dimecres, 13 de febrer de 2013

Daniel Fernández es va mofar del procés de selecció obert a Montcada i Reixac

El diputat del PSC, Daniel Fernández, es va mofar en una conversa telefònica, que el jutge reprodueix en un escrit remès al TSJC, del procés de selecció obert a Montcada i Reixac (Barcelona) per cobrir un lloc de direcció vacant: "per això fa temps que tenen contractada a una empresa. Riu-te, riu-te Pepita".

El diputat autonòmic del PSC Daniel Fernández, investigat en el cas Mercuri, es refereix d'aquesta manera al procés de selecció que l'Ajuntament de Montcada i Reixac va encarregar a una empresa de recursos humans per cobrir el càrrec de director de l'àrea territorial del consistori, finalment adjudicat a la exalt càrrec del tripartit Carmina Llumà.

El jutge que investiga el cas Mercuri sobre una trama de corrupció urbanística al voltant del Ajuntament de Sabadell ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la imputació del aforat Daniel Fernández per tràfic d'influències en veure indicis que va usar la seva "prevalença "al PSC per pressionar l'alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez, perquè col·loqués a Llumà, tot i que havia estat descartada en el procés de selecció.

En una conversa telefònica amb l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, Fernández es mofa del procés de selecció i assegura que ja ha suggerit a l'alcaldessa: "que agafin a l'empresa i al 'no apta' li treguin el 'no' val?". "Doncs l'empresa ha fet un informe, un informe, és un psicotècnic eh, d'unes converses i en aquest informe declara no apta a la nostra candidata. I apta a una candidata que hem de saber qui és, que no sabem", afirma el diputat en la seva conversa, que el jutge reprodueix en el seu escrit remès al TSJC.

"I els he dit al teu... la nostra alcaldessa i la regidora de Recursos Humans, que no sembla mala tia però ... Escolta, és que és al revés, jo entenia que això és a l'inrevés. Teu vols contractar algú i flames a l'empresa, si és que tens una empresa contractada per això, que jo no la faria servir tampoc clar jo no...", afegeix Fernández.

El diputat, que es va apartar del seu càrrec de secretari d'organització del PSC en saber que era investigat, prossegueix: "Dic sent, i vull que aquesta sigui la millor puntuada, m'entens? Si és una empresa que contractes tu".

El jutge sosté en el seu escrit que de les escoltes telefòniques es desprèn la "relació de prevalença" de Bustos i Fernández en relació amb l'alcaldessa, sobre la qual l'alcalde de Sabadell adverteix en dues converses: "cal canviar-la" o "comença a buscar una alternativa ". De fet, tots dos polítics socialistes ludeixen en les seves converses a l'alcaldessa amb expressions entre iròniques i despectives, com "la noia", "la nena és la tonta del cul" o "la nostra alcaldessa preferida".

El jutge del cas Mercuri ha demanat al TSJC que instrueixi la peça separada sobre el presumpte tràfic d'influències a Montcada i Reixac (Barcelona), en la qual estan imputats Manuel Bustos, el seu germà Francisco -regidor socialista a Sabadell- i Maria Elena Pérez.

Set imputats al cas Gürtel van regularitzar 9.720.000 € no declarats entre 2008 i 2011

Set imputats en el cas Gürtel (sis persones físiques, entre ells Alberto López Viejo, exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid amb Esperanza Aguirre, i una societat anònima) van regularitzar 9.720.000 d'€ no declarats entre 2008 i 2011 mitjançant declaracions complementàries o substitutives, segons l'Agència Tributària.

Dos d'aquests imputats regularitzar el 2012 altres 82.658 euros també per la via ordinària, mentre que un tercer es va acollir a l'amnistia fiscal parcial del Govern del PP per aflorar 3.420 euros.

En total s'han declarat 9.810.000 per part de set dels 21 imputats en la trama Gürtel sobre els quals l'Audiència Nacional va requerir informació fiscal a l'Agència Tributària (AEAT).

El 2012 van aflorar fons ocults Alberto López Viejo, exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid amb Esperanza Aguirre, (4722 euros) i Begar SA (77.935 euros), si bé aquesta societat ja havia declarat el 2010 altres 352.664 euros.

Els quatre restants van regularitzar entre 2008 i 2011, però va ser Manuel Salines Lázaro qui va aflorar la major quantitat, 7,5 milions, en una desena de declaracions presentades el 2010 i 2011.

El segueix Amando maig Rebollo que entre 2010 i 2011 va presentar vuit declaracions per 1,35 milions.

José Ramón Blanco Balin va regularitzar 504.738 euros mitjançant de nou declaracions presentades al llarg del 2009 i Alfonso Bosch Tejedor va presentar dues declaracions per 3.111 euros el 2008.

La declaració tributària especial emmarcada en el procés d'amnistia fiscal va ser presentada per Fernando Martín Álvarez, president de Martinsa-Fadesa, que va regularitzar altres 3.258 euros de 2010.

Segons Montoro, només un dels 21 imputats en el cas Gürtel, dels que l'Audiència Nacional va sol·licitar informació a l'Agència Tributària, es va acollir a l'anomenada amnistia fiscal i per una quantitat inferior als 3.500 euros, aquest seria Fernando Martín Álvarez. De tota manera, el titular d'Hisenda ha evitat aclarir si Bárcenas es va acollir a l'amnistia fiscal.

Detenen Jorge Hortal, el número 6 del PP a Girona, per tràfic de droga

Els Mossos d'Esquadra van desmantellar un cultiu de més de 1.800 plantes de marihuana en l'operació que van dur a terme la setmana passada a Bescanó, en la qual van detenir quatre presumptes traficants i van escorcollar a fons tres cases de la urbanització Mas Llunès, on tenien repartida la droga. Un dels arrestats és Jorge Hortal Fernández, un veí de la població de 40 anys que en les darreres eleccions municipals del 2011 ocupava el sisè lloc a la llista del Partit Popular (PP), en la seva candidatura per la ciutat de Girona.

En el dispositiu, també va ser detinguda la seva companya sentimental, Loida de los Ángeles Martínez Manzano, de 33 anys, així com dos suposats còmplices: Juan Manuel Cortés, un jove de Maçanet de la Selva de 25 anys, i Francisco Santiago Fajardo, un veí de Girona, de 36. A tots ells se'ls imputa un delicte contra la salut pública. El 8 de febrer, van passar a disposició del jutjat d'instrucció número 1 de Girona. Es van negar a declarar i, finalment, el titular d'aquest jutjat va ordenar la seva posada en llibertat amb càrrecs.

Hortal i la seva parella residien en un dels immobles inspeccionats. Quan els agents van irrompre a l'interior, només van trobar al garatge alguns testos i restes de terra d'una possible plantació de marihuana, que se sospita que van ser a temps de desmantellar un dia abans de l'actuació policial. En els altres dos domicilis no hi viu ningú, si bé tenen vinculació amb el popular. Hortal és contractista i, junt amb una altra empresa, s'havia encarregat de la construcció de les cases, tot i que actualment estan embargades pel banc.

Entre aquests dos habitatges, els efectius hi van comissar un total de 1.420 plantes de marihuana en fase de creixement. Hi havia, també, ventiladors, llums, transformadors i extractors: un material valorat en més de 60.000 euros, destinat al cultiu intensiu de la droga. En cadascuna de les tres propietats, que s'abastien de l'enllumenat públic, les plantes tenien un estat de maduració diferent, fet que porta a intuir que s'hi produïa marihuana de manera cíclica i continuada.

Les indagacions policials del cas van arrencar al gener, quan els agents de la comissaria de Salt van tenir coneixement que els acusats es dedicaven a l'elaboració d'estupefaents per a la seva posterior venda dins de les tres propietats. Els membres de la unitat d'investigació van iniciar tasques de vigilància dels habitatges per confirmar les sospites.

En un dels controls, desplegat el 5 de febrer, van veure una furgoneta que sortia a gran velocitat del domicili d'Hortal. Van aturar el vehicle a la GI-540. A l'interior hi van localitzar 380 plantes de marihuana ja adultes i utensilis per al seu cultiu. Els dos ocupants de la furgoneta eren el jove de Maçanet i el veí de Girona, que van quedar detinguts.

Es creu que en el moment que van ser enxampats estaven ajudant a desmuntar la plantació de la casa d'Hortal. Haurien acordat treure el cultiu per les sospites que la policia els seguia la pista i que hi podria haver una intervenció imminent. L'endemà de l'arrest de Santiago i Cortés, els Mossos van escorcollar els tres immobles, on van esbotzar les portes amb malls. A part de la droga que hi van descobrir, en aquell instant només hi havia a dins Loida de los Ángeles Martínez, a qui es van endur emmanillada. No va ser fins 24 hores després, que va ser arrestat Hortal, a Girona.

La investigació, però, no es dóna per tancada, ja que els Mossos van avançar ahir que no es descarten més detencions de persones relacionades amb el grup.

Unió esquitxada per una nova trama de corrupció a través de la Fundació Catalunya i Territori

La Fiscalia de Barcelona ha demanat al jutge que UDC pagui 176.000 euros com a responsable civil subsidiari i a títol lucratiu perquè considera que s'ha beneficiat d'una suposada trama de desviament de fons a través de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), vinculada al partit democristià, han explicat fonts judicials. Aquesta petició del fiscal Francisco Bañeres es produeix setmanes després que Unió fos condemnada a tornar 388.483 euros a quatre acusats de la trama 'Pallerols' per haver rebut de manera irregular fons que havien de ser destinats a la formació d'aturats.

En el cas de la Fundació Catalunya i Territori, el fiscal creu que el grup d'empreses IMS -els administradors eren vocals de la fundació- va pagar a l'empresa Kontrast Produccions serveis prestats a Unió en l'organització d'esdeveniments amb un cost de 116.583 euros, el que considera un delicte d'apropiació indeguda.

També creu que la fundació va abonar a Kontrast factures per despeses del partit democristià per un import de 60.000 euros, segons l'escrit del fiscal enviat al Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona a què ha tingut accés Europa Press.

D'altra banda, el fiscal considera que la fundació, destinada a priori a "impulsar el sentiment de la nació catalana i foment de la cultura i llengua catalanes", va cedir locals al partit durant llargs període de temps, que després li va vendre a un preu sensiblement menor al de mercat, el que representaria un delicte d'administració deslleial.

Aquestes consideracions es recullen en l'escrit enviat al jutge contestant a les diferents peticions de sobreseïment de cinc querellats, i que el fiscal descarta perquè considera que "es desprenen indicis seriosos i fundats de l'existència de comportaments delictius" que segons la seva opinió s'han de resoldre en judici.

Aquests presumptes moviments irregulars dels quals es podria haver beneficiat el partit que lidera Josep Antoni Duran parteixen d'un suposat desviament de aproximadament 1.800.000 euros de la fundació, presidida pel querellat Josep Boqué del 2003 al 2006, al grup d'empreses IMS administrada pels també querellats Joan Albert LS, Miguel Ángel CG, que eren vocals de la fundació (el primer també tresorer).

"La FCT no va rebre res a canvi d'aquests diners, a excepció de serveis d'assessoria informàtica pel raonable import de 17.000 euros", creu el fiscal, que considera que aquesta sortida de fons es va disfressar de factures emeses des del IMS i la resta sota la signatura de préstecs fets de la FCT a IMS.

La policia va interrogar més de 20 implicats el desembre del 2009, alguns vinculats a UDC, sobre presumptes pagaments irregulars d'aquest partit

La Policia Nacional ultima un informe per concretar el grau de participació dels implicats en els presumptes pagaments irregulars d'UDC, després d'haver interrogat com a imputades a més d'una vintena de persones, algunes vinculades a la formació i també a la Fundació Catalunya i Territori.

Segons han informat fonts pròximes a la investigació, una vegada que es rebi aquest informe policial sobre les possibles imputacions per la trama de pagaments irregulars d'UDC, la Fiscalia decidirà què tramitació dóna al cas i si interposa querella davant un jutjat o un tribunal superior, en el cas que algun dels implicats sigui aforat.

En aquest informe final la Policia Nacional exposava les seves conclusions sobre els possibles implicats en la trama de suposada finançament irregular i el seu grau de participació en la mateixa. Per arribar a aquesta conclusió, els agents van prendre declaració a comissaria, com a imputats i en alguns casos en qualitat de detinguts, a més de 20 persones, algunes d'elles vinculades a UDC ia la Fundació Catalunya i Territori que haurien actuat com a intermediaris amb les empreses investigades.

La resta de interrogats són persones relacionades amb les empreses proveïdores d'UDC i amb les tres societats de Barcelona que suposadament haurien sufragat serveis destinats a la formació democristiana a través de factures falses. La investigació ha posat al descobert que aquestes tres empreses -Fet i Fet, Final Versió i Serveis Gestió i Intermediació-, amb prou feines activitat real, rebien suposadament diners de la Fundació Catalunya i Territori i funcionaven gràcies a la formalització de crèdits bancaris.

De fet, s'estava encara investigant si aquestes tres empreses eren merament "factureres" i constituïdes amb l'única finalitat de desviar a favor d'UDC fons de la Fundació Catalunya i Territori, a la qual, entre d'altres, fan aportacions la Fundació Privada Abertis, el BBVA o la Fundació Catalana per a les Relacions Internacionals (Intercat), presidida per l'alt càrrec d'UDC Salvador Sedó.

Les tres empreses suposadament "factureres", que pel que sembla no tenien capital i rebien injeccions econòmiques de la Fundació Catalunya i Territori per aparentar solvència davant els bancs que donaven els crèdits, han presentat concurs de creditors al jutjat, segons fonts pròximes al cas.

La investigació sobre la presumpta trama de pagaments irregulars d'UDC es va iniciar el 2008, gràcies a un informe de l'Agència Tributària i un altre del Departament de Justícia que alertava de presumptes irregularitats a la Fundació Catalunya i Territori, i s'ha hagut de demanar autorització a la Fiscalia General de l'Estat per prorrogar.

L'informe que el Departament de Justícia va enviar a la Fiscalia de Catalunya alertava que en els exercicis corresponents als anys 2005, 2006 i 2007 s'havien detectat irregularitats a la Fundació Catalunya i Territori que podien ser constitutives de delicte. La Fundació Catalunya i Territori es va crear el 1998 i, segons els seus estatuts, la seva activitat se centra en la divulgació i promoció d'activitats realitzades per col·lectius a favor de les tradicions, la cultura i la llengua catalanes.

La investigació podria tancar-se en les pròximes setmanes, un cop es practiquin les proves testificals i documentals sol·licitades per la Fiscalia Anticorrupció, que coordina el fiscal Francisco Bañeres. En concret, s'està a l'espera de les dades que determinin si algun dels imputats va poder cometre un delicte tributari en diverses operacions econòmiques investigades. També es vol interrogar l'administrador concursal del grup empresarial IMS, en concurs de creditors des de 2008 i que segons el fiscal va servir per desviar els diners.

En la querella presentada el 2010, el Ministeri Públic ja establia que, presumptament, Unió s'havia beneficiat de serveis pagats per aquest grup empresarial i la fundació. A més, destacava que Catalunya i Territori tenia cinc locals a Lleida i Tarragona en els que Unió havia instal·lat seus. La fundació va deixar de rebre el lloguer el 2005 i poc després va vendre els locals al partit per un preu inferior al de mercat.

Unió nega tenir vinvulación orgànica amb la Fundació

No obstant això, UDC ha defensat que la Fundació Catalunya i Territori (FCT) "no té cap vinculació orgànica" amb el partit: "És una fundació privada, té els seus patrons i el seu funcionament és independent", ha defensat aquest dimecres en un comunicat, en què també s'han posat a disposició de la justícia per aclarir els fets.

UDC també afirma que no han tingut "cap tracte" amb el grup d'empreses IMS, administrada per vocals de la fundació, que van pagar a l'empresa Kontrast Produccions serveis prestats a Unió amb un cost de 116.583 euros, segons el fiscal que veu indicis de un delicte d'apropiació indeguda.

L'espia de Camacho i l'examant de Jordi Pujol Ferrusola va amagar el micro a les flors

Es publiquen més detalls del dinar entre l'examant de Jordi Pujol Ferrusola i la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, en el qual Victoria Álvarez Martín va revelar-li el suposat blanqueig de capitals del fill de l'expresident de la Generalitat en sacs de bitllets de 500 euros cap a Andorra. 'El Mundo' explica aquest dimecres que la detectiu E.V., una de les responsables de l'agència Método 3, va amagar el micròfon que va enregistrar la conversa al centre de flors que hi havia damunt la taula.

El diari assegura que la detectiu encarregada de l'operació és amiga de l'amo del local i manté una estreta relació amb qui suposadament va encarregar les escoltes: l'exsecretari d'Organització del PSC José Zaragoza.

En un comunicat enviat als mitjans, Zaragoza va assegurar aquest dimarts que "el contingut d'aquesta informació no s'ajusta a la realitat", i va assegurar que "les conductes" que se li atribueixen "no són certes". "En cap moment m'he apartat del que estableixen les lleis en el desenvolupament de les meves funcions", conclou el comunicat.

'El Periódico' revela que el PSC era client habitual de Método 3. Diverses fonts consultades pel diari han confirmat que el partit va encarregar la 'inspecció' de la seu central del PSC al carrer Nicaragua per confirmar que no hi havia micròfons ni telèfons intervinguts. A més, el PSC hauria reclamat els serveis d'aquesta empresa perquè elaborés informes relacionats amb el presumpte finançament il·legal de CDC a través del Palau de la Música.

Rita Barberá va mentir sobre el pagament de 2 milions d'euros a Urdangarin

El Tribunal de Comptes ha engegat a rodar l'exercici d'autodefensa que ha realitzat l'alcaldessa valenciana, Rita Barberá, qui va al·legar sobre els pagaments de gairebé dos milions d'euros a València a Urdangarin que van ser realitzats per la fundació Turisme València Convention Bureau, que, segons va dir, és una fundació privada, i no per l'Ajuntament que dirigeix. Gallardón també va pagar a Urdangarin.

Segons explica el Tribunal de Comptes en un informe datat el 23 de febrer de 2012, que recull El País, la "dependència econòmica" de la fundació respecte al Govern de Barberà, "hauria de portar a considerar-la com integrant d'aquest sector públic local". I afegeix que l'activitat de la fundació s'hauria d'ajustar a les limitacions que afecten el sector públic, inclosos els requisits per contractar.

L'òrgan fiscalitzador assenyala que la fundació compta "amb una aportació dotacional, si bé no majoritària si significativa per part d'Ajuntaments i/o diputacions que, a més, subvencionen anualment les seves activitats en un percentatge considerable enfront d'un altre tipus d'ingressos". Especifica, a més, que la fundació està constituïda per l'Ajuntament en un 25% i que altres socis fundadors són la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial i Fira València, aquesta última participada al seu torn per l'Ajuntament. I que "més del 80% dels ingressos anuals s'aporten pel consistori de València".

L'Institut Nóos, que va presidir Iñaki Urdangarin, va aconseguir contractes amb la Comunitat Valenciana de Francisco Camps per organitzar un fòrum de caràcter esportiu, València Summit, en els anys 2004, 2005 i 2006 per un import cada any de més d'un milió d'euros.

L'Ajuntament, per la seva banda, també va pagar a Urdangarin prop de dos milions addicionals en relació al mateix esdeveniment. Ho va fer a través de la fundació Turisme València Convention Bureau (TVCB), que presideix el vicealcalde Alfonso Grau. La investigació del cas Urdangarin, que instrueix el jutge de Palma José Castro ha conclòs que menys d'una cinquena part dels pagaments està justificat amb factures.

El jutge Castro ha assenyalat que la fundació Turisme València Convention Bureau i la Generalitat van adjudicar els contractes a Urdangarin "sense que fos precedit de cap procés d'anàlisi de mercat", cosa que va portar que Nóos "ni tan sols es va molestar a intentar esbossar per convèncer els que haurien de pagar".

L'argument de Rita Barberá que es tracta d'una fundació privada li ha servit per oposar a oferir els detalls de quants diners va sortir de l'Ajuntament per l'entramat de Urdagarin.

Gallardón també va pagar a Urdangarin

L'Ajuntament de València no és l'únic que està tocat en aquest cas, també ho està el de Madrid, durant l'etapa de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, com a alcalde. L'empresa pública creada per promocionar la candidatura olímpica de la capital, Madrid 16, va adjudicar a Urdangarin 140.000 euros. Sobre aquest pagament, l'alcaldessa madrilenya, Ana Botella, ha al·legat que fer lobby, que és el servei que suposadament va fer el duc de Palma, és difícil de quantificar.

Un núvol fosc enfosqueix una part de la Via Làctia

L'astrònom nord-americà Edward Emerson Barnard, descobridor que ha fotografiat nombrosos estels, nebuloses fosques i una de les llunes de Júpiter, ha detectat una nebulosa fosca a la constel·lació de Sagitari. El fosc i dens objecte, descrit per Barnard com "una gota de tinta al cel lluminós", ha estat fotografiat per l'Observatori Austral Europeu.

El núvol, batejat com Barnard 86 en honor al seu descobridor, està aïllat però fa que la regió aparegui opaca. Està situat al costat del cúmul estel·lar NGC 6520, que conté moltes estrelles calentes que brillen en tons blancs i blaus. És una mostra de la seva jove edat que, segons sostenen els científics, ronda els 150 milions d'anys, informa Efe.

L'enorme nombre d'estrelles que brillen en aquesta regió emfatitza de "manera dramàtica" la foscor de l'estranya taca. La imatge ha estat presa amb l'instrument Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de l'observatori La Silla, a Xile.

Els científics de l'ESO creuen que Barnard 86 es va formar a partir de les restes d'un núvol molecular que va col·lapsar per formar el proper cúmul estel·lar NGC 6520. S'estima que tant el cúmul d'estrelles com el seu polsegós veí Barnard 86 es troben a una distància d'uns 6.000 anys llum del Sol.

Encara que no és segur el que està passant a l'interior de Barnard 86, se sap que moltes nebuloses fosques tenen noves estrelles formant-se en els seus centres, tal com passa a la coneguda nebulosa del Cap de Cavall a l'espasa d'Orió.

CiU planeja l'eliminació d'una altra paga extra

El govern d'Artur Mas, al servei de l'oligarquia franquista, plantejarà aquest dijous als sindicats de la funció pública les noves mesures de reducció de la despesa de personal que té previst aplicar el 2013, entre les quals els sindicats donen per segura la eliminació d'una paga extra per als empleats públics, com va passar l'any passat. Catalunya és una de les comunitats amb menys funcionaris d'Espanya i d'Europa.

El departament de Governació ha convocat d'urgència una reunió de la Taula de la Funció Pública amb un ordre del dia en el qual destaca el punt número tres, que diu: "mesures de reducció de la despesa de personal per a 2013", segons han explicat fonts sindicals.

Fonts de la conselleria de Governació no han volgut donar detalls sobre les mesures d'ajust que es plantejaran demà, i s'han limitat a recordar que la prioritat, tot i les retallades, seguirà sent mantenir l'ocupació a l'Administració catalana.

Tanmateix, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja ha advertit en diverses ocasions que el 2013 s'imposa tornar a aplicar les retallades de la despesa que van afectar als funcionaris l'any passat davant les dimensions de la reducció de la despesa pública que la Generalitat ha d'afrontar aquest any.

Més enllà de l'eliminació de la paga extra, i de quan es durà a terme, el dubte és si la Generalitat posarà sobre la taula mesures addicionals en el cas que no es compleixi la seva previsió que el Govern aconsegueixi una relaxació del dèficit públic per a 2013, que també afavoreixi les autonomies.

Els sindicats convocats a la Taula de la Funció Pública (CCOO, UGT i IAC) donen per fet que la Generalitat plantejarà a la reunió l'eliminació d'una paga extra, que equival a una mitjana d'una mica més d'un 6% del sou anual dels funcionaris.

Catalunya es convertirà així de nou en la primera comunitat autònoma que posa sobre la taula una retallada salarial als funcionaris el 2013 i ho farà, a més, fins i tot abans de saber-se si el Govern espanyol arrenca de la UE una flexibilització de l'objectiu del dèficit per a aquest any.

"Ens estan utilitzant de nou de conillets d'índies. Tornem a ser els pioners en les polítiques de retallades. No volem tenir el trist honor de ser els treballadors més castigats de l'Estat", ha lamentat el portaveu de Funció Pública d'UGT, Xavier Casas , que ha denunciat que la Generalitat plantegi les retallades quan encara no s'han elaborat els pressupostos de 2013.

Casas ha recordat que el 2013 està vigent encara el Pla d'Ocupació que va presentar la Generalitat per a la funció pública i que preveu la reducció de jornada i sou en un 15% dels aproximadament 6.800 interins de l'Administració catalana.

A més d'una paga extra, els sindicats temen que la Generalitat vulgui mantenir mesures ja aplicades el 2012, com l'eliminació de complements com el de productivitat o la reducció de l'aportació al pla de pensions.

El portaveu de la funció pública de CCOO, Xesús González, ha denunciat que les noves mesures d'austeritat posen contra les cordes a un col·lectiu entre els quals hi ha empleats que "no arriben als 1.000 euros" i que fins i tot es queden en els 600, si es tracta de persones amb baixes transitòries.

Arqueòlegs troben una imatge del déu del foc a Teotihuacan

Arqueòlegs mexicans han trobat a l'interior de la Piràmide del Sol de Teotihuacan l'imatge de Huehuetéotl, déu vell o del foc, ha informat l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic. L'escultura, al costat de dos esteles, va ser trobada al cim de l'esmentada piràmide, a 66 metres d'altura, dins d'una àmplia fossa de cinc metres de profunditat.

L'escultura i les dues peces escultòriques es trobaven en una fossa de cinc metres de profunditat i s'estima que tenen uns 1.500 anys d'antiguitat.

La institució antropològica precisat que l'escultura de Huehuetéotl està completa en dues terceres parts, mesura 58 cm d'alçada i pesa uns 190 quilograms. Una de les esteles mesura 2,56 metres de llarg i pesa 955 quilograms i l'altra 1,40 mi pesa uns 300 quilos.

Les peces van ser descobertes el desembre de l'any passat. Per baixar del cim de la piràmide del Sol, la major atracció de Teotihuacan, lloc arqueològic localitzat als afores de la capital (nord de Mèxic), es va haver de recórrer a un sistema de cordes.

Teotihuacan, "la ciutat dels déus" dels olmeques, va ser un dels majors centres de la cultura prehispánica de Mesoamérica, que va tenir el seu major desenvolupament des del segle III al VII de la nostra era.

Toxo: "A Espanya ja hi ha centenars de milers de minitreballs i no han solucionat res"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández-Toxo, ha assegurat que a Espanya ja hi ha "centenars de milers" de minitreballs -també coneguts com minijobs-, tot i que no estan regulats, i que aquest tipus de treball no ha solucionat l'enorme atur del país. Toxo ha carregat contra el PP que publica ara les declaracions de la renda dels seus dirigents. "És un immens exercici d'hipocresia... O algú es creu que si es perceben diners en negre, aquests apareixeran en la renda?".

"Miniempleos-i menys que miniempleos-hi centenars de milers al nostre país, o si no què són els centenars de persones que treballen a les llars, en molts casos sense cotitzar i sense generar drets? O què són els treballadors i treballadores que venen entrades als cinemes?. Això ja existeix, el que no està és regulat", ha assenyalat.

A més, Fernández-Toxo ha recordat que, amb aquest model d'ocupació precària i sense salari mínim, "a Alemanya hi ha vuit milions de treballadors sota el llindar de la pobresa, treballadors que tenen una ocupació a temps complet".

"Un exercici d'immensa hipocresia"


Preguntat pels periodistes sobre si considera necessaris exercicis de transparència dins dels partits i els sindicats, Fernández-Toxo ha apostat per "un procés profund de regeneració de la democràcia, dels partits i també dels sindicats, percebuts per part de la població com a part del problema i no de la solució". "No tinc cap problema en reconèixer-ho", ha afegit el líder sindical.

Per contra, Toxo ha carregat contra l'actuació de partits com el PP, que estan publicant ara les declaracions de la renda dels seus dirigents. "És un immens exercici d'hipocresia, d'entreteniment de la gent, perquè es quedi a les declaracions de la renda i s'oblidi del veritable problema: el descrèdit de la classe política", ha assenyalat, abans d'afegir: "O algú es creu que si algú percep diners en negre, aquests apareixeran en la renda?".

Sobre la crisi i com sortir-ne, el secretari general de CCOO ha denunciat el domini a Europa del que considera "doctrinarisme econòmic", en el qual-ha dit-"prima l'interès immediat dels bancs alemanys que pretenen recuperar els diners que tenen compromesos a Grècia, Portugal o Espanya", i que està causant "estralls" al model social europeu, "un model que funcionava".

Com a exemple ha posat el pressupost plurianual aprovat la setmana passada pels líders europeus, "que condemnen a Europa a una dècada d'austeritat, amb els que és impossible que les locomotores europees tirin de l'economia" del continent.

Refundació de la UE i un nou Pla Marshall

Fernández-Toxo demana un gir en aquesta política a nivell europeu i nacional. En el primer nivell, aposta per la refundació de la UE ("Europa no pot ser només una moneda") cap a un model federal amb "un nou pacte social que reverdeixi el que va permetre a Europa superar la II Guerra Mundial i les seves nefastes conseqüències".

En aquesta línia, Toxo ha destacat la proposta elaborada pel major sindicat alemany i el més potent d'Europa (DGB) sobre un nou Pla Marshall. "No és cap bogeria. Parla de 250.000 milions d'euros per activar un pla de xoc en els països del sud", ha explicat. Sobre el finançament, apunta gravar l'activitat bancària i les operacions financeres, així com a l'emissió d'eurobons i eurobligacions.

Es tractaria d'ajudar a països com Espanya a sortir de la crisi actual, perquè "sols no sortirem". És "impossible" que Grècia creixi al 16% per finançar els interessos del seu deute, ha advertit el líder de CCOO. I Espanya-ha afegit-"no pot pagar 7,5 punts del seu PIB en interessos de deute i cost d'atur, quan a més tenim més de dos milions i mig de persones-i aquest és el veritable problema-que no reben cap ajuda".

Quant al que pot fer el Govern d'Espanya, Toxo ha recordat que CCOO i UGT van lliurar el passat 21 de desembre al president Rajoy un document en el qual recullen propostes, com el reforç de la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida, o la utilització de la banca nacionalitzada perquè flueixi el crèdit cap a famílies i empreses.

"La majoria de les petites empreses, les que hi ha en major nombre a Espanya, no tenen per finançar el circulant, no tenen per pagar als treballadors", ha indicat, abans d'apuntar a una altra de les causes d'aquesta situació: "Les administracions públiques estan generant una bombolla de deute que es revela ja en conflictes laborals com els de les escombraries en diversos municipis".

Anticorrupció es querella contra els exdirectius de Caixa Penedès per les pensions

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat davant de l'Audiència Nacional espanyola una querella contra quatre exdirectius de Caixa Penedès per administració deslleial i apropiació indeguda, per haver cobrat en total uns 20 milions d'euros en pensions irregulars per la seva elevada quantia i en mig d'un forat. La querella va dirigida contra l'expresident Ricard Pagès (foto) que es va adjudicar 11 milions i tres exalts càrrecs més: Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas.

Pagès i Troyano, exdirector general, van dimitir el novembre del 2011 en fer-se públiques les pensions que s'havien adjudicat, quan l'entitat va rebre ajudes del FROB dins de Mare Nostrum.

En la seva declaració davant del fiscal Emilio Sànchez Ulled, Pagès va justificat que la pensió d'11 milions d'euros que tenia assignada era plenament legal, perquè va ser aprovada, dins d'un contracte d'alta direcció, pel Consell d'Administració de l'entitat el 1985.

Les pensions d'un total de 20 milions d'euros que tenien assignades els alts directius eren les que els corresponien pel contracte signat aquell 1985. A més, aquestes quantitats van ser avalades posteriorment pels consecutius consells d'administració i altres òrgans directius de l'entitat. Pagès va recordar que la pensió li permetia cobrar el 100% del seu sou si estava 25 anys a l'entitat, complement bastant habitual en el sector financer.

"La lletra és de Bárcenas i pot reflectir l'evolució de 18 anys"

L'informe pericial cal·ligràfic encarregat per EL PAÍS sobre les 14 pàgines manuscrites de la comptabilitat que manejava Luis Bárcenas -el primer realitzat sobre el material complet atribuït a l'exdirigent d'aquest partit- conclou que l'autor d'aquests documents és l'ex tresorer nacional i que la seva confecció no es va fer d'una sola vegada sinó que s'aprecia una evolució de la lletra pel que es va poder fer en el període comprès entre les dates que figuren en els documents, de 1990 a 2008. El PP va pagar a Bárcenas una quantitat fixa al mes fins al desembre de 2012.

Diversos mitjans de comunicació, entre ells la cadena Ser, El Mundo, Abc, i La Gaceta han informat sobre altres estudis cal·ligràfics realitzats amb només una petita part dels papers de l'extresorer que s'ha publicat per EL PAÍS i que donen idèntics resultats: el autor del manuscrit és Luis Bárcenas.

Els documents comptables que va manejar Bárcenas fins a la seva dimissió després de ser imputat en el cas Gürtel reflecteixen les entrades de diners procedents de donacions empresarials -la majoria il·legals perquè superaven el límit establert per la Llei de Finançament de Partits Polítics- i la sortida de diners per a despeses ordinàries de funcionament del partit, ajudes a víctimes d'atemptats terroristes, o pagaments de retribucions a la cúpula del partit entre 1990 i 2008, moltes d'elles en un període en el qual els alts càrrecs beneficiats no podrien cobrar del partit perquè eren ministres del Govern de José María Aznar.

El Partit Popular ha encarregat el seu propi informe pericial cal·ligràfic. Alguns dels seus dirigents han suggerit que el document és una manipulació d'algú que l'ha escrit de cop amb alguna informació veritable que figura en la comptabilitat oficial del Partit Popular, com el préstec de cinc milions de pessetes que se li va donar a Pius García-Escudero, avui president del Senat.

Maria del Rosario Cases Bartolomé, acreditada com perit cal·lígraf al Deganat dels Jutjats de Madrid des de 1997, directora del centre de formació de Grafologia i Perícia Cal·ligràfica i professora universitària de Grafologia i Perícia Cal·ligràfica, assenyala en el seu informe per a EL PAÍS que "els trets bàsics idiosincràtics dels textos existents en els assentaments comptables de les catorze fotocòpies "analitzades" es corresponen tant a nivell quantitatiu com qualitatiu amb els trobats en els documents aportats com indubtables, atribuïts a Luis Bárcenas Gutiérrez". I afegeix: "Per això considerem que els textos manuscrits estampats en totes les peces analitzades en els assentaments comptables han estat realitzats pel mateix autor".

Per funcionar, la perit ha comptat amb documents que estan en el sumari del cas Gürtel amb textos manuscrits de Luis Bárcenas sobre els quals no hi ha cap dubte de la seva autoria. La pèrit ha comparat aquests documents judicialitzats amb els 14 folis de la comptabilitat secreta atribuïda a Luis Bárcenas, tot i que l'extresorer ho ha negat en la seva declaració davant la Fiscalia Anticorrupció, que ha encarregat la seva pròpia pericial cal·ligràfica.

»Morfologia concordant. "Ovals, accents de la 't', signes de puntuació, grau de angulositat, mida, proporció, dimensió, espaiaments, la pràctica totalitat de les peces tant dubitadas [dubtoses] com indubtables atribuïdes a Luis Bárcenas presenten una morfologia i desenvolupament concordants entre elles. Complementarem l'anterior en observar les proporcions mètriques en la caixa d'escriptura, desnivells, inclinació dels eixos de les lletres, en aquesta anàlisi hi ha un alt percentatge (89%) de similituds entre les mostres dubitadas i les indubtables atribuïdes a Bárcenas".

»Particularitats gràfiques. "La pràctica totalitat dels trets observats en els documents dubitados tant en qualitat com en quantitat es detecten en els textos indubtables atribuïts a Bárcenas: elaboració de lletres majúscules, xifres i xifres, ovals encegats, tendència a remarcar i ratllar".

»Fet de 1990 a 2008. La perit a la qual El País va encarregar el treball descarta que aquestes 14 pàgines hagin pogut ser escrites d'una sola vegada. "Els assentaments comptables de les catorze fotocòpies dubitadas presenten, tant en grafemes com en guarismes, una evolució gràfica, lògica, on podem destacar l'evolució en el ritme, en la profunditat, en l'extensió de la seva mida i fonamentalment en l'augment de simplificacions en els seus traços escripturals que sí es pot correspondre amb un període de temps de 18 anys comprès entre 1990 i l'any 2008, datació que apareix en els documents estudiats".

"Hem realitzat l'evolució gràfica dels documents atribuïts a Bárcenas en el període comprès entre 1990 i 2008. Es detecten lleugeres alteracions escripturals però manté clarament la seva empremta personal i els seus gestos gràfics personalitzats".

»Confirmació de" autenticitat documentoscòpica". A més, l'informe també rebutja que la comptabilitat secreta que manejava Bárcenas i que ha publicat El País pogués haver estat objecte de muntatges o manipulacions.

"No s'observa en les 14 fotocòpies dubitadas signes gràfics o documentoscòpics que indiquin que els mateixos reprodueixin catorze documents que hagin pogut ser objecte bé de manipulació, bé d'un muntatge documental, o bé de falta d'autenticitat documentoscòpica".

»Dos signatures en la comptabilitat. "Quant a l'autoria de les firmes / Visé que apareixen estampades en els marges drets d'alguns dels documents dubitados, un cop realitzat estudi comparatiu de les mostres mitjançant els diferents mètodes i sistemes habituals que aconsella la documentoscòpia podem determinar que corresponen a dues autors diferents".

El PP va pagar a Bárcenas una quantitat fixa al mes fins al desembre de 2012

El PP insisteix que Luis Bárcenas es va desvincular del partit el 2009, quan va deixar temporalment el lloc de tresorer nacional. Però Bárcenas no només va tenir un tracte preferent fins fa un mes, amb una sala per als seus documents, entrada lliure a Gènova 13 i una secretària en el partit que seguia trucant per ell. A més va seguir rebent mensualment una quantitat del PP fins fa menys de dos mesos, a finals de 2012. El partit li pagava cada mes aquests diners ia més es feia càrrec de la seva cobertura de la Seguretat Social. És el que van pactar l'abril de 2010 Bárcenas i la direcció del partit, en una decisió que només podia prendre amb el consentiment de Rajoy.

Tanquen empreses que venien carn de cavall per kebab

L'autoritat sanitària ha tancat un escorxador a Anglaterra i una processadora de carn a Gal·les, en el que ha estat qualificat com un fet "xocant i inacceptable". No és que no es pugui menjar carn de cavall. El problema és que es venia com carn de boví. Així es podria resumir l'escàndol que s'ha desfermat a Europa amb la troballa de carn equina a hamburgueses i carn mòlta, el que ha portat a les autoritats sanitàries a fer estrictes controls, en els quals s'han trobat amb sorpreses.

Aquest dimarts l'organisme d'inspecció alimentària del Regne Unit va ordenar el tancament d'un escorxador a Anglaterra i d'una empresa en què es processava carn a Gal·les, per la sospita que les dues negociaven i venien cavall per a l'elaboració de hamburgueses i kebabs.

Milers de persones van consumir equí al Regne Unit sense saber-ho. La companyia de productes congelats Findus i les cadenes de supermercats Tesco i Aldi van ser obligades a retirar productes etiquetats com boví, després que les proves determinessin que contenien fins a un 100% de carn de cavall.

Carn de cavall, un tabú


Si bé les sospites inicials apuntaven a una cadena d'importació originada en altres països d'Europa, la troballa de la policia demostra que el problema també existeix al Regne Unit. Els inspectors de sanitat confiscar carn, documentació i llistats de clients, mentre el ministre de Medi Ambient, Owen Paterson, va dir es tractava d'un fet xocant i inacceptable.

Fa una setmana es va descobrir carn equina, culturalment considerada tabú al Regne Unit, en lasanyes presumptament elaborades amb carn de boví. La carn, d'origen romanès, va passar per Xipre i Holanda abans d'arribar a un corredor francès. Des de llavors, França, Suècia i Holanda han retirat productes congelats cuinats a base de carn de boví.

La troballa d'aquests escorxadors al Regne Unit canvia l'escenari. "L'agència i la policia estan examinant les circumstàncies en què productes carnis que aparentaven ser boví per kebabs i hamburgueses es venien quan eren en realitat cavall", ha precisat el comunicat.

"Vaig ordenar una auditoria de tots els escorxadors que produeixen cavall al Regne Unit després que sortís a la llum aquest assumpte el mes passat i em va sorprendre descobrir el que sembla ser un engany evident dels consumidors", va declarar el director d'operacions de la FSA, Andrew Rhodes, citat en el comunicat.

Un portaveu de la FSA va subratllar que al Regne Unit és legal matar cavalls per al consum, però la il · legalitat és que la s'estava venent la carn d'aquest animal com si fos de boví.

La comunitat educativa rebutja en bloc la llei Wert

Retrògrada, ideològica, mercantilitzadora, excloent, poc democràtica i segregadora. Aquestes són algunes de les característiques que el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) han atorgat a la LOMCE en un acte obert a la ciutadania, a l'avantprojecte de llei que ha impulsat el ministre Wert i que vol ser una reformulació del sistema educatiu a tot l'estat espanyol. Sindicats, associacions de pares i mares, i moviments de renovació pedagògica coincideixen en dir que les propostes de Wert suposen un salt enrere en l'àmbit de l'educació i alerten que la seva implantació desmantellarà el sistema públic d'educació, fracturant la societat en funció del nivell adquisitiu de les famílies.

Els principals sindicats del sector de l'Ensenyament (UGT, CCOO, USTEC-STEs), les associacions de pares i mares (FAPAC i FAPAES), els sindicats i associacions d'estudiants (AJEC, SE, SEPC) i els moviments de renovació pedagògica (Rosa Sensat) han presentat aquest dimecres un document per resumir els principals canvis que introduirà la LOMCE si s'aprova tal i com ha quedat l'avantprojecte de llei del ministre Wert.

Des dels diferents sectors de la comunitat educativa s'ha alertat dels perills que suposa aprovar aquesta llei per l'educació pública a l'Estat i també a Catalunya. Des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) es considera que és una llei no necessària, que atempta a la democràcia a les escoles, retrògrada, ideològica, mercantilista, segregadora, que promou l'exclusió social, supeditada als dogmes religiosos, recentralitzadora i reaccionària. Per això, el MUCE considera que no és una reforma sinó una 'contrareforma' que ha estat tramitada 'd'esquenes' a la comunitat educativa i que destrueix el model que s'ha construït els darrers 35 anys.

En un acte organitzat a l'Escola del Treball de Barcelona, diferents representants de les entitats que formen el MUCE, han detallat els diferents aspectes que consideren que posen en perill aquest sistema educatiu públic encara en funcionament. Roser Font ha posat de manifest el canvi de 'mandat constitucional' que implica aquesta llei, ja que passa de considerar l'educació com un dret a un 'servei que es pot prestar' i per tant, per la portaveu de UGT l'Estat 'renuncia a la seva responsabilitat per fer prevaler un sistema educatiu d'igualtat' i es 'desentén del mandat'. Font alerta que fa que l'educació sigui un bé que es pot prestar des de qualsevol entitat ja sigui privada o pública.

Pel que fa a la gestió dels centres, Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC-STEs ha alertat que el canvi en què es potencia una gestió més semblant a l'empresa privada que no pas a un servei públic, és 'el primer pas per la privatització' de les escoles, i ha lamentat que s'intenti inculcar la idea que la gestió privada és 'millor' que la pública. En una línia similar s'ha manifestat Àlex Castillo, president de la FAPAC, que ha destacat l'augment de concerts econòmics que pot suposar la reforma de Wert i ha descrit que la privatització no és ''voler que les escoles siguin privades 'sinó que els pobres paguem l'elitisme dels rics'. Per això considera que aquest punt és 'la veritable burla' de la LOMCE.

Per la seva banda, el president de la FAPAES, Pere Farriols, ha posat de manifesta la pèrdua de democràcia que suposa la llei, que redueix a només consultiu, el paper dels consells escolars de centre, donant més poder a la direcció. Per això, Farriols ha recordat que els centres amb una bona participació 'milloren els resultats educatius'.

En referència al model educatiu que planteja. Montse Ros, portaveu de la federació d'ensenyament de CCOO, ha lamentat que la LOMCE consideri bones les diferències entre estudiants, i potenciï un tractament separat dels talents 'naturals'. Per això, critica que el text no aposti per la cohesió social, sinó 'grupal', que consisteix en ''posar els alumnes en capsetes''. Ha destacat que la llei vol separar per sexes, llengua, nivell adquisitiu, nivell acadèmic i religió, i ha criticat també que es faci una distribució acadèmica desigual, sense sortides per continuar que siguin compatibles i amb diferents itineraris per triar des d'una edat molt prematura.

Els representants dels estudiants, Maria Garcia, per part del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Eloi Cortés, de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya, han exposat la voluntat recentralitzadora de la llei. Garcia ha destacat la voluntat de l'estat de tenir les comunitats educatives 'subordinades' i ha exigit que l'educació s'hauria de construir 'des de baix i per la gent de baix'. Cortés ha abordat el tema del català, i l'atac que la LOMCE suposa al model d'escola catalana que funciona i que ha demostrat ser 'd'èxit'. Per això, ha lamentat la missió 'espanyolitzadora' que plasma el redactat actual i que relega el català fent un 'atac directe al sistema d'immersió lingüística' català.

L'acte del MUCE ha estat presentat per Francesc Imbernón, catedràtic de Pedagogia de la UB i director de l'Observatori Internacional de la Professió docent (OBIPD) que ha recordat els principis bàsics que regeixen la proposta del ministre Wert,com un text sustentat per quatre grans aliances: neoliberals, neoconservadors, populistes autoritaris i la nova classe mitjana directiva i de professionals, en la qual inclou alguna part del professorat. Imbernón ha criticat que entre altres aspectes, la llei promogui l'estudi amb l'objectiu de treballar i produir i no per saber, i ha destacat que crearà més desigualtats dins la societat.