Una investigadora de la Universitat Complutense de Madrid, la doctora Celia Sánchez Ramos informsa al diari ThinkSpain.com que l'exposició contínua i perllongada a aquest tipus d'il·luminació, sigui pel monitor d'un ordinador, mòbils, televisors o llums d'interiors i exteriors, pot ser suficient per danyar la retina."Aquest problema es va a tornar pitjor perquè els humans estem vivint més anys i els nens estan fent servir aparells electrònics des d'edats primerenques, especialment per a tasques escolars", ha afegit Sánchez.
La investigadora també va explicar que "els ulls no estan dissenyats per veure la llum directament, sinó per veure amb la llum".
Les seves afirmacions es basen en el seu estudi publicat a la Revista de Fotoquímica i Fotobiologia que va trobar que la radiació emesa per LED danyen de forma significativa les cèl·lules de la retina in vitro.
Aquesta no és la primera vegada que les llums estalviadores d'energia es sotmeten a escrutini per motius de seguretat. Les bombetes compactes fluorescents (CFL) han estat criticades per contenir mercuri i emetre alts nivells de llum ultraviolada.
Sánchez anota que els humans moderns tenen els ulls oberts prop de sis mil hores a l'any i s'exposen a la llum artificial la major part del temps. Per això suggereix usar ulleres de sol de bona qualitat amb filtre ultraviolat i portar una dieta rica en vitamina A per protegir la retina de danys irreversibles.
Tan perilloses serien les noves-contenen mercuri-que, en cas de trencament, el més sensat seria desallotjar el lloc almenys durant 15 minuts. Tampoc és recomanable recollir les restes amb aspiradora ja que podria inhalar la pols contaminat amb el tòxic. Aquí no queda la cosa. Per si fos poc, la llum d'aquestes bombetes (més intensa que la que emeten les làmpades de fil convencionals) podria desencadenar migranyes i èczemes a persones amb la pell fotosensible. No obstant això, res s'adverteix al consumidor en els embalatges d'aquestes llums.
El 2011 el Ministeri de Medi Ambient del Regne Unit llançava l'alarma a través d'un polèmic informe, després d'un any promovent l'ús generalitzat de les CFL, que aquestes bombetes convertides en icones populars de la lluita contra el canvi climàtic (si estalvien electricitat, les centrals produeixen menys i contaminen menys), en la pràctica no serien tan sanes per a la gent.
«Ja es veu a moltes persones que amb prou feines poden tolerar, no sense problemes de pell o amb dolors de cap, la il·luminació amb bombetes de baix consum que s'està utilitzant massivament en escoles i oficines», va denunciar el portaveu de la Fundació Dermatològica Britànica, John Hawk.
«Aquest tipus d'il·luminació emet radiacions electromagnètiques que, com és lògic, poden arribar a alterar determinades proteïnes de la pell i produir així una reacció al · lèrgica, el que s'anomena fotosensibilitat», explica el doctor Julián Conejo-Mir. «No es pot descartar, per tant, que apareguin èczemes a la pell. Dependrà, en qualsevol cas, del nombre d'hores d'exposició, de cada persona i de la distància a la qual es trobi de la bombeta», afegeix el president de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia.
