dimarts, 16 de novembre de 2010

Nuet a Jiménez: "Els drets humans no haurien de ser mai moneda de canvi”

El senador de l’Entesa (EUiA), Joan Josep Nuet, ha preguntat avui a la Ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, si “pensa condemnar la violència exercida per la policia i l'exèrcit del Marroc davant la protesta pacífica i civil del poble sahrauí”. Nuet ha dit que “qualsevol socialista sostindria l'afirmació que els drets humans no haurien de ser mai moneda de canvi” i ha demanat a la ministra que es comprometi a condemnar al Marroc si es comprova que hi ha morts, ferits, torturats i detinguts extrajudicials.

El senador ha sol·licitat al Govern que “protegeixi a la premsa lliure espanyola, que està en el punt de mira, per la seva independència” i ha afegit que “Espanya té una responsabilitat històrica que no pot ignorar amb una tàctica d’escapisme”.

La Ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, ha respost que no hi ha dades fefaents i que estan a l'espera d'informació fidedigna dels fets. Ha apel·lat a la responsabilitat del Govern que no pot reaccionar davant opinions. Ha argumentat Jiménez que ja ha manifestat la preocupació per l'ocorregut, ha fet una crida al respecte dels mitjans, ha demanat una investigació i ha desplegat un dispositiu de protecció consular. Ha afegit que seguiran treballant pel diàleg entre les parts.

El Consorci del Palau també vol la imputació de Colom i Osàcar

El Consorci del Palau de la Música, participat per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura, ha demanat al jutge del cas Millet, Juli Solaz, la imputació d'Àngel Colom i el responsable de finances de CDC, Daniel Osàcar, per la seva implicació en el cas Palau. El Consorci vol que s'obri una peça separada en aquest cas amb l'objectiu d'investigar el presumpte finançament irregular de CDC, a través del Palau i de les comissions que hauria pagat Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques.

El Consorci vincula el tresorer de CDC Daniel Osàcar amb el finançament irregular del partit d'Artur Mas, mitjançant les comissions que pagava Ferrovial. En canvi, Colom hauria de justificar els diners que va rebre de Millet per pagar els deutes del PI. La Fundació del Palau i l'Orfeó Català, en canvi, obvien les presumptes comissions i sembla que no són gaire interesats a treure els draps bruts de CiU malgrat el dany fet a l'institució.

El Consorci demana que se citi a declarar Osàcar com a imputat per la seva presumpta relació amb el cobrament de comissions milionàries per part del partit nacionalista procedents de Ferrovial, utilitzant com a tapadora la institució cultural. En canvi, es demana la imputació de Colom, però a títol lucratiu.

El secretari d'Immigració de CDC va percebre de Fèlix Millet, 12,5 milions de pessetes (75.126 euros), que va utilitzar per pagar deutes de l'extint Partit per la Independència (PI). D'aquesta manera, el Consorci, que exerceix d'acusació particular, segueix els mateixos passos que la fiscalia, que va demanar la imputació d'Osàcar i Colom fa 10 dies.

En canvi, la Fundació del Palau de la Música i l'Orfeó Català, que també exerceixen d'acusació particular, només han demanat al jutge Solaz que s'ampliï la investigació sobre Fèlix Millet i Jordi Montull, i la filla d'aquest, Gemma Montull, arran de les revelacions dels últims mesos, però no cita les suposades comissions a CDC. Segons fonts jurídiques, la decisió està vinculada al procés electoral que viu l'Orfeó -que celebra eleccions el dia 25- i a les pròpies eleccions al Parlament de Catalunya.

L'escrit entregat avui al jutjat pel Consorci recull en la seva textualitat un dels informes elaborats pels pèrits d'Hisenda, en concret el que tracta sobre la “possible utilització del Palau de la Música per vehicular fons aportats per Ferrovial-Agriman per adjudicació d'obres públiques”.

Aquesta acusació, a més, ha remès 12 llibretes manuscrites de les secretàries de Millet i, en un dels apunts, torna a aparèixer el nom de Carles Torrent, ja mort, responsable financer de CDC, vinculat a pagaments a proveïdores del Palau i també del partit nacionalista i a ingressos a l'entitat de fons provinents de Ferrovial. Segons l'informe, La constructora hauria pagat una comissió del 4% a canvi de rebre obres públiques de gran envergadura, com la línia 9 del metro, la Ciutat de la Justícia o un pavelló municipal en Sant Cugat, entre altres.

Pel que fa al saqueig de fons del Palau per a fins particulars de Millet i Montull, el consorci reclama la nova declaració dels dos exmàxims directius de l'entitat. També es reclama l'embargament de propietats de Millet i que declari com a imputada la seva exsecretària, Elisabeth Barberà.

Albiol demana l'aturada definitiva del Centre de Convencions

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, demana al Consell que aturi el Centre de Convencions, un projecte que no té terrenys on edificar-lo i és inviable econòmicament, donat l'estat dels comptes autonòmics.

La diputada considera que el Partit Popular no té en aquest moment ni diners ni terrenys per a fer realitat el centre de Convencions i tot un projecte de més de 100 milions d'euros es redueix a fum i a propaganda: “La pròpia conselleria ha reconegut que la disponibilitat dels terrenys on havia d'ubicar-se el centre de convencions, depèn de l'aprovació del PAI dels Mestrets, que en aquests moments es troba suspès pel TSJCV”, assegura Albiol.

Marina argumenta que el Centre de Convencions és inviable en termes econòmics, amb un cost actual de l'avantprojecte de 100 milions, una xifra exagerada, que pot pujar molt més, ja que el propi Conseller Gerardo Camps ha reconegut que encara no se sap el preu final, fins que l'arquitecte estrella del PP, Calatrava, no presente el projecte d'execució d'obra, i afegeix: “A ningú se li escapa que aquest senyor no és precisament famós per mantindre la despesa dintre de l'inicialment pressupostat”.

“Actualment, el Consell es troba completament arruïnat per la gestió que el president de la Generalitat a dut a terme els últims anys, i les seves polítiques de grans esdeveniments, sense recursos per al més bàsic, com es l'educació i la sanitat”, considera Albiol, “no tenen un euro pe fer aquesta edificació, el centre de convencions no té cap futur, i solament existeix com un castell en els núvols”

A juí de la diputada d'EUPV, el millor que pot fer el Consell és desestimar definitivament un projecte sense cap rendibilitat social, i excessivament car, en suma, completament fora de la realitat que viuen Castelló i el País Valencià”

Contra l'extradició del comunista xilè Manuel Olate Céspedes

El KKE (Partit Comunista de Grècia) condemna de la manera més decisiva l'arrest i la detenció per les autoritats de Xile de Manuel Olate Céspedes, membre del Partit Comunista de Xile, i la seva intenció de extradir-lo a Colòmbia, a petició del seu govern reaccionari, sota l'acusació que tenia vincles amb les FARC i ser un "terrorista".

La detenció i l'amenaça de lliurar a Manuel Olate a les autoritats d'un altre estat és una acció perillosa per als drets en general del poble xilè. Més encara, el seu lliurament a un estat que constantment viola de manera brutal les llibertats populars i els drets i és responsable de milers d'assassinats, tortures i desaparicions de lluitadors, serà una acció criminal.

És part d'una operació anticomunista que s'ha desfermat a Amèrica i Europa a base de "elements" fabricats pel règim colombià que apunta a la criminalització de l'acció dels comunistes i d'altres forces antiimperialistes, del moviment obrer popular i de la seva solidaritat internacionalista, les formes de lluita que trien els pobles.

Es tracta d'un atac estatal flagrant en contra del propi Partit Comunista de Xile que, per primera vegada després de la dictadura de Pinochet, té representació parlamentària i avança cap al 24º Congrés al desembre. Al mateix temps anuncia noves mesures anticomunistes i persecucions.

El KKE uneix la seva veu amb els centenars de personalitats i organitzacions de Xile que exigeixen l'alliberament immediat de Manuel Olate Céspedes. Exigim que el govern i les autoritats de Xile detinguin la seva persecució i que rebutgin qualsevol sol.licitud d'extradició de Gespes a Colòmbia o altre país. Que es garanteixi el dret a la lliure acció i l'expressió política dels comunistes.

Heliodoro Lozano accionista del prostíbul Bailèn 22

L'excap de Serveis Tècnics de Ciutat Vella Heliodoro Lozano tenia accions del prostíbul Bailèn 22. Lozano està imputat per l'escàndol de corrupció al districte, i els veïns ja havien denunciat a Catalunya Ràdio que si no sancionaven el local era per les vinculacions familiars que hi tenia Lozano. L'exfuncionari era accionista de l'empresa que va posar en marxa el prostíbul l'any 2000, Promociones Pendis. Lozano hi participava en representació d'una empresa constituïda amb la seva germana i el seu excunyat i va aportar uns 3.000 euros en dues ampliacions de capital fetes el 1999.

Promociones Pendis, però, no ha tingut mai llicència per explotar un prostíbul, sinó per a negocis d'hostaleria, espectacles de tipus cafè teatre i massatges, entre d'altres. El local ha reobert amb el nom de Cabaret Berlín i ara està a mans de la mercantil Saiguaplus, per bé que la llicència continua sent de Pendis i les seves societats fins que no s'acabin de complir totes les sancions que té pendents.

Coca Cola mata de set al Rajastan

Al poble de Kala Dera de l'estat de Rajastan, l'autoritat central local per a assumptes relacionats amb l'aigua subterrània (CGWA) va declarar els recursos hídrics de la zona com "sobreexplotats" el 1998. No obstant això, Coca-Cola va construir una nova planta d'embotellament a Kala Dera el 1999. En els nou anys des que Coca-Cola ha estat operant a Kala Dera, els nivells d'aigua subterrània han baixat 22,36%.

Coca-Cola Company opera a l'Índia des de 1993 a través de la seva filial, la Hindustan Coca-Cola Beverages Private Limited). Coca-Cola té al voltant de 49 plantes embotelladores a l'Índia, moltes d'elles situades en zones propenses a la sequera, i les seves operacions d'embotellat en aquestes zones han agreujat les crisis d'aigua registrades.

La ràpida disminució dels nivells freàtics ha generat un impacte negatiu enorme en la població local, ja que la majoria són agricultors. Els rendiments agrícoles s'han reduït significativament, les dones han de caminar més quilòmetres per aconseguir aigua potable per satisfer les seves necessitats bàsiques. La qualitat de les aigües subterrànies també s'ha deteriorat en termes d'olor, color i terbolesa.

Des de 2003, les comunitats que viuen al voltant de la planta embotelladora de Coca-Cola a Kala Dera han organitzat una campanya destinada a exigir el tancament de la planta. Manifestacions massives s'han produït contra la planta embotelladora de Coca-Cola. Malgrat l'oposició, Coca-Cola ha seguit extraient aigües subterrànies, i ho fa gairebé gratis, pagant només uns quants centenars de dòlars l'any.

El CGWA el 2004 va confirmar que l'empresa no només esgota les aigües subterrànies, sinó que també les contamina a causa del sistema de bombament contaminant que utilitza.

Igual a la de Kala Dera és la situació en Mehdiganj. Coca-Cola va començar a operar el 2000. La comunitat de Mehdiganj va començar a experimentar fortes caigudes en els nivells d'aigua subterrània poc després que Coca-Cola iniciés les seves operacions d'embotellat. Els nivells d'aigua subterrània van caure en 23,75%. D'altra banda, estudis independents han confirmat el 2006 que a la zona més propera a la fàbrica, la contaminació per metalls pesants va ser molt més gran que a la resta de la zona.

Unión Fenosa acusada d'assassinats a Colòmbia

El procés de privatització del sector elèctric colombià, incloent l'entrada d'Unión Fenosa al mercat, es va dur a terme enmig de la forta oposició dels sindicats a la venda d'aquest servei públic vital. Aquesta resistència va ser brutalment silenciada, fins i tot mitjançant l'assassinat sistemàtic de vuit sindicalistes que treballaven en empreses filials d'Unión Fenosa, (Electrocosta i Electricaribe).

Colòmbia ha patit un conflicte armat des de fa gairebé 50 anys. Això ha generat conseqüències molt greus per al país, com el desplaçament forçat de poblacions senceres, desaparició de civils i una gran crisi humanitària per la qual més del 45% de la població viu en la pobresa.

En aquest estudi de cas preparat per CCAJAR, es recullen les diverses denúncies a l'empresa Unión Fenosa formulades per organitzacions de la societat civil, sindicats, treballadors i comunitats afectades per violacions dels drets humans comeses per aquesta empresa directament o indirectament. Com revela aquest estudi del cas, el sistema jurídic del país ha fracassat en el seu deure d'investigar adequadament les activitats de l'empresa, deixant moltes preguntes sense resposta i persones sense accés a la justícia.

L'informe de la CCAJAR inclou reivindicacions dels sindicats i associacions de la societat civil colombiana que afirmen que membres de grups paramilitars il.legals estaven darrere dels assassinats i que hi ha indicis que Unión Fenosa i les seves empreses filials poden haver tingut un paper en aquests assassinats que han de ser minuciosament investigats pels tribunals.

L'assassinat dels treballadors sindicalitzats del sector elèctric a Colòmbia no és només una violació greu dels drets humans, sinó que també té importants conseqüències per als drets laborals de tots els treballadors, que temen unir-se als sindicats, dificultant la seva capacitat d'exercir el seu dret a la llibertat d'associació i de participar en un procés legítim i democràtic a través del qual puguin defensar els seus drets laborals.

CCOO denuncia l'incompetència del govern amb l'inflació

L'evolució dels preus redueix la capacitat adquisitiva de milions de treballadors per diferents motius: Retallada en el sector públic, no desenvolupament de la negociació o pujada per sota de la inflació a beneficiaris de prestacions econòmiques per atur, però el deteriorament és encara més gran per a totes aquelles famílies que no disposen de cap ingrés (477.000 en el tercer trimestre; una mica més d'un milió de persones en total).

El creixement dels preus en un 0,9% el mes d'octubre acumula una pujada del 1,8% en els primers deu mesos de l'any en curs, i una taxa del 2,3% en els últims dotze mesos. La taxa interanual s'eleva dues dècimes respecte a la del mes precedent. La inflació subjacent en el mateix període de dotze mesos es manté en el 1,1%, de manera que la culpa de l'augment en els preus cal buscar-la fonamentalment en els productes energètics i els aliments no elaborats.

La distribució del pes per capítols de béns és molt diferent quan s'analitza el mes passat o els últims dotze mesos. La pressió del capítol de vestit i calçat al mes d'octubre ha estat fort en explicar més de 7 dècimes de les nou que ha pujat l'índex general, com a reflex molt probablement de la translació a preus de la pujada en els tipus de gravamen de l'IVA. La pujada de preus del capítol d'habitatge a causa de l'augment en el preu de l'electricitat explica la resta de l'augment en l'índex general (1,5 dècimes). La informació de l'INE quantifica en 1,2 punts l'efecte de la pujada de l'IVA aplicat des de juny (fins setembre).

El repartiment de la pujada en termes interanuals concentra la responsabilitat en transport personal (0,91 punts) i calefacció, enllumenat i distribució d'aigua (0,46 punts), de manera que l'elevació dels productes energètics suma 1,37 dels 2,3 punts de pujada de l'índex general. El capítol de begudes alcohòliques i tabac (0,23 punts), hosteleria (0,20 punts) i altres béns i serveis (0,23 punts), el segueixen en importància per explicar l'excessiva pujada de l'índex general de preus al consum en Espanya.

La pujada de preus augmenta també la despesa del sistema de pensions en aplicar la clàusula de garantia encara vigent en aquest exercici (al voltant de 100 milions en endarreriments el 2010 consolidables l'any següent).

L'evolució dels preus espanyols superior a la mitjana de la Unió Europea (4 dècimes) és preocupant pel que té d'empitjorament de la capacitat de competir en aquest mercat on manté el 70% de les transaccions, però ho és encara més quan el cost laboral manté una evolució molt més moderada (els salaris han crescut un 1,3% en la negociació i amb una taxa inferior per unitat de producte) i hi ha 4,5 milions de persones en atur. Una part massa gran dels empresaris espanyols s'han desmarcat del necessari control dels preus i limita encara més les reduïdes possibilitats de creació d'ocupació.

Jordi Miralles i Cayo Lara al barri mataroní de Cerdanyola

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, i el coordinador general d’Izquierda Unida, Cayo Lara, han visitaren ahir dilluns el barri mataroní de Cerdanyola, on han conegut l’experiència del Centre de Formació Contínua Tres Roques i la seva relació amb el barri. En aquest sentit, el tercer candidat d’ICV-EUiA a les eleccions, ha destacat la importància i el valor de la Llei de Barris impulsada pel Govern d’Entesa, que actualment ja va per la setena convocatòria, per impulsar la reforma dels barris i viles de tota Catalunya.

Miralles ha recordat que “des de l’any 2004 s’han atorgat subvencions a un total de 94 municipis per impulsar projectes de rehabilitació integral en 117 barris i viles del qual se n’han beneficiat unes 800.000 persones. Tot plegat demostra que la Llei de Barris té la “força suficient per actuar com a punta de llança i canviar les dinàmiques urbanístiques i socials dels barris i viles”.

Després de la visita al centre de formació, Miralles i Lara han passejat pel barri i han repartit material de campanya de la coalició entre els veïns.

Torró proposa eliminar bonificacions fiscals per 2.000 milions

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, presenta una esmena per a eliminar bonificacions fiscals que suposarien uns ingressos a la Generalitat de vora 2.000 milions d’euros i afirma que aquesta mesura injectaria les quantitats procedents d’un augment del tram autonòmic de l’IRPF i de la rehabilitació de l’impost de successions.

El grup parlamentari d’esquerres presentarà hui una quinzena d’esmenes parcials a la Llei d’Acompanyament de Pressupostos de 2011, en les què, a més, inclouran qüestions referides, per exemple, a la privatització de la Ciutat de la Justícia.

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha explicat que l’esmena d’adició presentada pel seu grup al projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat per a l’exercici 2011, “reclama que s’equipare el tram autonòmic de l’IRPF i la supressió de bonificacions fiscals com és l’impost de successions i donacions, el qual afecta actualment a les rendes més altes”.

Segons descriu Torró, “les dades del propi Consell són clarificadores: el cost de les rebaixes fiscals efectuades en 2009 va ser de 1.978 milions d’euros i en 2010 de 1.606 milions. Reclamem simplement que el tram autonòmic s’equipare al que hi ha a la resta de l’Estat”, afirma.

Esquerra Unida a més, presentarà hui altres esmenes parcials, dedicades a diverses qüestions, entre aquestes, una referent a la privatització de la Ciutat de la Justícia d’Alacant respecte el pagament ajornat que permet l’endeutament.

La Generalitat valenciana, el govern menys transparent

El País Valencià és el territori amb el nivell més baix de transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, amb un percentatge del 38,5% segons l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA), un sistema d'avaluació que des de fa tres anys duu a terme l'ONG Transparència Internacional, i que també avalua el nivell de transparència dels 110 ajuntaments més grans de l'estat espanyol.

L'ITA valora cinc àmbits d'actuació municipal a partir de vuitanta indicadors; i d'aquests cinc, el govern de Francisco Camps en suspèn tres: Transparència econòmica i financera, transparència en contractes de serveis i subministraments i transparència en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques.

Catalunya treu notable


Catalunya treu un notable i se situa la quarta del rànquing estatal per darrera d'Andalusia, Galícia i La Rioja. El territori se situa per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes (71,5%) en una valoració general i obté 82,5 punts. L'informe d'aquesta organització només valora si la informació que es demana està o no disponible al públic, sense analitzar la qualitat de la informació ni la gestió dels governs territorials.

Per àrees, Catalunya està molt per sobre de la mitjana (68,5) pel que fa a la informació que aporta sobre la comunitat i se situa en tercera posició amb 87 punts. Sobre la relació amb els ciutadans i la societat obté 94,7 punts superada només per Castella i Lleó. En matèria d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, Catalunya treu la màxima nota possible. Empitjora pel que fa a la informació econòmica financera que ofereix amb 58,8%. L'assignatura pendent és la comunicació de contractacions de serveis i subministraments on cau a la novena posició amb 62,5%.

“La manca de transparència és una senya d’identitat del govern de Camps”

Marga Sanz, cap de llista d’EUPV a la Generalitat i diputada autonòmica ha instat a Francisco Camps a reflexionar “de manera molt seriosa sobre els alts nivells d’obscuritat que té el seu govern, el qual sempre apareix a la cua, una vegada rere altra, en els estudis sobre transparència. Hui mateix hem conegut l’últim i ens confirma de nou les denuncies d’Esquerra Unida sobre l’opacitat i la manca de transparència d’aquesta administració”.

Sanz afirma que Camps “ha aconseguit durant aquestos anys carregar-se tota confiança dels ciutadans i ciutadanes en unes institucions diàfanes i ha col·locat al País Valencià en els primers llocs del rànquing d’opacitat en matèria de com es gasten els diners públics, com es contracta a l’administració pública o com s’ordena el territori. La manca de transparència és la senya d’identitat del govern de Camps”.

La diputada d’EUPV afirma que el president del Consell “com sempre, es jacta de tenir les portes i finestres obertes de la Generalitat, però el dia a dia ens diu el contrari, l’oposició diem el contrari, i els estudis dels experts hui ens ho confirmen de nou”.

Altre capellà, a punt de jubilar-se, apartat per abusos

Un romanès de 18 anys ha retirat la denúncia d'abús sexual que va presentar contra un sacerdot sevillà de la parróquia de San José Obrero a San Juan de Aznalfarache (Sevilla) i aquest ha "perdonat" el xantatge que li van fer aquest jove i dos compatriotes amb un vídeo en què es recollien les relacions sexuals. Els advocats de les dues parts arribaren a un acord per retirar-se mútuament les denúncies, el jove romanès per l'abús sexual comès quan encara tenia 17 anys i el sacerdot per l'extorsió a que el van sotmetre els tres romanesos sota amenaces de divulgar l'enregistrament amb mòbil on mantenia relacions sexuals amb el noi.

El jove va comparèixer la setmana passada davant el jutge d'instrucció 9 de Sevilla, que mantenia obertes les diligències contra el sacerdot, i va confirmar un escrit presentat pel seu advocat en què desistia de seguir acusant el religiós.

Per la seva banda, el sacerdot retirarà al jutjat d'instrucció 16 la denúncia per revelació de secrets i únicament mantindrà la d'amenaces condicionals, ja que suposadament va arribar a lliurar 90.000 euros als romanesos per evitar que difonguessin el vídeo.

El sacerdot ha estat apartat del seu ofici per l'arquebisbe de Sevilla


Amb aquesta decisió, els romanesos només s'enfrontarien a una possible condemna d'entre sis mesos i dos anys de presó, de manera que el jutge ha decretat la seva llibertat després de portar empresonats des de setembre passat.

El sacerdot, que exercia a San Juan de Aznalfarache (Sevilla), va ser apartat del seu ofici pastoral el passat 13 d'octubre per l'arquebisbe de Sevilla, Juan José Asenjo, que alhora va incoar contra ell un procés canónic "després de tenir notícia fidedigna dels fets", segons va informar llavors l'Arquebisbat en un comunicat.

La retirada de l'acusació obligarà a la Fiscalia de Sevilla a replantejar el seu escrit d'acusació, ja que fins ara havia demanat per als dos romanesos que són majors d'edat sis anys de presó per delictes de revelació de secrets en concurs amb un altre d'amenaces.

La denúncia pels presumptes abusos sexuals encara no havia iniciat el seu camí, ja que estava a l'espera del que s'ha instruït al Jutjat de Menors contra el noi de 18 anys, que estava ingressat en un Centre de Menors des de setembre.

El sacerdot va contactar amb dos dels romanesos, germans, als voltants de l'estació d'autobusos de Plaça d'Armes de Sevilla i els va convidar a casa seva, on el major d'ells es va donar una dutxa.

Els romanesos van declarar al jutge que en aquest moment el sacerdot va oferir al menor dels germans, llavors de 17 anys, mantenir relacions sexuals a canvi de diners, al que es va negar, i aleshores el capellà va amenaçar amb trucar a la Policia i denunciar-los per robatori.

El jove va accedir llavors a aquestes relacions i en aquest moment el seu germà gran va sortir de la dutxa i va gravar l'escena amb un telèfon mòbil.

ICV-EUiA demana el vot dels “desenganyats” i “emprenyats”

ICV-EUiA demana el vot dels “desenganyats” i “emprenyats” amb Zapatero. Miralles no entén que Montilla “renegui” del govern d'Entesa i adverteix que Catalunya és la “primera estació” de la dreta per arribar al govern espanyol. El candidat d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha fet un toc d’atenció al govern del PSOE i a les seves polítiques econòmiques ja que, a hores d’ara: “La principal màquina de desànim de l’electorat d’esquerres d’aquest país és José Luís Rodríguez Zapatero”.

“Ser d’esquerres no és fer un míting davant un fons vermell, no és criticar a Díaz Ferran i després acabar fent allò que deia. Ser d’esquerres és fer polítiques d’esquerres”, ha dit Herrera. El candidat d’ICV-EUiA ha demanat el vot a la "gent desenganyada" amb el govern del PSOE i ha explicat que Zapatero és "l’exemple paradigmàtic del que diu que és d’esquerres però no fa polítiques d’esquerres. És impropi d’un govern d’esquerres i d’un govern que es reclama socialista”, ha conclòs Herrera, davant unes 200 persones aplegades a l’Aliança de Mataró.

De la seva banda, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha alertat en el seu discurs que, per la dreta, la "primera estació" per arribar al govern espanyol és Catalunya. Amb aquesta afirmació, Miralles ha volgut expressar també la preocupació d’IU davant una victòria de la dreta a Catalunya o un pacte entre PSC i CiU. El candidat tercer d’ICV-EUiA a les eleccions ha llençat un missatge a tots els votants socialistes de la comarca "desconcertats amb el posicionament del PSC i emprenyats per les polítiques del PSOE" i, també als que pensen quedar-se a casa el 28-N: “si no hi ha majoria d’esquerres, ve la dreta.” En aquest sentit, Miralles s’ha preguntat “com pot ser que Montilla renegui del què s’ha fet al país durant els últims 7 anys” i, si no és així, “amb qui donarà continuïtat a les polítiques socials?”.

Cayo Lara fa campanya a Mataró

L’acte central de la coalició al Maresme ha comptat amb la presència del coordinador general d’Izquierda Unida, Cayo Lara, que ha carregat contra l’ajustament “més dur i alhora ineficaç” que ha dut a terme el govern espanyol, que també ha estat incapaç de prendre mesures contra els autèntics responsables de la crisi. Lara ha negat sentir-se identificat amb una de les tres principals preocupacions dels espanyols segons el CIS, la classe política i ha resumit que, al seu parer, la foto del bipartidisme a Espanya és “la crisi i l’atur del govern socialista, i la presumpta corrupció del PP en el cas Gürtel per finançar el partit”.

El coordinador general d’IU ha destacat que Zapatero "ha traïcionat la seva base social" amb les seves retallades socials i també ha criticat que el president de la Generalitat, José Montilla, critiqui més al govern d’esquerres que no pas a Zapatero.

La traició del coronel Potéev

L'autèntic culpable de l'escàndol d'espionatge de l'estiu passat entre Rússia i els EUA, és el coronel Potéev, de la Intel.ligència Exterior de Rússia (SVR) i no Scherbakov, com va publicar anteriorment la premsa, va dir una font de la Intel.ligència russa: "El traïdor és el coronel Potéev de l'aparell central de la Intel.ligència Exterior, que la primavera passada va fugir als EUA", va assenyalar l'interlocutor de l'agència. El traïdor i la seva família actualment es troben sota protecció de l'Administració dels EUA, va afegir.

Un grup de ciutadans de Rússia va ser detingut als EUA sota càrrecs de dedicar-se a un treball il.legal. Al juliol els van intercanviar a l'aeroport de Viena per quatre russos jutjats a Rússia com a espies d'Occident.

El rotatiu Kommersant va escriure el 11 de novembre que el culpable de l'escàndol d'espionatge va ser un tal coronel Scherbakov que havia dirigit durant anys el Departament C, de treball amb els il.legals introduïts als EUA.

En comentar aquesta informació a RIA Novosti, una alta font de la Intel.ligència russa va dir en aquella ocasió que el nom autèntic del traïdor no es va fer del domini públic.

Va assenyalar que aquest acte de traïció no destruirà tota la xarxa d'agents russos que funciona en territori dels EUA. Però va reconèixer que es necessitarà de temps i quantiosos recursos per a activitats necessàries que posin fora de perill a altres agents a Amèrica del Nord.

"L'actitut d'Espanya al Sàhara és injustificable"

El Govern marroquí ha carregat contra la premsa espanyola en relació a la situació dels sahrauís al Sàhara Occidental. Jesús Núñez Villaverde, codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, considera que el Marroc se sent prou fort per a tal ofensiva o no s'hauria atrevit a desmantellar el campament que els sahrauís havien instal.lat el 10 d'octubre a quinze quilòmetres de l'Aaiun, capital del Sàhara Occidental.

Les poc enèrgiques reaccions de la comunitat internacional, permeten que el Marroc continuï amb el seu objectiu: aconseguir la sobirania sobre el Sàhara Occidental, ignorant els reclams des de fa 35 anys del poble sahrauí.

Segons Núñez, l'actitud del Govern espanyol davant els incidents dels passats dies és injustificable, ja que Espanya encara té una responsabilitat directa sobre aquest territori i població. Cal no oblidar que el Sàhara Occidental va ser en el seu moment província espanyola, i Espanya encara exerceix hi la seva sobirania. En els acords de 1975, el Marroc només va rebre els drets a administrar la regió.

L'atac del campament sahrauí coincidir amb l'inici de les negociacions a Nova York entre el Govern marroquí i el Front Polisario. Núñez sosté que aquest front, que en un principi havia de defensar la causa del poble sarahaui, no té les possibilitats militars d'enfrontar al Marroc, i de moment tampoc un suport internacional per compensar el desequilibri de poder. La comunitat internacional està prenent una posició cada vegada més clara a favor del Marroc.

Vint anys després del Pla de Pau de 1991, encara no s'ha realitzat el referèndum per a determinar la situació del Sàhara Occidental. El principal escull ha estat determinar el cens electoral: qui podien pronunciar per decidir si el Sàhara Occidental: passa a ser part del Marroc, o si es transformarà en un Estat Independent.

Mentrestant, el Marroc ha estat enviant colons a l'anomenat "Sàhara útil", per assegurar-se que, de realitzar un referèndum, la representació marroquina sigui prou alta com per garantir un resultat favorable a Rabat.

EUPV presenta mocions en defensa del poble saharià

L’organització d’esquerres demana que el govern espanyol faça tot el possible per garantir la seguretat dels saharians “en compliment de la responsabilitat espanyola amb el procés d’autodeterminació de l’antiga colònia”. La moció a més reclama la revisió immediata de l’acord d’associació signat amb Marroc.

Esquerra Unida ja ha mostrat en els últims dies la seua condemna a l’atac brutal, de l’exèrcit i la policia del Marroc, al campament de refugiats ubicat a uns pocs kilòmetres de El Aaiún, així com la seua solidaritat amb aquells que han patit la repressió i la violència.

La proposta que Esquerra Unida ara presenta en tots els ajuntaments del País Valencià pretén denunciar la complicitat dels governs de la UE i d’Espanya amb les violacions sistemàtiques dels drets humans i de les resolucions de la ONU per part del govern marroquí, “així com reclama a la UE que es revise d’immediat l’acord d’associació signat amb Marroc, ja que inclou una clàusula que exigeix a aquest Estat el compliment del Dret Internacional i el respecte als drets humans”, explica la secretària de política municipal d’EUPV, Estefania Candel.

La moció, una vegada aprovada, es traslladarà a la ministra d’Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, a l’alt representat d’Afers Exteriors i Política de Seguretat de la UE, Catherine Ashton, al President del Govern i als grups parlamentaris i al consolat marroquí.

EUPV acusa al PP de confondre cultura amb especulació

La coordinadora local d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, considera que actualment, el projecte original de crear un centre d’estudis i aprenentatge a la ciutat de les llengües ha sigut completament desvirtuat per el Partit Popular, que ho ha reduït tot al servei de l’empresa privada i a un parc temàtic.

“En l’espai de l’aeròdrom estan projectats restaurants, cinemes, sales d’espectacles, hotels de quatre i cinc estrelles, spà i un golf”, denuncia la coordinadora, “aquest es el centre de coneixement que vol el PP, un gran parc d’atraccions, on les empreses privades que han de pagar la major part del projecte, podran fer grans guanys”.

La coordinadora considera que el projecte del PP no és més que l'excusa per a urbanitzar una zona del litoral molt profitosa, i que fins ara es troba quasi intacta. "Sempre hem pensat que no és la millor zona on construir i edificar un centre d'aquestes característiques, es una zona que caldria protegir i regenerar de la nostra costa", assegura.

La representant d’esquerra Unida a Castelló considera que la Conselleria no té cap euro per a invertir en la Ciudad de las Lenguas i no pot donar cap garantia a l’alcalde de Castelló ni a les empreses privades que han d’invertir la majoria de la despesa, “tots els grans projectes del PP castellonenc s’estan enfonsant després d’anys de malgastar els diners en polítiques ruïnoses”.

Carreras finalitza reclamant al PP honestedat, “si volen fer un parc temàtic a Castelló que ho diguen, però que no enganyen a la ciutadania amb una idea culturalment profitosa, que finalment, no té res a veure realment amb el que tenen pensat construir”.