dijous, 18 d’abril de 2013

"Iñaki estava vivint amb ella a Barcelona... estava veient tres dones alhora"

Una jutge espanyola ha prohibit publicar nous correus electrònics que afectin la intimitat d'Iñaki Urdangarin, el gendre del rei Juan Carlos, o la de la seva família, segons han informat mitjans espanyols. Hi ha correus en mans de Torres que deixarien patents presumptes infidelitats d'Urdangarin. "Iñaki estava vivint amb ella a Barcelona, a més també hi havia una tercera dona amb la qual també tenia un afer, amb la qual cosa estava veient tres dones alhora inclosa la infanta".

Diego Torres, l'ex soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos, al capdavant del qual tots dos es van apropiar presumptament de sis milions d'euros de diners públics, va ser lliurant correus electrònics al jutge que investiga el cas i aquests van ser publicats per diversos mitjans. Urdangarin va demanar ara a la Justícia que prohibeixi la publicació de nous correus íntims mentre presenta una demanda contra el seu exsoci i set grups editorials per vulneració del seu dret a la intimitat.

Una jutge de Barcelona va acceptar la petició i va prohibir de manera cautelar que es publiquin més e-mails. Urdangarin té ara 20 dies per presentar la demanda. Si no ho fa, la prohibició s'aixecaria. Els mitjans contra els que l'exjugador d'handbol dirigirà la seva demanda tenen també 20 dies per presentar al·legacions contra el veto judicial. Més enllà de les activitats d'Urdangarin al capdavant de Nóos, els correus electrònics publicats fins ara han revelat algunes actituds del duc de Palma que han generat polèmica.

El marit de la infanta Cristina va desencadenar per exemple indignació entre els ciutadans de Palma de Mallorca amb un dels e-mails enviat al secretari de les infantes, Carlos García Revenga, i que signava en to de broma com "El duque em...Palma...do". La ciutat de Palma li va demanar que deixés d'utilitzar el títol de duc de Palma. Segons va publicar el diari "El Mundo" fa unes setmanes, hi ha correus en mans de Torres que deixarien patents infidelitats d'Urdangarin (dpa).

Iñaki Urdangarin li va ser infidel a la infanta Cristina amb altres dues dones?


O així almenys ho afirma Andrew Morton, si estrenat llibre 'Ladies of Spain'. En un dels continguts més controvertits Morton assegura que l'actuació del gendre del Rei en el 'cas Nóos', ha estat motivada per l'enveja: "La seva dona sempre ha estat molt ambiciosa, estava triomfant en el món laboral i potser això va empènyer a ell a triomfar, i d'aquest cas ho va fer d'una manera suposadament il·legal", declarava.

Per Morton la història d'Iñaki i Cristina ha estat un dels temes més sorprenents dins de tots els que ha tractat en el seu llibre, ja que, com ell mateix comenta, en fer les seves investigacions va descobrir que "Iñaki estava vivint amb ella a Barcelona, a més també hi havia una tercera dona amb la qual també tenia un afer, amb la qual cosa estava veient tres dones alhora inclosa la infanta".

Olabarria (PNB): "Podria donar noms de ministres que consumeixen droga"

El diputat del PNB Emilio Olabarria ha assegurat aquest dijous davant el ministre de l'Interior de l'Opus, Jorge Fernández Díaz, que li podria donar noms de ministres, de jutges i d'alts funcionaris policials que han consumit algun tipus de droga. El tràfic de drogues genera a Espanya 15,7 milions d'euros de beneficis al dia. Foto: preu del gram de cànnabis en dòlars, uns 0'80 euros per dòlar.

Olabarria ha sorprès en la seva intervenció en la comissió d'Interior del Congrés amb aquest comentari, que ha fet després de proposar al ministre l'elaboració d'un pla de lluita "veritablement real" contra el narcotràfic, el tercer negoci més lucratiu del món.

"Jo li podria donar fins i tot, i no ho faré, noms de ministres que han consumit substàncies d'aquesta naturalesa, noms de jutges, i d'alts funcionaris policials. Estem davant d'una patologia molt seriosa", ha asseverat el diputat nacionalista.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha volgut comentar l'afirmació del diputat del PNB i ha assenyalat que respecta la llibertat d'expressió del parlamentari.

Després de comparèixer a la comissió d'Interior del Congrés per fer balanç de la lluita contra el narcotràfic, Fernández Díaz ha estat preguntat per les manifestacions de Olabarria. "No tinc res a dir. Ho ha dit ell, pregunti-li a ell", ha insistit Fernández Díaz, que ha fet èmfasi que no ha respost al diputat nacionalista en la comissió i no pensava fer-ho tampoc davant els periodistes.

Fernández Díaz ha comparegut a la comissió per fer balanç de la lluita contra el narcotràfic al primer trimestre de l'any i en tot 2012.

El tràfic de drogues genera a Espanya 15,7 milions d'euros de beneficis al dia

El tràfic de drogues genera a Espanya un benefici diari de prop de 15,7 milions d'euros, el que significa al voltant de 5.717.000 anuals, segons dades ofertes avui al Congrés pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Durant la seva compareixença a la Comissió d'Interior del Congrés per donar compte del balanç de la lluita contra el tràfic de drogues a 2012 i el primer trimestre d'aquest any, Fernández Díaz ha precisat que entre gener i març s'han decomissat 10.306 quilos de cocaïna, un 58% més que en el mateix període de l'any anterior.

Davant d'això, ha baixat la quantitat d'haixix confiscada, en concret 38.454 quilos, un 63% menys que en el primer trimestre de l'any passat, degut en part a l'efecte dissuasori de mitjans com el Servei de Vigilància Exterior (SIVE) de la Guàrdia Civil.

No obstant això, Espanya, segons el ministre, és el "mur de contenció" de l'haixix, ja que va confiscar un de cada tres quilos dels que intervenen en el món i tres de cada quatre quilos dels que s'aprehenen a Europa.

Pel que fa a la cocaïna, la qual intercepta a Espanya representa el 41% de la Unió Europea i amb prou feines el 4,2% del món.

També han disminuït les intervencions d'heroïna, 71 quilograms, un 56% respecte al mateix període de 2012, a causa que el consum també va baixar.

Entre les drogues de disseny, baixen un 54% les intervencions d'èxtasi, amb 9.752 grams, i incrementen molt notablement les confiscacions de speed, 1 210 per cent més que en el primer trimestre de 2012, amb 183 unitats.

Descoberts dos planetes rocosos a la zona habitable de l'estrella Kepler-62

El telescopi espacial Kepler de la NASA ha descobert dos planetes que tenen una superfície rocosa com la Terra a la zona habitable d'una estrella, és a dir, la regió on és possible la presència d'aigua líquida. El descobriment, anunciat en roda de premsa per la NASA i publicat a la revista Science, reforça la teoria que els planetes rocosos són abundants en la galàxia i, per tant, que la probabilitat que algun d'ells sigui habitable és elevada.

Els astrònoms no saben encara si algun d'aquests dos planetes és realment habitable. Tot el que se sap per ara és que orbiten al voltant de Kepler-62, una estrella una mica més petita i vella que el Sol situada a uns 900 anys llum de la Terra. El més gran dels dos, anomenat Kepler-62e, té un diàmetre un 61% més gran que la Terra i una temperatura superficial mitjana de 3 graus centígrads sota zero. El més petit, situat una mica més lluny de la seva estrella, té un diàmetre un 41% més gran que la Terra i una temperatura mitjana de 65 graus sota zero.

Tots dos són el que els astrònoms anomenen superterres, és a dir, planetes prou grans per poder-se detectar amb els instruments d'observació astronòmica actuals però prou petits per tenir una superfície rocosa.

El seu descobriment suposa una fita per a la missió del telescopi espacial Kepler, posat en òrbita el 2009 amb l'objectiu de determinar fins a quin punt són abundants els planetes com la Terra.

Kepler observa 170.000 estrelles a la recerca de aquelles la llum minvi periòdicament i després torni a augmentar. Quan això passa, l'equip científic de la missió analitza si el fenomen es deu al pas d'un planeta que tapa part de la llum de l'estrella o altra causa. D'aquesta manera, el telescopi ha permès descobrir fins a la data 115 planetes extrasolars i identificar altres 2.740 que estan pendents de confirmació.

Els dos nous astres presentats ara són els més petits ja confirmats que tenen una superfície rocosa i que es troben a la zona habitable d'una estrella. Se sumen a altres dos planetes possiblement rocosos descoberts anteriorment que es troben a la zona habitable de la seva estrella, Gliese 581-d Gliese 667-CC. Aquests dos últims, però, són més grans que els descoberts per Kepler i orbiten al voltant d'estrelles més fredes.

Les noves observacions "demostren que els exoplanetes són molt abundants, inclosos planetes petits en òrbites llunyanes i per tant amb temperatures temperades", destaca l'astrònom Ignasi Ribas, especialista en planetes extrasolars l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC). "Es va confirmant que les probabilitats de trobar bessons de la Terra són altes".

Segons els resultats de la investigació presentats a Science, la massa de l'estrella Kepler-62 equival a un 69% de la del Sol seva edat ronda els 7.000 milions d'anys, davant els 4.570 milions que té el Sol Si alguna de les dues superterres és habitable, per tant, la vida haurà tingut temps suficient per aparèixer i evolucionar.

No obstant això, el telescopi Kepler no observa directament els planetes que descobreix, sinó que permet deduir la seva existència pels efectes que tenen sobre la llum de la seva estrella. Per tant, els astrònoms no saben encara si les dues superterres tenen en la seva superfície i la seva atmosfera molècules adequades per a la vida, com aigua diòxid de carboni i nitrogen. Propers telescopis espacials, així com investigacions realitzades amb telescopis terrestres, observar directament planetes descoberts en zones habitables per comprovar si algun és habitable o fins i tot està habitat.

Merkel bloqueja la quota femenina en la direcció de les empreses

Les diputades de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) a la Cambra baixa (Bundestag) es van plegar avui al dictat de la cancellera Angela Merkel i rebutjaren la introducció d'una quota femenina obligatòria del 20% en la direcció de les grans empreses alemanyes. El portaveu de L'Esquerra (Die Linke) Gregor Gysi es va mofar del "recel al coratge en les pròpies files" de la CDU, a qui va acusar de "témer la decadència d'Occident" si tira endavant la quota femenina.

La iniciativa legal va impulsada pel Partit Socialdemòcrata SPD des de la Cambra alta (Bundesrat), on havia obtingut el suport de representants de Saxònia-Anhalt i Sarre, dos lands on governa la CDU. Proposava l'SPD introduir, en 2018, una quota femenina obligatòria del 20% en els consells de supervisió i administració de les companyies que cotitzen en borsa. En 2023, aquesta quota augmentaria al 40%.

Fins el cap de setmana semblava estar llaurant una rebel·lió femenina en el si de la CDU de Merkel. Liderades per la ministra de Treball Ursula von der Leyen, unes 25 diputades partidàries de la quota obligatòria van amenaçar de donar suport a la iniciativa de l'SPD. Finalment van votar amb Merkel, a canvi de la vaporosa oferta de plantejar un percentatge femení del 30% en els consells de les empreses a partir de 2020. Fins llavors, la CDU confia que les empreses prenguin mesures voluntàries.

Els diputats del Govern i l'Oposició es van lliurar el dijous a un dels debats més apassionats dels darrers mesos. Es van acusar mútuament de falta de coherència. La ministra de la Dona, Kristina Schröder, va sortir a defensar com un èxit propi el projecte democristià de la "quota flexible", que deixa en mans de les empreses fixar les seves pròpies metes d'integració femenina en els despatxos directius fins al 2020.

Els Verds van tractar de posar en evidència la vacuïtat d'aquesta quota voluntari amb una proposta que plantejava fixar immediatament una quota femenina del 30% a partir del 2020. "Si vota a favor, el Grup parlamentari de la CDU pot demostrar que no intenta només anar ajornant la qüestió fins al dia del Judici". També aquesta iniciativa va encallar a la disciplina de partit de la CDU. El partit liberal FDP, soci minoritari de Merkel enm el Govern, rebutja qualsevol quota obligatòria a les empreses.

Segons un estudi publicat al març per la iniciativa "Dones als Consells" només són dones el 11,1% dels membres de consells de Supervisió i Administració de les 160 empreses que cotitzen a les borses alemanyes. La cap d'aquest grup de pressió, Monika Schulz-Strelow, qualifica la taxa de "pobre". Fa dotze anys que les grans empreses alemanyes es van comprometre a augmentar el nombre de dones en els seus òrgans directius. Des de llavors "gairebé no ha canviat res". A més, cal destacar que els Consells de Supervisió de les empreses amb més de 2.000 empleats es componen en un 50% de representants dels treballadors. La taxa femenina entre aquests representants és del 22,8%. En canvi, entre els enviats per les empreses només hi ha un 12,5% de dones.

El rebuig a la quota femenina obligatòria va ser una nova demostració del lideratge de Merkel a la CDU i al Bundestag. Ursula von der Leyen és una estrella de la CDU i compta entre els possibles dofins de la cancellera. Merkel es va ocupar de tancar la polèmica en favor de Schröder i contra el parer de la ministra de Treball i dues dotzenes de diputades pròpies.

En lloc d'explicar davant el ple el seu canvi de parer, Von der Leyen va deixar per Schröder els aplaudiments i la celebració de la victòria. Merkel, que encarna la capacitat femenina per exercir el poder i per conservar-lo com ningú des de la britànica Margaret Thatcher, tampoc va voler exposar-se als esbroncades i interrupcions constants del ple de dijous. Tenia la picabaralla resolt des de dilluns, així que va encarregar al seu cap parlamentari Volker Kauder la complicada defensa de la "quota flexible" i la declaració de bones intencions per al 2020.

La secretària general de l'SPD, Andrea Nahles, va acusar la derrotada Von der Leyen de "lliurar a costa de les dones una lluita de poder per la successió d'Angela Merkel". El cap del seu Grup parlamentari, Frank Walter Steinmeier, va reptar el Govern a substituir "les paraules pels fets". Va cridar "hipòcrites" als defensors d'una mesura que, com a molt, entrarà en vigor d'aquí dues legislatures. La CDU vol, segons ha dit, "atontar a la gent".

El portaveu de L'Esquerra (Die Linke) Gregor Gysi es va mofar del "recel al coratge en les pròpies files" de la CDU, a qui va acusar de "témer la decadència d'Occident" si tira endavant la quota femenina.

Els sanitaris protesten davant de l'ICS contra unes retallades "inassumibles"

Uns 200 professionals sanitaris s'han concentrat dijous davant de l'Institut Català de la Salut (ICS), al carrer Balmes de Barcelona, per mostrar el seu rebuig a l'augment de la jornada laboral decretat unilateralment per la institució i les retallades "inassumibles" del 10% que preveu la Generalitat. Els delegats sindicals alerten de l'empitjorament de la qualitat de l'assistència mèdica i han entregat a la direcció un manifest que exigeix la retirada de l'augment de la jornada laboral setmanal fins a 37,5 hores.

En concret, els representants sindicals han entregat a la direcció de l'ICS un manifest que exigeix la retirada de la instrucció unilateral fixada el març passat i que augmenta fins a 37,5 hores la jornada laboral setmanal. Després d'un mes de converses entre direcció i sindicats, les negociacions no van arribar a bon port i l'ICS va decidir augmentar les hores que els empleats treballen.

Els professionals mèdics s'han manifestat amb pancartes contra les retallades i cartells de les lluites a diferents centres, com el de Can Ruti [a la imatge] i, pels volts de dos quarts de dotze del migdia, han tallat uns minuts la Gran Via, a la cruïlla amb el carrer Balmes. Posteriorment han llegit el manifest, en el que es detalla que l'augment de jornada "se suma a un munt de mesures restrictives dels drets dels treballadors de l'ICS i de reduccions de permisos que permetien la conciliació de la vida laboral i familiar" i han alertat també que l'augment de jornada suposarà de manera innegable una "reducció substancial de les contractacions, és a dir, una reducció de la plantilla, i més personal a les llistes de l'atur".

Els sanitaris també protesten per les més que probables retallades que patiran, xifrades en el 10% segons la delegada del sindicat Metges de Catalunya (MC), Anna Roca, que es basa en les dades que manega la Generalitat. Roca ha recordat que aquesta nova tisorada "s'haurà de sumar als ajustos ja aplicats al sistema" i que va en detriment de la qualitat assistencial. Des dels sindicats s'ha assegurat que aquestes noves retallades són "inassumibles i al límit de la disminució de prestacions" i critiquen que de moment, només hagin afectat als treballadors assistencials amb un augment de càrrega de treball i per tant, de la qualitat del servei.

Julio Anguita s'ofereix a participar en la corrent crítica d'IU-CA

L'excoordinador general d'IU, Julio Anguita, va anunciar ahir la seva intenció d'entrar a formar part de la 'corrent crítica' oberta a la federació. Anguita es va oferir a integrar-se en aquest col·lectiu durant la seva intervenció en un acte a Carmona, on va acudir convidat pel corrent d'opinió «Convocatòria per Andalusia. Per una esquerra alternativa, sobirana i social», que lideren la coordinadora de Sevilla i parlamentària andalusa Concha Caballero, l'excoordinador andalús d'IU i diputat al Congrés per Còrdova, Luis Carlos Rejón, i l'alcalde de Carmona, Sebastián Martín Recio.

Aquest col·lectiu va ser presentat unes hores abans a Sevilla, on van anunciar que emprendran un procés d'elecció de candidats paral·lel al que proposa la direcció d'IU, que van titllar de «tupinada i anti-estatutari», i van advertir que pretenen celebrar primàries a les províncies per designar els caps de llista i evitar que decideixi l'Assemblea regional.

Eradicar el «capillisme»


Poc després, Anguita s'oferia a participar en la nova corrent crítica d'IU-CA si les seves «noves formes de fer política eradiquen el 'capillisme', el conciliàbul i el distanciament de la base». L'excoordinador general d'IU ha manifestat que si les línies polítiques plantejades per aquest corrent se centren en aquests punts, «demanaré amb humilitat que em comptin entre ells com un més», alhora que va mostrar la seva esperança perquè aquesta pràctica pre-assembleària sigui «un model de correcció i respecte».

Anguita, que ha destacat que IU «és una voluntat d'incorporar i entrellaçar cultures i projectes d'esquerra», va indicar la necessitat de suscitar un «debat serè i amb voluntat d'acords» i un «programa elaborat col·lectivament» dins del «mètode per a la regeneració del projecte».

Ha incidit que els principals punts del programa electoral d'IU s'han de centrar en una "Andalusia amb autonomia plena, que és una cosa més que la recepció de transferències», el «compliment exhaustiu i total de l'Estatut d'Autonomia» amb una «possible reforma del mateix», la «participació en el disseny del nou Estat espanyol» i la recerca de la plena ocupació, la reducció de la jornada laboral i el desenvolupament sostenible, entre d'altres qüestions.

Julio Anguita, que va emmarcar el seu pronunciament «en el debat previ a l'Assemblea andalusa d'IU-LV-CA i a la VII Assemblea Federal d'IU», va realitzar una anàlisi de la història d'Izquierda Unida des de la constitució de convocatòria per Andalusia fa 19 anys.

Va considerar que «podem reprendre el projecte perquè segueix sent una necessitat» i va afegir que «no podem a estar expenses de servir de frontissa o suport de ningú», ja que «quan vam néixer el vam fer amb voluntat d'independència orgànica i política d'altres col·lectius».

L'incompliment de Valderas


Els crítics d'IU van advertir al matí al coordinador andalús d'IU, Diego Valderas, que si no es permet que les agrupacions provincials trien mitjançant primàries seves candidatures i caps de llista al Parlament andalús i Congrés dels Diputats per a les pròximes eleccions, i que, per contra, ho faci l'assemblea andalusa, es cometrà un «tupinada» en el mètode d'elecció.

IU-CA insistirà a defensar, tant en el Consell com en l'Assemblea, el sistema de primàries, un model que -segons Concha Caballero- Valderas «va prometre» i que ara «incompleix per por de perdre».

Els dirigents també van anunciar que recorreran als òrgans de garantia democràtica d'IU si aquest tipus d'elecció és aprovada el divendres que ve, com sembla previsible, i mentre preparen el procés d'elecció de candidats mitjançant primàries.

Caballero ha assenyalat que donaran «la batalla fins al final per les primàries», i que si Valderas fos designat candidat a la Presidència de la Junta en un procés «ben organitzat i amb neteja», l'endemà serien «els seus més acèrrims defensors».

"L'UE no té autoritat moral per donar recomanacions econòmiques a Rússia"

"La Unió Europea, com a model econòmic i moral, ha perdut moralment el dret de donar recomanacions de desenvolupament a Rússia o ocupar-se de la seva transformació política", ha declarat el cap del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma de l'Estat, Alexéi Pushkov: "Amb tot el respecte, la crisi a l'Unió Europea va soscavar considerablement el seu atractiu en tant com un model a seguir. Veiem el que està passant... la policia i els manifestants s'enfronten des de Londres fins a Bucarest". Foto: Les deu monarquies de dues famílies que dominen Europa.

"En aquestes condicions afirmar que la UE té un poder moral absolut de donar recomanacions no convenç a Rússia", va anunciar Pushkov davant el Parlament rus en una sessió dedicada a les relacions entre Rússia i la Unió Europea.

Pushkov recalcar que la Unió Europea cada vegada més persisteix en la seva opinió i deixa de buscar compromisos, és a dir, es comporta de tal manera com si Rússia "hagués acceptar els suggeriments, recomanacions, exigències i voluntats d'Europa". En la seva opinió, aquesta postura dificulta el diàleg.

Va afegir també que a la UE la cooperació per a la modernització es percep massa sovint com "un projecte per transformar el sistema polític i la societat russos en la direcció que la UE considera correcta" mentre que a Rússia aquest projecte s'entén, sobretot, com econòmic.

"La transformació política de Rússia, al meu entendre, no incumbeix a la UE. Som nosaltres els que decidim com anem a desenvolupar el país i cap a on ens anem a dirigir", ha subratllat el diputat del partit en el govern Rússia Unida.

La sanitat madrilenya del PP s'instal·la a El Corte Inglés: qui paga s'opera

La sanitat privada ha arribat a El Corte Inglés de Princesa (Madrid) de la mà d'HM Hospitals, un dels sis grups privats que opten a la gestió d'hospitals públics de la Comunitat de Madrid, procés que està a l'espera que la Conselleria de Sanitat del PP publiqui els plecs de licitació de l'externalització fets a mida per als companys. És a dir, si es vol operar i no morir en l'espera, els pocavergonyes del PP l'enviaran al Corte Inglés per operar-se en els mateixos hospitals públics on a qui no pagui se li deixarà morir.

Des de fa un mes, el centre privat ha instal·lat un estand en què personal de l'empresa sanitària ofereix informació i la possibilitat de vendre processos mèdics com revisions, operacions de galindons, d'hèrnies, varius o cataractes, entre altres intervencions.

Informació i venda

A estand s'han acostat una mitjana de 30 persones diàries, segons fonts de HM Hospitals. Clients que han volgut informar-se dels processos que es realitzen en algun dels centres sanitaris repartits per la comunitat de Madrid.

Des de la cadena d'explotació presidida per Isidoro Álvarez puntualitzen que es tracta d'un espai que cedeix la companyia per oferir un servei més al client.

Futures col·laboracions

Fonts del centre sanitari apunten que és aviat per valorar la iniciativa en un centre comercial espanyol que si es fa en altres països. Però destaquen que, de moment, està sent una experiència positiva i asseguren que hi hauria la possibilitat d'estendre l'entorn d'actuació més enllà d'aquest cèntric centre comercial. Per la seva banda, fonts d'El Corte Inglés apunten que la col·laboració és molt recent i de tipus molt local, de manera que encara no es plantegen noves col·laboracions.

En aquest corner es pot trobar a personal de l'hospital privat que informa dels processos quirúrgics de l'empresa sanitària. A més, s'ofereix la possibilitat de finançar-los amb la targeta d'El Corte Inglés.

Finançament


La iniciativa pionera s'ha presentat amb tota la demagògia i desvergïuenza típica a la cort castissa "com una alternativa que permeti estalviar costos al Sistema Nacional de Salut (SNS), saturat per les llistes d'espera" gràcies als tancaments de les seves mafiosos col·legues del PP.

HM Hospitals és un dels sis grups privats que opten a la gestió d'hospitals públics de la Comunitat de Madrid. El procés està a l'espera que la Conselleria de Sanitat publiqui els plecs de licitació de l'externalització.

CiU i PP acabaran el desmantellament de la Catalunya social

Amb un discurs de cara a les seves parròquies i pactes d'amagat a Madrid, CiU i PP acabaran aquest 2013 amb la resta de l'estat del "migestar" que anys de lluita i vindicacions socilas havien aconseguit per les clases treballafores a Catalunya i la resta d'Espanya. Els pressupostos de la Generalitat dels neoliberals incorporaran una tisorada de dimensions brutals, sigui quina sigui finalment la xifra de dèficit que hagi de complir l’executiu de Mas segons l'acordat amb els seus socis a Madrid.

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha confirmat que els números que presentarà d’aquí a unes setmanes no agradaran tenint en compte “les xifres de dèficit plausibles”. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro (PP), permetria un dèficit per a Catalunya proper al 2% -es parla de l’1,8% o l’1,9%-, superior al topall de l’1,5% previst per a la majoria d’autonomies.

Durant el matí, Montoro ha negat que estigui disposat permetre a Catalunya i a altres autonomies, com les Illes, el País Valencià i Múrcia, un límit de dèficit diferent a la resta. En tot cas, la xifra es concretarà quan se sàpiga quin és el dèficit que la UE vol fer complir a l’Estat espanyol El Govern de Rajoy pretén que es passi del 4,5% actual al 6%, fet que obriria la porta a incrementar l’objectiu dels governs autonòmics des del 0,7% contemplat fins ara.

Si l’objectiu de dèficit de la Generalitat és del 0,7%, Mas-Colell es veurà obligat a presentar uns comptes amb unes retallades de 4.800 milions d’euros si vol complir-lo, mentre que si la xifra s’eleva a l’1,5%, la tisorada seria de 3.200 milions. Si és del 2% encara s’elevaria a 2.200 milions. Per tant, tot apunta que la clatellada al ja magre estat del benestar que manté la Generalitat i als sous dels treballadors públics tornarà a ser de dimensions més que notables. De moment, l’únic confirmat és la supressió, per segon any consecutiu, d’una de les 14 pagues dels treballadors de l’administració, el que a la pràctica suposa una reducció salarial d’aproximadament el 7% de la retribució anual.

Els pressupostos de centres finançats fonamentalment per la Generalitat estan presentant reduccions importants. En aquest sentit, els últims dies han estat notícia les tisorades als comptes de les universitats públiques catalanes, amb el més del 10% de la UPC i l’1,5% de la UB. Informacions periodístiques apunten que al conjunt de l’ensenyament superior, la disminució de l’aportació de la Generalitat podria ubicar-se al voltant del 10%, un fet que ja ha portat alguns rectors a emetre un crit d’alarma sobre el desmantellament de l’actual model d’ensenyament públic.

Siguin quins siguin els pressupostos que presenti Mas-Colell, ara mateix sembla probable que el Govern de Mas no ho tindrà fàcil per aprovar-los, tenint en compte que ERC, a través d’Oriol Junqueras –el seu president-, ja ha deixat clar que no avalarà uns comptes que obliguin a complir l’1,5% de dèficit i tampoc ha confirmat que doni al vistiplau a uns que contemplin un dèficit al voltant del 2% si impliquen una nova tongada de retallades salvatges.

14 diputats i senadors holandesos no juraran lleialtat al rei per ser "insensat i obsolet"

Després que Beatriu d'Orange hagi abdicat a favor del seu fill, 14 senadors i diputats han anunciat que no juraran lleialtat al nou rei del país, Willem Alexander, a la seva cerimònia de coronació. D'acord amb l'informe, els 14 legisladors holandesos han assegurat que no prendran part en aquesta cerimònia, que se celebrarà el 30 d'abril, dia de la reina i cap de l'organització de plutòcrates "Bilderberg".

Segons els senadors i diputats, indignats per aquest succés polític al seu país, participar en una cerimònia de jurament real, en temps de democràcia, és insensat i obsolet, pel que han advocat per evitar aquestes celebracions.

Altres representants de les dues cambres han anunciat que encara que participin en l'esdeveniment, no juraran davant el nou rei.

Durant la cerimònia, s'espera que el rei juri ser fidel a la Constitució i que compleixi de forma adequada amb la seva funció. Després de la jura d'Alexander, tots els 225 membres de les Cambres alta i baixa del Parlament hauran de jurar individualment davant el nou monarca.

Willem Alexander d'Orange, de 45 anys d'edat, serà coronat rei Willem IV i serà el primer monarca varó holandès des seu avi Willem III, que va governar fins a la seva mort el 1890.

La PAH retira la ILP contra els desnonaments 'perquè el PP l'ha desvirtuada'

La PAH i les entitats promotores de la ILP per la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social denuncien que el text no recull res del contingut que havien presentat i que el PP ha aprofitat la tramitació parlamentària per desvirtuarlitzar-ne les propostes i deixar-la en paper mullat i inútils brindis a la galeria fatxenda.

'La proposta del PP és una burla als interessos de les persones afectats per processos d'execució hipotecària i a la societat en tot el seu conjunt. Un cop més, l'efectivitat del dret a un habitatge digne queda supeditat als interessos de les entitats financeres', diu el comunicat de la PAH, que alerta que els feixistes del PP han 'eliminat qualsevol rastre de la ILP per la dació en pagament'.

'Amb el seu projecte de llei, el PP no resol el problema social del deute hipotecari (ni el dels que ja han estat desnonats ni els qui ho seran en el futur)', diu la PAH. 'Milers de ciutadans continuaran perdent l'habitatge i continuaran endeutats amb les entitats financeres, perpetuant-se la injustícia de la legislació hipotecària espanyola'.

En canvi, afegeix, la ILP 'permetia alliberar les famílies de la condemna financera i facilitava l'accés, en règim de lloguer social, a habitatges vuits propietat d'entitats financeres'.

La PAH diu que les mesures que proposava en la ILP permetien 'mitigar de manera decisiva els efectes socials més dramàtics de la crisi econòmica actual', i que la reforma que ha fet el PP 'continuarà condemnant a la pobresa i l'exclusió social centenars de milers de persones', que és el que pretén l'estafa dels nazicatòlics.

La Sra Cospedal, el nazisme i la democràcia a Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article critica les declaracions de la Secretària General del Partit Popular, la senyora María Dolores de Cospedal, que ha fet la greu acusació de nazis a les persones que es manifesten en els anomenats escratxes. L'article assenyala que les enormes limitacions del sistema democràtic espanyol detallades (que sistemàticament afavoreixen les forces conservadores que la senyora Cospedal representa), deixen poc espai per a l'expressió de protestes generalitzades que reflecteixen un sentiment popular que les declaracions de tal autoritat política ofèn.

La secretària general del Partit Popular, el partit governant a Espanya, la Sra María Dolores de Cospedal, ha acusat res menys que de ser nazis a les persones que protesten pels desnonaments manifestant davant dels domicilis de les autoritats del partit polític responsable de l' veto de les Corts Espanyoles a les mesures proposades pel moviment social més popular avui existent a Espanya, la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca).

El que és preocupant i alarmant és que tal autoritat s'hagi basat aquesta greu acusació (en realitat, insult) en què-segons ella-aquests manifestants "no accepten el vot", és a dir, que no respecten la majoria parlamentària, majoria que-segons ella-és resultat del mandat popular expressat per les urnes. Aquestes, és a dir, els vots, assignen al govern les responsabilitats de prendre decisions, siguin aquestes les que siguin, que s'han d'acatar per part de la població, independentment que s'estigui en desacord amb elles.

Tal interpretació del que és democràcia, per una personalitat del nivell de la Sra Cospedal, és alarmant. I ja que aquesta interpretació està àmpliament estesa a Espanya, mereix una resposta. Aquesta percepció tan generalitzada del que és democràcia sol presentar-se en un argumentari més elaborat, indicant que la democràcia és un sistema de lleis que han de obeir, i per tant, tot comportament que no segueixi aquestes lleis és considerat antidemocràtic.

Això és el que en realitat està dient la Sra Cospedal, en un estil i narrativa molt més vulgar i directe, trucant res menys que nazis a aquells que protesten per l'aplicació de les lleis, tot i que són manifestacions no violentes que denuncien als governants que apliquen aquestes lleis, estiguin on estiguin.

El que tal argument deliberadament oblida és que la sobirania popular procedeix de la ciutadania, i que l'expressió de tal sobirania passa a través de les institucions trucades representatives que a Espanya estan extremadament limitades causa de l'enorme domini que les forces ultraconservadores, hereves de la dictadura , van tenir sobre el procés de Transició, al qual se'l defineix erròniament com a modèlic.

L'enorme desequilibri de forces entre els hereus dels vencedors i els hereus dels vençuts de la Guerra Civil al procés de Transició va donar lloc a un procés molt esbiaixat, amb unes institucions representatives molt poc democràtiques. I el que està passant, reflectit en les declaracions de la Sra Cospedal, és un clar exemple d'això. Vegem les dades.

Dins d'aquesta democràcia summament limitada, només el 28% de la població adulta que podia votar, votar al Partit Popular, cosa que no va ser obstacle perquè tal minoria aconseguís una enorme majoria parlamentària, majoria totalment desproporcionada en la seva grandària i que no es corresponia amb el vot real.

En realitat, la gran majoria (72%) de la població que podia votar, no votar al PP. La majoria a les Corts no representa, doncs, a la majoria de la població. Si el sistema hagués estat proporcional, tal partit no hagués estat en majoria. És clar, doncs, que el PP es va beneficiar d'unes lleis electorals que li afavorien, però que no responien numèricament a un mandat majoritari.

Però la cosa és fins i tot pitjor, ja que l'elecció de la minoria que va votar al PP (28%) es va basar en un programa electoral que el PP es comprometia a realitzar, en cas de ser elegit, cosa que no ha fet. Promesa electoral després promesa electoral ha estat desatesa. L'evidència d'això és aclaparadora.

Com també és aclaparadora que l'elit dirigent del PP sabia que no la compliria, mentint a la ciutadania. La rapidesa amb què va actuar, ignorant les seves promeses, era el millor indicador que les seves accions reals (moltes d'elles oposades al seu programa electoral) estaven ja programades en l'època pre-electoral.

És obvi, doncs, que gran nombre de polítiques que el govern PP està realitzant (des de les polítiques de retallades de despesa pública social, que contrasten amb el gran suport a la banca, fins el veto a la proposta altament popular de la PAH) no tenen de mandat popular, entenent com a tal el desig per part de la majoria de la població que les polítiques que el govern apliqui són les desitjades per tal població. Fins i tot entre els seus votants, la majoria no va triar al PP perquè portés a terme polítiques oposades a les que va prometre durant el període electoral. I la impopularitat d'aquestes polítiques, fins i tot entre els seus votants, és la millor prova d'això.

Però el que la Sra Cospedal ignora és que aquestes polítiques que el govern PP està implementant, contràries al desig de la majoria, no només són altament impopulars, sinó que deslegitimen al govern ia la democràcia, ja que el que el govern està fent no és dur a terme les polítiques expressades per la majoria de la població, sinó que les està imposant en absència d'un mandat popular. La resposta de la ciutadania davant aquesta situació és la protesta pública en defensa de la democràcia mitjançant qualsevol mitjà (utilitzant mitjans no violents) doncs està intentant salvar la democràcia a Espanya enfront d'una violència legal que és inassumible.

El fer fora una família al carrer, sense sostre, és enormement violent i toca les dimensions més íntimes de la persona. Quan, a més, aquestes polítiques, tot i ser legals, no són legítimes-en no tenir mandat popular-és injust i tradueix una prepotència i arrogància exigir que els responsables d'aquesta situació tinguin un tracte diferent, que defineixen com civilitzat, oposat al incivilitzat que estan imposant.

La resposta de les forces conservadores (incloses les d'algunes veus de les esquerres exgovernants) és que la manera de respondre democràticament és esperar al vot fins d'aquí a quatre anys, en un sistema que tampoc reflecteix el desig popular. Aquí està el triomf de les forces conservadores, escrit en pedra en les seves lleis i en la Carta Magna, la Constitució. La contínua defensa de la Constitució com a intent de legitimar tot un seguit de polítiques sense mandat popular és part de la defensa dels interessos d'aquells que van dominar el procés de Transició, que eren, al seu torn, els hereus dels que van guanyar la Guerra Civil.

A la Sra Cospedal sembla escapar-se-la incoherència d'acusar als seus adversaris de nazisme, quan ella està on està, repeteixo, com a conseqüència de la història d'aquest país en els últims setanta-cinc anys, on l'enorme poder de les forces ultraconservadores, incloent el seu partit polític, sobre els aparells de l'Estat ha determinat la configuració de les institucions polítiques, sent el punt d'origen del seu poder el cop militar del General Franco recolzat precisament pel nazisme alemany i el feixisme italià, suport sense el qual la democràcia no hagués estat derrotada a Espanya.

Si Espanya tingués un Estat autènticament democràtic, a més de tenir lleis electorals més representatives, hauria referèndums decisoris, que podrien debatre (en uns mitjans més plurals que els que avui existeixen a Espanya), sent tal debat les bases per a la decisió popular.

I no hi ha dubte, segons els resultats de les enquestes, que les polítiques decidides per referèndums (incloses les propostes del PAH) serien molt més majoritàries que les decidides per les Corts, mostrant que les Corts Espanyoles avui, majoritàriament, no representen a la majoria de la població espanyola, inclòs, per cert, el votant i ex votant del PP.

Els metges del CAP de Manlleu denuncien que CiU els penalitza si demanen proves complementàries

Ahir, el dia abans de la visita que farà aquesta tarda el conseller contra la sanitat Boi Ruiz a Osona, els treballadors del CAP de Manlleu van fer una aturada de deu minuts. Els del Consorci Hospitalari de Vic es concentren avui amb motiu de la visita del privatitzador i enemic de la sanitat pública, el neocon i mentider Boi Ruiz. A més del robatori dels seus drets laborals els treballadors del CAP de Manlleu asseguren que les retallades neoliberals de la banda de lladres de CiU incideixen negativament en les proves complementàries i en la llei de la dependència, és a dir, en la salut dels ciutadans. a quirúrgica de la Clínica de Vic. Un òrgan de la Generalitat atura la privatització del CAP de l’Escala.

Els treballadors del CAP Manlleu donen suport als del Consorci Hospitalari de Vic, que aquesta tarda es concentraran davant la clínica de Vic durant la visita de Boi Ruiz. El conseller arribarà a la ciutat a les 4 de la tarda, quan assistirà a la presentació de la ruta assistencial del pacient crònic complex, a la càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic. Després, a partir de dos quarts de sis, visitarà la reforma del servei de farmàcia, a l’Hospital General de Vic, i la nova àrea quirúrgica de la Clínica de Vic.

Un òrgan de la Generalitat atura la privatització del CAP de l’Escala


Marxa enrere en la privatització del CAP de l’Escala (Alt Empordà). L’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) ha estimat el recurs presentat per la Fundació Salut Empordà i ha aturat l’adjudicació del centre sanitari a la multinacional Eulen, una companyia amb ànim de lucre especialitzada en serveis de neteja i seguretat i sense experiència en el sector sanitari. La resolució de l’organisme de la Generalitat suposa un cop al projecte privatitzador endegat pel conseller de Salut, Boi Ruiz. L’OARCC considera que les bases del concurs per a l’adjudicació del CAP no estaven ben definides i declara nul el procés, de manera que s’haurà de repetir.

La notícia ha estat molt ben rebuda per l’alcalde de l’Escala, el socialista Estanis Puig, i per l’alcaldessa de Figueres i presidenta de la Fundació Salut Empordà, la convergent Marta Felip, que ja havien denunciat que un servei com la salut es concedís a una empresa sense experiència i amb ànim de lucre en detriment de la fundació que havia gestionat el CAP en els darrers 12 anys. El departament de Salut havia fet l’adjudicació definitiva a Eulen el 29 de gener, però el recurs de la Fundació Salut Empordà va aturar-la i ara serà aquesta mateixa entitat la que gestionarà el centre fins que no es repeteixi el concurs.

L’adjudicació a Eulen suposava el primer pas del projecte privatitzador de la sanitat pública catalana que propugna el conseller Boi Ruiz i va generar una allau de crítiques de càrrecs polítics, professionals del sector i usuaris. La Generalitat va decidir atorgar la gestió al grup privat per 2,4 milions d'euros, que va presentar una oferta amb una diferència de només 10.000 euros sobre la proposta de la Fundació Salut Empordà. Eulen està desembarcant darrerament a àmbits fins ara vetats a les empreses amb ànim de lucre, com demostra també l’adjudicació que va rebre de l’Ajuntament de Barcelona d’un centre infantil.

El rector de CiU a la UPF titlla de “nazis” els que protesten

Seguint la línia dels feixistes del PP i CiU amb els 'escratxes' de la PAH, el col.locat inútil i xupòpter de CiU Moreso compara l'actitud dels manifestants que van protestar al campus de Ciutadella i van provocar l'endarreriment d'un acte de propaganda feixista amb la dels seus "nazis en l’Alemanya de Weimar". Tot i ser prou coneguda ja l'indecència de l'inepte endollat dels nazicatòlics, la seva deficiència intelectual i immoralitat corrupte no deixa de sorpendre. Foto de l'idiota.

Seguint els pasos dels socis feixistes del PP les darreres setmanes –en especial la delirant i mentidera María Dolores de Cospedal- han afirmat que els escratxes de la PAH són “nazisme pur”, ara ha estat l'inepte col.locat rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Joan Moreso, el que també s’ha referit al seu nazisme per intentar desqualificar els estudiants que protestaven contra les retallades a l’ensenyament superior per part de la fatxenda lladre i corrupte neoliberal de la que el cretí forma part.

Una cinquantena d’estudiants van bloquejar a la tarda l’accés al campus de la Ciutadella de la UPF i van provocar que s’endarrerís l’inici de l’acte en què havien de participar diversos exministres d’Exteriors, com l’espanyol Miguel Ángel Moratinos o el francés Dominique de Villepin, fet que va portar Moreso a comparar “l’actitud d’intolerància” dels alumnes respecte a les idees dels altres amb la dels “nazis en l’Alemanya de Weimar”. Finalment, van ser agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra els que van desallotjar els estudiants i l’acte dels nazis es va poder celebrar amb normalitat una hora més tard del previst amb quatre gats i un gos.

La protesta estudiantil s’emmarcava en una jornada de mobilitzacions que volia alertar de les noves retallades que patiran les universitats públiques catalanes i que segons afirma La Vanguardia aquest dijous se situaran en una franja que oscil·la entre el 10% i el 17% de reducció en l’aportació de la Generalitat. De moment, els principals centres del país (UB, UPC o UAB) contemplen pressupostos amb tisorades importants.

No és la primera vegada que Josep Joan Moreso protagonitza una polèmica en el seu particular enfrontament amb els estudiants actius en la defensa del model d’universitat pública i de qualitat. El passat novembre, el SEPC va denunciar que el rector els havia comunicat que els estudiants que havien pres part en el piquet de la vaga universitària del 3 de maig havien estat identificats, tot i que no se’ls va dir quina infracció haurien comès.

El «mur popular» evita dues vegades la detenció dels vuits joves donostiarres

L'Ertzaintza s'ha acostat fins al Boulevard donostiarra en dues ocasions per detenir els vuit joves condemnats pel TS de la dictadura a sis anys de presó. El «mur popular» construït Aske Gunea del Boulevard, però, ha obligat la Policia a marxar sense aconseguir-ho.

La nit ha estat moguda, i el «mur popular» construït en Aske Gunea ha hagut de treballar dur per evitar la detenció dels vuit joves donostiarres condemnats pel Tribunal Suprem.

A això de la mitjanit, diverses furgonetes de l'Ertzaintza, amb llums i sirenes activades, s'acostaven fins al Boulevard donostiarra, on prop de 500 persones dormien al voltant dels condemnats.

Arran de la presència dels agents, la gent s'ha assegut a terra protegint als joves donostiarres que aquest dimarts van rebre l'ordre de detenció. Crits de 'Ez gaituzue geldituko!', 'Euskal Gazteria aurrera' o 'Ez diegu utziko eramaten', han acompanyat els moments de tensió.

Percatados per la gentada del lloc, l'Ertzaintza ha decidit marxar sense detenir els joves, el que ha estat motiu d'alegria. 'Jo ta ke, irabazi art', ha estat un dels crits més repetits després de l'abandonament dels agents.

No obstant això, aquesta no ha estat l'única visita que han rebut durant aquesta matinada. La Policia autonòmica tornava al Boulevard sobre les 04.00. I el resultat ha estat el mateix. Solidaritat i suport als vuit joves per evitar per segona vegada consecutiva la seva detenció.

Un dels condemnats, Oier Lorente, no ha pogut contenir la seva emoció després del succeït. «La hòstia», ha estat el terme que s'ha utilitzat per definir la conducta de les persones que els han protegit.

Per la seva banda, Aitor Olaizola, un altre dels condemnats, ha relatat que després d'adonar de la presència de l'Ertzaintza ha acomiadat la seva parella i els seus familiars. Creu que l'actuació dels agents ha estat un acte de «provocació» i ha agraït la solidaritat que han rebut.

Una gran explosió a Waco (Texas) torna disparar l'alarma als EUA

Amb el record encara molt recent de l'atemptat a la marató de Boston, anit hi ha hagut una gran explosió en una planta de fertilitzants a prop de Waco,Texas, que destrossat nombrosos edificis, entre els quals una escola i una residència de gent gran. Abans que es produís l'explosió s'havia registrat un gran incendi a la planta de fertilitzants de West. Els morts a causa de l'explosió podrien ser d'entre 60 i 70 persones i més de 100 persones haurien resultat ferides.

D.L. Wilson, portaveu del departament texà de Seguretat Pública, sense oferir dades exactes, afirmà que entre 50 i 75 habitatges propers s'han esfondrat o resultat danyats, i més de 130 persones han sigut evacuades d'una llar d'avis que també va resultar afectada prop de la planta, ha afegit. Addicionalment s'ha dut a terme una massiva evacuació de 2.600 persones en la comunitat.

El portaveu no va confirmar les informacions dels mitjans que apunten que el nombre de morts a causa de l'explosió podria ser d'entre 60 i 70 persones i més de 100 persones haurien resultat ferides.

Les autoritats de l'estat han informat que hi ha hagut víctimes mortals i ferits, però no ha donat encara dades. L'explosió ha tingut lloc en una localitat d'uns 2.700 habitants a uns 130 quilòmetres al sud de Dallas i a 32 quilòmetres al nord de Waco. 'Sembla una zona de guerra tota plena de runes', deia un agutzil del comtat de McLennan, Parnell McNamara.

Segons es pot veure en un vídeo enregistrat per una família des d'un cotxe, hi ha hagut l'explosió després d'un incendi en la planta:

Justament demà es compliran vint anys de la matança de Waco. Aquell dia es va acabar el setge de cinquanta-un dia del ranxo en què s'atrinxerava el líder de la secta dels davidians de l'Església Adventista del Setè Diaa, David Koresh, i els seus seguidors. Hi va haver vuitanta-dos morts.