dimarts, 2 de novembre de 2010

Fusió militar entre França i Gran Bretanya

El premier britànic, David Cameron, i el president francès, Nicolas Sarkozy, han signat dos acords de defensa "sense precedents" per estrènyer la seva cooperació militar i estalviar costos. Entre altres coses es preveu l'ús compartit de portaavions. Durant una reunió sostinguda a la capital britànica, van destacar que aquest pas permetrà estalviar costos i ampliar capacitats de defensa en aprofitar sinergies i millorar aspectes pràctics de cooperació.

Entre els avantatges previstes en els acords es troben proves conjuntes de caps nuclears, ús compartit de portaavions i l'establiment d'una força conjunta.

Tranquil.litzant als socis

Cameron i Sarkozy van insistir que els acords no impactaran de forma negativa en altres socis europeus ni a l'OTAN. No es tracta d'un pas cap a "un Exèrcit europeu o un poder de dissuasió nuclear conjunt", va explicar Cameron. "Regne Unit i França seguiran sent nacions sobiranes".

Sarkozy, per la seva banda, ha explicat que Londres i París van comprendre la necessitat d'explorar "noves idees" per fer front als problemes del segle XXI. "Sobirania no significa aïllament", ha destacat.

Valor històric i pragmàtic


El tractat de cooperació general preveu la creació d'una força comuna formada per 5.000 soldats de cada part. Els dos països podran compartir més portaavions amb fins d'entrenament i possiblement per a operacions conjuntes.

L'acord nuclear, mentrestant, estipula la instal.lació d'un centre per al desenvolupament de tecnologies al Regne Unit i d'un altre a França per realitzar proves. Els acords signats avui van ser qualificats de "històrics" a França, mentre que el govern britànic va insistir a subratllar el seu "valor pràctic" en temps d'ajustaments econòmics.

La fiscalia demana a Solaz que investigui les comissions de CDC

La fiscalia ha demanat avui al jutge Juli Solaz, que investiga el cas Palau, que obri una peça separada al cas per investigar el presumpte pagament de comissions de la constructora Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música, a canvi de l'adjudicació d'obra pública. En un escrit tramès al jutge, la fiscalia demana que s'obrin noves diligències, que es torni a cridar a declarar a Millet i a Montull i que hi hagi nous encausaments sobre aquests suposats pagaments pels quals Millet hauria exercit d'intermediari entre la constructora i el partit.

Segons la fiscalia, hi ha 'evidències documentals' que apunten que hi hauria hagut comissions per a l'adjudicació d'obra pública a través de diners en efectiu, de serveis a empreses i donacions a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CDC i que actualment s'anomena CatDem.

ICV-EUiA exigeix "la màxima celeritat" per resoldre el cas Millet

Laia Ortiz afirma que CiU "s'estan quedant sense arguments per negar el que cada vegada és més evident: el finançament irregular de Convergència"

La portaveu de la coalició, Laia Ortiz, ha demanat avui "la màxima celeritat" per resoldre el cas Millet i ha instat al jutge que porta el cas, Juli Solaz, que "escolti d'una vegada per totes els arguments de la fiscalia" que justament avui ha demanat una investigació separada sobre el suposat pagament de comissions de la constructora Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya, utilitzant el Palau de la Música com a intermediari per a l'adjudicació d'obra pública, i que ha citat a declarar com a imputat a Daniel Osàcar, màxim responsable de finances de la fundació convergent.

Així, la portaveu ecosocialista ha qualificat una vegada més "d'impresentable" l'actitud de CiU davant el cas Millet i ha assegurat que "s'estan quedant sense arguments per negar que cada vegada és més evident: el finançament irregular de Convergència. El senyor Mas primer va mentir dient que no coneixia en Daniel que apareixia als documents del Palau, posteriorment s'ha descobert que és el gerent de CdC i ara la Fiscalia demana imputar el responsable de les finances del partit d'Artur Mas; el senyor Mas ha de donar explicacions com més aviat millor", ha afegit la portaveu ecosocialista davant la informació apareguda avui.

Finalment, segons Ortiz "és incomprensible i del tot criticable que Convergència i el seu líder, Artur Mas, continuïn mirant cap a un altra banda com si no estés passant res mentre les proves s'acumulen i totes apunten cap a CDC. És lamentable que un partit que vol governar sigui totalment incapaç de fer net amb el passat i assumir les seves culpes", ha sentenciat.

El PCC subscriu el manifest de la campanya: "JO NO T'ESPERO"

"Davant la visita del Sr Ratzinger a Barcelona, una sèrie d'organtizacions hem iniciat una campanya per demanar un estat laic i denunciar el suport institucional a la visita. Si aquest líder religiós fa una visita estrictament amb finalitat religiosa, com és que l'estat i les diverses institucions li atorguen un tracte de cap d'estat? Concentració en defensa de l'estat laic el proper dijous 4 de novembre, a les 19 hores, No volem sufragar amb diner públic aquesta visita! Per un estat laic!". Ja estan disponibles tots els materials de la campanya.

Pots venir a recollir-los de 9 a 15 i de 16 a 20 al carrer Avinyó 44 de Barcelona. Si vens pel matí t’atendrem al 1r pis, i si és per la tarda ho farem al 3r pis.

Recorda que hi ha materials gratuïts: cartells, manifestos, enganxines; i materials que es cobren: Xapes (1 a 1€ i 10 a 4€) i banderoles (1 a 3€ i 10 a 25€).

Ni l’espero, ni m’importaria massa...: Si no fos que…

Antoni Barbarà i Molina: Tot plegat, m’ho perdonaran un CIRC. D’aquells dels antics romans però versió segle XXI. I globalitzat, pagant entrada i suportant molèsties i espentes tothom, li agradi o no l’espectacle de la pista central.

Moltes amigues i amics ens hem enrolat aquests dies a una campanya tan justificada com saludable, tan divertida com seriosa. Es diu JO NO T’ESPERO, (Benedicto XVI), aplega a moltes entitats i persones, i circula a les xarxes amb una pila de milers d’adhesions entre els perfils de personal laic, progressista, democràtic i plural que ens oposem a la visita del Papa a Barcelona el proper cap de setmana 7 i 8 de novembre. Punts de vista ja ho anticipava.

Tinc molt clar doncs que JO no l’espero. És més, que (en expressió barroera molt indicada aquest cop) me la porta molt fluixa i pendolaria (per allò del encensari). I ni tan sols estaria dedicant-li aquest temps d’escriptura si no fos que...

Si no fos que em mereixen molt de respecte tantes persones que conec i que son creients i practicant religiosos. En conec de diverses creences però totes elles, quan son autèntiques, em semblen igualment dignes de consideració. Dons bé ho sento per totes aquestes Àguedes, Maribels, Jòses o Joans que em consta creuen veritablement en el seu Deu, un Deu compassiu i a mida de la comprensió i la solidaritat humanes.

Si no fos que darrera aquest espectacle impúdic d’exhibició de riqueses i vanitats, hi ha milions de pobres subjugats per la promesa de redempció d’aquesta institució amb el teutó al front.

Si no fos que queda per passar comptes amb els milers de nens i nenes que han estat víctimes de les perversions pederastes de molts personatges ensotanats i revestits de fals poder per exercir les seves agressions. Cosa que el Papa “lamenta”, però que no va fer res per aturar i ara tampoc per castigar, com tampoc de demanar perdó amb humilitat, penediment i contrició cristianes.

Si no fos que aquest Benet (ve net??), de sabates vermelles i calçotets de seda, es permet d’anar a l’Africà i a tots els continents de la pobresa, la misèria, la explotació i la incultura per prohibir-los l’ús del preservatiu. Per amenaçar-los amb l’ínfer (un altra infern per quan surtin d’aquest!!) si es posen el condó per evitar la procreació que el seu Deu els te reservada i destinada... per morir als pocs dies de fam, desnutrició i misèria o un temps més tard de malària o de SIDA... Això, Sr. Ratzinger, se’n diu ASSESSINAT !! I vostè no té cap dret, ni el diví, per predicar-lo i imposar-lo, mentre plora els no-nats, veieu Dempeus, non–res, dels avortaments lliurement decidits per les dones que han “quedat” prenyades.

Si no fos, per què ja n´’hi ha prou d’aquesta comèdia... Si no fos que no hi ha Deu, perquè si n’hi hagués hi ha certes coses que no li permetria...
Per veure l'article senser:
http://bloclaratera.blogspot.com/

Protestes d'estudiants austríacs contra les retallades

20.000 estudiants i professors es van manifestar des de la Universitat de Viena fins a la seu de la Cancelleria dijous passat per protestar contra les retallades en el pressupost de l'ensenyament superior. Manifestacions de dimensions més modestes es van celebrar igualment a Salzburg i Graz. Actualment, les famílies que tenen estudiants en edats des de 19 a 26 anys reben al voltant de 150 euros al mes de l'Estat.

20.000 estudiants i professors es manifesten a Viena contra les retallades previstes en el pressupost d'Educació pel govern de "coalició nacional"

Però en virtut de pressupost impopular d'austeritat que preveu retallades de 1.600 milions d'euros en les despeses públiques per al 2011, el govern austríac vol reduir considerablement la quantitat actual de subsidis familiars per als estudiants entre 19 i 26 anys, i suprimir les ajudes a la ensenyament superior un cop passats els 24 anys.

La Universitat de Viena, considerada en el passat com una de les millors del món, ha caigut recentment a les classificacions internacionals. El rector de la Universitat Tècnica de Viena Peter Skalicky ha declarat que "Les universitats austríaques continuaran caient si no trobem diners". Alguns analistes han estimat que amb el nou sistema, les universitats austríaques tindran unes pèrdues de recursos de 300 milions d'euros cada any.

La presidenta de la Unió Nacional d'Estudiants Austríacs Sigrid Maurer ha declarat: "La ministra austríaca d'Educació i Ciència (la socialista Claudia Schmidt) pensa encara que restringir l'accés a l'ensenyament superior és l'única solució per garantir la qualitat del nostre sistema educatiu, malgrat el fet que ja a Àustria entren en l'ensenyament superior un 17% d'estudiants menys que la mitjana dels països de l'OCDE".

"Encara que tothom sàpiga que les nostres universitats necessiten diners desesperadament, el govern preveu noves retallades pressupostàries. Aquests tindran repercussions importants tant en personal i en els estudiants, com en tota la societat en conjunt", ha advertit Sigrid Maurer.

El costat fosc del "miracle" laboral alemany

L'atur a Alemanya ha caigut sota la marca dels tres milions de persones, un nivell que no es registrava des d'octubre de 1992. No obstant això, hi ha una altra cara de la moneda darrere d'aquest aparent miracle. L'economia ha florit, s'han creat nous treballs i la taxa d'atur ha baixat en una mesura superior a totes les expectatives que es tenien un any abans. Però, per altra banda, el treball temporal és cada vegada més comú.

En comptes de que s'ampliïn les places per a personal permanent, cada vegada més es busquen treballadors subcontractats que constitueixen una mà d'obra flexible i barata. Les organitzacions laborals lamenten aquesta nova estratègia laboral que han adoptat les empreses ara en expansió. Per Michael Sommer, líder de la Federació de Sindicats Alemanys (DGB), un treball bo i decorós ha d'orientar-se, segons l'Article 1 de la Constitució Alemanya, sobre la dignitat humana.

"Les persones han de poder treballar i han de poder viure del seu treball", va emfatitzar Sommer. Això també significa que el treball no ha de perjudicar la salut de les persones, sinó que ha de significar empara social i oferir una perspectiva de vida tant per als treballadors com per als seus famílies. Per Sommer: "No és com diuen els senyors economistes, que els treballadors ballin d'aquí a allà d'acord a interessos particulars".

Subcontractats i suplents

Michael Sommer, de la DGB, però, en l'últim any va baixar el nombre de persones que busquen un treball permanent i segur. Al mateix temps, va augmentar el nombre de persones que no poden viure del seu salari. Segons dades de la DGB, a Alemanya 2,2 milions de persones treballen per un salari de menys de sis euros l'hora. 1,3 milions d'empleats reben assistència estatal addicional.

A més, Sommer va calcular que el nombre de treballadors temporals o subcontractats va créixer bruscament en els últims mesos. Per juny d'aquest any aquesta xifra havia arribat als 704.000, per la qual cosa es creu que en aquest moment ja han d'haver arribat al milió.

Per al líder de la DGB, el treball subcontractat és exactament el contrari de la bona feina: "Durant la crisi es va veure que les persones en aquesta condició constitueixen una porció molt flexible del mercat laboral i van ser els primers a ser acomiadats", ha apuntat. A més, són evidentment pitjor pagats que els treballadors regulars, encara que facin la mateixa feina.

Els treballadors subcontractats també són legalment desfavorits: "En l'àmbit del treball mal retribuït, són ocupats per omplir places que queden vacants i després amb rapidesa de nou són eliminades", va assegurar Sommer.

"Equilibrar els interessos"

Moltes empreses van fer reajustaments de personal després de la crisi i es van orientar cap a un major rendiment. De fet, durant la crisi, la jornada reduïda de treball va ser una mesura eficaç, però també li va costar molts diners a les empreses. D'allà la temptació addicional de contractar mà d'obra de manera provisional.

Aquesta és una idea defensada per l'Institut d'Economia Alemanya (IW), el gerent, Hans-Peter Klös, va exigir el que va anomenar més realisme doncs, segons va dir, el treball s'ha d'adaptar a les condicions de la globalització. Per Klös, el concepte de "bon treball" hauria de ser substituït pel de "treball modern".

"D'una banda hi ha la necessitat de més flexibilitat per als que contracten, i d'altra la necessitat d'estabilitat dels que són contractats, per tant cal equilibrar aquests interessos", ha manifestat.

Albiol denuncia que la cooperació torna a quedar-se en 0’18%

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, afirma que als comptes autonòmics pugen un 71% els diners destinats a projectes que s’atorguen sense concurs públic. Tanmateix els que porten convocatòria pública baixen un 40%: “De nou vegem les intencions clares d’aquest Consell d’entregar projectes a qui li interessa sense les garanties democràtiques”.

Albiol assenyala que els pressupostos de 2011 “deixen la porta oberta a l’arbitrarietat i l’absència d’equanimitat en el lliurament de les ajudes. Serà Blasco qui tinga la potestat per a entregar els diners que ell considere, i això és intolerable, a més, després de les informacions aparegudes en els darrers mesos que donen constància de la presumpta existència d’una trama en la concessió irregular d’ajudes per part de la conselleria. Per tant, des d’EUPV exigirem una rectificació en els pressupostos quan abans”, reclama.

La diputada d’esquerres afegeix que els comptes autonòmics “han fet desaparèixer la partida d’uns 60.000 euros que habitualment es destina a la Coordinadora Valenciana d’ONGD, i l’han inclòs dins d’un apartat anomenat Accions de Coordinació amb ONGD de cooperació, al qual es destinen un total de 96.610 euros. Una quantitat que a més veurem com es reparteix, perquè amb aquesta distribució dels diners ens temem que el conseller Blasco es reserve l’última paraula per destinar les ajudes a organitzacions amigues i no crítiques amb la seua gestió”, critica.

Esquerra Unida denuncia de nou que al 2011 el percentatge del pressupost destinat a cooperació “tampoc complirà el 0’7%, més bé baixarà encara més que enguany i es quedarà en un vergonyós 0’18%. El Consell, per tant, tornarà a incomplir la llei i el Pacte Valencià contra la Pobresa”.

La colonització sionista i el creixement demogràfic

El nombre dels habitants en els assentaments jueus a Cisjordània augmentarà el 2010 en un 4,8%, mentre que l'increment total de la població israeliana serà el 1,8%, segons previsions del Buró Central d'Estadístiques d'Israel, realitzades a base de les dades de la primera meitat de l'any present. De gener a juny la població en assentaments jueus va créixer en 7.200 persones, fins 303.900 habitants, xifra que no inclou uns 200.000 habitants hebreus de Jerusalem Est, considerat per la comunitat internacional com a territori palestí ocupat.

El 2009 la població d'assentaments a Cisjordània va augmentar en el 5,3%, a causa no tant a l'emigració com al creixement de la taxa de natalitat.

El problema d'assentaments jueus en territoris palestins ocupats és el major obstacle que impedeix reanimar el procés negociador entre els palestins i Israel que rebutja suspendre l'ampliació d'assentaments, en particular per respondre a les necessitats del creixement demogràfic.

Brasil troba altre gran jaciment petroler

L'Agència Nacional de Petroli (ANP) del Brasil ha anunciat el descobriment d'un jaciment d'hidrocarburs que, segons les primeres avaluacions, compta amb reserves equivalents a entre 3.700 milions i 15.000 milions de barrils de petroli, cosa que posaria el país sud-americà al mateix nivell de producció que els estats petroliers com Kuwait i Rússia.

Segons l'òrgan regulador dels hidrocarburs del Brasil, el càlcul més probable és de 7.900 milions de barrils, la qual cosa converteix aquest jaciment -batejat com Llbra- en el més gran del país.

"És important destacar que només aquest prospecte de Llbra pot arribar a tenir un volum de petroli recuperable superior a les actuals reserves provades brasileres (14.000 milions de barrils)", segons el comunicat de l'organisme.

En cas que es confirmi el càlcul més optimista, les reserves brasileres arribarien a 29.000 milions de barrils, el que posaria al Brasil entre els deu països amb més existències de cru en el món, per sobre fins i tot de Qatar i dels Estats Units.

Petroli sota de sal

Les reserves del jaciment Llbra es troben en el que es denomina com "camps pre-salins", és a dir, que apareixen a diversos quilòmetres de profunditat, sota de 2.000 metres d'aigua de l'oceà, i altres 5.000 metres de roques i una dura capa de sal.

Aquesta estructura fa que la seva extracció sigui molt més complicada i requereixi una avançada tecnologia, amb la qual ja compta la petroliera brasilera Petrobras, que explota en mode experimental diversos pous similars associada a Repsol YPF, Exxon o Shell.

No obstant això, l'adjudicació d'aquest nou jaciment es realitzarà segons el nou sistema dissenyat pel Govern brasiler i que encara està pendent de l'aprovació del Parlament carioca. Segons aquest projecte, s'adjudicarà al consorci d'empreses que ofereixi a l'Estat una major proporció dels beneficis generats pel pou.

Les prospeccions a la zona del descobriment van començar el 2007, quan es va trobar un altre jaciment, Tupí, que comptaria amb l'equivalent a més de 5.000 milions de barrils. Però, segons els primers estudis, Llbra seria més gran que Tupíi.

Les reserves del camp de Tupí van començar a explotar-se comercialment aquest mateix dijous, amb la instal.lació d'una plataforma i poden convertir al Brasil en un dels principals exportadors mundials de petroli.

Miralles crida als joves a ser: “Una generació emancipada i no amputada”

El diputat d’ICV-EUiA Jordi Miralles ha fet una crida a tots els joves perquè es converteixin “en una generació emancipada i no amputada”. Miralles creu que els joves tenen avui en dia dues responsabilitats: Mobilitzar el vot del col·lectiu, en un moment complex a causa de la crisi econòmica i, alhora esperonar als seus pares i avis perquè el dia 28 de novembre no es quedin a casa i vagin a votar. Miralles ho ha dit durant l'acte de presentació dels candidats i candidates joves de la coalició.

El número tres d’ICV-EUiA a les eleccions ha demanat el vot dels joves en un moment on “les sortides individualistes estan a l’ordre del dia” i on CIU amenaça amb polítiques de retorn al passat que posarien en entredit l’obra del govern d’Entesa marcada per polítiques socials, com la del dret a l’habitatge. Per això, Miralles creu que en les properes eleccions tots els catalans, però especialment els joves, es juguen el seu futur a nivell social i nacional.

De la seva banda, el coordinador d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Julián Ses��, ha emfatitzat l’aposta clara de la coalició per “les noves cares, les noves formes de fer i les noves idees”. Sesé ha recordat que la coalició creu en un nou govern d’esquerres i ha denunciat el programa ocult de CIU que amaga una sortida insolidària de la crisi econòmica. Finalment, el coordinador d’Alternativa Joves-Joves d’EUiA ha recordat que ICV-EUiA sempre estarà davant d’aquells que volen crear confrontació amb el fet migratori, ja sigui dins o fora del Parlament. Sesé ha tingut també un record pel difunt Marcelino Camacho i ha acabat la seva intervenció dient: “A nosaltres no ens domesticaran”.

Herrera demana a la gent jove que no passi de la política i eviti un gir cap a la dreta de Catalunya

De la seva banda, el candidat d'ICV-EUiA a les pròximes eleccions catalanes, Joan Herrera, ha demanat a la gent jove que no passi de la política i vagi a votar el pròxim 28N perquè "la prioritat està avui en què la gent jove no passi de la política i si la gent jove passa de la política la dreta s'instal·la en el poder i s'oblida dels problemes dels joves", ha dit Herrera. Per això ha explicat que la seva formació "ha fet una candidatura jove i hem situat en el bell mig del programa electoral la prioritat de les polítiques pels joves".

"Volen que aquesta generació que té una expectativa vital pitjor que la dels seus pares el que faci és resignar-se i conformar-se i volen que digui sí i amen i que es quedi a casa sense fer absolutament res", ha alertat Herrera dels desitjos de la dreta a Catalunya. "Però quan en la política correm el risc que segueixi passant de la gent jove, l'últim que podem fer és que la gent jove passi de la política", ha afegit el candidat ecosocialista alhora que ha alertat que si "la gent jove no exigeix a la política, la política el que farà és menysprear a la gent jove com ho fan les propostes de CiU que volen treball gratis".

Per Herrera aquesta generació "no pot resignar-se i viure pitjor que els seus parem". "Aspirem a que siguin més lliures i més igual i que això es faci amb més drets i no amb menys", ha conclòs el candidat de la coalició d'ICV-EUiA. L’acte ha comptat també amb la presència i intervenció de la candidata jove per Joves d'Esquerra Verda, Janet Sanz.

ICV-EUiA: “Al teu barri, primer”

ICV-EUiA durà a terme en els pròxims dies, una campanya als barris de les ciutats del Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental i Oriental, per explicar les prioritats programàtiques d’ICV-EUiA, fer balanç de Govern i recollir opinions i problemàtiques de la gent. El regidor d’ICV-EUiA a l’Hospitalet i membre de la direcció d’EUiA, Alfonso Salmerón, i la portaveu d’ICV i diputada al Parlament, Laia Ortiz, acompanyats per dirigents d’ICV-EUiA de l’àrea metropolitana, han presentat aquest matí en roda de premsa la campanya.

Salmerón ha destacat que amb la campanya metropolitana, “ICV-EUiA vol mobilitzar el seu electorat de la zona i generar, amb les seves propostes contraposades a les retallades del Govern de Zapatero i a les propostes de CiU, combatre l’estat de resignació en què la dreta vol que s’instal•li la ciutadania, pel que es creu que un Govern de CiU és inevitable”. Salmerón ha assegurat que “queda molt per fer”, i que “res està escrit”.

Així mateix, Salmerón ha dit que ICV-EUiA explicarà als barris de l’àrea metropolitana l’obra de Govern d’esquerres, del qual ICV-EUiA forma part, i el treball fet des de les conselleries dirigides per ICV-EUiA, així com les seves propostes programàtiques. En aquest sentit ha recordat que ICV-EUiA ha treballat molt per fer canvis importants als pobles i ciutats de Catalunya en àmbits com l’habitatge, l’ocupació, l’educació, la salut, el transport públic, i la convivència.

Exemple d’això en són que més d’un milió de persones s’ha beneficiat de la llei de barris, que els veïns i veïnes d’aquests barris ja tenen l’accés garantit a l’aigua gràcies a la desalinitzadora del Llobregat, que s’han donat ajudes pel lloguer , la rehabilitació d’edificis i la instal•lació d’ascensors, que s’han construït noves escoles i centres sanitaris, que s’han construït noves línies de metro i estacions, que s’han desplegat els Mossos d’Esquadra a tot Catalunya i s’han construït comissaries, i que s’han posat en funcionament plantes de tractament de residus.

Ortiz ha dit que ICV-EUiA amb aquesta campanya també cerca recollir opinions sobre les principals problemàtiques que afecten els veïns i veïnes, i millorar els seus resultats electorals per contribuir a què Catalunya tingui més polítiques d’esquerres. La diputada ha remarcat que cal explicar a la gent que el seu vot és fonamental pel futur de la seva vida quotidiana i que no es pot permetre que el Parlament giri cap a la dreta.

Ortiz ha explicat que els barris als que s’adreça la campanya tenen característiques comunes; estan ubicats en ciutats de més de 30.000 habitants i són zones densament poblades, tenen un comportament electoral marcat per un alt nivell d’abstenció i per una tendència de vot estatal (PSOE-PP), presenten un fort impacte de la crisi, i han rebut una important quantitat de població nouvinguda.

ICV-EUiA distribuirà 50.000 tríptics específics de la campanya amb el contingut referent a balanç de Govern i propostes electorals, realitzarà actes públics a més de 25 ciutats a l’àrea metropolitana durant els propers 25 dies, i tindrà trobades amb més entitats d’aquests barris i contacte directe amb el teixit social i econòmic dels barris.

PP i València: País corrupte governat per lladres

Un any de suspensió rebaixat a 10 mesos. Aquesta ha estat tota la factura política que, de moment, ha pagat el PP pels casos de corrupció destapats a la Comunitat Valenciana. La llista d'implicats inclou al president de la Generalitat i els presidents de les Diputacions de Castelló i Alacant, tots ells imputats, a sis consellers vinculats en una o altra mesura, a més de prop d'una dotzena d'alcaldes o exalcaldes que han estat també imputats pel jutge o acusats per la fiscalia. I ni una sola dimissió.

El cas Gürtel es va emportar a nou alts càrrecs, a més d'altres intermedis, a la Comunitat de Madrid. Quatre alcaldes, un diputat nacional, dos autonòmics, un conseller de la presidenta Esperanza Aguirre i un senador van deixar els seus llocs. Tots els noms estan inclosos en les diligències d'una investigació que va destapar una important trama corrupta encapçalada per Francisco Correa i vinculada a diferents Governs del PP.

De la mateixa manera que van aparèixer els noms dels càrrecs madrilenys, es van escriure els dels càrrecs del PP valencià. Van protagonitzar significatives converses telefòniques i, en alguns casos, van ser assenyalats pels jutges com a presumptes autors d'alguns dels delictes més greus que pot cometre un càrrec públic. Però no va passar res. Ni una dimissió.

Una esbombada suspensió de militància al llavors secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, va ser l'única senyal d'una inexistent reacció, ja que només va afectar un dels llavors 20 dirigents esquitxats per la corrupció.

En aquells dies, el camí ja estava marcada pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que fa gairebé set anys imputat. El codi ètic del PP va caure en desús i la imputació va deixar de ser motiu d'expulsió del partit. Ni tan sols una sentència contrària és un límit a la vida política al PP. "La sentència no és ferma fins a l'últim estat", va dir Fabra, en referència al Tribunal Europeu d'Estrasburg que, com ha dit en alguna ocasió, és al que recorrerà en el cas que la justícia espanyola ho consideri culpable.

Des de l'inici del cas Fabra s'han celebrat cinc processos electorals i, un darrere l'altre, Carlos Fabra ha mantingut la seva majoria. Amb aquest valor, el president de la Diputació de Castelló ha exigit, i aconseguit, el suport de la direcció del PP valencià i, per extensió, el del PP nacional, amb Mariano Rajoy al capdavant. Aquest mateix valor ha estat el exhibit per Camps a València i Joaquín Ripoll a Alacant davant la direcció nacional, que no s'ha atrevit a imposar altres conductes ètiques o, almenys, estètiques, davant l'ostentació d'unes enquestes que vaticinen que el PP revalidarà la seva victòria a la Comunitat Valenciana.

L'explicació d'aquesta falta de reacció social pot trobar-se en la catedràtica d'Ètica, Adela Cortina, que considera que un dels defectes característics de la societat valenciana és el "meninfotisme", traduïble com "passotisme" que, en qualsevol cas, explica com defecte, "perquè som poc bel.ligerants", i això, "perquè portem la tolerància ficada en els ossos". La qüestió és que en la societat valenciana no cala la idea que la corrupció no té perquè ser part de la política.

Al marge de l'empara de les enquestes, els càrrecs del PP implicats en casos de corrupció han passat a empunyar, públicament, un mateix arma de defensa, que no és altra que l'atac a policia, investigadors, fins i tot fiscals, assenyalant com braços executors de una suposada estratègia socialista. I amb aquesta argumentació despleguen un mateix discurs en què parlen de "campanyes orquestrades" i de la presumpció d'innocència, sense diferenciar la responsabilitat judicial amb la política.

Les conseqüències del destapat cas Brugal a Alacant també han evidenciat la consolidació de la impunitat entre els càrrecs del PP. "Per què alguns dels integrants socialistes implicats en el cas Brugal renuncien als seus càrrecs amb tan poc avanç processal?", Es va preguntar estranyat el vicesecretari de Comunicació del PP, el valencià Esteban González Pons. "És que nosaltres no som uns pocavergonyes", li va contestar el secretari dels socialistes valencians, Jorge Alarte.

El cas és que la Comunitat Valenciana ocupava, fa anys, un lloc en el mapa d'autonomies assenyalades per la modernitat. Actualment, ni els grans esdeveniments programats pel Govern valencià, col.lapsat pel seu deute i la seva necessitat de tapar les contínues notícies relatives a la corrupció, aconsegueixen que la percepció que la resta del país té de la Comunitat Valenciana sigui una altra que la d'una autonomia clarament marcada pels escàndols polítics.

Els dècims de loteria premiats de Carlos Fabra, el "amiguet de l'ànima" amb el que Camps es dirigia a El Bigotis, implicat en una trama amb la que tothom va aprendre com es diu corretja en alemany, viatges en iot amb empresaris alacantins que després van resultar adjudicataris de concursos públics, i fundacions que gasten els diners en pisos en lloc de fer-ho en cooperació internacional són alguns dels mèrits dels càrrecs del PP, que segueixen cobrant sous públics, pels quals la Comunitat Valenciana s'ha convertit en capital de la impunitat política.

So_Owe: Impacte socioambiental de les multinacionals

El Centre Social Tabacalera, a Madrid, acull durant tota aquesta setmana l'exposició So_Owe, on es mostren els impactes socials i mediambientals de les empreses multinacionals. Aquesta exposició, que forma part de la campanya europea "Drets per a les persones, normes per a les empreses", és un muntatge audiovisual en què han participat artistes d'arreu del món.

Així, s'aborden, per exemple, els problemes del sector del cuir a Bangla Desh, que causa contaminació i problemes de salut pública, de vegades enmig de les principals ciutats com a la capital Dakha. També es refereix a les grans cadenes de roba barata, que imposen als seus subcontractes unes condicions en terminis i preus, la qual cosa incideix en les condicions laborals dels treballadors, informa Servimedia.

La campanya es desenvolupa en 13 països europeus, sota la coordinació de l'European Coalition for Corporate Justice (ECCJ). A Espanya, l'està portant a terme l'Observatori de RSC juntament amb les seves organitzacions membre, on s'han recollit més de 6.000 signatures.

Centre Social Tabacalera (C/ Ambaixadors, 53, Madrid), del 25 al 31 d'octubre de 2010, de 20.00ha 23.00h.

Un 60% dels municipis presenten els comptes

La Responsabilitat Social de les Administracions Públiques hauria de donar un salt endavant per abordar la perillosa pèrdua de legitimitat. Només el 60% dels municipis catalans han presentat el balanç comptable de 2009 a la Sindicatura de Comptes, tal com estableix la llei, en el termini establert, que es va acabar el dia 15 d'octubre, tot i que altres municipis tenen previst presentar el balanç pròximament, encara que fora del termini establert.

Els ajuntaments es queixen que sovint han de incomplir la llei, com en el cas dels terminis de pagament a proveïdors, tot i no ser per culpa seva. Certament el finançament dels municipis no respon a les necessitats reals. Però la falta de transparència o la no presentació del balanç no és un incompliment que es pugui atribuir a la culpa dels altres.

La Federació de Municipis de Catalunya ha valorat positivament aquestes dades i el seu president, alhora alcalde de Sabadell, ha destacat la "transparència" amb què els municipis han gestionat els comptes: "Els municipis hem fet els deures".

El motiu del seu optimisme ve donat pel fet que l'any passat només el 18,3% d'ajuntaments van presentar els comptes en el termini establert. Sempre es pot mirar l'ampolla segons estigui mig plena o mig buida, però ho mirem per on ho mirem i malgrat el salt enorme que aquest any s'ha fet, un incompliment del 40% mai pot ser valorat en sentit positiu.

D'altra banda, aquest augment segurament no es deu a un canvi d'actitud en el sentit d'haver optat per la transparència sinó senzillament a que des d'aquest any la llei catalana deixa sense subvencions als ajuntaments que no presentin el balanç.
I cal posar sobre la taula que la presentació del balanç és una part ínfima del que hauria de ser la transparència i la rendició de comptes aplicada als consistoris municipals. La Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) és un repte pendent, tan sols esbossat, que clama al cel davant les experiències interessants d'algunes empreses del sector lucratiu.

La pensió de viduïtat al sistema social espanyol

En l'actualitat la pensió de viduïtat té molts detractors, no són pocs els que consideren que no s'ha de concedir, especialment si el cònjuge supervivent manté un treball remunerat. Aquesta teoria no té cap base. L'article 41 de la Constitució de 1978 imposa als poders públics l'obligació de mantenir un sistema de seguretat social per atendre les situacions de necessitat i no hi ha dubte que la pèrdua del cònjuge treballador és una d'aquestes situacions ja que genera una disminució de els recursos familiars.

La protecció a vídues i orfes ha existit sempre. A Roma es van crear unes associacions que els assignaven determinades quantitats per a la seva subsistència. Amb posterioritat, les mutualitats i les parròquies concedien pensions i ajudes per a la seva atenció durant tota l'Edat Mitjana.

En la legislació espanyola la pensió de viduïtat aparèixer molt tardanament. El Retiro obrer s'havia creat el 1919 i l'assegurança de vellesa i invalidesa en 1945, en canvi la viduïtat apareix anys més tard, el 1955, exigint rigorosos requisits a la mort del cònjuge: que la vídua tingués 65 anys d'edat complerts i que hagués contret matrimoni almenys 10 anys abans de la mort, és a dir si moria el cònjuge quan la vídua només tenia 50 anys havia de patir una llarga espera per poder obtenir la prestació.

Com un dret ple no s'estableix fins l'any 1967. Des de llavors la Seguretat Social espanyola i la de tots els països del nostre entorn inclou les prestacions per mort i supervivència dins de la seva acció protectora. D'altra banda, el Conveni número 102 de Norma Mínima de Seguretat Social de l'Organització Internacional de Treball, signat pel nostre país, considera protegible la pèrdua del cònjuge treballador, ja que ocasiona la disminució d'ingressos familiars. La pensió en el nostre sistema està sotmesa a certs requisits: exigeix que el causant, sigui home o dona, es trobés en alta o en situació assimilada a la d'alta en la Seguretat Social i que reunís un període de cotització d'almenys cinc-cents dies dins dels cinc anys anteriors a la defunció, llevat que la mort del treballador sigui causada per accident de treball en aquest cas no es requereix període algun.

Té igualment dret el cònjuge encara que el causant, a la data de la mort, no es trobés en alta, sempre que hagués completat un període mínim de cotització de quinze anys. La prestació de viduïtat va ser una de les primeres a patir la reducció o retallada en la Llei de l'any 2007 aplicable a partir de l'1 de gener de 2008 que va introduir una modificació important: si la mort de l'assegurat es va deure a malaltia comuna, no sobrevinguda després el vincle conjugal i no hi ha fills, es requerirà per a obtenir la pensió vitalícia que el matrimoni s'hagi celebrat amb un any d'antelació com a mínim a la data de la mort. En cas de separació o divorci, el dret s'atorgarà només al cònjuge amb dret a la pensió compensatòria.