dimecres, 28 de març de 2012

Fuga de gas tòxic al Mar del Nord

De la plataforma de gas avariada "Elgin", situada al Mar del Nord, emanen substàncies molt perilloses. A més de gas natural fàcilment inflamable, hi ha àcid sulfhídric: Un còctel molt verinós. Una cosa és segura: des de diumenge emana una barreja d'hidrocarburs del forat d'extracció d'una plataforma de gas de la companyia energètica francesa Total, al Mar del Nord. "La barreja de gas natural àcid amb l'aire és altament explosiva i crema amb molta facilitat", diu Messner. "Quan entra en contacte la quantitat justa de gasos amb l'oxigen, la barreja s'inflama. Fins i tot la plataforma sencera podria volar per l'aire".

Més incerta és la composició exacta de l'emanació i les conseqüències que poden resultar d'ella, encara que molt probablement es tracti de gas natural àcid amb un condensat fluid de gas natural: "Suposem que aquest condensat és el que ha format la capa d'oli sobre la superfície de l'aigua", diu Messner. Els observadors parlen d'uns 4'8 quilòmetres quadrats de gruixuda pel·lícula oliosa voltant de la plataforma. El gas natural àcid conté en la seva major part gas natural i, en menor proporció, àcid sulfhídric. En les plataformes solen extreure junts fins a la superfície. L'àcid sulfhídric fa olor com els ous podrits i és molt verinós.

Total encara no sap com solucionar el problema, si bé avui ha localitzat el lloc on s'origina la fuga, a 4.000 metres sota el llit marí, en una perforació de gas que està fora de servei des de fa un any. I encara que els ambientalistes suposen que la barreja de gas conté compostos amb sofre, que són tòxics, Total ho desmenteix: "Podem descartar amb seguretat que en el gas hagi substàncies verinoses", va dir una portaveu de l'empresa a l'agència dpa, el que no sembla haver convençut gaire.

Perill imminent d'explosió

"La barreja de gas natural àcid amb l'aire és altament explosiva i crema amb molta facilitat", diu Messner. Quan entra en contacte la quantitat justa de gasos amb l'oxigen, la barreja s'inflama. Fins i tot la plataforma sencera podria volar per l'aire.

Per aquest motiu, l'empresa Total va evacuar a tots els treballadors després de descobrir la fuga. Shell ha fet el mateix amb les dues instal·lacions que posseeix al voltant. A més, vigilància costanera ha delimitat una zona d'exclusió de tres milles per als avions i de dos per a vaixells.

Gas molt verinós de proporcions incertes


"Per l'organisme, el més perillós és la proximitat amb l'àcid sulfhídric", diu Ulrich Sommer, professor en Centre Helmoltz d'Investigació Oceanogràfica de Kiel. El inflamable, incolor i pestilent àcid sulfhídric destrueix els glòbuls vermells i resulta mortal, fins i tot en baixes concentracions, per a l'ésser humà. També per altres formes de vida.

La fuita podria tenir conseqüències nefastes per a l'ecosistema marí

Stephan Lutter, expert en protecció marítima de la Fundació Medi ambient, diu: "Si, com els experts temen, es produeix una emanació de gasos prolongada, pot haver zones on morin tots els éssers vius al voltant de la plataforma, el que pot danyar l'ecosistema del Mar del Nord", adverteix.

"Tot depèn, segons Sommer, de quanta quantitat d'àcid sulfhídric es dissolgui en l'aigua, el que ve determinat per la força amb què el gas natural àcid puja des de terra marítim". Si és expulsat amb rapidesa, té menys possibilitats de barrejar amb l'aigua i alterar-la. En aquest cas, és menys probable que afecti la fauna marítima.

Un cop l'àcid sulfhídric arriba a la superfície marina, es volatilitza en l'aire ràpidament. No és diferent a les emanacions d'un volcà en erupció. Segons els experts, no hi ha cap perill per als habitants de les zones costaneres. També Lutter creu que és difícil que el compost tòxic arribi a la riba. La plataforma es troba a uns 240 quilòmetres de terra ferma.

Esperança d'un ràpid final

"Es tracta d'una situació molt desagradable", diu Jürgen Messner, "sobretot pel fet que encara no va poder determinar amb precisió d'on emana el gas. Segons dades de Total, la fugida pot allargar sis mesos fins a poder ser controlada. Però hi ha esperances que el problema es pugui resoldre per si mateix en un termini més raonable, segons ha fet saber el secretari d'Estat britànic, Charles Hendry: "No hem d'oblidar que es tracta d'una plataforma d'extracció de gas, els recursos ja han estat en gran mesura explotats".

Jürgen Messner afirma que podria passar que l'emanació s'aturés per si sola. "En qualsevol cas hem d'esperar abans de valorar quines poden ser les conseqüències a llarg termini"

Iaioflautes per una vaga del 99% el 29M

El 29m @iaioflautas anem a la vaga. No tenim vida laboral però estem convençuts que les imposicions que una minoria lligada als bancs (l’1%) està imposant, amb les polítiques d’austeritat al 99% de la societat, un empobriment general. Per això compartim la necessitat de donar resposta. Anirem a la vaga contra la reforma laboral que vol fer retrocedir els drets en diverses dècades, però també pel dret a l’habitatge, per l’educació i sanitat públiques i de qualitat i contra les retallades i privatitzacions, per una renda bàsica de ciutadania que garanteixi el dret a una vida digna, per una auditoria del deute i contra el pagament del deute il·legítim, per una reforma fiscal que garanteixi el repartiment de la riquesa. I afegim una altra reivindicació: la jubilació als 60 anys.

Ens sumem a les iniciatives d’assajar una Vaga del 99%, inclusiva, i en què participin de forma creativa al costat dels i les treballadores amb drets, les jubilades, parades, precàries, sense papers, cuidadores, treballadores autònomes, comerciants i petites empresàries.

Per això el #29m és una data important en el camí de resistència i mobilització per un canvi de rumb. Una lluita que serà llarga i que només juntes podem guanyar. Propera parada #12M15M. Assagem una vaga del 99%.

Nosaltres, per a Barcelona, ​​proposem:

1 – Uneix-te a l’assemblea o comitè de barri o poble. Si no existeix, crea-ho: Podeu trobar-vos el dissabte 24M a les places i pensar i organitzar la vaga del 99%. Podeu organitzar piquets ciutadans, bloquejos en les artèries comunicatives o menjars populars que ocupin les places i els carrers. Penseu altres accions imaginatives i disruptives, algunes de les quals siguin aptes per a gent gran, per a tota la família. Es tracta de trencar amb el normal funcionament dels nostres pobles i barris.

2 – Dijous 29M a partir de les 10h nosaltres anem a proposar un piquet gastronòmic de Barcelona centre a Passeig de Gràcia amb Gran Via. Volem passar el dia celebrant que estem juntes. Veniu amb la família, amigues, pares, filles, àvies, gossos. Porteu beguda i menjar de casa que prepareu el dia abans. Les vaguistes hem de alimentar-nos i reposar: aquest dia també és vaga de consum. Necessitarem donar servei per cura de les més petites. Si sabeu cantar, explicar contes, volar estels, o qualsevol cosa que se us acudeixi per passar bé aquests moments.

A partir de lae 14h proposem una becaineta col.lectiva i reparadora per enfrontar la resta de la jornada. Porta esterilles, sacs, coixins…

3 – Dijous 29M les 17h, fem una convocatòria ciutadana per una vaga del 99% al C/ Provença amb Passeig de Gràcia (davant la Pedrera). Direm ben alt que això només és el principi, que tenim un programa per rescatar la ciutadania en lloc dels bancs. Que si no hi ha un canvi de rumb real ja, que ens esperin el #12M15M.

Filosofia iaioflàutica per la mani:

a. Per una vaga del 99% inclusiva i que reivindiqui un pla de rescat ciutadà.

b. Anirem amb la gent. No és la vaga de UGT i CCOO, és la vaga de totes, la nostra vaga. No és la mani de UGT i CCOO, és la mani de totes, la nostra mani.

c. Direm ben fort que la mobilització ha de continuar i que la propera fita és el #12M15M

La CAM està en fallida i les seves quotes no valen res: 54.000 estafats pel PP ho han perdut tot

Prop de 54.000 inversors han quedat atrapats després d'invertir en quotes participatives de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), en mans del PP que la va espoliar. L'entitat ha comunicat avui a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que va tancar 2011 amb patrimoni net negatiu, el que equival a una fallida tècnica i que les seves quotes participatives no valen res. La CAM està intervinguda pel Banc d'Espanya i ha quedat buidada d'activitat financera doncs Banc CAM és propietat del Sabadell. Uns 54.000 inversors eren titulars de quotes participatives, segons les últimes dades fetes públiques per l'entitat, corresponents al tercer trimestre de 2010. Lluís Torró (EUPV): “La cúpula de la CAM coneixia perfectament l’estat lamentable del grup”.

Les quotes són uns títols semblants a les accions, però sense drets polítics. Només la CAM les va emetre i va col·locar en borsa, però les fortes pèrdues de l'entitat els hi han tret tot el seu valor. La CAM s'amortitzarà les quotes, és a dir, les donarà de baixa, de manera que s'extingiran perdent el seu valor. Uns 54.000 inversors eren titulars de quotes participatives, segons les últimes dades fetes públiques per l'entitat, corresponents al tercer trimestre de 2010.

"En vista de les dades comptables de Caixa d'Estalvis del Mediterrani les pèrdues imputables a les quotes participatives d'acord amb els criteris establerts en el fullet d'emissió han reduït el valor comptable d'aquestes a zero euros. En aquest sentit, el fullet d'emissió preveu que com a conseqüència de la compensació de pèrdues, els quotapartícips poden arribar a perdre tots els seus recursos", indica l'entitat ara controlada pel Banc d'Espanya en un document registrat a la CNMV.

"Segons el parer dels administradors provisionals, ni la normativa estatal, ni l'autonòmica, preveuen la possibilitat que la Caixa no adopti els acords relatius a l'amortització de quotes en els termes exposats (per compensació de pèrdues)", assenyala l'entitat, que dóna així per perdut els diners dels inversors.

Les quotes participatives cotitzen a la Borsa de Madrid i València des del 23 de juliol de 2008. El valor de mercat de les quotes participatives al 31 de desembre del 2010 era de 6,99 euros. El 9 de desembre de 2011, la CNMV va decidir suspendre cautelarment la seva negociació com a conseqüència del procés de reestructuració de l'entitat. En aquells dies, la cotització ja havia caigut a 1,34 euros. La CNMV va deixar cotitzar algun temps les quotes quan ja era obvi que no valien res.

La CAM ha registrat els seus comptes de tancament de 2011 a la CNMV. Són comptes individuals i en elles es reflecteixen unes pèrdues de 1.800 milions d'euros. A més, s'han corregit els comptes de 2010 per mostrar que el benefici real era de 75 milions, menors d'un terç que el declarat inicialment. Aquestes pèrdues en deixat el patrimoni net de l'entitat en negatiu, el que equival a una fallida tècnica, per import de 192.000 euros.

No obstant això, el fons de l'obra social té encara 137.800.000. L'obra social disposa de 83,8 milions de tresoreria i de 54,4 milions d'immobilitzat afecte a aquesta.

El pressupost de l'obra social per al'exercici 2011 va ser de 38,7 milions d'euros, el 11,95% de disminució sobre dels 44 milions de l'exercici anterior. D'aquest pressupost s'ha executat el 62,23% per un import total de 24,1 milions, dels quals 23,9 s'han destinat al manteniment i activitats desenvolupades al llarg de l'any i 198.000 euros per a inversions ordinàries i extraordinàries d'immobilitzat.

Els administradors provisionals de l'entitat han elaborat un pla estratègic per al període 2012-2015 per a la fundació especial resultant de la transformació de la caixa, que desenvoluparà l'activitat pròpia de l'obra social. Aquest pla contempla un pla econòmic que considera viable la fundació especial en base, fonamentalment, al manteniment de la situació excedentària de liquiditat de l'actual obra social.

Lluís Torró: “La cúpula de la CAM coneixia perfectament l’estat lamentable del grup”


El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha afirmat, en referència a l’informe intern de la CAM que s’ha descobert arran de la denúncia de l’ex directora general, María Dolores Amorós, pel seu acomiadament disciplinari i que mostrava unes pèrdues per part del grup de 448,79 milions d’euros, que la “cúpula de la caixa sabia perfectament el que estaven fent”. “I és que -ha afegit Torró- les pràctiques que han estat duent durant anys no podien conduir a cap altre resultat més que a la fallida i la intervenció”.

El preu de la gasolina marca un nou màxim històric el març: 1'55

El preu de la gasolina ha tornat a marcar un nou màxim històric, situant-se en 1,478 euros el litre de 95 (a Repsol Barcelona 1'53 a 1'55), després de repuntar de nou en l'última setmana. En concret, el preu del litre de súper 95 encadena set setmanes de rècords històrics i s'ha encarit en l'últim mes més d'un 3,2%. Tot i això, en algunes gasolineres de Madrid el preu del litre de súper 95 supera els 1,55 euros, mentre que la súper 98 arriba als 1,67 euros. Tot això es reflecteix en els preus que, tot i les falses comptes del govern del PP i CiU, creixen a tot ritme.

Per la seva banda, el litre del gasoil va donar un petit respir als consumidors aquesta setmana al caure un 0,76%, situant el preu en 1,388 euros, davant el rècord de la passada setmana de 1,399 euros.

En l'escenari actual, l'ompliment d'un dipòsit mitjà de gasolina de 55 litres costa 81,31 euros, més de dos euros i mig respecte a principis de març, mentre que l'usuari d'un vehicle de gasoil ha de dedicar 76,36 euros a abastir el tanc, gairebé un euro més.

El preu del barril de cru es manté estable aquesta setmana, després de les pujades registrades a la primera meitat del mes. En concret, el barril de Brent, de referència a Europa, costa 124 $, mentre que el Texas americà se situa en 105,28 $.

Malgrat que aquests preus són encara inferiors al màxim històric de 147 dòlars per barril assolit el juliol de 2008, els nivells actuals es troben a prop del rècord si es comptabilitzen en euros.

La divisa europea s'ha devaluat respecte al dòlar, el que obliga els països del continent a fer més esforços per comprar petroli. L'encariment dels combustibles no és un fenomen aïllat a Espanya, on aquests productes segueixen per sota de la mitjana europea.

De fet, la gasolina arriba als 1,656 euros per litre a la UE dels 27 i els 1,688 euros a la zona euro. En el cas del gasoil, el preu se situa en 1,525 euros a la UE dels 27 i en 1,51 euros a l'eurozona. Els dos únics països de la UE en els que el litre de gasolina supera els 1,8 euros són Itàlia i Grècia, mentre que el preu del gasoil supera els 1,7 euros també al país transalpí i Regne Unit.

Els BRICS crearan el seu propi banc de desenvolupament

Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica, els cinc països que conformen el BRICS, han donat suport la proposta de crear el seu propi banc de desenvolupament, ha informat avui la titular de Desenvolupament Econòmic de Rússia, Elvira Nabiúllina. Segons la ministra, que ha fet estes declaracions als passadissos del Segon Fòrum Empresarial del BRICS, es tracta de posar en marxa una institució financera que faciliti les inversions i el comerç entre els cinc països.

"És molt important que els serveis d'aquest banc realment tinguin demanda, ja que hi ha molts bancs de desenvolupament, per la qual cosa cal una cartera bastant important de projectes conjunts d'inversió, de comerç", ha subratllat.

La ministra russa no va poder oferir per ara detalls del futur acord, en particular pel que fa a les participacions en el nou banc, que encara estan per discutir, segons va explicar: "Que jo sàpiga, això es debatrà a nivell de ministres de Finances", ha indicat.

El febrer passat, l'Índia va proposar als seus socis del BRICS la creació del denominat Banc Sud-Sud que s'encarregui de finançar projectes de desenvolupament en els cinc països.

Segons es va informar anteriorment, la iniciativa índia forma part de l'agenda de la cimera del grup que va arrencar aquest dimecres a Nova Delhi.

La situació de la central de Fukushima és pitjor del que es creia

Els dubtes sobre l'estat real de la central nuclear de Fukushima 1 han ressorgit avui, després que un portaveu de Tepco -la companyia propietària de la planta- hagi declarat que la situació en un dels tres reactors que van patir fusions és pitjor del que es pensava. L'estat dels altres dos podria ser encara més greu. Dilluns passat, Tepco va desconnectar, per dur a terme tasques de manteniment durant diversos mesos, l'últim reactor nuclear que tenia en funcionament d'un total de 17. Japó s'ha quedat així amb només un en marxa del conjunt de 54 repartits per tot el país.

La inspecció realitzada avui amb un endoscopi industrial al reactor número 2 -l'únic al que de moment han pogut aproximar els tècnics- ha detectat nivells de radiació dins de la cambra fins a 10 vegades superiors a la dosi letal. Els especialistes havien assegurat prèviament que més de la meitat del combustible fos havia trencat el nucli, havia caigut a terra del vas de contenció primària, i part d'ell s'havia escampat per terra o havia esquitxat contra la paret.

Les partícules del material fos han elevat probablement la radioactivitat a nivells perillosos de 70 sieverts per hora a l'interior del contenidor, segons ha assegurat Junichi Matsumoto, portaveu de Tepco, informa Associated Press. La xifra és molt superior als nivells més alts trobats fins ara -10 sievert per hora-, que van ser registrats l'any passat al voltant d'un conducte d'escapament compartit per les unitats 1 i 2.

La investigació ha trobat també que el nivell de l'aigua de refrigeració en el vas de contenció és tan sols de 60 centímetres des del fons, molt menys que els 10 metres que van ser estimats quan el Govern va declarar que la planta es trobava en situació estable al desembre passat. Els tècnics continuen bombejant aigua en el reactor.

Els experts han utilitzat un dispositiu equipat amb una minicàmera, un termòmetre, un dosímetre i un mesurador del nivell de l'aigua per verificar els danys a l'interior del reactor número 2 per segona vegada des del terratrèmol i el tsunami que van devastar la costa nord-est del Japó i van danyar greument la central de Fukushima, l'11 de març de l'any passat.

Matsumoto ha explicat que les dades mostren que la situació a la central és tan seriosa que caldrà desenvolupar equips i tecnologies especials que puguin suportar els alts nivells de radioactivitat durant el desmantellament de la planta, que es preveu que tardi diverses dècades. Segons ha dit, en les condicions actuals, un endoscopi com l'utilitzat duraria 14 hores.

El nivell d'aigua de refrigeració trobat és molt inferior a l'estimació, que va utilitzar dades que ara s'ha vist que no eren fiables, segons ha reconegut el portaveu. Però Matsumoto ha insistit que els resultats no modifiquen l'estat de "parada en fred", declarat al desembre, perquè la temperatura de l'aigua és de 50 graus centígrads, el que mostra que el combustible fos s'ha refredat.

Tres dels sis reactors de Fukushima 1 van patir fusions, però el nombre 2 és l'únic que ha estat examinat perquè la radiació a l'interior del seu edifici és relativament baixa i el seu atuell de contenció va ser dissenyat amb una ranura que permet introduir l'endoscopi. La càmera del reactor 2 no pot ser visitada pels treballadors, a causa dels alts nivells de radioactivitat, encara que algunes parts del seu edifici són accessibles durant uns pocs minuts cada vegada si els inspectors vesteixen protecció completa.

La condició exacta dels altres dos reactors -que van patir explosions d'hidrogen que van danyar els seus edificis- és incerta. Les simulacions realitzades indiquen que més combustible ha trencat el nucli al reactor número 1 que en els altres dos, encara que el nivell més alt de radioactivitat està en el 3.

Dilluns passat, Tepco va desconnectar, per dur a terme tasques de manteniment durant diversos mesos, l'últim reactor nuclear que tenia en funcionament d'un total de 17. Japó s'ha quedat així amb només un en marxa del conjunt de 54 repartits per tot el país. Aquest últim es preveu que sigui apagat, també per a manteniment, al maig.

Les instal·lacions que estan sent sotmeses a inspecció han de rebre el vistiplau de les autoritats locals i del Govern central abans de tornar a ser posades en marxa. Però moltes comunitats són reticents a donar el permís després del desastre de Fukushima, que va obligar a desallotjar desenes de milers de persones dels seus habitatges i ha deixat grans superfícies de terreny inservibles per al cultiu.

Esther López exigeix al PP que facilite els historials clínics als afectats en casos de nadons robats

La diputada autonòmica d’EUPV, Esther López Barceló, ha preguntat aquesta vesprada en el plenari de Les Corts al conseller de Sanitat, Luís Rosado (PP), sobre l’entrega per part dels hospitals públics valencians d’historials clínics de nadons presumptament robats: “La Conselleria de Sanitat ha de facilitar les investigacions oportunes que ajuden a centenars de famílies a saber què va a ocórrer amb els seus nadons. El conseller ens ha assegurat que aquesta entrega l’empara la llei, però la realitat és altra, perquè fins ara no hi ha cap facilitat i la norma ha estat la d’obstaculitzar l’entrega d’aquesta informació i la de posar problemes a qui l’ha demanada”.

López Barceló ha descrit en la seua intervenció nombrosos casos d’afectades que han reclamat aquestos historials i que han patit “una clara obstaculització dels seus drets. No es donen aquestes facilitats que descriu Rosado ni molt menys, per això li exigim a la Conselleria que es comprometa a vetlar per a que es complisca la legislació vigent”.

La diputada d’esquerres ha subratllat: “No pot ser que després de tants anys estigam encara amb aquestos casos oberts. Les famílies tenen el dret de saber què passà amb els seus fills, sobretot quan anem coneixent casos de mares i pares que es retroben amb aquestos 40 anys després”.

López Barceló ha lloat la tasca dels col·lectius que lluiten per aquesta causa i que “deixant-se la pell, cosa que hauria de completar-se amb una col·laboració total de les administracions”, ha subratllat.

Vicenç Navarro: El que no es diu sobre Grècia

Aquest article assenyala les connexions entre la banca alemanya i el complex militar de l'Estat grec, havent estat aquest un dels majors responsables del deute grec, que el govern alemany vol veure disminuïda desmuntant l'escàs Estat del Benestar de Grècia, gairebé sense tocar el despesa militar. La suposada ajuda a Grècia és bàsicament per pagar als bancs alemanys, entre d'altres, pels deutes contrets a Grècia, en part, pel sector militar.

Sembla que, per fi, els dirigents de l'Eurozona (juntament amb el Fons Monetari Internacional) han acordat un préstec de 130.000 milions d'euros al govern de Grècia perquè aquesta pugui pagar els seus deutes. És, doncs, una transferència de fons a la banca europea, propietària del deute públic grec, i molt especialment a la banca alemanya, francesa i grega.

A canvi, Grècia es converteix en una colònia d'Alemanya, ja que qualsevol decisió pressupostària del govern grec ha de es aprovada bàsicament pel govern alemany Merkel. Les mesures imposades per Alemanya beneficiaran la banca europea, incloent la banca i la gran patronal grega. La classe treballadora perdrà, segons aquestes condicions, gran nombre dels drets, amb enormes retallades en els serveis públics de l'Estat del Benestar, com sanitat i educació.

En realitat, el domini de l'establishment financer i econòmic grec sobre l'Estat grec durant, no només el seu període dictatorial, sinó també el seu període democràtic, és responsable de l'enorme retard de l'Estat de benestar a Grècia. El frau fiscal és enorme, com ho testifica que el 94% dels grecs declaren ingressos inferiors a 30.000 euros a l'any. Segons les xifres del fisc, Grècia penes té rics o súper rics.

Dins de l'establishment grec n'hi ha un que està molt privilegiat per l'Estat grec i que no ha estat afectat per les mesures d'austeritat imposades per Alemanya. És el complex militar industrial. Grècia és el país europeu que proporcionalment es gasta més en el sector militar. En realitat, és un dels cinc països del món que importa més armes.

I la majoria d'aquestes armes es les venen a Grècia els següents països: Alemanya, França i els EUA. Gairebé mil tancs Leopard van ser comprats el 2009 (ja en plena època de crisi) del seu productor a Alemanya. I el 2010 també va comprar a Alemanya 223 howitzers i un submarí al cost de 403 milions d'euros. En realitat, Grècia es gasta més del doble de la mitjana que es gasten en armes els països de l'OTAN. Part del deute públic de l'Estat grec es va originar precisament amb la compra d'aquest equipament militar.

La suposada ajuda de l'Eurozona liderada pel binomi Sarkozy-Merkel, és precisament una ajuda dels bancs alemanys i francesos, que van prestar diners a l'Estat grec perquè aquest pogués comprar armes i enriquir l'estament militar més gran (proporcionalment) de l'UE-15.

Per donar-se una idea de la grandària d'aquest sector, n'hi ha prou conèixer que Grècia té un exèrcit de 156.000 persones per oferir, en teoria, seguretat i defensa a onze milions de ciutadans. L'Exèrcit alemany té 250.000 persones per a una població aproximada de 82 milions de ciutadans.

Doncs bé, aquest sector és dels que menys retallades rep en les polítiques de retallades. Fins avui, i segons les propostes del binomi Merkel-Sarkozy, els serveis públics de l'Estat del Benestar, sanitat i educació, van rebre retallades molt substancials. No així les seves forces armades. Per què un sector militar tan extens? A primera vista podria creure que, ja que Grècia és el país del món amb major marina mercant, una possible explicació seria per guardar aquesta marina, en temps de pirateria, com els actuals.

Però la dimensió nàutica d'aquestes forces armades està poc desenvolupada. A què es deu, doncs, una despesa tan notable? Llavors, l'opció restant és el "perill de Turquia". Però sembla que pocs esforços s'han fet per diluir les tensions amb Turquia. Tots els indicadors semblarien indicar que els problemes amb Turquia podrien resoldre per via diplomàtica. Però això no passa. I la causa és que no es vol que es resolguin. La industrial armamentista, l'Exèrcit i la banca alemanya i francesa, no desitgen que les tensions desapareguin.

I d'aquí la situació escandalosa (no hi ha altra manera de definir-la) actual. El govern alemany està imposant unes mesures d'austeritat brutals a les classes populars gregues per tal que l'Estat grec pugui pagar als bancs alemanys els préstecs de diners que el govern de Grècia va haver de demanar per poder comprar les seves joguines militars. Així de clar.

CiU, PSC, PP i ERC mantenen en el càrrec Josep Tous

La Diputació de Barcelona fa pinya al voltant del seu coordinador general, detingut dilluns passat per la seva presumpta relació amb el tripijoc d'adjudicacions per a estacions d'inspecció tècnica de vehicles (ITV). El president de la Diputació, Salvador Esteve (CiU), ha mantingut aquest dimecres en el càrrec Josep Tous amb el suport implícit de les altres formacions presents en el ple de l'organisme (PSC, PP i ERC). Només ICV-EUiA ha demanat el "cessament temporal" de Tous fins que s'aclareixi el seu procés judicial.

El ple de la Diputació havia de donar avui compte del nomenament de Tous (aprovat per un decret d'Esteve del passat 6 de març), però el president de l'ens va decidir eliminar aquest punt de l'ordre del dia. Això, malgrat que la Diputació l'ha presentat com un ajornament del seu nomenament, manté Tous en el seu lloc, ja que el nomenament fet per Esteve via decret segueix en vigor i Tous segueix ostentant el càrrec de coordinador i cobrant el seu sou corresponent.

La Diputació viu un dels seus pitjors moments pel que fa a imatge pública. En cas de Tous se li suma el del seu antecessor en el càrrec, Josep Maria Matas, destituït fa poc més d'un mes pels seus negocis irregulars amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM), a la qual va facturar 900.000 euros des de la seva empresa, mentre ostentava el càrrec de secretari general de l'ACM. Aquest cas està en mans de la Fiscalia, igual que el dels sobresous que la Diputació paga als seus funcionaris que ocupaven alts càrrecs i que havien estat rebaixats de categoria, de manera que se'ls compensava econòmica per aquest descens.

Aquests tres casos es concentraven en l'ordre del dia del ple de la Diputació, un document que ahir aquest organisme es va afanyar ahir a amagar i es va negar a facilitar adduint que encara "estava obert". Finalment, avui s'ha vist que en el text no s'ha mogut ni un accent. El ple, però, ha declinat debatre'ls. En 40 minuts que ha durat el ple, cap dels 51 diputats s'ha referit als polèmics casos de Matas i Tous.

Només el president, Salvador Esteve, s'ha referit al cas que afecta la seva actual coordinador per anunciar que el punt per ratificar el nomenament de Tous es retirava del debat "per raons òbvies". Cap partit ha intervingut i així s'ha evitat un debat que, segons algunes fonts, els partits havien acordat que no es produís en el si del ple.

Just abans del ple, els portaveus dels partits a la Diputació han celebrat una junta extraordinària, a petició de PSC i ERC, en què han decidit donar cert marge a Esteve en la seva decisió de mantenir al seu coordinador en el càrrec "fins que la jutge no hagi pres una decisió "sobre la situació de Tous, segons el comunicat fet públic després de la trobada. Els partits defensen que ha de" prevaler la presumpció d'innocència "abans de destituir el alt càrrec. Tanmateix, ICV-EUiA ha presentat un prec al ple demanant el cessament temporal de Tous fins que s'aclareixi la seva situació.

D'altra banda, el ple de la Diputació ha aprovat la suspensió dels sobresous que pagaven des del 2000 a alts funcionaris que havien estat cessats i tornaven a la seva plaça, en una categoria inferior. La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat va emetre un informe fa unes setmanes que permetia a la Diputació anul · lar aquests sobresous, coneguts popularment com 'motxilles' perquè no es van aprovar amb el procediment adequat. I és que els decrets de presidència que van crear aquests complements salarials mai van ser ratificats pel ple, tal com marca la normativa.

La Diputació ja va decidir el juliol suspendre temporalment la concessió de nous sobresous. En aquest moment uns 50 treballadors es beneficiaven d'aquests complements, que ara se'ls ha suprimit. La Diputació ha de decidir ara si l'anul·lació d'aquests sobresous es fa amb efectes retroactius i reclama als seus empleats la devolució dels imports, cosa que el govern provincial no descarta, però que ha de sospesar cautelosament pel conflicte laboral que es pot despertar en el si de l'ens. Des del 2000, la Diputació s'ha gastat un milió d'euros aproximadament en el pagament d'aquestes motxilles.

ICV-EUiA vol la destitució de Josep Tous (CiU) com a coordinador de la Diputació de Barcelona


El portaveu d'ICV-EUiA a la Diputació de Barcelona, Alex Mañas, ha exigit avui la "immediata destitució" del nou coordinador, Josep Tous Andreu, per part del president de la institució, Salvador Esteva. Mañas ha qualificat d'"incompatible" estar detingut per la Guàrdia Civil en un cas de corrupció, el cas Campeón, i desenvolupar les tasques de coordinació de la Diputació de Barcelona. Josep Tous i Andreu (foto), segons la web de CDC, és: 'Llicenciat en veterinària per la UAB, Màster en Direcció d’empresa i empreses cooperatives per la UB, Màster en gestió de l’Administració Pública per ESADE -els jesuïtes- i programa de direcció general PDG per IESE" -l'Opus Dei-.

Mañas ha fet aquesta petició després que aquest matí el recent nomenat coordinador de la Diputació en lloc de Josep Maria Matas, Josep Tous, ha estat detingut per la Guàrdia Civil juntament amb un alt càrrec del Govern i tres empresaris per una presumpta vinculació amb el cas Campeón.

Cinc detinguts -dos de CiU i tres empresaris- pel cas Campió

La Guàrdia Civil, conjuntament amb l'Agència Tributària, està efectuant en aquests moments diversos registres a Barcelona en una operació relacionada amb el cas Campió. S'han efectuat cinc detencions, segons han confirmat fonts properes a l'investigació, entre ells dos alts càrrecs de la Generalitat. Es tracta del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous (a la foto amb ulleres), que només portava vint dies en el càrrec, des que va rellevar Josep Maria Matas (CiU), destituït per un altre cas de corrupció amb l'ACM. L'altre alt càrrec detingut és Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, tots de CiU. I els tres empresaris són Ricard Puignou, ex-director general de Menta ITV; Sergi Pastor, ex-conseller delegat d'APPlus i director general d'Uprime Energy; i Sergi Alzina.

A més, romanen imputades dos alts càrrecs mérs de CiU però no detingudes: Margarida Gil, directora del Gabinet jurídic de la Generalitat i Assumpta Palau, directora general d'Assumptes contenciosos de la Generalitat.

Als detinguts se'ls acusa de falsedat documental i tràfic d'influències per aconseguir concessions d'estacions d'ITV a Catalunya, un negoci que Narcís Serra (PSC) va començar amb altes dosis de corrupció des de Caixa Catalunya amb el grup Carlyle.

Astúries: El vot emigrant dóna al PSOE un escó decisiu

Gràcies als vots dels emigrants rebuts a la circumscripció de l'occident asturià, els socialistes desfan la majoria absoluta que fins ara tenia el centredreta a Astúries i situa a UPyD com a clau de Govern. Per tant finalment, el repartiment al parlament d'Astúries queda de la següent manera: PSOE 17 diputats, Fòrum 12, PP 10, IU 5 i UPyD 1, en ​​una cambra amb 45 representants i la majoria en 23.

El PSOE s'havia quedat a menys de dos-cents vots de Fòrum per poder aconseguir un tercer diputat per la circumscripció occidental, sufragis que ha aconseguit superar avui per un estret marge gràcies al sufragi dels residents asturians a l'exterior.

En concret, dels 573 vots rebuts a la circumscripció occidental dels asturians residents a l'exterior, el PSOE ha aconseguit 290, enfront dels 44 de Fòrum, de manera que, en funció de la llei d'Hondt, als socialistes els han sobrat només 52 vots per aconseguir aquest diputat.

Segons els càlculs que havien fet els partits que es jugaven l'escó, si Fòrum aconseguia 44 vots, el PSOE necessitava tenir un mínim de 238 per arrabassar aquest escó en aquesta circumscripció en la qual el PP va obtenir 159 sufragis i IU, 39.

De les tres circumscripcions en què es divideix electoralment Astúries, a l'occidental era en què estava en joc aquest escó que ha canviat ara de mans gràcies al vot de l'emigració, de manera que el PSOE obté tres diputats, davant dels dos del PP i un amb el que es queda Fòrum.

El PSOE havia estat el diumenge el partit més votat en aquesta zona electoral, en la qual va aconseguir 19.816 vots, seguit del PP, amb 14.628 i Fòrum, amb 13.325.

Un treballador alemany amb una "minifeina" durant 45 anys cobraria 140 euros de pensió

Un alemany que treballi en una "minifeina" té dret a una pensió bàsica de 139,95 euros després de 45 anys de treball. Són les dades que ha aportat el Ministeri de Treball d'Alemanya a una pregunta parlamentària del partit de L'Esquerra (Die Linke). L'Executiu germànic afegeix que, actualment, treballen a Alemanya 7,4 milions de persones amb un salari base de 400 euros pel que no estan obligats a fer aportacions a la seguretat social i la caixa de pensions. Tres milions de dones tindran aquesta miserable pensió "gràcies" a Merkel.

D'aquesta xifra, un total de 4,65 milions són dones i dues terceres parts d'elles només han treballat fins ara en un "minifeina", de manera que unes 3 milions de dones tindran una pensió paupèrrima quan es jubilin, ja que l'empresari aporta 3,11 euros al mes per a la pensió.

Ajudes estatals a les pensions més baixes

La ministra federal de Treball, Ursula von der Leyen, ha proposat ajudar les persones amb pensions ínfimes amb una renda suplementària a partir de 2013, si sobreviuen fins llavors.

No obstant això, l'oposició critica que aquesta mesura no resoldria el problema, ja que en la majoria dels casos la suma d'ambdues pensions seria d'uns miserables 365 euros mensuals.

Sense ingressos suplementaris, les dones que actualment treballen en una "minifeina" no tindrien dret sinó a percebre la pensió bàsica de 688 euros mensuals que garanteix l'Estat com jubilació mínima.

Cayo Lara: "La convido a que faci la vaga i miri als ulls dels treballadors"

Cayo Lara: Durant el Ple de control al Govern al Congrés, els diputats del grup parlamentari d'IU-ICV-EUiA-CHA hem organitzat un 'piquet informatiu' sobre la vaga general i hem mostrat cartells cridant a l'aturada contra la reforma laboral. Després de preguntar a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, sobre les conseqüències de la reforma laboral, l'he convidat a sumar-se a la vaga general per poder mirar als ulls als treballadors i explicar-los els efectes que tindrà la llei aprovada pel Govern.

Mentre feia aquesta invitació, he sostingut un cartell en el qual es recollien fotos i frases de membres del Govern i dirigents del PP que he anat reproduint: "Jo no crec que calgui abaratir l'acomiadament" (Mariano Rajoy). "El problema econòmic d'Espanya no se soluciona amb l'abaratiment de l'acomiadament" (Cristóbal Montoro). "L'atur augmentarà en 630.000 persones el 2012" (Luis de Guindos). "En un any es poden crear una mica més de 300.000 llocs de treball"(Dolores de Cospedal).

Després, un cop que ha acabat el meu debat amb la ministra, els diputats d'IU, ICV-EUiA i CHA ens hem posat dempeus i hem tret els cartells oficials de la convocatòria de l'atur en què es llegia '29M Vaga General'.

Contra la privatització del Canal Isabel II


Pilar Esquinas, membre de la Comissió Legal de la Plataforma contra la privatització del Canal Isabel II, explica la situació de l'empresa i el procés cap a la privatització en què està submergida: Privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues és la màxima dels governs europeus neoliberals.

Vigilants de la Levantina retenen, colpegen i encanonen a joves comunistes a Paterna

Membres de la Joventut del Partit Comunista del País Valencià presenten una denúncia després d'haver estat colpejats i encanonats amb una arma per vigilants de la Levantina de Seguretat en el Polígon de la Font del Gerro (Paterna). La policia del PP no només no va reprovar l'actuació dels vigilants, sinó que la va justificar. Arribant a assenyalar un membre de la Policia Nacional "si jo hagués intervingut hagués estat pitjor" i "el millor que els ha pogut passar és que els peguessin, ja que el normal hauria estat haver-los pegat dos tirs".

Els fets van succeir la passada nit del 16 de març, quan un grup de 6 militants de la JCPV van acudir al polígon paternero a fer una primera prospecció de la zona de cara a l'enganxada de cartells cridant a la vaga general que tenien prevista per a la setmana següent.

Als pocs minuts d'estar en el recinte, un grup de vehicles de la Levantina de Seguretat va immobilitzar un dels dos vehicles on anaven els joves. Els guàrdies, revòlver en mà, van baixar el conductor propinant cops contra el vehicle. Tot i que en cap instant els joves van oposar resistència, els vigilants van arribar fins i tot a encanonar una menor d'edat.

Durant el transcurs de la retenció, suposadament il·legal, els guàrdies es van dirigir contra els membres de la JCPV amb amenaces i acusacions xenòfobes com "sou iguals que els romanesos de merda, que veniu a destrossar empreses".

Un cop assistits per la Policia Local i Nacional, els vigilants de seguretat no van cessar la seva actitud amenaçant i xenòfoba davant la impassible postura de les forces i cossos de seguretat. La policia no només no va reprovar l'actuació dels vigilants, sinó que la va justificar. Arribant a assenyalar un membre de la Policia Nacional "si jo hagués intervingut hagués estat pitjor" i "el millor que els ha pogut passar és que els peguessin, ja que el normal hauria estat haver-los pegat dos tirs".

Tots això fets consten en la denúncia interposada davant del Jutjat d'Instrucció de Paterna, per tal d'aclarir els fets i que s'apliquin responsabilitats davant la desmesura i desproporció dels vigilants.

CiU regala barato el patrimoni als amics, seguint la seva corrupció habitual

El Govern de lladres d'Artur Mas es desfà de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat per 52 milions d'euros, quan fa dos anys el tripartit l'havia adquirit per 60. L'excusa de la situació financera de la Generalitat va portar ja fa uns mesos a la conselleria d'Economia i Finances, que encapçala Andreu Mas-Colell, a dissenyar un pla per desfer-se de fins a 27 edificis públics per aconseguir un mínim de 450 milions d'euros. Ara es veu que el negoci era regalar als amics barato el patrimoni públic, dins la política corrupte habitual entre el nazionalcatolicisme CiU-PP.

Els immobles es van posar a la venda, però a final de gener el Govern va confirmar que havia declarat desert el concurs per col·locar-los en lots. Ara, la Generalitat ha començat a mirar de vendre els edificis de forma individual i la primera operació que s'ha tancat ha estat l'adquisició de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat [a la imatge] per part de la firma Bancalé Servicios Integrales, que n'ha pagat 52 milions d'euros, 8 menys dels que va pagar la Generalitat, però tot queda en familia.

L'operació pot qualificar-se de qualsevol manera menys de brillant, tenint en compte que el 2010 el Govern tripartit va adquirir l'immoble, situat en el número 2-6 de l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona i amb 16.800 metres quadrats de superfície, per 60 milions. A més a més, la Generalitat s'ha compromés amb Bancalé Servicios Integrales a seguir utilitzant l'edifici, pagant-ne un lloguer, durant els propers 20 anys.

I és que la venda de patrimoni dissenyada per Mas-Colell ha estat criticada per diversos experts, tenint en compte que la idea de l'Executiu era, com ha passat en aquest cas, mantenir l'ús dels edificis a través d'un elevat lloguer (37 milions d'euros anuals en el cas dels 27 immobles posats a la venda), de manera que en pocs anys s'hauria gastat tot l'import de la pèrdua de patrimoni.

En la fallida col·locació massiva dels immobles hi van jugar un paper molt important tres persones molt vinculades als negocis bruts de CDC: l'exconseller de Presidència de l'era Pujol Joaquim Triadú; l'excap de les campanyes electorals d'Artur Mas, David Madí; i el bufet d'advocats Roca Junyent, propietat de qui va ser secretari general de CDC durant anys, Miquel Roca. La conselleria d'Economia havia encarregat el disseny del procés de venda de 26 dels edificis a l'àrea de consultoria pública de PricewaterhouseCoopers (PwC), que dirigeix Joaquim Triadú.

Posteriorment, a mitjan setembre, va adjudicar la gestió de la venda a dues aliances de consultories: d'una banda, Aguirre Newman juntament amb Deloitte (que té com a director David Madí, secretari de Comunicació del Govern en l'era Pujol i excap de campanya d'Artur Mas), i per l'altra, Jones Lang LaSalle i el bufet d'advocats Roca Junyent.

Un excap del contraespionatge francès sospita que Merah era un confident

Mohamed Merah, el terrorista de Toulouse mort per la policia després d'assassinar a set persones, podria ser un confident dels serveis secrets francesos, als quals hauria enganyat sobre les seves veritables intencions. Aquesta hipòtesi va ser plantejada ahir obertament per un antic director del contraespionatge, Yves Bonnet, en una entrevista publicada per La Dépêche du Midi. Patró en els anys vuitanta de l'extinta Direcció de Vigilància del Territori (DST) -avui integrada en la Direcció Central d'Informació Interior (DCRI)-, Bonnet subratlla que Merah tenia un interlocutor fix en la DCRI, el que al seu judici "no és anodí".

Merah "era conegut a la DCRI no especialment per ser islamista sinó per tenir un corresponsal a Informació Interior. Ara bé, tenir un corresponsal no és del tot innocent", va afirmar, després de ser preguntat com era possible que la perillositat de Merah passés desapercebuda.

Mohamed Merah va mantenir el novembre del 2011 una entrevista amb dos agents de la DCRI, interessats oficialment pel viatge que l'any anterior havia realitzat a l'Afganistan ia l'Orient Mitjà. Segons ha explicat el mateix cap de la DCRI, Bernard Squarcini, en una entrevista a Le Monde, Merah s'havia mostrat extremadament cooperador amb els seus serveis, fins al punt de cridar-los des del Pakistan a l'octubre per avisar-los que no estava al país i fixar una altra cita.

Identificat ja com a sospitós dels atemptats de Tolosa i Montauban, envoltat per la policia al seu domicili, Merah va demanar parlar amb l'agent regional del DCRI -una dona, d'origen àrab-, amb la qual, segons el mateix Squarcini, mantenia una "relació de confiança". "Anava a cridar-te per dir-te que havia informacions que donar-te, però en realitat anava a per tu", li va dir Merah en aquesta conversa, que revela una certa familiaritat (a més de la seva perversitat).

El mateix fet que un ex delinqüent gairebé sense recursos es permetés viatges turístics a l'Afganistan, Pakistan, Egipte, Turquia, Síria i fins i tot Israel -on tota entrada al país és extremadament controlada- sense aixecar cap sospita no fa sinó augmentar els interrogants.

Precisament, el diari italià Il Foglio assegurava, d'altra banda, que Mohamed Merah hauria entrat a Israel sota la cobertura de la Direcció General de Seguretat Exterior (DGSE) -espionatge-, el que explicaria la facilitat amb la qual va passar la frontera.

Squarcini ho va negar tot. "Merah no era confident de la DCRI ni de cap altre servei francès o estranger", va assegurar. "De tota manera, si és cert -va objectar a Le Nouvel Observateur l'exministre de l'Interior Daniel Vaillant-, la DCRI no ho dirà. I Merah no pot confirmar-ho. Però és una hipòtesi plausible".

D'altra banda, el canal de televisió qatariana Al-Jazira va decidir ahir finalment, per motius deontològics, no emetre el vídeo-un muntatge de 25 minuts-en el qual es poden veure els tres atemptats gravats per Merah, després que així ho demanessin Nicolas Sarkozy, les famílies de les víctimes i el Consell Superior de l'Audiovisual. La majoria de les televisions franceses es van comprometre així mateix a no retransmetre aquestes imatges i el president francès ha advertit que el seu Govern prendrà les mesures al seu abast per impedir que siguin difoses per un altre mitjà.

La policia considera que el vídeo remès a Al-Jazira per correu -traspassat el dimecres 21- no va poder ser enviat ni per Mohamed Merah ni pel seu germà Abdelkader, ja controlats la vigília, de manera que busca un tercer home, que podria haver participat així mateix com a còmplice en el robatori del scooter utilitzada en els atemptats.

El pare del terrorista, Mohammad Benalel Merah, que va tornar a Algèria quan el seu fill tenia cinc anys, va amenaçar ahir de presentar una demanda contra França per la mort del seu fill. Sarkozy va expressar la seva indignació, mentre el ministre d'Exteriors, Alain Juppé, i el candidat socialista a l'Elisi, François Hollande, van instar a "callar".

Acusen Abertis de pressionar per no desdoblar la N-II

Passen els mesos i el serial de corrupció entorn la N-II a les comarques gironines s'allarga eternament. Del "compromís" que s'extreia de les paraules de CiU a les passades eleccions generals s'ha passat a un silenci contingut de la dreta finançada per Abertis -Florentino Pérez i Salvador Alemany- per part del PP que porta les regnes de l'Estat, i de CiU a Catalunya. Les últimes declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, afirmant que calia estudiar ampliar els usos de l'autopista de Girona fins a la frontera, mentre oblidava el mateix tram de la N-II entre les prioritats del Govern, han aixecat un gran nombre de reaccions airades, entre les quals la dels qui més usen aquesta infraestructura, els transportistes de Girona.

Des d'Ase Trans, el seu director general, Carles Palacio, considera que la mà de la concessionària de l'autopista, Abertis, està tenint molt a veure en el retard del desdoblament de la N-II. Segons va explicar, "aquesta és una obra que perjudicarà a la concessionària" i "està claríssim que no volen que es fagi".

Palacio va posar sobre la taula la necessitat de "plantejar quin servei necessitem que ens donin les administracions, i el que estem donant a Girona és un mal servei". És per això que va afirmar que la solució passa per "desdoblar o treure el peatge de l'autopista": "Què significarà això? Que la administració pagui el peatge? Potser sí, però potser els sortiria més barat que fer el desdoblament".

La N-II, de deute històric a estafa criminal de CiU i La Caixa

El desdoblament de la N-II a Girona és ja alguna cosa més que un deute històric: un acte criminal del govern de CiU. Les dades de Trànsit corroboren la sinistralitat d'una carretera manifestament insegura en molts trams i amb un elevat trànsit de camions de gran tonatge. Només durant el 2011 a la N-II va perdre la vida 13 persones en accidents de trànsit. En canvi, a l'AP-7, la segona gran artèria viària de la província, van morir tres persones.

A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista d’ABERTIS de 500 milions d’€, però real de 350 milions, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci multimilionari per Salvador Alemany i socis i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, malgrat l'alt índex de sinistralitat. El negoci és el negoci...

/2012/03/la-n-ii-de-deute-historic-estafa.html

“Catalunya és el centre de l’extrema dreta populista a l’Estat”

La ultradreta està vivint setmanes d'atenció mediàtica arran de la brutal agressió contra joves antifeixistes de Manresa i la inauguració del centre Militia-Tramuntana. L'expert Xavier Casals exposa que aquest espectre ideològic ha traslladat el seu epicentre de Madrid al Principat, amb el País Valencià com a segon pol important. PxC, que no ha condemnat l'atac del Bages, ha jugat un paper clau en aquest procés.

La salvatge agressió que un grup d’una quinzena de neonazis van portar a terme el proppassat divendres a la nit contra diversos joves que esperaven per accedir a la sala Stroika de Manresa –on hi havia programat un concert dels grups KOP i Non Servium- ha tornat a posar en primer pla mediàtic la presència de la ultradreta al Principat.

Els fets han provocat una condemna gairebé unànime [a la imatge una concentració de rebuig], la creació de la Plataforma Manresa Antifeixista i l’anunci que l’Ajuntament de la capital del Bages es presentarà com a acusació particular en el procediment judicial contra els autors de l'agressió amb l'objectiu "que els culpables rebin el càstig que mereixen per aquest comportament reprovable". Tres joves van haver de ser atesos a l’hospital com a conseqüència de la pallissa que van rebre i un d’ells, Albert M. G., fins i tot va passar un parell de dies a l’UCI de la Mútua de Terrassa, d’on ja ha sortit, tot i que segueix al centre hospitalitari amb un pronòstic reservat.

Xavier Casals, historiador i expert en l’extrema dreta europea, ha exposat en declaracions a EL TRIANGLE que actualment al nostre país “hi ha una major incidència de les idees de la dreta populista”, que es difonen no només a través de la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, sinó també “gràcies a certs discursos del PP”, com quan Aznar va afirmar que la Generalitat afavoria la immigració pakistanesa o magrebina per enfortir el projecte nacional. “Les idees d’aquesta extrema dreta populista van cobrant centralitat”, però no necessàriament han de suposar un increment de la violència de grups ultradretans, en opinió de Casals.

L’historiador relata que l’extrema dreta a l’Estat espanyol s’ha articulat històricament amb Madrid com a epicentre, Barcelona com a pol innovador i dinàmic tot i que subordinat, i València com a espai ideològicament menys sofisticat i caracteritzat pel seu activisme combatiu.

En els darrers anys, però, i arran de la irrupció i creixement de la presència institucional de la PxC –que no ha condemnat l’agressió feixista de Manresa-, Casals considera que Catalunya s’ha convertit en el “centre de la dreta populista”, mentre que Madrid ha quedat arraconat a la perifèria. “S’ha capgirat el mapa de l’extrema dreta espanyola, que ara té Catalunya com a primer pol i València com a pol menor, mentre que a Madrid no hi ha res”.

PxC suma 67 regidors al Principat i a la valenciana España 2000 en té quatre al País Valencià i un a la ciutat madrilenya d’Alcalá de Henares. En canvi, formacions similars no tenen representació institucional a la Comunitat de Madrid.

El centre Militia-Tramuntana


Gianluca Iannone, líder de l’organització neofeixista italiana Casa Pound, havia de participar en diversos actes a l’Estat espanyol el proppassat gener, però va ser detingut al seu país natal i la seva particular gira es va cancel•lar. Iannone havia de ser a Castelló, Barcelona i Sevilla en un clar exemple de fins a quin punt Madrid ha quedat relegada com a centre de referència de l’extrema dreta. A la capital catalana, el líder ultra havia de participar a la inauguració del Centre Social Militia, que finalment s’ha rebatejat i s’ha estrenat amb el nom de Casal Tramuntana. L’espai ja ha estat denunciat per veïns i organitzacions polítiques, com ICV-EUiA, ja han demanat a Interior que l’investigui i n’estudiï el tancament.

El fenomen del 'llop solitari'


Els fets de Manresa o la creació d’un centre social d’extrema dreta com el Casal Tramuntana parlen d’una certa organització de grupuscles ultradretans que, com a mínim en el cas de la capital del Bages, estarien disposats a actuar amb violència. Per Xavier Casals, però, la gran amenaça en aquest sentit és l’aparició d’algun llop solitari com va ser el noruec Anders Behring Breivik el passat juliol o el francès Mohammed Merah la setmana passada, tot i que en aquest cas des de l’òrbita del gihadisme islàmic.

“Un fenomen d’aquest tipus es pot donar a qualsevol lloc, en la mesura que l’actuació individual és imprevisible i no és necessari que hi hagi una organització al darrere”. Els anomenats llops solitaris aconseguirien suport en la seva comunitat virtual, on interactuen amb persones que comparteixen els seus valors i els ajuden a construir la seva identitat, sense sentir-se aïllats com passava abans de l’era digital.

ICV-EUiA insta CiU que aclareixi "si hi ha una escalada de neonazis i feixistes a Catalunya"

ICV-EUiA ha demanat al Govern de CiU que aclareixi "si hi ha una escalada de les activitats de grups neonazis o feixistes a Catalunya". En una pregunta registrada pel portaveu ecosocialista a la comissió d'Interior del Parlament, Jaume Bosch, la formació recorda l'establiment al barri del Clot de Barcelona el gener passat del centre Tramuntana, inspirat en el neofeixisme italià, i cita l'atac de divendres passat contra tres nois que van resultar ferits (un greument) abans d'un concert antifeixista a la sala Stroika de Manresa per una quinzena de nazis. Bosch ha preguntat per les mesures que va prendre Felip Puig per evitar incidents en aquest concert, i vol saber també les actuacions que ha endegat CiU després de l'atac.

Tous era l'enllaç entre la Generalitat i els empresaris en el cas de les ITV


La investigació sobre la trama de concessions irregulars d'ITV a Catalunya situa el número dos de CiU a la Diputació de Barcelona, ​​Josep Tous Andreu, com a enllaç entre els empresaris imputats i el subdirector general de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Masalles, també de CiU i detingut en l'operació d'aquest dilluns de la Guàrdia Civil. Segons fonts judicials, el cas es basa principalment en intervencions telefòniques dels detinguts, que apunten que la trama va tractar d'arreglar un concurs d'adjudicació de llicències d'ITV a favor dels empresaris investigats en el cas Campió (Campeón).

De les escoltes es desprèn que Josep Tous, director general de Consum i Seguretat Industrial fins a 2004, va posar suposadament en contacte els empresaris imputats amb el també detingut Isidre Masalles per intentar que la Generalitat emetés informes favorables a l'anul·lació d'un concurs d'adjudicació de llicències de 2010 del que els investigats havien quedat fora, aprofitant que estava recorregut i suspès cautelarment.

Josep Tous Andreu va ser nomenat coordinador general de la Diputació de Barcelona a principis de març i havia sigut també director de l'Institut Català del Consum durant el govern de Jordi Pujol, així com director del Centre Europeu del Consumidor de Barcelona.

Des de 2004, Tous es va dedicar a compaginar la seva feina a l'empresa privada amb la política, és membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i el 2008 va ser nomenat president de la sectorial d'Empresa, Indústria i Innovació de CDC.

Un 'concurs' dels de CiU: fet a mida

Els indicis descoberts en la instrucció del cas apunten que la trama destapada pretenia suposadament que es convoqués un concurs nou per a l'adjudicació de les llicències recorregudes, fet a mida de les companyies de revisió de vehicles vinculades als empresaris investigats.

Segons les mateixes fonts, aquest nou concurs que afavoriria als empresaris detinguts -Sergi Pastor, Sergi Alsina i Ricard Puignou- es volia convocar l'empara de la Llei Òmnibus, amb la qual el govern de CiU va flexibilitzar les condicions per a la concessió de les gestió dels serveis d'ITV.

El TSJC va suspendre cautelarment el maig de 2011 la concessió de les llicències d'ITV atorgades pel tripartit, per considerar que els subcriteris d'adjudicació -potestat que requeia en el subdirector general de Seguretat Industrial- s'aprovaven un cop rebudes les convocatòries.

La Generalitat va recórrer al Suprem la suspensió cautelar de part d'aquest concurs, de manera que el cas encara està pendent de sentència definitiva, el que obria la porta a que la trama investigada intentés influir en la seva anul·lació definitiva per després aprovar una nova convocatòria.

Als detinguts se'ls investiga per un possible tràfic d'influències, encara que en la causa, dirigida per la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya, també s'està seguint el rastre dels seus moviments financers per esbrinar si van poder incórrer en frau fiscal, han afegit les mateixes fonts.

Els detinguts han estat interrogats per la Guàrdia Civil a l'edifici duaner de Barcelona i demà passaran molt probablement a disposició judicial per testificar davant la titular del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, ​​que dirigeix ​​la investigació, que segueix sota secret.

Assistits pels seus advocats, els detinguts han estat interrogats al llarg de tot el dia, primer els empresaris i, després d'una pausa per dinar, els alts els alts càrrecs de la Diputació i de la Generalitat.

Narcis Serra, Samaranch y la corrupción catalana

Hoy, gracias a la necia inmodestia de Narcís Serra, queriendo mostrar su complicidad y buen rollo con el fascista Samaranch, he descubierto la clase de indecente que es el ejecutor de Mozart, y desde cuan profunda hasta bien alta llega la corrupción y la desfachatez de los corruptos en este país de bochorno moral crónico. Empezaremos con la biografía del señorito "socialista" y acabaremos donde nadie se imagina, en un camino tortuoso de intereses privados organizados -globalmente y más allá de éticas o ideologías- para la rapiña y el saqueo:

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html