diumenge, 26 de desembre de 2010

Per Ratzinger la violació de nens no és dolenta, i era normal fins 1970

Víctimes d'abusos sexuals del clergat han reaccionat amb fúria a Irlanda davant la declaració de Joseph Ratzinger, dient que la pedofília no estava considerada un "mal absolut" fins tan recentment com 1970. En el seu discurs nadalenc tradicional -als cardinals i oficials que treballen a Roma-, Ratzinger va al.legar que la pornografia infantil estava augmentant la seva consideració de "normal" per la societat: "En els 70, la pedofília s'entenia com una cosa completament de conformitat amb l'home i fins i tot amb els nens. Es mantenia, fins i tot dins l'àmbit de la teologia catòlica, que no hi ha tal cosa com el mal en si mateix o el bé en si mateix. Hi ha només un "millor que" o un "pitjor que". No hi ha res dolent o bo en si mateix".

Ratzinger va dir que les revelacions dels abusos el 2010 van arribar a una "dimensió inimaginable" que ha portat "humiliació" a l'Església.

Preguntant-se com l'abús es va estendre dins de l'Església, va fer una crida als clergues per "reparar tant com sigui possible les injustícies que han tingut lloc" i ajudar les víctimes a curar-se per mitjà d'una millor presentació del missatge cristià.

"No podem quedar silents en el context dels temps en que aquests esdeveniments han vingut a la llum", va dir, citant el creixement de la pornografia infantil "que sembla, d'alguna manera, ser considerada més i més normal per la societat", va dir.

Però una víctima indignada davant aquestes declaracions, Andrew Maddren de Dublin, va insistir que l'abús infantil no estava considerat normal entre les seves companyies.

Madden acusa Ratzinger de no saber que la pornografia infantil tracta d'imatges de nens sent abusats sexualment i hauria de ser nomenada d'aquesta manera.

Madden va dir: "Això no és normal. No sé en quina companyia ha estat el papa en els últims 50 anys".

Víctimes d'abusos molt enfadades van dir que quan els representants oficials de l'Església havien culpat ja "el liberalisme dels anys 60" pels escàndols sexuals d'abusos en l'Església i de catàstrofes d'encobriment, i "Joseph Ratzinger surt ara amb una nova teoria culpant als anys 70".

"Els catòlics haurien d'estar avergonyits d'escoltar al seu papa parlar una vegada i una altra sobre els abusos mentre fa poc o res per frenar i desenmascar aquesta crisi horrible", va dir Barbara Blaine, cap de l'SNAP o Xarxa de Supervivents d'Abusats per Sacerdots.

"És fonamentalment pertorbador observar un home brillant oferir un diagnòstic tan convenient per a l'Església a una escàndol tan horrorós" va dir.

"El papa insisteix a parlar sobre un context més ampli que, suposadament, ell no pot controlar, mentre ignora el clar ampli context en què ell sí que té influència: És a dir, la cultura insana i que perdura d'una jerarquia eclesiàstica de només homes, rígida, secreta i obsessionada amb l'auto-preservació a qualsevol preu. Aquest és el 'context' que importa".

L'última controvèrsia arriba quan la revista alemanya Der Spiegel continua investigant el paper del papa en permetre a un ja conegut sacerdot pedòfil treballar amb nens al començament dels anys 80.

El Cas Palma Arena i més implicacions d'Urdangarín

La construcció del velòdrom de Palma de Mallorca, el cèlebre Palma Arena, va acabar derivant en un dels escàndols de corrupció més sonats protagonitzats per l’executiu que del 2003 al 2007 va presidir Jaume Matas (2003-2007). Ara, el magistrat José Castro, que s’encarrega del cas, està estenent els tentacles sobre el patrocini del Govern autonòmic a l’equip ciclista Illes Balears i, en concret, vol esbrinar quin paper hi va jugar el duc de Palma, Iñaki Urdangarín.

Segons informa Diario de Mallorca, es vol aclarir si Urdangarín va fer de mediador entre l’executiu de Matas i l’equip ciclista, rebent a canvi una remuneració econòmica. Castro està investigant des del 2009 de quina manera organismes del Govern autonòmic van atorgar diversos milions d’euros en subvencions a l’equip ciclista, que dirigia Eusebio Unzué i que tenia en Alejandro Valverde la seva estrella. En concret, l’equip ciclista hauria rebut un total que superaria els set milions.

Els investigadors volen saber si les gestions de Urdangarín es van reflectir en un expedient administratiu i si el duc de Palma (les seves societats) va rebre algun tipus de contraprestació econòmica pel seu paper. Alguns mitjans de comunicació parlen de la forta amistat entre el marit de la infanta Cristina i 'Pepote' Ballester, l'antic esportista olímpic catapultat per Matas a la direcció general d'Esports. Ballester va ser l'alt càrrec encarregat de supervisar la construcció del Palma Arena i hauria servit de pont entre el duc de Palma i el Govern de Jaume Matas.

Polèmica amb l’Institut Nóos

L'expresident Matas ja va ser interrogat, en la seva llarga declaració davant del jutge del passat març sobre l'absència de justificants al Govern de la destinació dels 1,2 milions de fons públics pagats a l'Institut Nóos per organitzar a Palma un fòrum sobre esport i turisme. El també exministre es va defensar al•legant que no era tasca seva la fiscalització dels expedients.

La policia no troba l'empresa d'Urdangarín

La Policia diu que no troba la seu de l'institut de Urdangarín, que va cobrar 1'2 milions del Govern corrupte del PP balear de Jaume Matas. La Policia portaria setmanes intentant localitzar la seu de l'Institut Nóos, entitat vinculada a Iñaki Urdangarín, duc de Palma i marit de la infanta Cristina. El jutge José Castro va demanar fa alguns mesos al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos.

La Policia informà al jutjat d'instrucció 3 que les indagacions realitzades fins el moment per posar-se en contacte amb Nóos han estat inútils. Els investigadors han bussejat a internet per intentar trobar pistes sobre l'institut que va presidir Iñaki Urdangarín i no han trobat res positiu.

Els agents han visitat una seu que l'entitat tenia a prop de Barcelona (a Sant Cugat del Vallès) i allà els han comunicat que Nóos fa temps que va abandonar l'immoble. També s'ha oficiat a companyies telefòniques amb idèntic resultat.

En el cas Palma Arena s'estan investigant uns convenis entre Nóos i la Fundació Illesport i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) del Govern entre 2005 i 2006 per crear l'Illes Balears Fòrum, una trobada internacional sobre esport i turisme.

També a València

La diputada d’EUPV Marina Albiol sol·licità ja fa mesos, a la Conselleria de la Presidència del govern de Camps, el contingut del conveni signat, l’any 2006, entre l’Instituto Noos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, un dels negocis de Iñaki Urdangarín: “Volem conèixer punt per punt quines han estat les relacions entre la Generalitat Valenciana i l’empresa del gendre del rei, relacionada amb el sumari del cas Palma Arena”.

A més, Albiol ha denunciat que, l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”. Esquerra Unida ha sol·licitat a la Conselleria de la Presidència que explique detalladament en què consisteix el conveni signat entre l’Instituto Noos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana l’any 2006, en la mateixa època en que esclatava l’escàndol a Palma de Mallorca.

“Els 382.000 euros que es va embutxacar l’empresa del gendre del rei amb el conveni del 2006 s’afegeixen als 2’4 milions d’euros que ja va rebre per les dues edicions de Valencia Summit, i a la xifra avui dia encara indeterminada que va rebre de Camps per uns inexistents Jocs Europeus”, afirma Albiol qui, a més, qualifica “d’absolutament escandalós que el Consell de Camps s’escude en la confidencialitat per a no confessar la xifra que va pagar a Urdangarín”.

Diversos mitjans de comunicació han xifrat aquest contracte entre 3 i 3'5 milions d’euros: “Si les xifres són correctes, en total Urdangarín s’hauria embutxacat dels comptes públics valencians la faraònica xifra de 5.782.203 euros”, ha denunciat Albiol.

“Resulta absolutament lamentable que el govern de Camps dilapide més de 5’5 milions d’euros en tèrbols negocis pilotats per membres de la monarquia espanyola”, indica la diputada d’Esquerra Unida. També ha recordat que l’empresa Instituto Noos ha estat relacionada amb el sumari del Palma Arena a les Illes Balears.

Torró qüestiona la gestió del Circuit Teatral (Vídeo)


El diputat i cap de llista d'Esquerra Unida per Alacant, Lluís Torró, interroga a la consellera de Cultura i Esport per les mesures econòmiques i organitzatives que es pensen aplicar al Circuit Teatral Valencià. Unes mesures que, en la pràctica, suposen la instauració del clientelisme en el món de la cultura valenciana en deixar les ajudes, subvencions i contractacions de les empreses d'espectacles sota criteris no independents (i inclús foscos, dependents de l'arbitri puntual dels poders polítics).

EUPV va demanar aquesta compareixença en la Comissió d'Educació i Cultura de Les Corts de l'1 de desembre de 2010.

Un virus travessa l'Explorer de Microsoft

Microsoft declara que els pirates informàtics han aconseguit travessar la barrera antivirus que acaben d'elaborar: Totes les versions d'Internet Explorer resultaren vulnerables davant d'un nou virus. Els especialistes del Departament de Seguretat Cibernètica de la companyia comuniquen que un cop penetrat el virus en el codi interior d'un ordinador, els danys poden ser més que severs.

Usant la vulnerabilitat crítica del sistema, els hackers, en teoria, poden obtenir un accés no sancionat a un ordinador remot i usar-lo per emprendre atacs cibernètics. Una de les formes més populars d'aprofitar d'una botnet, és a dir, una gran xarxa formada per computadores afectades, és enviar correu brossa o organitzar atacs DoS.

L'estratègia per infectar als ordinadors és tradicional: Es crea a Internet una pàgina web especialitzada i la tasca principal és fer que l'usuari entri. En el moment de connectar el navegador web amb el lloc portador del virus, els pirates prenen el control de l'ordinador imprudent.

Els experts comenten que la bretxa es deu al codi HTML de l'Internet Explorer. De moment, Microsoft està estudiant el nou virus i treballa per elaborar el pegat necessari.