dijous, 11 de febrer de 2010

Rússia enviarà blat a Mongòlia i Nicaragua

La ministra russa d'Agricultura, Elena Skrinnik, ha anunciat avui els plans per exportar blat a Mongòlia i Nicaragua en el marc d'un programa d'ajuda humanitària. Actualment, Rússia ja va començar a subministrar blat a Cuba en el marc del programa humanitari, i el 2010 planeja exportar a l'illa unes 100.000 tones de blat, va comunicar Skrinnik als periodistes.

La ministra va assenyalar també que Rússia examina la possibilitat d'exportacions comercials de blat a Bangla Desh i Argentina, i planeja establir aquestes relacions a llarg termini.

El viceprimer ministre rus, Víctor Zubkov, declarà que Rússia està disposada a subministrar de 2,5 a 3 milions de tones de blat al mercat exterior.

Rusia planea próximos suministros de trigo a Nicaragua y Mongolia
La ministra rusa de Agricultura, Elena Skrinnik, anunció hoy los planes para exportar trigo a Mongolia y Nicaragua en el marco de un programa de ayuda humanitaria.

Actualmente, Rusia ya empezó a suministrar trigo a Cuba en el marco del programa humanitario, y en 2010 planea exportar a la isla unas 100.000 toneladas de trigo, comunicó Skrinnik a los periodistas.

La ministra señaló también que Rusia examina la posibilidad de exportaciones comerciales de trigo a Bangladesh y Argentina, y planea establecer estas relaciones a largo plazo.

El viceprimer ministro ruso, Víctor Zubkov, declaró que Rusia está dispuesta a suministrar de 2,5 a 3 millones de toneladas de trigo al mercado exterior.



Empresa russa Sollers i Fiat crearan nou gegant automobilístic a Rússia

La companyia russa Sollers i el consorci italià Fiat han signat avui un acord sobre la creació a Rússia d'una empresa mixta gegant de fabricació de turismes, a Náberezhnie Chelní (república russa de Tatarstan), actual seu de Sollers.
La realització del projecte suposa invertir 2.400 milions d'euros. L'empresa fabricarà 500 mil automòbils a l'any a partir de 2016, convertint-se d'aquesta manera en la segona en importància en el seu sector del mercat rus, després de AvtoVAZ que funciona en cooperació amb l'aliança Renault-Nissan.

L'empresa mixta s'erigirà en el lloc de la fàbrica actual Sollers, a Náberezhnie Chelní, i es fabricaran nou models nous d'automòbils sobre la plataforma de Fiat Chrysler, de la classe C i D, així com tot terrenys i crossovers.

El primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, reunit aquest dijous amb els dirigents de les dues companyies en Náberezhnie Chelní, va dir que l'empresa mixta en qüestió rebrà 1.000 milions d'euros per adquirir maquinària, inclosos 600 milions per comprar equips de fabricació italiana.


Empresa rusa Sollers y Fiat crearán nuevo gigante automovilístico en Rusia

La compañía rusa Sollers y el consorcio italiano Fiat han firmado hoy un acuerdo sobre la creación en Rusia de una empresa mixta gigante de fabricación de turismos, en Náberezhnie Chelní (república rusa de Tatarstán), actual sede de Sollers.

La realización del proyecto supone invertir 2.400 millones de euros. La empresa fabricará 500 mil autos al año a partir de 2016, convirtiéndose de ese modo en la segunda en importancia en su sector del mercado ruso, tras AvtoVAZ que funciona en cooperación con la alianza Renault-Nissan.

La empresa mixta se erigir�� en el lugar de la fábrica actual Sollers, Náberezhnie Chelní, y se fabricarán nueve modelos nuevos de autos sobre la plataforma de Fiat Chrysler, de la clase C y D, así como todoterrenos y crossovers.

El primer ministro de Rusia, Vladímir Putin, reunido este jueves con los dirigentes de ambas compañías en Náberezhnie Chelní, dijo que la empresa mixta en cuestión recibirá 1.000 millones de euros para adquirir maquinaria, incluidos 600 millones para comprar equipos de fabricación italiana.



Fotògrafs i cineastes russos i francesos recolzen col.lega processada a Uzbekistan

Fotògrafs i cineastes s'han congregat avui davant de les ambaixades de l'Uzbekistan a Moscou i París per expressar suport a la seva col.lega uzbeka, Umida Ajmédova, processada al seu país per un recull de fotos i un documental. A Moscou, unes 30 persones participaren en l'acte, entre ells, coneguts fotògrafs i cineastes russos, com la reportera gràfica del diari Novaya Gazeta, Victoria Ívleva, els fotògrafs Vladimir Viatkin, Oleg Klimov i Igor Gavrilov.
Els manifestants portaven reproduccions d'algunes imatges de la recopilació que li va merèixer a Ajmédova un procés penal, així com pancartes amb lemes: "Uzbekistan, hauries de sentir orgull per Umida" o "La llibertat d'expressió és un dret de l'artista".

"Un artista necessita llibertat. Volem que Umida sàpiga que no està sola", va assenyalar Ívleva. Un altre participant de l'acte, el fotògraf Aleksandr Tiagni-Riadna, va titllar la sentència dictada contra Ajmédova com injusta, i va demanar que s'anul·li, ja que la fotògrafa no va cometre cap delicte.

A París, unes deu persones es van acostar a l'ambaixada uzbeka. Els participants de l'acte portaven reproduccions d'obres de la fotògrafa i repartien escrits en suport a la llibertat d'expressió a Uzbekistan.

"Estem aquí per expressar suport i solidaritzar-nos amb l'acte celebrat a Moscou. Em acompanyen diversos fotògrafs i un portaveu d'Amnistia Internacional. No som molts, però creiem que el nostre suport és important", va explicar Geraldine Renard, activista pro drets humans i responsable de l'acte a la capital francesa.

El passat 10 de febrer, un tribunal uzbek va declarar a Ajmédova culpable d'un delicte de "injúria a tot el poble uzbek", per ser autora de la recopilació de fotografies titulada "Dones i homes, del crepuscle a l'alba" i del documental "La càrrega de la virginitat".

Ambdues obres, premiades amb diversos guardons internacionals, aborden diferents aspectes de la vida quotidiana del país asiàtic, com el paper de la dona en una societat tradicional.

Fotógrafos y cineastas rusos y franceses apoyan a su colega procesada en Uzbekistán
Fotógrafos y cineastas se congregaron hoy frente a las embajadas de Uzbekistán en Moscú y Paris para expresar apoyo a su colega uzbeka, Umida Ajmédova, procesada en su país por una recopilación de fotos y un documental, informaron corresponsales de RIA Novosti.

En la capital rusa, unas 30 personas participan en el acto, entre ellos, conocidos fotógrafos y cineastas rusos, como la reportera gráfica del periódico Novaya Gazeta, Victoria Ívleva, fotógrafos Vladímir Viatkin, Oleg Klímov o Ígor Gavrílov.

Los manifestantes portan reproducciones de algunas imágenes de la recopilación que le mereció a Ajmédova un proceso penal, así como pancartas con lemas: "Uzbekistán, deberías sentir orgullo por Umida" o "La libertad de expresión es un derecho del artista".

"Un artista necesita libertad. Queremos que Umida sepa que no está sola", señaló Ívleva.

Otro participante del acto, el fotógrafo Alexandr Tiagni-Riadno, tachó la sentencia dictada contra Ajmédova como injusta, y pidió que se anule, ya que la fotógrafa no cometió ningún delito.

En Paris, unas diez personas se acercaron a la embajada uzbeka. Los participantes del acto portan reproducciones de obras de la fotógrafa y reparten escritos en apoyo a la libertad de expresión en Uzbekistán.

"Estamos aquí para expresar apoyo y solidarizarnos con el acto celebrado en Moscú. Me acompañan varios fotógrafos y un portavoz de Amnistía Internacional. No somos muchos, pero creemos que nuestro apoyo es importante", explicó a RIA Novosti Geraldine Renard, activista pro derechos humanos y responsable del acto en la capital francesa.

El pasado 10 de febrero, un tribunal uzbeko declaró a Ajmédova culpable de un delito de "injuria a todo el pueblo uzbeko", por ser autora de la recopilación de fotos titulada "Mujeres y hombres, del crepúsculo al amanecer" y del documental "La carga de la virginidad".

Ambas obras, premiadas con varios galardones internacionales, abordan diferentes aspectos de la vida cotidiana del país asiático, como el papel de la mujer en una sociedad tradicional.



L'Amor: Com la cocaina però més sa

En estudiar la fisiologia de l'amor, els científics fan sorprenents descobriments. El psicòleg Arthur Aron, de Nova York, ha demostrat mitjançant la tomografia del cervell que el començament de l'enamorament fa el mateix efecte en l'organisme humà que una dosi de cocaïna.
Als participants de l'experiment els mostraven fotografies dels seus enamorats. La zona del seu cervell que respon a la motivació es saturava de dopamina, substància que apareix a la sang al sentir sensacions agradables com, per exemple, en fer sexe, menjar xocolata o consumir drogues.

En aquestes situacions, en la sang es produeixen més tard les hormones oxitocina i vasopresina, que estimulen la formació del contacte emocional entre els enamorats. La oxcitocina apareix en els moments de mirar-se als ulls durant un llarg temps, d'abraçar-se o durant l'acte sexual. Aquesta hormona respon també per la formació del contacte emocional entre la mare i el nounat. La vasopressina genera vincles emocionals en els homes.

Abans es creia que en la majoria de les parelles un amor apassionat, acompanyat per un cop hormonal, amb el pas del temps cedia el lloc a un més tranquil, semblant a l'amor fraternal. Però fa poc una científica de la Universitat de Santa Bàrbara, en estudiar la tomografia d'uns esposos que van afirmar sentir-se enamorats l'un de l'altre igual que fa 20 anys, va descobrir reaccions anàlogues a les dels cervells dels recent enamorats. Segons dades preliminars, tal amor es registra en un 30% dels matrimonis nord-americans.

Els científics aconsellen a les parelles dedicar-se junts a coses agradables, les que estimulen la producció de la dopamina, per exemple, anar al teatre o al hipódrom, o estudiar alguna cosa nova. Els que se senten feliços en el matrimoni, tenen una vida més llarga i una immunitat millor, assenyalen els experts.


El enamoramiento hace el mismo efecto que una dosis de cocaína
Al estudiar la fisiología del amor, los científicos hacen sorprendentes descubrimientos. El psicólogo Arthur Aron, de Nueva York, demostró mediante la tomografía del cerebro que el comienzo del enamoramiento hace el mismo efecto en el organismo humano que una dosis de cocaína.

A los participantes del experimento les mostraban fotos de sus enamorados. La zona de su cerebro que responde por la motivación se saturaba de dopamina, sustancia que aparece en la sangre al sentirse sensaciones agradables como, por ejemplo, al hacer sexo, comer chocolate o consumir drogas.

En tales situaciones, en la sangre se producen más tarde las hormonas oxitocina y vasopresina, que estimulan la formación del contacto emocional entre los enamorados. La oxcitocina aparece en los momentos de mirarse a los ojos durante un largo tiempo, de abrazarse o durante un acto sexual. Esa hormona responde también por la formación del contacto emocional entre la madre y el recién nacido. La vasopresina forma vínculos emocionales en los hombres.

Antes se creía que en la mayoría de las parejas un amor apasionado, acompañado por un golpe hormonal, con el paso del tiempo cede lugar a uno más tranquilo, parecido al amor fraternal. Pero hace poco una científica de la Universidad de Santa Bárbara, al estudiar la tomografía de unos esposos que afirmaron sentirse enamorados el uno del otro igual que hace 20 años, descubrió reacciones análogas a las de los cerebros de recién enamorados. Según datos preliminares, tal amor se registra en un 30% de los matrimonios estadounidenses.

Los científicos aconsejan a las parejas dedicarse juntos a unas cosas agradables, las que estimulan la producción de la dopamina, por ejemplo, ir al teatro o al hipódromo, estudiar algo nuevo. Los que se sienten felices en el matrimonio, tienen una vida más larga y una inmunidad mejor, señalan expertos.



Espanya i Irlanda, els més afectats per fallides a Europa

Una nova onada de fallides recorre Europa, i els països més afectats per ella són Espanya i Irlanda, segons ha informat a Düsseldorf la consultora d'economia Creditreform. El 2009 van trencar a Europa Occidental 185.000 empreses, un 22 per cent més que el 2008. Les fallides europees es van concentrar a Espanya i Irlanda, on el nombre de companyies que es van declarar insolvents pràcticament es va duplicar respecte de l'any anterior.
Per 2010, Creditreform espera fins a 210.000 noves fallides a Europa. Aquest any, segons els càlculs de l'organisme, augmentarà entre les companyies que es declarin en fallida el percentatge d'empreses mitjanes.

Si el 2009 pràcticament la meitat de les companyies que van trencar eren empreses mitjanes, aquest any aquesta proporció podria arribar a 80 per cent.

Una taxa de creixement de 1,5 per cent no seria suficient per frenar a Europa l'onada de fallides, va afegir. Només al 2011 podria distendres la situació.

A Alemanya, la difícil conjuntura va fer que el 2009 el nombre de fallides fos un 16 per cent més que l'any anterior, situant-se en 34.300 empreses en fallida. Aquest any però, el nombre podria pujar fàcilment fins a les 40.000 fallides, i aconseguir amb això la marca rècord de 2003, va assenyalar el president de l'organisme, Helmut Rodła.


España e Irlanda, los más afectados por quiebras en Europa

Una nueva ola de quiebras recorre Europa, y los países más afectados por ella son España e Irlanda, según informó hoy en Düsseldorf la consultora de economía Creditreform.

En 2009 quebraron en Europa Occidental 185.000 empresas, un 22 por ciento más que en 2008. Las quiebras europeas se concentraron en España e Irlanda, donde el número de compañías que se declararon insolventes prácticamente se duplicó respecto del año anterior.

Para 2010, Creditreform espera hasta 210.000 nuevas quiebras en Europa. Este año, según los cálculos del organismo, aumentará entre las compañías que se declaren en quiebra el porcentaje de empresas medianas. Si en 2009 prácticamente la mitad de las compañías que quebraron eran empresas medianas, este año esa proporción podría llegar a 80 por ciento.

Una tasa de crecimiento de 1,5 por ciento no sería suficiente para frenar en Europa la ola de quiebras, agregó. Sólo en 2011 podría distenderse la situación.

En Alemania, la difícil coyuntura llevó a que en 2009 el número de quiebras fuera un 16 por ciento mayor que el año anterior, ubicándose en 34.300 empresas en bancarrota. Este año sin embargo, el número podría trepar fácilmente hasta las 40.000 quiebras, y alcanzar con ello la marca récord de 2003, señaló el presidente del organismo, Helmut Rödl.



Cuba inaugura la seva XIX edició de la Fira Internacional del Llibre de l'Havana

Cuba ha inaugurat avui la seva XIX edició de la Fira Internacional del Llibre de l'Havana, un dels esdeveniments culturals més destacats del país caribeny amb Rússia en qualitat de convidat d'honor. A la cerimònia d'inauguració participarà el canceller rus Serguei Lavrov, que encapçala la delegació russa de més de 200 persones, entre funcionaris, artistes, escriptors, crítics i intel.lectuals.
La Fira del Llibre de l'Havana funcionarà fins el proper 21 de febrer a la fortalesa de Sant Carles de la Cabana i en altres centres de la capital cubana, per després continuar amb una gira per altres ciutats de l'illa que conclourà el proper 7 de març a Santiago de Cuba, província oriental del país.

A la Fira de l'Havana, el pavelló de Rússia tindrà una superfície de 450 metres quadrats en la qual es podrà conèixer 3.500 llibres d'editorials nacionals destinats a un públic molt divers.

Entre les obres figura prosa, poesia, conte, assaig, reimpressions de joies literàries, manuscrits i documents arxivats, així com obres dedicades a la vida político-social, història i cultura russes i llibres destinats a estudiants i professors.

Al pavelló de Rússia tindran lloc diverses exposicions, entre les quals es destaquen dos especials, una, dedicada al 150 aniversari del immortal escriptor rus Anton Txèkhov, i l'altra, al 105 aniversari del novel.lista soviètic Mikhaïl Xólokhov, successor del cèlebre Lev Tolstoi, guardonat el 1965 amb el Premi Nobel de Literatura.

Així mateix, en el marc de la Fira el públic cubà podrà reunir-se amb famosos escriptors russos contemporanis, traductors, historiadors de literatura i altres personalitats públiques.

Per satisfer els interessos del públic cubà, es projectaran pel.lícules del cinema rus, soviètic i contemporani.

S'espera també que a l'Havana actuaran artistes del cèlebre Teatre Bolshoi juntament amb els seus col.legues cubans, després d'una pausa de gairebé 30 anys en cooperació artística entre els dos països.

En ocasió de la inauguració, la premsa russa va destacar que la Fira del Llibre de l'Havana suposa un pas molt important en la promoció de la cultura i l'idioma de Rússia a l'illa caribenya.

En el futur pròxim, a la Biblioteca Nacional José Martí a l'Havana es planeja inaugurar la Sala Puixkin on lectors cubans podran llegir les millors obres de la literatura russa i reunir-se amb representants d'editorials més importants del país.

Referint al tema, l'ambaixador de Rússia a Cuba, Mikhaïl Kamynin, va subratllar que la participació de Rússia en la Fira cubana correspon a la nova etapa que actualment passen les relacions entre els dos països.

Per a Rússia i Cuba, la Fira del Llibre té una importància especial perquè coincideix amb el 50 aniversari de l'establiment de les relacions diplomàtiques entre Moscou i l'Havana a celebrar l'any en curs.


Cuba inaugura su XIX edición de la Feria Internacional del Libro de la Habana

Cuba inaugura hoy su XIX edición de la Feria Internacional del Libro de La Habana, uno de los eventos culturales más destacados del país caribeño con Rusia en calidad de invitado de honor, informó el corresponsal de RIA Novosti.

En la ceremonia de inauguración participará el canciller ruso Serguei Lavrov, que encabeza la delegación rusa de más de 200 personas, entre funcionarios, artistas, escritores, críticos e intelectuales.

La Feria del Libro de la Habana funcionará hasta el próximo 21 de febrero en la fortaleza de San Carlos de la Cabaña y en otros centros de la capital cubana, para después continuar con una gira por otras ciudades de la isla que concluirá el próximo 7 de marzo en Santiago de Cuba, provincia oriental del país.

En la Feria de la Habana, el pabellón de Rusia tendrá una superficie de 450 metros cuadrados en la que se podrá conocer 3.500 libros de editoriales nacionales destinados a un público muy diverso.

Entre las obras figura prosa, poesía, cuento, ensayo, reimpresiones de joyas literarias, manuscritos y documentos archivados, así como obras dedicadas a la vida político-social, historia y cultura rusas y libros destinados a estudiantes y profesores.

En el pabellón de Rusia se celebrarán varias exposiciones, entre las cuales se destacan dos especiales, una, dedicada al 150 aniversario del inmortal escritor ruso Antón Chéjov, y la otra, al 105 aniversario del novelista soviético Mijail Shólojov, sucesor del célebre Lev Tolstoi, galardonado en 1965 con el Premio Nóbel de Literatura.

Asimismo, en el marco de la Feria el público cubano podrá reunirse con famosos escritores rusos contemporáneos, traductores, historiadores de literatura y otras personalidades públicas.

Para satisfacer los intereses del público cubano, se proyectarán películas del cine ruso, soviético y contemporáneo.

Se espera también que en La Habana actuarán artistas del célebre Teatro Bolshoi junto con sus colegas cubanos, tras una pausa de casi 30 años en cooperación artística entre los dos países.

En ocasión de la inauguración, la prensa rusa destacó que la Feria del Libro de la Habana supone un paso muy importante en la promoción de la cultura y el idioma de Rusia en la isla caribeña.

En el futuro próximo, en la Biblioteca Nacional José Martí en La Habana se planea inaugurar la Sala Pushkin donde lectores cubanos podrán leer las mejores obras de la literatura rusa y reunirse con representantes de editoriales más importantes del país.

Refiriendo al tema, el embajador de Rusia en Cuba, Mijail Kamynin, subrayó que la participación de Rusia en la Feria cubana corresponde a la nueva etapa que actualmente pasan las relaciones entre los dos países.

Para Rusia y Cuba, la Feria del Libro tiene una importanci especial porque coincide con el 50 aniversario del establecimiento de las relaciones diplomáticas entre Moscú y La Haban a celebrarse el año en curso.



Palin: El 71% dels americans pensen que no està qualificada

Més de la meitat de la nació, el 55%, va veure a Sarah Palin desfavorablement, i el 71% creu que la autora de "Going Rogue" no està qualificada per ser President, d'acord amb una enquesta d'ABC News/Washington Post dijous. L'ex governadora d'Alaska i Tea Party Darling va dir recentment que contemplava la possibilitat de la Casa Blanca, però en tant els nous números són mínims per a ella, no auguren res de bo per a una carrera política nacional.
"Més problemes per Palin és que, fins i tot en el seu propi partit, el 52% pensa que no està qualificada per a la presidència -per 16 punts en una enquesta d'ABC/Post a novembre-", escriu l'enquestador Gary Langer d'ABC News.

El cap de setmana passat Palin va ser l'estrella en la convenció, una festa de te a Nashville, Tennessee, i va dir als entrevistadors al dia següent que havia deixat la porta oberta per fer un 2.012 presidencial.

El moviment Tea Party s'enfronta als seus propis reptes, amb els 40% negatius enfront d'un vot positiu del 35%. No obstant això, Langer veu alguna esperança per el moviment anti-govern, anti-impostos i contra la reforma de la salut. "Un 45% és d'acord almenys, en certa mesura, amb les posicions del Moviment en aquests temes, més que els 36% que estan en desacord", diu Langer.

L'enquesta va ser realitzada del 4-8 febrer i tenia un marge de 3,5 punt percentuals d'error.


Looks like the bloom is off the Rogue.

More than half the nation - 55% - see Sarah Palin unfavorably, and 71% believe the "Going Rogue" author is not qualified to be President, according to an ABC News/Washington Post poll Thursday.

The former Alaska governor and Tea Party darling said recently she will consider running for the White House, but both those numbers are new lows for her and don't augur well for a national political run.

"More problematic for Palin is that even in her own party 52% think she's not qualified for the presidency - up by 16 points from an ABC/Post poll in November," writes ABC News pollster Gary Langer.

Palin last weekend was the star attraction at a Tea Party convention in Nashville, Tenn., and told interviewers next day she had left the door open to a 2012 presidential run.

The Tea Party movement faces its own challenges, with negatives at 40% versus a 35% positive rating. But Langer sees some hope for the anti-government, anti-tax, anti-health reform movement. "Forty-five percent agree at least somewhat with the movement's positions on the issues - more than the 36% who disagree," Langer writes.

The poll was conducted Feb. 4-8 and had a 3.5 percentage point margin of error.



Nova York: Adolescent colpejada mentre 3 guardies s'ho miren

La brutal pallissa i el robatori d'una nena en un túnel d'autobusos de Seattle ha estat capturada en vídeo, juntament amb la inacció dels tres guàrdies de seguretat a qui demanava protecció. Una nena adolescent i tres homes joves s'enfrontaran a càrrecs de robatori en primer grau, que es deriven de l'atac durant el qual suposadament havien robat a un altre adolescent de 15 anys d'edat, el moneder, el telèfon i l'iPod.
La víctima, de 15 anys d'edat, "que és negre" (sic), va dir als policies que l'altercat va començar en un Macy's proper, on alguns membres del grup es mofaven d'ella dient que tenia "coses boniques" i actes "blanc" (fent referència a l'amic que l'acompanyava), segons documents judicials presentats dimecres. Un dels acusats manté que la víctima tenia la pretensió de ruixar amb gas pebre una persona del grup.

Dos oficials de la policia de Seattle van informar de l'escalada de la situació i van empenyer el grup fora de la botiga, després van portar a la noia i el seu amic a un altre de sortida, va dir la víctima. També, que va demanar als oficials l'escortesin fins al túnel d'autobús, just a sota de la botiga, però els oficials es van negar.

Va dir que després es va quedar deliberadament de peu al costat dels guàrdies de seguretat, amb l'esperança de protegir-se de nous enfrontaments. "Vaig anar als de seguretat i els vaig dir que aquests nens estaven tractant d'anar a per mi", va dir la noia. "Sé que estic a punt de ser patejada i m'estic donant voltes als guàrdies, per tractar d'obtenir la seva protecció... Vaig pensar que els guàrdies de seguretat em defensarien".

Els guàrdies no van intervenir, però. Ells tenen ordres permanents per a "observar i informar", pel que van trucar a la policia però no van fer res més quan un altre noia adolescent colpejà amb el puny i puntades de peu a la víctima en repetides ocasions al cap.

El Sheriff sergent del comtat de King, John Urquhart, va dir que els guàrdies van fer bé seguint la seva formació.

"Si vostè és un caixer de banc i fa alguna cosa més que donar diners, l'acomiadaran", va dir Urquhart. "No esperem que els civils prenguin mesures de policia. En aquest cas, es tractava d'una lluita violenta, i van ser superats en nombre per aquest paquet dels 3-a-1". Altres funcionaris del comtat de Kings estan en desacord. "Estem molt decebuts pel que la gent veu en aquest vídeo", va dir un oficial de trànsit, Kevin Desomond. "És absolutament inacceptable".

Els funcionaris del govern, així com els executius en l'Olympic de Serveis de Seguretat Inc, que dóna feina als guàrdies, estan revisant el protocol arran de l'incident.


The brutal beating and robbery of a girl in a Seattle bus tunnel has been caught on tape -along with the inaction of three security guards from whom she sought protection.

A teen girl and three young men face first-degree robbery charges stemming from the attack, during which they allegedly stole the 15-year-old's purse, phone, and iPod.

The 15-year-old victim, who is black, told cops the altercation began at a nearby Macy's, where some in the group taunted her saying she had "nice things" and acts "white", according to court papers filed Wednesday. One of the defendants claims the victim pepper-sprayed a person in the group.

Two Seattle police officers noticed the escalating situation and kicked the group out of the store, then brought the girl and her friend to another exit, the victim said. She reported that she asked the officers for an escort to the bus tunnel, just below the department store, but the officers refused.

She said she then deliberately stood next to the security guards in hopes of warding off further confrontation.

"I went to the security and told them that these kids were trying to jump me," the girl said. "I know that I am about to get jumped and I am hanging around the guards to try and get protection. ... I thought the security guards would defend me."

The guards didn't intervene, though. They have standing orders to "observe and report," so they called police but did nothing else as another 15-year-old girl punched and repeatedly kicked the victim in the head.

King County Sheriff's Sgt. John Urquhart said the guards were right to follow their training.

"If you're a bank teller and you do something other than give them the money, you're going to get fired," Urquhart said. "We don't expect civilians to take police action. In this case, it was a violent fight, and they were outnumbered by this pack of people 3-to-1."

Other Kings County officials disagree.

"We are very disappointed in what people see in that video," a transit official, Kevin Desomond, said. "It was absolutely unacceptable."

Government officials as well as executives at Olympic Security Services Inc., which employs the guards, are reviewing protocol in the wake of the incident.



Grécia i Euro: Compromisos per dalt, manifestacions per baix

Més de 5.000 treballadors de ADEDY es van manifestar ahir dimecres a Atenes i 3.000 més van fer-ho a Tessalònica (nord), per protestar contra els retalls salarials: "No hem de pagar la crisi!", proclamava una pancarta durant la seva desfilada per la gran avinguda del centre d'Atenes, mentre que altres instaven a fer "vaga contra els especuladors" o "La plutocràcia ha de pagar la crisi".
Aquest matí el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha anunciat que Brussel·les ha tancat un acord per ajudar Grècia a sortir de la crisi, evitar que faci fallida i que contagiï uns altres estats europeus com l'espanyol i el portuguès. Alemanya i França havien propugnat un pla conjunt per a evitar la fractura de l'economia grega. La pasada nit, en videoconferència entre els 27 ministres d'Economia, s'han marcat les bases de l'acord signat aquest matí de cara a la galeria.

Brussel·les vigilarà de prop que Grècia s'apreti el cinturó i supervisarà els plans d'estabilitat financera. Després d'un matí en què s'han succeït reunions bilaterals entre el president del Consell, Herman van Romuy, el de la CE, José Manuel Durao Barroso, el del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, el de la presidència de torn, Rodríguez Zapatero, el francès Nicolas Sarkozy, l'alemanya Angela Merkel, i el primer ministre grec, George Papandreou, s'ha arribat a un acord que els 27 han d'aprovar.

Encara no se sap en què es concretarà el pla a la fi de la cimera d'avui, però pot incloure préstecs, compromisos de préstec, avals i promeses de subscriure emissions del Tresor grec. En canvi, no s'emetran eurobons de la UE. Segons fonts del govern francès: "No podem deixar caure Grècia; la idea és que hi hagi un compromís franco-alemany fort, cosa que no ha d'impedir pas les decisions dels 27".

Una altra decisió que ja sembla assumida per tots els països de la zona euro és no deixar en mans del Fons Monetari Internacional (FMI) la situació crítica de Grècia. França, però, no exclou l'assistència tècnica si calgués. Que els experts de Washington desembarquessin a Europa per salvar un estat de l'euro no seria solament una humiliació, ans comprometria la independència del Banc Central Europeu (BCE), que és l'única institució amb competències sobre la política monetària europea, d'acord amb el Tractat.

A Grècia, ahir vespre, El Front de Lluita Sindical, emanació de l'ultraortodox partit comunista KKE, havia convocat als seus membres a sumar-se al moviment de protesta, reunint prop de 5.000 militants en una altra manifestació a Atenes. La plutocràcia ha de pagar la crisi", indicaven banderoles que portaven els manifestants comunistes, que cridaven lemes contra "els banquers, els constructors navals i les grans empreses".

Sota el lema "el compte ha d'anar als que tenen", la vaga de dimecres va constituir la primera resposta de ADEDY, que reivindica prop de 300.000 membres, al pla d'estalvi anunciat pel primer ministre Giorgos Papandreou davant l'explosió del deute i el dèficit públics. El ADEDY havia convocat als seus adherents a mobilitzar-se contra els "sacrificis injustos i ineficaços" del pla governamental de sortida de la crisi.

La vaga va afectar els ministeris, serveis d'impostos, prefectures i municipalitats, així com també el sector de l'ensenyament. Els controladors aeris es van sumar a la vaga i no hi va haver enlairaments o aterratges en els aeroports grecs. El personal ferroviari també va reduir fortament el servei de trens, encara que les línies internacionals no van ser afectades.

Però malgrat aquesta demostració de força, Papandreou va reiterar dimecres que Grècia està disposada a prendre "totes les mesures necessàries" per reduir el seu dèficit en 4 punts percentuals en 2010, al final d'un dinar de treball amb el president francès, Nicolas Sarkozy, a París.

El dimarts a la nit el ministre de Finances, Giorgos Papaconstantinou, havia tornat a enumerar les mesures d'austeritat previstes per a la funció pública: congelació dels salaris, reducció de 10% en les primeres, disminució de 30% en les hores extres, fre total de les contractacions en 2010, excepte en els sectors de la salut, l'educació i la seguretat.

La majoria dels grecs està a favor de les mesures de sanejament de l'economia i, sis de cada deu, creuen que són necessàries, segons un sondeig. Però el govern socialista haurà d'enfrontar-se a una altra vaga el 24 de febrer, en aquesta ocasió convocada per la Confederació de Treballadors de Grècia (GSEE, 600.000 membres) per protestar contra els projectes governamentals de reforma de les pensions.


Miles de funcionarios públicos en huelga en Grecia contra recortes salariales
Miles de funcionarios griegos adhirieron el miércoles a la huelga convocada por el principal sindicato de los trabajadores públicos ADEDY para protestar contra las medidas de austeridad salarial previstas por el gobierno socialista para sacar al país de la crisis financiera.

Más de 5.000 trabajadores de ADEDY se manifestaron el miércoles en Atenas y otros 3.000 hicieron lo propio en Tesalónica (norte) para protestar contra esos recortes salariales, constató un periodista de la AFP. "¡No debemos pagar la crisis!", proclamaba una pancarta que portaban los manifestantes durante su desfile por la gran avenida del centro de Atenas, mientras que otras instaban a hacer "huelga contra los especuladores".

El Frente de Lucha Sindical, emanación del ultraortodoxo partido comunista KKE, había convocado a sus miembros a sumarse al movimiento de protesta, reuniendo cerca de 5.000 militantes en otra manifestación en Atenas.

"La plutocracia debe pagar la crisis", indicaban banderolas que llevaban los manifestantes comunistas, que gritaban lemas contra "los banqueros, los constructores navales y las grandes empresas".

Bajo el lema "la cuenta debe ir a los que tienen", la huelga del miércoles constituyó la primera respuesta de ADEDY, que reivindica cerca de 300.000 miembros, al plan de ahorro anunciado por el primer ministro Giorgos Papandreou frente a la explosión de la deuda y el déficit públicos. El ADEDY había convocado a sus adherentes a movilizarse contra los "sacrificios injustos e ineficaces" del plan gubernamental de salida de la crisis.

La huelga afectó a los ministerios, servicios de impuestos, prefecturas y municipalidades, así como también el sector de la enseñanza. Los controladores aéreos se sumaron a la huelga y no hubo despegues o aterrizajes en los aeropuertos griegos. El personal ferroviario también redujo fuertemente el servicio de trenes, aunque las líneas internacionales no fueron afectadas.

Pero pese a esta demostración de fuerza, Papandreou reiteró el miércoles que Grecia está dispuesta a tomar "todas las medidas necesarias" para reducir su déficit en 4 puntos porcentuales en 2010, al final de un almuerzo de trabajo con el presidente francés, Nicolas Sarkozy, en París.

El martes por la noche el ministro de Finanzas, Giorgos Papaconstantinou, había vuelto a enumerar las medidas de austeridad previstas para la función pública: congelamiento de los salarios, reducción de 10% en las primas, disminución de 30% en las horas extras, freno total de las contrataciones en 2010, excepto en los sectores de la salud, la educación y la seguridad.

La mayoría de los griegos está a favor de las medida de saneamiento de la economía, y seis de cada diez creen que son necesarias, según un sondeo.

Pero el gobierno socialista tendrá que enfrentar otra huelga el 24 de febrero, en esta ocasión convocada por la Confederación de Trabajadores de Grecia (GSEE, 600.000 miembros) para protestar contra los proyectos gubernamentales de reforma de las pensiones.



Com veu la prensa europea la crisi: Especulació incontrolada i caos econòmic

El diari independent francès Le Monde recorda: "Tot just un any després del rescat dels bancs, que va costar sumes colossals a banda i banda de l'Atlàntic (...), aquestes mateixes institucions financeres ataquen ara als Estats, tremendament endeutats. Aquesta és una de les àcides lliçons de la crisi grega, la més dura que ha patit l'euro des de la seva introducció. El negoci de l'especulació amb les dificultats d'un Estat per pagar els seus deutes, incrementa els problemes del país, fins i tot els provoca".
"La situació actual és encara més inacceptable -argumenta Le Monde- perquè els (així anomenats) Credit Default Swap (CDS) es concentren en mans d'uns pocs actors: els tres bancs JP Morgan (Rockefeller), Goldman Sachs i Deutsche Bank (ambdós amb participació Rothschild) dominen més del 75% del mercat. N'hi ha prou amb un actor que especuli per alterar considerablement els preus en el mercat. I aquí no s'acaba el paper dels bancs en la crisi de l'euro. No només tenen en el seu poder la major part del deute grec sinó que concedeixen préstecs als especulatius fons d'inversió lliure. Aquests fons especulen de la forma més opaca possible per minimitzar els seus riscos".

El Neue Zürcher Zeitung escriu a Zürich: "(La crisi grega) mostra que les debilitats nacionals, sobretot dins l'espai de l'euro, també poden convertir-se en un problema per altres Estats membres, així com que les notables desigualtats a l'interior de la Zona euro comporten un gran risc. Si Atenes hagués escoltat abans els consells de la UE, no només per sanejar el pressupost sinó també per elevar la seva competitivitat, hauria evitat algunes de les actuals conseqüències i els caps d'Estat i Govern s'haurien pogut dedicar amb calma a qüestions estratègiques".

El rotatiu d'esquerra-liberal Nepszabadsag, a Budapest, afirma no obstant això: "En breu es veurà si els més rics països europeus poden salvar Grècia o si la societat grega reconeix, pel seu propi bé, en quina mena de desastre es troba immersa . No es pot fer responsable de la crisi a cap força externa, a cap espavilat especulador. La situació la coneixem a Hongria massa bé. Un govern intenta mantenir-se a la superfície de totes totes, però encara no està clar si els seus esforços obtindran el suport de la societat que li ha confiat el poder. Si no obtenen suport al seu propi país, serà difícil que aconsegueixin complir les exigències dels creditors internacionals".

Des de Nancy, a l'est de França, L'Est Républicain adverteix: "Hem de salvar a Grècia per sostenir l'euro! Sí, però com? Mentre l'especulació agreuja la ja dramàtica situació d'Atenes, els estats de la UE busquen possibilitats de frenar-la i ajudar a Grècia. Es tracta d'evitar el contagi d'Espanya i Portugal (el que seria fatal per a la moneda comuna), així com no haver de recórrer a l'ajuda del Fons Monetari International, ja que això significaria acceptar una intervenció econòmica des Washington".

El País, des de Madrid, opina: "La crisi grega, la depreciació especulativa de l'euro i la recrudescència del debat sobre la sostenibilitat de les finances públiques il.lustren fins a quin punt la necessitat d'incrementar la governança econòmica de la UE s'ha tornat imperiosa. És imprescindible completar la unificació monetària amb una política econòmica comuna, un designi en el qual està implicada amb bon criteri la presidència semestral espanyola. Veurem avui si el líder de la Comissió i el del Consell sintonitzen els seus diferents enfocaments sobre l'estratègia econòmica a mitjà termini, exigida per la realitat i per la renovació de la fracassada Agenda de Lisboa".


El Neue Zürcher Zeitung escribe en Zürich: "(La crisis griega) muestra que las debilidades nacionales, sobre todo dentro del espacio del euro, también pueden convertirse en un problema para otros Estados miembros; así como que las notables desigualdades al interior de la Zona Euro comportan un gran riesgo. Si Atenas hubiera escuchado antes los consejos de la UE, no sólo para sanear su presupuesto sino también para elevar su competitividad, habría evitado algunas de las actuales consecuencias y los jefes de Estado y Gobierno se habrían podido dedicar con calma a cuestiones estratégicas".

El diario independiente francés Le Monde recuerda por su parte: "Apenas un año tras el rescate de los bancos, que costó sumas colosales a ambos lados del Atlántico (…), estas mismas instituciones financieras atacan ahora a los Estados, tremendamente endeudados. Esta es una de las ácidas lecciones de la crisis griega, la más dura que ha sufrido el euro desde su introducción. El negocio de la especulación con las dificultades de un Estado para pagar sus deudas, incrementa los problemas del país, incluso los provoca".

"La situación actual es aún más inaceptable - argumenta Le Monde - porque los (así llamados) Credit Default Swap (CDS) se concentran en manos de unos pocos actores: los tres bancos J.P. Morgan, Goldman Sachs y Deutsche Bank dominan más del 75 por ciento del mercado. Basta con un actor que especule para alterar considerablemente los precios en el mercado. Y aquí no acaba el rol de los bancos en la crisis del euro. No sólo tienen en su poder la mayor parte de la deuda griega sino que conceden préstamos a los especulativos fondos de inversión libre. Estos fondos especulan de la forma más opaca posible para minimizar sus riesgos".

El rotativo de izquierda-liberal Nepszabadsag, en Budapest, afirma sin embargo: "En breve se verá si los más ricos países europeos pueden salvar a Grecia o si la sociedad griega reconoce, por su propio bien, en qué clase de desastre se halla inmersa. No se puede hacer responsable de la crisis a ninguna fuerza externa, a ningún avispado especulador. La situación la conocemos en Hungría demasiado bien. Un gobierno intenta mantenerse a flote a toda costa, pero aún no está claro si sus esfuerzos obtendrán el apoyo de la sociedad que le ha confiado el poder. Si no obtienen apoyo en su propio país, será difícil que logren cumplir las exigencias de los acreedores internacionales".

Desde Nancy, al este de Francia, L'Est Républicain advierte: "¡Tenemos que salvar a Grecia para sostener el euro! Sí, pero ¿cómo? Mientras la especulación agrava la ya dramática situación de Atenas, los Estados de la UE buscan posibilidades de frenarla y ayudar a Grecia. Se trata de evitar el contagio de España y Portugal (lo que sería fatal para la moneda común), así como no tener que recurrir a la ayuda del Fondo Monetario International, pues ello significaría aceptar una intervención económica desde Washington".

El País, desde Madrid, opina: "La crisis griega, la depreciación especulativa del euro y el recrudecimiento del debate sobre la sostenibilidad de las finanzas públicas ilustran hasta qué punto la necesidad de incrementar la gobernanza económica de la UE se ha vuelto imperiosa. Es imprescindible completar la unificación monetaria con una política económica común, designio en el que anda implicada con buen criterio la presidencia semestral española. Veremos hoy si el líder de la Comisión y el del Consejo sintonizan sus distintos enfoques sobre la estrategia económica a medio plazo, exigida por la realidad y por la renovación de la fracasada Agenda de Lisboa".(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



Oscar Garcia d'Àvila, nou gerent de Gramepark, cobrarà 120.000 euros

El Ple municipal extraordinari ha nomenat avui, per ordre dels administradors judicials, el dirigent empresarial Oscar Garcia d'Àvila com a gerent de Gramepark, amb un sou de 120.000 euros anuals, una marejadora retribució per a Santa Coloma i gairebé un 45% més que el càrrec fins ara millor remunerat. L'objectiu, donat el seu currículum en el sector immobiliari, serà reflotar l'empresa. La situació real de Gramepark encara es desconeix, doncs l'auditoria de situació encarregada a Deloite no ha estat feta pública. Manuel Sierra no serà cessat oficialment perquè va presentar la seva dimissió.

Avui dijous a les 11 a.m. s'ha celebrat el Ple extraordinari convocat pel govern municipal, a instàncies dels auditors judicials de Gramepark, col.locats en aquest empresa per l'Oficina Anti Frau de Catalunya a petició del jutge Baltasar Garzón. Aquesta va ser una de les mesures preses per l'Audiència Nacional dins del procés Pretòria que segueix tenint secret de sumari.

Fa uns dies, el consistori colomenc va ser requerit, com a Junta General de l'empresa municipal Gramepark, que cessés dels seus càrrecs a Manuel Serra, gerent, i Jordi Nadal, arquitecte i director tècnic. La gerència, segons els estatuts de l'empresa, com ja va passar en el cas de Jordi Padró i GRAMETRES, és un càrrec que depèn de la Junta General i per això estava previst que en aquest ple es votés el seu cessament. No obstant això, Manuel Serra ha presentat la seva dimissió amb anterioritat i el punt de l'ordre del dia ja no és necessari.
El principal punt principal de l'ordre del dia és el nomenament d'Óscar García d'Àvila, un dirigent empresarial de reconegut prestigi, com a nou gerent de l'empresa Gramepark amb un sou de 120.000 euros anuals de salari. Una quantitat proposada pels administradors judicials i que ha deixat atònits els polítics locals (tant del govern com de l'oposició), però que probablement aprovessin, ja que ha de ser Garcia d'Àvila que es dediqui a reflotar Gramepark i la petició dels administradors inclou aquest sou.

Després de la discussió entaulada entre les bancades de govern i oposició sobre el sou del nou cap de comunicació municipal, caldrà veure què passa en aquest ple i quina serà la votació dels partits polítics que l'integren.
L'auditoria de Deloite, que ja fa dies que des del consistori indiquen que està a punt d'acabar-se, encara no està preparada, de manera que en aquests moments no se sap a certa ciència quin és l'estat econòmic financer de Gramepark. Segons l'acte del jutge Garzón podria tenir un "agujwero de 85 milions" i segons manuel serra un deute hipotecària i controlada de 60 milions i 12 milions en caixa dins de ben poc.
Encara que es coneixen els motius que han portat els administradors judicials a demanar el cessament dels dos alts càrrecs i perquè, encara que només de formulació, s'ignora, si són tan greus, per què no se'ls ha imputat cap delicte.

Historial del nou gerent de GRAMEPARK
Oscar García Dávila ha estat director general de FBEX Promo Immobiliària.
Garcia d'Àvila de 45 anys, casat i amb tres fills, és enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona i Màster en Gestió i Organització d'Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya.
La seva última activitat professional es va desenvolupar a Vallehermoso, SA, on ocupava el càrrec de director regional de Catalunya i Balears. Anteriorment també va treballar en el Grup Sastre SA i en Premier Espanya S.A.


Hoy se nombra al nuevo gerente de Gramepark que cobrará 120.000 euros

El Pleno municipal extraordinario nombrará hoy, por orden de los administradores judiciales, al dirigente empresarial Óscar García Dávila como gerente de Gramepark. Un sueldo de 120.000 euros anuales, una mareante retribución para Santa Coloma y casi un 45 por ciento más que el hasta ahora cargo más remunerado, será su sueldo a partir de hoy. El objetivo, dado su currículum en el sector inmobiliario, será reflotar la empresa, cuya situación real aún se desconoce, puetso que la auditoría de situación encargada a Deloite no ha sido hecha pública. Manuel Sierra no será cesado oficialmente porque presentó su dimisión.

Este jueves a las 11 de la mañana esté previsto el Pleno extraordinario convocado por el gobierno municipal a instancias de los auditores judiciales de Gramepark, colocados en este empresa por la Oficina Anti Frau de Catalunya a petición del juez Baltasar Garzón. Esta fue una de las medidas tomadas por la Audiencia Nacional dentro del proceso Pretoria que sigue teniendo secreto de sumario.
Hace unos días, el consistorio colomense fue requerido, como Junta General de la empresa municipal Gramepark, a que cesara de sus cargos a Manuel Sierra, gerente, y Jordi Nadal, arquitecto y director técnico. La gerencia, según los estatutos de la empresa, como ya ocurriera en el caso de Jordi Padró y Grametres, es un cargo que depende de la Junta General y por ello estaba previsto que en este pleno se votara su cese. Sin embargo, Manuel Sierra ha presentado su dimisión con anterioridad y el punto del orden del día ya no es necesario.
El principal punto principal del orden del día es el nombramiento de Óscar García Dávila, un dirigente empresarial de reconocido prestigio, como nuevo gerente de la empresa Gramepark con un sueldo de 120.000 euros anuales de salario. Una cantidad propuesta por los administradores judiciales y que ha dejado atónitos a los políticos locales (tanto del gobierno como de la oposición), pero que probablemente aprobaran, ya que ha de ser García Dávila quien se dedique a reflotar Gramepark y la petición de los administradores incluye este sueldo.
Tras la discusión entablada entre las bancadas de gobierno y oposición sobre el sueldo del nueve jefe de comunicación municipal, habrá que ver qué ocurre en este pleno y cual será la votación de los partidos políticos que lo integran.
La auditoria de Deloite, que ya hace días que desde el consistorio indican que está a punto de acabarse, aún no está lista, por lo que en estos momentos no se sabe a cierta ciencia cual es el estado económico financiero de Gramepark. Segun el auto del juez Garzón podría tener un "agujwero de 85 millones" y según manuel sierra una deuda hipotecaria y controlada de 60 millones y 12 millones en caja dentro de bien poco.
Aunque se conocen los motivos que han llevado a los administradores judiciales a pedir el cese de los dos altos cargos y porqué, aunque solo de formulación, se ignora, si son tan graves, por qué no se les ha imputado delito alguno.

HISTORIAL DEL NUEVO GERENTE DE GRAMEPARK
Oscar García Dávila ha sido director general de FBEX Promo Inmobiliaria.
García Dávila de 45 años, casado y con tres hijos, es ingeniero industrial por la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona y Master en Gestión y Organización de Empresas por la Universidad Politécnica de Cataluña.
Su última actividad profesional se desarrolló en Vallehermoso S.A., donde ocupaba el cargo de director regional de Cataluña y Baleares. Anteriormente también trabajó en el Grupo Sastre S.A. y en Premier España S.A.



Condemnat a 30 anys de presó l'ex dictador uruguaià Bordaberry

L'exdictador uruguaià Juan María Bordaberry, de 81 anys, ha estat condemnat a 30 anys de presó pel cop d'Estat que va portar a terme el 1973 i per altres delictes. La Justícia uruguaiana ha declarat que el polític, de 81 anys, és culpable d'atemptat contra la Constitució.
Bordaberry ha estat considerat coautor de les violacions als drets humans registrades durant la seva gestió, incloent-hi els homicidis de 14 uruguaians. La denúncia contra l'expresident va ser presentada el 2002 i els càrrecs es van agreujar pels casos de desaparició forçada.

L'advocada de l'acusació, Hebe Martínez Burle, ha qualificat la sentència sobre Bordaberry com "emblemàtica" i "simbòlica" per al seu país. "Aquest procés no és l'usual en el món, on es processa dictadors per corrupció o altres delictes, però no específicament per donar un cop d'Estat", va dir Burle. "Aquesta decisió judicial posiciona novament a l'Uruguai com a exemple de tradició democràtica", va afegir.

Juan María Bordaberry va governar Uruguai com president constitucional en els anys 1972 i 1973, en encapçalar el cop d'estat militar que el 27 juny 1973 va enderrocar el règim constitucional i va instaurar una dictadura que duraria fins el 1985. Bordaberry va encapçalar el govern colpista fins a 1976, quan va ser enderrocat per un altre cop militar. El 2006 l'expresident i ex dictador, juntament amb el seu ex canceller, van ser arrestats i sotmesos a procés per la violació de la Constitució.
(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


Condenado a 30 años de càrcel el ex dictador uruguayo Bordaberry
El ex dictador uruguayo Juan María Bordaberry, de 81 años, fue condenado a 30 años de prisión por el golpe de Estado que llevó a cabo en 1973 y por otros delitos. La Justicia uruguaya declaró al político de 81 años culpable del atentado contra la Constitución.

Bordaberry ha sido cosiderado coautor de las violaciones de los derechos humanos que se registraron durante su gestión, incluyendo los homicidios de 14 uruguayos. La denuncia al ex presidente fue presentada en 2002 y su cargos se agravaron por los casos de desaparición forzada.

La abogada de la acusación, Hebe Martínez Burlé, calificó la sentencia sobre Bordaberry cómo “emblemática” y “simbólica” para su país. “Este proceso no es lo usual en el mundo, donde se procesa a dictadores por corrupción u otros delitos, pero no específicamente por dar un golpe de Estado”, dijo Burlé. “Esta decisión judicial posiciona nuevamente a Uruguay como ejemplo de tradición democrática”, agregó.

Juan María Bordaberry gobernó Uruguay cómo presidente constitucional en los años 1972 y 1973, al encabezar el golpe de Estado militar que el 27 de junio de 1973 derribó el régimen constitucional e instauró una dictadura que duraría hasta 1985. Bordaberry encabezó el gobierno golpista hasta 1976, cuando fue derrocado por otro golpe militar. En 2006 el ex presidente y ex dictador, junto con su ex canciller, fueron arrestados y sometidos a proceso por la violación de la Constitución.



Iraq: 7 dies d'ultimàtum a Blackwater per sortir del país

Les autoritats iraquianes han notificat a 250 empleats i ex empleats de l'agència de seguretat d'EUA Blackwater que hauran d'abandonar el territori del país en un temps màxim de set dies. En cas contrari, els seus visats seran cancel.lats. Aquesta decisió de Bagdad es deu al fet que el 31 desembre 2009 cinc agents de Blackwater van ser absolts dels càrrecs d'assassinat de 17 iraquians, en el judici sobre un incident ocorregut el setembre de 2007.
Un tribunal nord-americà va dictaminar que en el curs de la investigació van ser infringits els drets dels acusats, que suposadament havien testificat sota les amenaces de perdre la feina. El Govern de l'Iraq va expressar el seu descontentament per la sentència absolutòria i va prometre portar els agents de seguretat davant la justícia iraquiana.

Segons el ministre de l'Interior d'aquest país, Javad al-Bolani, l'expulsió seria aplicada en relació als agents que van estar a Bagdad en el moment de produir-se el tiroteig. Tots els implicats en el cas van rebre la corresponent notificació fa tres dies.

Aquesta empresa de seguretat s'encarregava, a Bagdad, de protegir ambaixades i combois d'alts funcionaris internacionals, una tasca difícil de realitzar sense armament. El setembre de 2007, en un barri de la capital iraquiana, un comboi protegit per empleats de Blackwater va rebre trets de morter, un atac al que els mercenaris van respondre obrint foc de manera indiscriminada i donant mort a 17 persones, entre elles a un agent de policia. La tragèdia va provocar el creixement dels sentiments antiamericans entre la població del país. Després del que ha passat, la companyia Blackwater va decidir canviar el seu nom pel de Xe Services.



IRAQ DA UN ULTIMÁTUM A 250 AGENTES DE BLACKWATER PARA SU SALIDA
Las autoridades iraquíes notificaron a 250 empleados y ex empleados de la agencia de seguridad estadounidense Blackwater que deberán abandonar el territorio del país en un tiempo máximo de siete días, comunica AP. En caso contrario, sus visados serán cancelados.

Esta decisión de Bagdad se debe a que el 31 de diciembre de 2009 cinco agentes de Blackwater fueron absueltos de los cargos de asesinato de 17 iraquíes, en el juicio sobre un incidente ocurrido en septiembre de 2007. Un tribunal estadounidense dictaminó que en el curso de la investigación fueron infringidos los derechos de los acusados, que supuestamente habían atestiguado bajo las amenazas de perder su empleo. El Gobierno de Iraq expresó su descontento por la sentencia absolutoria y prometió llevar a los agentes de seguridad ante la justicia iraquí.

Según el Ministro del Interior de ese país, Javad al-Bolani, la expulsión sería aplicada en relación a los agentes que estuvieron en Bagdad en el momento de producirse el tiroteo. Todos los implicados en el caso recibieron la correspondiente notificación hace tres días.

Esta empresa de seguridad se encargaba, en Bagdad, de proteger embajadas y convoyes de altos funcionarios internacionales, una tarea difícil de realizar sin armamento. En septiembre de 2007, en un barrio de la capital iraquí, un convoy protegido por empleados de Blackwater recibió disparos de mortero, un ataque al que los mercenarios respondieron abriendo fuego de manera indiscriminada y dando muerte a 17 personas, entre ellas a un agente de policía. La tragedia provocó el crecimiento de los sentimientos antiamericanos entre la población del país. Después de lo ocurrido, la compañía Blackwater decidió cambiar su nombre por el de Xe Services.



Eurocambra: Millorar cooperació en matèria fiscal i acabar amb el secret bancari

L'Eurocambra ha donat suport a millorar l'intercanvi d'informació entre els Estats membres sobre tot tipus d'impostos, i reclama més esforços per acabar amb els paradisos fiscals i el secret bancari. Anualment es registra un volum de frau de més de 200.000 milions d'euros a la UE, xifra que dobla els costos del pla de rellançament de l'economia proposat per la Comissió, va destacar Álvarez. Els eurodiputats van recolzar la proposta de la Comissió, que està bloquejada pel veto de Luxemburg i Àustria, per introduir un sistema automàtic d'informació entre els Estats membres en matèria fiscal. El Parlament va demanar a més una sèrie de millores per facilitar l'aixecament del sistema bancari.

La ponent de l'informe de l'Eurocambra, la socialista espanyola Magdalena Álvarez, va explicar que la norma "proposa dues novetats clau respecte a la legislació actual: l'intercanvi automàtic d'informació fiscal -abans era prèvia sol.licitud- i l'aixecament del secret bancari".
"A la Unió, la informació fiscal ha de circular amb la mateixa facilitat que els subjectes, per tal que cada Estat pugui aplicar el seu sistema fiscal. En un mercat únic en el qual no hi ha barreres pels subjectes ni per als béns, no ha de haver-les per a la informació fiscal", va dir Álvarez en un comunicat.
"Ha arribat el moment de pujar un esglaó més i dotar-nos de nous instruments per a que la fiscalitat avançi, igual que ho fan els mercats. Estem parlant de lleialtat i confiança entre els 27 perquè els que vulguin defraudar no trobin refugi en altres estats", va insistir l'eurodiputada socialista.
Anualment es registra un volum de frau de més de 200.000 milions d'euros a la UE, xifra que dobla els costos del pla de rellançament de l'economia proposat per la Comissió, va destacar Álvarez.
"El frau fiscal redueix la capacitat per assumir despeses i dur a terme inversions, i ocasiona distorsions en la competència que es tradueixen en un deficient funcionament del mercat", va ressaltar, insistint en què la seva efectes són encara "més perversos" en una crisi com la actual.

La Eurocámara respalda mejorar la cooperación en materia fiscal y acabar con el secreto bancario

La Eurocámara ha respaldado mejorar el intercambio de información entre los Estados miembros sobre todos los tipos de impuestos y reclama más esfuerzos para acabar con los paraísos fiscales y el secreto bancario.

Los eurodiputados apoyaron la propuesta de la Comisión, que está bloqueada por el veto de Luxemburgo y Austria, para introducir un sistema automático de información entre los Estados miembros en materia fiscal. El Parlamento pidió además una serie de mejoras para facilitar el levantamiento del sistema bancario.
La ponente del informe de la Eurocámara, la socialista española Magdalena Álvarez, explicó que la norma "propone dos novedades clave respecto a la legislación actual: el intercambio automático de información fiscal -antes era previa solicitud- y el levantamiento del secreto bancario".
"En la Unión, la información fiscal debe circular con la misma facilidad que los sujetos, para que cada Estado pueda aplicar su sistema fiscal. En un mercado único en el que no hay barreras para los sujetos ni para los bienes, no tiene por qué haberlas para la información fiscal", dijo Álvarez en un comunicado.
"Ha llegado el momento de subir un escalón más y dotarnos de nuevos instrumentos para que la fiscalidad avance, al igual que lo hacen los mercados. Estamos hablando de lealtad y confianza entre los Veintisiete para que los que quieran defraudar no encuentren refugio en otros Estados", insistió la eurodiputada socialista.
Anualmente se registra un volumen fraude de más de 200.000 millones de euros en la UE, cifra que dobla los costes del plan de relanzamiento de la economía propuesto por la Comisión, destacó Álvarez.
"El fraude fiscal reduce la capacidad para asumir gastos y llevar a cabo inversiones y ocasiona distorsiones en la competencia que se traducen en un deficiente funcionamiento del mercado", resaltó, insistiendo en que su efectos son todavía "más perversos" en una crisis como la actual.



Més de tres milions de persones perceben alguna ajuda a la desocupació

Espanya compta, per primera vegada, amb més de tres milions de persones que reben alguna prestació per atur. El nombre dels que cobren un subsidi assistencial ha crescut tant que a Andalusia, Canàries i Extremadura superen ja als que perceben l'atur. Segons les dades del Ministeri de Treball, el nombre de persones que ha esgotat la seva prestació contributiva i perceben una renda assistencial s'ha disparat un 98% en l'últim any.
Al desembre, últim mes de què es disposen dades sobre prestacions, 3.034.712 persones van ser beneficiàries d'algun tipus de renda per seu estatus de desocupats. Els prop d'un milió d'aturats restants registrats aquell mes, o bé han esgotat les que els corresponien o no han generat dret a tenir una.

Dels que sí, 1.638.618 aturats van rebre una prestació contributiva, que els correspon per haver cotitzat mentre treballaven. Una renda, la mitjana va ser de 841 euros, i que es coneix tradicionalment com "l'atur".
Per als que ho esgoten i compten amb càrregues familiars o tenen especials dificultats per tornar a utilitzar -en ser major de 45 anys, per exemple- hi ha el subsidi per desocupació. Una ajuda assistencial, de 413 euros de mitjana, que van rebre 1.132.813 ciutadans. El doble que l'any anterior. Aquesta imatge suposa una bona radiografia del nombre d'aturats de llarga durada que consumeixen tota la prestació contributiva sense haver aconseguit un altre lloc d'ocupació.
La situació és especialment greu en algunes comunitats en les que aquests últims han superat ja als primers. A Andalusia hi ha 290.000 subsidiats enfront dels 273.175 que cobren el seu atur. Una circumstància que es repeteix també a les Canàries ia Extremadura.
El drama de l'estranger
El problema es comprova veient als estrangers, els primers a patir la desocupació. Del gairebé mig milió d'aturats que sumen, els subsidiats i els que cobren la prestació contributiva es reparteixen gairebé al 50%.
Al conjunt dels esmentats beneficiaris, caldria afegir les 106.441 persones que van rebre la renda activa d'inserció, els desocupats del camp amb ajuts (156.840) i els 214.705 aturats que van percebre la nova renda de 421 euros. La suma de beneficiaris permet al Govern presumir que el 80% dels aturats registrats estan coberts per l'Estat. En el llenguatge de la Seguretat Social, això es tradueix en una despesa de 2.272 milions d'euros només al mes de desembre.
Més de 135.000 desocupats del camp reben el PER
Els ajuntaments d'Andalusia i Extremadura compten, a més de les prestacions tradicionals, amb l'anomenat Pla de Foment de l'Ocupació Agrari (PFEA). Aquest permet la contractació de desocupats per a la "realització d'obres i serveis d'interès general i social", expliquen des del Ministeri de Treball. De l'ajuda, generalment coneguda com PER, es beneficien "preferentment" els treballadors del camp. En èpoques d'atur o baixa activitat agrària, suposa un complement que els ajuda a cotitzar el mínim de dies necessaris per accedir als subsidis eventuals agraris. Encara que els beneficiaris s'han anat reduint amb el temps, durant la temporada que va finalitzar a l'estiu de 2009, es van inscriure 135.014 persones. Unes 10.000 més que fa dos anys, encara que gairebé la meitat de les que hi havia a finals dels anys noranta.


Más de tres millones de personas perciben alguna ayuda al desempleo

España cuenta, por primera vez, con más de tres millones de personas que reciben alguna prestación por desempleo. El número de los que cobran un subsidio asistencial ha crecido tanto que en Andalucía, Canarias y Extremadura superan ya a los que perciben el paro.

Según los datos del Ministerio de Trabajo, el número de personas que ha agotado su prestación contributiva y perciben una renta asistencial se ha disparado un 98% en el último año.
En diciembre, último mes del que se disponen datos sobre prestaciones, 3.034.712 personas fueron beneficiarias de algún tipo de renta por su estatus de desempleados. Los cerca de un millón de parados restantes registrados aquel mes, o bien han agotado las que les correspondían o no han generado derecho a tener una. De los que sí, 1.638.618 parados recibieron una prestación contributiva, que les corresponde por haber cotizado mientras trabajaban. Una renta, cuya media fue de 841 euros, y que se conoce tradicionalmente como "el paro".
Para quienes lo agotan y cuentan con cargas familiares o tienen especiales dificultades para volver a emplearse -al ser mayor de 45 años, por ejemplo- existe el subsidio por desempleo. Una ayuda asistencial, de 413 euros de media, que recibieron 1.132.813 ciudadanos. El doble que el año anterior. Esta imagen supone una buena radiografía del número de parados de larga duración que consumen toda la prestación contributiva sin haber logrado otro puesto de empleo.
La situación resulta especialmente grave en algunas comunidades en las que estos últimos han superado ya a los primeros. En Andalucía existen 290.000 subsidiados frente a los 273.175 que cobran su paro. Una circunstancia que se repite también en Canarias y en Extremadura.
El drama del extranjero
El problema se comprueba viendo a los extranjeros, los primeros en padecer el desempleo. Del casi medio millón de parados que suman, los subsidiados y los que cobran la prestación contributiva se reparten casi al 50%.
Al conjunto de los citados beneficiarios, habría que añadirle las 106.441 personas que recibieron la renta activa de inserción, los desempleados del campo con ayudas (156.840) y los 214.705 parados que percibieron la nueva renta de 421 euros. La suma de beneficiarios permite al Gobierno presumir de que el 80% de los parados registrados están cubiertos por el Estado. En el lenguaje de la Seguridad Social, eso se traduce en un gasto de 2.272 millones de euros sólo en el mes de diciembre.
Más de 135.000 desempleados del campo reciben el PER
Los ayuntamientos de Andalucía y Extremadura cuentan, además de las prestaciones tradicionales, con el llamado Plan de Fomento del Empleo Agrario (PFEA). Éste permite la contratación de desempleados para la "realización de obras y servicios de interés general y social", explican desde el Ministerio de Trabajo. De la ayuda, generalmente conocida como PERa, se benefician "preferentemente" los trabajadores del campo. En épocas de desempleo o baja actividad agraria, supone un complemento que les ayuda a cotizar el mínimo de días necesarios para acceder a los subsidios eventuales agrarios. Aunque los beneficiarios se han ido reduciendo con el tiempo, durante la temporada que finalizó en verano de 2009, se inscribieron 135.014 personas. Unas 10.000 más que hace dos años, aunque casi la mitad de las que había a finales de los años noventa.



Toxo critica la proposta de Rajoy d'establir un acomiadament més barat

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha criticat la proposta realitzada pel president del Partit Popular, Mariano Rajoy, d'un acomiadament més barat, alhora que li recomana que actualitzi els seus coneixements en matèria de legislació laboral. Toxo ha recordat avui a Rajoy que els treballadors temporals tenen dret a vuit dies d'indemnització per any i no a "zero" com va afirmar ahir.
Toxo ha valorat el "gran esforç" que van fer ahir empresaris i sindicats en signar l'acord de la negociació col.lectiva i enviar així una "gran senyal" que, en la seva opinió, es pot quedar en "paper mullat" si no es resol el problema del crèdit.

En matèria de pensions, va assegurar que CCOO "defensarà el futur de les pensions" i ha demanat al Govern que recondueixi les seves propostes, per permetre un debat "assossegat" sobre altres temes, entre les quals esmentà la manca de segmentació del mercat, l'excessiva i injustificada temporalitat i l'impuls de la contractació de joves i majors de 45 anys. Pel que fa a la necessitat d'implementar ràpidament algunes mesures, Toxo va considerar que certes, com la reducció de la jornada per frenar els acomiadaments, han d'aplicar "de manera immediata", mentre que altres haurien d'estar operatives en el primer trimestre de l'any perquè han de centrar-se en preparar el país per la sortida de la crisi i construir un marc adequat per al desenvolupament de l'activitat i l'ocupació.


Toxo critica la propuesta de Rajoy de establecer un despido más barato

El secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha criticado la propuesta de establecer un despido más barato realizada por el presidente del Partido Popular, Mariano Rajoy, al tiempo que le recomendó que actualice sus conocimientos en materia de legislación laboral. Toxo recordó hoy en TVE a Rajoy que los trabajadores temporales tienen derecho a ocho días de indemnización por año y no a "cero" como afirmó ayer.

Toxo valoró el "gran esfuerzo" que hicieron ayer empresarios y sindicatos al firmar el acuerdo de la negociación colectiva y enviar así una "gran señal" que, en su opinión, se puede quedar en "papel mojado" si no se resuelve el problema del crédito.

En materia de pensiones, aseguró que CCOO "va a defender el futuro de las pensiones" y pidió al Gobierno que reconduzca sus propuestas para permitir un debate "sosegado" sobre otros temas, entre las que mencionó la falta de segmentación del mercado, la excesiva e injustificada temporalidad y el impulso de la contratación de jóvenes y mayores de 45 años. En cuanto a la necesidad de implementar rápido algunas medidas, Toxo consideró que algunas, como la reducción de la jornada para frenar los despidos, tienen que actuar "de forma inmediata", mientras que otras tendrían que estar operativas en el primer trimestre del año porque tienen que centrarse en preparar al país para la salida de la crisis y construir un marco adecuado para el desarrollo de la actividad y el empleo.



Els llatins d'EUA demanen la promesa reforma de les lleis d'inmigració

Barack Obama va rebre el 75% del vot dels 10 milions de llatins que van votar en les eleccions presidencials el 2008, mentre que el seu rival, John McCain, va rebre el 25% restant. Com a candidat, Obama va prometre fer una reforma migratòria als EUA, però aquesta segueix retardant-se indefinidament fins al dia d'avui.
Al país creix la frustració davant el fet que el president i els demòcrates del Congrés no estiguin donant suport al projecte de reforma de les lleis migratòries. Per contra, continua la persecució d'indocumentats amb el programa federal 287 (g), el qual permet als agents de policia actuar com a agents d'immigració per indagar, detenir i deportar a aquells dels quals es sospita que són indocumentats.

La imatge del president no ha incrementat la seva popularitat, tot i que les estadístiques no compten als indocumentats. El pessimisme augmenta entre els immigrants, tant legals com il.legals, mentre que el vot llatí podria jugar un paper clau en les importants eleccions a meitat de mandat de novembre.


Latinos de EE.UU. piden la prometida reforma de las leyes de inmigración

Barack Obama recibió el 75% del voto de los 10 millones de latinos que votaron en las elecciones presidenciales en 2008, mientras que su rival, John McCain, recibió el 25% restante. Como candidato, Obama prometió hacer una reforma migratoria en EE. UU., pero esta sigue retrasándose indefinidamente hasta el día de hoy.

En el país crece la frustración ante el hecho de que el presidente y los demócratas del Congreso no estén dando apoyo al proyecto de reforma de las leyes migratorias. Por el contrario, continúa la persecución de indocumentados con el programa federal 287(g), el cual permite a los agentes de policía actuar como agentes de inmigración para indagar, detener y deportar a aquellos de los que se sospecha que son indocumentados.

La imagen del presidente no ha incrementado su popularidad, a pesar de que las estadísticas no cuentan a los indocumentados. El pesimismo aumenta entre los inmigrantes, tanto legales cómo ilegales, mientras que el voto latino podría jugar un papel clave en las importantes elecciones de mitad de mandato de noviembre.


El Consell Confederal de CCOO rebutja el pla d'austeritat

El Consell Confederal de CCOO, reunit dimarts 9 de febrer, va aprovar amb 167 vots a favor, 1 en contra i 0 abstencions, una resolució de cinc punts en la que es rebutja el pla d'austeritat del Govern i es reitera el rebuig a l'extensió de l'edat de jubilació que vol promoure, el que s'expressarà en forma de manifestacions a les capitals de província l'última setmana de febrer; valora també l'obertura del diàleg social tripartit i, finalment, dóna suport a l'acord sobre negociació col.lectiva.



El Consejo Confederal de CCOO, reunido el martes 9 de febrero, aprobó con 167 votos a favor, 1 en contra y 0 abstenciones, una resolución de cinco puntos en la que rechaza el plan de austeridad del Gobierno; reitera el rechazo a la extensión de la edad de jubilación que promueve el Gobierno, que se expresará en forma de manifestaciones en las capitales de provincia en la última semana de febrero; valora la apertura del diálogo social tripartito y, finalmente, apoya el acuerdo sobre negociación colectiva.



La CJC a Beirut amb la Federació Mundial de Joventut

Una delegació de la CJC, Joventut Comunista de Catalunya, va participar el darrer cap de setmana al Consell General de la FMJD (Federació Mundial de la Joventut Democràtica), celebrat a Beirut. El Consell General, que ha aplegat un centenar de joves representant més de quaranta organitzacions vingudes dels cinc continents, va actualitzar l’anàlisi de la situació política i social dels joves de tot el món, una situació que es veu agreujada per les conseqüències de la crisi del capitalisme i per les agressions de l’imperialisme a Llatinoamèrica, el Sàhara i l’Orient Mitjà.
El 17è Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
El Consell General va aprovar, a més, la candidatura de Sudàfrica per acollir el 17è Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants al desembre, convertint-se en el primer pais de l’Àfrica subsahariana que acollirà el Festival.

La celebració del Festival al pais sudafricà exemplifica el recolzament de la Federació a la lluita de Nelson Mandela i el seu poble per acabar amb el règim de l’Apartheid i encoratja a la resta de pobles subsaharians per seguir lluitant contra l’imperialisme.
La delegació de la CJC -Joventut Comunista de Catalunya,l'organització catalana de la FMJD- ha presentat el seu compromís d’organitzar un Comitè Nacional Preparatori Català per a participar al Festival de Sudàfrica.
Durant les properes setmanes, la Joventut Comunista explicarà a les organitzacions juvenils del pais les característiques d’un Festival que preveu acollir més de 20.000 joves i les convidarà a sumar-se al Comitè Nacional Preparatori Català.

La solidaritat amb el poble palestí

La celebració del Consell General a Beirut ha permès als delegats internacionals conèixer la difícil situació dels refugiats palestins al Líban: als refugiats palestins se’ls nega la possibilitat de tornar a la seva terra, mentre l’estat libanès es nega a otorgar-lis els drets més elementals. Sota la presència dels principals mitjans de comunicació del pais, els delegats internacionals juntament amb la Unió de la Joventut Democràtica del Liban, s’han concentrat davant la seu de Nacions Unides a Beirut, per exigir, una vegada més, la llibertat del poble palestí.
Crònica de Toni-Italo Moragas.




Mig exèrcit croata en vacances forçades per manca de fons

Gairebé la meitat de les Forces Armades croates han hagut de prendre's vacances com a part de les mesures d'estalvi llançades pel govern, va assenyalar el cap de l'Estat Major, Slavko bàrica, a la televisió estatal HRT.
Uns 7.000 membres d'unitats d'elit hauran d'esperar a la primavera per tornar a les casernes, va explicar. L'Exèrcit croat compta amb uns 16.000 soldats.

El llapis vermell del govern també s'ha encebat amb els plans de modernització de l'Exèrcit, que haurà d'ajornar a temps millors la compra prevista de nous avions de combat, per valor de 1.000 milions d'euros (uns 1.370 milions de dòlars), va anunciar a l'emissora el ministre de Defensa, Branko Vukelic.


Vacaciones forzadas para medio Ejército croata por falta de fondos

Casi la mitad de las Fuerzas Armadas croatas tuvo que tomarse vacaciones como parte de las medidas de ahorro lanzadas por el gobierno, señaló hoy el jefe del Estado Mayor, Slavko Baric, a la televisión estatal HRT.

Unos 7.000 miembros de unidades de élite tendrán que esperar a primavera (boreal) para volver a los cuarteles, explicó. El Ejército croata cuenta con unos 16.000 soldados.

El lápiz rojo del gobierno también se cebó con los planes de modernización del Ejército, que tendrá que aplazar a tiempos mejores la compra prevista de nuevos aviones de combate por valor de 1.000 millones de euros (unos 1.370 millones de dólares), anunció a la emisora el ministro de Defensa, Branko Vukelic.



La crisi i el G7: Temps durs pels pobles

Els ministres de Finances del G7 volen "purgar" Grècia, a través de la qual va arribar la "recaiguda" financera i la defensa dels plans d'austeritat per tal de fer front a l'excessiva deute nacional.
El segon acte de la crisi financera de 2007-2008 va ser convidat a la cimera de ministres de finances de la reunió del G7 aquest cap de setmana al nord de Canadà. El col.lapse de les borses de tot el món, la moneda única europea en carn picada, tota la zona euro sacsejada pel "sobre-endeutament" de Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal, l'incessant deteriorament de l'ocupació i una sèrie d'indicadors vermells donen un to una mica preocupant a l'ambient de la tarda inuit", dirigida per Ottawa, la poderosa amfitriona de la cimera.

Dins de quaranta-vuit hores, l'últim guru del'economia capitalista citant "un fi proper a la crisi" s'ha tornat inaudible i l'Acta Final II de la crisi que va començar sembla particularment difícil perquè consta d'un front de xoc entre els mercats financers i els pobles que han de resoldre tots els costos afegits a la crisi financera d'anys anteriors.

El xantatge de les finances

Els membres del G7 no han mostrat cap esperit de resistència en contra del xantatge de les finances, que consisteix en reclamar "uns plans d'austeritat per tothom" sota perill de fer explotar la bomba de les taxes d'interès -és a dir, la prima donada als mercats-. Els més claudicants entre els "ànecs coixos" són designats per la condemna. "El missatge. deia la ministre francesa d'Economia, Christine Lagarde, va ser que els membres del G7 Europea han confirmat als seus socis, la substància i l'importància del pla aplicat per Grècia, i estan convençuts que (aquest problema) serà administrat".
"Estem segurs" que Atenes "prendrà totes les decisions que permetin assolir la meta" -és a dir, la super-austeritat- perque segueixi guanyant Jean-Claude Trichet, el president del BCE.
No obstant això, l'origen del fenomen del deute pendent, del que no escapa cap Estat a dia d'avui, es troven les operacions gegantines, centenars de milers de milions de dòlars gastats pels poders públics per rescatar bancs i bosses sota l'amenaça de col.lapse, fa una mica més d'un any.
En altres paraules, després de ser rescatats de l'aigua, per "refer-se" -en part prenent masivament diners per finançar plans massius anomenats d'estímul- aquests mateixos mercats obliguen els Estats a una disciplina de ferro. Per una senzilla raó: per evitar les "bogeries" dels últims mesos convertir-se en una font d'inflació, l'enemic de la rentabilitat de les inversions. Ningú no és immune a aquestes trucades d'urgència.
Ni tan sols els Estats Units, on la qualificació del deute podria ser -la primera- al seu torn rebaixada per Moody que acull favorablement el pla de rigor anunciat per Barack Obama al seu discurs sobre l'estat de la Unió, però el jutge com "insuficient". Desacreditat en el moment del crack, ja que no es van publicar fins després de la patent d'excel.lència a Lehman Brothers i altres, aquestes agències són de nou com els jugadors més destacats del mercat i serveixen com a punta de llança per posar els governs al pas.

Horitzó d'austeritat
Conscient sens dubta de la dificultat per negociar l'efecte frontal previst en l'opinió pública, el G7 ha intentat enganyar a l'anunciar que volia veure que els grans bancs es posesin les mans a les butxaques. "Hi ha un consens sobre el tema", ha assegurat un dels xerpes de la reunió. Guardant-se bé d'especificar quina forma concreta pot pendre la "contribució dels bancs".
Durant aquest temps, la "purga" en els pressupostos públics estan prenent ja formes molt precises. A Grècia, el pla d'austeritat (10.300 milions d'euros en retalls) planeja retallar l'ocupació pública, congelar o reduir el salari dels funcionaris, posposar l'edat de jubilació als 67 anys i la reducció de les pensions.
Però la resistència popular s'anuncia massiva amb multitut d'aturades laborals, i la crida a una vaga general per al 24 de febrer. Espanya i Portugal grunyeixen de ràbia també. I a França el contingut exacte dels retalls previstos pel govern que tenen com a objectiu reduir el dèficit del 8,2% al 3% en tres anys, ha estat prudentment ajornat fins a després de les eleccions regionals. El guió de l'acte III de la crisi, la de posar als pobles al pas, plegats per pagar la factura final, està lluny de ser escrit.


G7: l’ardoise pour les peuples
Les ministres des Finances du G7 veulent «purger» la Grèce, par où est venue la «rechute» financière, et prônent des plans d’austérité partout dans le but de faire face au surendettement des États.

Le second acte de la crise financière de 2007-2008 s’est invité au sommet des ministres des Finances du G7, réuni ce week-end dans le Grand Nord canadien. L’effondrement des Bourses sur toute la planète, la monnaie unique européenne en capilotade, toute la zone euro ébranlée par le «sur-endettement» de la Grèce, de l’Espagne, de l’Italie et du Portugal, la poursuite inexorable de la détérioration de l’emploi et toute une série d’indicateurs virant au rouge sont venus troubler quelque peu l’ambiance «Coin du feu chez les Inuits» mis en scène par Ottawa, la puissance hôte de ce sommet.
En l’espace de quarante-huit heures, les derniers gourous de l’économie capitaliste invoquant « une sortie prochaine de la crise » sont devenus définitivement inaudibles et l’acte II de la crise qui a démarré s’annonce particulièrement rude puisqu’il consiste en un véritable choc frontal entre les marchés financiers et les peuples, priés de régler coûte que coûte l’addition du krach financier des années précédentes.

LE CHANTAGE DE LA FINANCE
Les membres du G7 n’ont pas fait preuve du moindre esprit de résistance face au chantage de la finance qui consiste à réclamer «des plans d’austérité partout» sous peine de faire exploser la bombe des taux d’intérêt – c’est-à-dire de la prime versée aux marchés. Les plus claudicants parmi les «canards boiteux» sont désignés à la vindicte. «Le message, a déclaré ainsi la ministre française de l’Économie, Christine Lagarde, a été que les membres européens du G7 ont confirmé à leurs partenaires la substance et l’importance du plan mis en place par la Grèce, et qu’ils sont convaincus que (ce problème) sera géré». «Nous sommes confiants» qu’Athènes «prendra toutes les décisions qui lui permettront d’atteindre l’objectif» –entendez la super-austérité–, a surenchéri Jean-Claude Trichet, le président de la BCE.
Pourtant, à l’origine du phénomène de surendettement auquel n’échappe aucun État aujourd’hui, on retrouve les gigantesques opérations, les centaines de milliards de dollars injectés par les puissances publiques pour voler au secours des banques et des Bourses menacées d’écroulement, il y a un peu plus d’un an. Autrement dit: après avoir été sauvés des eaux, s’être «refaits» –en partie en prêtant massivement de l’argent pour financer des plans dits de relance–, ces mêmes marchés appellent les États à une discipline de fer. Pour une raison simple: empêcher que les «folies» de ces derniers mois ne deviennent source d’inflation, cette ennemie de la rentabilité des placements. Personne n’est épargné par ces appels pressants. Pas même les États-Unis dont la note de la dette pourrait être –une première- abaissée à son tour par l’agence Moody qui accueille favorablement le plan de rigueur annoncé par Barack Obama dans son discours sur l’état de l’Union mais le juge «insuffisant». Discréditées au moment du krach parce qu’elles ont décerné jusqu’au bout des brevets d’excellence à Lehman Brothers et consorts, ces agences se voient labélisées à nouveau comme des acteurs hors pair et servent de fer de lance aux marchés pour mettre les gouvernements au pas.

AUSTÉRITÉ À L’HORIZON
Conscient sans doute de la difficulté à négocier l’effet du choc frontal programmé sur les opinions publiques, le G7 s’est bien essayé à donner le change en annonçant qu’il souhaitait voir les grandes banques mettre la main à la poche. «Il y a un consensus sur la question», a assuré l’un des sherpas de la réunion. En se gardant toutefois bien de préciser quelle forme concrète pourrait prendre cette «contribution des banques ». Pendant ce temps-là, les «purges» dans les budgets publics prennent, elles, déjà des formes très précises. En Grèce le plan d’austérité (10,3 milliards d’euros de coupes) prévoit de sabrer dans l’emploi public, de geler, voire diminuer le salaire des fonctionnaires, de reporter l’âge de départ à la retraite à 67 ans et de réduire les pensions. Mais la résistance populaire s’annonce massive avec de multiples arrêts de travail et un appel à la grève générale pour le 24 février. En Espagne ou au Portugal la colère gronde aussi. Et en France la teneur exacte des coupes à la hache programmées par le gouvernement qui entend ramener le déficit de 8,2% à 3% en trois ans a été prudemment différée après les régionales. Le scénario de l’acte III de la crise, celui de la mise au pas des peuples priés de payer l’addition finale, est bien loin d’être écrit.
BRUNO ODENT



Bolívia: El Govern consolidarà la nacionalització en una nova Llei d'Hidrocarburs

El president de Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB), Carlos Villegas, va anunciar que el govern incorporarà, a la nova Llei d'Hidrocarburs, les mesures i les decisions preses en el procés de la nacionalització. "No incorpora (l'actual Llei d'Hidrocarburs) totes les mesures i decisions que hem pres al llarg d'aquests anys en el marc de la nacionalització i el que farà la nova llei és consolidar això", va afirmar Villegas durant l'inauguració de la perforació del pou Aquí X-1001. L'administració del president Morales té previst modificar l'actual llei per readecuar-la a la Nova Constitució Política de l'Estat (NCPE). L'Executiu va criticar l'actual Llei d'Hidrocarburs argumentant que és un fre a la "refundació" de Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB).

La Llei d'Hidrocarburs actualment vigent va ser aprovada durant la gestió de govern de l'ex president Carlos Mesa. La reforma petroliera establerta a la llei de 2005 va donar lloc a una renegociació dels contractes signats amb les petrolieres que operen al país i va crear un nou impost del 32 per cent en benefici de l'Estat bolivià.

El procés va ser complementat un any després amb un decret emès pel Govern de Morales que va establir la nacionalització d'accions en cinc petrolieres privatitzades parcialment.

D'acord amb Villegas, el disseny de la nova Llei d'Hidrocarburs està en procés de discussió liderat pel Ministeri d'Hidrocarburs. "Estem començant amb el nou Ministre (Luis Fernando Vicenti) a rediscutir. Hi ha hagut una primera fase on s'ha convocat a diverses organitzacions, empreses, universitats, escoles de professionals i organitzacions socials per escoltar percepcions. Ara anem a requerir un període de reflexió en el sector d'hidrocarburs del sector estatal".


El Gobierno consolidará la nacionalización en nueva Ley de Hidrocarburos

El presidente de Yacimiento Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB), Carlos Villegas, anunció que el gobierno incorporará en la nueva Ley de Hidrocarburos las medidas y las decisiones tomadas en el proceso de la nacionalización.

“No incorpora (la actual Ley de Hidrocarburos) todas las medidas y decisiones que hemos tomado a lo largo de estos años en el marco de la nacionalización y lo que va hacer la nueva ley es consolidar eso”, afirmó Villegas durante la inauguración de la perforación del pozo Aquí X-1001.

La administración del presidente Morales tiene previsto modificar la actual ley para readecuarla a la Nueva Constitución Política del Estado (NCPE). El Ejecutivo criticó a la actual Ley de Hidrocarburos argumentando que es un freno a la "refundación" de Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB).
La Ley de Hidrocarburos actualmente vigente fue aprobada durante la gestión de gobierno del ex presidente Carlos Mesa. La reforma petrolera establecida en la ley de 2005 dio lugar a una renegociación de los contratos firmados con las petroleras que operan en el país y creó un nuevo impuesto del 32 por ciento en beneficio del Estado boliviano.

El proceso fue complementado un año después con un decreto emitido por el Gobierno de Morales que estableció la nacionalización de acciones en cinco petroleras privatizadas parcialmente.

De acuerdo a Villegas, el diseño de la nueva Ley de Hidrocarburos, está en proceso de discusión liderado por el Ministerio de Hidrocarburos. “Estamos empezando con el nuevo Ministro (Luis Fernando Vicenti) a rediscutir. Habido una primera fase donde se ha convocado a varias organizaciones, empresas, universidades, colegios de profesionales, organizaciones sociales para escuchar percepciones. Ahora vamos a requerir un período de reflexión en el sector de hidrocarburos del sector estatal”.