Alemanya: Ministra de Justícia exigeix a església més cooperació en l'escàndol per abusos

La ministra de Justícia alemanya, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, exigeix a l'Església Catòlica que cooperi amb les autoritats policials per aclarir els escàndols d'abusos sexuals a escoles religioses: "Demanar perdó a les víctimes d'abusos sexuals no és suficient. L'Església Catòlica alemanya ha de col.laborar decididament amb les autoritats policials i judicials del país". Així ho ha exigit la ministra de Justícia alemanya, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, en una entrevista concedida a la cadena de televisió pública ARD.


Declaracions que es produeixen un dia després que l'arquebisbe Robert Zollitsch, president de la Conferència Episcopal Alemanya, demanés disculpes pels abusos sexuals comesos en escoles catòliques del país, i que van transcendir a l'opinió pública alemanya en les últimes setmanes.

"Lamentablement, fins al moment no hem pogut observar un interès actiu -per part de l'església catòlica alemanya- per emprendre un aclariment complet i sense reserves dels abusos sexuals denunciats", va afirmar la titular de Justícia germana. Un compromís que, al seu parer, passa per una cooperació constructiva de les autoritats eclesiàstiques amb els responsables policials i judicials.

I és que la ministra de Justícia alemanya considera que, fins ara, els representants eclesiàstics no han donat la impressió d'estar plenament predisposats a col.laborar. Una cosa que hauria de succeir "en tots els casos que no hagin prescrit".

Por que els delictes prescriguin

Aquest és, precisament, una de les principals inquietuds de les autoritats alemanyes: "És de témer que molts dels casos d'abusos sexuals no puguin ser sancionats perquè hagin prescrit", afirma Leutheusser-Schnarrenberger, que es va mostrar consternada per "la magnitud de els fets". Fins a la data han estat denunciats uns 120 casos d'abusos sexuals ocorreguts en escoles dependents de l'Església Catòlica a Alemanya entre les dècades dels 60 i els 80 del segle passat.

"És de témer, però, que siguin molts més", considera la titular de Justícia i membre del Partit Liberal (FDP). Casos dels quals s'haurà d'informar puntualment a la fiscalia de l'Estat perquè siguin convenientment "aclarits en interès de l'església catòlica".

Una de les mesures que pensa impulsar l'executiu alemany per implicar l'església catòlica, i que aquesta assumeixi la seva responsabilitat en els fets, passa per la creació d'una taula rodona amb representació de l'Estat, les víctimes i experts, així com membres de les autoritats eclesiàstiques.

La justícia ha de seguir el seu propi camí

L'escàndol va esclatar el gener al Col legi Canisius de Berlín.

"Crec que amb això podrem fer possible un treball de revisió històrica d'uns fets tan espantosos", assegura la ministra, que posa com a exemple l'experiència irlandesa. A Irlanda, però, el govern ha impulsat també una comissió d'investigació encarregada d'aclarir els fets.

La taula rodona proposada per Leutheusser-Schnarrenberger serà independent dels processos estrictament judicials en marxa. "La persecució penal no pot ser suplerta per res. També ha de tenir lloc", afirma. Si aquesta es concreta en forma de comissió d'investigació o sota un altre format, encara està per veure.

Això sí, la ministra de Justícia espera les propostes dels diferents actors. També per part de l'església catòlica: "el que pretenc és que l'església faci també les seves propostes. Ha arribat el moment que l'església catòlica tracti la qüestió dels abusos d'una forma completament diferent".

Un col.legi berlinès, el detonant

L'escàndol va esclatar a finals del mes de gener després que el rector del prestigiós Col.legi Canisius de Berlín, una escola d'elit dirigida per jesuïtes, informés d'almenys 22 casos d'abusos sexuals comesos en el passat i que van tenir a alumnes del centre com a víctimes. Els autors serien dos sacerdots de l'ordre que van impartir classes en aquest i altres centres escolars del país.

Els casos registrats fins ara es concentren en tres escoles secundaries dels jesuïtes en territori alemany: a part del Canisius de Berlín, el Sankt Blasien a la Selva Negra i el Aloisiuskolleg a Bonn. Altres centres educatius en els que van treballar els capellans implicats també s'han vist esquitxats per l'escàndol: entre ells, escoles a Hamburg, Hildesheim, Gotinga i Hannover. A Espanya i Xile, on també van ser destinats els abusadors denunciats, callen com sempre els jesuïtes, l'església, el ministre de Justicia i la fiscalia.

Ministra de Justicia exige a la Iglesia más cooperación en escándalo por abusos

La ministra de Justicia alemana, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, exige a la Iglesia Católica que coopere con las autoridades policiales para aclarar los escándalos de abusos sexuales en colegios religiosos: "Pedir perdón a las víctimas de abusos sexuales no es suficiente. La Iglesia Católica alemana debe colaborar decididamente con las autoridades policiales y judiciales del país". Así lo ha exigido la ministra de Justicia alemana, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, en una entrevista concedida a la cadena de televisión pública ARD.

Declaraciones que se producen un día después que el arzobispo Robert Zollitsch, presidente de la Conferencia Episcopal Alemana, pidiera disculpas por los abusos sexuales cometidos en colegios católicos del país, y que trascendieron a la opinión pública alemana en las últimas semanas.

"Lamentablemente, hasta el momento no hemos podido observar un interés activo -por parte de la Iglesia Católica alemana- para acometer un esclarecimiento completo y sin reservas de los abusos sexuales denunciados", afirmó la titular de Justicia germana. Un compromiso que, a su juicio, pasa por una cooperación constructiva de las autoridades eclesiásticas con los responsables policiales y judiciales.

Y es que la ministra de Justicia alemana considera que, hasta la fecha, los representantes eclesiásticos no han dado la impresión de estar plenamente predispuestos a colaborar. Algo que debería suceder "en todos los casos que no hayan prescrito".

Temor a que los delitos prescriban

Ése es, precisamente, uno de las principales inquietudes de las autoridades alemanas: "Es de temer que muchos de los casos de abusos sexuales no puedan ser sancionados porque hayan prescrito", afirma Leutheusser-Schnarrenberger, que se mostró consternada por "la magnitud de los hechos". Hasta la fecha han sido denunciados unos 120 casos de abusos sexuales ocurridos en colegios dependientes de la Iglesia Católica en Alemania entre las décadas de los 60 y los 80 del siglo pasado.

"Es de temer, sin embargo, que sean muchos más", considera la titular de Justicia y miembro del Partido Liberal (FDP). Casos de los que se deberá informar puntualmente a la Fiscalía del Estado para que sean convenientemente "aclarados en interés de la Iglesia Católica".

Una de las medidas que piensa impulsar el ejecutivo alemán para implicar a la Iglesia Católica y que ésta asuma su responsabilidad en los hechos pasa por la creación de una mesa redonda con representación del Estado, las víctimas y expertos, así como miembros de las autoridades eclesiásticas.

La justicia debe seguir su propio camino

El escándalo estalló en enero en el Colegio Canisius de Berlín.

"Creo que con ello podremos hacer posible un trabajo de revisión histórica de unos hechos tan espantosos", asegura la ministra, que pone como ejemplo la experiencia irlandesa. En Irlanda, sin embargo, el gobierno impulsó también una comisión de investigación encargada de esclarecer los hechos.

La mesa redonda propuesta por Leutheusser-Schnarrenberger será independiente de los procesos estrictamente judiciales en marcha. "La persecución penal no puede ser suplida por nada. También debe tener lugar", afirma. Si ésta se concreta en forma de comisión de investigación o bajo otro formato, aún está por ver.

Eso sí, la ministra de Justicia espera las propuestas de los diferentes actores. También por parte de la Iglesia Católica: "lo que pretendo es que la Iglesia haga también sus propuestas. Ha llegado el momento de que la Iglesia Católica trate la cuestión de los abusos de una forma completamente diferente".

Un colegio berlinés, el detonante

El escándalo estalló a finales del mes de enero después que el rector del prestigioso Colegio Canisius de Berlín, una escuela de élite dirigida por jesuitas, informara de al menos 22 casos de abusos sexuales cometidos en el pasado y que tuvieron a alumnos del centro como víctimas. Los autores serían dos sacerdotes de la orden que impartieron clases en ése y otros centros escolares del país.

Los casos registrados hasta el momento se concentran en tres colegios secundarios de los jesuitas en territorio alemán: aparte del Canisius de Berlín, el Sankt Blasien en la Selva Negra y el Aloisiuskolleg en Bonn. Otros centros educativos en los que trabajaron los curas implicados también se han visto salpicados por el escándalo: entre ellos, escuelas en Hamburgo, Hildesheim, Gotinga y Hannover.

Paradisos fiscals: "Tot segueix igual"

Experts en Finances i en blanqueig de diners denuncien l'escàs èxit de les mesures dels països del G-20. Una mentida no es converteix en veritat per molt que es repeteixi. Per això no hauria d'acceptar-se com a cert que els governs hagin lluitat contra els paradisos fiscals, encara que aquest sigui el missatge que es llança des de diversos organismes internacionals. Així almenys ho han denunciat els experts en finances internacionals i blanqueig de capitals que van participar a la Jornada sobre Paradisos fiscals, organitzada per l'Observatori de RSC i la Universitat d'Educació a Distància.

Gairebé un any després de la reunió del G-20 de Londres en la qual s'anuncià, amb bombo i platerets, que els governs dels països més rics declaraven la guerra als paradisos fiscals, amb prou feines s'han registrat avenços palpables. S'han remodelat les llistes de Països dolents de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), de la qual han sortit aquells que han acceptat facilitar més o menys informació fiscal, però les pràctiques opaques dels especuladors què estan instal.lades en aquestes jurisdiccions segueixen funcionant exactament igual.

Les Autoritats desbordades davant dels delictes financers

"Molts Territoris han sortit d'aquest maleït club, però a canvi de què? Tan sols de la promesa que facilitaran informació. Però ara queda la tasca d'autoritats i inspectors de comprovar que aquest intercanvi és real, i per a això tenim uns quants anys de termini. És a dir, de moment tot segueix igual", va assegurar David Martínez, director de l'Oficina antifrau de Catalunya, dependent de la Generalitat.

Segons les dades de l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa, els paradisos fiscals ingressen a l'any 250.000 milions de dòlars (uns 183.500 milions d'euros) procedents de multinacionals estrangeres. Els països més pobres són els més afectats, ja que "deixen d'ingressar 130.000 milions d'euros perquè el comerç dels seus béns es realitza a través de paradisos fiscals".

Per què passa així? Moviments especulatius com els que s'han denunciat durant les últimes setmanes contra l'euro són una pràctica diària en els mercats de matèries primeres. Les apostes a la baixa contra el preu de productes com el blat de moro, la soja, i altres són molt lucratives per als grans fons d'inversió, "i la majoria de transaccions es fan a través de paradisos fiscals; fins i tot, en molts casos, quan parlem de operacions amb petroli, s'amaguen operacions il.legals", va denunciar Gregorio Dionis, Director d'Equip Nizkor, una organització de defensa dels drets humans, especialitzada en Finances Internacionals, i radicada a Brussel.les.

No hi ha càstig per als països que no col.laboren amb la Justícia

Com ell, els altres ponents van carregar contra la impunitat de la qual encara gaudeixen les activitats financeres en les places off-shore. "¿Què els ha passat als territoris què són a les llistes negres o grises de l'OCDE? Res", va dir Arcadi Oliveres, professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La lluita contra aquest problema apareix cada dia més estèril. Per això, Juan Hernández Vigueras, membre d'Atacc i autor de L'Europa opaca de les Finances, va carregar contra la banca privada com un dels mals del sistema financer internacional. Segons la seva anàlisi, el 90% dels ingressos dels Estats procedeixen dels impostos, i si la situació econòmica es deteriora, aquesta font de recursos es redueix i els governs estan obligats llavors emetre deute per aconseguir finançament. "I, com es va comprovar a Espanya fa unes setmanes, això els deixa venuts al dictamen dels mercats", va subratllar.

La Justícia, impotent

Per Hernández Vigueras, aquestes entitats especialitzades són les úniques capaces de dissenyar les complicades operacions d'enginyeria financera que es practiquen ara als mercats. "Perquè ningú els agafi, necessiten l'opacitat dels paradisos fiscals", va apuntar.

Aquesta és la opacitat que porta de cap a les autoritats encarregades de plantar cara: "El sistema de Justícia no funciona bé quan es tracta d'abordar delictes financers i els complicats entramats que amaguen els paradisos", confirmà el director de l'Oficina antifrau catalana.

Altres problemes són la manca de formació dels professionals que es dediquen a això i la manca de col.laboració entre totes les entitats encarregades de la supervisió: "Un expert del SEPBLAC (el Servei de Blanqueig de Capitals del Banc d'Espanya) només analitza les dades que a ell li interessen, mentre fa cas omís a una cosa que potser l'Agència Tributària consideraria delicte", va explicar Martínez.

Però cap dels ponents va donar la lluita per vençuda. "Gravàmens desincentivadors, com la taxa Tobin sobre les transaccions financeres, donarien resultats. Només cal aplicar-los", animo Oliveres.

Les claus del negoci de les finances ocultes

-Els paradisos fiscals ingressen 250,000 Milions de dòlars a l'any de les multinacionals, segons l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa.

-No hi ha un criteri unificat a nivell internacional per classificar un territori com a paradís fiscal. El que elabora l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) és el més utilitzat, tot i que després cada país elabora la seva pròpia llista en funció dels convenis bilaterals d'informació fiscal.

-Des d'abril de 2009 no hi ha cap país a la llista negra de l'OCDE, i tots s'han compromès en major o menor mesura a facilitar dades.

-El 71% de les empreses de l'Ibex 35 operen en paradisos fiscals a través de societats participades.

La lucha contra los paraísos se encuentra en punto muerto
Expertos en finanzas y en blanqueo de dinero denuncian el escaso éxito de las medidas de los países del G-20

Una mentira no se convierte en verdad por mucho que se repita. Por eso no habría que aceptar como cierto que los gobiernos estén luchando contra los paraísos fiscales, aunque ese sea el mensaje que se lanza desde diversos organismos internacionales. Así al menos lo denunciaron los expertos en finanzas internacionales y blanqueo de capitales que participaron en la Jornada sobre paraísos fiscales, organizada por el Observatorio de RSC y la Universidad de Educación a Distancia.

Casi un año después de la reunión del G-20 de Londres en la que se anunció a bombo y platillo que los gobiernos de los países más ricos declaraban la guerra a los paraísos fiscales, apenas se han registrado avances palpables. Se han remodelado las listas de países malos de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo (OCDE), de la que han salido aquellos que han aceptado facilitar más o menos información fiscal, pero las prácticas opacas de los especuladores que están instalados en estas jurisdicciones siguen funcionan exactamente igual.

Las autoridades, desbordadas ante los delitos financieros

"Muchos territorios han salido de ese club maldito, pero ¿a cambio de qué? Tan sólo de la promesa de que van a facilitar información. Pero ahora queda la labor de las autoridades e inspectores de comprobar que ese intercambio es real, y para ello tenemos unos cuantos años de plazo. O sea, de momento todo sigue igual", aseguró David Martínez, director de la Oficina Antifraude de Catalunya, dependiente de la Generalitat.

Según los datos del Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa, los paraísos fiscales ingresan al año 250.000 millones de dólares (unos 183.500 millones de euros) procedentes de multinacionales extranjeras. Los países más pobres son los más afectados, ya que "dejan de ingresar 130.000 millones de euros porque el comercio de sus bienes se realiza a través de paraísos fiscales".

¿Por qué sucede así? Movimientos especulativos como los que se han denunciado durante las últimas semanas contra el euro son una práctica diaria en los mercados de materias primas. Las apuestas a la baja contra el precio de productos como el maíz, la soja, y otros son muy lucrativas para los grandes fondos de inversión, "y la mayoría de esas transacciones se hacen a través de paraísos fiscales; incluso, en muchos casos, cuando hablamos de operaciones con petróleo, se esconden operaciones ilegales", denunció Gregorio Dionis, director de Equipo Nizkor, una organización de defensa de los derechos humanos especializada en finanzas internacionales, radicada en Bruselas.

No hay castigo para los países que no colaboran con la Justicia

Como él, los demás ponentes arremetieron contra la impunidad de la que aún gozan las actividades financieras en las plazas off-shore. "¿Qué les ha ocurrido a los territorios que están en las listas negras o grises de la OCDE? Nada", dijo Arcadi Oliveres, profesor de Economía Aplicada de la Universidad Autònoma de Barcelona.

La lucha contra este problema aparece cada día más esteril. Por eso, Juan Hernández Vigueras, miembro de Atacc y autor de La Europa opaca de las Finanzas, arremetió contra la banca privada como uno de los males del sistema financiero internacional. Según su análisis, el 90% de los ingresos de los estados proceden de los impuestos; y si la situación económica se deteriora, esa fuente de recursos se reduce y los gobiernos están obligados entonces a emitir deuda para conseguir financiación. "Y, como se comprobó en España hace unas semanas, eso les deja vendidos al dictamen de los mercados", subrayó.

La Justicia, impotente

Para Hernández Vigueras, esas entidades especializadas son los únicas capaces de diseñar las complicadas operaciones de ingeniería financiera que se practican ahora en mercados. "Para que nadie les pille, necesitan la opacidad de los paraísos fiscales", apuntó.

Es esa opacidad la que trae de cabeza a las autoridades encargadas de plantarle cara: "El sistema de Justicia no funciona bien cuando se trata de abordar delitos financieros y los complicados entramados que esconden los paraísos", confirmó el director de la Oficina Antifraude catalana.

Otros problemas son la falta de formación de los profesionales que se dedican a ello y la falta de colaboración entre todas las entidades encargadas de la supervisión. "Un experto del Sepblac (el servicio de blanqueo de capitales del Banco de España) analiza sólo los datos que a él le interesan, mientras hace caso omiso a algo que tal vez la Agencia Tributaría consideraría delito", explicó Martínez.

Pero ninguno de los ponentes dio la lucha por vencida. "Gravámenes desincentivadores, como la tasa Tobin sobre las transacciones financieras, darían resultados. Sólo hay que aplicarlos", animó Oliveres.

Las claves del negocio de las finanzas ocultas
-Los paraísos fiscales ingresan 250.000 millones de dólares al año de las multinacionales, según el Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa.

-No hay un criterio unificado a nivel internacional para clasificar un territorio como paraíso fiscal. El que elabora la Organización para la Cooperación y el Desarrollo (OCDE) es el más utilizado, aunque luego cada país elabora su propia lista en función de los convenios bilaterales de información fiscal.

-Desde abril de 2009 no hay ningún país en la lista negra de la OCDE, y todos se han comprometido en mayor o menor medida a facilitar datos.

-El 71% de las empresas del Ibex 35 operan en paraísos fiscales a través de sociedades participadas.

Rússia Today: "Catalunya a l'enforcall"

Catalunya és una de les comunitats autònomes més dinàmiques de les disset que integren l'estat espanyol. Una realitat en què es conjuguen moltes altres; una cultura, una llengua i una recerca continuada d'una identitat nacional, que respongui al seu interès. Un executiu tripartit en el qual conviuen ideologies molt dispars, per una banda el Partit Socialista de Catalunya (PSC), i les dues formacions nacionalistes independentistes Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), que regeix una comunitat que, de la mateixa manera que el seu Govern, reflecteix la diversitat i realitat que es dóna.

Mostra d'això és la situació en què es troba la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia, elaborada per les Corts regionals i que es troba paralitzat al Congrés dels Diputats, a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional. Un text que recull la vida i el sentir català com una realitat nacional, una cosa que, suposadament i ara està en estudi, vulnera drets i deures establerts a la Constitució espanyola vigent.

Una comunitat que compta amb un gran pes en un país que té amb ella un deute històric, a través del que des d'aquest territori s'aporta a les arques estatals, per al benefici de tots els espanyols i que de nou, tornen a Catalunya mitjançant els pressupostos generals de l'Estat. Un altre front que, no només en aquesta, sinó en altres comunitats, és cavall de batalla. Cal recordar que tradicionalment, el Govern de torn ha tret endavant els PGE al Congrés gràcies al suport dels nacionalistes, a canvi de suposades contrapartides pressupostàries.

Tots aquests factors s'han evidenciat més si és possible encara amb una sèrie de propostes plantejades des de diferents plataformes ciutadanes -l'anomenada Decidim.cat-, entre les quals destaca la celebració d'una sèrie de consultes sobiranistes populars com la celebrada el passat 13 de desembre.

En aquesta ocasió la iniciativa va comptar amb el suport dels principals líders nacionalistes, i a la qual estaven cridats a participar més de 700.000 ciutadans de 167 municipis catalans. Aquella novetat no va ser l'èxit que esperaven els organitzadors, ja que el 30 per cent va recolzar la consulta sense cap validesa.

En definitiva diferents són les opinions com diferents són les persones a les quals se'ls pregunta. Però tot això sota un denominador comú: És millor ser una part d'un gran país europeu o és millor ser un petit país a Europa?

Per a aquest febrer 28 hi ha convocada una segona edició dels anomenats "referèndums sobiranistes", però per aquesta vegada, no han despertat la reacció esperada. En aquesta ocasió, el nombre de localitats disminueix a 77, no estant presents la majoria de les més importants de la comunitat ni les capitals, disminuint també l'àmbit del sufragi a 287.000 habitants i sense comptar amb la participació d'alguns destacats partits nacionalistes, com és el cas de Convergència i Unió (CIU).

Sembla que pesen més les dades, per a uns i per altres, que donen les enquestes sobre la intenció de vot en les pròximes eleccions catalanes, les quals està previst que tinguin lloc aquest any, si s'esgota la legislatura, i on CiU obté un cert avantatge sobre el PSC, mentre que les altres formacions del tripartit (ERC i ICV-EUiA) perden pes entre l'electorat.

CATALUÑA EN LA ENCRUCIJADA

Cataluña es una de las comunidades autónomas más dinámicas de las diecisiete que integran España. Una realidad en la que se conjugan otras muchas; una cultura, una lengua y una búsqueda continuada de una identidad nacional, que responda a su interés.

Un Ejecutivo tripartito en el que conviven ideologías muy dispares, por un lado el Partido Socialista de Cataluña (PSC), y las dos formaciones nacionalistas independentistas Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) e Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que rige una comunidad que al igual que su Gobierno refleja la diversidad y realidad que allí se da.

Muestra de ello es la situación en la que se encuentra la propuesta de Reforma del Estatuto de Autonomía, elaborada por las Cortes regionales y que se encuentra paralizado en el Congreso de los Diputados, a la espera de la sentencia del Tribunal Constitucional. Un texto que recoge la vida y sentir catalán como una realidad nacional, algo que supuestamente y ahora está en estudio, vulnera derechos y deberes establecidos en la Constitución española vigente.

Una comunidad que cuenta con un gran peso en un país que tiene para con ella una deuda histórica, a través de lo que desde ése territorio se aporta a las arcas estatales, para el beneficio de todos los españoles y que de nuevo, vuelven a Cataluña, mediante los Presupuestos Generales del Estado. Otro frente que no sólo en ésta, sino en otras comunidades, es caballo de batalla. Cabe recordar que tradicionalmente, el Gobierno de turno ha sacado adelante los PGE en el Congreso gracias al apoyo de los nacionalistas, a cambio, de supuestas contrapartidas presupuestarias.

Todos estos factores se han evidenciado más si cabe aún con una serie de propuestas planteadas desde diferentes plataformas ciudadanas -la denominada Decidim.cat-, entre las que destaca la celebración de una serie de consultas soberanistas populares como la celebrada el pasado 13 de diciembre.

En esta ocasión la iniciativa contó con el respaldo de los principales líderes nacionalistas, y por la que estaban llamados a participar más de 700.000 ciudadanos de 167 municipios catalanes. Aquella novedad no fue el éxito que esperaban los organizadores, puesto que el 30 por ciento apoyó la consulta sin validez alguna.

En definitiva diferentes son las opiniones como diferentes son las personas a las que se les pregunta. Pero todo ello bajo un denominador común: ¿Es mejor ser una gran parte de un país europeo, o es mejor ser algo pequeño en Europa?

Para este 28 de febrero hay convocada otra segunda edición de los denominados “referéndums soberanistas”, pero para esta vez, no se ha despertado la reacción esperada. En esta ocasión, el número de localidades disminuye a 77, no estando presentes la mayoría de las más importantes de la comunidad ni las capitales, disminuyendo también el ámbito del sufragio a 287.000 habitantes y sin contar con la participación de algunos destacados políticos nacionalistas, como es el caso de Convergència i Unió (CIU).

Parece que pesan más los datos, para unos y para otros, que arrojan las encuestas sobre la intención de voto en las próximas elecciones catalanas las cuales está previsto que tengan lugar este año, si se agota la legislatura, y donde CIU obtiene una cierta ventaja sobre el PSC, mientras que las otras formaciones del tripartito (ERC y ICV) pierden peso entre el electorado.

Chávez a Uribe: ¡Vete al carajo!

Álvaro Uribe l'ha organitzat durant el dinar de presidents de la cimera de Rio. Va recriminar de males maneres a Hugo Chávez les polítiques comercials de Veneçuela cap a Colòmbia, i Chávez li ha respós enviant-lo "¡al carajo!". El president cubà, Raúl Castro, ha hagut d'intercedir per evitar que la discussió anés a pitjor. S'intensifica així l'enfrontament entre els governs de Veneçuela i Colòmbia, en una nova provocació del lacai imperial colombià cap al govern de Chávez, a la que Hugo Chávez ha sabut respondre amb la decisió i el coratge que potser li va faltar el dia que el Borbó el va enviar a callar. No hagués estat malament que al Rei de tots els "espanyols-de-bé", l'hagués enviat també a un lloc semblant...

El president de Colòmbia, Alvaro Uribe, va desencadenar un fort altercat amb el Cap d'Estat veneçolà durant el dinar de presidents de la Cimera del Grup de Rio, al equiparar, el mandatari colombià, les relacions comercials entre els dos països amb el bloqueig que els Estats Units manté sobre Cuba.

El president Uribe, que va arribar retardat -com sempre, obviament- a la cita, va produir una discussió acalorada i gairebé fora de si quan, interrompent al president Chávez mentre aquest explicava com el comerç entre les dues nacions s'havia multiplicat per vuit des de la seva arribada al poder, el 1999, quan els intercanvis van ascendir a 1.600 milions de dòlars enfront dels 7.900 milions de dòlars del 2008; va ser llavors quan Uribe va intervenir de manera ofuscada, comparant el bloqueig dels Estats Units sobre Cuba amb el tracte comercial dispensat per Veneçuela a empreses colombianes.
Uribe, seguia interrompent al mandatari veneçolà quan aquest defensava la seva postura, al que Chávez li va demanar que el deixarà finalitzar la seva intervenció i, en veure's impossibilitat d'aconseguir la calma del president colombià, el mandatari veneçolà va dir "Vete al carajo".

Altres fonts que van assistir al dinar van explicar que el president cubà, Raúl Castro, que assisteix a la seva primera cimera del Grup de Rio, va haver de mediar entre els mandataris colombià i veneçolà per posar fi a la discussió.

Uribe va ser l'últim president en arribar a Playa del Carmen, balneari del carib mexicà, on es va incorporar a les sessions un cop que aquestes havien començat, va assistir a la foto oficial i posteriorment al dinar ofert pel mandatari mexicà, Felipe Calderón.

EFE: El president de Veneçuela, Hugo Chávez, i el de Colòmbia, Alvaro Uribe, van protagonitzar un fort altercat durant el dinar de presidents de la Cimera del Grup de Rio.

Fonts de la delegació veneçolana van confirmar que entre els dos presidents es va produir "una discussió acalorada" quan Uribe va comparar el bloqueig dels Estats Units sobre Cuba amb el tracte comercial dispensat per Veneçuela a empreses colombianes.

Davant les peticions del seu col.lega colombià, Chávez va explicar que el comerç entre ambdues nacions s'ha multiplicat per vuit des de la seva arribada al poder, el 1999, quan els intercanvis van ascendir a 1.600 milions de dòlars enfront dels 7.900 milions de dòlars de 2008.

Segons les fonts, Uribe va interrompre al mandatari veneçolà quan aquest defensava la seva postura i Chávez va demanar que li deixarà acabar la seva intervenció: «Vés a fer punyetes" li va dir Chávez al president colombià, van dir els assistents.

Castro va haver d'intervenir

Altres fonts que van assistir al dinar van explicar que el president cubà, Raúl Castro, que assisteix a la seva primera cimera del Grup de Rio, va haver de mediar entre els mandataris colombià i veneçolà per posar fi a la discussió.

Uribe va ser l'últim president en arribar a Playa del Carmen, balneari del carib mexicà, on es va incorporar a les sessions, que se celebren a porta tancada, una vegada que aquestes havien començat, va assistir a la foto oficial i posteriorment al dinar ofert pel mandatari mexicà, Felipe Calderón.

Chávez a Uribe: ¡Váyase al carajo!

Álvaro Uribe la monta durante el almuerzo de presidentes de la cumbre de Río. Recrimina con malos modos a Chávez las políticas comerciales de Venezuela hacia Colombia, y Chávez le responde mandándolo al carajo. El Presidente cubano, Raúl Castro, tiene que interceder para evitar que la discusión vaya a mayores. Se recrudece así el enfretamiento entre los gobiernos de Venezuela y Colombia, en una nueva provocación del lacayo imperial colombiano hacia el gobierno de Chávez, a la que Hugo Chávez ha sabido responder con la decisión y el coraje que tal vez le faltó el día que el Borbón lo mandó a callar. No hubiese estado mal que al Rey de todos los "españoles-de-bien", lo hubiese mandado también a un lugar semejante....

El presidente de Colombia, Alvaro Uribe, desencadenó un fuerte altercado con el Jefe de Estado venezolano durante el almuerzo de presidentes de la Cumbre del Grupo de Río al equiparar el mandatario colombiano las relaciones comerciales entre los dos países con el bloqueo que Estados Unidos mantiene sobre Cuba.

El presidente Uribe, quien llegó retrasado a la cita produjo una discusión acalorada y casi fuera de sí cuando interrumpiendo al presidente Chávez mientras éste explicaba cómo el comercio entre ambas naciones se había multiplicado por ocho desde su llegada al poder en 1999 cuando los intercambios ascendieron a 1.600 millones de dólares frente a los 7.900 millones de dólares de 2008, fue entonces cuando Uribe intervino de manera ofuscada comparando el bloqueo de Estados Unidos sobre Cuba con el trato comercial dispensado por Venezuela a empresas colombianas.

Uribe que seguía interrumpiendo al mandatario venezolano cuando éste defendía su postura a lo que Chávez le pidió le dejará finalizar su intervención y al verse imposibilitado de lograr la calma del presidente colombiano el mandatario venezolano le dijo "Vete al carajo".

Otras fuentes que asistieron al almuerzo explicaron que el presidente cubano, Raúl Castro, que asiste a su primera cumbre del Grupo de Río, tuvo que mediar entre los mandatarios colombiano y venezolano para poner fin a la discusión.

Uribe fue el último presidente en llegar a Playa del Carmen, balneario del caribe mexicano, donde se incorporó a las sesiones una vez que éstas habían empezado, asistió a la foto oficial y posteriormente al almuerzo ofrecido por el mandatario mexicano, Felipe Calderón.

EFE

El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, y el de Colombia, Alvaro Uribe, protagonizaron un fuerte altercado durante el almuerzo de presidentes de la Cumbre del Grupo de Río.

Fuentes de la delegación venezolana confirmaron que entre ambos presidentes se produjo "una discusión acalorada" cuando Uribe comparó el bloqueo de Estados Unidos sobre Cuba con el trato comercial dispensado por Venezuela a empresas colombianas.

Ante las peticiones de su colega colombiano, Chávez explicó que el comercio entre ambas naciones se ha multiplicado por ocho desde su llegada al poder, en 1999, cuando los intercambios ascendieron a 1.600 millones de dólares frente a los 7.900 millones de dólares de 2008.

Según las fuentes, Uribe interrumpió al mandatario venezolano cuando éste defendía su postura y Chávez pidió que le dejará acabar su intervención: "Vete al carajo" le espetó Chavez al presidente colombiano, dijeron los asistentes.

Castro tuvo que mediar

Otras fuentes que asistieron al almuerzo explicaron que el presidente cubano, Raúl Castro, que asiste a su primera cumbre del Grupo de Río, tuvo que mediar entre los mandatarios colombiano y venezolano para poner fin a la discusión.

Uribe fue el último presidente en llegar a Playa del Carmen, balneario del caribe mexicano, donde se incorporó a las sesiones, que se celebran a puerta cerrada, una vez que éstas habían empezado, asistió a la foto oficial y posteriormente al almuerzo ofrecido por el mandatario mexicano, Felipe Calderón.

Senyera russa oneja a Sevastopol, Ucraïna, el Dia del Defensor de la Pàtria

L'estendard de Sant Andreu, bandera oficial de l'Armada russa, s'ha hissat a la ciutat ucraïnesa de Sevastopol avui 23 de febrer. La senyera ha estat hissada amb el vistiplau de les autoritats urbanes, a sol.licitud de diverses organitzacions públiques de la ciutat que celebren avui el Dia del Defensor de la Pàtria, festa nacional de Rússia.

"A Sevastopol per tradició s'hissen la bandera nacional de Rússia o l'estendard de Sant Andreu el 23 de febrer, el Dia de la Victòria i el Dia de la Marina de Guerra de Rússia. Però durant la presidència de Víctor Iúsxenko no s'aconseguia obtenir l'autorització oficial per fer-ho, pel que sorgien conflictes entre els habitants de la ciutat i la policia. Actualment, l'administració urbana procura mostrar-se lleial amb el nou president d'Ucraïna, Víctor Yanukóvich, que prendrà la possessió del càrrec el 25 de febrer, i que assevera que "no impedirà mai més la celebració de les festes russes a la ciutat", va dir a RIA Novosti el diputat de l'assemblea legislativa de Sevastopol, Andrei Merkúlov.

L'ambaixador rus davant l'OTAN, Dmitri Rogozin, va recordar fa poc que el traspàs de Crimea de Rússia a Ucraïna, als anys 50 del segle passat, no afecta Sevastopol ja que la ciutat va tenir un rang autònom en aquella època.

L'actual Constitució d'Ucraïna prohibeix expressament l'emplaçament de bases estrangeres, però una de les seves disposicions transitòries autoritza al mateix temps l'arrendament de bases instal.lades prèviament a la proclamació de la independència el 1991, sempre que aquesta permanència es correspongui amb els tractats internacionals de Ucraïna. Aquesta excepció permet a la Flota Russa del Mar Negre mantenir la seva antiga base a Sevastopol, península de Crimea, fins al maig de 2017, data en que expira el respectiu acord entre Moscou i Kíev.

Al comentar, Rogozin va dir: "Aquesta ciutat mai va canviar d'estatus en l'estricte sentit legal, així que no està del tot clar com és possible arrendar-se a si mateix la base naval de Sevastopol. Crec que tenim arguments sòlids per lluitar amb els nous líders d'Ucraïna per a la comprensió mútua en aquest assumpte políticament enredat".

Estandarte ruso se iza en la ciudad ucraniana de Sevastópol el Día del Defensor de la Patria
El estandarte de San Andrés, bandera oficial de la Armada rusa, se izó en en la ciudad ucraniana de Sevastópol este 23 de febrero. El pabellón fue izado con el visto bueno de las autoridades urbanas, a solicitud de diversas organizaciones publicas de la ciudad que celebran hoy el Día del Defensor de la Patria, fiesta nacional de Rusia.

"En Sevastópol por tradición se izan la bandera nacional de Rusia o el estandarte de San Andrés el 23 de febrero, el Día de la Victoria y el Día de la Marina de Guerra de Rusia. Pero durante la presidencia de Víctor Yúschenko no se lograba obtener la autorización oficial para hacerlo, por lo que surgían conflictos entre los habitantes de la ciudad y la policía. Actualmente, la administración urbana procura mostrarse leal al nuevo presidente de Ucrania, Víctor Yanukóvich, que tomará la posesión del cargo el 25 de febrero, y que asevera que "no impedirá nunca más la celebración de las fiestas rusas en la ciudad", dijo a RIA Novosti el diputado de la asamblea legislativa de Sevastópol, Andrei Merkúlov.

El embajador ruso ante la OTAN, Dmitri Rogozin, recordó hace poco que el traspaso de Crimea de Rusia a Ucrania, en los años 50 del siglo pasado, no afecta a Sevastópol pues la ciudad tuvo un rango autónomo en aquella época.

La actual Constitución de Ucrania prohíbe expresamente el emplazamiento de bases extranjeras, pero una de sus disposiciones transitorias autoriza al mismo tiempo el arriendo de bases instaladas previamente a la proclamación de la independencia en 1991, siempre y cuando tal permanencia se corresponda con los tratados internacionales de Ucrania. Dicha salvedad permite a la Flota Rusa del Mar Negro mantener su antigua base en Sevastópol, península de Crimea, hasta mayo de 2017, fecha en que expira el respectivo acuerdo entre Moscú y Kiev.

Al comentarlo, Rogozin dijo: Esta ciudad nunca cambió de status en el estricto sentido legal, así que no está del todo claro cómo es posible arrendarse a sí mismo la base naval de Sevastópol. Creo que tenemos argumentos sólidos para luchar con los nuevos líderes de Ucrania para la comprensión mutua en este asunto políticamente enredado".

Amnistia general a Siria

El president de Síria, Baixar-Assad, ha declarat avui l'amnistia general. El decret s'estén als que van cometre delictes abans del 23 de febrer de 2010, va informar l'agència siriana SANA.
No seran amnistiats els que van perpetrar crims greus, en particular, els narcotraficants. L'amnistia s'ha declarat amb motiu de la festa musulmana del naixement del profeta Mahoma, que es celebrarà el proper divendres.

Ne és la primera vegada que el president Assad emet aquest decret des que va arribar al poder el juny de 2000.

Siria declara amnistía general

El presidente de Siria, Bashar Asad, ha declarado hoy una amnistía general. El decreto se extiende a los que cometieron delitos antes del 23 de febrero de 2010, informó la agencia siria SANA.

No serán amnistiados los que perpetraron los crímenes graves, en particular, los narcotraficantes. La amnistía se ha declarado con motivo de la fiesta musulmana del nacimiento del profeta Mahoma, que se celebrará el próximo viernes.

Ne es la primera vez que el presidente Asad emite tal decreto desde que llegó al poder en junio de 2000.

Netanyahu ordenà l'assassinat de Al Mabhuh

El diari britànic The Sunday Times va informar el passat diumenge sobre la presumpta aprovació personal de l'operació secreta per part del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d'acord amb fonts pròximes al servei secret israelià. Segons el rotatiu, Netanjahu s'hauria reunit al gener amb el cap del Mossad, Meir Dagan (a la foto), així com amb membres del comando executor de l'acció. Les imatges dels presumptes efectius del Mossad van ser registrades per les càmeres de vigilància de Dubai. La Interpol va difondre dijous passat les fotografies i noms dels sospitosos per Internet i va emetre una ordre de captura internacional. La policia dubaití va sol.licitar la detenció de Meir Dagan en cas de comprovar-se la seva responsabilitat.


No és la primera vegada que Israel o el seu Institut d'Intel.ligència i Operacions Especials, internacionalment conegut com el Mossad, es veuen involucrats en la falsificació de passaports i identitats d'estrangers.
La seva seu a Londres va ser tancada per Margaret Tatcher, a finals dels vuitanta, després de trobar documents britànics falsificats i extraviats per un agent del Mossad. Només sota promesa de no tornar a utilitzar identitats britàniques en el futur, els israelians van poder reobrir les seves oficines a la capital britànica.

A diferència dels serveis secrets alemanys, als quals se'ls prohibeix explícitament emprar semblants procediments, el Mossad treballa també per mitjà de sabotatges, guerra secreta i psicològica, així com (donat el cas) amb ordres d'execució, com ha estat demostrat en diversos casos de les últimes dècades", afirma el portal informatiu germànic geheimdienste.org.

Un ciutadà alemany?

Mentrestant diversos ciutadans israelians, de qui les identitats s'han vinculat als sospitosos, s'han presentat per expressar la seva innocència i demostrar que es trobaven en territori israelià en el moment de l'assassinat. Aquest és el cas d'un ciutadà israelo-britànic, així com de l'un ciutadà israelo-americà, Michael Bodenheimer, de pares alemanys i actualment rabí a Israel.

Els sospitosos buscats per la Interpol, haurien demanat l'expedició d'un passaport germànic a nom de Bodenheimer a la ciutat de Colònia, després de presentar la partida de matrimoni dels seus pares i al.legar que la seva família havia estat perseguida pels nazis. Les autoritats de Colònia no van trobar cap persona registrada sota aquest nom i els organismes de seguretat alemanys van coincidir amb les sospites dubaitíes sobre la culpabilitat del Mossad.
Fotocomposició del rostre després del passaport alemany emès a nom de Michael Bodenheimer

El ministre d'Exteriors Guido Westerwelle va trucar per aclarir les circumstàncies que impliquen el document de viatge alemany en els fets, mentre l'encarregat d'aquesta cartera per al Pròxim Orient va demanar a l'ambaixador israelià a Berlín que el seu país presenti tota la informació disponible per aclarir els fets. No obstant, les reaccions oficials europees no anuncien una disputa diplomàtica greu, sinó més aviat una "advertència" a Israel sobre els límits de les seves operacions.

Mahmud Al Mabhuh, va ser assassinat el 20 de gener en un luxós hotel de Dubai. Nascut en un camp de refugiats de Gaza, el 1960, Al Mabhuh es va unir a Hamàs a finals dels vuitanta (durant la primera Intifada), i es va exiliar a Damasc el 1989 després del segrest i assassinat de dos soldats israelians, i va ser fundador de les brigades Ezedín l'Kassam, braç armat de Hamàs.

El diario británico The Sunday Times informó el pasado domingo sobre la presunta aprobación personal de la operación secreta por parte del Primer Ministro israelí, Benjamin Netanyahu, de acuerdo con fuentes cercanas al servicio secreto israelí. Según el rotativo, Netanjahu se habría reunido en enero con el jefe del Mossad, Meir Dagan, así como con miembros del comando ejecutor de la acción.

Las imágenes de los presuntos efectivos del Mossad fueron registradas por las cámaras de vigilancia de Dubai. La Interpol difundió el pasado jueves las fotografías y nombres de los sospechosos por Internet y emitió una orden de captura internacional. La policía dubaití solicitó la detención de Meir Dagan en caso de comprobarse su responsabilidad.

No es la primera vez que Israel o su Instituto de Inteligencia y Operaciones Especiales, internacionalmente conocido como el Mossad, se ven involucrados en la falsificación de pasaportes e identidades de extranjeros. Su sede en Londres fue cerrada por Margaret Tatcher a fines de los ochenta, luego de hallar documentos británicos falsificados y extraviados por un agente del Mossad. Sólo bajo promesa de no volver a usar identidades británicas en el futuro, los israelíes pudieron reabrir sus oficinas en la capital británica.

A diferencia de los servicios secretos alemanes, a los que se les prohíbe explícitamente emplear semejantes procedimientos, el Mossad trabaja también por medio de sabotajes, guerra secreta y psicológica, así como (dado el caso) con comandos de ejecución, como ha sido demostrado en varios casos de las últimas décadas"–, afirma el portal informativo germano geheimdienste.org.

¿Un ciudadano alemán?

Mientras tanto varios ciudadanos israelíes, cuyas identidades se hayan vinculadas a los sospechosos, se han presentado para expresar su inocencia y demostrar que se encontraban en suelo israelí en el momento del asesinato. Tal es el caso de un ciudadano israelo-británico, así como del un ciudadano israelo-estadounidense, Michael Bodenheimer, de padres alemanes.

Los sospechosos buscados por la Interpol, habrían solicitado la expedición de un pasaporte germano a nombre de Bodenheimer en la ciudad de Colonia, tras presentar la partida de matrimonio de sus padres y alegar que su familia había sido perseguida por los nazis. Las autoridades de Colonia no hallaron a ninguna persona registrada bajo ese nombre y los organismos de seguridad alemanes coincidieron con las sospechas dubaitíes sobre la culpabilidad del Mossad.

Fotocomposición del rostro tras el pasaporte alemán emitido a nombre de Michael Bodenheimer El ministro de Exteriores Guido Westerwelle llamó a esclarecer las circunstancias que implican al documento de viaje alemán en los hechos, mientras el encargado de esa cartera para el Cercano Oriente pidió al embajador israelí en Berlín que su país presente toda la información disponible para esclarecer los hechos. No obstante, las reacciones oficiales europeas no anuncian una disputa diplomática grave, sino más bien una "advertencia" a Israel sobre los límites de sus operaciones.

Mahmud Al Mabhuh, fue ultimado el pasado 20 de enero en un lujoso hotel de Dubai. Nacido en un campo de refugiados de Gaza en 1960, Al Mabhuh se unió a Hamás a finales de los ochenta (durante la primera Intifada); se exiló en Damasco en 1989 tras el secuestro y asesinato de dos soldados israelíes y fue fundador de las brigadas Ezedín el Kassam – brazo armado de Hamás.

Les FARC graven un disc musical per a millorar la seva imatge

El grup radical esquerrà Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, FARC, ha llançat un disc amb música ballable que difondrà per millorar la seva imatge entre els habitants del país, ha informat avui el diari colombià El Temps. Segons el rotatiu, les FARC sempre es van preocupar del que pensa el poble sobre els rebels. Ja en 2000, el seu fundador i líder Pedro Antonio Marín, conegut com "Tirofijo", va dir que calia trobar alguna cosa per atraure a la gent. Marín va ser mort el març de 2008, però la seva idea no va quedar en oblit. Va sorgir la Cançó del Guerriller, gravació que les FARC planejen difondre entre els colombians. És una composició d'estil merengue, melodia que va néixer a la República Dominicana i es va fer popular de fet en tots els Estats d'Amèrica Llatina. Per aprimar-se!



El Temps informa que FARC va fer també altres intents per paracas més atractiu als habitants del país. Fa uns quatre anys, la seva militant Bella conegut com John 40 va gravar un disc que es va distribuir en quatre departaments de Colòmbia.

Un altre militant influent del grup, Albeiro Còrdova, va invertir considerables recursos en la fabricació de samarretes amb símbols representatius de FARC.

Rebeldes colombianos graban disco musical para mejorar su imagen
El grupo radical izquierdista Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, FARC, ha lanzado un disco con música bailable que difundirá para mejorar su imagen entre los habitantes del país, informó hoy el periódico colombiano El Tiempo.

Según el rotativo, las FARC siempre se preocuparon de lo que piensa el pueblo sobre los rebeldes. Ya en 2000, su fundador y líder Pedro Antonio Marín, conocido como Tiro Fijo, dijo que hacía falta hallar algo para atraer a la gente. Marín fue matado en marzo de 2008, pero su idea no quedó en olvido. Surgió la Canción del Guerrillero, grabación que FARC planea difundir entre los colombianos y que ya puede escucharse en Interner en YouTube. Es una composición de estilo merengue, melodía que nació en la República Dominicana y se hizo popular de hecho en todos los Estados de América Latina.

El Tiempo informa que FARC hizo también otros intentos para paracer más atractivo a los habitantes del país. Hace unos cuatro años, su militante García Molina conocido como John 40 grabó un disco que se distribuyó en cuatro departamentos de Colombia.

Otro militante influyente del grupo, Albeiro Córdoba, invirtió considerables recursos en la fabricación de camisetas con símbolos representativos de FARC.

El gasoducte South Stream rus enfonsa el Nabucco d'EUA i Israel

El projecte de construcció del gasoducte Nabucco es veu en un compromís per faltar gas per omplir-lo, ha declarat avui l'expert europeu per a assumptes energètics i els països de la CEI, Alexander Rahr, entrevistat per l'agència Àzeri1news: "Nabucco es veu en un carreró sense sortida, perquè Rússia ha actuat molt hàbilment, aconseguint convèncer a diversos països balcànics d'unir-se al projecte South Stream", va dir.
El projecte Nabucco suposaria el tràfec anual de 31.000 milions de metres cúbics de gas natural des de la regió del mar Caspi als països europeus, via Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia, Bulgària, Hongria, Romania i Àustria, esquivant a Rússia.

Però Turkmenistan ven gairebé tot el seu gas a Rússia i la Xina, pel que per a Nabucco queda només el gas Àzeri. Però Azerbaidjan també subministra gas en grans volums directament a Rússia i l'Iran. A Occident creuen que la canonada podria omplir-se amb el gas de l'Iraq, però la situació al país és inestable, va assenyalar Rahr. "Aquesta és l'única perspectiva que queda per Nabucco, una altra no existeix", va subratllar.

El projecte South Stream contempla la construcció d'una canonada de 900 Km al fons del mar Negre, entre Rússia i Bulgària, per exportar gas als països del sud i el centre d'Europa per dos ramals estesos a través dels Balcans. Es preveu que aquest gasoducte es farà operatiu cap a 2013.

Experto europeo afirma que el proyecto de gasoducto Nabucco está en un atolladero

El proyecto de construcción del gasoducto Nabucco se ve en un atolladero por faltar gas para llenarlo, ha declarado hoy el experto europeo para asuntos energéticos de los países de la CEI, Alexander Rahr, entrevistado por la agencia azerbayana 1news: "Nabucco se ve en un callejón sin salida, porque Rusia ha actuadi muy hábilmente, logrando convencer a varios países balcánicos de unirse al proyecto South Stream", dijo.

El proyecto Nabucco supone el trasiego anual de 31.000 millones de metros cúbicos de gas natural desde la región del mar Caspio a los países europeos vía Azerbayán, Georgia, Turquía, Bulgaria, Hungría, Rumania y Austria, esquivando a Rusia.

Turkmenistán vende casi todo su gas a Rusia y China, por lo que para Nabucco queda sólo el gaz azerbayano. Pero Azerbayán también suministra gas en grandes volúmenes directamente a Rusia e Irán. En Occidente creen que la tubería podría llenarse con el gas de Iraq, pero la situación en el país es inestable, señaló Rahr. "Esta es la única perspectiva que queda para Nabucco, otra no existe", subrayó.

El proyecto South Stream contempla la construcción de una tubería de 900 Km en el fondo del Mar Negro, entre Rusia y Bulgaria, para exportar gas a los países del sur y el centro de Europa por dos ramales tendidos a través de los Balcanes. Se prevé que ese gasoducto se hará operativo hacia 2013.

Desenes d'associacions contra la jubilació als 67

Desenes d'associacions donen suport a les manifestacions d'avui contra la jubilació als 67 anys. Nombroses associacions de diferents àmbits han manifestat avui el seu suport a les manifestacions convocades per CCOO i UGT Madrid, en rebuig de l'edat de jubilació als 67 anys. Ha estat en el Cercle de Belles Arts, en un acte en què han mostrat el seu suport, entre altres, la Federació Regional d'Associacions de Veïns, la Unió d'Actors, la Federació d'Associacions de Pares Giner de los Ríos, el Fòrum Social, la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública, la CECU, associacions d'Economia Social com Asalma o UPTA, Unió Madrileña de Cooperatives, Joves Verds, Pau Ara, MPDL o Sindicat Unificat de la Policia. Javier López els ha agraït el seu suport, perquè "tocar les pensions és tocar al conjunt de la societat".

Decenas de asociaciones apoyan la manifestación de hoy contra la jubilación a los 67 años.
Numerosas asociaciones de diferentes ámbitos han manifestado hoy su apoyo a las manifestaciones convocadas para hoy por CCOO y UGT Madrid en rechazo a la edad de jubilación a los 67 años. Ha sido en el Círculo de Bellas Artes, en un acto en el que han mostrado su respaldo, entre otras, la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos, la Unión de Actores, la Federación de Asociaciones de Padres Giner de los Ríos, el Foro Social, la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública, la CECU, asociaciones de Economía Social como Asalma o Upta, Unión Madrileña de Cooperativas, Jóvenes Verdes, Paz Ahora, MPDL o Sindicato Unificado de la Policía. Javier López les ha agradecido su apoyo, porque "tocar las pensiones es tocar al conjunto de la sociedad".

EUA conspira a Nicaragua amb els feixistes Montealegre i Aguirre

Els senadors nord-americans Christopher J. Dodd i Bob Corker van expressar la seva preocupació pels comicis presidencials que es celebraran a Nicaragua al novembre de 2011: "Estem interessats en conèixer com va aquest procés", va declarar Dodd durant la seva trobada amb el vicepresident del país, Jaime Morales, indicant, al mateix temps, que "no és feina dels Estats Units decidir sobre les eleccions" a Nicaragua. No obstant això, el senador nord-americà va subratllar que ja havia mantingut negociacions amb els opositors nicaragüencs, en particular, amb els ex cancellers i diputats liberals Eduardo Montealegre i Francisco Aguirre Sacasa, així com amb el dissident sandinista, Víctor Hugo Tinoco.

Per la seva part, Morales va informar que Dodd li preguntà sobre la possibilitat de reelecció de l'actual mandatari, Daniel Ortega. Segons el vicepresident, li va respondre que no ha parlat amb el líder sandinista sobre aquesta qüestió, però que "molts contemplen aquesta possibilitat sempre que sigui dins de les normes constitucionals".

Durant la seva trobada a Managua també van discutir la col.laboració dels dos països, en particular, entre les Forces Armades dels Estats en la lluita contra el narcotràfic, el tràfic il.legal d'armes i el crim organitzat. Entre d'altres temes, van tocar la situació que es va originar a Hondures després del cop d'Estat del 28 de juny contra l'expresident Manuel Zelaya: "El que va passar a Hondures és una llàstima", però actualment "les coses van millor", va dir Dodd. "És important que el poble d'Hondures no pateixi, perquè no és culpa seva que s'hagi donat un cop".

Després de la seva victòria en els comicis de 2006 el president nicaragüenc, Daniel Ortega, va proposar canviar la Constitució del seu país per augmentar el termini del mandat presidencial. Anteriorment, el Cap d'Estat es triava per a 5 anys i no podia encapçalar el país més de dues vegades en la seva carrera política. El mandat d'Ortega va començar el 2007 i s'acaba el 2012, a més, va ser president des de 1985 fins al 1990. No obstant això, el Tribunal Suprem va aprovar la nova iniciativa del líder nicaragüenc i ara el polític pot ser reelegit.

Diversos líders llatinoamericans com Hugo Chávez i Rafael Correa van fer temptatives per prolongar els seus mandats. L'ex president d'Hondures, Manuel Zelaya, també va intentar canviar la Constitució, presumptament, per seguir en el poder, el que va provocar un cop d'Estat i la seva destitució. Posteriorment alguns experts van relacionar aquest fet amb la política exterior dels EE.UU. En particular, l'ex viceministra d'Afers Exteriors d'Hondures, Patricia Valle, va acusar als Estats Units d'assistència als organitzadors del cop militar.

Senadores de EE.UU. preocupados por las elecciones nicaragüenses
Los senadores estadounidenses Christopher J. Dodd y Bob Corker expresaron su preocupación por los comicios presidenciales que se celebrarán en Nicaragua en noviembre de 2011.

"Estamos interesados en conocer cómo va ese proceso", declaró Dodd durante su encuentro con el vicepresidente del país, Jaime Morales, indicando, al mismo tiempo, que "no es trabajo de Estados Unidos decidir sobre las elecciones" en Nicaragua. Sin embargo, el senador norteamericano subrayó que ya había mantenido negociaciones con los opositores nicaragüenses, en particular, con los ex cancilleres y diputados liberales Eduardo Montealegre y Francisco Aguirre Sacasa, así como con el disidente sandinista, Víctor Hugo Tinoco.

Por su parte, Morales informó de que Dodd le preguntó sobre la posibilidad de reelección del actual mandatario Daniel Ortega. Según el vicepresidente, le respondió que no ha hablado con el líder sandinista sobre esa cuestión, pero que "muchos contemplan esa posibilidad siempre y cuando sea dentro de las normas constitucionales".

Durante su encuentro en Managua también discutieron la colaboración de los dos países, en particular, entre las Fuerzas Armadas de los Estados en la lucha contra el narcotráfico, el tráfico ilegal de armas y el crimen organizado. Entre otros temas, tocaron la situación que se originó en Honduras después del golpe de Estado del 28 de junio contra el ex presidente Manuel Zelaya. "Lo que pasó en Honduras es una lástima", pero actualmente "las cosas van mejor", dijo Dodd. “Es importante que el pueblo de Honduras no sufra, porque no es culpa suya que se haya dado un golpe".

Después de su victoria en los comicios de 2006 el presidente nicaragüense, Daniel Ortega, propuso cambiar la Constitución de su país para aumentar el plazo del mandato presidencial. Anteriormente, el Jefe de Estado se elegía para 5 años y no podía encabezar el país más de dos veces en su carrera política. El mandado de Ortega empezó en 2007 y se acaba en 2012, además, fue presidente desde 1985 hasta 1990. Sin embargo, el Tribunal Supremo aprobó la nueva iniciativa del lider nicaragüense y ahora el político puede ser reelegido.

Varios líderes latinoamericanos como Hugo Chávez y Rafael Correa hicieron tentativas para prolongar sus mandatos. El ex presidente de Honduras, Manuel Zelaya, también intentó cambiar la Constitución, presuntamente, para seguir en el poder, lo que provocó un golpe de Estado y su destitución. Posteriormente algunos expertos relacionaron este hecho con la política exterior de EE. UU. En particular, la ex viceministra de Asuntos Exteriores de Honduras, Patricia Valle, acusó a Estados Unidos de asistencia a los organizadores del golpe militar.

CCOO proposa incrementar i millorar l'ocupació femenina

CCOO proposa incrementar i millorar l'ocupació femenina com a alternativa al retard de la jubilació. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha demanat al Govern que renunciï a dur endavant l'increment de l'edat legal de jubilació dels 65 fins als 67 anys i, en el seu lloc, es fixi l'objectiu d'elevar la taxa de ocupació femenina, actualment situada en un 51%, i de millorar els salaris de les dones per augmentar els ingressos i així garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Toxo va advocar per incrementar un mínim de l'1% cada any la taxa d'activitat femenina, una mesura que tindrà "efectes molts més importants per a la Seguretat Social" que el de retardar l'edat de jubilació, durant la seva intervenció en una jornada parlamentària sobre igualtat salarial celebrada al Congrés dels Diputats.

Toxo va explicar que en l'actualitat la taxa d'ocupació masculina és del 68,1%, mentre que el femení se situa en el 51%, una situació, al seu parer, "injusta i profundament anti-econòmica" que té l'origen en pràctiques "alegals" en la contractació de dones.

Per Toxo, encara que els últims deu anys han suposat l'etapa de major creixement de l'ocupació femenina, coincideix també amb la de més "precarització de l'ocupació" per un model basat en "construcció i serveis de baixa qualitat", cosa que ha afectat especialment a les dones, que a més presenten la major incidència de treball temporal.

"La crisi afecta molt més a les dones que els homes en termes d'ocupació, una altra cosa és que el poc ocupació que s'ha generat en l'últim any hi hagi correspost a sectors i activitats més feminitzades, com els serveis socials", va assenyalar Toxo , que va advertir que "la negociació col.lectiva permetrà un" un salt qualitatiu imprescindible "en matèria d'igualtat en els pròxims sis mesos".

CCOO propone incrementar y mejorar el empleo femenino como alternativa al retraso de la jubilación

El secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha pedido hoy al Gobierno que renuncie a llevar adelante el incremento de la edad legal de jubilación de los 65 hasta los 67 años y, en su lugar, se fije el objetivo de elevar la tasa de empleo femenino, actualmente situada en un 51%, y de mejorar los salarios de las mujeres para aumentarán los ingresos y así garantizar la sostenibilidad del sistema de pensiones.

El secretario general de CCOO abogó por incrementar un mínimo del 1% cada año la tasa de actividad femenina, una medida que tendrá "efectos muchos más importantes para la Seguridad Social" que el de retrasar la edad de jubilación, durante su intervención en una jornada parlamentaria sobre igualdad salarial celebrada en el Congreso de los Diputados.

Toxo explicó que en la actualidad la tasa de empleo masculino es del 68,1%, mientras que el femenino se sitúa en el 51%, una situación, a su juicio, "injusta y profundamente anti-económica" que tiene su origen en prácticas "alegales" en la contratación de mujeres.

Para Toxo, aunque los últimos diez años han supuesto la etapa de mayor crecimiento del empleo femenino, coincide también con la de mayor "precarización del empleo" por un modelo basado en "construcción y servicios de baja calidad", lo que ha afectado especialmente a las mujeres, que además presentan la mayor incidencia de trabajo temporal.

"La crisis afecta mucho más a las mujeres que a los hombres en términos de empleo, otra cosa es que el poco empleo que se ha generado en el último año haya correspondido a sectores y actividades más feminizadas, como los servicios sociales", señaló Toxo, quien advirtió que "la negociación colectiva permitirá un "un salto cualitativo imprescindible" en materia de igualdad en los próximos seis meses".

Xina elevarà preu mínim de compra d'arròs en 2010

El principal organisme de planificació econòmica de la Xina va dir avui dissabte que el 2010 elevarà el preu mínim de compra d'arròs en les principals àrees de producció del gra fins a un 10,5 per cent. L'objectiu de l'estratègia és animar els pagesos a augmentar la producció i ajudar a que l'alça en els preus de l'arròs es produeixi de manera estable, segons la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma (CNDR).
Els preus d'adquisició estatal per l'arròs de gra rodó seran augmentats aquest any un 10,5 per cent fins als 105 iuans (15,37 dòlars) per 50 quilograms, segons la CNDR.

Així mateix, els preus per als arrossos primerencs i mitjans-tardans de l'arròs de gra llarg pujaran un 3,3 i un 5,4 per cent per assolir els 93 i els 97 iuans per 50 quilograms, respectivament.

El 2004, la Xina va començar la pràctica de comprar el gra als cultivadors a preus mínims establerts per l'estat, quan els preus del mercat van caure per sota d'un punt específic, per tal d'impulsar la producció.

Al començament d'aquest any, la CNDR va elevar els preus mínims estatals d'adquisició per al blat en les principals zones de producció d'aquest cereal.

El gener de 2009, la CNDR va augmentar els preus de compra de l'arròs al 16,9 per cent, l'increment més alt des de quan el mecanisme va entrar en vigor.

China elevará precio mínimo de compra de arroz en 2010
El principal organismo de planificación económica de China dijo hoy sábado que en 2010 elevará el precio mínimo de compra de arroz en las principales áreas de producción del grano hasta en un 10,5 por ciento.

El objetivo de la estrategia es animar a los campesinos a aumentar la producción y ayudar a que el alza en los precios del arroz se produzca de manera estable, según la Comisión Nacional de Desarrollo y Reforma (CNDR).

Los precios de adquisición estatal para el arroz de grano redondo serán aumentados este año un 10,5 por ciento hasta los 105 yuanes (15,37 dólares) por 50 kilógramos, según la CNDR.

Así mismo, los precios para los arroces tempranos y medios-tardíos del arroz de grano largo ascenderán un 3,3 y un 5,4 por ciento para alcanzar los 93 y los 97 yuanes por 50 kilógramos, respectivamente.

En 2004, China empezó la práctica de comprar el grano a los cultivadores a precios mínimos establecidos por el estado, cuando los precios del mercado cayeron por debajo de un punto específico, a fin de impulsar la producción.

A comienzos de este año, la CNDR elevó los precios mínimos estatales de adquisición para el trigo en las principales zonas de producción de este cereal.

En enero de 2009, la CNDR aumentó los precios de compra del arroz al 16,9 por ciento, el incremento más alto desde cuando el mecanismo entró en vigor.

Wal Mart la marca més cara. Santander, a la vintena posició

La consultora britànica Brand Finance ha publicat la qualificació de les 500 marques més cares del món. En ella, el primer lloc pertany a Wal-Mart, la marca s'estima en 41.400 milions de dòlars. Google ve en segon lloc darrere de la més poderosa minorista del món. Aquest any el més gran i més usat motor de cerca a Internet va progressar en pujar des del cinquè lloc, i la seva marca es va encarir en 5.000 milions de dòlars des de 29.300 milions fins a 36.200 milions de dòlars.
Coca-Cola va perdre la seva segona posició de 2009 i es va col.locar en el tercer lloc amb una marca valorada en 34.800 milions de dòlars.

A més d'aquestes companyies, la llista conté a empreses com ara IBM que fabrica i comercialitza eines, programes i serveis relacionats amb la informàtica, Microsoft, que desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics; GE, la firma multinacional d'infraestructures, serveis financers i mitjans de comunicació altament diversificada; Vodafone Telecoms, l'operador de telefonia mòbil, HSBC, una de les més grans organitzacions de serveis bancaris i financers del món, HP, la major empresa de tecnologies de la informació del món, i Toyota, el fabricant d'automòbils.

El banc espanyol Santander arriba a ser la més reeixida marca espanyola en pujar des del 41 fins al 20 lloc en la llista. En general, el sector financer es va convertir en l'esfera més favorable amb un balanç positiu estimat en 129.000 milions de dòlars.

Rússia també està present en el llistat: Sberbank ocupa el 57è lloc amb un brand de 11.700 milions de dòlars en comparació amb la posició número 147 que tenia el 2009. Gazprom, el monopoli gasístic rus; Beeline, l'operador de telefonia mòbil, i Lukoil, la companyia petroliera més gran de Rússia, també formen part de la llista.

En la qualificació anual dels més significatius bancs mundials Sberbank es troba en una de les millors classificacions instal.lant a la 15a posició contra la 23a de l'any anterior, amb un increment conjunt del valor de la marca de 160%. Mentrestant, el valor del seu principal competidor -VTB (Vneshtorgbank)- ocupa el 76° lloc, en pujar de valor només en 37%.

WAL-MART ES LA MARCA MÁS CARA DEL MUNDO
La consultora británica Brand Finance publicó la calificación de las 500 marcas más caras del mundo. En ella, el primer lugar pertenece a Wal-Mart, cuya marca se estima en 41.400 millones de dólares.

Google viene en segundo lugar detrás de la más poderosa minorista del mundo. Este año el más grande y más usado motor de búsqueda en Internet progresó al subir desde el quinto lugar y su marca se encareció en 5.000 millones de dólares desde 29.300 millones hasta 36.200 millones de dólares.

Coca-Cola perdió su segunda posición de 2009 y se colocó en el tercer lugar con una marca valorada en 34.800 millones de dólares.

Además de esas compañías, la lista contiene a empresas tales como IBM que fabrica y comercializa herramientas, programas y servicios relacionados con la informática; Microsoft, que desarrolla, fabrica, licencia y produce software y equipos electrónicos; GE, la firma multinacional de infraestructuras, servicios financieros y medios de comunicación altamente diversificada; Vodafone Telecoms, el operador de telefonía móvil; HSBC, una de las más grandes organizaciones de servicios bancarios y financieros del mundo; HP, la mayor empresa de tecnologías de la información del mundo; y Toyota, el fabricante de automóviles.

El banco español Santander llega a ser la más exitosa marca española al subir desde el 41 hasta el 20 lugar en la lista. En general, el sector financiero se convirtió en la esfera más favorable con un balance positivo estimado en 129.000 millones de dólares.

Rusia también está presente en el listado: Sberbank ocupa el 57° lugar con un brand de 11.700 millones de dólares en comparación con la posición número 147 que tenía en 2009. Gazprom, el monopolio gasístico ruso; Beeline, el operador de telefonía móvil; y Lukoil, la compañía petrolera más grande de Rusia, también forman parte de la lista.

En la calificación anual de los más significativos bancos mundiales Sberbank se encuentra en una de las mejores clasificaciones instalándose en la 15ª posición contra la 23ª del año anterior, con un incremento conjunto del valor de la marca de 160%. Mientras, el valor de su principal competidor —VTB (Vneshtorgbank)— ocupa el 76° lugar al subir de valor sólo en un 37%.

EUA investigarà amb més mitjans els delictes financers

Per a recuperar l'economia, danyada per la crisi global, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha llançat una iniciativa per crear una comissió que investigui els delictes financers.
Aquesta mesura ve provocada pel creixent nombre de estafes financeres, trampes hipotecàries i escàndols amb bons per als empleats de Wall Street. Només en aquest any més de 7.000 persones han comès crims financers. La nova comissió comptarà amb més de 20 agències federals, entre elles, l'FBI, el ministeri de finances, el comitè comercial i fins a la inspecció de correu. No obstant això, segons alguns, la recessió econòmica està lluny d'acabar.

"Actualment en la nostra societat veiem molta desigualtat. I aquesta divisió va creixent, cal parlar d'això en tots els nivells. Si la situació segueix així, crec que anem a tenir una altra crisi, perquè les mesures necessàries per prevenir-la no s'han elaborat encara. També ha sorgit un moviment populista que té una actitud negativa cap a les iniciatives del Govern. Una part de la societat té accions que els porten bilions de dòlars, mentre que una altra part no té res. Seguir vivint així com si no hagués passat res, és impossible. Crec que estem entrant en un període d'escissió", va dir l'escriptor nord-americà Les Leopold.

EE.UU. INVESTIGARÁ CON MÁS MEDIOS LOS DELITOS FINANCIEROS

Rara recuperar la economía, dañada por la crisis global, el presidente de Estados Unidos, Barack Obama, ha lanzado una iniciativa para crear una comisión para investigar los délitos financieros.

Esta medida viene provocada por el creciente número de estafas financieras, trampas hipotecarias y escándalos con bonos para los empleados de Wall Street. Sólo en este año más de 7.000 personas han cometido crímenes financieros. La nueva comisión contará con más de 20 agencias federales, entre ellas, el FBI, el ministerio de finanzas, el comité comercial y hasta la inspección de correo. Sin embargo, según algunos, la recesión económica está lejos de terminar.

“Actualmente en nuestra sociedad vemos mucha desigualdad. Y esta división va creciendo, hay que hablar de eso en todos los niveles. Si la situación sigue así, creo que vamos a tener otra crisis, porque las medidas necesarias para prevenirla no se han elaborado todavía. También ha surgido un movimiento populista que tiene una actitud negativa hacia las iniciativas del Gobierno. Una parte de la sociedad posee acciones que les traen billones de dólares, mientras que otra parte no tiene nada. Seguir viviendo así como si no hubiese pasado nada, es imposible. Creo que estamos entrando en un período de escisión”, dijo el escritor estadounidense Les Leopold.

OMS: L'obesitat ha assolit proporcions epidèmiques a nivell mundial

El sobrepès i l'obesitat es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. L'índex de massa corporal (IMC) -pes en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres (kg/m2) - és un índex utilitzat sovint per a classificar el sobrepès i l'obesitat en adults. L'OMS defineix la sobrecàrrega com un IMC igual o superior a 25, i l'obesitat com un IMC igual o superior a 30.

L'obesitat sol ser el resultat d'un desequilibri entre les calories ingerides i les calories gastades

L'augment del consum d'aliments molt rics en calories sense un augment proporcional de l'activitat física produeix un augment de pes. La disminució de l'activitat física produeix igualment un desequilibri energètic que desemboca en l'augment de pes.

La obesidad ha alcanzado proporciones epidémicas a nivel mundial
El sobrepeso y la obesidad se definen como una acumulación anormal o excesiva de grasa que puede ser perjudicial para la salud

El índice de masa corporal (IMC) –peso en kilogramos dividido por el cuadrado de la talla en metros (kg/m2)– es un índice utilizado frecuentemente para clasificar el sobrepeso y la obesidad en adultos. La OMS define el sobrepeso como un IMC igual o superior a 25, y la obesidad como un IMC igual o superior a 30.

La obesidad suele ser el resultado de un desequilibrio entre las calorías ingeridas y las calorías gastadas

El aumento del consumo de alimentos muy ricos en calorías sin un aumento proporcional de la actividad física produce un aumento de peso. La disminución de la actividad física produce igualmente un desequilibrio energético que desemboca en el aumento de peso.

Israel llança nova generació d'aeronaus no tripulades

Una nova generació de vehicles aeris no tripulats (UAV sigles en anglès) va ser posada en ús el dia d'avui per la Força Aèria Israeliana (FAI).
"El llançament d'aquest avió és un altre esdeveniment important en el desenvolupament dels vehicles aeris no tripulats", va dir el comandant de FAI, Ido Nehoshtan, en la cerimònia d'entrega celebrada avui a la Base Tel-Nog de la Força Aèria al sud de Tel Aviv.

Israel lanza nueva generación de aeronaves no tripuladas
Una nueva generación de vehículos aéreos no tripulados (UAV siglas en inglés) fue puesta en uso el día de hoy por la Fuerza Aérea Israelí (FAI).

"El lanzamiento de este avión es otro acontecimiento importante en el desarrollo de los vehículos aéreos no tripulados", dijo el comandante de FAI, Ido Nehoshtan, en la ceremonia de entrega celebrada hoy en la Base Tel-Nog de la Fuerza Aérea al sur de Tel Aviv.