Els aficionats a l'astronomia podran observar el matí de demà dimecres, 11 de maig, els planetes Venus, Júpiter, Mart i Mercuri formant un ajustat grup sobre l'horitzó Est, ha comunicat avui la revista "Sky & Telescope". Aquesta setmana, els quatre planetes es poden observar poc abans de l'alba a la constel.lació de Peixos sobre l'horitzó Est. Es tracta de la conjunció planetària més notable des dels principis del segle XXI.
No obstant això, només els habitants de l'hemisferi Sud podran observar a simple vista. A les zones de latitud nord es necessitarà binocles o un petit telescopi.
A finals de maig, la Lluna creixent s'unirà al estret grup dels quatre planetes, i Júpiter i Mart començaran a allunyar-se de Venus i de Mercuri, escriu la revista "Sky & Telescope".
dimarts, 10 de maig de 2011
L'Hospitalet: Tot esperant el desnonament entre rates
Una família de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) denúncia que viu en condicions insalubres en uns baixos des de fa 23 anys, en una propietat actualment de l'administració pública i pendents d'una ordre de desnonament per no pagar el lloguer en protesta per l'estat ruinòs de l'habitage.
La jutgessa de Gandesa no imputa Saura i Boada per l'incendi d'Horta de Sant Joan
La demanda es basava en el testimoni de l'alcalde de la localitat, qui assegurava haver rebut pressions de l'excúpula d'Interior per canviar la seva declaració dels fets. Per això es sol·licitava una imputació per obstrucció a la Justícia, però ara s'ha resolt que amb aquesta versió no és suficient i que en el cas que fos certa tampoc "resultarien penalment típics".
La jutgessa de Gandesa que s'ocupa d'allò referent a l'incendi d'Horta de Sant Joan del 2009 ha descartat imputar a l'exconseller d'Interior Joan Saura, i l'exsecretari general de la seva conselleria, Joan Boada. La imputació va ser sol·licitada per la germana d'un dels bombers morts a l'incendi i formulava una acusació per un delicte d'obstrucció a la Justícia.
La demanda es basava en el testimoni de l'alcalde de la localitat, Àngel Ferràs, qui va assegurar que des de l'excúpula d'Interior se'l va pressionar perquè canviés la seva declaració sobre els fets. La jutgessa de Gandesa, però, ha resolt ara que no n'hi ha prou amb la versió de Ferràs i que "en el cas que aquests fets s'haguessin produït, ni tan sols resultarien penalment típics".
Així doncs, la jutgessa ha decidit l'arxiu provisional de les actuacions i el sobreseïment lliure de la causa, tant per Saura i Boada com pels altres tres comandaments del cos de Bombers demandats. Per tant, la Justícia entén que els fets denunciats no tenen la gravetat suficient i, en conseqüència, no són "constitutius de delicte".
La jutgessa de Gandesa que s'ocupa d'allò referent a l'incendi d'Horta de Sant Joan del 2009 ha descartat imputar a l'exconseller d'Interior Joan Saura, i l'exsecretari general de la seva conselleria, Joan Boada. La imputació va ser sol·licitada per la germana d'un dels bombers morts a l'incendi i formulava una acusació per un delicte d'obstrucció a la Justícia.
La demanda es basava en el testimoni de l'alcalde de la localitat, Àngel Ferràs, qui va assegurar que des de l'excúpula d'Interior se'l va pressionar perquè canviés la seva declaració sobre els fets. La jutgessa de Gandesa, però, ha resolt ara que no n'hi ha prou amb la versió de Ferràs i que "en el cas que aquests fets s'haguessin produït, ni tan sols resultarien penalment típics".
Així doncs, la jutgessa ha decidit l'arxiu provisional de les actuacions i el sobreseïment lliure de la causa, tant per Saura i Boada com pels altres tres comandaments del cos de Bombers demandats. Per tant, la Justícia entén que els fets denunciats no tenen la gravetat suficient i, en conseqüència, no són "constitutius de delicte".
Vaixells de guerra de l'OTAN bombardegen Zlitan i Misrata
Naus de guerra de l'OTAN van bombardejar dilluns "objectius militars i civils" a la ciutat de Misrata en mans dels monàrquics libis, a l'oest de Líbia i la propera ciutat de Zlitan, va informar la televisió estatal citant un portaveu de l'exèrcit. La televisió de Líbia va dir que els atacs han tingut causat diverses morts i alguns danys, però no va donar cap altra informació. En un segon atac, l'OTAN va destruir l'edifici de la Comissió per a la Infància Líbia. Avui ha estat atacada un altre residència de Gaddafi.
Les autoritats líbies han convidat a periodistes estrangers avui dimarts per veure el que seria el resultat d'un segon atac de l'OTAN en poc més d'una setmana en un edifici de govern per l'Alt Comissionat de l'infància.
El vell edifici colonial, situat al districte de Dahmani de Trípoli, va ser completament destruït, però no hi ha informes immediats de baixes.
Responsables van dir que l'atac de l'OTAN va tenir lloc dilluns a la nit amb un míssil.
Dues torres de telecomunicacions que es troben a 100 metres i 700 metres de l'edifici, van ser danyades en el que els funcionaris libis diuen que havia estat l'atac anterior del 30 d'abril. Cap de les torres no semilla danyada.
Les autoritats líbies han convidat a periodistes estrangers avui dimarts per veure el que seria el resultat d'un segon atac de l'OTAN en poc més d'una setmana en un edifici de govern per l'Alt Comissionat de l'infància.
El vell edifici colonial, situat al districte de Dahmani de Trípoli, va ser completament destruït, però no hi ha informes immediats de baixes.
Responsables van dir que l'atac de l'OTAN va tenir lloc dilluns a la nit amb un míssil.
Dues torres de telecomunicacions que es troben a 100 metres i 700 metres de l'edifici, van ser danyades en el que els funcionaris libis diuen que havia estat l'atac anterior del 30 d'abril. Cap de les torres no semilla danyada.
Voltaire: Osama va morir fa deu anys
Xarxa Voltaire: Convidats per França per adoptar unanimitat una declaració comuna sobre la mort d'Osama Bin Laden, els membres del Consell de Seguretat [de l'ONU] van mostrar el seu mal humor per aquesta proposta. D'aquesta manera els membres del Consell de Seguretat van rebutjar de signar un text inicial [proposat] que esmentava l'anunci fet pel president Obama de la recent mort de l'enemic públic número 1 [dels EUA], mentre que tot mostra que la mort de Bin Laden va esdevenir realment fa deu anys enrere.
En definitiva, el text indica: «El Consell de Seguretat de s'alegra de conèixer, l'1 de maig de 2011, que Osama Bin Laden no podrà mai més cometre atemptats terroristes».
«Declaració de la Presidència del Consell de Seguretat sobre l'anunci oficial de la mort de Osama bin Laden».
Iran també nega l'operació d'EUA
Com publicà Sírius el dilluns 9 de maig, el ministre iranià d'intel·ligència, Heydar Moslehí, dubte de l'operació nord-americana que hauria matat al líder de la xarxa terrorista internacional Al-Qaida, Osama bin Laden, i argumenta que el seu país té "informació fidedigna" de que "va morir fa temps d'una malaltia". El cap dels serveis secrets iranians també va comminar als Estats Units a que mostri el cadàver de Bin Laden, que segons la Casa Blanca ha estat llançat al mar per evitar que la seva tomba es convertís en lloc de culte.
Estats Units també s'ha negat a mostrar les imatges del cos sense vida del terrorista, ja que en la seva opinió podria ser "feridor i contraproduent".
"Tenim informació fidedigna que Bin Laden va morir fa ja un temps d'una malaltia", va ressaltar Moslehí a la premsa local després de la reunió el diumenge del Consell de Ministres.
"Si els aparells de seguretat i d'intel.ligència de veritat han arrestat o assassinat a Bin Laden, perquè no mostren (el seu cadàver), perquè l'han tirat al mar?", va reiterar.
En definitiva, el text indica: «El Consell de Seguretat de s'alegra de conèixer, l'1 de maig de 2011, que Osama Bin Laden no podrà mai més cometre atemptats terroristes».
«Declaració de la Presidència del Consell de Seguretat sobre l'anunci oficial de la mort de Osama bin Laden».
Iran també nega l'operació d'EUA
Com publicà Sírius el dilluns 9 de maig, el ministre iranià d'intel·ligència, Heydar Moslehí, dubte de l'operació nord-americana que hauria matat al líder de la xarxa terrorista internacional Al-Qaida, Osama bin Laden, i argumenta que el seu país té "informació fidedigna" de que "va morir fa temps d'una malaltia". El cap dels serveis secrets iranians també va comminar als Estats Units a que mostri el cadàver de Bin Laden, que segons la Casa Blanca ha estat llançat al mar per evitar que la seva tomba es convertís en lloc de culte.
Estats Units també s'ha negat a mostrar les imatges del cos sense vida del terrorista, ja que en la seva opinió podria ser "feridor i contraproduent".
"Tenim informació fidedigna que Bin Laden va morir fa ja un temps d'una malaltia", va ressaltar Moslehí a la premsa local després de la reunió el diumenge del Consell de Ministres.
"Si els aparells de seguretat i d'intel.ligència de veritat han arrestat o assassinat a Bin Laden, perquè no mostren (el seu cadàver), perquè l'han tirat al mar?", va reiterar.
Rússia rebutja l'ingerència externa i l'ús de la força als conflictes del Pròxim Orient
El ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha manifestat avui el seu rebuig a la ingerència externa i l'ús de la força en els conflictes del Pròxim Orient: "Són inadmissibles els intents d'imposar des de fora algunes receptes sobre l'estructura institucional o política d'un país", va declarar Lavrov de visita a Bagdad. El canceller rus també va qualificar de "inacceptable" la solució de conflictes mitjançant l'ús de la força, "especialment contra civils".
Lavrov ha arribat aquest dimarts a Bagdad en visita de treball, en particular, per entrevistar-se amb el primer ministre iraquià Nuri Maliki, el president Jalal Talabani, el líder parlamentari Osama Nujeifi i el canceller Hoixiar Zebari.
El ministre rus ja va destacar en roda de premsa que Moscou vol fomentar la cooperació amb Bagdad en diverses assignatures, inclòs el sector energètic i el de defensa. Se suposa que les negociacions bilaterals també giraran al voltant dels canvis que es van operant en diversos països del Pròxim Orient i nord d'Àfrica, així com les seves repercussions en el present i el futur del món àrab.
Lavrov ha arribat aquest dimarts a Bagdad en visita de treball, en particular, per entrevistar-se amb el primer ministre iraquià Nuri Maliki, el president Jalal Talabani, el líder parlamentari Osama Nujeifi i el canceller Hoixiar Zebari.
El ministre rus ja va destacar en roda de premsa que Moscou vol fomentar la cooperació amb Bagdad en diverses assignatures, inclòs el sector energètic i el de defensa. Se suposa que les negociacions bilaterals també giraran al voltant dels canvis que es van operant en diversos països del Pròxim Orient i nord d'Àfrica, així com les seves repercussions en el present i el futur del món àrab.
Portugal investiga, com Espanya, les agències Fitch, Moody's i S&P;
La Fiscalia lusitana ha obert una investigació a les tres principals agències de rating del món, Fitch, Standard&Poor;'s i Moody's, després d'una denúncia presentada per quatre economistes portuguesos que qüestionen els seus criteris d'anàlisi i la seva transparència. Fonts oficials de la Fiscalia, van apuntar que la investigació va començar el passat 3 de maig i que es troba sota secret.
Acusen a les agències de perjudicar greument a Portugal
La denúncia acusa les agències Fitch, Moody's i Standard and Poor's de perjudicar greument a Portugal amb les seves retallades i es va presentar el passat 11 d'abril pels professors José Reis i José Manuel Puresa, de la Universitat de Coimbra, i Manuel Brandao i Maria Manuela Silva, de l'Institut Superior d'Economia i Gestió.
Reis ha assenyalat la "poderosa i negativa influència" que van tenir les decisions adoptades per les tres agències "en l'evolució de l'economia portuguesa", i que, segons ell, van ser responsables, almenys en part, que el país hagués de recórrer al rescat financer.
El Govern socialista de Portugal va acabar per demanar ajuda a Brussel.les i al Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 6 d'abril, després de sis mesos sota la intensa pressió de l'especulació financera.
La desconfiança creixent cap a l'economia del país va derivar en l'augment dels interessos que penalitzen el seu deute, fins al 15% a un any i el 25% a 10 anys, el que complica i encareix l'accés a liquiditat de l'Estat portuguès.
Poc abans de demanar el rescat, Fitch i Standard and Poor's van rebaixar la qualificació del deute lusitá dues vegades en poc més d'una setmana, fins deixar-lo en "BBB-", a un sol esglaó del "bo escombraries", mentre que Moody's també la degradar en dues ocasions en un termini de tres setmanes fins a deixar-la en "Baa1".
Precisament, Moody's ha publicat avui un informe en què considera positiu l'acord assolit amb Brussel.les i el FMI, valorat en 78.000 milions d'euros, ja que obligarà a les institucions lusitanes a aplicar "una disciplina externa addicional" per accedir a aquests fons que servirà, a més, per alleujar la pressió dels mercats.
"Les agències van jugar un paper molt important en la situació creada a Portugal. No vaig a avaluar en quin percentatge van influir, però van exercir una gran pressió sobre l'economia i van deteriorar la percepció dels mercats financers", va insistir Reis.
Conflicte d'interessos i informació privilegiada
La denúncia presentada pels quatre economistes es basa en tres pilars: La possibilitat que les agències violin la Llei de Competència, que actuen sota conflicte d'interessos i l'ús que fan d'informació privilegiada.
Per Reis, al sector de les entitats de rating existeix "concentració", ja que juntes, Fitch, Moody's i Standard and Poor's representen "el 90%" del mercat, cosa que els permet gaudir d'una posició "d'abús dominant".
A més, un percentatge significatiu dels accionistes que les componen són "fons d'inversió amb interessos en el deute portuguès", de manera que creu que quan avalua la situació financera d'un país pot estar condicionat per allò que beneficia als seus propietaris.
"No està gens clar quins són els criteris que segueixen les agències per decidir els ràting. Nosaltres vam veure moltes vegades a Portugal que aquests criteris no són coherents, ja que l'evolució negativa d'un determinat indicador portava a baixar la qualificació, però si millorava no servia per augmentar-lo", ha explicat.
La decisió de la Fiscalia produeix mes i mig després que a Espanya, el jutge Ismael Moreno acceptés obrir una investigació després de la presentació d'una querella criminal d'un grup d'advocats a aquestes tres mateixes agències.
Acusen a les agències de perjudicar greument a Portugal
La denúncia acusa les agències Fitch, Moody's i Standard and Poor's de perjudicar greument a Portugal amb les seves retallades i es va presentar el passat 11 d'abril pels professors José Reis i José Manuel Puresa, de la Universitat de Coimbra, i Manuel Brandao i Maria Manuela Silva, de l'Institut Superior d'Economia i Gestió.
Reis ha assenyalat la "poderosa i negativa influència" que van tenir les decisions adoptades per les tres agències "en l'evolució de l'economia portuguesa", i que, segons ell, van ser responsables, almenys en part, que el país hagués de recórrer al rescat financer.
El Govern socialista de Portugal va acabar per demanar ajuda a Brussel.les i al Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 6 d'abril, després de sis mesos sota la intensa pressió de l'especulació financera.
La desconfiança creixent cap a l'economia del país va derivar en l'augment dels interessos que penalitzen el seu deute, fins al 15% a un any i el 25% a 10 anys, el que complica i encareix l'accés a liquiditat de l'Estat portuguès.
Poc abans de demanar el rescat, Fitch i Standard and Poor's van rebaixar la qualificació del deute lusitá dues vegades en poc més d'una setmana, fins deixar-lo en "BBB-", a un sol esglaó del "bo escombraries", mentre que Moody's també la degradar en dues ocasions en un termini de tres setmanes fins a deixar-la en "Baa1".
Precisament, Moody's ha publicat avui un informe en què considera positiu l'acord assolit amb Brussel.les i el FMI, valorat en 78.000 milions d'euros, ja que obligarà a les institucions lusitanes a aplicar "una disciplina externa addicional" per accedir a aquests fons que servirà, a més, per alleujar la pressió dels mercats.
"Les agències van jugar un paper molt important en la situació creada a Portugal. No vaig a avaluar en quin percentatge van influir, però van exercir una gran pressió sobre l'economia i van deteriorar la percepció dels mercats financers", va insistir Reis.
Conflicte d'interessos i informació privilegiada
La denúncia presentada pels quatre economistes es basa en tres pilars: La possibilitat que les agències violin la Llei de Competència, que actuen sota conflicte d'interessos i l'ús que fan d'informació privilegiada.
Per Reis, al sector de les entitats de rating existeix "concentració", ja que juntes, Fitch, Moody's i Standard and Poor's representen "el 90%" del mercat, cosa que els permet gaudir d'una posició "d'abús dominant".
A més, un percentatge significatiu dels accionistes que les componen són "fons d'inversió amb interessos en el deute portuguès", de manera que creu que quan avalua la situació financera d'un país pot estar condicionat per allò que beneficia als seus propietaris.
"No està gens clar quins són els criteris que segueixen les agències per decidir els ràting. Nosaltres vam veure moltes vegades a Portugal que aquests criteris no són coherents, ja que l'evolució negativa d'un determinat indicador portava a baixar la qualificació, però si millorava no servia per augmentar-lo", ha explicat.
La decisió de la Fiscalia produeix mes i mig després que a Espanya, el jutge Ismael Moreno acceptés obrir una investigació després de la presentació d'una querella criminal d'un grup d'advocats a aquestes tres mateixes agències.
Etiquetes de comentaris:
Agéncies de rating,
Economia,
Fitch,
Internacional,
StandardPoor's i Moody's
Els silencis sobre el beat Joan Pau II
Vicenç Navarro: Aquest article presenta dades sobre el papat de Joan Pau II, sistemàticament ignorats en molts dels programes de televisió (incloent-hi les televisions públiques com TVE) realitzats arran de la seva recent beatificació. Les dades mostren que tal Papa va ser profundament conservador, responsable de polítiques que van afectar negativament la qualitat de vida de milions de persones.
Una vegada més, l'establishment mediàtic espanyol s'ha mobilitzat per promocionar la figura del Papa Joan Pau II. La seva última expressió va ser l'Informe Setmanal de Televisió Espanyola (1911.04.30), en el seu reportatge arran de la seva beatificació. En aquest reportatge es van ignorar diverses dades. Vegem.
Joan Pau II va visitar Xile el 1987 quan estava governat per un dels dictadors més sagnants que ha conegut Llatinoamèrica: el General Pinochet, que havia destruït un règim democràticament elegit, i presidit pel president Allende, cap del govern d'Unitat Popular (al qual vaig tenir el gran privilegi d'assessorar). L'objectiu d'aquesta govern democràtic va ser el millorar el benestar de la població.
Quan les polítiques públiques desenvolupades per aquest govern van afectar als privilegis dels terratinents, de la banca, de l'oligarquia xilena, i de les classes benestants, aquestes -com havia passat a Espanya el 1936- van pressionar a l'Exèrcit perquè realitzés un cop militar.
Durant la seva visita a Xile, el Papa no va fer cap declaració pública crítica cap a aquella dictadura que va incrementar substancialment el nombre de pobres del país, a més d'assassinar, torturar i exiliar a milers de persones que havien treballat per millorar la qualitat de vida de les seves classes populars.
Però, pitjor fins i tot que el seu silenci va ser la promoció d'Angelo Sodano (membre de l'Opus Dei i amic del Dictador), llavors Nunci del Vaticà a Xile (que havia declarat en múltiples ocasions les seves simpaties pel dictador i per la dictadura) com a Secretari d'Estat del Vaticà.
Va ser Angelo Sodano el que més tard va intervenir i va fer gestions amb el govern britànic per alliberar al General Pinochet quan aquest va estar retingut a Londres (com a resultat de l'ordre d'extradició de Baltasar Garzón).
En realitat, Joan Pau II va liderar, juntament amb l'administració Ronald Reagan, la lluita contra els moviments reformistes -inclosa la teologia de l'alliberament- que s'oposaven a les enormes desigualtats que es generaven i reproduïen en aquell continent. Aquestes desigualtats es sostenien a força d'una enorme repressió duta a terme per dictadures sagnants recolzades, de nou, per Ronald Reagan i per Joan Pau II. Informe Setmanal tot just va tocar aquest fet, dedicant-li només uns pocs segons.
Aquestes polítiques van ser també responsables de canvis profunds dins dels EUA. L'Església Catòlica nord-americana s'havia caracteritzat per afavorir al Partit Demòcrata en considerar més sensibles als temes socials que el Partit Republicà, proper al món financer i empresarial. Joan Pau II es va mobilitzar per canviar aquesta situació. Va fer de l'oposició a l'avortament i a l'homosexualitat el punt clau del que va anomenar amb certa incoherència "la defensa de la vida i de la família".
A partir de llavors va haver-hi més catòlics votant al Partit Republicà que al Partit Demòcrata. I com a conseqüència, van augmentar substancialment la pobresa i les desigualtats socials als EUA, responsable de l'augment de la mortalitat infantil i del deteriorament de l'estàndard de vida de les famílies nord-americanes.
Les polítiques promogudes per Joan Pau II són també responsables de la mort de milions de creients catòlics amb SIDA, en oposar-se a la utilització del condó, la mesura preventiva més eficaç per prevenir el seu contagi. Aquesta prohibició en països africans on el 20% de la població adulta té SIDA condemna a milions de persones en aquell i altres continents a la mort. Parlar de tal Papa com el defensor de la vida és tergiversar el significat del terme vida, identificant aquesta amb la mort. Res d'això es va dir en Informe Setmanal.
Coherent amb les seves simpaties cap a dictadures feixistes (que van recolzar i van ser recolzades per l'Església) Joan Pau II va emfatitzar l'homenatge a l'Església Catòlica espanyola pel seu comportament durant la Guerra Civil, quan la jerarquia eclesiàstica va donar suport a un cop militar que va interrompre un règim democràticament escollit, la II República, convertint-se en l'eix ideològic de la dictadura més cruel que hi hagi existit a l'Europa Occidental en el segle XX (per cada assassinat polític que va fer Mussolini, l'assassí dictador va fer 10.000).
El suposat amor de Joan Pau II per la llibertat es va reflectir en què va honrar a les víctimes de la repressió republicana, que van ocórrer en els excessos (censurables) realitzats en contra del desig dels governants, mentre que va ignorar a les víctimes del costat colpista que l'Església va recolzar activament, interrompent la llibertat a Espanya. Res d'això tampoc es va mostrar en Informe Setmanal.
Però on les incoherències d'aquesta Papa van aparèixer amb més intensitat va ser en el seu comportament referent a la pederàstia. Va ocultar i silenciar els menyspreables comportaments de clergues que van aprofitar la seva autoritat per abusar de menors. Joan Pau II era plenament conscient del que passaria i l'evidència existent mostra que ho va ocultar. Tal tolerància també va incloure la corrupció.
És difícil de creure que Joan Pau II no sabés el que era àmpliament conegut a Mèxic sobre el fundador dels Legionaris de Crist i el comportament d'aquesta secta (foto). El detestable personatge que la va fundar (a la qual pertanyen membres destacats del PP) era conegut per les seves pràctiques corruptes. Quan vaig visitar Mèxic, aquests comportaments eren sabuts per la intel.lectualitat mexicana que em va convidar. No és sostenible indicar que aquests fets fossin desconeguts pel Papa. Informe Setmanal tampoc va dir res sobre això.
Hauria estat desitjable que una televisió finançada per tots els espanyols fos més equilibrada en el seu reportatge i no contribuís a promocionar un beat, aviat Sant, que té moltíssimes ombres, a més de les llums que l'establishment espanyol va aplaudir.
Una vegada més, l'establishment mediàtic espanyol s'ha mobilitzat per promocionar la figura del Papa Joan Pau II. La seva última expressió va ser l'Informe Setmanal de Televisió Espanyola (1911.04.30), en el seu reportatge arran de la seva beatificació. En aquest reportatge es van ignorar diverses dades. Vegem.
Joan Pau II va visitar Xile el 1987 quan estava governat per un dels dictadors més sagnants que ha conegut Llatinoamèrica: el General Pinochet, que havia destruït un règim democràticament elegit, i presidit pel president Allende, cap del govern d'Unitat Popular (al qual vaig tenir el gran privilegi d'assessorar). L'objectiu d'aquesta govern democràtic va ser el millorar el benestar de la població.
Quan les polítiques públiques desenvolupades per aquest govern van afectar als privilegis dels terratinents, de la banca, de l'oligarquia xilena, i de les classes benestants, aquestes -com havia passat a Espanya el 1936- van pressionar a l'Exèrcit perquè realitzés un cop militar.
Durant la seva visita a Xile, el Papa no va fer cap declaració pública crítica cap a aquella dictadura que va incrementar substancialment el nombre de pobres del país, a més d'assassinar, torturar i exiliar a milers de persones que havien treballat per millorar la qualitat de vida de les seves classes populars.
Però, pitjor fins i tot que el seu silenci va ser la promoció d'Angelo Sodano (membre de l'Opus Dei i amic del Dictador), llavors Nunci del Vaticà a Xile (que havia declarat en múltiples ocasions les seves simpaties pel dictador i per la dictadura) com a Secretari d'Estat del Vaticà.
Va ser Angelo Sodano el que més tard va intervenir i va fer gestions amb el govern britànic per alliberar al General Pinochet quan aquest va estar retingut a Londres (com a resultat de l'ordre d'extradició de Baltasar Garzón).
En realitat, Joan Pau II va liderar, juntament amb l'administració Ronald Reagan, la lluita contra els moviments reformistes -inclosa la teologia de l'alliberament- que s'oposaven a les enormes desigualtats que es generaven i reproduïen en aquell continent. Aquestes desigualtats es sostenien a força d'una enorme repressió duta a terme per dictadures sagnants recolzades, de nou, per Ronald Reagan i per Joan Pau II. Informe Setmanal tot just va tocar aquest fet, dedicant-li només uns pocs segons.
Aquestes polítiques van ser també responsables de canvis profunds dins dels EUA. L'Església Catòlica nord-americana s'havia caracteritzat per afavorir al Partit Demòcrata en considerar més sensibles als temes socials que el Partit Republicà, proper al món financer i empresarial. Joan Pau II es va mobilitzar per canviar aquesta situació. Va fer de l'oposició a l'avortament i a l'homosexualitat el punt clau del que va anomenar amb certa incoherència "la defensa de la vida i de la família".
A partir de llavors va haver-hi més catòlics votant al Partit Republicà que al Partit Demòcrata. I com a conseqüència, van augmentar substancialment la pobresa i les desigualtats socials als EUA, responsable de l'augment de la mortalitat infantil i del deteriorament de l'estàndard de vida de les famílies nord-americanes.
Les polítiques promogudes per Joan Pau II són també responsables de la mort de milions de creients catòlics amb SIDA, en oposar-se a la utilització del condó, la mesura preventiva més eficaç per prevenir el seu contagi. Aquesta prohibició en països africans on el 20% de la població adulta té SIDA condemna a milions de persones en aquell i altres continents a la mort. Parlar de tal Papa com el defensor de la vida és tergiversar el significat del terme vida, identificant aquesta amb la mort. Res d'això es va dir en Informe Setmanal.
Coherent amb les seves simpaties cap a dictadures feixistes (que van recolzar i van ser recolzades per l'Església) Joan Pau II va emfatitzar l'homenatge a l'Església Catòlica espanyola pel seu comportament durant la Guerra Civil, quan la jerarquia eclesiàstica va donar suport a un cop militar que va interrompre un règim democràticament escollit, la II República, convertint-se en l'eix ideològic de la dictadura més cruel que hi hagi existit a l'Europa Occidental en el segle XX (per cada assassinat polític que va fer Mussolini, l'assassí dictador va fer 10.000).
El suposat amor de Joan Pau II per la llibertat es va reflectir en què va honrar a les víctimes de la repressió republicana, que van ocórrer en els excessos (censurables) realitzats en contra del desig dels governants, mentre que va ignorar a les víctimes del costat colpista que l'Església va recolzar activament, interrompent la llibertat a Espanya. Res d'això tampoc es va mostrar en Informe Setmanal.
Però on les incoherències d'aquesta Papa van aparèixer amb més intensitat va ser en el seu comportament referent a la pederàstia. Va ocultar i silenciar els menyspreables comportaments de clergues que van aprofitar la seva autoritat per abusar de menors. Joan Pau II era plenament conscient del que passaria i l'evidència existent mostra que ho va ocultar. Tal tolerància també va incloure la corrupció.
És difícil de creure que Joan Pau II no sabés el que era àmpliament conegut a Mèxic sobre el fundador dels Legionaris de Crist i el comportament d'aquesta secta (foto). El detestable personatge que la va fundar (a la qual pertanyen membres destacats del PP) era conegut per les seves pràctiques corruptes. Quan vaig visitar Mèxic, aquests comportaments eren sabuts per la intel.lectualitat mexicana que em va convidar. No és sostenible indicar que aquests fets fossin desconeguts pel Papa. Informe Setmanal tampoc va dir res sobre això.
Hauria estat desitjable que una televisió finançada per tots els espanyols fos més equilibrada en el seu reportatge i no contribuís a promocionar un beat, aviat Sant, que té moltíssimes ombres, a més de les llums que l'establishment espanyol va aplaudir.
EUPV, agenda dimarts 10 de maig
11:00H. Les candidates locals d’EUPV a Castelló, Carmen Carreras i Estefania Rubert oferiran una roda de premsa a la porta de l’Escola Infantil Chupetes sobre les propostes d’educació infantil de la formació d’esquerres per a la ciutat de Castelló. (Escola Infantil Chupetes, C/ Antonio Prades Safont s/n, zona del PAU Lledó).
14:00H. La cap de llista autonòmica d’EUPV per Castelló, Marina Albiol, visitarà les festes de Vila-real, acompanyada del també candidat autonòmic, Victor Tormo, i dels candidats de la llista local d’EUPV.
16:00H. La candidata a l’alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, acudirà acompanyada d’altres candidats locals als centres educatius Bernat Artola, Lluís Revest y Sanchis Yago. Després recorreran el barri de Rafalafena de Castelló, per informar als ciutadans i ciutadanes de les propostes d’EUPV de Castelló.
20:00H. La cap de llista autonòmica d’EUPV per Castelló, Marina Albiol, i el candidat a l’alcaldia, Manuel Villalta participaran en l’acte de presentació de la llista d’EUPV de Vinaròs. (Av. Llibertat. Casa de la Cultura, Vinaròs).
14:00H. La cap de llista autonòmica d’EUPV per Castelló, Marina Albiol, visitarà les festes de Vila-real, acompanyada del també candidat autonòmic, Victor Tormo, i dels candidats de la llista local d’EUPV.
16:00H. La candidata a l’alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, acudirà acompanyada d’altres candidats locals als centres educatius Bernat Artola, Lluís Revest y Sanchis Yago. Després recorreran el barri de Rafalafena de Castelló, per informar als ciutadans i ciutadanes de les propostes d’EUPV de Castelló.
20:00H. La cap de llista autonòmica d’EUPV per Castelló, Marina Albiol, i el candidat a l’alcaldia, Manuel Villalta participaran en l’acte de presentació de la llista d’EUPV de Vinaròs. (Av. Llibertat. Casa de la Cultura, Vinaròs).
Castelló: EUPV defendrà els valors laics al consistori
Carmen Carreras, candidata d'EUPV a l'alcaldia de Castelló, anuncia que si els ciutadans li donen la seua confiança i és edil de l'Ajuntament de Castelló, defendrà els valors laics al consistori municipal. “Espanya és un estat aconfessional, tal i com queda recollit a l'article 16. 3 de la Constitució”, afirma. La portaveu d'EUPV, argumenta que en consonància amb les idees laiques, “no participarà en cap acte litúrgic o confessional en el que participen altres grups polítics”, i que vetllarà perquè les celebracions i cerimònies públiques siguen aconfessionals i demanarà que en les celebracions privades confessionals no hi haja presència de càrrecs públics, en qualitat de tals”.
Carreras també considera que l'ajuntament no ha de subvencionar cap activitat religiosa, a part del manteniment dels tresors arquitectònics o artístics propietat de l'església, i promourà i facilitarà les cerimònies civils, com els enterraments i bodes aconfessionals.
A juí de la candidata a l'alcaldia de Castelló, “les institucions públiques i els seus càrrecs han de ser neutres en matèria religiosa perquè han de representar tots els ciutadans, en un sistema de llibertats tots han de ser participes i identificar-se amb l'espai públic, la democràcia es per a tots”, i agrega, “l'església catòlica encara que majoritària com a confessió a Castelló no representa tot el món, no és de rebut privilegiar una institució privada i donar-li caràcter públic”
L'alcaldable apunta que des d'EUPV considerem necessària la plena separació entre les institucions públiques i qualsevol confessió religiosa. “Una qüestió resolta a altres països des de fa temps, però que al nostre encara ��s una assignatura pendent”.
Carreras comenta que l'aplicació dels principis laics als ajuntaments i a les institucions públiques en general s'ha de viure amb total normalitat en una democràcia avançada com la nostra i de cap manera representa un atac als sentiments dels fidels de les diverses religions. “La religió a l'església o a casa de cadascú”, afirma.
Carreras també considera que l'ajuntament no ha de subvencionar cap activitat religiosa, a part del manteniment dels tresors arquitectònics o artístics propietat de l'església, i promourà i facilitarà les cerimònies civils, com els enterraments i bodes aconfessionals.
A juí de la candidata a l'alcaldia de Castelló, “les institucions públiques i els seus càrrecs han de ser neutres en matèria religiosa perquè han de representar tots els ciutadans, en un sistema de llibertats tots han de ser participes i identificar-se amb l'espai públic, la democràcia es per a tots”, i agrega, “l'església catòlica encara que majoritària com a confessió a Castelló no representa tot el món, no és de rebut privilegiar una institució privada i donar-li caràcter públic”
L'alcaldable apunta que des d'EUPV considerem necessària la plena separació entre les institucions públiques i qualsevol confessió religiosa. “Una qüestió resolta a altres països des de fa temps, però que al nostre encara ��s una assignatura pendent”.
Carreras comenta que l'aplicació dels principis laics als ajuntaments i a les institucions públiques en general s'ha de viure amb total normalitat en una democràcia avançada com la nostra i de cap manera representa un atac als sentiments dels fidels de les diverses religions. “La religió a l'església o a casa de cadascú”, afirma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)