divendres, 18 de gener de 2013

El PP es porta munts de caixes amb documents de la seva seu a Gènova

RTVE denuncia en un twit que veïns de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid "han vist sortir gent del PP", aprofitant el setge policial que protegeix la seva seu dels manifestants indignats amb la corrupció, amb caixes i guardar-les en cotxes privats", segons han confirmat a la redacció de rtve trucades de veïns del carrer Gènova que han vist els moviments sospitosos del PP.

Després de la denúncia de RTVE apareix un irat comentari del membre del PP madrileny col·locat de censor a RTVE per Rajoy a dit tot i les protestes de tota la institució, Julio Somoano, que posa: "Però què collons fas????? Esborra aquest twit RÀPID!! Ets gilipolles????? ("Pero qué cojones haces????? Borra ese twit RÁPIDO!!!!! Estás gilipollas?????).

El PP de Badalona cessa la seva coordinadora de la Salut

L'alcalde de Badalona Javier García Albiol (PP) ha cessat aquest divendres del seu càrrec la coordinadora del districte de la Salut, Julia Sánchez (foto), per les suposades irregularitats que aquesta hauria comès en unes obres realitzades al seu domicili particular. Segons les últimes informacions hores d'ara són tres els membres del PP que haurien deixat el càrrec, tot i que no se sap si dos d'ells han dimitit o han estat cessats.

Sánchez, que tenia un càrrec de confiança de designació política per part de l'alcalde, ha presentat la seva renúncia aquest matí a García Albiol i aquest l'ha cessat de forma immediata. Aquestes obres de millora, en un pis del carrer de Pablo Iglesias de la ciutat, que era el domicili de Julia Sánchez, figuraven entre els 37 treballs executats per l'empresa Demon Engineering per al consistori badaloní, per un import de 213.000 euros.

Aquests treballs, que encara no han estat cobrats, havien estat encarregats suposadament per l'exregidor del PP David Gómez.

El president del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Badalona, Jordi Serra, ha assenyalat que Julia Sánchez "ja feia joc brut quan el PP era a l'oposició i encapçalava manifestacions, i ara en el govern també ha fet joc brut". Serra ha sol·licitat també la dimissió com a responsable d'aquest districte del regidor Salvador Lerma, ja que era el superior de Sánchez.

El cessament es produeix després que el president del grup municipal de CiU, Ferran Falcó, hagués demanat aquest matí el seu cessament i instés Albiol "a prendre de la manera més immediata possible les mesures que consideri oportunes".

CiU considera que aquest nou cas s'afegeix als nombrosos aspectes que cal tenir en compte per a la presentació d'una eventual moció de censura, encara que, no obstant, la coalició nacionalista ha advertit, a través d'un comunicat, que "el que compte no és quan es fa o qui lidera la presentació, sinó la solvència dels arguments que la justifiquin".

L'oposició demana explicacions a l'alcalde

Els tres partits de l'oposició a l'ajuntament de Badalona (PSC, CiU i ICV-EUiA) han sol·licitat a l'alcalde, Xavier García Albiol (PP), que convoqui un ple extraordinari per informar sobre les presumptes irregularitats en l'execució d'obres encarregades pel consistori a l'empresa Demon Engineering. Aquesta sol·licitud coincideix amb la publicació d'una informació a "El Periódico" on s'afirma que aquesta empresa reclama 213.000 euros per 37 treballs executats, però no cobrats, entre els quals hi ha les obres de millora en el pis particular de la coordinadora del districte de Salut.

Jordi Serra (PSC), Ferran Falcó (CiU) i Carles Sagués (ICV-EUiA) han presentat la sol·licitud formal de la celebració d'aquest ple al registre municipal després de l'aparició d'informacions sobre l'execució d'obres a càrrec de la citada empresa i les seves vinculacions i conseqüències polítiques. Tots tres regidors s'han mostrat molt crítics amb la manera de governar d'Albiol i han denunciat els diferents "escàndols" que han esquitxat l'Ajuntament durant l'any i mig de govern municipal que encapçala.

L'exalcalde Serra ha dit que "el mal que havia fet García Albiol a la marca Badalona durant set o vuit anys, quan estava en l'oposició", és menor del que ha causat "en un any i mig en el govern". Falcó, per la seva banda, ha afirmat que "la mentida forma part de l'espectacle amb el qual el PP ven la seva acció de govern" i ha afegit que aquestes polèmiques "són d'un nivell que no s'havien vist a Badalona en els últims 30 anys".

Finalment, per a Sagués (ICV-EUiA), la culpa de tot no és d'un coordinador de districte o d'un regidor, sinó de l'alcalde, que, "amb les seves polítiques, ha fomentat aquesta situació de degradació".

La mar de fons: Guerra interna al PP badaloní

Júlia Sánchez, l'afiliada del PP de Badalona que ha estat cessada, es va reunir a Vic amb el president de la Plataforma per Catalunya (PxC) i ha mantingut fins fa poc temps contactes amb els dirigents del partit xenòfob.

Segons sembla, les tensions van augmentar al PP badaloní després que Julia Sánchez expressés al seu partit el seu interès per figurar en els primers llocs de la llista per a les municipals del 22 de maig, el que li hauria fet guanyar nombroses crítiques internes procedents fins de la pròpia direcció provincial.

Entre els seus rivals polítics es troba Miguel Jurado, considerada la mà dreta de García Albiol i que fins i tot es vanta es controlar tots els moviments de la dirigent veïnal, segons una font digna de tota solvència. Recalca que persones molt rellevants i representatives del PP badaloní consideren Julia Sánchez "una dona sense cultura i amb bastant mal caràcter".

Ofensiva d'IU perquè el PP reveli la identitat dels amnistiats per Montoro

Davant el silenci total del govern del PP sobre l'escàndol dels comptes a Suïssa del seu tresorer, Luis Bárcenas, i els sobres amb diner negre que van cobrar els dirigents del partit entre 1989 i 2009, Izquierda Unida demana explicacions al Congrés a Mariano Rajoy. Si dilluns demanava la seva compareixença i la del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, aquest divendres ha presentat tota una bateria d'iniciatives parlamentàries perquè aclareixi els casos de corrupció i finançament il·legal lligats als partits. IU ha instat també a la Comissió Europea a prohibir els 'Acords Rubik' amb Suïssa per evitar nous casos Bárcenas.

El plat fort de l'ofensiva d'IU arriba de la mà del portaveu del grup L'Esquerra Plural, José Luis Centella, i del Diputat per Astúries, Gaspar Llamazares. Tots dos han demanat per escrit al Govern que traslladi al Congrés tota la documentació relativa al "llistat de societats i persones físiques que s'han acollit a la regularització fiscal especial (amnistia fiscal) acordada pel Govern mitjançant el Decret Llei 12/2012".

Aquesta sol·licitud arriba després que l'Agència Tributària i l'advocat de Bárcenas, Alfonso Trallero, protagonitzessin una absurda polèmica, ahir i avui, d'afirmacions i desmentits sobre com rentava els diners l'extresorer conservador, de manera que tant Centella com Llamazares reclamen que s'especifiquin clarament "els noms i la quantia corresponent regularitzada en euros".

Al fil d'aquesta sol·licitud, el coordinador federal, Cayo Lara, ha registrat la següent pregunta a l'Executiu: "Quines mesures està adoptant el Govern perquè sigui possible conèixer al Congrés la famosa llista de defraudadors anunciada pel ministre Montoro a finals de l'any passat amb la finalitat d'actuar immediatament contra ells?".

El Govern, per no difondre els noms, s'havia escudat en què la Llei no ho permet. I és així, encara que en aquell moment Montoro va vendre la idea que estava treballant en una modificació a l'articulat per fer-ho possible. De moment no s'ha tornat a saber més, per això Lara també pregunta: "Quina és la data prevista per donar a conèixer la llista?". "Quins motius hi ha perquè aquesta llista no estigui ja en mans de la Fiscalia, eliminant d'aquesta manera la possible existència d'un cas de presumpta prevaricació?". I "quina opinió li mereix al Govern que antics càrrecs del partit que el sustenta en el poder s'hagin acollit a aquesta amnistia fiscal?".

Investigacions per corrupció

Lara ha sol·licitat al Govern informació sobre el "nombre d'investigacions obertes des de 2004 per la Fiscalia per delictes de corrupció vinculats a partits polítics", "quants procediments judicials s'han obert des de 2004 per la Fiscalia per delictes de corrupció vinculats a partits polítics" i el "desglossament dels procediments judicials referits des de 2004, per data d'incoació de diligències prèvies".

Llamazares, com portaveu a la Comissió de Justícia, ha fet arribar també una sol·licitud perquè se li entregui a IU un "desglossament dels procediments judicials referits des de 2004 per fase processal en què es troben cada un d'ells", i el "nombre de sentències condemnatòries des de 2004 per delictes de corrupció vinculats a partits polítics". Per completar la informació que puguin rebre i "tenint en compte la creixent alarma social", des d'IU s'ha reclamat la compareixença del fiscal anticorrupció davant aquesta Comissió.

D'altra banda, Centella -com ja va fer dilluns-, ha tornat a demanar la compareixença de Montoro. En aquest cas, perquè detall "els resultats del procés d'amnistia fiscal i informe de les persones físiques i jurídiques que es van acollir a la mateixa".

El ministre tindrà complicat escapar ja que la sol·licitud arriba per partida triple. A la de principis de setmana se li uneix aquesta, signada conjuntament amb el PNB, i una altra petició perquè Montoro faci una intervenció ordinària en la Comissió d'Hisenda.

IU pretén així evitar la tònica habitual: que el Govern freni a la Mesa de la diputació permanent qualsevol intent de l'oposició perquè algun membre de l'Executiu comparegui al Congrés. Aquesta Mesa es reunirà el proper dia 22.

IU insta la Comissió Europea a prohibir els 'Acords Rubik' amb Suïssa per evitar nous casos Bárcenas

El responsable de Política Internacional d'Izquierda Unida, Willy Meyer, ha denunciat davant la Comissió Europea que diversos governs de països membres, inclòs l'espanyol, estan negociant amb Suïssa l'aprovació dels 'acords Rubik' que suposen que "a canvi de la transferència de un impost irrisori, es permet l'anonimat, continuant per tant amb el frau i l'evasió d'impostos mentre es retalla el benestar de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes europees".

"Des d'Esquerra Unida hem denunciat aquest tipus d'acords ja que la seva entrada en vigor no només suposaria que continuïn el desviament i blanqueig de grans capitals com el dut a terme per Bárcenas, extresorer del Partit Popular, sinó que incomprensiblement comptin amb el vistiplau del Govern", va assenyalar Meyer.

"A Espanya-va continuar Meyer-estem assistint a alguna cosa realment vergonyós i totalment inacceptable: a la mateixa vegada que els diferents governs del PP, molts d'ells directament esquitxats per la xacra de la corrupció, destrueixen els serveis públics al.legant escassetat de recursos, aproven amnisties fiscals, redueixen les partides per a la lluita contra el frau i es descobreixen casos com el de l'anterior responsable dels comptes del PP, blanquejant i desviant grans capitals a Suïssa".

I és que, si bé els acords Rubik busquen regularitzar fons no declarats de ciutadans estrangers amb comptes a Suïssa, la baixa fiscalitat que contemplen sumada a la continuïtat de l'anonimat, el converteix "en un mecanisme que avala la fugida de capitals i el desviament de fons, i per tant, en una eina clarament contrària a la necessària persecució i lluita contra el frau i l'evasió d'impostos".

"És totalment inacceptable que, a la mateixa vegada que exigeix ​​inhumanes retallades i l'increment d'impostos als treballadors i persones més afectades per la crisi, la Unió Europea mantingui relacions preferencials i acords comercials amb països com Suïssa, on regna l'opacitat bancària i es possibilita el blanqueig i desviament de diners".

Així, l'eurodiputat ha exigit a la Comissió Europea que "treballi fermament per lluitar contra els paradisos fiscals i l'opacitat bancària que estan dessagnant les arques públiques i impossibilitant la necessària redistribució de la riquesa".

Identificats 19 Mossos que estaven on Ester Quintana va perdre un ull

Els Mossos d'Esquadra han remès al Jutjat d'Instrucció 11 de Barcelona un informe amb les identitats de 19 agents que eren a la zona en què Ester Quintana va perdre la visió d'un ull per impacte d'una pilota de goma o un projectil durant la vaga general del 14 de novembre.

Segons fonts judicials, l'escrit remès al jutge detalla que en aquest moment estaven al voltant de Passeig de Gràcia amb Gran Via tres furgonetes 'Dragó 40' dels antiavalots de la policia catalana: cada vehicle amb sis agents -dels quals un és 'fuseller' de pilotes de goma i dos porten llançadores de projectils GL-06-, a més del cap de la unitat de la Brigada Mòbil.

Per seguir investigant si, com sosté la defensa de Quintana, la ferida a l'ull va ser causada per un artefacte llançat pels Mossos, el jutge ha citat a declarar l'1 de febrer a sis testimonis que han sol·licitat els querellants perquè donin la seva versió dels fets. Amb el mateix objectiu s'estan veient els diversos vídeos remesos al jutjat en què es poden observar a agents disparant a la zona però, de moment, cap de les gravacions analitzades mostra el moment en què la jove va ser ferida per l'agent, el que òbviament solucionaria qualsevol dubte i simplificaria la investigació.

Per aclarir aquest fet serà fonamental l'informe forense que espera el jutge, ja que aportarà dades decisius sobre si les característiques d'aquesta ferida es corresponen amb la munició emprada pels Mossos o amb un impacte d'un altre tipus d'objecte, com pals o ampolles, que podrien haver llançat manifestants, argument pelegrí que va exposar el conseller responsable de la repressió indiscriminada, Felip Puig.

D'altra banda, la defensa de Quintana ha recorregut la decisió del jutge de permetre que la Generalitat es personi com a possible responsable civil subsidiari per defensar els interessos de l'administració, perquè considera que sortiria "molt beneficiada" si s'ha de defensar d'alguna acusació, en tenir accés al cas. Segons la defensa, no té sentit que la Generalitat pugui personar-se com a possible responsable civil ja que encara no hi ha imputats en el cas, encara que altres fonts sostenen que sí que té dret a fer-ho perquè la querella es dirigeix ​​contra els Mossos d'Esquadra.

EUiA vol diàleg 'entre les forces d’esquerres' per una declaració “amb el dret a decidir i els drets socials”

El coordinador general d’EUiA i diputat a Madrid, Joan Josep Nuet, ha fet una crida a “reforçar els passos cap un nou projecte polític de suma de l’esquerra”, ha instat CiU i ERC a “pensar en el país i no en els seus partits” i ha avisat que el pròxim paquet de retallades de CiU dificultarà el procés d’autodeterminació. Nuet ha proposat un diàleg entre les forces d’esquerres parlamentàries –ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- sobre el model de país: “Segur que trobaríem més coincidències i faríem una proposta amb el dret a decidir i els drets socials al seu bell mig”.

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha valorat avui en roda de premsa que “encara es pot salvar” la declaració pel dret a decidir en el Parlament de Catalunya. Així, el dirigent d’esquerres i diputat al Congrés ha reivindicat “un acord que sigui molt majoritari” i per tant que “vagi molt més enllà de CiU i ERC”. Així, Nuet ha avisat a ambdues forces polítiques que “ells seran responsables del fracàs si no ho fan possible”, perquè “tant al Parlament com a la societat hi ha molta més gent a favor del dret a decidir”.

En opinió del coordinador general d’EUiA “és necessària una majoria social i política per a vehicular correctament que aquesta majoria sigui present en una declaració” i ha advertit que “això requereix un gran esforç”, en referència directa al duet CiU-ERC. En concret els ha acusat de “no haver apostat pel diàleg i el consens” abans de presentar la seva pròpia declaració de sobirania, d’aquí que altres formacions, com la coalició ICV-EUiA, hagin fet pública la seva proposta.

Tot i així, Nuet ha insistit que d’aquí al ple del 23 de gener “encara són a temps” per arribar a un acord amb altres forces polítiques parlamentàries que defensen el dret a decidir i ha demanat CiU i ERC “un esforç pensant en el país i no en els seus partits”. A més, el dirigent d’EUiA i diputat ha recordat que per a l’esquerra la construcció social i nacional són indissociables i que per tant la construcció del dret a decidir s’ha de fer també des de la cohesió social.

Per a parlar d’aquest tema, Nuet ha anunciat que demanarà reunions en els pròxims dies als dirigents d’ERC i el PSC, Oriol Junqueras i Pere Navarro. Al coordinador general d’EUiA li preocupa que ERC relativitzi allò social en la declaració de sobirania i només posi l’enfocament en la consulta, mentre els socialistes fan al revés. “Si se separen, un dels drets cau o queda en segon terme i per a nosaltres són igual d’importants”, ha declarat Nuet. Per això ha proposat un diàleg entre les forces d’esquerres parlamentàries –ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- sobre el model de país: “Segur que trobaríem més coincidències i faríem una proposta amb els dret a decidir i els drets socials al seu bell mig”, ha afirmat per afegir que “el calendari del dret a decidir només acaba de començar”.

Nuet ha comentat també els pressupostos de la Generalitat pel 2013 i ha augurat que el conseller Mas-Colell no els explicarà en profunditat fins que s’hagi aprovat la declaració pel dret a decidir en el Parlament, perquè ens esperen “les retallades més importants de la història de l’autogovern a Catalunya”, ha sentenciat. “Això a CiU li entra per una orella i li surt per l’altra, però a ERC li diem que difícilment es pot avançar amb més retallades, que a més de fractura social posen pals a les rodes al dret a decidir. Així anem a un país petit”, ha insistit el dirigent d’EUiA.

Accelerar l’alternativa

El coordinador general d’EUiA ha anunciat així mateix que la seva formació vol “accelerar l’alternativa” a l’actual govern de CiU perquè “no podem esperar a veure què passa, si dura 6 mesos, 1 o 2 anys”. El que cal per a Nuet és “reforçar els passos cap un nou projecte polític de suma de l’esquerra” i EUiA està disposada a “accelerar la seva concreció”. Per això mantindrà noves trobades amb ICV, PSC i els seus sectors més d’esquerres, CUP i també amb “entitats socials que veuen amb esperança que una alternativa política prengui cos”, ha especificat.

De fet, el Consell Nacional de la formació ho discutirà aquest dissabte, 19 de gener: “Les esquerres catalanes hem d’espavilar per a construir un nou subjecte polític que inclogui una gran part de la mobilització social –les lluites pel dret a la salut i l’educació públiques i l’habitatge, entre d’altres- i que esdevingui l’alternativa real al govern del país”, afirmà Nuet.

Sense acord sobre la declaració de sobirania i el dret d'autodeterminació

La reunió entre els partits sobre el dret d'autodeterminació i la declaració de sobirania ha acabat sense cap text consensuat. La intenció era poder acordar una declaració comuna entre CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. El PSC es distancia i demana retirar-ne la definició de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. De moment, s'han emplaçat a continuar dialogant de cara al ple del parlament de dimecres vinent.

Es suïcida un altre empresari mallorquí disparant-se un tret al cor

Durant la passada matinada la policia ha trobat en un descampat de s'Aranjassa el cadàver de l'empresari mallorquí Joan Torrens, de 50 anys d'edat (foto), de qui la desaparició havia estat denunciada pels seus familiars diumenge passat. El cos va aparèixer prop del seu cotxe en un descampat de la localitat mallorquina de s'Aranjassa, amb un tret al cor que pel que sembla s'hauria realitzat ell mateix amb una escopeta que va ser trobada als seus peus. Segons la primera versió policial.

L'infortunat era el propietari de Finques Torrens, una immobiliària situada al palmesana carrer de Sant Miquel.

Dilluns passat un altre empresari, aquesta vegada el propietari d'una casa de menjars, també situada a Palma, va aparèixer penjat en una zona des Carnatge, després d'haver rebut una notificació del jutjat que l'instava a desallotjar el seu negoci per impagament del lloguer aquest mateix dia. L'ordre la portava precisament en uan de les seves butxaques quan va ser trobat.

La zona on es va trobar el cos sense vida de Joan Torrens es troba als voltants de l'anomenat 'penya-segat de la mort, a Cap Blanc, terme de Llucmajor, on l'any passat es van precipitar voluntàriament amb els seus cotxes i per un abisme que té una caiguda lliure de 200 metres un total de dotze persones, a raó d'una al mes.

Les barreres que anava a instal·lar el Consell de Mallorca del PP per intentar frenar aquestes accions no s'han ubicat al final ja que, segons va manifestar "encara no s'ha tret a concurs el projecte perquè alguna empresa es faci càrrec de la seva instal.lació", sumant-se a l'incompetència crònica del govern fatxenda de Bauzá.

Sigui com sigui la creixent onada de suïcidis a l'illa preocupa cada vegada més.

Mor en una lluita al carrer l'empresari menorquí Joan Mascaró Florit, de Ferreries

L'empresari Joan Mascaró Florit (foto), de 67 anys d'edat i veí de Ferreries, ha mort poc després de les tres de l'horabaixa a un punt proper al seu domicili, situat al carrer de les Moreres d'aquesta localitat menorquina, després d'enfrontar-se a un altre veí, un home de 51 anys i també resident a Ferreries, que ja ha estat detingut per les forces de seguretat.

Presentada la demanda contra la supressió de la paga extra a Correus

CCOO, UGT, CSI·F i SL, en el marc de la Plataforma d'Empleats Públics i com una mesura més per contrarestar i lluitar contra les polítiques de retallada i austeritat del PP, ha iniciat la presentació de demandes col·lectives contra la supressió de la paga extraordinària de desembre i subsidiàriament el pagament dels dies meritats.

La primera acció s'ha dut a terme el 15 de gener, un cop corroborat la seva no abonament a través de la nòmina corresponent, i ha estat la presentació de demandes col·lectives contra la supressió de la paga extraordinària de desembre (i subsidiàriament es demanarà el pagament dels dies meritats, ja que el decret-llei va entrar en vigor el 15 de juliol i hi ha molta jurisprudència sobre la base que no es pot aplicar retroactivitat a una disposició restrictiva de drets individuals). Per això, atesa l'existència en Correus de dos col·lectius de personal amb règims jurídics diferents, s'ha procedit a:

- Personal laboral: presentar escrit a la Comissió Paritària del III Conveni Col·lectiu (pas previ a la interposició de conflicte col·lectiu davant l'Audiència Nacional), reivindicant el dret a la negociació col·lectiva ja que el cop de decret trenca completament amb el Conveni.

- Personal funcionari: reclamació administrativa a Correus (pas previ a la interposició de contenciós administratiu demanant la restitució d'un dret consolidat des de fa anys).

CCOO advoca per la restitució, devolució de la paga extra i rebutja les dreceres i les mesures provisionals com l'avançament d'aquesta que només suposen un pegat a aquest brutal retallada dels empleats i empleades públics, imposat una vegada més, per Reial decret.

L'exregidor del PP de Sabadell, imputat per cobrar comissions en cinc operacions

L'exregidor de Sabadell (Barcelona) i exmilitant del PP Jordi Soriano (foto amb Francisco Camps) està imputat pel Jutjat d'Instrucció 1 d'aquesta ciutat com a sospitós de ser el "principal responsable i beneficiari" d'un delicte de suborn per presumptament haver cobrat comissions de diversos empresaris per cinc operacions urbanístiques vinculades amb l'Ajuntament.

Segons la interlocutòria d'aixecament parcial del secret del sumari del cas Mercuri, fins ara sota secret, així ho revela una denúncia de l'empresari implicat Nicolau Giner, que va assegurar que Soriano va cobrar "dons" per la remodelació i ampliació del Cementiri de Sabadell, per obres relacionades amb Fira de Sabadell i el centre cívic Can Llong, per la llicència de millora de la finca de Ca n'Ustrell i per la requalificació d'una finca a Palau Solità i Plegamans.

Així mateix, Nicolau Giner assegura que va pagar en dos casos 120.000 euros a Soriano "per aconseguir la seva intermediació en diversos temes urbanístics de l'Ajuntament de Sabadell del qual era regidor", de part de José Manuel González Parra de l'empresa Galaria, i de Mikel Treku, de l'empresa Anfora.

Les aventures de Jordi Soriano, detingut en el cas Mercuri


Jordi Soriano és l'expresident de la secció local del PP i portaveu del grup municipal popular (2003-2011), actualment detingut pel seu paper en la trama polític-empresarial de presumpta corrupció urbanística destapada a l'Operació Mercuri.

Jordi Soriano va aterrar a la política municipal en les municipals del 2003 com a cap de llista del PP després de la complexa operació successòria de Carles Gorina i Andreu Gil. El primer pertanyia a una de les famílies d'antiga soca de la burgesia local, el segon, promotor immobiliari i home de negocis, que assegurava haver estat regidor del PP a Maó (Menorca). En el temps que Gil va ser regidor d'aquesta formació va mantenir una relació de parella amb Montserrat Costa, llavors cap de premsa i ara consort de l'alcalde Manuel Bustos.

La cosa va acabar de mala manera, Gil va desaparèixer del mapa després de ser condemnat en rebel·lia el 2010 per un jutjat de Mataró i un altre de Barcelona per les seves actuacions fraudulentes en diverses societats immobiliàries.

Soriano, alt i prim, de cabell blanc, de tracte agradable i maneres senatorials, residia a Sant Quirze del Vallès i acabava de deixar de prestar els seus serveis d'executiu a la prestigiosa companyia d'assegurances FIAC, amb la seu central al Passeig de Gràcia, segons diuen les males llengües per un mal pas comptable. Berta Rodríguez, veïna de Sant Cugat i llavors dirigent del PP a la comarca, amb qui havia travat amistat compartint lloc d'estiueig, va introduir en la política i el va avalar com a candidat a l'alcaldia del PP a Sabadell, acompanyat per Patricia Martínez, germana del cap de premsa de la ministra Ana Pastor.
2003-2007: un primer mandat discret

La majoria absoluta del PSC i la successió de conflictes (cas Bemba, taxa d'escombraries, crisi de l'adhesiu ...) durant aquell mandat va propiciar que els regidors populars passaran una mica desapercebuts i que tots dos repetissin tiquet electoral en els disputats comicis del 2007, quan Bustos va perdre la majoria absoluta. Una precampanya marcada pel contenciós sobre la caserna de la Guàrdia Civil i les denúncies, en plena campanya, d'ICV-EUiA sobre els negocis de les empreses de socis de l'oncle de l'alcalde, Melquíades Garrido, amb l'Ajuntament de Sabadell i la Federació de Municipis de Catalunya.

Llavors Soriano es va posicionar a favor de Bustos en el tema de la Guàrdia Civil, encara que no va deixar d'estranyar que es alinease amb l'alcalde deixant en mal lloc al seu company de partit Santiago López Valdivieso, director general de la Guàrdia Civil quan es va subscriure l'acord de cessió al municipi.

Tanmateix, el regidor popular es Demarco del PSC i, al tram final de la campanya, va recolzar la proposta de Sabadell Cruïlla amb la resta dels grups de l'oposició.

Converses en el reservat

Les negociacions per a la investidura de Bustos sense majoria absoluta, després de les municipals del 2007, van marcar un punt d'inflexió. Unes converses celebrades al reservat del pis superior d'un conegut restaurant proper al Mercat Central. En el ple d'investidura, Soriano no només va votar a favor del PSC, sinó que va recolzar la transferència d'una sèrie de competències, algunes relatives a adjudicacions a empreses, del ple municipal on el PSC no tenia majoria absoluta a la Comissió de Govern on n'hi havia prou la majoria simple socialista.
2007-2011: la crossa necessària del PSC

Una jugada que disminuïa la capacitat de l'oposició de fiscalitzar l'executiu local. Poc després es va saber que Lluís Monge, representant del govern en el consell d'administració de Ràdio Sabadell, havia delegat el vot en Soriano.

Ple després ple, Soriano donava suport el PSC, sense cap contrapartida política explícita com hagués estat un pacte de mandat sobre uns punts programàtics o un govern de coalició. De manera que la resta de grups opositors van denunciar reiteradament el "pacte encobert", insinuant que les compensacions havien de buscar en un altre terreny.

La gestora maleïda

Així estaven les coses quan, inopinadament, l'abril del 2009, Soriano va dimitir del seu càrrec del president de la junta local del partit, retenint l'acta de regidor. El partit passava a ser dirigida per una gestora presidida per Ismael Guerrero amb l'assessorament del secretari tècnic Esteban Gesa.

Setmanes després, Soriano protagonitzava un lleig assumpte després de la denúncia dels dos administratius del grup municipal segons la qual havien signat un contracte laboral de lliga amb el portaveu popular, en comprovar que no havien cotitzat a la Seguretat Social. El regidor popular va canviar el pany del grup i agents de la Policia Municipal van haver d'obrir la porta perquè poguessin retirar les seves pertinences. Finalment, l'assumpte es solucionaria amb una compensació econòmica sense recórrer a la via judicial.

Canvi de vot a instàncies de Bustos

La rectificació del vot del PP, en el ple de setembre de 2009, sobre el conveni del Castell de Can Feu després d'un recés i una reunió al despatx de l'alcalde va aixecar un fort escàndol polític que va saltar als titulars de la premsa nacional. Al final l'assumpte es va arreglar repetint la votació en el següent plenari.

El març del 2010 va tornar a esclatar la polèmica quan Soriano va salvar els mobles a Bustos en el ple extraordinari sobre la depuració de responsabilitats per les irregularitats comeses en l'adjudicació de pisos tutelats al complex de Sant Oleguer.

L'assumpte de les targetes de crèdit

Un comportament que semblava demostrar que Soriano anava de per lliure, contravenint les instruccions del partit. A tot això s'ha d'afegir el lleig assumpte del saqueig dels comptes del grup municipal a càrrec de Soriano i Martínez com es desprenia de la llista de comptes corrents que l'extresorer del partit va fer arribar a la direcció catalana del partit ja alguns mitjans de comunicació. Els primers dies de mes es produïa una autèntica competició entre ambdós per treure abans els diners. Una competició en què les targetes treien fum.

Això va determinar que la direcció catalana descartés a la parella com a cartell electoral a les municipals del 22 de maig del 2011. Tanmateix, Bustos va pressionar la cúpula del PP català perquè Soriano repetís. A nivell local, es va organitzar un acte de precampanya al casal Pere Quart on prominents figures de les forces vives de la ciutat, entre elles Melquíades Garrido, oncle de l'alcalde i ara també implicat en Mercuri, li van brindar el seu suport al regidor popular.

Finalment, es va imposar com a cap de llista l'advocat Antonio Vega que aviat seria desplaçat del control de la secció local del partit per Esteban Gesa. Una situació que va conduir a que Vega, l'octubre del 2011 dimitís de la presidència del partit, que des de desembre del mateix any té l'empresari Miquel Arroyos, vicepresident del Centre d'Esports Sabadell.

La caiguda

Soriano es va donar de baixa del partit, però pel que sembla ha continuat vinculat als negocis de la trama polític-empresarial destapada a l'Operació Mercuri que ha conduït a la seva detenció. Diverses fonts apunten als seus interessos com a comissionista amb empreses vinculades amb l'extracció d'àrids.

En els últims plens municipals era habitual veure'l assegut entre les files del públic, envoltat de càrrecs de confiança o militants socialistes.

El Triangle porta a Antifrau una adjudicació de Mas al seu amic Madí

L'empresa on treballa -a temps parcial- David Madí (CiU) s'emporta un contracte de 33 milions del CTTI, el més important que fins ara li ha adjudicat la Generalitat d'Artur Mas. Des que David Madí -director de campanya de Mas- va incorporar-se a Deloitte -l'empresa que va falsejar els comptes de Bankia- no ha parat de rebre adjudicacions de diverses conselleries de la Generalitat. Però aquest contracte de 33 milions és, sens dubte el més important... i el més sorprenent, tota vegada que Deloitte és una empresa de consultoria i auditoria, però que no es dedica específicament a les noves tecnologies.

Fa unes setmanes, el passat 10 de desembre, l'editor del setmanari EL TRIANGLE, Jaume Reixach, va denunciar davant l'Oficina Antifrau la presumpta preadjudicació per part del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat d'un important contracte a l'empresa consultora Deloitte, on ocupa un alt càrrec directiu David Madí, l'exresponsable de Comunicació i Estratègia de CDC i mà dreta, durant anys, del president Artur Mas. Dilluns passat, el CTTI va informar que, efectivament, havia adjudicat el primer dels lots posat a concurs a Deloitte, per un import de 33 milions d'euros.

Segons informacions que havia recollit la redacció d'EL TRIANGLE de diverses fonts del sector de les TIC, es donava per fet, molt abans de la convocatòria del concurs per part del CTTI, que la consultora Deloitte -implicada directament en l'escàndol de Bankia, en ser la responsable de les auditories que van precedir la seva sortida a borsa- tenia "tots els números" per emportar-se aquest concurs de la Generalitat. Davant la manifesta anomalia que suposa el fet que un concurs públic tingui, d'entrada, un guanyador preassignat, en Jaume Reixach va presentar-se a l'Oficina Antifrau per tal de formalitzar una denúncia alertant d'aquest fet.

Al concurs convocat pel CTTI s'hi van presentar tres empreses: Deloitte, PricewaterhouseCoopers (PwC) i Cap Gemini. Es tractava d'un "duel de titans" de CDC, tota vegada que David Madí forma part de l'equip directiu de la sucursal a Barcelona de la multinacional nordamericana i Joaquim Triadú, exconseller de Presidència, porta l'àrea institucional de PwC. Finalment, el lot més important se l'ha emportat Deloitte i el "petit" (valorat en 22 milions d'euros), la multinacional francesa Cap Gemini. Per tant, Joaquim Triadú s'ha quedat amb un pam de nas.

Des que David Madí va incorporar-se a Deloitte, aquesta empresa no ha parat de rebre adjudicacions de diverses conselleries de la Generalitat. Però aquest contracte de 33 milions és, sens dubte el més important... i el més sorprenent, tota vegada que Deloitte és una empresa de consultoria i auditoria, però que no es dedica específicament a les noves tecnologies, tal i com es pot comprovar a la seva web corporativa. En canvi, el CTTI li ha confiat l'Oficina de Governança de la Gestió de la Demanda i Projectes i l'Oficina de Suport a la Governança Transversal.

Veurem què hi diu l'Oficina Antifrau a tot aquest afer. De moment, només ha certificat el registre d'entrada de la denúncia...

Kontuz! denuncia per la via penal a Sanz, Goñi i Barcina

L'associació contra la corrupció Kontuz! ha presentat dues denúncies per la via penal contra la presidenta de Nafarroa, Yolanda Barcina, el seu predecessor, Miguel Sanz, i l'exdirector general de Caja Navarra Enrique Goñi. A la primera l'acusen l'ús d'informació privilegiada amb ànim de lucre, mentre que l'acusació contra Sanz i Goñi és per delictes societaris i prevaricació per omissió. Foto: Sanz i Barcina.

En una roda de premsa celebrada a Iruñea, l'associació independent contra la corrupció Kontuz! ha informat de la presentació de sengles denúncies per la via penal contra Yolanda Barcina, Miguel Sanz i Enrique Goñi per delictes relacionats amb Caja Navarra (CAN).

A la cap del Govern foral l'acusen d'utilitzar la informació privilegiada de què disposa per lucre personal, arran de la inversió de 50.000 euros a l'empresa Navarra Building en qualitat de client VIP de Caja Navarra

Quant a Sanz i Goñi, les acusacions són per presumptes delictes societaris i de prevaricació per omissió. Kontuz! no descarta ampliar les denúncies a altres responsables de CAN, en funció del resultat que doni la instrucció de les primeres.

Patxi Zamora, portaveu de l'associació, ha explicat que les denúncies s'han presentat per separat, la de Sanz i Goñi davant del jutjat de guàrdia de l'Audiència Provincial de Nafarroa i la de Barcina davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Nafarroa, davant el risc que la causa de la presidenta, per la seva condició d'aforada, sigui traslladada a Madrid, ja que Kontuz! vol que els fets a Caja Navarra s'aclareixi al herrialde.

Que s'investigui a Nafarroa i no a Madrid

En aquest sentit, han incidit que el que ha passat a CAN «es va gestar aquí, els responsables són d'aquí, van exercir els seus llocs aquí, van perjudicar a gent d'aquí i, per tant, la investigació s'ha de fer aquí. Hem estat els navarresos-han insistit-els qui hem patit i estem patint les conseqüències de la pèrdua del nostre principal instrument financer i tenim dret a que el tema s'aclareixi aquí i no a Madrid ».

L'associació ha donat noms de nombroses persones que podrien ser cridades a declarar -Santiago Cervera i José Antonio Asiain, entre d'altres- en la investigació sobre els fets.

A més, l'associació ha revelat nombrosos i polèmics dades sobre Caja Navarra, com ara els noms de cinc empreses en què la CAN fer inversions «difícilment justificables», la compravenda de terrenys i immobles «difícilment explicables» o l'ús d'helicòpters per al gaudi personal de gestors de la caixa.

Amb aquestes denúncies, Kontuz! busca transparència i exigir responsabilitats sobre els fets a CAN, que «una vegada i una altra les institucions s'han negat a fer-ho». Han expressat la seva por que "l'entesa UPN, PSN i gestors de la caixa» intentin tancar el tema.

Sense acord sobre la declaració de sobirania i el dret d'autodeterminació

La reunió entre els partits sobre el dret d'autodeterminació i la declaració de sobirania ha acabat sense cap text consensuat. La intenció era poder acordar una declaració comuna entre CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. El PSC es distancia i demana retirar-ne la definició de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. De moment, s'han emplaçat a continuar dialogant de cara al ple del parlament de dimecres vinent.

A la reunió hi han participat portaveus i portaveus adjunts de cada grup: Jordi Turull (CiU), Marta Rovira i Lluís Salvadó (ERC), Maurici Lucena i Jaume Collboni (PSC), Dolors Camats i Joan Mena (ICV-EUiA) i Joaquim Arrufat i Lluís Sales (CUP). Pel que fa al text de la declaració de sobirania, CiU i ERC ja van fer canvis en el primer esborrany per sumar-hi la resta de partits. ICV-EUiA, PSC i CUP van registrar les seves pròpies propostes.

Navarro: 'El PSC no tolerarà pressions'

Qui ha marcat més distància fins ara és el PSC, que avui ha insinuat que es podria desmarcar de la declaració. El primer secretari del partit, Pere Navarro, ha afirmat que no toleraria 'pressions' de CiU i ERC sobre la posició dels socialistes a la declaració. Ho ha dit en la jornada interparlamentària del PSC, mentre al parlament tenia lloc la reunió a cinc entre els partits favorables al dret de decidir.

Navarro ha carregat contra CiU i també contra ERC i ICV-EUiA. Així, s'ha dirigit a Oriol Junqueras per demanar-li respecte a la posició del PSC i ha considerat que la declaració de sobirania era una cortina de fum de CiU i ERC per tapar la incapacitat per a governar. També ha acusat ICV-EUiA de fer el joc brut a Mas amb el dret de decidir.

Per la seva banda, el conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, considerava ahir possible un acord ampli. Així i tot, lamentava la dèria del PP d’anar posant bastons a les rodes en tot moment, ara provant d'evitar el debat al parlament. 'Són a punt d'intentar una cosa inaudita en la història del parlamentarisme: que no es puguin debatre les coses', es va queixar. Homs destaca la voluntat d'arribar a un acord per part dels grups després de demanar dimarts al PSC que prengués nota de l'actitud de diàleg d'ICV-EUiA i CUP.

La mesa desestima els recursos del PP i Ciutadans

Abans de la reunió a cinc al parlament, la junta de portaveus per avaluar les peticions de PPC i C's, que pretenien evitar el debat de la declaració en el ple del Parlament. PP i Ciutadans volien que es reconsiderés l'admissió a tràmit de les propostes de resolució sobre la declaració de sobirania, però la mesa ha desestimat les seves peticions.

La vice-presidenta primera de la cambra, Anna Simó, ha recordat que les propostes de resolució no tenen valor jurídic i que ha prevalgut 'el dret de participació política'. 'El dret de participació política és el valor que cal preservar, per això el debat polític no ha de limitar-se des de la mesa', ha argumentat. Un cop la mesa ha reafirmat l'admissió a tràmit de les propostes de resolució, aquestes continuen el seu curs parlamentari.

Volen buscar gas i petroli al litoral de la Costa Brava i Maresme

Una multinacional escocesa ha demanat permís al Ministeri d'Indústria per buscar hidrocarburs (gas i petroli) al litoral de la Costa Brava i del Maresme. La petició l'ha feta Capricorn Spain Limited S.L., que és la filial estatal de la multinacional Cairn Energy. En total, l'àrea del Mediterrani on vol portar a terme els sondejos suma més d'un milió d'hectàrees mar endins, i es troba entre el Golf de Lleó i el Maresme.

L'empresa de prospeccions va sol·licitar el permís ara fa més d'un any, i el Ministeri n'ha començat a desencallar els tràmits publicant-ne la petició al BOE. La recerca d'hidrocarburs al fons marí es faria mitjançant anàlisis sísmics.

Segons recull el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la sol·licitud per investigar la presència d'hidrocarburs (gas i petroli) al litoral català forma part d'un paquet que inclou dotze permisos. Batejats amb el nom de 'Nordest', tots ells sumen una àrea del Mediterrani d'1.155.951 hectàrees (és a dir, més d'11.500 quilòmetres quadrats).

En concret, la zona on es vol portar a terme la recerca de gas i petroli es troba mar endins. De nord a sud, aniria des de davant de les costes de Perpinyà (al Golf de Lleó) fins al Barcelonès. És a dir, que abasta de ple tant el litoral de la Costa Brava com el del Maresme.

La sol·licitud per intentar localitzar hidrocarburs en aquesta extensa àrea l'ha feta l'empresa Capricorn Spain Limited S.L., la filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy. Si el permís acaba tirant endavant, i el Ministeri d'Indústria li dóna el vistiplau, aquest no serà l'únic lloc del Mediterrani on l'empresa intenta buscar gas i petroli. I és que, de fet, Capricorn ja disposa de permisos per buscar hidrocarburs davant les costes de València.

La publicació de la sol·licitud al BOE suposa, a la pràctica, començar a desencallar els tràmits per fer efectiu el permís. Segons recull el butlletí, a partir d'ara s'obre un termini de dos mesos perquè s'hi presentin al·legacions o bé d'altres ofertes que puguin entrar-hi en competència.

La intenció de l'empresa és portar a terme la recerca d'hidrocarburs al fons marí mitjançant anàlisis sísmics, que es fan des d'un vaixell. Aquests sondejos permeten detectar la presència de formacions rocalloses que poden contenir bosses de gas o petroli.

La petició per buscar gas i petroli al litoral català arriba poc temps després que s'hagi autoritzat una altra empresa, Teredo Oils United, a fer prospeccions d'hidrocarburs a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona. Precisament, els sondejos han posat en alerta els ecologistes i la població d'aquestes comarques, ja que temen que les prospeccions es facin mitjançant l'anomenada tècnica del 'fracking' o fractura hidràulica (que injecta aigua i productes químics a pressió al subsòl).

Ciutadania i ecologistes s'hi oposen

L'anunci publicat al BOE de la sol·licitud feta per Capricorn Spain Limited ja ha rebut l'oposició frontal d'entitats ecologistes del territori. Tant l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) com el Projecte Ninam (que estudia cetacis al Cap de Creus) alerten que portar a terme aquests sondejos tindrà "greus impactes sobre els ecosistemes marins".

"En aquest sentit, són coneguts els danys acústics que es produeixen sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls", indiquen les dues entitats. A més, l'ANG i Projecte Ninam alerten que l'àrea d'estudi és "enorme", que afecta tant "zones d'alt valor ecològic" com "fauna migratòria" i que en aquesta part del Mediterrani hi viuen poblacions de cetacis protegides per diferents directives.

Les entitats ecologistes ja avancen que presentaran al·legacions al projecte de Capricorn Spain Limited S.L. i hi afegeixen que, si cal, demanaran "el suport de la ciutadania per tirar endavant procediments judicials que els aturin".

El PP prohibeix una concentració de SOS Bebès Robats

La Delegada del PP a Madrid Cristina Cifuentes ha prohibit avui una concentració de SOS Bebès Robats davant dels jutjats de la plaça de Castilla, on la monja Maria Gómez Valbuena, sor Maria, està citada a declarar com a imputada per la desaparició de dues bessones l'any 1981, que s'afegeix a una altra imputació anterior.

"No és just que a aquesta senyora, que està imputada per detenció i·legal, la protegeixin i a nosaltres, que som les víctimes, ens deneguin una cosa tan senzilla com manifestar-nos", ha assenyalat la presidenta de SOS Bebès Robats, María Cruz Rodrigo. "Espero que la justícia faci parlar a aquesta senyora, perquè ha de saber molt. Creiem que hi ha una trama dedicada al robatori de nadons, en la qual ella és una petita peça del puzle", ha subratllat Rodrigo.

La presidenta de SOS Bebès Robats ha mostrat la seva sorpresa davant la negativa de la Delegació del Govern a autoritzar una concentració "silenciosa" en suport de dues mares de l'associació i en protesta per la lentitud de la Justícia a les investigacions sobre nens robats.

"Sor Maria" està citada a declarar avui com a imputada al jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid després de la denúncia de Purificació Betegón per la suposada desaparició de dues bessones nascudes a la clínica Santa Cristina el 1981. Gómez Valbuena va ser citada a declarar com a imputada per primera vegada el passat 12 d'abril pel titular del Jutjat d'Instrucció número 47 de Madrid que investiga la denúncia de Maria Luisa Torres, una mare que l'acusa d'haver-li arrabassat a la filla que va donar llum a març de 1982 en l'esmentada clínica madrilenya.

També Maria Luisa Torres ha estat citada avui per ampliar la seva declaració al jutjat d'Instrucció número 47, en què també compareixerà la seva mare, que la va acompanyar a la maternitat el dia que va donar a llum, segons l'associació madrilenya SOS Bebès Robats.

EU considera “inadmissible” el nomenament d’una nova 'assessora' del PP

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha criticat durament l’últim nomenament d’una nova 'assessora' de premsa de Moliner, Sandra Sandalinas, filla del diputat del PP i alcalde de Montanejos, Laureano Sandalinas (foto, a la dreta).

Marina Albiol ha exigit al President de la Diputació de Castelló que retalle el nombre d’assessors de la Diputació de Castelló. “En comptes de continuar contractant a més assessors el que ha de fer el senyor Moliner és reduir la despesa en assessors a la Diputació de Castelló”, assegura Albiol.

La diputada d’Esquerra Unida considera “inadmissible que estiguen retallant-nos en tots els serveis públics i fent acomiadaments en empreses públiques mentre ells continuen col·locant a la seua gent en la Diputació amb diners públics”.

Albiol assegura que “és molt indignant comprovar com no tenen diners per als dependents, ni per a sanitat, ni per a fer escoles, però en canvi si en tenen per a donar-li feina a la filla d’un diputat del Partit Popular”.

“El President Moliner no es preocupa per crear ocupació a les comarques de Castelló, sinó que es preocupa de crear llocs de feina per als amics i familiars del Partit Popular”, finalitza Albiol.

L'Estat va perdre 5,1 milions d'euros pel 'cas Pallerols'

Tancar el cas Pallerols 13 anys després li ha costat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) 388.000 euros. L'acord entre la Fiscalia i els quatre acusats de la trama de finançament il·legal del partit "democristià" i el Ministeri Públic els permet fins i tot evitar la presó. Per la butxaca del contribuent, però, els tripijocs del Departament de Treball de la Generalitat entre 1994 i 1999 amb els cursos de formació per a aturats van tenir un cost molt superior: 5,1 milions d'euros, que és el que la Unió Europea va comprometre del Fons Social Europeu per cofinançar el projecte.

El Govern central va avançar la quantitat esperant poder recuperar més tard però Brussel·les, davant el procés judicial obert, mai desbloquejar els fons.

Segons fonts comunitàries, l'abril de 2012 l'Executiu de Mariano Rajoy "va enviar una carta a la Comissió Europea comunicant que no presentaria les factures pertinents" a través de la Unitat Administradora del Fons Social Europeu, de manera que renunciava oficialment a aquest diners. No és molt difícil comprendre per què tenint en compte com s'ha desenvolupat el cas.

El procés contra el partit de Josep Antoni Duran i Lleida per finançament il·legal es va obrir el 1999. La Fiscalia va acusar l'exdirector general d'Ocupació de la Generalitat, Lluís Gavaldà, i al seu germà, Vicenç Gavaldà, tots dos d'UDC, d'haver adjudicat uns cicles de formació per aturats a tres empreses (Ceifsa, Andsa i Teosa) de l'andorrà Fidel Pallerols. Tots tres, juntament amb el militant d'UDC, Santiago Vallvé, van organitzar un sistema pel qual el 10% dels 8,8 milions de diners públics que se li havia de dedicar als cursos de manera oficial, retornaria a les arques dels "democratacristians".

La idea més estesa és que UDC es va finançar d'aquesta manera amb fons provinents de la UE, tot i que les fonts consultades neguen que fos així ja que, tècnicament, els diners mai va arribar a Espanya. De fet, "el 2001 la Comissió va suspendre la reserva dels fons", expliquen. El cas Pallerols també va ser seguit de prop per l'Oficina de Lluita contra el Frau de la UE (OLAF) que va explicar a Públic que no va obrir cap investigació pel seu compte "ja que les autoritats espanyoles competents estaven lluitant amb el problema".

Si no s'ha obert una instrucció judicial i si les autoritats comunitàries haguessin alliberat els fons i després descobert el frau, Espanya hauria hagut de tornar els cinc milions a la UE. El Govern no ha hagut de passar aquest tràngol perquè els fons europeus no van arribar a entrar a les arques de l'Estat, d'on van sortir en concepte de bestreta.

Tretze anys de procés i un final sense presó

Les indagacions contra UDC van seguir el seu curs i el 2002 un informe de la Guàrdia Civil va detectar irregularitats en més de 230 cursos, va revelar que vuit dels quals el grup Pallerols deia que estava impartint no existien i que els preus d'alguns estaven exageradament inflats. La instrucció va finalitzar el desembre de 2004 i un any després el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona va tancar el cas per falta de proves.

L'Audiència Provincial de Barcelona, ​​sense embargar, va atendre els recursos presentats i va reobrir tot el 2006. Entre mitjanes es va arribar a ficar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la imputació d'un aforat. Per fi, el 2010, va començar el judici oral.

Les conclusions del fiscal, Fernando Rodríguez Rey, al febrer d'aquest any no podien ser més clares: els germans Gavaldà i Vallvé "a canvi de la seva participació decisiva en l'atorgament de les subvencions, obtenien l'empresari favors econòmics per al partit, ells mateixos i altres responsables del Departament "de Treball.

Rodríguez va calcular que UDC va aconseguir desviar 595.000 euros que va utilitzar per pagar nòmines del partit, mobiliari i productes informàtics. Els diners entrava en caixa amb factures falses. A més del pagament del desfalc, va sol · licitar penes de 11 anys de presó per Vicenç Gavaldà i Pallarols, nou per Lluís Gavaldà i set per Vallvé. En l'acusació apareixien també els noms de Dolors Llorens, que treballava al Departament en l'època del frau, i María Cruz Guerrero, la dona de l'empresari andorrà. Per a elles el fiscal va demanar 9:08 anys de presó respectivament.

Amb la signatura de l'acord la setmana passada UDC ha pagat finalment 388.000 euros. 200.000 són per ser "partícip a títol lucratiu" i 188.000 com a "responsable civil subsidiari". Així mateix, assumirà els 260.000 euros de multa per als seus membres embolicats al Pallerols. Les penes de presó s'han vist reduïdes al no-res. Un any i mig per Lluís Gavaldà, set mesos per Pallerols i Vicenç Gavaldà i una multa econòmica per Vallvé. En no tenir antecedents, cap acabarà a la presó. Guerrero i Llorens quedar exemptes de qualsevol responsabilitat.

La Fiscalia va justificar la rebaixa de les penes perquè els acusats han accedit a tornar els diners i pels 13 anys que ha durat el procés. El partit va evitar el judici, tot i així, ningú es lliurarà de la sentència, que es publicarà en breu. Ni tan sols Duran i Lleida, que l'any 2000 va prometre dimitir si es demostrava que UDC s'havia finançat de manera il·legal però que ja ha deixat veure que no té molt bona memòria. Ell segueix negant que fos així i assegura que UDC ja va depurar responsabilitats polítiques.

Bárcenas va pagar sobresous en negre a la cúpula del PP

L'extresorer del PP Luis Bárcenas "va pagar sobresous en negre durant anys a part de la cúpula del PP", segons "cinc fonts solvents de les successives direccions del partit". Bárcenas "distribuïa cada mes sobres amb quantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris executius, càrrecs públics i altres membres de l'aparell", amb diners B procedent "de constructores, empreses de seguretat i donacions". Foto: L'exsenador i extresorer del PP, Luis Bárcenas, l'exregidor del PP a Estepona, Ricardo Galeote, i l'exdiputat del PP, Jesús Merino.

"Rajoy, que segons fonts del PP no va cobrar mai aquests complements, va instruir a Cospedal el 2009 per acabar amb aquesta pràctica", segons el diari del PP -i que no es creu ningú-. VSegons ells hauria estat l'actual secretària general -amb una fortuna amb sous, sobresous i comisiopns al banc, la que hauria posat fi "a més de 20 anys de salaris en negre", el que no és més creible que el fet de que s'aturessin els pagaments al 2009, el que just hauria fet prescriure el delicte que prescribeix -casualment- als 4 anys. Tot sembla una excusa ben montada per inculpar a uns i lliurar als altres del mateix delicte, doncs, si Rajoy i Cospedal ho sabien, per qué no ho van denunciar llavors?

Tanmateix, l'extresorer del PP "va amenaçar amb revelar aquests pagaments si el partit no l'ajudava a eludir les conseqüències penals del cas Gürtel", el que sí és coherent amb la cobertura que ha tingut del PP malgrat l'evidència del delicte per a tothom.

L'extresorer coneix tots els secrets de les finances del PP dels últims 20 anys. Després que formalment el PP trenqués amb ell, acceptés la seva petició de suspensió de militància i el seu lliurament de l'acta de senador, l'abril de 2010, Bárcenas ha seguit durant tots aquests mesos entrant i sortint amb absoluta normalitat i molta freqüència, segons diversos dirigents, de la seu nacional del PP, la que va ser casa, al carrer Gènova.

L'extresorer, lluny d'haver estat declarat persona no grata en aquesta seu, la visitava-almenys fins dimecres-amb tota la freqüència que ell volia, que era molta. Es trobava pels passadissos amb dirigents, els demanava coses, tractava de buscar ajuda per als seus assumptes judicials i les seves activitats econòmiques, que segueixen sent molt importants. Molts comentaven en privat la presència de Bárcenas, que els seguia sorprenent. Però ningú es va animar a dir-li que no fos més, ni tan sols l'únic amb autoritat per fer-ho: Rajoy.

L'extresorer ha estat una persona clau en l'estructura del PP fins i tot quan encara era AP, i propera tant a Rajoy com a Javier Arenas i molts dirigents històrics, especialment Francisco Álvarez Cascos, entrava fins avui amb tanta naturalitat a la seu de Gènova que té allà fins i tot una sala dedicada en exclusiva als seus caixes de documentació, la sala Andalusia. Cospedal i Bárcenas van protagonitzar el 2010 un rocambolesc episodi a compte d'aquesta sala. L'extresorer va tapar el vidre de la sala amb cinta fosca perquè ningú veiés què havia dins, i ella va ordenar desenganxar aquesta cinta. Ara les caixes estan a la vista de tots en la seu.

Durant tot aquest temps, Bárcenas ha intentat resoldre els seus problemes de la justícia pressionant a uns i altres, i ha estat a punt d'aconseguir ja que el primer jutge instructor del cas va decretar l'arxiu de la causa que se seguia contra ell. Però el recurs de la Fiscalia davant l'Audiència Nacional va permetre la reobertura del cas.

Bárcenas entén que els que podien ajudar-lo no han volgut fer-ho i acusa l'Advocacia de l'Estat, dependent de Justícia, a la Policia Nacional, dependent d'Interior, ia la Fiscalia, d'ordir una gran operació contra ell. Fins ara només havia amagat amb treure els draps bruts del PP, que coneix per la seva condició de tresorer i gerent del PP en els últims 20 anys, però fonts del seu entorn assenyalen que després dels resultats de la investigació judicial a l'estranger dels seus comptes bancàries ha decidit explicar algunes coses que poden comprometre el partit.

Bárcenas va estar pagant sobresous a membres de l'Executiva nacional del PP i altres alts càrrecs durant anys amb fons procedents de diners que aconseguien de contractistes i altres empreses, segons informen a aquest diari fonts del seu entorn. El Mundo publica avui que els pagaments il·legals, d'entre 5.000 i 15.000 euros mensuals, es van produir durant els mandats de José María Aznar i de Mariano Rajoy, en aquest cas fins al 2009, quan l'esclat del cas Gürtel va posar una sospita de greu corrupció sobre el PP.

Durant el seu mandat com a gerent i com a tresorer del PP, Bárcenas va gaudir d'un dels sous més alts en el partit (proper a 200.000 euros bruts anuals), i tan sols va tenir càrrecs institucionals (senador per Cantàbria) a partir de 2004.

Mentre era gerent i tresorer del partit, Bárcenas seguia fent negocis en el món del comerç de l'art i de la promoció immobiliària, segons va explicar als gestors del banc suís on dipositar fins a 22 milions d'euros entre 2005 i 2009.

Cospedal, que va ser la que més directament es va enfrontar amb ell en l'etapa cimera del cas Gürtel, va permetre però que, per ordre de Rajoy, a Bárcenas se li pagués l'advocat que el defensava en el cas. Quan EL PAÍS va publicar aquest tracte de favor, Cospedal va aconseguir el seu objectiu i el PP va deixar de pagar l'advocat de Bárcenas, encara que aquest va reclamar 200.000 euros per les despeses fins a aquest moment.

El Tribunal de Comptes investiga les últimes eleccions sindicals dels Mossos

El Tribunal de Comptes ha iniciat un procediment per esbrinar si hi va haver irregularitats en les últimes eleccions sindicals celebrades en els Mossos el 2011 i si se'n van derivar compensacions econòmiques indegudes cap al sindicat guanyador, que va resultar ser per majoria el SAP-UGT. La reclamació part d'un altre sindicat, l'SPC, que sosté en la seva denúncia davant el Tribunal de Comptes, amb seu a Madrid, que la central demandada va utilitzar regals per captar irregularment vot per correu.

La història de les presumptes irregularitats durant la campanya electoral sindical de l'estiu de 2011 arrenca d'aquest mateix període, quan l'SPC va començar a alertar a l'Administració catalana dels procediments incorrectes que entenien que un dels seus rivals en els comicis estava cometent. Segons l'SPC, SAP-UGT lliurava un estoig amb una llanterna tàctica, una navalla, una clau de dones i una altra sèrie d'objectes policials a canvi de deixar que la central gestionés el vot per correu del receptor d'aquest regal.

De fet, l'SPC recorda que en aquells comicis, va votar més gent per correu que en persona. "Hi va haver presidents de mesa electoral que van votar per correu", recorda el portaveu del sindicat, David Miquel. Segons aquestes dades, el 70% dels vots es va realitzar per correu, la qual cosa es converteix en un fet sense precedents a Espanya en comicis equiparables, segons l'SPC.

Durant la campanya, el dia de les eleccions i el recompte, no es va prendre mesura cautelar alguna tot i que van ser sol·licitades pel demandant. De fet, tot i demanar que després del recompte es conservaran les paperetes per correu, l'Administració va decidir "triturar immediatament", afirma Miquel. De fet, l'últim pronunciament del Tribunal de Comptes es produeix per desestimar el recurs que la Generalitat va presentar perquè no prosperés la investigació, segons ha explicat David Miquel. "Sorprèn que l'Administració no vulgui que prosperi una investigació en la qual, fet i fet, resultaria perjudicada", va explicar aquest portaveu.

L'SPC va iniciar una batalla legal que, a més del obert al Tribunal de Comptes, té dos fronts més, tots dos judicialment vius encara. Un d'ells se segueix en un jutjat del contenciós administratiu i un altre, en un penal de la ciutat de Sabadell. Entén l'SPC que es va poder cometre un frau electoral. Per la querella criminal, van haver de declarar com a imputats cinc membres del SAP-UGT.

El portaveu del SAP-UGT, Valentí Anadón, va reaccionar davant l'obertura d'aquesta última investigació del Tribunal de Comptes portant l'assumpte al terreny de l'enfrontament sindical. "Estem tranquils perquè el procés electoral va estar sotmès en tot moment a fiscalització, però passa que l'SPC no ha sabut pair el resultat electoral", va dir Anadón.

Per part dels denunciants, molt confiats en què tres òrgans judicials diferents mantinguin oberts procediments, se sosté que la batalla legal iniciada "no és perquè tornin a repetir les eleccions, que això no passarà, sinó perquè alguna cosa així no pugui tornar a passar una cosa així ni aquí ni en cap altre lloc". "Som policies i hem de perseguir qualsevol irregularitat, especialment si ens afecta", va dir el secretari de l'SPC, David José.

Anadón, en canvi, ha dit que lamenta que en un moment en què les plantilles demanen "unió sindical, es pugui deslegitimar el sindicalisme als Mossos, en clar perjudici dels membres del cos". El portaveu del SAP-UGT va dir que col · laborarà decididament amb el Tribunal de Comptes en la seva investigació si és requerit.