dimarts, 1 de maig de 2012

EUA reprimeix violentament l'1 de maig

La històrica vaga nacional que conmemora a EUA aquest 1 de maig, el Dia de la Lleialtat al país i en record dels anarquistes assassinats, ha tornat a ser reprimida violentament per la policia. Així, a la ciutat més gran de l'Estat de Washington, Seattle, la policia va recórrer al gas de pebre per "calmar els manifestants". S'han realitzat diversos arrestos. A la ciutat de Oakland (foto) les forces repressives van utilitzar gasos lacrimògens contra els treballadors, estudiants, immigrants i aturats que han sortit al carrer per protestar contra l'abús del poder i la desigual distribució de la riquesa. Hi ha més de 200 detinguts.

Centenars de manifestants a Oakland van rebre una violenta càrrega policial. Els agents a més de treballar durament amb les porres, no van dubtar a disparar granades atordidores i, mitjançant un altaveu, van ordenar als congregats que es dispersessin com més aviat.

Per enfrontar junts al sistema "corromput fins a la medul·la" i la "injustícia econòmica i social" que viu el país nord-americà, els manifestants de més de 120 ciutats es van reunir al costat de bancs, parcs i llocs públics per reviure el moviment 'Ocupa Wall Street'.

Més de 200 persones han estat detingudes pels enfrontaments que han tingut lloc al llarg d'aquesta passada nit entre forces policials antiavalots i membres del moviment de protesta contra Wall Street, 'Occupy', a la ciutat californiana de Oakland, que han deixat tres policies i un manifestant ferits.

Els disturbis van començar a darrera hora de la tarda quan els manifestants van intentar ocupar un centre de convencions, el que va provocar la resposta immediata de les autoritats que s'ha prolongat al llarg de la nit.

L'alcaldessa de Oakland, Jean Quan, ha criticat durament l'actitud dels manifestants. "Occupy Oakland ha d'aprendre a deixar d'usar aquesta ciutat com a pati de jocs", va declarar l'alcaldessa, qui responsabilitzar dels disturbis a una "facció violenta del moviment".

El president del Consell Municipal, Larry Reid, ha informat que un altre grup de manifestants havia irromput a l'Ajuntament, i va causar danys materials en les instal·lacions mentre a l'exterior, altres participants en les protestes calaven foc a una bandera nord-americana.

La gran vaga va ser convocada pel moviment que es va fer famós després de les seves protestes a Nova York el 2011. Els seus activistes acusen el mercat global de provocar la pauperització del 99% de la població i de controlar la major part dels recursos mundials.

1 de maig a Barcelona: tothom critica a Rajoy i Mas



Vídeo: La manifestació unitària de l'1 de maig ha estat un èxit innegable amb una participació entorn les 100.000 persones més que duplicant les de l'any passat, i és que la gent està farta de tanta retallada i tanta mentida nazionalcatòlica. Hem preguntat i els entrevistats no s'han quedat curts criticant a Rajoy i Mas. Parlen representants d'ERC, ICV-EUiA, CCOO, UGT i gent del carrer demanant a Rajoy i Mas que pleguin ja! També 20.000 anticapitalistes i anarquistes s'han manifestat per la tarda (veure dos vídeos més), enmig un gran desplegament policial repressiu, amb controls i nombrosos Mossos de paisà. Ambdues han demanat l'alliberament dels detinguts el 29-M.







El Partit de l'Esquerra Europea condemna les detencions a Hongria

"Avui, Àtila Vajnai, membre del Consell de Presidents del Partit de l'Esquerra Europea (PEE) i líder del 'Partit dels Treballadors 2006' ha estat detingut amb una vintena d'activistes per la pòlicia del govern neofeixista. El seu crim? Manifestar-se el Dia Internacional dels Treballadors. És una vergonya! Aquesta detenció és una vergonyosa prova més del govern autoritari de Viktor Orban, que segueix perseguint a les forces democràtiques d'Hongria".

"El Partit de l'Esquerra Europea condemna enèrgicament la repressió injustificable. És temps més que mai de mobilització i solidaritat de les forces progressistes a Europa. Solidaritat amb els nostres companys!".

Partit de l'Esquerra Europea

1 maig 2012

Èxit també de la manifestació anticapitalista a Barcelona


La marxa anticapitalista convocada a Barcelona per uns quants col·lectius alternatius i anarquistes a questa tarda, entre els quals hi havia el moviment del 15-M, també ha estat un èxit d'assistència. Vora 20.000 persones hi han participat fortament envoltats per la policia, que ha fet un immens desplegament coactiu al centre de la ciutat, especialment a la plaça de la Universitat, des d'on ha començat la marxa. Durant la manifestació, la presència de policia uniformada i de paisà ha estat molt notable (fotos).

La manifestació ha transcorregut l'Eixample i el Paral·lel reclamant la llibertat dels quatre detinguts arran de la vaga general del 29 de març, entre més consignes.


El control policíac ha estat molt elevat i ha inclòs el tancament dels accessos a la parada de metro d'Universitat de les línies 1 i 2 de Barcelona, de les 16.00 fins a les 18.30, per ordre dels mossos. A més, les persones que volien acostar-se a la plaça de la Universitat, d'on sortia la manifestació, han hagut de passar un fortíssim cordó de mossos, que en alguns casos han fet identificacions, han escorcollat bosses i s'han quedat pancartes i banderes.

El #novullpagar massiu causa encara llargues cues als peatges

La iniciativa popular de no pagar peatges convocada el migdia d'aquest Primer de Maig a les autopistes catalanes està tenint molta afluència i es perllonga arreu a aquesta hora, sumada a les botzines dels automobilistes encallats en els peatges. Abertis reconeix que ha registrat 2.500 casos d'impagaments entre les 06:00 i les 14:00 hores d'aquest dimarts amb motiu de la protesta antipeatges, el que representaria el 1,5% de totes les transaccions realitzades aquest matí i als que haurà de sumar els de la resta del dia i els que han passat en massa quan Abertis s'ha vist obligada a l'AP-7 a obrir les barreres per pal·liar el gran embús de migdia.

Des d'abans de les dotze a diversos peatges han tingut lloc concentracions de vehicles, amb estelades en molts casos, que es negaven a pagar. Hi ha hagut peatges, especialment aquells on les cues eren importants, on els treballadors les empreses concessionàries han optat per no apuntar matrícules i deixar passar als conductors que protestaven.

Aquells que es neguen a pagar en els automàtics toquen l'alarma i els treballadors d'Abertis s'acosten a cada control amb una llarga llista, afegeixen la matrícula de l'insubmís i canvien el semàfor a verd manualment, el que provoca un col·lapse en el conjunt dels peatges, a més d'una evident sobrecàrrega de treball. El mateix succeeix enl es cabines amb empleat, ja que aquest no pot abandonar-la i requereix l'ajuda d'un company per prendre la matrícula.

Sota un ambient festiu amb pancartes de la campanya, senyeres, estelades i el soroll constant dels clàxons diversos ciutadans han acudit a la desena de punts on s'ha convocat al manifestació per denunciar un greuge cap a Catalunya respecte la resta de l'Estat amb les carreteres de pagament. A peu de peatge de la C-32 a Vilassar es pot veure que com a mínim tres de cinc vehicles passen sense pagar. Personal d'Abertis va apuntant les matrícules dels cotxes en una llibreta, mentre diversos conductors han sortit dels seus vehicles per reclamar que s'aixequin les barreres.

Abertis ha tancat algunes de les cabines manuals del peatge de la C-32 a Vilassar, potser amb l'objectiu d'atenuar la protesta. No obstant això, finalment, el personal de la companyia ha sortit a peu de carretera per anar anotant en una llibreta les matrícules dels vehicles que es van adherint a la iniciativa #novullpagar.

Entre els manifestants, el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Uriel Bertran, es dedica a repartir tríptics als conductors aturats al peatge de Vilassar, animant-los a participar a la protesta. Segons ell, aquest acte serveix per demostrar que "els catalans ja han dit prou" a l'"espoli espanyol".

A Vilassar, la presència policial és reduïda, fet que confirma la intenció que ja va avançar el conseller Felip Puig. Més que res, hi ha alguns Mossos d'Esquadra per vetllar per la seguretat dels periodistes.

En el cas de les cabines amb targeta, els usuaris que volen passar sense pagar, premen l'intèrfon d'ajuda i s'han d'esperar a què un treballador d'Abertis s'acosti a ells per tal de poder apuntar la seva matrícula. Els manifestants demanen que els deixin passar amb el semàfor en verd, per no cometre una infracció de trànsit. Observant a peu de peatge, es pot veure que la mitjana de temps que es tarda per passar sense pagar és de tres minuts.

Al peatge de sortida de l'AP-7 a l'Hospitalet de l'Infant la situació és similar, també s'hi ha format llargues cues. En aquest punt també hi ha representants polítics, en aquest cas d'Esquerra Republicana de Catalunya al Camp de Tarragona.

Fent un cop d'ull a Twitter, la situació és similar als altres punts de la protesta. Els peatges on la Plataforma Prou Peatges ha convocat la manifestació de manera oficial són el de la C-32 a Vilassar en tots dos sentits; el de l'AP-7 a Martorell en sentit Barcelona; el de la C-33 A Mollet en tots dos sentits; el de la C-16 a Manresa en tots dos sentits; a la sortida de Girona Sud; a la sortida de Figueres Sud; als Túnels del Garraf; a la sortida Amposta-Deltebre; a la d'Ulldecona-Vinaròs; al peatge Terrassa-LesFonts; i a la sortida de Reus.

Al País Valencià destaquen les convocatòries a les sortides d'Algemesí, Sagunt-València i Castelló.

Les claus del negoci brut CiU-Abertis-La Caixa contra els catalans


Les autopistes no les va fer Espanya, ans la Generalitat de Jordi Pujol i són doncs de titularitat autonòmica, no estatal. El peatges de Catalunya -que Artur Mas ha pujat dos cops, fins al 8%, en un any- són de creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat de CiU qui les va crear, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP-7 y AP-2, que es van construir a començaments dels anys 70 -i que en fa més de 30 que són amortitzades-, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per ordre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Roben un pont de vianants de 10 tones a la República Txeca amb ajuda de la policia

El govern neonazi de la República Txeca i la seva policia s'han cobert de glòria després de descobrir-se que ha estat sostret un pont metàl·lic de vianants d'unes 10 tones de pes, que data de l'any 1901, i que per realitzar aquesta maniobra els delinqüents van facilitar a la policia documentació falsa i aquesta no només no va descobrir res sinó que va col·laborar amb ells. Foto, el pont robat (el de ferro en primer pla).

El furt va ser comès a la ciutat de Slavkov, al sud del país. Els malfactors van informar a les autoritats locals que desmuntarien el pont per estendre al seu lloc un nou ramal ferroviari i proporcionar documentació falsa per enganyar als agents. Les accions dels delinqüents no van provocar cap dubte, atès que van usar unа grua, camions i tot l'equip necessari. A més, la policia es va encarregar de custodiar el treball i desviar el trànsit.

"Només quan els operaris es van anar i tots els comentaris van ser fetes, vam comprendre el que havia passat. El preu per construir un nou pont es calcula en milions de corones", comenta Pavel Troba, portaveu del departament de Mobilitat.

A part del propi pont, els malfactors van aconseguir a robar 200 metres de via fèrria i fins als cargols amb què van ser fixades les travesses. El dany causat s'estipula en diversos milers de dòlars. Les autoritats suposen que el metall obtingut serà venut com a ferralla.

No és la primera vegada que roben un pont a la República Txeca. El febrer del 2008 un pont va ser robat prop de la frontera amb Alemanya, a la ciutat de Cheb. El setembre del mateix any un altre pont ferroviari va ser sostret a l'est del país.

Èxit del #novullpagar arreu, amb col·lapse a molts peatges


La campanya #novullpagar d'insubmissió als peatges s'ha imposat avui una prova de foc i ha convocat una acció multitudinària a migdia als peatges d'Algemesí (AP-7), Amposta-Deltebre (AP-7), Castelló (AP-7), Figueres sud (AP-7), Girona sud (AP-7), Manresa (C-16), Martorell (AP-7), Mollet (C-33), Reus (AP-7), Sagunt-València (AP-7), Terrassa-les Fonts (C-16), Túnels del Garraf (C-32), Ulldecona-Vinaròs (AP-7) i Vilassar (C-32) (a la foto). També, de manera espontània, es convoquen accions en peatges que no són a la llista. Vídeo: Gerard Cabezuelo, regidor de la CUP a les Borges Blanques: Com fer un #novullpagar en un peatge automàtic.

Des de poc abans de les dotze a diversos peatges han tingut lloc concentracions de vehicles amb estelades en molts casos que es negaven a pagar. Hi ha hagut peatges, especialment aquells on les cues eren importants, on els treballadors les empreses concessionàries han optat per no apuntar matrícules i deixar passar als conductors que protestaven.

En una guia d'actuació per l'acció d'avui, els promotors proposen a qui hi participi que quan s'arribi al peatge a migdia es dirigeixi en un primer moment al peatge manual i digui que no vol pagar. 'Us apuntaran la matrícula i us obriran la barrera. Recordeu que podeu passar el llum en vermell perquè no és un semàfor i que no esteu obligats en cap cas a ensenyar ni a donar el DNI a cap vigilant del peatge. Si no obren la barrera comenceu a tocar el clàxon insistentment i denuncieu la detenció il·legal als mossos al 112. L'acabaran obrint. El clàxon és la nostra eina de lluita.'

Avui alguns conductors han avisat que hi havia cabines manuals tancades, però recorden que es pot no pagar prement el botó d'assistència del peatge. Vegeu uns vídeos on es mostre com fer un #novullpagar en un peatge automàtic.

El govern passa la responsabilitat a les concessionàries a l'hora d'aplicar multes

Tant el portaveu del govern, Francesc Homs, com el conseller d'Interior, Felip Puig, van coincidir ahir en declaracions als mitjans que si les concessionàries tramiten denúncies contra els conductors que no paguen peatge, el govern els multarà. 'Si Abertis ens tramita un expedient sancionador, l'haurem d'estudiar i aplicar, i les multes poden arribar a un màxim de cent euros', va dir Puig a TV3. Malgrat això, tots dos van reconèixer que entenen la campanya de denúncia dels greuges dels peatges. Per Homs, no és contradictori tenir un sentiment de comprensió pels motius que empenyen a no pagar i fer complir el principi de legalitat amb multes.

Homs entén l'estat d'ànim dels qui no volen pagar, però diu que el govern no pot fomentar la il·legalitat. Segons el seu parer, per solucionar la situació d'injustícia als peatges catalans cal lluitar políticament per canviar les lleis, però no promovent actituds il·legals.

Per la seva banda, el conseller d'Interior va descartar l'enviament de patrulles als peatges per vigilar qui no paga: 'En cap moment no s'han enviat ni s'enviaran Mossos a controlar qui no paga el peatge.' Tampoc no té previst d'establir un dispositiu especial avui, arran de la convocatòria d'una jornada de no pagar el peatge en ocasió de la tornada del pont del Primer de Maig.

La massiva protesta a Girona obliga la concessionària a aixecar les barreres


El peatge de Girona Sud ha optat per aixecar les barreres a la vista de la massiva presència de cotxes que participaven en la mobilització del #novullpagar.

En molts pocs minuts, després de les dotze, les caravanes de cotxes, alguns d'ells amb estelades i pancartes reivindicatives, han col·lapsat l'accés a l'autopista moment en el qual la concessionària ha optat per aixecar les barreres.

El peatge de Martorell col·lapsat més de mitja hora

El peatge de Martorell ha estat col·lapsat durant més de mitja hora al migdia, coincidint amb la protesta de #novullpagar. El peatge era vigilat per la policia nacional espanyola fortament armada, fet que ha sorprès molts dels manifestants.

Com fer un #novullpagar en un peatge automàtic

Avui a migdia, coincidint amb la convocatòria multitudinària de la campanya #novullpagar hi ha conductors que han avisat per Twitter del tancament d'alguns peatges manuals, és a dir, que no hi ha cobradors. Aquests mateixos conductors recorden, però, que es pot no pagar als automàtics, prement el botó d'assistència tècnica. Ja fa dies que n'hi ha s'han negat a pagar en peatges automàtics. En són una mostra aquest conductor al peatge de Montblanc i aquest altre, Gerard Cabezuelo, regidor de la CUP a les Borges Blanques.

Són legals les multes per no pagar a l'autopista?


L'anunci de possibles multes de 100 euros als conductors que no paguin els peatges no ha fet tremolar el pols al moviment #novullpagar, que continua animant els usuaris de l'AP-7 a sumar-se a la iniciativa i no abonar ni un euro per circular per l'autopista. Prou Peatges defensa que es tracta d'"una amenaça i una mesura desesperada davant l'èxit de la campanya" i assegura que "no arribarà cap multa".

Sarkozy flirteja amb l'extrema dreta: França té "massa estrangers"

A l'inici dels actes amb motiu de la celebració del Primer de Maig i Dia del Treballador, el president de França, Nicolas Sarkozy, afirma que França té massa treballadors estrangers: "El nostre model d'integració no funciona. Per què? Perquè abans de que s'integrin els que es troben al nostre territori, arriben d'altres (estrangers)". Sarkozy (Merkozy a la foto) es disputa la reelecció diumenge amb el líder socialista François Hollande, que manté un avantatge de 10 punts segons les enquestes tot i els cants de sirena de Sarkozy a l'extrema dreta de Le Pen.

Per guanyar depèn dels vots dels que en primera volta van votar a la líder ultradretà Marine Le Pen, que va aconseguir gairebé el 17 per cent dels respatllers.

Le Pen va participar a la manifestació tradicional amb la que el seu partit recorda a Joana d'Arc i probablement en el discurs que tanqui l'acte es pronunciï sobre un possible suport a algun dels dos candidats que es disputen la presidència del país. Sarkozy participarà en una altra manifestació a París.

També els sindicats tenen previst manifestacions. Diversos destacats sindicalistes han anunciat que donaran suport al líder socialista François Hollande.

Massiva manifestació del primer de maig a Barcelona

100.000 persones, segons els sindicats CCOO i UGT, han omplert aquest migdia la Via Laietana de Barcelona en una de les manifestacions centrals del Primer de Maig més massives dels últims anys a la capital catalana. La marxa ha doblat en assistència la de l'any passat, que els sindicats van xifrar en 40.000 persones, i la protesta s'ha centrat en clamar contra les retallades en els serveis socials i la reforma laboral, amb el lema: "S'ho volen carregar tot", contra les retallades del sector públic i contra l'atac frontal a la classe treballadora de PP-CiU, mentre mantenen els antidemocràtics privilegis de defraudadors fiscals, delinqüents, esglèsia i grans fortunes.

Encapçalada pels secretaris general de CCOO i l'UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez, han partit poc abans del migdia de la Ronda de Sant Pere i Passeig de Gràcia, rere una pancarta que deia: 'S'ho volen carregar tot. Treball, drets i dignitat'. Les centrals sindicals USOC, CSC i CGT, com és habitual han fet una manifestació a banda dels sindicats majoritaris.

Els manifestants aplegats a la plaça d'Urquinaona de Barcelona han començat la seva marxa amb la proclama de "un elefant es gronxava sobre una tela d'aranya", com a crítica a la monarquia i al fet que el Rei va anar de cacera a Botswana.

Al principi de la manifestació, just després dels sindicats, hi ha el president d'ERC, Oriol Junqueres, el líder del PSC, Pere Navarro; i Joan Herrera entre d'altres membres de la coalició ICV-EUiA.

Marga Sanz (EUPV-EV): "1 de Maig: Lluitar pels drets del moviment obrer"


Cada any, l'1 de maig, les treballadores i treballadors de tot el món recorden les primeres lluites del moviment obrer i reafirmen la voluntat de continuar lluitant pels seus drets. Aquest any aquesta data és especialment rellevant perquè la Reforma Laboral i les retallades socials del Govern del PP ens retrotrauen al segle XIX, abans de la formació dels sindicats, quan les condicions laborals es "negociaven" individualment i l'obrer es veia forçat a acceptar les imposicions del patró si volia treballar.

Posteriorment, la lluita obrera va guanyar el dret a la sindicació ia la negociació col·lectiva, i després de la Gran Depressió de 1929 es va assumir, en la majoria dels països capitalistes desenvolupats, que l'Estat havia de garantir una sèrie de drets socials bàsics, especialment en Educació i Sanitat.

Però des de finals del segle XX les polítiques neoliberals han qüestionat drets. La crisi actual ha donat una excusa als dirigents de la Unió Europea, sota les ordres del capital financer, per imposar retallades radicals dels drets socials amb l'objectiu de restaurar els beneficis del capital. Però aquestes retallades, en disminuir el consum de la majoria de la població, provoquen més recessió econòmica i impedeixen sortir de la crisi.

Al País Valencià ho podem comprovar de forma especialment dramàtica. L'enfonsament del model basat en la construcció, les privatitzacions i els grans esdeveniments, ens ha conduït a encapçalar tots els rànquings en atur, corrupció política, endeutament i deteriorament dels serveis públics. Les polítiques que ara ens imposen no ens trauran de la crisi sinó que ens enfonsaran encara més en ella. Encara que, al contrari del que proclamen, no persegueixen superar la crisi, sinó que l'1% de la població guanyi més diners a costa de l'altre 99%.

Naturalment, això només és possible dificultant la resposta organitzada de la classe treballadora i altres sectors populars, el que explica l'ofensiva contra els sindicats. La Reforma Laboral imposada per Decret redueix en la pràctica a res el seu paper i el de la negociació col · lectiva, a més de situar una espasa de Dàmocles sobre el cap de treballadors i treballadores amb l'amenaça d'acomiadament sense indemnització o gairebé.

La Vaga General del 29 de març, amb mobilitzacions massives al País Valencià, ha demostrat la capacitat de resposta dels sindicats i la classe treballadora. La confluència del rebuig a la Reforma Laboral amb la defensa dels serveis públics ha donat vigor a una protesta que demostra que la majoria absoluta del PP al parlament no es correspon amb una majoria social.

Aquesta majoria, que expressa els interessos del 99% i que ja ha parlat a les urnes a Andalusia o Astúries, ha de perseverar en la mobilització davant d'un Govern entestat a governar per decret, com fa ara amb les retallades educatius i sanitaris que a més anul·len les competències autonòmiques.

La mobilització acaba de començar i continuarà fins que es recuperin els drets de la gran majoria. Serà als carrers i allà estarà Esquerra Unida.

Els acusats de D3M i Askatasuna denuncien "clara indefensió"

Imputats en el judici contra D3M i Askatasuna van comparèixer ahir davant la premsa, a Bilbo, per fer una valoració del procés polític que aquest dijous els s'asseurà a la banqueta de la seu que l'Audiència Nacional espanyola té al polígon industrial Les Fronteres, a San Fernando de Henares, a 15 quilòmetres de Madrid. Dues de les acusades, Arantza Urkaregi, en euskara, i Amparo Lasheras, en castellà, van ressaltar "la clara indefensió" que suposa desconèixer hores abans de la primera vista qui componen el tribunal que els jutjarà.

Van explicar que "després de la presa de possessió de Fernando Grande-Marlaska com a president de la sala penal de l'Audiència Nacional, en substitució del jutge Javier Gómez Bermúdez, aquest últim no forma part de la Secció Primera de l'esmentada Sala, que és la que ens jutjarà". "I els nostres advocats no han rebut cap comunicació de qui li va a substituir", han denunciat.

"Creiem que aquest fet, mostra evident del mal funcionament del sistema judicial espanyol, ens ocasiona una clara indefensió", van comentar sobre un procés que arrencarà en només 48 hores i que està previst que es prolongui fins al 18 de maig.

Una altra decisió que posa en qüestió les garanties processals per als acusats és que, segons van precisar, el tribunal especial només ha admès a 6 de les 64 persones que la defensa va presentar com a testimonis, quan ha acceptat tots els testimonis de la Fiscalia, tots ells, policies.

Lasheras i Urkaregi, envoltades de la resta d'acusats excepte Aitor Ligerzana, que es troba actualment a la presó, van subratllar que seran jutjats per constituir la plataforma electoral D3M i el partit Askatasuna, i presentar candidatures en les últimes eleccions autonòmiques celebrades a la CAB, les de l'1 de març de 2009. "Aquest és el nostre delicte, presentar una oferta electoral abertzale i d'esquerres a la ciutadania basca", van recordar en nom dels tretze imputats, que tres anys després viatgen a Madrid acusats d'integrar o col·laborar amb ETA per impulsar un projecte polític independentista i d' esquerres i donar una opció de vot a tres milions de persones, com recullen les sigles D3M.

L'acusació -"sense cap base", van insistir- ha donat lloc a una petició fiscal que els pot costar penes individuals d'entre 7 i 9 anys de presó. "Ens ha tocat a nosaltres i nosaltres, però a la banqueta volen situar a tot aquell o aquella que defensa un nou escenari per a Euskal Herria", van expressar al voltant d'un anhel que van qualificar de majoritari en la societat basca.

IU i sindicats convoquen a un multitudinari 1 de maig


IU i sindicats criden a la ciutadania a fer una de les concentracions més multitudinàries en defensa dels drets dels treballadors -ara trepitjats pel nazionalcatòlics- i per commemorar el dia de la lluita de la clase treballadora pels seus drets. Els dirigents dels dos sindicats majoritaris, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez així com el coordinador general d'IU, Cayo lara, s'han reunit per ultimar els preparatius i convocatòria d'aquesta marxa.

Un cobrador de peatge amenaça i insulta un conductor que no volia pagar


Josep Ausensi és un noi d'Ulldecona que dissabte al vespre, amb uns amics, va anar amb cotxe cap a Amposta per l'autopista AP-7. Al peatge de sortida, Ausensi va dir als treballadors del peatge que no volia pagar. Van apuntar-li la matrícula, com se sol fer, i van fer-los esperar una estona al cotxe. Fins aquí, explica Ausensi, el tracte va ésser normal, però quan els va dir que trucaria als mossos si els tenien gaire estona aturats, els cobradors del peatge van començar a mostrar una actitud molt hostil.

Des del cotxe es va enregistrar amb vídeo tota la seqüència de fets, d'uns quinze minuts, i Ausensi ha decidit editar-lo i penjar-ne una versió escurçada per a denunciar específicament el tracte d'aquests treballadors.

Després d'un quart d'hora d'espera, explica Ausensi, finalment els cobradors els van posar el semàfor en verd i van poder continuar el trajecte.

Urdangarin i Torres negocien un acord amb la fiscalia per evitar la presó

Que a Espanya parlar de justícia és fer broma ho demostren cada dia les injustícies manifestes contra el poble, l'arbitrarietat i corrupció dels jutges -com en el cas dels estudiants de Barcelona- i l'impunitat dels autèntics criminals. Ara Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres a l'Instituto Nóos busquen un acord amb la fiscalia que els permeti evitar d'anar a la presó si són condemnats.

A canvi de no ingressar-hi el gendre del rei i el seu company de negocis reconeixerien els fets pels quals són investigats i estarien disposats a reparar el mal causat a l'erari públic amb el pagament de 3,5 milions d'euros dels 8 que es calcula haurien robat, el que els deixaria encara 5 milions d'euros per disfrutar del botí i burlar-se un cop més dels espanyols.

Aquest pagament de 3,5 milions per a cobrir la responsabilitat civil pels danys causats és necessari, diu la mateixa informació, perquè si s'arriba a l'acord es pugui aplicar a Urdangarin i a Torres l'atenuant de reparació del dany. Els dos encausats pretenen, així, que si se'ls imposa una pena privativa de llibertat, sigui inferior als dos anys de presó i, per tant, no hi hagin d'ingressar. En el cas d'Urdangarin, a més, els advocats treballen en la línia de l'acord amb la fiscalia per evitar fins i tot un judici que pot erosionar encara més la imatge de la Casa Reial.

Són legals les multes per no pagar a l'autopista?

L'anunci de possibles multes de 100 euros als conductors que no paguin els peatges no ha fet tremolar el pols al moviment #novullpagar, que continua animant els usuaris de l'AP-7 a sumar-se a la iniciativa i no abonar ni un euro per circular per l'autopista. Prou Peatges defensa que es tracta d'"una amenaça i una mesura desesperada davant l'èxit de la campanya" i assegura que "no arribarà cap multa".

En la seva pàgina web, la plataforma assegura: "el Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra no consideren infracció negar-te a pagar un peatge, no et poden multar perquè aquesta acció no està prevista al Reglament General de Circulació com a infracció".

No tothom ho té tan clar. "Si ho sabéssim seríem rics. Aquí no hi ha res escrit. No sé com interpretarà això -no pagar els peatges- el Govern perquè no hi ha res escrit. El codi penal i el de circulació no diuen absolutament res d'això", explica l'advocat Josep Maria Prat del despatx d'advocats Prat Sàbat.

Més contundent és l'advocat, professor i consultor en seguretat Alfons Perona, que assegura que la "llei és clara" i i si un conductor es nega a pagar un peatge pot ser sancionat. Segons Perona, aquest punt és indiscutible perquè en arribar a un peatge els conductors es troben amb "un senyal de restricció de pas que obliga a aturar el vehicle i que no permet reprendre la marxa fins pagar el peatge". Amb tot, Perona recorda que els multats poden recórrer la sanció i les concessionàries iniciar accions paral·leles per cobrar els imports impagats.

"Hi ha qui diu que no pagar un peatge podria arribar a ser considerat com una estafa. De totes maneres qualsevol comentari respecte a això en aquests moments seria una imprudència", afegeix l'advocat Josep Maria Prat, que recomana als usuaris de l'autopista que decideixen no pagar el peatge que s'identifiquin.

Mentrestant Abertis ha instal·lat uns cartells informatius als peatges catalans on informa que no pagar "podria ser una infracció". L'ús del condicional fa imaginar que ni la mateixa concessionària té del tot clar si negar-se a abonar un peatge és o no sancionable. De fet, el Govern tampoc aclareix amb precisió quin article es vulnera.

L'enorme cadena humana contra l'especulació del PP a la platja des Trenc


Video del GOB-Mallorca de l'enorme cadena humana celebrada el 29/04/2012, per reclamar la retirada del projecte d'urbanització amb el qual es pretén construir un hotel i un camp de golf vora la platja verge des Trenc a Sa Ràpita (Mallorca, Illes Balears).

Una immensa cadena humana va enllaçar a Ràpita amb les Covetes com a protesta simbòlica en defensa de la protecció de la platja verge des Trenc, a Mallorca. Ha estat una iniciativa del GOB, Amics de la Terra i la plataforma Salvem sa Ràpita que reprèn una reivindicació que ve de molts d'anys enrere i ara es reforça pel perill que comporta la construcció d'un macro-hotel, aprovada pel Consell de Mallorca.

Fa un parell de setmanes, el Consell de Mallorca va aprovar, amb els vots en contra de l'oposició, el pla territorial que permetrà construir un macro-hotel a la zona de la Ràpita, a pocs metres de l'arenal del qual forma part la platja verge del Trenc. El PP ho ha tirat endavant corregint un error material, de manera que el sòl urbanitzable passa de dues hectàrees a vint-i-una.