El diari independent francès Le Monde recorda: "Tot just un any després del rescat dels bancs, que va costar sumes colossals a banda i banda de l'Atlàntic (...), aquestes mateixes institucions financeres ataquen ara als Estats, tremendament endeutats. Aquesta és una de les àcides lliçons de la crisi grega, la més dura que ha patit l'euro des de la seva introducció. El negoci de l'especulació amb les dificultats d'un Estat per pagar els seus deutes, incrementa els problemes del país, fins i tot els provoca".
"La situació actual és encara més inacceptable -argumenta Le Monde- perquè els (així anomenats) Credit Default Swap (CDS) es concentren en mans d'uns pocs actors:
els tres bancs JP Morgan (Rockefeller), Goldman Sachs i Deutsche Bank (ambdós amb participació Rothschild) dominen més del 75% del mercat. N'hi ha prou amb un actor que especuli per alterar considerablement els preus en el mercat. I aquí no s'acaba el paper dels bancs en la crisi de l'euro.
No només tenen en el seu poder la major part del deute grec sinó que concedeixen préstecs als especulatius fons d'inversió lliure. Aquests fons especulen de la forma més opaca possible per minimitzar els seus riscos".
El Neue Zürcher Zeitung escriu a Zürich: "(La crisi grega) mostra que les debilitats nacionals, sobretot dins l'espai de l'euro, també poden convertir-se en un problema per altres Estats membres, així com que les notables desigualtats a l'interior de la Zona euro comporten un gran risc. Si Atenes hagués escoltat abans els consells de la UE, no només per sanejar el pressupost sinó també per elevar la seva competitivitat, hauria evitat algunes de les actuals conseqüències i els caps d'Estat i Govern s'haurien pogut dedicar amb calma a qüestions estratègiques".
El rotatiu d'esquerra-liberal Nepszabadsag, a Budapest, afirma no obstant això: "En breu es veurà si els més rics països europeus poden salvar Grècia o si la societat grega reconeix, pel seu propi bé, en quina mena de desastre es troba immersa . No es pot fer responsable de la crisi a cap força externa, a cap espavilat especulador. La situació la coneixem a Hongria massa bé. Un govern intenta mantenir-se a la superfície de totes totes, però encara no està clar si els seus esforços obtindran el suport de la societat que li ha confiat el poder. Si no obtenen suport al seu propi país, serà difícil que aconsegueixin complir les exigències dels creditors internacionals".
Des de Nancy, a l'est de França, L'Est Républicain adverteix: "Hem de salvar a Grècia per sostenir l'euro! Sí, però com? Mentre l'especulació agreuja la ja dramàtica situació d'Atenes, els estats de la UE busquen possibilitats de frenar-la i ajudar a Grècia. Es tracta d'evitar el contagi d'Espanya i Portugal (el que seria fatal per a la moneda comuna), així com no haver de recórrer a l'ajuda del Fons Monetari International, ja que això significaria acceptar una intervenció econòmica des Washington".
El País, des de Madrid, opina: "La crisi grega, la depreciació especulativa de l'euro i la recrudescència del debat sobre la sostenibilitat de les finances públiques il.lustren fins a quin punt la necessitat d'incrementar la governança econòmica de la UE s'ha tornat imperiosa. És imprescindible completar la unificació monetària amb una política econòmica comuna, un designi en el qual està implicada amb bon criteri la presidència semestral espanyola. Veurem avui si el líder de la Comissió i el del Consell sintonitzen els seus diferents enfocaments sobre l'estratègia econòmica a mitjà termini, exigida per la realitat i per la renovació de la fracassada Agenda de Lisboa".
El Neue Zürcher Zeitung escribe en Zürich: "(La crisis griega) muestra que las debilidades nacionales, sobre todo dentro del espacio del euro, también pueden convertirse en un problema para otros Estados miembros; así como que las notables desigualdades al interior de la Zona Euro comportan un gran riesgo. Si Atenas hubiera escuchado antes los consejos de la UE, no sólo para sanear su presupuesto sino también para elevar su competitividad, habría evitado algunas de las actuales consecuencias y los jefes de Estado y Gobierno se habrían podido dedicar con calma a cuestiones estratégicas".
El diario independiente francés Le Monde recuerda por su parte: "Apenas un año tras el rescate de los bancos, que costó sumas colosales a ambos lados del Atlántico (…), estas mismas instituciones financieras atacan ahora a los Estados, tremendamente endeudados. Esta es una de las ácidas lecciones de la crisis griega, la más dura que ha sufrido el euro desde su introducción. El negocio de la especulación con las dificultades de un Estado para pagar sus deudas, incrementa los problemas del país, incluso los provoca".
"La situación actual es aún más inaceptable - argumenta Le Monde - porque los (así llamados) Credit Default Swap (CDS) se concentran en manos de unos pocos actores: los tres bancos J.P. Morgan, Goldman Sachs y Deutsche Bank dominan más del 75 por ciento del mercado. Basta con un actor que especule para alterar considerablemente los precios en el mercado. Y aquí no acaba el rol de los bancos en la crisis del euro. No sólo tienen en su poder la mayor parte de la deuda griega sino que conceden préstamos a los especulativos fondos de inversión libre. Estos fondos especulan de la forma más opaca posible para minimizar sus riesgos".
El rotativo de izquierda-liberal Nepszabadsag, en Budapest, afirma sin embargo: "En breve se verá si los más ricos países europeos pueden salvar a Grecia o si la sociedad griega reconoce, por su propio bien, en qué clase de desastre se halla inmersa. No se puede hacer responsable de la crisis a ninguna fuerza externa, a ningún avispado especulador. La situación la conocemos en Hungría demasiado bien. Un gobierno intenta mantenerse a flote a toda costa, pero aún no está claro si sus esfuerzos obtendrán el apoyo de la sociedad que le ha confiado el poder. Si no obtienen apoyo en su propio país, será difícil que logren cumplir las exigencias de los acreedores internacionales".
Desde Nancy, al este de Francia, L'Est Républicain advierte: "¡Tenemos que salvar a Grecia para sostener el euro! Sí, pero ¿cómo? Mientras la especulación agrava la ya dramática situación de Atenas, los Estados de la UE buscan posibilidades de frenarla y ayudar a Grecia. Se trata de evitar el contagio de España y Portugal (lo que sería fatal para la moneda común), así como no tener que recurrir a la ayuda del Fondo Monetario International, pues ello significaría aceptar una intervención económica desde Washington".
El País, desde Madrid, opina: "La crisis griega, la depreciación especulativa del euro y el recrudecimiento del debate sobre la sostenibilidad de las finanzas públicas ilustran hasta qué punto la necesidad de incrementar la gobernanza económica de la UE se ha vuelto imperiosa. Es imprescindible completar la unificación monetaria con una política económica común, designio en el que anda implicada con buen criterio la presidencia semestral española. Veremos hoy si el líder de la Comisión y el del Consejo sintonizan sus distintos enfoques sobre la estrategia económica a medio plazo, exigida por la realidad y por la renovación de la fracasada Agenda de Lisboa".(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)
La ministra russa d'Agricultura, Elena Skrinnik, ha anunciat avui els plans per exportar blat a Mongòlia i Nicaragua en el marc d'un programa d'ajuda humanitària. Actualment, Rússia ja va començar a subministrar blat a Cuba en el marc del programa humanitari, i el 2010 planeja exportar a l'illa unes 100.000 tones de blat, va comunicar Skrinnik als periodistes.
