidi ja és un clàssic

Els suïcidis causats per les dificultats econòmiques s'han convertit en una realitat gairebé quotidiana a Grècia en els últims mesos.

La mort d'Alexandros segueix al suïcidi comès per un home de 42 anys aquest dimarts. Segons sembla, l'home va saltar per la finestra del cinquè pis a Creta, després de perdre la seva feina.

La setmana passada, un músic de 60 anys i la seva mare van morir després de llançar-se per la finestra de casa seva. Dos dies abans un home es va suïcidar al centre d'Atenes tallant-se les venes en una plaça molt concorreguda. A l'abril, un estudiant, un professor i un sacerdot també es van treure la vida a la capital.

No obstant això, va ser la mort del farmacèutic Dimitris Christoulas, que es va engegar un tret al cap en una cèntrica plaça d'Atenes, la qual va posar més en relleu la difícil situació per la que passen els grecs enmig d'una austeritat salvatge.

Durant els últims mesos, els mitjans grecs informen de suïcidis gairebé diàriament, un fet sorprenent en un país que solia tenir una de les més baixes taxes de suïcidi en el món.

dimecres, 30 de maig de 2012

Els sionistes Rothschild i Rockefeller fusionen els seus actius

Les dinasties més famoses del món de les finances, els clans sionistes Rothschild i Rockefeller, han decidit fusionar els seus actius en el marc d'un acord de cooperació estratègica, escriu avui el Financial Times. Una inversora pertanyent als Rothschild, RIT Capital Partners, va anunciar la propera compra del 37% del grup Rockefeller Financial Services, participació controlada actualment pel grup francès Societe Generale Private Banking. Foto: Lord Jacob Rothschild (1r) i el seu fill Nathaniel (2r) entre d'altres sionistes coneguts. La llista complerta a l'interior.

L'import de la transacció, que ha de consumar-se cap a finals de setembre, es manté en secret

Amb aquest acord transatlàntic, del qual es desconeixen els detalls econòmics, David Rockefeller, de 96 anys, i Jacob Rothschild, de 76, creuaran els seus interessos després d'una relació que s'estén al llarg de més de cinc dècades.

De fet, l'aliança subscrita va començar a forjar-dos anys enrere quan en una reunió entre els dos patriarques, Rockefeller va presentar a Rothschild al conseller delegat de la firma als EUA, Reuben Jeffery. Un any després, en una nova reunió a Londres, Jeffery donaria llum verda a l'entrada de Rothschild en el grup Rockefeller.

El grup Rockefeller, amb 34.000 milions de dòlars (27.420 milions d'euros) en actius sota la seva gestió i controlat majoritàriament per aquesta família, té les seves arrels el 1882, quan John D. Rockefeller va fundar una de les primera 'family offices' per tal d'invertir la seva fortuna. Des d'aleshores, l'entitat ha actuat com a proveïdor de serveis de gestió de patrimoni a altres famílies, fundacions i institucions.

L'aliança de l'entitat amb RIT, que compta amb una participació minoritària de Jacob Rothschild, concentrarà la seva activitat en l'establiment de fons d'inversió i la recerca d'oportunitats conjuntes d'adquisicions.

David Rockefeller, director honorífic i expresident de Rockefeller&Co;, va recordar en aquest context que coneix lord Rothschild des de fa mig segle. "La connexió entre les dues famílies continua sent molt fort. M'encanta donar la benvinguda a Jacob (Rothschild) i a RIT, en qualitat d'accionistes i socis en el continu desenvolupament dels nostres negocis de gestió d'inversions i assessorament financer", va assenyalar.

Els Rothschild i els Rockefeller són dinasties financeres que es remunten al segle XVIII.

Especulació incontrolada i caos econòmic


El diari independent francès Le Monde recorda: "Tot just un any després del rescat dels bancs, que va costar sumes colossals a banda i banda de l'Atlàntic (...), aquestes mateixes institucions financeres ataquen ara als Estats, tremendament endeutats. Aquesta és una de les àcides lliçons de la crisi grega, la més dura que ha patit l'euro des de la seva introducció. El negoci de l'especulació amb les dificultats d'un Estat per pagar els seus deutes, incrementa els problemes del país, fins i tot els provoca".

"La situació actual és encara més inacceptable -argumenta Le Monde- perquè els (així anomenats) Credit Default Swap (CDS) es concentren en mans d'uns pocs actors: els tres bancs JP Morgan (Rockefeller), Goldman Sachs i Deutsche Bank (ambdós amb participació Rothschild) dominen més del 75% del mercat. N'hi ha prou amb un actor que especuli per alterar considerablement els preus en el mercat. I aquí no s'acaba el paper dels bancs en la crisi de l'euro. No només tenen en el seu poder la major part del deute grec sinó que concedeixen préstecs als especulatius fons d'inversió lliure. Aquests fons especulen de la forma més opaca possible per minimitzar els seus riscos".

La llista de la foto: Lord Jacob Rothschild. 2) El seu fill, Nathaniel. 3) Baron John Rothschild, promotor (lobby) del govern mundial 4) Sir Evelyn Rothschild, la seva dona Lynn Forrester mana molt en el partit Demòcrata dels EUA 5) David Rockefeller, testaferro. 6) Nathan Warburg ve d'una família que van ajudar a crear la Reserva Federal. 7) Henry Kissinger, testaferro en l'escena política. 8) George Soros, a càrrec de l'escena ideològica subvencionant Think Tanks i ONGs. 9) Paul Volcker, financer, assessor en economia en el govern d'Obama. 10) Larry Summers, assessor en economia en el govern d'Obama. 11) Lloyd Blankfein banquer a càrrec de Goldman Sachs. 12) Ben Shalom Bernanke a càrrec de la Reserva Federal. Tots d'origen jueu amb doble nacionalitat israeliana.

Bilderberg y D. Rockefeller: Facing Tomorrow

Fugger, Rothschild, Rockefeller: Banqueros, judíos, guerra y petróleo


J.P. Morgan, Rockefeller, Goldman, Rothschild, Royal Dutch Shell... y la "voluntad de anonimato"

CCOO i UGT denuncien Manuel Fuentes al CAC

Els sindicats han demanat la intervenció del CAC perquè en la tertúlia del passat 2 de maig, quan es valoraven les manifestacions del Primer de Maig, Manuel Milián Mestre, ex-diputat del PP i directiu de Foment del Treball va definir l'UGT i CCOO com “una panda de paramafiosos” que “han cobrat per uns cursos de formació que mai han fet” (cursos gratuïts per aturats que són sistemàticament auditats per les autoritats competents). Foto: El rebut d'IBI d'ICV. A l'altre foto: Cayo Lara va mostrar també el d'IU.

Aquestes manifestacions injurioses no van ser ni replicades ni moderades pel director del programa. Ni tampoc, naturalment, ningú va recordar que, fa molt poc, el Govern del PP ha indultat a antics càrrecs del Departament de Treball del Govern de CIU per desviació de fons de formació i encàrrecs d’estudis inexistents per desviar diners a Unió Democràtica de Catalunya. Delictes provats i amb sentencia dictada de presó.

No és molt habitual que els sindicats promoguin una denúncia d’aquest tipus però podem trobar un precedent en la presentada per CCOO l’any 2008, contra Josep Cuní i Pilar Rahola per les desqualificacions reiterades, al programa “Els Matins”, dels representants dels sindicats d’estudiants.

El CAC va comptabilitzar 12 desqualificacions personals en una sola entrevista (8 Cuní i 4 Rahola) i va afirmar en les seves conclusions que ambos mantenien “actituds allunyades dels valors que constitueixen el nucli de la missió de servei públic”.

Ahir mateix, als Matins de TV3, vam veure estupefactes com la pregunta del dia era: “Veieu bé que l'Església, partits i sindicats no paguin l'IBI?”.

Cayo Lara mostrant l'IBI pagat d'IU.

Després de setmanes en què ha existit un debat sobre els bens de l’església i les seves exempcions fiscals, el dia anterior al programa, mitjans com “El Mundo” i “Intereconomia”, en defensa dels privilegis eclesiàstics, van estendre una cortina de fum afirmant que tampoc els partits i els sindicats pagaven l’impost sobre la propietat immobiliària, immediatament els sindicats van desmentir aquesta afirmació i van aclarir que sí pagaven l’IBI de tots i cadascun dels locals de la seva propietat.

Aquest desmentiment va ser àmpliament recollit per diferents mitjans en edicions electròniques a lo llarg del mateix dia però l’endemà, menyspreant la veritat i amb voluntat deliberada d’intoxicar l’opinió pública, “Els Matins” ho va ignorar en la formulació de la pregunta i la va mantenir durant tota l’emissió malgrat rebre constants missatges desmentint-lo.

Quan, per defensar els interessos de la conferència episcopal, s’entra sense escrúpols a deteriorar la imatge de institucions bàsiques en el sistema democràtic, es traspassa irresponsablement un límit que diaris com els esmentats fa temps que no respecten. Ahir tampoc ho va fer “Els Matins” des de la televisió pública de Catalunya.

Espanya s'enfonsa sense rumb ni timó

El resultat dels sis primers mesos del Govern neoliberal de Rajoy en l'evolució de l'economia és catastròfic: L'Íbex ha cedit un 2,58% a l'hora del tancament de la borsa i s'ha situat sota dels 6.100 punts per primer cop des de l'1 d'abril de 2003, la prima de risc ha arribat aquest matí als 527 punts, la borsa ha perdut el nivell dels 6.200, les vendes minoristes es desplomen a nivells de fa 9 anys i ni tan sols han estat capaços de controlar el dèficit.

El Govern de Rajoy està en la pitjor de les situacions possibles. Van dir que amb la seva sola arribada al poder, Espanya seria creïble i els mercats confiarien en Espanya. El Govern del PP ha fet, en sis mesos, que les xifres de l'últim any de Govern de Zapatero semblin ara un somni.

Ningú s'atreveix a vaticinar a on acabarà l'economia espanyola en mans dels nazicatòlics i membres de l'Opus esquitxats de corrupció per totes bandes. Amb la prima de risc en 527 punts bàsics, els interessos per sobre del 6,5% i la borsa que ha perdut els 6.200 punts, fa la impressió que Espanya és un vehicle fora de control, costa avall i sense frens i amb el conductor en estat de xoc.

En la passada legislatura la prima de risc (el que ens costa finançar respecte al que li costa a Alemanya) no va superar mai els 467 punts bàsics mentre Rajoy acumula una setmana de rècords negatius amb la prima per sobre dels 500. La jornada d'avui és de pànic, la prima ha arribat als 529 punts bàsics i els interessos que hem de pagar són ja del 6,5%. O el Govern reacciona o hi haurà intervenció i acabarem com Grècia, Irlanda i Portugal.

Portada del Financial Times


El pànic entre els inversors es va desencadenar després que ahir a la nit el Financial Times, la bíblia per a empresaris, inversors i financers de tot el món, pengés a la portada de l'edició digital que el Banc Central Europeu rebutjava el pla del Govern de Espanya per ajudar a Bankia. Però a més les fonts del Banc Central Europeu (BCE) citades pel Financial es van expressar amb inusual duresa i van qualificar el pla del Govern de Rajoy com "inacceptable" perquè aquest pla és que sigui el BCE el que acabi posant els diners.

La negativa del BCE va començar a circular a la vegada que es va fer pública la "sortida avançada" del Gobernandor del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i el mateix dia que es va saber que un directiu de Bancaixa, ara integrada dins Bankia -Aurelio Izquierdo- tenia dret a una pensió de 14 milions d'euros.

Caiguda sense fi

Avui es coneixeran les "recomanacions" de la Unió Europea per a Espanya. Segons ha avançat el diari El País, la UE donarà un any més de marge a Espanya per complir el seu objectiu de dèficit, però demanarà a canvi que s'avanci encara més l'entrada en vigor de la jubilació als 67 anys, que es pugi el IVA i que s'endureixin les condicions per cobrar les prestacions per desocupació.

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als alemanys ha tornat a batre un nou màxim des de la introducció de l'euro, atès que ha superat avui els 540 punts bàsics, el més alt des del 1995, respecte als 506,1 que marcava en l'obertura de la sessió. El rendiment del deute a deu anys ha arribat al 6,66% durant la jornada, per damunt del 6,45% precedent, mentre que el rendiment del bo alemany és de l'1,366%, lleugerament superior al d'ahir, de l'1,359%.

Ahir ja es va viure una jornada negra a la borsa espanyola, amb el punt més baix des del 2003. En concret, l'Ibex-35 va tancar a 6.251 punts. En l'obertura d'avui, continua baixant i s'acosta als 6.100 punts. La borsa continua essent arrossegada per la caiguda de la cotització de Bankia, que continua sumant pèrdues (més d'un 10% a primera hora del matí).

CCOO ofereix tot el seu suport a Javier Krahe 'jutjat' per "escarni de dogmes, creences o ritus"


La Secretaria de Comunicació de CCOO ha fet públic un comunicat en què mostra la seva indignació davant el judici i acusació al cantautor Javier Krahe, per un vídeo casolà gravat el 1977, en què Krahe ensenya a cuinar un Crist crucificat. El judici, que va quedar vist per a sentència ahir, va comptar amb la intervenció del fiscal, que no va formular acusació per no contemplar cap delicte. CCOO ofereix el seu suport i solidaritat a Javier Krahe, que més sembla jutjat per un tribunal de la Inquisició que per una institució d'una democràcia moderna. Si no els agrada el vídeo, hi haurà que fer-lo corre!

El secretari de Comunicació i portaveu de CCOO, Fernando Lezcano ha manifestat que el judici a Javier Krahe és un veritable despropòsit, inconcebible en una societat oberta i democràtica, però, pel que sembla, molt recurrent en temps de govern conservador. "Fa uns mesos que venim denunciant la deriva autoritària del Govern de Rajoy, tan disposat a eliminar drets com a incrementar el poder coercitiu de l'Estat. El que no pot parar amb iniciativa política, ho fa amb actuacions autoritàries, el ressò contagia, com veiem, les diverses institucions de l'Estat", afirma Lezcano.


CCOO creu que la sola celebració del judici és una extravagant i alhora perillosa demostració que a Espanya bufen vents d'intolerància i involució democràtica. Cert que per recórrer un article reaccionari del Codi Penal que doni empara a l'acusació, cal que aquest article existeixi. Per això, CCOO creu arribat el moment d'eliminar textos del Codi Penal impropis d'una societat aconfessional i democràtica, com el que representa el citat article 525, que reclama càstig per als que ofenguin els sentiments dels membres d'una confessió religiosa. "Es tracta de triar entre llibertat i inquisició", conclou el portaveu de CCOO.

Judici oral contra Javier Krahe per atacar els "sentiments religiosos"!


En una entrevista realitzada al cantautor Javier Krahe el 15 desembre de 2004 en el programa 'lo+Plus' (Canal+), van aparèixer algunes imatges del curt que va realitzar el 1978, "abans que existís la Constitució", com indica el mateix Krahe. En aquest curt, accessible per a qualsevol a youtube, es paròdia un programa de cuina explciando la recepta per cuinar un Crist per a dues persones, i es veu com es desclava el Crist, es col.loca sobre un llit de cebes, es salpebra i s'introdueix en el forn, del qual sortirà per si mateix als tres dies.

Irregularitats en la meitat de les preferents entre el 2008 i el 2011

La CNMV despulla algunes de les martingales comeses per les entitats financeres en la comercialització d'aquest producte d'alt risc, que afecta a més de 325.000 persones que són víctimes d'una mena de 'corralito' i d'estafes de les caixes. La CNMV ha supervisat el 70% de les emissions de preferents de l’Estat espanyol entre el 2008 i el 2011, que sumen un import nominal –el valor en el moment de la contractació- de 8.500 milions i afecta 200.000 petits inversors.

Centenars de milers de persones s’han trobat els darrers mesos amb els estalvis bloquejats per les entitats financeres que, prèviament, els havien recomanant que contractessin determinats productes financers d’alt risc. El monumental escàndol de les participacions preferents, que afecta més de 325.000 persones arreu de l’Estat espanyol, viu nous capítols cada setmana i ara ha estat l’organisme regulador, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la que ha apuntat contra bancs i caixes, en anunciar que ha detectat irregularitats en l’emissió del 43% de les preferents que ha supervisat.

Segons ha explicat Julio Segura, president de la CNMV, en la seva compareixença davant la Comissió d’Economia del Congrés, els problemes amb les preferents van aparèixer a partir de maig de 2011, quan el valor nominal d’aquestes participacions deixaren de coincidir amb el de mercat. Segura ha exposat que entre les irregularitats detectades hi ha la idoneïtat de l’inversor –al tractar-se de productes complexos haurien de ser persones que coneguessin a fons els mercats de valors-, deficiències informatives i conflictes d’interessos no resolts en la seva comercialització.

L’estafa de les preferents va destapar-se quan els petits inversors van pretendre recuperar el seu capital i les operacions de canvi ofertes per les entitats financeres no corresponien amb el que hi havien aportat inicialment.

A la Comissió d’Economia, tots els grups polítics s'han referit a l'alarma social creada per aquestes emissions que han coincidit a qualificar de "frau". Dels més de 22.000 milions de participacions preferents que quedaven sense canviar el maig de 2011, Segura ha situat la xifra actual en un saldo viu d'uns 8.000 milions d'euros -5.000 si es consideren les operacions actualment en tràmit-, el que suposa que queda sense canviar el 26% del total.

Les participacions preferents són valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho.

Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment. L’Agència Catalana del Consum va obrir recentment un expedient a les entitats financeres que en van comercialitzar i els afectats s’han agrupat en diverses plataformes per defensar el seus interessos, com ara Estafa Banca.

Donació de sang d'Estafabanca

Uns cinquanta membres de la Plataforma Estafa Banca i d'altres ciutadans van donar sang ahir a la tarda davant la seu del Banc d'Espanya a Barcelona amb una finalitat solidària i, alhora, de denúncia contra les entitats que "han xuclat els estalvis de milers de ciutadans del país però no han xuclat les nostres energies per seguir demanant que se'ns retornin els diners i que s'actui contra la mala praxis bancària".

El Front Nacional reconeix i "dóna la benvinguda a la difusió massiva" de pamflets falsos del Front de Gauche

Els feixistes del Front Nacional es fan passar per partidaris de Jean-Luc Melenchon i del Front d'Esquerra (Front de Gauche) per a distribuir pamflets amb falsetats escrits en francès i àrab: "No hi ha futur per a França sense els àrabs i els meus berbers del Magrib", diu un prospecte, on se cita, erròniament, el discurs del candidat del Front d'Esquerra de la platja del Prat a Marsella abans de la primera ronda de les eleccions presidencials.

D'acord amb el compte de Facebook de Jean-Luc Melenchon, aquest pamflet va ser publicat el dimarts a Montigny-en-Gohelle, al districte electoral 11 de Pas de Calais, on xoquen Jean-Luc Mélenchon i Marine Le Pen per a les eleccions legislatives properes.

Manipulació bastant en línia amb les recents declaracions del candidat del Front Nacional: "Cada vegada que algú diu que votarà Mélenchon és un nord d'Àfrica". En el fullet, el verd de l'Islam pren el lloc de la vermella del Front d'Esquerra i la cita en àrab (la crida al vot) no és clarament la intenció de familiaritzar-se amb aquesta llengua, ja que s'escriu en el revés. Enlloc es fa cap menció d'una associació o un partit polític, ni tan sols de qualsevol impressora.

El Front d'Esquerra denuncia "l'engany, la manipulació, la mentida, les amalgames... un bon exemple del menyspreu que el Front Nacional oposa a la democràcia i els principis de la república" i va anunciar que es presentarà una denúncia.

Recordem la cita real de Jean-Luc Melenchon: "Mai s'ha d'oblidar que el fonament de la identitat republicana de la pàtria està a la Mediterrània... Cal recordar que les persones del Magrib són els nostres germans i germanes, que no hi ha futur per França sense els nostres germans i germanes dels països del Magrib". Veure Marsella: 120.000 persones a "La platja del poble!"

El PP rebutja la correcta identificació dels policies

El diputat d'IU Ricardo Sixto adverteix, durant la seva intervenció a la Comissió d'Interior, sobre les massives identificacions indiscriminades de ciutadans al carrer per part d'agents "sense atenir-se a la mínima normativa legal". El PP ha impedit avui l'aprovació de la proposició no de llei d'Izquierda Unida i l'Esquerra Plural, defensada pel diputat valencià Ricardo Sixto, sobre la repressió policial a les manifestacions ciutadanes.

Entre les mesures que es proposaven en aquesta iniciativa es trobaven, principalment, regular que els agents dels cossos i forces de Seguretat de l'Estat portin "de manera clara i visible" el seu número d'identificació durant les seves actuacions, així com l'elaboració d'un "protocol específic que reguli i limiti les intervencions policials en manifestacions i accions de protesta organitzades pels moviments socials o ciutadans, garantint amb major amplitud els drets de manifestació, reunió i llibertat d'expressió".

També es demanava l'adopció de les mesures oportunes per possibilitar l'enregistrament de les actuacions policials en les manifestacions i en les dependències policials.

Ricardo Sixto va exposar durant la seva intervenció que "quan es produeixen càrregues i actuacions policials pràcticament mai adverteix la Policia, i és molt senzill". El diputat ha advocat per la creació de l'esmentat protocol "per ajudar la policia a que sàpiga a què s'ha d'atenir quan s'enfronta a una situació complicada al carrer i ens ajudaria també als ciutadans a saber com ens hem de comportar davant les actuacions policials".

Quant al tema de la identificació policial, va posar com exemple el sistema d'identificació dels agents alemanys i va denunciar que al nostre país "s'està produint un incompliment sistemàtic per part de molts policies de l'obligació que tenen d'estar identificats. S'utilitza l'excusa de l'armilla, s'utilitzen milers d'excuses, però cada vegada que hi ha una manifestació, sobretot si es preveu que hi haurà una certa complexitat, un alt percentatge dels policies que estan allà no estan identificats. No es tracta d'instar o millorar, sinó que es tracta de fer complir la llei i que els policies estiguin identificats perfectament, per la seva seguretat i per la dels altres". Va demanar que es consideri falta disciplinària el qual no es porti la identificació adequada.

Ricardo Sixto va advertir també sobre el fet que s'estiguin produint massives identificacions indiscriminades de ciutadans al carrer per part d'agents policials "sense atenir-se a la mínima normativa legal, que és fer-les només quan hi ha fundades sospites o raons" de la comissió d'un delicte.

"Hem conegut notícies que la Guàrdia Civil identifica molta gent perquè ha de complir determinades ordres, que són verbals i que, a més, influeixen directament en les seves retribucions salarials. Això és una cosa lamentable. Plantegem, i més en el marc de les manifestacions, que les identificacions policials no es converteixin en alguna cosa arbitrari i que acabi alterant els ànims d'una part i d'una altra".

Sixto va reclamar també que hi hagi gravacions de "totes les situacions en les dependències policials, per a seguretat de tots i per al ortodox compliment de la normativa", així com l'actuació policial a les manifestacions, ja que "si grava als manifestants, ja que en el mateix paquet pot anar la gravació de tota l'actuació policial".

Com última mesura realitzada a la seva exposició, el diputat d'IU per València va assenyalar la necessitat que "s'estableixi un procediment sistemàtic de recerca cada vegada que es produeixen alternances greus de l'ordre públic i actuacions policials subjectes a controvèrsia. Hem de fugir de responsables policials que acaben cridant 'enemic' a la ciutadania, i això ho va fer un responsable de la Policia nomenat no precisament per aquest Govern, però que durant el seu mandat a la Prefectura Superior de Policia s'han produït molts problemes d'ordre públic a València amb els manifestants".

Els detinguts a Bunyola denuncien amenaces, vexacions i agressions de la Guàrdia Civil

El relat dels veïnats i dels propis afectats inclou referències homòfobes, amenaces sexuals i prohibició de parlar català en el marc de brutals detencions de gent que s'estava manifestant de forma totalment pacífica davant l'arrogància i blindatge policial desorbitat de l'imPoPular president Bauzà mentre fa campanya electoral entre els votants del PP. 'En castellano hijo de puta', 'maricón' o 'estas esposas las he usado con tu madre y con tu novia' són algunes de les amenaces, qualificatius homòfobs i vexacions sexistes que haurien patit Toni S., Roser A., Amadeu C. i Joan S. en el marc de les il.legals detencions repressives.

Les quatre persones detingudes a Bunyola aquest dimarts han denunciat davant la jutgessa de guàrdia, Carmen González, haver patit abusos i vexacions durant el seu pas per dependències policials. Les quatre detencions es produïren dilluns de forma violenta i en el marc d'una manifestació pacífica de centenars de bunyolins a favor de la llengua, contra les retallades socials i contra el tancament de l'Hospital Joan March.

'En castellano hijo de puta', 'maricón' o 'estas esposas las he usado con tu madre y con tu novia' són algunes de les amenaces, qualificatius homòfobs i vexacions sexistes que haurien patit Toni S., Roser A., Amadeu C. i Joan S. en el marc de les il.legals detencions. Els seus propis relats i els dels testimonis del poble reflecteixen una brutalitat inèdita a Mallorca durant els darrers anys i per part de la Guàrdia Civil. Concretament, d'una brigada 'especial' antiavalots que es desplaçà a Bunyola des de la Península.

El primer dels detinguts, el tècnic forestal Toni S., és membre d'Endavant Mallorca i els agents l'empenyeren bruscament contra un vehicle policial mentre l'ofegaven (encara té seqüeles), a més d'agredir-lo en diferents parts del cos, com es pot observar en les fotografies de la detenció i en les ferides que encara arrossega i que va fer constar davant la metgessa del PAC del Pont d'Inca.

La biòloga bunyolina Roser A., que va demanar que deixassin anar el primer detingut, patí una sort semblant a la d'aquest. Els guàrdies civils feren ús de la seva autoritat per prohibir-li a ella i a la seva mare que parlassin en català. A més, i ja en dependències judicials, Roser i els altres tres independentistes detinguts han explicat que se'ls ha privat de beure aigua enmig de diferents burles, en aquest cas dels agents de la Policia Nacional espanyola que custodiaven les cel·les.

Per la seva banda, el músic de Bunyola Amadeu C., membre d'ERC Mallorca, és un altre dels detinguts de forma violenta per la Guàrdia Civil, tal com ha explicat en una llarga i detallada declaració davant la jutgessa Carmen González. El músic estava fotografiant la manifestació amb la seva càmera i va intentar ajudar la seva veïna Roser agafant-la pel braç. Llavors, explica, un agent armat exclamà: 'a este también!'.

Tot seguit, els agents procediren a la seva detenció, i el músic bunyolí es queixà en diverses ocasions de la pressió de les esposes, però explica que rebé resposta en forma d'una pressió màxima i insults com 'cateto' o 'liante', així com d'amenaces cap a ell, la seva parella i els seus familiars. En entrar al cotxe, detalla, els agents armats van fer-li veure una navalla que estava sobre el seient del darrera i la ficaren dins una bossa, en una possible simulació de prova falsa contra el detingut.

Finalment, l'estudiant i sindicalista del SEPC Joan S. patí una de les detencions més violentes. Després de sortir de la plaça de l'Església de Bunyola i abans d'arribar a l'estació de tren, on es produí el tall de carretera i les agressions policials, el jove fou agafat per un agent de l'institut armat que l'amenaçà amb represàlies si es tornava a endinsar en la manifestació, segons consta en la declaració davant la jutgessa.

I l'advertència es complí, ja que minuts després els centenars de bunyolins concentrats pogueren veure com els agents de la Benemèrita l'estiraven dels cabells (els duu llargs), l'aixecaven agafant-lo pels peus i per les cames i, finalment, l'encastaven de cara a terra amb el genoll d'un policia sobre el seu cap. A més, li esquinçaren bruscament la samarreta i els pantalons i li feren sang a les orelles, segons han explicat testimonis presents a La Veu de Mallorca.

Dins el cotxe, Joan S. relata que li encastaren el cap contra la porta , i quan ell els explicà que li estaven fent mal decidiren col·locar-lo de tal forma que li pressionaven els ulls. Tres o quatre agents, diu, anaven discutint sobre com detenir-lo, i alguns l'insultaren i el titllaren d'antisistema en diverses ocasions, malgrat que no pertany a cap col·lectiu que es defineixi de tal manera.

La solidaritat s'estén

Els relats dels quatre detinguts, els seus familiars i els bunyolins presents és esfereïdor, i s'estén també a les burles i actitud de la Guàrdia Civil cap a tota la gent que s'ha concentrat aquest dilluns vespre i dimarts de matí davant la caserna del cos armat espanyol al Pont d'Inca i davant els jutjats de l'Avinguda Alemanya. Especialment, els pares i mares dels detinguts, molts joves i adults de l'Esquerra Independentista de Mallorca (Endavant, Maulets i SEPC) i alguns membres de partits i sindicats, com ERC, el PSM o l'STEI-i, a més de diversa gent a títol individual.

De fet, els quatre independentistes de Bunyola, alguns dels quals també són membres de l'Obra Cultural Balear, el GOB i altres moviments populars de l'illa, han rebut el suport i la solidaritat de moltes entitats i col·lectius diferents, com Esquerra Oberta de Bunyola o els estudiants de l'IES Marratxí, que s'han concentrat aquest dimarts en una convocatòria del nucli local del SEPC.

L'Esquerra Independentista de Mallorca informà molt ràpidament dels fets a tots els mitjans en assabentar-se de les detencions aquest dimarts ha expressat que, malgrat la repressió que s'està patint arreu de l'illa, els seus militants pensen seguir fent feina des de tots els fronts. Així mateix, animen els pobles de Mallorca a seguir mostrant la solidaritat cap als detinguts i a organitzar més manifestacions a favor de la llengua i contra les retallades socials del Govern de José Ramón Bauzá (PP).

L'imPoPular president Bauzá, blindat i amagat

Cal recordar que dilluns el poble de Bunyola esperava l'arribada del president del Govern que, segons fonts del poble, hauria comparegut molt més tard del previst. De fet, Bauzá hauria arribat al poble de forma semi-clandestina per reunir-se amb els seus companys de partit en un restaurant del poble.

Si que van comparèixer puntuals, en canvi, les diverses dotacions de la Guàrdia Civil enviades des de la Península. Així, la protesta es va desenvolupar pacíficament i amb gent de totes les edats per bona part del poble (a la plaça de l'Església i devora l'estació de tren), fins que els jeeps del cos armat es van aturar a un carrer tallat pels manifestants i van arrestar els independentistes amb la 'contundència' que ja havia estat advertida pel delegat del Govern espanyol a Balears, José Maria Rodríguez.

CCOO i UGT convoquen una vaga indefinida a la mineria del carbó

CCOO i UGT convoquen a la mineria del carbó a la vaga indefinida des del divendres davant la "decisió" del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme de retallar un 63% les ajudes al sector aquest any. Els sindicats adverteixen que, si el Govern no hi posa remei, les mines estan abocades al tancament i les comarques mineres, condemnades a l'abandó. Els sindicats criden a la manifestació de dijous al passeig de la Castellana, a Madrid, des de les 11.00 del matí.

Les protestes dels miners van començar fa unes setmanes, amb aturades aïllades que ara es convertiran en indefinides i que, segons els sindicats, han paralitzat "la mineria privada i els deu centres de treball amb què compta el grup Hunosa a Astúries", així com en explotacions de Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i Aragó.

La decisió dels sindicats de convertir la vaga en indefinida es produeix un dia després d'una reunió amb el secretari d'Estat d'Energia, Ferran Martí, en el marc de la comissió de seguiment del Pla del Carbó.

En un comunicat, Comissions Obreres insisteix que ha estat el Govern el que, amb el seu "irresponsable actitud", ha propiciat la vaga. A més, denuncia la "cortina de fum que ha volgut estendre sobre el conflicte miner convocant, una per una, reunions buides de contingut per afeblir, sense èxit, una mobilització que s'estén com la pólvora per les comarques mineres".

Els treballadors de la mineria han realitzat avui nous talls a les autovies A-66 i A-8, i en altres carreteres d'Astúries i han secundat en la seva totalitat la protesta. Des de dilluns, 10 miners mantenen una tancada a dos pous de Hunosa de la regió, en Candín (Langreo) i Santiago (Aller), igual que des fan des del dilluns anterior miners en un pou del Bierzo.

L'Esquerra Plural, ERC i BNG porten la investigació de la Casa Reial al Congrés


Joan Coscubiela ho justifica i avisa: "perquè es canviï l'estatus de la Casa del Rei, perquè es pugui pensar fins i tot en una República i perquè, sobretot, la monarquia sigui realment parlamentària", com diu la Constitució, i doni "explicacions", és "imprescindible picar pedra".

I "picar pedra", per l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), ERC i BNG és no deixar la gimnàstica de presentar iniciatives que persegueixin llançar "transparència" sobre la Prefectura de l'Estat. Com la que avui van presentar totes aquestes forces d'esquerres en els passadissos de la Cambra: la petició de creació d'una comissió d'investigació sobre la Casa del Rei. La proposta ja havia estat anunciada per ERC a l'abril, just quan va saltar la polèmica per la cacera del Juan Carlos a Botswana i ja llavors el portaveu republicà, Alfred Bosch, va prometre anar teixint suports. Avui era el moment de presentar en roda de premsa aquests nous respatllers i de portar tots junts aquesta demanda al registre del Congrés.

"Estem davant una crisi d'Estat que afecta la més alta institució de l'Estat. El que ens ha tocat és una monarquia parlamentària, i aquesta monarquia ha de ser parlamentària i ha de retre comptes al Parlament, i si no que es canviï -assenyala Bosch-. No és tan diferent el que passa a la Casa del Rei amb el que passa al món en general: l'opacitat, l'intersecció de la política i les finances estan en el fons d'ambdues crisi. El cas Urdangarin i Bankia són dues cares de la mateixa manera, l'opacitat, i part de la solució passa per la transparència".

S'afegeix una altra raó més, com apuntava Olaia Fernández Dávila, diputada del BNG: d'aquí a poc arribarà a les Corts la Llei de Transparència i en ella el Govern del PP no ha volgut incloure la Corona.

Ricardo Sixto, diputat d'IU per València, reconeixia que la Constitució consagra la inviolabilitat del monarca, però això no implica que el Parlament no pugui investigar sobre les seves actuacions i les de la seva família. Per tant, es tracta d'obrir aquesta veda.

No importa el recorregut curt

Coscubiela, mentre, va fer l'ullet al 15-M, a l'exemple de la resistència ciutadana: "La petició és una iniciativa dels que no ens volem resignar a que hagi obscurantisme i impunitat". El portaveu d'ICV-EUiA ja avançava que no li importava que es titllés a totes les forces d'esquerres que han subscrit la demanda de "ingenus, utòpics". L'Esquerra Plural, ERC i BNG saben de sobres que el "recorregut" de la iniciativa serà "curt", ja que bàsicament la Mesa la rebutjarà, com ha fet amb altres preguntes i mocions dels grups. "Amb aquesta majoria absolutista del PP i el bipartidisme de Cánovas i Sagasta del segle XXI no podríem presentar iniciatives, perquè hi ha temes vetats. Però no ens anem a resignar, no ens anirem a casa. Som partit de llarga distància, de llarg recorregut. No ens hem sentit febles quan les coses han anat malament".

Laura Gómez: "Em van detenir per ser afiliada a la CGT"

"No em van detenir pel que vaig fer. Em van detenir perquè sóc afiliada a la CGT". Laura Gómez, secretària d'Organtizació de la CGT, té clar perquè ha estat un mes en presó preventiva. I assegura que no va ser per l'acció que va protagontizar a la Borsa de Barcelona juntament amb altres companys: "Si jo hagués fet una acció punible el dia 29 allà estàvem envoltats de mossos en aquell mateix moment em podrien haver identificat o el dia després. És una estratègia ben pensada".

A Gómez, de 46 anys, se li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Li demanen 36 anys de presó, sobretot per la imputació d'incendi referent a una acció que es va realitzar davant la Borsa consistent en cremar una capsa amb bitllets de mentida.

L'encausada però, afirma que el seu empresonament "forma part de l'estratègia del senyor Puig". En un vídeo difós per la CGT, on apareix Gómez atenent periodistes, la sindicalista considera que se la va anar a buscar perquè "necessitaven algú de la nostra organització, després que Puig parlés de la CGT com a part important dels actes violents". "El meu càrrec podia suposar un cop important a la CGT", remarca.

En aquest sentit, creu que "si pretenien paralitzar la gent han aconseguit el contrari", ja que la gent encara es mobilitza més. Gómez explica també detalls de la seva estada a presó, com per exemple que les internes estaven interessades en la lluita obrera. D'aquesta manera, celebra que "la gent té consciència ja que jo sempre he estat molt crítica amb el comportament de la gent que no es mou".

La represaliada no creu que es detingui més gent de la CGT, tot i admetre que podria passar, perquè "seria un suïcidi polític". Així mateix, denuncia que "la justícia està en mans de magistrats absolutament dirigits per polítics. La justícia no és independent, està manipulada i això sí que em preocupa", confessa Gómez, que manifest que "el que hem de fer és no parar, no hem de tenir por".

EU demana explicacions a Gallardón sobre la destitució del secretari del TSJCV

El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida en Les Corts, Ignacio Blanco, ha mostrat hui la seua preocupació per la destitució del secretari de Govern del Tribunal Superior de Justícia valencià per part del Ministeri de Justícia de Gallardón. Blanco ha advertit del perill que el PP “acabe copant i controlant els òrgans judicials del País Valencià, més encara quan aquest partit està esguitat per una causa molt seriosa sobre el seu presumpte finançament il·legal”. Gallardón serà premiat diumenge per l'estat d'Israel pel seu recolzament al sionisme.

Així, el portaveu adjunt ha assenyalat que resulta xocant que el govern del PP destituisca a “un càrrec públic que té un perfil professional respectat i solvent mentre que ja hem perdut el compte dels polítics d’aquest partit, no sols diputats, que estan sent jutjats per delictes greus i que romanen en el seu càrrec”.

El diputat d’EUPV-Els Verds en el Congrés, Ricardo Sixto, presentarà una bateria de preguntes parlamentàries per a demanar explicacions sobre la destitució fulminant del secretari de Govern del TSJ. Blanco ha valorat el “moment delicat” que viu el PPCV amb la causa del presumpte finançament il·legal. “Amb la desfilada diària d’imputats que estem veient, resulta inquietant aquesta destitució”, ha postil·lat el dirigent d’esquerres.

Gallardón, 'doctor honoris causa' de Haifa per la seva "ferm suport" a Israel

El ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, rebrà diumenge que ve el doctorat honoris causa de la Universitat de Haifa en reconeixement al seu "ferm suport" a l'Estat d'Israel i al seu "foment d'unes estretes relacions entre els pobles espanyol i israelià".

La Universitat de Haifa ha indicat que Gallardón rebrà el doctorat honorífic en el marc de la quarantena reunió del comitè de directors de la institució, prevista entre els dies 3 i 5 de juny. La cerimònia tindrà lloc al Centre Internacional de Convencions de aquesta ciutat del nord d'Israel.

La Universitat ha assenyalat que Gallardón ha demostrat "un lideratge social encomiable" en els seus anys en el servei públic...

L'LSD 'sals de bany' podria causar els fets caníbals de Miami

La policia de Miami està comprovant si l'acte de canibalisme ocorregut el dissabte passat es va deure a l'ús d'una nova variant de la droga LSD, coneguda com "sals de bany". En el succés, que va tenir lloc en una rampa de l'autopista al centre de Miami i va deixar la ciutat estremida, un home completament nu va devorar gairebé el 75% del rostre d'un altre abans de ser crivellat per un policia. Foto: L'assaltant caníbal, identificat com Eugene Rudy, de 31 anys.

El president del sindicat de la Policia de Miami, Armando Aguilar, va declarar que sembla haver semblança entre aquest cas i altres recents en els que les "sals de bany" estan involucrades.

"Les persones llevant-se la roba, (...) de sobte tenen una força sobrehumana, esdevenen violentes i s'estan cremant per dins", va dir Aguilar a la cadena de televisió ABC.

Segons Aguilar, en un dels casos, un subjecte estava caminant nu i va ser atropellat per un taxista. L'individu va saltar al sostre del vehicle i es van necessitar 15 agents per sotmetre'l.

En el cas de dissabte passat un agent va arribar al lloc en resposta a la trucada d'un testimoni. Sorprès en veure un home menjant-se la cara d'un altre va treure la seva arma i li va demanar a l'atacant que retrocedís. No obstant això el caníbal li va grunyir i va continuar devorant l'home que jeia a terra, també nu.

El primer xut no va tenir cap efecte pel que l'oficial no va tenir més remei que seguir disparant fins a acabar amb la seva vida.

L'assaltant, identificat com Eugene Rudy, de 31 anys, es va menjar les orelles, el nas, part del front i va intentar devorar també els ulls de la víctima.

El ferit està ingressat en estat crític a l'Hospital Jackson Memorial de Miami. El diari 'El Nuevo Herald' va dir que fonts policials el van identificar com Ronal Poppo, de 65 anys.

El que ha passat va ser gravat per les càmeres de seguretat del diari 'The Miami Herald', amb seu a prop del lloc on van succeir els fets.

Matança de Hula: "Els morts eren lleials a Bashar Al-Assad"

Damasc ha rebutjat les acusacions d'estar darrere de l'atac despietat de Hula, on més de 116 civils -una trentena d'ells nens i moltes desenes de dones- van ser assassinats per bala i a curta distància. Els ferits són més de 300. L'analista polític Ibrahim Alloush afirmà a RT que "els morts eren en realitat lleials a Al-Assad", i que "el moment en què ha passat desperta sospites". James Petras: "Als mercenaris els importa un rave la destrucció de Síria i l'assassinat de civils per l'OTAN". França i Bèlgica, preparades per a una intervenció militar a Síria. Foto: Reunió ahir entre Al Assad i Kofi Annan.

L'atac de divendres a la província d'Homs ha augmentat ia altes les tensions a Síria, i molts en la comunitat internacional s'han afanyat a assenyalar amb el dit a les forces d'Al Assad, arribant fins i tot els membres de l'OTAN, al mandat de Obama, a expulsar els ambaixadors sirians ahir, abans que l'ONU emetés un informe seriós sobre els fets.

La inquietud de l'opinió pública ha estat alimentada per nombrosos vídeos amateur des Hula publicats a YouTube que mostren desenes de cadàvers, entre ells moltes dones i nens, però encara que els vídeos van ser distribuïts àmpliament pels mitjans de comunicació, la font no s'ha pogut verificar.

Damasc va condemnar l'atac de dissabte, dient que no tenia cap implicació en la massacre, i va acusar "grups terroristes" d'estar darrere d'ella, anunciant una investigació sobre l'incident.

Morts lleials a Assad


L'analista polític Ibrahim Alloush va dir a RT que la forma en que l'atac es va dur a terme i el moment "fa evident" que Damasc no és responsable: "No tindria sentit que l'exèrcit sirià cometés aquestes massacres i es retirés, i després deixés que els rebels vinguessin i prenguessin fotos i fessin documentals sobre ells", va explicar.

Alloush creu que els crims van ser comesos "per les bandes armades recolzades des de l'estranger, dels països del CCG [Consell de Cooperació del Golf] i de l'OTAN, concretament a través de Turquia". L'analista insisteix que la massacre a Hula es va dur a terme en el context d'un atac ampli en tota la zona.

"També van atacar l'hospital nacional a la regió i li van calar foc. Després es van dirigir a les cases de civils en alguns dels pobles veïns i van començar a matar indiscriminadament", va dir, destacant que entre els morts eren persones lleials a Assad.

"Aquests crims han arribat en un moment en què s'ha acordat una solució política per la qüestió de Síria, i aquestes persones no volen veure una solució política -en el seu lloc el que aquests volen veure és una intervenció armada-, una intervenció internacional estrangera en Síria amb el pretext de massacres", ha conclòs. Cal recordar que la dictadura qatarí i Arabia Saudí han reclamat publicament l'intervenció internacional armada, com a Líbia, així com l'OTAN arma i finança als terroristes.

James Petras: Als mercenaris els importa un rave la destrucció de Síria i l'assassinat de civils per l'OTAN

L'intel·lectual nord-americà James Petras va assegurar en una entrevista amb la Ràdio Centenari de Montevideo, Uruguai, que els governs occidentals "estan fent tot l'esforç, muntant campanyes de víctimes, de repressió del govern" per justificar una intervenció militar. Per a aquest sociòleg nord-americà, la matança ocorreguda recentment a la ciutat de Hula, a la província d'Homs, persegueix aquest objectiu.

Petras va assegurar que segons els russos la majoria dels assassinats ho van ser per ganivetades i bales a boca de canó, a més que hi ha molts morts que són lleials al govern d'Al Assad, i afegí: "Jo crec que el model per Síria és el que va succeir a Líbia, l'únic problema és que els russos i els xinesos van despertar i van prendre mesures per bloquejar a les Nacions Unides (ONU) aquesta ofensiva".

El sociòleg nord-americà va recordar que l'oposició mercenària demana la intervenció estrangera: "són mercenaris, demanen el bombardeig, atacs d'aviació, els importa un rave que la conseqüència sigui la destrucció de Síria i l'assassinat de civils, com va passar a Líbia". "En aquest moment, les forces occidentals estan tots concentrats en ajudar aquesta oposició, amb la propaganda per facilitar una decisió en Nacions de Unides d'una 'intervenció humanitària', el que significa un atac violent, sistemàtic, per part de les forces de la OTAN", ha denunciat.

Per Petras la immensa majoria del poble sirià rebutja una acció militar contra el país "perquè saben les conseqüències, saben el que va passar a l'Iraq, a Afganistan, a Líbia, rebutgen la destrucció del país que ho deixaria en una situació primitiva".

França i Bèlgica, preparades per a una intervenció militar a Síria


El president de França, François Hollande, i el ministre de Defensa belga, Pieter De Crem han declarat aquest dimarts que no exclouen la possibilitat de dur a terme una intervenció armada a Síria per acabar amb el règim de Bashar Al-Assad, sempre que estigui coordinada pel Consell de Seguretat de l'ONU. "Si es fa una petició a Bèlgica i el Govern jutja que cal, podrem fer-ho", ha precisat Pieter De Crem.

El president gal, al seu torn, ha proclamat que "la intervenció armada no està exclosa a condició que es faci mitjançant una decisió del Consell de Seguretat". "Cal convèncer la Xina i Rússia", ha precisat el mandatari.

El BCE repudia per "inacceptable" el pla de Rajoy per rescatar Bankia

El Banc Central Europeu rebutja de ple la proposta de Mariano Rajoy per salvar Bankia de la fallida: una injecció de diners públics de gairebé 25.000 milions d'euros. La 'solució' que estudia el PP és posar aquesta quantitat de diners en forma de deute públic, perquè després l'entitat pugui accedir a les subhastes de capital del BCE, cosa que els funcionaris de l'organisme han titllat d '"inacceptable", segons el Financial Times.

A dia d'avui, atès que s'ha descartat sortir als mercats amb els interessos actuals, només hi ha tres maneres per aconseguir els diners que ha demanat Bankia: a través dels pressupostos, generant més deute oa través d'un rescat europeu, el que la màfia de banquers en el govern diu rebutjar com el pitjor dels mals.

De moment, l'opció per la qual vol optar el PP és la d'injectar deute públic en Bankia a través de bons del Tresor, per poder usar després aquest suport com aval de l'Estat i accedir a les subhastes de diners del BCE.

Més mentides de Rajoy

En la seva compareixença extraordinària d'aquest dilluns, Mariano Rajoy va afirmar que no anava a tocar els pressupostos (primera solució), que no anava a augmentar l'interès del deute (segona opció) i que no hi hauria rescat europeu (tercera solució). És a dir, Rajoy va mentir una vegada més perquè tard o d'hora haurà de decantar-se per una.

La segona opció, la de crear deute per ficar-la en Bankia, inevitablement faria pujar l'interès que paga l'Estat, que ja és alt, i més amb semblant quantitat. A més, té un altre inconvenient, que és el de posar en dubte encara més la possibilitat que Espanya compleixi amb els objectius de dèficit marcats per Brussel·les, ja de per si bastant inabastables abans que es descobrís el 'forat' de Bankia.

Un pla "inacceptable"

Per això, segons el Financial Times, el BCE rebutja la proposta perquè "els seus plans corrien el perill d'infringir una normativa de la UE sobre 'finançament monetària' o emissió de deute públic dels bancs centrals dels governs". El rotatiu britànic recull declaracions de funcionaris de l'organisme que dirigeix ​​Mario Draghi i que titllen "d'inacceptable" la solució que estudia el Govern. El que acosta a Espanya més a una de les altres solucions, i una d'elles és innombrable per al Govern: el rescat europeu.