diumenge, 13 de novembre de 2011

Les empreses estalvien gairebé 70.000 llocs de treball amb les hores extres que no paguen

Els assalariats espanyols realitzen un total de 5,2 milions d'hores extres a la setmana, de les quals les empreses només paguen prop de la meitat, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Cada setmana els treballadors realitzen 2.363.400 hores extraordinàries per les que no són remunerats per les seves empreses, el que suposa un total de 67.526 jornades laborals completes de 35 hores setmanals. Així, les hores extres no pagades pels empresaris equivalen a la feina de gairebé 70.000 ocupats a temps complet, segons dades del tercer trimestre del 2011.

En l'últim any un 9,7% més d'hores extres

A més, en l'últim any la xifra d'hores extra no pagades s'ha incrementat gairebé un 10% (9,7%), mentre que el temps addicional que sí que és remunerat s'ha reduït un 2,7%.

El sector en què es realitzen un major nombre d'hores extra sense remuneració és el del comerç i la reparació de vehicles, amb 374.700 hores addicionals a la setmana. A continuació se situa l'hostaleria (282.000 hores) i les activitats financeres i d'assegurances (237.800 hores).

És precisament el sector financer i d'assegurances en el que una major part de les hores extra no són remunerades (el 91,8%).

També registren un percentatge molt elevat altres sectors com l'educació (86,3%), la informació i les comunicacions (77,6%) o les activitats professionals, científiques i tècniques (69,8%).

ICV-EUiA: 'Rescatem les persones, no els bancs. Que pagui més qui més té'

L’acte central de campanya d'ICV-EUiA, amb les intervencions del professor de la UAB Albert Recio, el president del grup municipal, Ricard Gomà, i el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, l’ha presentat el conseller de districte i candidat a les generals d’ICV-EUiA a Nou Barris, Pere Fernández, explicant que la coalició ha optat per la proximitat amb actes temàtics, als quals intervé un(a) convidat(da) social que audita políticament el grau de compliment del contracte amb la ciutadania signat al març de 2008 (programa de les anteriors eleccions generals) i de la proposta de contracte 2011-2015 (programa electoral per les eleccions del 20-N).

Fernández ha agraït el treball dels equips de campanya, de candidat/es i direccions d’ICV-EUiA i dels i les convidats(des) socials que, amb una auditoria política crítica, rigorosa i honesta, estan possibilitant aprenentatge, complicitats i innovació política. També ha aprofitat per a respondre a les declaracions antidemocràtiques i estigmatitzadores de Duran i Lleida respecte de Nou Barris i de les esquerres. A l’acte s’ha recordat i homenatjat a Trini Gallego que, com milers de persones, expressen la dignitat de la política.

El primer ponent, el professor d’Economia i dirigent veïnal de Nou Barris i la FAVB, Albert Recio, ha donat eines pedagògiques per entendre la crisi i per a entendre les diferents respostes possibles a la mateixa (la resposta neoliberal i la resposta social d’esquerres). Des del rigor ha explicat el problema del deute, dibuixant el deute privat, i no el públic, com el més important i preocupant. Ha caracteritzat els problemes estructurals de l’economia catalana i espanyola i ha explicat les necessitats de canvis en el model productiu, el model energètic i la formació professional. Canvis que no es poden abordar sense una reforma fiscal i del sistema financer. Recio ha qualificat la proposta d’aquestes dos reformes com “autèntiques batalles culturals i polítiques.”

Ricard Gomà, per la seva part, ha felicitat la campanya electoral que es desenvolupa a Nou Barris, ha engrescat a mobilitzar a la gent d’esquerres, ha explicat diferents aspectes d’involució política i social del govern de dretes de la ciutat de Barcelona i ha situat diferents propostes d’ICV-EUiA per a fer front a les conseqüències de la crisi, com són la lluita contra l’atur i la defensa del dret a l’habitatge.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha qualificat les declaracions de Duran i Lleida com pròpies d’un dretanós, carca i masclista. Ha fet un repàs pels temes d’actualitat, ha fet un balanç de la involució política i social de Catalunya amb les polítiques del govern Mas i ha caracteritzat els temes claus que seran decisius en la propera legislatura espanyola, i que ens juguem a les eleccions del 20-N: democràcia o poder dels mercats, les relacions Catalunya-Espanya, la consolidació del procés de pau a Euskadi, l’evolució d’Europa i el model neoliberal o social de sortida de la crisi. Ha conclòs la seva intervenció fent una crida, en homenatge a Trini Gallego, a que els hereus del franquisme, que la va empresonar a ella, la mare i l’avia, no guanyin les eleccions del 20-N.

L’acte s’ha conclòs amb una crida a fer del 20-N una carrega de vots, una carrega de piles, per a continuar, a partir del 21-N treballant amb la màxima força possible.

Les empreses de Urdangarin van disparar els ingressos amb ell a Nóos "sense ànim de lucre"

Nóos Consultoria Estratègica SL, una de les dues empreses d'Iñaki Urdangarin investigades pel jutge del cas Palma Arena, va disparar de manera fulminant ingressos i beneficis quan el duc de Palma es va incorporar a l'Institut Nóos, una entitat sense ànim de lucre amb la qual la mercantil de l'aristòcrata comparteix parcialment denominació. De facturar 0 euros el 2002, la consultora va saltar a 0,7 milions el 2003 ja 1,45 al següent any, coincidint amb l'inici de la pluja de diners oficial que va permetre a Institut Nóos captar més de cinc milions d'euros del Govern balear i la Generalitat valenciana en tres anys (2004-2006).

Segons els investigadors del cas, Urdangarin facturar a Institut Nóos una quantitat no inferior a 1,5 milions a través de Nóos Consultoria i de Aizoon SL, una altra consultora nascuda com immobiliària, igualment investigada pel jutge i en què comparteix participacions amb la seva dona , Cristina de Borbó. D'acord amb els balanços dipositats en el Registre Mercantil, ambdues companyies van ingressar en el quadrienni 2003-2006 un total de 5,04 milions d'euros i van aconseguir un benefici net conjunt de 1,3 milions. El jutge sosté que Urdangarin i el seu número dos en Institut Nóos, l'imputat Diego Torres, van crear un entramat societari per "apoderar-se" de fons procedents de l'erari públic i destinats, en teoria, a l'organització de fòrums sobre turisme i esport. Torres segueix figurant com a administrador únic de Nóos Consultoria Estratègica SL.

Entre 2003 i 2006, Nóos Consultoria i Aizoon van sumar 1,3 milions de benefici


Constituïda l'octubre de 2001, el primer balanç de Nóos Consultoria accessible per via telemàtica és el de 2002. L'últim correspon a 2007. Dels posteriors 2008, 2009 i 2010 Nóos Consultoria no dipositar comptes fins al juny d'aquest any, i així consta en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). En aquesta data, el jutge ja investigava els negocis generats al voltant d'aquesta "espècie d'ONG" nucleada al voltant de Urdangarin i el actual president, Diego Torres, va desviar presumptament fons d'origen públic al paradís fiscal de Belize.
Floriment empresarial

És aquest primer balanç del 2002, típic d'una societat inactiva per l'absència de dades comptables, el que assenyala que la xifra de negoci de Nóos Consultoria ascendir en l'exercici a 0 euros. La florida empresarial de la societat va començar el 2003, una vegada que el gendre del rei va desembarcar com "gerent" a l'Institut Nóos, segons el relat davant el jutge del seu llavors número dos i després successor al capdavant de l'organització solidària.

La facturació de les dues en el quadrienni va superar els cinc milions

El 2003 i amb tres assalariats, Nóos Consultoria ingressar 720.613 euros i va declarar beneficis nets per 110.727 euros. El 2004, moment en què Urdangarin va ascendir al càrrec de president d'Institut Nóos, la companyia va demostrar una altíssima rendibilitat: amb una plantilla declarada de nou empleats, va facturar 1.455.557 euros i va obtenir 487.793 en guanys després d'impostos.

Va ser el 2004 quan Institut Nóos es va fer amb el seu primer conveni públic conegut sense aparent ànim de lucre:
El va subscriure amb la Generalitat valenciana per muntar l'anomenada València Summit, una cimera sobre les sinergies turístic-esportives que en tres edicions anuals van reportar a l'entitat més de 2,7 milions d'euros. En total, Nóos Consultoria SL va ingressar en el quadrienni 2003-2006 un muntant molt proper a quatre milions (3.959.803 euros) i va anotar 612.272 euros en benefici net. I si el 2006 la seva facturació va superar el milió d'euros, el 2007 va caure a la meitat: 563.559 euros.

Els anys en què Urdangarin va romandre lligat a Institut Nóos representar també un període d'esplendor per Aizoon SL, una altra consultora fundada originàriament el febrer de 2003 com immobiliària i en la qual el duc comparteix participacions amb la seva dona.

La primera no va presentar els comptes dels últims tres anys fins al juny

El 2004, el primer exercici del qual hi ha informació comptable accessible, Aizoon SL va facturar 333.288 euros i va comptabilitzar un resultat net de 261.356 euros. A l'any següent, i seguint la pauta de Nóos Consultoria, Aizoon augmentar ingressos i beneficis: la seva xifra de negoci es va situar en 564.267 euros i els seus guanys després d'impostos van arribar a 396.348 euros. El 2006, quan Urdangarin va abandonar formalment el mes de juny Institut Nóos per incorporar-se al consell de Telefónica Internacional -de la que cobra un milió d'euros a l'any-, els comptes de Aizoon van caure: facturar 189.930 euros i va reflectir guanys per només 3478 euros.

A l'any següent va remuntar en ingressos (733.282 euros) i en beneficis (282.292 euros) abans d'entrar en fase de caiguda: el 2008 va reflectir pèrdues per 4.027 euros i el 2009, guanys per només 13.724 euros. A l'abril d'aquest any, els ducs s'havien traslladat a Washington. I el jutge ja havia començat a investigar.

Segons fonts de la Casa Reial, Aizoon és la societat patrimonial dels ducs de Palma. Però els seus balanços no reflecteixen cap actiu el valor s'aproximi als sis milions que, segons diferents informacions, val el palauet barceloní del matrimoni.

Montins (EUPV-EV): “És necessària una banca pública”

La cap de llista d'EUPV-EV al Congrés dels Diputats, Herminia Montins, considera prioritari per a la reactivació econòmica que el sistema financer recupere la seua capacitat per a intermediar entre l'estalvi i les necessitats d'inversió de les empreses i el consum dels ciutadans i ciutadanes. Montins afirma que el propi sistema neoliberal s'ha enfonsat amb el sistema financer: “La banca privada no facilita crèdit i està ofegant l'economia de l'estat espanyol, és necessari i urgent la creació d'una Banca Pública”, i afegeix, “sense aquesta no serà possible redirigir els recursos cap als sectors d'interès general del nou model productiu”.

Montins, afirma que el que ha de caracteritzar una Banca Pública és el predomini del criteri de rendibilitat social, un model de gestió que excloga qualsevol operació especulativa, i la participació democràtica en la gestió del Banc dels impositors, i dels treballadors i treballadores.

“Les principals mesures d'EUPV-EV, en matèria financera, són la transformació de les Caixes d'estalvis en un Sistema de Banca Pública, mitjançant la seua nacionalització, recuperació del Banc de Crèdit Hipotecari, Banc de Crèdit Local, renacionalització de la Caixa Postal d'Estalvis i constitució en totes les autonomies a partir de l'Institut de Crèdit Local d'Agències Públiques d'Inversió”, reclama la cap de llista al Congrés.

La candidata finalitza assegurant que defensarà al Congrés dels Diputats la reforma de l'actual legislació per garantir els drets dels impositors i els clients de les institucions financeres.

Joan Coscubiela apel.la als decebuts per Zapatero: "Nosaltres ni callarem ni els fallarem"

El cap de llista d’ICV-EUiA per a les eleccions generals, Joan Coscubiela, ha fet una crida a “tota la gent que creu que Rodríguez Zapatero els ha fallat, perquè hi ha una alternativa d’esquerres, ICV-EUiA. Nosaltres ni callarem ni fallarem, no perquè fem promeses d’aquelles que s’emporta el vent, sinó perquè formem part d’una estirp de titans, de gent com el Cipriano Garcia, l’Àngel Rozas, el Gregori López Raimundo i tanta i tanta altra gent que mai va callar i mai va fallar a la seva gent”.

En l’acte central de campanya celebrat a les Cotxeres de Sants amb més de 700 persones, Coscubiela ha afirmat que “la dreta espanyola i catalana pot guanyar el 20 de novembre, i no perquè presentin solucions a la crisi, sinó perquè Rodríguez Zapatero ha desmotivat la ciutadania i els aplanat el camí”. “A aquesta gent desmotivada i decebuda, els demano que agrupin el vot de les esquerres en la gent progressista, que no fallarà ni callarà, en la gent d’ICV-EUiA”, ha dit Joan Coscubiela.

“I no cridarem el vot de la por a la dreta, perquè això ja no serveix, nosaltres el que fem és demanar a la gent que voti en favor d’una candidatura que pot oferir un futur d’esperança”. Coscubiela ha volgut deixar clar que “si el dia 20 de novembre la majoria silenciosa calla, els que parlaran i decidiran seran la minoria poderosa del país”.

“El problema de Rodríguez Zapatero no és que no ha sabut donar resposta a la crisi, sinó que a la primera legislatura ja es va instal·lar en la cultura especulativa, el 2004 ja es va pujar a l’ona de la bombolla immobiliària, i va començar a fer surf sobre la cresta de l’especulació”, ha dit Coscubiela. “El més greu és que Rodríguez Zapatero va dur a terme polítiques de dretes, i mai l’esquerra pot transformar la societat aplicant polítiques de dretes”.

“Jo ja sé que PP i PSOE i CIU no són el mateix, però malauradament la ciutadania els ha vist al Congrés votant el mateix, en molts temes vinculats a la democràcia, com la reforma de la Constitució, i això és greu”, ha assegurat Coscubiela.

Respecte el debat de candidats d’ahir, Coscubiela ha afirmat que hi ha politics que defugen del debat de sortides per a la crisi, com Duran i Lleida, “tampoc ens ha d’estranyar que si creu que el problema de Catalunya són la gent de L’Hospitalet i Nou barris no vulgui discutir amb un xava de la Barceloneta com jo”.

“Queda clar que no volen confrontar les nostre propostes. I d’altres fan de la desmemòria de la gent la seva arma política, volen que la gent oblidi les politiques que han fet. Repeteixen paraules màgiques com si això fos prou per sortir de la crisi”.“I el que calen ara són noves sortides i propostes, perquè si ens descuidem ens tornaran a muntar un pelotazo urbanístic amb un projecte semblant a Les Vegas. És una vergonya que quan encara no s’ha digerit la bacanal especulativa, amb 21 desnonaments per dia, ja estiguin intentant muntar la nova bombolla immobiliària”, ha dit Coscubiela.

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha alertat que “amb indignar-se no n’hi ha prou, cal fer política perquè si no las fas te la fan. L’espai que deixin els indignants a l’esquerres l’ocuparan els interessos dels lobbies per defensar els seus interessos”.

“Cal que optem per una nova democràcia, que pren decisions en funcions dels interessos de la gent”. “Entre el gris i el verd hem de dir verd, per generar ocupació i canviar model productiu, cal redistribució i no retallades, i per això cal tenir més presència al Congrés dels Diputats”, ha afirmat.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha criticat les darreres declaracions de Duran i Lleida en què “va parlar de la gent dels barris de L’Hospitalet i Nou Barris com a “rarets”, expressant la seva concepció carca i conservadora de la política”. Miralles ha atribuït l’atur a la reforma laboral, les retallades i les polítiques d’ajust dur, i ha denunciat que “la dreta vol més patiment per la gent treballadora amb més polítiques dures”.

Per la seva banda el candidat d’ICV-EUiA al Senat, Jordi Guillot, ha recordat el posicionament de la coalició a favor de la reforma del Senat, perquè “tal i com funciona ara, és només una cambra de segona lectura, i per tant no té massa sentit, però en un Estat plurinacional, federalitzant com volem, un Senat sí que té sentit”. “Ens cal una cambra de les persones, el Congrés, i una cambra dels territoris, el Senat, i aquesta reforma és inajornable”.

El coordinador de Joves d’Esquerra verda, Miguel Díaz, ha criticat les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, en què va censurar “la política de la pancarta”: “si no es capaç de governar per a la majoria que està patint les retallades i que es manifesta, llavors ens trobarà plantant cara”.

L’acte ha estat presentat per l’actor Alex Batllori, i ha comptat amb la música de Big Mama i la intervenció de l’escriptor Jordi Coca, a més dels caps de llista per Tarragona, Alba Benedicto, Girona, Marc Vidal, i Lleida, Josep M. Carles, entre d’altres.

Defensem Cuba reclama al Raval la llibertat dels 5

Defensem Cuba va sortir ahir de nou al carrer, a la Rambla del Raval de Barcelona, per exigir justícia per als Cinc cubans, Gerardo Hernández, Antonio Guerrero, Fernando González, Ramón Labañino, i René González, com ve fent cada dia 12 de mes, per recordar el dia que van ser detinguts, i per exigir justícia per als Cinc, que compleixen condemnes als Estats Units després d'un judici arreglat supeditat a la ultradreta cubana-americana, per ser cubans i ser antiterroristes, que buscaven esbrinar i evitar els atemptats que aquests grups terroristes de Miami organitzaven contra Cuba.

En els més de 13 anys de captiveri que porten s'han violat reiteradament els seus drets fonamentals i els dels seus familiars, com és, no concedir visats a Adriana Pérez dona de Gerardo Hernández i Olga Salanueva dona de René González per visitar els seus esposos, ni una sola vegada en tots aquests anys.

I encara que René González ha complert la condemna imposada i ha sortit de la presó, no se li permet tornar a Cuba amb la seva família i se li segueix castigant obligant-lo a romandre en el Districte Sud de la Florida dels 3 anys de llibertat supervisada, allà on aquests grups terroristes resideixen, com la mateixa jutge va reconèixer en la sentència, que suposa un greu perill per a la seva vida, com es garantirà la integritat física de René enmig d'un ambient que genera inseguretat?

Cayo Lara: "El PSOE està trencat. Als socialistes els demano el vot a pit descobert "


IU demana el vot en aquestes eleccions als votants socialistes als quals el PSOE ha deixat pel camí. Cayo Lara (Argamasilla de Alba, Ciudad Real, 1952), exlíder sindical agrari, veterà dirigent del PCE i avui candidat de la tercera força política espanyola a la Presidència del Govern, mira cap a aquest electorat. Fa sis mesos, en les municipals, Espanya va girar radicalment cap al PP. Què li fa pensar que els ciutadans volen polítiques d'esquerra?
Resposta. Una part de la base del PSOE, que ha estat defraudada, està pensant què fer. A aquest sector ens dirigim.

P. Durant anys va ser el PSOE el que pescava vots al calador d'IU. Han girat les tornes?

R. El PSOE ho feia amb trampa. Amb una llei electoral injusta, demanava el "vot útil" cridant "que ve la dreta!". La diferència és que nosaltres no hem fet una llei trampa. L'hi demanem a pit descobert i amb sinceritat. Els diem que nosaltres no els anem a defraudar. El vot útil avui, per aturar a la dreta al Parlament, és el d'IU. Al PSOE, cada vegada que obri la boca contra les polítiques del PP, li diran: "Vostès van fer això mateix fins ahir". Han quedat desautoritzats per fer oposició.

P. La crisi a Extremadura, on IU va fer pujar al Govern el PP contra el criteri de la direcció federal, li va deixar alguna lliçó?

R. Lliçons, no. El que deixa és un contrarietat. Jo no trec cap altra reflexió d'aquest tema. És aigua passada per a nosaltres. Els companys es van equivocar. No es tornarà a produir.

P. Els seus companys van aplicar en la pràctica el discurs que vostè va fer durant tota la campanya de les municipals: "PP i PSOE són el mateix". En vista del que va passar, va a revisar aquest discurs?

R. No, no anem a revisar aquest discurs. Nosaltres amb el PP estem en les antípodes.

P. Llavors PSOE i PP no són el mateix?

R. Les polítiques són les que defineixen. La immensa majoria de les polítiques de PP i PSOE -les mesures econòmiques, la prohibició de la jurisdicció universal, el finançament a l'Església, la guerra de Líbia- són coincidents. Perquè la política general la marca l'UE i és una política neoliberal.

P. I, si la política és la mateixa, per què donar suport a un és acceptable i l'altre és inacceptable? La diferència està en les sigles?

R. A veure, amb el PP sempre vam estar a anys llum. El PSOE ha anat deixant les polítiques socialdemòcrates i s'ha abraçat a l'arbre del neoliberalisme. En l'últim període de Zapatero l'abraçada ha estat completa. És més, jo crec que o hi ha una revolució dins del PSOE de la qual surtin dues organitzacions o no tindran possibilitat de salvar la situació.

P. Espera que el PSOE es parteixi en dos?

R. Jo crec que està trencat ja. I qualsevol cosa que sigui bona perquè avanci l'esquerra alternativa... Quan la socialdemocràcia renúncia a fer política socialdemòcrata, abandona uns principis que o els reprenen o els reprendrà altra gent. El que han fet és renunciar a l'essencial.

P. Si el PSOE necessités a IU per conservar el Govern, posarien alguna condició?

R. A això ja ha renunciat el PSOE.

P. Li pregunto a vostè. Donarien suport al PSOE per evitar un Govern del PP?

R. És que la hipòtesi no existeix. Com que no existeix, no vull parlar d'ella. La pregunta és si el PSOE està disposat a signar amb IU un programa d'esquerra alternativa en el cas que nosaltres fóssim majoria. Ens donaria el PSOE el vot per a forjar-la...?

P. Creu de veritat possible que IU tingui més vots que el PSOE?

R. Bé, les urnes estan buides. Nosaltres no anem a renunciar al nostre programa. Si algú vol entendre's amb nosaltres serà amb aquests paràmetres, no anirem nosaltres a entendre'ns amb polítiques neoliberals. Aquesta situació no es donarà.

P. Si tenen grup parlamentari, serà vostè el portaveu?

R. Això encara està per decidir.

P. Voldria ser-ho?

R. No ho sé, la decisió la prendrà l'organització.

P. Si el pròxim Govern, davant d'un hipotètic risc d'intervenció d'Espanya, demana el suport de tots els partits a un pla de retallades, li donaria suport IU?

R. No. A un pla de retallades, en cap cas. Donaríem suport un pla de lluita contra el frau i una reforma fiscal progressiva perquè els recursos que estan mafiosament en unes poques mans, humiliant a les democràcies, passin a mans dels Estats.

P. Per crear ocupació, inversió pública o ajuda a empreses?

R. IU té un pla per crear tres milions de llocs de treball en tres anys, per les dues vies: Ocupació pública i 4.500 milions en ajudes a la contractació a pimes i autònoms, sempre a condició que redueixin la jornada a 35 hores.

P. Posi'm exemples d'empreses privatitzades que IU vulgui recuperar per a l'Estat.

R. El sector de l'energia, telecomunicacions, el sector naval...

P. Quines empreses?

R. Doncs podem parlar de Telefónica, Endesa, Iberdrola... Pot haver desenes. Han de tornar a ser públiques. No de la nit al dia, però en un procés. I, per descomptat, la banca pública.

P. Nacionalitzant les caixes?

R. Bé, és un mecanisme. L'ICO i les caixes d'estalvi.

P. Proposen duplicar el salari mínim, les pensions mínimes, jubilació als 60 anys ... Hi ha diners per això?

R. Com no hi haurà diners, si només combatent amb més mitjans el frau fiscal es podrien recaptar cada any 70.000 milions? La riquesa està creada, hi és, el problema és que s'ha concentrat en unes poques mans.

P. Demanen un impost sobre el luxe. En quins productes?

R. Iots, cotxes luxosos, joies... Fixeu-vos, durant la crisi s'ha reduït el consum però s'ha incrementat el dels productes de luxe. Quines coses, no?

P. La moratòria en els desnonaments, en quins casos?

R. En els de qui es queda a l'atur i no pot pagar. Partint de la idea que la hipoteca és lleonina perquè no es va intervenir, perquè l'Estat no va fer els seus deures. Proposem que a aquesta gent durant cinc anys se'ls cobri només un lloguer modest.

P. El pròxim Govern ha de fer algun gest cap a ETA?

R. En tot cas, un gest cap als éssers humans.

P. Apropament de presos?

R. L'allunyament de presos té un sentit amb l'existència d'ETA, amb la no existència d'ETA, és una injustícia. Una mica d'humanitat s'ha de tenir. La democràcia ha de tenir humanitat. L'Estat ha de ser generós.

P. El 15-M estarà al Parlament, a través d'IU, encara que "no els representi"?

R. Jo crec que molta gent del 15-M se sentirà representada per IU. Hi ha una part que rebutja a la classe política, però és que nosaltres no ens sentim classe política a l'ús.

P. Es per a pensar en les raons dels que es van a abstenir o votar en blanc?

R. Tindran les seves raons. El problema és si encerten. No li fan cap mal al poder econòmic, ni als corruptes, ni als Botins, ni als especuladors. Tots aquests són feliços amb que la gent voti nul, blanc o s'abstingui.

P. Què hauria fet IU per frenar la repressió a Líbia?

R. Diplomàcia. Pressió econòmica. I no haver-li donat tantes abraçades al dictador Gaddafi. El van tenir en palmetes tots els hipòcrites que després resulta que pel petroli han anat a carregar-se'l. El que estan creant és més odi en el món per purs interessos econòmics de l'Imperi. Si és que l'Imperi no ha canviat, segueix sent el de sempre ...

P. Algun dia introduirà IU un matís en el seu suport al règim cubà?

R. El bloqueig a Cuba és el major atac als drets humans. I drets humans també són que la gent mengi, que els nens vagin a l'escola, que tinguin salut. En tot això Cuba té el nivell més alt del seu entorn.

P. Vostè creu que hi ha presos polítics a Cuba?

R. És que hi ha dissidències i dissidències. No es pot assetjar a un país, que hi hagi gent recolzant aquest setge i després presentar-los com presos polítics. Tinc un dubte raonable sobre certs presos polítics. De coses que no conec a fons prefereixo no opinar, però amb això dels presos el que veig és molt muntatge, eh? Jo tinc ganes d'anar a Cuba per informar-me de com està l'assumpte.

Mor una altra dona per les retallades sanitàries de CiU, després de deambular per quatre hospitals

Una dona de Girona afectada d'un vessament cerebral (aneurisma) va realitzar un periple per quatre hospitals públics de Catalunya durant 65 hores fins que va ser intervinguda. En aquest temps, entre el 7 i el 10 de setembre d'aquest any, la pacient va patir dos nous sagnats que van agreujar el seu estat i va morir al cap de sis dies de ser operada. La família atribueix la mort a les retallades en sanitat i es querella contra responsables de la Vall d'Hebron.

La família ha presentat una querella als jutjats de Barcelona contra el gerent de l'hospital Vall d'Hebron i contra el cap del servei de neurocirurgia d'aquest centre, als quals imputa un delicte contra els drets individuals dels ciutadans, per no garantir la atenció sanitària de la pacient, i un altre de denegació d'assistència sanitària a què estan obligats aquests professionals.

La Generalitat de Catalunya, titular dels quatre hospitals pels quals va passar la dona, defensa la seva actuació i considera que la pacient va rebre el tractament que necessitava i que no es va produir cap disfunció. L'hospital Vall d'Hebron ha declinat fer qualsevol valoració al conèixer que la família estudiava emprendre accions legals. La querella ha estat redactada per l'advocat Rafael Núñez en nom del marit i de les dues filles de la víctima, Natalia i Carmen Fortes.

Els fets d'aquest cas es van iniciar la matinada del passat 7 de setembre, quan María del Carmen Mesa Nozal, de 65 anys, es va despertar amb un intens mal de cap i pèrdua de consciència, dos dels símptomes habituals de l'aneurisma. Va ser traslladada des del seu domicili de la localitat gironina de Tossa de Mar a l'hospital de Blanes, on va ingressar a les 5.10. A la vista d'aquests símptomes i la impossibilitat de tractar-la en un centre amb recursos limitats com aquell, la van derivar a l'hospital Josep Trueta, la referència sanitària a la província de Girona. Allà va ingressar a les 17:10. Se li van realitzar diverses proves i es va concloure que patia un "aneurisma d'artèria comunicant anterior trencat amb extensió a parènquima i coàgul intraventricular", segons el comunicat assistencial.

Segons la querella, els metges del Josep Trueta van explicar als familiars la urgència de l'operació, però van advertir que no podien realitzar-la perquè aquest hospital "es trobava afectat per la recent reordenació dels serveis establerta des del departament de Salut de la Generalitat [ popularment coneguda com a política de retallades sanitaries]", segons especifica el text.


Després d'aquesta reorganització, el protocol aplicable "obligava a tractar aquest tipus de patologies agudes (amb sagnat) al centre de referència fixat al mapa sanitari, en aquest cas, l'hospital Vall d'Hebron" de Barcelona, ​​segons la querella.

La pacient va arribar en ambulància a aquest tercer hospital a les 17.29 del 7 de setembre, amb un diagnòstic que determinava un grau quatre en la taula de Fisher, el més greu de tots. Aquest barem quantifica l'afectació de l'hemorràgia subaracnoïdal, que és com s'anomena l'aneurisma. Va ingressar a la UCI i se li van realitzar noves proves, però no va ser intervinguda "perquè els quiròfans de l'hospital de la Vall d'Hebron estaven tancats", diu la querella. Els neurocirurgians van dir a la família que l'operació es faria l'endemà.

Aquest hospital disposa de 39 quiròfans ordinaris i sis d'urgències. Segons la querella, des del passat abril "havien deixat de funcionar a la tarda els quiròfans ordinaris que a l'hospital de la Vall d'Hebron venien fent des de feia més d'una dècada". Aquesta circumstància, "unit al fet d'haver passat aquest hospital a ser centre de referència a Catalunya en situacions d'urgència com aquesta, va provocar el col·lapse assistencial que impossibilitar prestar l'assistència urgent que aquesta tarda necessitava la senyora Mesa", diu la querella.

El matí del 8 de setembre la pacient va ser traslladada sedada a quiròfans per realitzar-li una embolització, consistent en un segellat per impedir l'ingrés del flux de sang arterial i aturar el vessament. No va poder-se dur a terme per falta de mitjans, segons l'informe d'epicrisi de l'hospital Vall d'Hebron que acompanya la querella. "A la sala en què podem realitzar l'angiografia no disposem del sistema road mapping per la qual cosa no es pot realitzar el tractament endovascular" es diu.

La querella considera que "la precarietat de mitjans va quedar evidenciada" i es van vulnerar així els drets cívics de la malalta, en no poder ser atesa.
La família creu que en aquest moment es l'hauria d'haver traslladat, però els metges no ho van fer i van ajornar l'operació per al dia següent, 9 de setembre. La tarda del dia 8 la dona va patir dos nous sagnats i els metges van informar a la família del risc.

El 9 de setembre l'operació tampoc es va realitzar perquè no hi havia quiròfans i va ser llavors quan se la va traslladar a l'hospital Clínic de Barcelona "donat el risc de nou sagnat", segons l'informe mèdic de la Vall d'Hebron. Al final la intervenció es va produir a les 23.34 del dia 9. El comunicat mèdic del Clínic recorda que va ingressar "en no ser possible tractament endovascular" al centre del qual procedia. A les 12.32 del 10 de setembre va tornar a la Vall d'Hebron i va morir el dia 16.

Cronologia del cas

- Hospital de Blanes. Ingrés a les 5.10 del 7 de setembre amb pèrdua de consciència i pal·lidesa. Derivació.

- Hospital Josep Trueta de Girona. Ingrés a les 17/10. Diagnòstic d'aneurisma. Derivació.

- Hospital Vall d'Herbón de Barcelona. Ingrés a l'UCI a les 17.29. L'operació s'ajorna al dia següent per falta de quiròfan. El matí del dia 8 es torna a ajornar la intervenció per al dia següent per falta de mitjans. Aquesta tarda i nit la pacient pateix dos nous sagnats. El dia 9 s'ajorna una altra vegada l'operació per falta de quiròfan. Derivació.

- Hospital Clínic de Barcelona. Intervenció quirúrgica a les 23.34 del dia 9. Trasllat.

- Hospital Vall d'Hebron de Girona. Ingrés a les 12.32 del dia 10 i mort el dia 16.

Llamazares exigeix ​​a la Casa Reial un "aclariment"


Declaracions del portaveu d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares sobre la configuració soferta a Astúries en matèria de comunicacions o serveis públics. A més, demana un "aclariment públic" de la Casa Reial sobre el cas Urdangarín.
RESTADELARTICLE

Manifestació a Barcelona 'contra el muntatge del 4-F' de la guardia urbana

Centenars de persones es van manifestar ahir a Barcelona perquè s'aclareixi l'anomenat cas 4F, en què quatre persones foren condemnades perquè el 2006 un guàrdia urbà fou ferit en una càrrega davant una casa ocupada on es feia una festa. Un d'ells, el xilè Rodrigo Lanza, encara segueix a la presó, i una altra acusada, Patrícia Heras, es va suïcidar l'abril passat a casa seva, abans de tornar a la presó a dormir. La marxa va sortir del Forat de la Vergonya, i va arribar fins la plaça de Sant Jaume.

El 19 d'octubre dos agents de la guàrdia urbana foren condemnats a presó per haver torturat un xicot. Eren els mateixos que havien testificat en el cas del 4F i en la declaració dels quals es basava la condemna dels inculpats, que sempre han negat les acusacions.

Els fets són del 4 de febrer de 2006: en una escomesa policíaca un agent de la guàrdia urbana va ser greument ferit per l'impacte d'un objecte, al carrer de Sant Pere Més Baix. De primer moment, fins i tot el batlle Joan Clos va admetre la versió que un test d'un balcó havia caigut sobre l’agent. Però, poques hores després, la versió ja era que la ferida havia estat deguda a un cop de roc. Hi hagué quatre detinguts: Juan Pintos, Alex Cisterna, Rodrigo Lanza (que fa quatre anys que està a la presó) i Patricia Heras. Tots havien defensat sempre la seva innocència.

Amnistia Internacional havia denunciat el cas i les tortures infligieds als tres detinguts principals. I Patricia Heras també havia denunciat maltractaments.

A més a més, un grup de periodistes s'ha proposat de fer un documental 'amb el designi de fer conèixer la veritat sobre el cas 4F', i per això han posat el projecte a la plataforma de micro-mecenatges Verkami.