diumenge, 30 de març de 2014

"Juan Carlos va fer el cop d'estat per desfer-se de Suárez"

L'organització del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 per part del general Alfonso Armada va ser obra de Juan Carlos que volia fer fora de la presidència Adolfo Suárez, amb qui tenia una relació extremadament tensa. Ho explica la periodista Pilar Urbano en el llibre 'La gran desmemoria', que sortirà a la venda dijous. Avui s'ha publicat una llarga entrevista a la periodista, on explica episodis molt rellevants i sorprenents de la relació entre Suárez i Juan Carlos.

Urbano té converses enregistrades amb Suárez i diversos testimonis, a més de documentació escrita de l'època corresponent a tot de polítics. Assegura que Juan Carlos va moure tots els fils que van conduir al 23-F amb la intenció de fer fora del govern Suárez, amb qui tenia unes relacions pèssimes.

Relata converses entre el cap d'estat i el cap de govern, en què Juan Carlos commina obertament Suárez a dimitir, es nega a acceptar que convoqui eleccions i li anuncia el cop d'estat com a solució. Un cop d'estat d'on havia de sortir un govern de concentració presidit per Juan Carlos mateix o per Armada, amb l'acord de tots els grans partits, excepte CiU i PNB. Molts dirigents, entre els quals Urbano esmenta González, Fraga i Solé Tura, ja havien donat el vist-i-plau a integrar-se en un govern presidit per un militar.

En l'entrevista, Pilar Urbano, que va escriure un llibre anterior amb el suport de Sofia de Grècia, relata amb tot detall les amenaces de Juan Carlos a Suárez i explica quines són les seves fonts, amb noms i cognoms. Sobre els fets del 23-F, diu que creu que Juan Carlos ja no controlava aquella acció, però que hauria estat impossible sense el suport del monarca a Armada i al cop d'estat que Suárez va aturar dimitint per sorpresa dies abans que es dugués a terme.

Juan Carlos hizo el golpe de estado para deshacerse de Suárez


La organización del golpe de estado del 23 de febrero de 1981 por parte del general Alfonso Armada fue obra de Juan Carlos que quería echar de la presidencia Adolfo Suárez, con quien tenía una relación extremadamente tensa. Lo explica la periodista Pilar Urbano en el libro 'La gran desmemoria', que saldrá a la venta el jueves. Hoy se ha publicado una larga entrevista en la periodista, donde explica episodios muy relevantes y sorprendentes de la relación entre Suárez y Juan Carlos.

Procediment sancionador al Cesicat per recollir dades personals en un fitxer no registrat

Tot i que Felip Puig (CiU) ha afirmat en diverses ocasions al Parlament que l'elaboració d'informes de seguiment sobre activistes socials, advocats i periodistes no vulnera la legalitat, segons l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) el Cesicat hauria comès diverses infraccions tipificades a la Llei orgànica de protecció de dades personals. En concret, les infraccions que s'imputen provisionalment al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya són “la recollida i tractament de dades personals sense haver sol·licitat prèviament la inscripció del fitxer corresponent al Registre de protecció de dades de Catalunya” i “el tractament de dades personals sense haver recavat el consentiment de les persones afectades”.

A més, l'ACPD afegeix una tercera infracció derivada de la filtració dels documents a la xarxa, un fet que va permetre l'accés “per part de persones alienes al Cesicat a documents elaborats per aquest organisme”.

L'inici del procediment sancionador és fruit de la denúncia presentada pel fotoperiodista Jordi Borràs arran d'un informe de set pàgines filtrat el 31 d'octubre de 2013 on es recull el seu nom, adreça i telèfon, a banda d'informació sobre els seus estudis i una relació dels seus clients.

CiU i ERC rebutgen una comissió de recerca sobre l'espionatge del Cesicat


CiU i ERC han rebutjat aquest dijous crear una comissió d'investigació al Parlament sobre els casos d'espionatge polític i de seguiment a ciutadans i alts càrrecs de la Generalitat per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). La moció del PP arriba després que l'ara conseller d'Economia, Felip Puig, admetés a la fi de gener que el Cesicat ha elaborat informes de seguiment de persones i moviments d'esquerres per encàrrec dels Mossos d'Esquadra.

Els pobles europeus exigeixen el seu dret a la “autodeterminació” a Brussel·les

Uns 3.500 d'independentistes europeus s'han manifestat aquest diumenge a Brussel·les, Bèlgica, per reclamar el "dret a l'autodeterminació". Manifestants catalans, bascos, escocesos i de Tirol del Sud, així com gran nombre de flamencs belgues, s'han congregat en aquesta ciutat, on es troba la seu de la Unió Europea (UE).

La mobilització, iniciada al Parc del Cincuentenario, prop de la seu de la Comissió Europea (CE), tenia com a destinació el Parlament Europeu (PE), a pocs centenars de metres de distància. Els independentistes flamencs, la major part de la concentració, protestaven sota una selva de banderes grogues engalanades amb un lleó negre.

Els flamencs de parla neerlandesa demanen l'autodeterminació a causa dels seus profunds conflictes culturals i econòmics amb Valonia, una de les tres regions que componen Bèlgica, juntament amb Flandes i la regió de Brussel·les (capital de Bèlgica i de Flandes).

Els catalans també exhibien durant la marxa la seva senyera, i corejaven "independència" en el seu propi idioma, en defensa del "dret a votar dels catalans". "Nosaltres volem que ens escoltin, i estendre el nostre moviment", explica Marta Giralt, una dels manifestants procedent de Barcelona, capital de la comunitat autònoma de Catalunya. Entre les consignes que han corejat: "espanyol qui no voti", "Catalonia is not Spain", "independence for Catalonia" o l'himne de Catalunya, 'Els Segadors'.

El passat 23 de gener, el Parlament de Catalunya va aprovar, malgrat l'oposició de les autoritats madrilenyes, la declaració de sobirania, un primer pas cap a la convocatòria d'un referèndum d'independència al novembre.

Los pueblos europeos exigen su derecho a la “autodeterminación” en Bruselas


Unos 3.500 independentistas europeos se han manifestado este domingo en Bruselas, Bélgica, para reclamar el "derecho a la autodeterminación". Manifestantes catalanes, vascos, escoceses y de Tirol del Sur, así como gran número de flamencos belgas, se han congregado en esta ciudad, donde se encuentra la sede de la Unión Europea (UE).

Milers de persones contra el pla hidrològic de l'Ebre

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge contra el pla hidrològic de l'Ebre sota el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta', on també han participat entitats ecologistes i representants de CiU, ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP. Segons el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, amb aquesta mobilització s'ha produït una "constatació de la sensibilitat i solidaritat de milers de persones" amb les Terres de l'Ebre.

Ha explicat que l'afluència ha provingut de diferents punts del territori com Aragó, Comunitat Valenciana i Lleida, entre uns altres, i ha destacat les pancartes de suport, que, segons el portaveu, han estat multitudinàries.

Tomàs ha afirmat que la mobilització ha aconseguit el seu objectiu, fent un toc d'atenció al Govern central, així com demanant a la vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría, els noms i cognoms dels tècnics que han recolzat el pla. Ha puntualitzat que les repercussions d'aquesta reforma "acaben de començar", tant les socials com les mediambientals, que aquesta manifestació massiva és una mostra d'això, i que no pararan fins a aconseguir l'anul·lació del pla de conca, un procés que durarà almenys dos anys, el temps que trigarà el Ministeri que dirigeix Miguel Arias Cañete a aprovar el Pacte Nacional de l'Aigua i el Pla Hidrològic.

La mobilització ha conclòs amb la lectura del manifest de la PDE, que ha qualificat de "il·lògic" el pla, i ha demanat la preservació de l'aigua necessària per a unes bones condicions del delta, així com unes polítiques més adaptades a les normatives europees. Govern i PDE reclamen un cabal en el tram final del riu de 7.160 hectòmetres cúbics anuals, enfront dels 3.220 que consten en el Pla, i critiquen que el consum de l'aigua present en la conca passarà del 55% al 70% amb l'engegada de 445.000 noves hectàrees de regadiu i la construcció de gairebé 40 nous embassaments.

El Govern central s'ha mostrat obert al diàleg, en una sèrie d'intervencions en les quals ha destacat que l'Ebre explica per primera vegada amb un cabal mínim i que aquest és ara un 10% superior al que es va dissenyar en el pla de 2000 -que en aquell moment sí va comptar amb l'aval de CiU-.

Miles de personas contra el plan hidrológico del Ebro

Miles de personas se han manifestado este domingo contra el plan hidrológico del Ebro bajo el lema 'El Ebro sin caudales es la muerte del Delta', donde también han participado entidades ecologistas y representantes de CiU, ICV-EUiA, PSC, ERC y CUP. Según el portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, Manolo Tomàs, con esta movilización se ha producido una "constatación de la sensibilidad y solidaridad de miles de personas" con las Terres de l'Ebre.

Marxa contra el Pla del PP i la "mort" del Delta de l'Ebre

Entitats ecologistes i la majoria dels partits polítics catalans -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- marxaran aquest diumenge per reclamar al PP que estableixi uns cabals suficients que evitin la "mort" del Delta de l'Ebre, responent així a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El portaveu de l'entitat Manolo Tomàs preveu una "manifestació molt potent", que partirà a les 11:30 del municipi de Sant Jaume d'Enveja i recorrerà 2,5 quilòmetres a través del pont Lo Passador sobre el riu fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament de Deltebre.

Video: Balears: "Diàleg impossible" amb el PP

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears va enviar el passat mes de gener una carta adreçada a Joana M. Camps, consellera d'Educació, Cultura i Universitats del Govern balear, i en què li demanàvem la represa de les negociacions a propòsit de les diferents novetats educatives que tant de conflicte han creat a les Illes el present curs. La nostra intenció era, i és, la de tornar a les negociacions, i encara més després de constatar la problemàtica que està causant el Tractament Integrat de Llengües i la política de retallades de l'actual Govern balear dirigit per Jose Ramón Bauzá.

Després de dos mesos d'espera, no hem rebut cap resposta per part de cap membre del màxim organisme governamental responsable en matèria educativa. A més, el passat divendres 21 de març, la consellera Camps va fer una roda de premsa en la qual anunciava un "gran acord" educatiu per "flexibilitzar el TIL". La nostra sorpresa va ser majúscula quan va anunciar que aquest pacte l'havia signat amb les dues patronals de l'escola concertada presents al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), sense tenir en compte l'opinió dels representants de l'escola pública, ni de les famílies, ni dels sindicats ni de la Universitat. I encara més: feia extensible aquest acord, signat només amb els centres concertats, a tota la xarxa de centres públics.

Davant d'aquesta postura reiterada de menyspreu cap a l'Escola pública; de no contestar les nostres peticions per negociar els diferents aspectes problemàtics que actualment posen en perill tota una generació de nenes i nens; i d'intentar vendre a la societat illenca un pacte educatiu quan realment només s'han signat uns acords insignificants (referits a aspectes concrets relacionats amb la representativitat de la comunitat educativa o amb els continguts de l'esmentat acord), presentem el següent vídeo per denunciar la postura d'aquesta Conselleria i d'aquest Govern, amb la qual demostren que no escolten ningú, que no volen negociar res i que, a més a més, tan sols es preocupen de mostrar i/o aparentar una actitud (flexibilitat) quan el que fan és tenir-ne una altra totalment de contrària (tancament i immobilisme).

Video: Balears: "Diálogo imposible" con el PP


La Assemblea de Docents de les Illes Balears envió el pasado mes de enero una carta dirigida a la Consellera de Educación, Cultura y Universidades, donde pedíamos la reanudación de las negociaciones en torno a las diferentes novedades educativas que tanto conflicto han creado en las Islas en el presente curso. Nuestra intención era, y es, la de volver a las negociaciones, vistos los problemas que está causando el Tratamiento Integrado de Lenguas y la política de recortes del Gobierno Balear.

Catalunya encapçala els desnonaments i l'injustícia social de mans dels nazicatòlics de CiU

Els jutjats executaren 184 ordres diàries de desnonament a la Catalunya nazicatòlica dels hipòcrites feixistes de CiU i l'Opus Dei, al 2013. Catalunya va ser la comunitat espanyola amb més desnonaments executats durant l’any passat per jutjats de primera instància, el 23,8% del total, seguit per la Comunitat Valenciana (14,6%), Andalusia (13,8%) i Madrid (13%), segons dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial.

Els Jutjats de Primera Instància i Mixtes van practicar 67.189 desnonaments al 2013. Una xifra que dóna una mitjana d’uns 184 diaris, dels quals el 38,5% van derivar en execucions hipotecàries i el 56,8% de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

Catalunya també lidera el rànquing espanyol d’execucions hipotecàries registrades l’any passat, el 22,2%, i segueix al capdavant en aquest primer trimestre del 2014, amb el 23,5% del total de l’Estat.

Durant el 2013 hi va haver 82.860 execucions hipotecàries iniciades, un 9,8% menys que l'any anterior. Tots els trimestres de l'any van presentar descensos interanuals, que en el cas de l'últim va ser de l'1,1%, fins a les 24.076 execucions.

Cataluña encabeza los desahucios y la injusticia social de manos de los nazicatólicos de CiU


Los juzgados ejecutaron 184 órdenes diarias de desahucio en la Cataluña nazicatòlica de los hipócritas fascistas de CiU y el Opus Dei, en el 2013. Cataluña fue la comunidad española con más desahucios ejecutados durante el año pasado por juzgados de primera instancia, el 23,8% del total, seguido por la Comunidad Valenciana (14,6%), Andalucía (13,8%) y Madrid (13%), según datos facilitados por el Consejo General del Poder Judicial.

La policia provoca quasi la meitat dels actes de racisme denunciats

Els actes de racisme provocats per agents de la policia, siguin Mossos d’Esquadra, Policia local o Nacional, van ser un 40% del total dels registrats per SOS Racisme Catalunya, uns 443, durant l’any passat. Els abusos i agressions per part dels cossos de seguretat pública “tornen a ser la tipologia més nombrosa” segons les dades de l’informe que fa cada any SOS Racisme i que inclou l’anàlisi de l’actualitat política i social per analitzar i denunciar les causes, manifestacions i situacions de racisme i xenofòbia que es registren a Catalunya.

SOS Racisme alerta que gran part dels casos d’abusos policials, un 42% del total dels que van registrar l’any passat, no es van denunciar. Les responsables de l’estudi destaquen aquest fet com el més preocupant en les seves conclusions, ja que si no es denuncien els casos a la pràctica no existeixen i no s’hi pot actuar per pal·liar-los. “Per poder dissenyar polítiques públiques per a prevenir el racisme i garantir la igualtat de drets i oportunitats, és necessari conèixer abans en profunditat sobre què estem treballant”, expliquen a les conclusions del document.

Així, l’entitat estableix com a prioritari comptar amb dades oficials que comptabilitzin aquesta mena de casos, i denuncia que a hores d’ara són els organismes de drets humans els que porten a terme aquesta tasca, deixada de banda per part de l’administració. L’estudi ressalta també les causes de que les víctimes no denunciïn: “Per por, per desconeixement dels seus drets, però sobretot i més preocupant, per desconfiança al sistema”, un sistema que a la vegada crea normatives que generen discriminacions, segons denuncia la responsable del servei d’atenció i denúncies de l’entitat, Alícia Rodriguez. En total, el 51% de situacions de racisme que van arribar a aquest servei el 2013 no es van denunciar.

En tercer lloc, l’informe de SOS Racisme recull la denegació d’accés a drets socials bàsics, com ara la sanitat, les prestacions socials, l’empadronament o l’educació, entre d’altres. Aquest tipus de racisme constitueix el segon motiu més nombrós de denuncies, amb un 15% dels casos. Juntament amb els abusos policials i els casos que no s’arriben a denunciar, conformen el nucli dur del racisme institucional: les formes de racisme que s’exerceixen des de l’estat, sigui l’administració que sigui.

La policía provoca casi la mitad de los actos de racismo denunciados


Los actos de racismo provocados por agentes de la policía sean Mossos d'Esquadra, Policía local o Nacional, fueron un 40% del total de los registrados por SOS Racismo Cataluña, unos 443, durante el año pasado. Los abusos y agresiones por parte de los cuerpos de seguridad pública “vuelven a ser la tipología más numerosa” según los datos del informe que hace cada año SOS Racismo y que incluye el análisis de la actualidad política y social para analizar y denunciar las causas, manifestaciones y situaciones de racismo y xenofobia que se registran en Cataluña.

Marxa contra el Pla del PP i la "mort" del Delta de l'Ebre

Entitats ecologistes i la majoria dels partits polítics catalans -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- marxaran aquest diumenge per reclamar al PP que estableixi uns cabals suficients que evitin la "mort" del Delta de l'Ebre, responent així a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El portaveu de l'entitat Manolo Tomàs preveu una "manifestació molt potent", que partirà a les 11:30 del municipi de Sant Jaume d'Enveja i recorrerà 2,5 quilòmetres a través del pont Lo Passador sobre el riu fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament de Deltebre.

"Si no plou serà espectacular, i si plou serà potent", ha resumit Tomàs, sobre la primera de les manifestacions massives que la plataforma ha preparat per mostrar el rebuig al pla de conca aprovat pel Govern, i que tant la plataforma com el Govern han avançat que denunciaran davant Brussel·les per considerar que vulnera directives europees.

Una capçalera amb el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' obrirà la marxa, que comptarà amb una altra pancarta amb el missatge 'Bancs d'aigua = transvasi' i una tercera "institucional" en la qual se situaran els partits amb la inscripció 'Per Catalunya, salvem el Delta', una manifestació que també compta amb el suport d'entitats ecologistes, la independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

Per part de CiU està prevista l'assistència del secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, i el sotssecretari general d'UDC, Toni Font; així com l'assistència del capdavanter d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari de la Taula del Parlament i membre de l'executiva federal del PSOE, Miquel Iceta; d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i de la CUP, David Fernàndez, unes nodrides comitives que inclouen als candidats a les europees i que deixen, per tant, a PP i C's com els únics partits amb representació parlamentària que no acudiran.

La plataforma, que va adquirir una gran rellevància en oposar-se al Pla Hidrològic Nacional (PHN) del Govern de José María Aznar, distribuirà al llarg de la marxa a una desena de grups de música per amenitzar el passeig, i comptarà amb la lectura d'un manifest a Deltebre i un "acte sorpresa" que Tomàs no ha volgut desvetllar.

El portaveu ha puntualitzat que la manifestació vol ser un "toc d'atenció al Govern per advertir-li que les protestes acaben de començar" i no pararan fins a aconseguir l'anul·lació del pla de conca, un procés que durarà almenys dos anys, el temps que trigarà el Ministeri que dirigeix Miguel Arias Cañete a aprovar el Pacte Nacional de l'Aigua i el Pla Hidrològic Nacional, ha vaticinat Tomàs.

La plataforma ha assegurat que està preparada i organitzada per mantenir la mobilització en el temps, i ha avançat que la queixa i la denúncia davant la UE la presentaran "en les properes setmanes", unes reclamacions que seran diferents a les del Govern, malgrat que col·laboraran amb ell.

Govern i PDE reclamen un cabal en el tram final del riu de 7.160 hectòmetres cúbics anuals, enfront dels 3.220 que consten en el Pla, i critiquen que el consum de l'aigua present en la conca passarà del 55% al 70% amb l'engegada de 445.000 noves hectàrees de regadiu i la construcció de gairebé 40 nous embassaments.

Marcha contra el Plan del PP y la "muerte" del Delta del Ebro

Entidades ecologistas y la mayoría de los partidos políticos catalanes -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA y CUP- marcharán este domingo para reclamar al PP que establezca unos caudales suficientes que eviten la "muerte" del Delta del Ebro, respondiendo así al llamamiento de la Plataforma en Defensa del Ebro (PDE). El portavoz de la entidad Manolo Tomàs prevé una "manifestación muy potente", que partirá a las 11:30 del municipio de Sant Jaume d'Enveja y recorrerá 2,5 kilómetros a través del puente Lo Passador sobre el río hasta llegar a la plaza del Ayuntamiento de Deltebre.