dimecres, 16 d’octubre de 2013

El jutge veu homicidi en la mort de l'empresari que va ser reduït pels Mossos d'Esquadra

El jutge que investiga la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez, que va morir després de ser reduït pels mossos, considera que es va tractar d'un homicidi i ha citat a declarar com imputat a l'home que es va barallar inicialment amb ell i a altres dues persones, com a testimonis, que van presenciar el succés.

Benítez, de 50 anys, empresari i membre de l'Associació Catalana d'empreses per a Gais i Lesbianes (Acegal), va morir el passat dia 5 al carrer Aurora del Raval després de ser reduït per la força per diversos agents dels mossos que van ser requerits perquè hi havia una baralla entre dos homes.

Quan els agents van arribar, van veure que Benítez estava molt excitat i es va enfrontar a ells, per la qual cosa ho van reduir per la força entre diversos agents, segons la versió policial. Segons ha informat avui el TSJC, el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha rebut ja l'informe de l'autòpsia practicada al mort i amb aquests resultats considera que es va tractar d'un homicidi, per la qual cosa tramitarà la causa pel procediment del Jurado.

El jutge ha informat que aquesta mateixa setmana prendrà declaració com a testimonis a dues persones que van presenciar la baralla i la detenció de Benítez i, en qualitat d'imputada, a la persona que inicialment es va barallar amb la víctima, encara que no ha ordenat la seva detenció.

El jutge, que ha encarregat la recerca del cas a la Policia Nacional per garantir "la imparcialitat" de les perquisicions, espera una ampliació de l'autòpsia "que es realitzarà -segons les mateixes fonts- una vegada obtinguts els resultats de toxicologia".

Segons informa avui el diari El País, l'autòpsia revela que Benítez va morir per "múltiples traumatismes sobre la regió crani-facial", encara que aclareix que cap d'aquests cops va provocar una lesió en un òrgan vital, sinó que "van donar lloc a una fallada cardíaca que es va veure afectat per altres factors".

L'autòpsia, segons el diari, al·ludeix com a factors al "estrès" de la situació i "una malaltia cardíaca prèvia" que li causava arítmies. El forense també ha certificat que quan va morir Benítez tenia trencats una dent, un pòmul, el nas, el metacarpiano dret i una cella, i tenia ferides en els llavis i lesions en els braços, cames, genolls i zona lumbar i que tots els cops són "compatibles amb cops de puny o puntades, sense descartar altres similars".

El jutge instructor, que haurà d'aclarir qui li va causar aquests cops, si l'home amb el qual es va barallar, els Mossos que li van reduir o ell mateix en el seu grau d'excitació, ha informat que també està a l'espera de rebre l'atestat que està elaborant la Policia Nacional amb la filiació dels testimonis que suposadament van veure l'actuació policial.

El jutge també ha requerit els enregistraments de vídeo i telèfon mòbil que van realitzar alguns veïns de l'actuació policial. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert aquesta setmana una recerca d'ofici per aclarir les circumstàncies de la mort de Juan Andrés Benítez, mentre que el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) també va presentar la setmana passada una queixa davant la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, perquè igualment intervingui en el cas.

La Policia Nacional investigarà la mort de l'empresari 'gay' reduït pels Mossos

El jutge ha encarregat al Cos Nacional de Policia (CNP) que investigui la mort de Juan Andrés Benítez (foto), l'empresari 'gay' de 50 anys que va morir dissabte passat després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra al barri del Raval de Barcelona, per garantir la "imparcialitat" de les indagacions. El titular del jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha encarregat la investigació del cas a la Policia Nacional perquè considera que així "es garanteix l'objectivitat i imparcialitat necessàries durant la fase d'instrucció", han informat fonts judicials.

L'AE ordena que s'investigui a Catalunya Banc per la venda de productes tòxics

L'Audiència espanyola ha ordenat al titular del jutjat d'instrucció número 4, Fernando Andreu, que investigui a Catalunya Banc per la venda dels anomenats productes 'tòxics', com ara les preferents, les clàusules terra de les hipoteques o els 'swaps'. Andreu havia desestimat una querella presentada per l'associació d'usuaris de banca Adicae, però la sala penal de l'Audiència espanyola ha emès una interlocutòria estimant el recurs d'apel·lació presentat pels querellants contra aquesta decisió. La sala considera que és un 'fet notori' que molts usuaris van adquirir aquests productes 'guiats o aconsellats' per comercials o directors de les sucursals bancàries sense rebre l'oportuna informació. Foto: la cúpula directiva que es 'va portar la pasta' de Caixa Catalunya, entre d'altres...

Els tres màxims responsables de l'enfonsament de Caixa Catalunya, que ha costat de moment als espanyols més de 12.500 milions d'euros, van rebre per la seva labor un premi d'uns 23 milions d'euros, entre indemnitzacions i pensions, després d'actuar irresponsablement i haver gestat, durant els últims deu anys, tots els disbarats que van produir la fallida de l'entitat.

L'equip d'alta adreça de Caixa Catalunya en aquesta dècada prodigiosa va estar compost per Josep M. Pisa com a director general, i just sota, dos directors generals adjunts, Josep M. Alentorn i Lluís Gasull. Pisa i Alentorn van cessar en el primer trimestre de 2008, quan va entrar un nou equip directiu liderat per Adolf Todó. Gasull va continuar en el seu càrrec fins a la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa a mitjan 2010.

L'escandalosa indemnització que va rebre Josep M. Pisa, de mans del seu president, Narcís Serra, al febrer de 2008, per una suma total de 10,6 milions d'euros, pensions incloses, va anar un secret però ara ja és ben coneguda
Adicae va presentar l'octubre de l'any passat una querella pels delictes d'estafa i apropiació indeguda davant de Catalunya Banc per la venda de productes com els 'swaps', les clàusules terra de les hipoteques, les participacions preferents o el deute subordinat. El passat mes d'abril, però, el jutge Andreu va desestimar la querella.

Ara, la Sala Penal de l'Audiència espanyola ha revocat la decisió del jutge perquè considera que 'pot resultar prematura'. Segons la interlocutòria, 'és un fet notori l'important número d'usuaris de bancs' que, 'guiats o aconsellats pels comercials o directors de les sucursals bancàries amb les que sempre han treballat', han adquirit alguns d'aquests productes 'a l'entendre que la seva contractació els resultava econòmicament favorable, sembla ser, per no haver rebut l'oportuna informació sobre els factors negatius o perjudicials del propi producte ofert'.

L'Audiència espanyola considera que aquest fet 'obliga a portar a terme una sèrie de diligències' per conèixer 'si l'activitat financera desplegada per l'entitat querellada reuneix els requisits de tipicitat penal'.

A la interlocutòria també es reclama a Adicae que 'aporti els elements necessaris imprescindibles per poder esbrinar la realitat denunciada', ja que a la querella 'no aporta les dades essencials del delicte d'estafa o apropiació indeguda que denuncia'.

Narcís Serra, Todó i l'ex cúpula de Caixa Catalunya imputats per administració deslleial


El jutge Josep Maria Pijuan ha citat a declarar com imputats a l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i al seu exdirector general Adolf Todó, així com a altres 52 antics membres del consell d'administració de la caixa catalana per un presumpte delicte d'administració deslleial. Els responsables de l'espoli i fallida de l'entitat hauran de declarar en la recerca sobre els sous "desproporcionats" que va cobrar tota la colla malgrat la seva crítica situació econòmica. Les seves compareixences davant el jutge començaran el proper 21 d'octubre, quan han estat citats Narcís Serra, Todó i altres tres ex directius.

Condemna definitiva per estafa a l'Església de la Cienciología

La secta ianqui de Hollywood que es publicita com a 'Església de la Cienciología' ha estat condemnada avui dimecres definitivament a França per estafa i banda organitzada, després que el Tribunal de Cassació, la instància judicial de major rang al país, rebutgés el recurs presentat per aquesta organització.

Aquesta entitat, tal com havia anunciat al febrer de 2012, quan el Tribunal d'Apel·lació va confirmar la seva condemna, va subratllar avui que pensa recórrer la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

"És evident que el Tribunal de Cassació no ha volgut mullar-se, prendre una decisió valenta. Un cas com aquest necessita ser portat davant Estrasburg, perquè pugui ser jutjat sense pressions", va dir a EFE el portaveu de la secta de babaus a França, Eric Roux.

El recurs, segons va indicar, es presentarà el mes que ve, i en aquest temps planegen seguir amb la seva labor a França i lluitar perquè prevalgui el que enomenen "la llibertat religiosa", és a dir, fer passar qualsevol bestiesa per dogma de fe.

"No pot ser que se sigui religió en un lloc i no en un altre. Un país, quan vol desembarassar-se d'una religió, diu que és una secta", va indicar el portaveu sobre el fet que la Cienciología estigui considerada una secta a França, però una religió en oligarquies nazicatóliques com Estats Units, Espanya o Itàlia precissament.

En l'audiència del passat 4 de setembre, els defensors de la Cienciología van denunciar precisament que si escau s'havia atemptat contra la llibertat religiosa, mentre que l'advocat general del Tribunal de Cassació va apuntar que en l'origen de la condemna figuraven solament "infraccions a la llei penal".

Els jutges, en el dictamen de febrer de 2012 del Tribunal d'Apel·lació, van considerar provat que les dues principals entitats de la Cienciología a França albergaven una estructura destinada a desposseir de la seva fortuna a persones vulnerables.

Des de la Cienciología es va considerar llavors que aquest dictamen era conseqüència de "pressions sobre la Justícia", procedents "principalment del Ministeri de Justícia" i de la Missió de Lluita contra les Sectes (MIVILUDES), i avui es va reiterar que aquest procés ha comptat amb "ingerències" estatals.

L'oposició acusa a Merkel de beneficiar a BMW en la UE a canvi de donacions

Les donacions de l'empresa alemanya BMW -de la familia Quandt, hereva directa del cap nazi Goebbels- a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) d'Angela Merkel han aixecat polseguera a Alemanya. Els Verds s'han retirat de les negociacions per formar govern amb la canceller i l'oposició es pregunta ara si hi ha hagut o no tràfic d'influències. El partit de Merkel va rebre una donació de 690.000 euros de grans accionistes de l'empresa alemanya BMW poc després de les eleccions generals i enmig de la pressió d'Alemanya per revisar l'acord d'emissions dels vehicles en la Unió Europea. BMW, el negoci dels Goebbels, oligarques nazis amb la impunitat de l'Alemanya neoliberal.

Els donatius van procedir de la poderosa família Quandt, que posseeix el 47 % de les accions de la companyia. En concret, el 9 d'octubre la CDU va rebre tres pagaments de 230.000 euros cadascun procedents de Johanna Quandt, la vídua de l'empresari Herbert Quandt a qui s'atribueix la transformació de BMW, i dels seus fills, Stefan Quandt i Susanne Klatten, segons dades publicades a la pàgina d'internet del Bundestag (Cambra baixa).

La CDU ha confirmat la informació que va publicar aquest dimarts l'edició digital del setmanari alemany Der Spiegel, però ha subratllat que els donatius "no tenen connexió amb cap decisió política".

Aquesta donació posterior als comicis del 22 de setembre no és gens nova. Després de les anteriors eleccions de 2009 el partit de Merkel va rebre un total de 450.000 euros dels tres propietaris de BMW. No obstant això, la qual cosa ha aixecat sospites és el moment triat per fer aquestes donacions.

Pressió d'Alemanya en la UE

"Fins ara els donatius més elevats de l'any electoral 2013 no es van efectuar fins que van passar les eleccions. Això suscita la pregunta de si la família Quandt/Klatten volia mantenir allunyat el seu suport de la lluita electoral", adverteix Christina Deckwirth de l'organització LobbyControl.

Deckwirth critica la "proximitat temporal" d'aquests donatius a la decisió dels ministres de Medi ambient de la Unió Europea, atenent les exigències d'Alemanya, de reobrir les negociacions per flexibilitzar la nova norma que obliga a reduir les emissions de CO2 dels automòbils a fi de minimitzar el seu impacte sobre la indústria.

El Parlament Europeu va tancar un acord al juny sobre la norma que obligarà als fabricants d'actuacions a reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles fins a 95 grams per quilòmetre d'aquí a 2020. No obstant això, Berlín va bloquejar el compromís uns dies després i va aconseguir aquest dilluns renegociar l'acord.

Segons els analistes, Daimler i BMW són els fabricants que produeixen els cotxes menys eficients energèticament, la qual cosa significa que els resultaria difícil complir amb aquests 95 grams per quilòmetre.

"BMW té a Merkel en el sac"


"Fa temps que s'ha convertit en un cas extrem de venda política", ha opinat el vicepresident de la fracció parlamentària del partit de l'Esquerra en el Bundestag, Klaus Ernst.

"BMW té a Merkel en el sac", ha declarat al diari alemany Leipziger Volkszeitung. "Mai abans ningú ho havia fet tan obertament. És possible que tingui també conseqüències parlamentàries", ha agregat.

Les primeres conseqüències han estat polítiques. El colíder dels Verds, Juergen Trittin, ha publicat en el seu Twitter que la família Quandt "havia comprat la política climàtica de Merkel el 9 d'octubre per 690.000 euros". Una dura acusació que no ha tingut una resposta contundent de l'Executiu.

La informació sobre els donatius i l'ombra del tràfic d'influències ha pesat en l'ànim dels Verds, que han rebutjat aquest mateix dimarts seguir dialogant amb Merkel per formar govern. Els ecologistes no eren els socis favorits de la canceller, però la seva retirada deixa a Merkel amb menys força per negociar amb el SPD i, previsiblement, l'obligarà a fer més concessions davant uns socialdemòcrates que encara estan pagant el cost politico de la primera "gran coalició" amb la CDU.

A Alemanya les formacions polítiques es financen a través de les quotes que paguen els afiliats, les aportacions de l'Estat, les donacions i les contribucions especials.

La llei de Partits d'Alemanya obliga a les formacions a informar immediatament al Bundestag de totes les donacions que superin els 50.000 euros. Mentre, les donacions entre 10.000 i 50.000 euros s'inclouen en els informes anuals dels partits polítics.

BMW, el negoci dels Goebbels, oligarques nazis amb la impunitat de l'Alemanya neoliberal


Quan es compleixen 80 anys de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i el seu 'nacionalsocialisme', encara hi ha a Alemanya famílies que acumulen fortunes milionàries originades en aquella fosca època de dictadura, genocidi i guerra. Aquest és el cas de la família Quandt, néts del temut ministre de Propaganda de Hitler, Joseph Goebbels. La família Quandt acumula avui una fortuna de 6.000 milions de dòlars. En les fàbriques de la família van treballar com esclaus uns 50.000 presoners. Foto: Stefan Quandt.

Els amos dels supermercats Aldi i Lidl, els alemanys més rics


La persona més rica de la major economia europea és el cofundador de Aldi, Karl Albrecht, de 93 anys, que amb una fortuna de 17.800 milions d'euros s'ha convertit aquest any en "la persona que per més anys ha estat l'home més ric del seu país". En segon lloc es troben els hereus de l'altre cofundador de Aldi, Theo Albrecht, germà de Karl (els dos a la foto), que acumulen segons els càlculs de la revista 16.000 milions d'euros. Els oligarques alemanys acumulen més diners que mai i entre els cent primers del seu ránking posseeixen 336.600 milions d'euros, després de créixer un 5,2% en els últims dotze mesos de "crisi". Foto: Die reichsten deutschen: "els alemanys més rics"

La tercera plaça d'aquest ránking l'ocupa Dieter Schwarz, el propietari de Lidl, principal rival de Aldi en el sector dels supermercats de baix preu, amb 13.000 milions d'euros.

A continuació, es troben altres cognoms de renom del panorama industrial alemany, com els accionistes del fabricador de vehicles BMW, Susanne Klatten, Stefan Quandt i Johanna Quandt, i les famílies Otto, Würth i Oetker.

Els Verds alemanys no governaran amb Merkel


La Unió Demòcrata Cristiana de la canceller Angela Merkel (CDU) centrarà els seus esforços a negociar una gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata SPD, després del fracàs anit de les seves converses amb Els Verds (Die Grünnen). Després de més de set hores reunits amb els democristians a Berlín, els líders Verds han anunciat en la matinada d'aquest dimecres que “el seriós esforç per tendir ponts” entre ambdues formacions no ha tingut èxit. Els dos partits manquen de suficients punts en comú per “evitar el fracàs d'un experiment així”.

Ada Colau: "El Sareb ens ha tractat amb una arrogància terrible"

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha acusat a la Societat de Gestió d'Actius Immobiliaris procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), també coneguda com a banc dolent, d'haver tractat a la plataforma “amb una arrogància terrible” i ha destacat que “el Govern espanyol vulnera la legalitat internacional", ja que la sentència d'Estrasburg demostra que “hi ha una normativa europea que obliga a l'Estat a evitar desallotjaments forçosos".

“No ens han volgut ni rebre, i en d'altres casos –com a Sabadell-, van assegurar que l'habitatge social no és el seu objectiu, ha destacat la portaveu en una entrevista en RAC1, on ha afirmat sentir-se “molt contenta” després que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ajornés avui el desallotjament d'un bloc de pisos que portaven “tres anys buits” propietat de la Sareb a Salt.

Segons Colau, la suspensió temporal d'aquest desallotjament “suposa un precedent judicial molt important”, ja que afecta a un immoble sencer que serveix com a “exemple de la vergonya que estem denunciant: pisos rescatats amb diners públics que ara es volen oferir a inversors i especuladors estrangers”.


"És un precedent important, i és un exemple de la vergonya d'aquests pisos rescatats amb diner públic que es volen vendre a inversors estrangers. Que el Tribunal d'Estrasburg ho aturi posa en evidència el govern espanyol i abona les reclamacions de la PAH. Una vegada més, és Europa que ha fet enrojolar el govern espanyol, que continua fent polítiques que només beneficien les entitats financeres".

La portaveu de la PAH ha denunciat, a més, que “el Govern espanyol vulnera la legalitat internacional", ja que “hi ha una normativa europea que obliga a l'Estat a evitar desallotjaments forçosos. I si no ho fa, ha de garantir el reallotjament de les famílies afectades. Sobretot si hi ha menors”.

El Tribunal d'Estrasburg atura el desallotjament del bloc ocupat de Salt

El desallotjament del bloc de pisos ocupat per la PAH a Salt (Gironès), previst per a les nou del matí, ha quedat aturat, com a mínim fins al 29 d'octubre, per ordre del Tribunal Europeu dels drets Humans. A primer hora del matí, el tribunal d'Estrasburg ha emès aquesta ordre, responent un recurs presentat pels advocats de les famílies desnonades, que havien denunciat la deixadesa del govern espanyol a l'hora de donar solució a les famílies afectades. Ara el govern espanyol té temps fins al 24 d'octubre per a explicar quina cobertura pensa donar a aquestes famílies. Centenars d'activistes de la PAH s'hi aplegaven avui al matí per evitar el desallotjament.

El funeral del criminal nazi Erich Priebke ajornat per xocs amb feixistes

El funeral del criminal nazi Erich Priebke, mort divendres passat a Roma als 100 anys d'edat, va ser suspès ahir en la localitat de Albano Laziale, als afores de Roma, després d'aldarulls protagonitzats per feixistes quan la tarda del dimarts unes 200 persones es van congregar enfront de la capella on havia de celebrar-se la cerimònia, per protestar contra el funeral del “botxí” i “assassí”.

Al lloc va acudir també un nombrós grup de neonazis que van intentar accedir a l'interior de la capella i, davant la prohibició d'entrada, van començar a llançar còctels molotov als agents de seguretat, que van respondre amb gas lacrimògen.

Com a conseqüència d'aquests xocs, es va suspendre el funeral per Priebke i el fèretre amb les seves restes mortals es va traslladar a la base aèria de Pratica vaig donar Mare. En aquests moments, les autoritats de Albano Laziale estan barrejant un nou lloc per celebrar la cerimònia fúnebre.

El excapitán de les SS Erich Priebke es considera un dels responsables de la matança de les Fosses Ardeatinas el 24 de març de 1994, quan 335 italians i 75 jueus van ser afusellats per soldats alemanys prop de Roma.

Acabada la II Guerra Mundial, va fugir a Argentina d'on va ser extraditat a Itàlia mig segle després. Finalment, va ser condemnat a cadena perpètua per un tribunal italià. Després de la seva mort, les autoritats d'Argentina, Roma i la seva ciutat natal, Hennigsdorf (Alemanya) es van negar a acollir les seves restes mortals per donar-los sepultura, davant el temor que la seva tomba es convertís en una espècie de santuari nazi.

L'encarregada d'oficial el funeral de Priebke en Albano Laziale era la Fraternitat Sant Pío X, el fundador de la qual, el bisbe francès Marcel Lefebvre, va ser excomunicat en 1988 per desobeir al Vaticà. Un altre dels membres més destacats de la congregació, a la qual es vincula amb l'extrema dreta, és el bisbe Richard Williamson conegut per negar públicament l'Holocaust.

El TSJ d'Euzkadi porta al TC la supressió de la paga extra de Nadal

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha plantejat davant el Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d'inconstitucionalitat sobre el reial decret que va suprimir la paga extraordinària de Nadal de 2012 a tots els empleats públics. La Sala social del tribunal qüestiona si era constitucional suprimir aquesta paga extra mitjançant decret-llei, si la mesura va tenir caràcter retroactiu i si va vulnerar les competències de les comunitats autònomes.

El PP va anunciar aquesta mesura al juliol de 2012 però al novembre d'aquest mateix any el Govern basc va decidir abonar la paga extra als 67.000 funcionaris de la regió. Aquesta decisió va ser recorreguda per l'Executiu de Mariano Rajoy. L'abonament de la paga va quedar paralitzat en decretar-se la suspensió cautelar.

Els magistrats Garbiñe Biurrun, Florencio Eguaras i José Luis Asenjo han plantejat la qüestió d'inconstitucionalitat sobre la base de l'article 163 de la Constitució, ja que havien de resoldre un recurs sobre la base d'una norma (el reial decret que va suprimir l'extra de Nadal de 2012) que "pot ser contrària a diversos preceptes constitucionals".

Qüestionen recórrer a un reial decret i no a una llei


Els magistrats del TSJPV qüestionen que el Govern hagués de recórrer a un reial decret, en comptes d'una llei amb la seva tramitació parlamentària, per suprimir la paga extraordinària de Nadal de 2012 i "dubten" que es compleixin els criteris de "necessitat" i "urgència" amb els quals l'Executiu va justificar l'ús del reial decret.

Els jutges assenyalen que el propi Govern raona la supressió de la paga amb dades econòmiques de la recessió de 2011 que "no són prèviament immediats" al reial decret, per la qual cosa "aquesta mesura va poder haver estat adoptada en un moment anterior mitjançant la tramitació de la corresponent llei".

El segon motiu de "dubte" sobre la constitucionalitat d'aquesta mesura radica en el possible efecte retroactiu que va tenir el llevar l'extra nadalenca.

El TSJPV recorda que les extres, segons el Suprem, són una expressió de salari diferit "reportant-se dia a dia" i que el Govern va suprimir la de Nadal, "de meritació semestral a partir de l'1 de juliol" segons el conveni vigent, el 15 de juliol.

El tercer "dubte" de constitucionalitat es basa que pugues haver-hi una invasió competencial, pel que els magistrats del TSJPV "segueixen l'essència" de l'argumentació del recurs plantejat per aquest motiu pel Govern Basc, "assumint els seus plantejaments".

En concret, assenyalen que el Govern va impedir a la comunitat autònoma "implementar" la reducció salarial sobre la base de les seves competències en establir que es fes "mitjançant la concreta supressió de la paga extra de desembre de 2012".

Impliquen Rosell amb el principal escàndol de corrupció de la FIFA

El diari brasiler O Estado de S. Paulo ha tingut accés a uns documents i registres oficials que revelen que l'andorrà Joan Besolí, soci i amic del president del Barça Sandro Rosell, va fer d'intermediari per a tancar el principal escàndol de corrupció de la FIFA. Besolí, com afegeix Diari d'Andorra, és el conseller de Finances de Sant Julià de Lòria i es creu que seria soci de l'empresa que va pagar 1,7 milions en compensació perquè es resolgués amistosament el cas de presumpta corrupció que implicava Ricardo Teixeira, president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) fins el 2012, i l’ex-president de la FIFA Joao Havelange.

La trama de corrupció que investigava la justícia suïssa, i que es va aturar amb aquell pagament, feia referència a l’empresa Marketing ISL, considerada un 'banc paral·lel' de la FIFA i que presumptament va moure del 1992 al 2000 quaranta milions d'euros en pagaments il·legals, corrupció i compra de favors. Arran d'aquell escàndol, Teixeira va plegar de la CBF i Havelange va deixar d'ésser president d’honor de la FIFA i del Comitè Olímpic Internacional. Sandro Rosell, segons O Estado, hauria estat un dels directius de la filial d’ISL a Espanya.

En la informació del diari brasiler es vincula Joan Besolí amb l’empresa Bon Us S. L., que hauria estat la tapadora per pagar 1,7 milions d’euros a la FIFA i evitar el judici a Suïssa. Bon Us S. L. és accionista de la societat polonesa Co-Invest SP Z.O.O., que té de soci el conseller de Finances lauredià i amic de Rosell. Com recorda Diari d'Andorra, tots dos són a més socis de l’empresa andorrana Comptatges SL, que va tramitar la petició de residència de Ricardo Teixeira a Andorra. Des que va dimitir de la presidència de la CFB, l'ex-directiu futbolístic brasiler viu a Miami.

El PP maquina canviar a pitjor la llei electoral per no perdre

Els feixistes de Rajoy se sumen a la proposta de la nazicatòlica Cospedal de reduir el nombre de diputats als parlaments regionals a un any i mig de les eleccions autonòmiques, per assegurar-se guanyar amb la tupinada, de cara a una segura caiguda de vots. La "solució" final dels franquistes és la descarada dictadura, quan ja la Llei electoral és un clar frau democràtic denunciat des de la seva aprovació pels franquistes del PP-PSOE durant la mal nomenada transició.

La banda feixista i corrupta de Mariano Rajoy està complint l'objectiu de reduir el nombre de diputats als parlaments regionals, justificant aquesta mesura antidemocràtica en un teòric estalvi que representa per a les arques públiques, mentre multipliquen el nombre i els salaris astronòmics dels seus endollats sense graduat escolar si més no. La veritat és que és una mesura que beneficia electoralment al bipartidisme i, per tant i especialment, al PP en els seus taifas regionals inventades per també aconseguir una majoria sobre la base del parany i el frau, com ve succeint des de la mort del dictador.

Els seus líders se sumen a la iniciativa ja executada per María Dolores de Cospedal i plantegen a un any i mitjà de les eleccions autonòmiques reduir el nombre de representants als parlaments autonòmics. Ho fan en un moment en el qual les enquestes preveuen una caiguda electoral per al Pàg.

Cospedal ha portat al Congrés la reforma de l'Estatut de Castella-la Manxa que planteja passar de 49 a 35 diputats en les Corts regionals. La presidenta ja va deixar sense salari als representants parlamentaris i així i tot va seguir avanci en la seva obstinació. Amb aquests canvis IU necessitaria molt més del 5% dels vots per obtenir escó en qualsevol de les províncies i el PSOE tindrà pràcticament impossible trencar l'empat en aquelles en les quals els escons a triar sumen un nombre parell. "A Cospedal ja no li surten els comptes i pretén fer-se una llei a mesura que impedeixi que forces com IU tinguin la més mínima opció d'entrar en les Corts", va assenyalar el líder del PSOE a la regió.

Els socialistes també van titllar de "pucherazo" la proposta d'Alberto Núñez Feijóo de reduir els diputats al Parlament gallec. Passar de 75 a 61 representants donaria més pes a Orense i Lugo, els feus del PP a Galícia. El portaveu del PSOE gallec, Abel Losada, va assegurar que aquesta mesura "beneficia als interessos del grup majoritari" i va recordar que és una estratègia "repetida" dels populars a la regió: "Fraga va pujar la barrera del tres al cinc per cent per entrar i ara Feijóo redueix el nombre de diputats".

Les enquestes revelen que el PP perdrà la majoria a la Comunitat Valenciana per primera vegada des de 1995. En aquest moment el viceportavoz del Partit Popular en les Corts Valencianes, Rafael Maluenda, flama al consens per aprovar que els diputats passin de 99 a 79. Els socialistes valencians consideren que l'excusa de l'estalvi és "absurda". "Hi ha molts alts càrrecs que es poden suprimir. Reduir un 40% dels alts càrrecs de lliure designació de les consellerías suposa un estalvi de nou milions d'euros anuals mentre que eliminar 20 escons, solament 700.000", explica Rafa Rubio. "No és una qüestió d'estalvi", sentència.
Beneficia al bipartidisme

La llei D'Hont, que regeix el repartiment dels escons en el sistema electoral, afavoreix als partits majoritaris. El llistó electoral, el mínim de vots que han d'aconseguir les formacions per aconseguir representació parlamentària, se situa entre el tres o el cinc per cent dels vots, la qual cosa perjudica als partits minoritaris. "L'escó als minoritaris costa més que als majoritaris", apunta Rubio.

En el cas de La Rioja, el PP planteja reduir els diputats de 33 a 25. Amb els mateixos vots emesos que en les últimes eleccions, el repartiment dels escons perjudicaria al grup minoritari, el Partit De La Rioja, enfortint el bipartidisme: el PP passaria de 20 a 15 diputats; el PSOE, d'11 a 9; i el PR, de dos a un.

Madrid va plantejar reduir a la meitat el nombre d'integrants de l'Assemblea. UPyD va secundar la mesura i PSOE i IU la van rebutjar. "El PP no pot aspirar a blindar-se electoralment davant el que sembla ser que li va a caure", va sentenciar Gregorio Gros, d'IU. Ara s'ha creat una comissió per estudiar el canvi de la llei electoral a Madrid. El PP ha rescatat el plantejament d'Esperanza Aguirre de copiar el sistema alemany per triar als representants públics a través de districtes electorals (els madrilenys votarien a un partit i també a representants per zones).

Altres territoris han proposat amb escàs èxit "aprimar l'Administració". El president de Balears, José Ramón Bauzá, ha plantejat reduir el nombre de diputats en un 30% (passar de 59 a 41). Extremadura cejó en l'intent després de dos rebutjos de la reforma de la llei electoral de la regió. Esquerra Unida va argumentar que era un canvi que li perjudicava electoralemente, mentre que els socialistes pensen que l'estalvi és mínim i solament s'aconsegueix major opacitat en la gestió. El PP a Cantàbria, Astúries (amb el suport de Fòrum) o Aragó també ha mostrat aquest interès, però és rebutjat pels altres grups.

Mariano Rajoy va sostenir durant la campanya electoral de 2011 que proposaria una reducció del nombre de diputats al Congrés (de 350 a 300). No obstant això, en el que va de legislatura, el PP no ha plantejat aquesta reforma en la institució per la por a perdre molts dels seus col.locats privilegis i aforament, el que en cas de perdre les eleccions podria evitar o allargar la seva imputació per corrupció.

Agressions a un alt diplomàtic holandès a Moscou

Un alt diplomàtic holandès, que segons algunes fonts podria ser el “número dos” de la missió, va ser agredit aquesta matinada a la capital russa, ha informat la policia de la capital: “Va acudir a la policia l'ajudant de l'Ambaixador dels Països Baixos i va denunciar que va ser apallissat per dos desconeguts, que van deixar després una pintada amb un cor i les lletres LGBT (sigles de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals)”, va dir la font policial. Fa dues setmanes, a l'Haia va ser agredit per policies holandesos el diplomàtic rus Dmitri Borodin.

No obstant això, Lifenews.ru, mitjà de cort sensacionalista però amb bons contactes entre les forces de l'ordre russes, va informar que es tracta del ministre conseller de l'Ambaixada d'Holanda i fins a va acompanyar la notícia amb foto i vídeo.

Segons el relat del diplomàtic de 60 anys, citat per la web, en tornar anit a la seva casa es va trobar amb que al portal no hi havia llum. Dos presumptes electricistes li van demanar que comprovés si al seu apartament hi havia electricitat i quan va obrir la porta, li van empènyer violentament cap a dins, ho van emmanillar i van copejar feroçment.

Els atacants no es van portar gens de l'apartament, però van deixar en un mirall la pintada del cor i les lletres LGBT, feta amb un llapis de llavis.

Dues setmanes enrere, a l'Haia va ser agredit per policies holandesos el diplomàtic rus Dmitri Borodin. Al seu apartament van irrompre persones uniformades i armades, que van copejar al ministre conseller de l'ambaixada de Rússia i ho van portar emmanillat a una comissaria sota el pretext que maltractava als seus fills.

Hores més tard va ser posat en llibertat sense explicacions. Dies després el Ministeri d'Exteriors holandès va presentar disculpes oficials a Rússia per aquest incident.

Els Verds alemanys no governaran amb Merkel

La Unió Demòcrata Cristiana de la canceller Angela Merkel (CDU) centrarà els seus esforços a negociar una gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata SPD, després del fracàs anit de les seves converses amb Els Verds (Die Grünnen). Després de més de set hores reunits amb els democristians a Berlín, els líders Verds han anunciat en la matinada d'aquest dimecres que “el seriós esforç per tendir ponts” entre ambdues formacions no ha tingut èxit. Els dos partits manquen de suficients punts en comú per “evitar el fracàs d'un experiment així”.

En la CDU han destacat la “serietat” del treball dels Verds a la recerca de denominadors comuns i s'han mostrat disposats a una tercer ronda de diàleg. Després del rebuig dels ecologistes, els democristians han anunciat una tercera ronda de diàleg amb el SPD. S'espera que aquesta setmana aconsegueixin una base d'acord per entaular negociacions fermes de coalició.

La CDU de Merkel va guanyar les eleccions del 22 de setembre amb un resultat excel·lent i va quedar a pocs escons de la majoria absoluta però el seu soci de govern en la legislatura que acaba, el partit neoliberal FDP, no va aconseguir el llindar del 5% que exigeix la llei per obtenir representació parlamentària. Els socialdemòcrates del SPD van quedar segons amb el 26% dels vots. Tant el SPD com Els Verds havien promès abans dels comicis que no pactarien un tripartit amb el La Esquerra comunista (Die Linke), que és la tercer formació parlamentària. Després del fracàs de les converses entre CDU i Els Verds aquesta matinada, l'única opció viable serà una nova gran coalició entre els dos grans partits alemanys, com la qual va donar el seu primer mandat a Merkel entre 2005 i 2009 o la convocatòria de noves eleccions, el que deixaria a l'esquerra socialdemòcrata en evidència davant un electorat que ha girat clarament cap a l'esquerra i contra el neoliberalisme.

El cap dels Verds, Cem Özdemir, ha destacat el “esforç” de la canceller i del líder del partit germano de la CDU a Baviera, el socialcristiano Horst Seehofer (CSU), durant la seva segona ronda de tempteig. Va dir el líder Verd que la comunicació entre el seu partit i la CDU “no està atrancada a calç i cant”.

La recentment triada capdavantera parlamentària dels Verds, Katrin Göring-Eckardt, ha admès que “va haver-hi sorpreses” de bon enteniment, però aquestes “no van bastar” per emprendre negociacions de coalició amb els de Merkel. També altres implicats, com l'encara copresident dels Verds Claudia Roth i el primer ministre bavarès Seehofer, van tractar de destacar els aspectes positius del diàleg.

No obstant això, van trobar diferències insalvables en matèria de refugiats, en l'equiparació de drets de les parelles homosexuals, en política europea i en l'estratègia per al canvi de fonts d'energia durant els propers anys. El secretari general de la CDU, Hermann Gröhe, ha apuntat que malgrat tot “no es van veure diferències que hàguem de qualificar d'insalvables”.

BBVA i Caixa es planten davant el FROB per beneficiar al sionista Guggenheim a NCG

La subhasta de NCG Banc (Novagalicia) s'escalfa per moments. Els dos grans bancs interessats en la seva compra, BBVA i La Caixa, s'han plantat enfront del FROB pel seu "clar favoritisme", al seu judici, cap als fons capitanejats per l'oligarca sionista Guggenheim en la licitació, segons fonts coneixedores de la situació.

L'entitat presidida per Francisco González i la que lidera Isidre Fainé han recordat que són ells els que han donat liquiditat als preferentistas de NCG amb una vessa al Fondo de Garantia de Dipòsits i que això els dóna dret a estar, si més no, en igualtat de condicions amb els fons en la subhasta. En tot cas, ambdues entitats han assumit que no podran obtenir un EPA (esquema de protecció d'actius) i estan disposades a pagar diners (en comptes de rebre-ho) per l'entitat gallega.

Els dos grans bancs interessats en NCG (Santander també està present en la licitació, però el seu apetit és molt menor tret que rebi grans ajudes) estan molt enfadats pel que tothom qualifica de "operació política" per concedir l'entitat gallega al consorci de fons capitaneados per Guggenheim.

Com és sabut, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, recolza aquesta opció per complir la seva promesa de mantenir la "galleguidad i independència" de la fusió de caixes que ell mateix va impulsar i que va acabar en nacionalització. Per aquest motiu hagi recolzat els successius intents del president de l'entitat, José María Castellà, de trobar inversors privats al marge dels bancs que volguessin comprar-la i mantenir-la independent amb l'equip actual al capdavant.

BBVA i Caixa esperaven que el Govern els anava a reconèixer l'haver suportat gran part del cost de la reestructuració del sector bancari, amb l'adquisició de diverses entitats -Unnim (BBVA) i Caixa Girona, Banca Cívica i Banc de València (La Caixa)-, i, sobretot, l'aportació addicional d'uns 2.000 milions que van a haver de fer tots els bancs al Fons de Garantia de Dipòsits per donar liquiditat a les preferents de NCG canviades per accions no cotitzades de l'entitat gallega. Per això, el canvi d'actitud del FROB, que ara considera que venda de NCG a estrangers seria un "recolzament immillorable" per a la recuperació econòmica i el procés de sanejament de la banca espanyola, es veu com una traïció a les seus de Azca i a Diagonal.

El director general del FROB, Antonio Carrascosa. (EFE)Per aquest motiu ambdues entitats s'hagin plantat davant el director general del FROB, Antonio Carrascosa, per exigir-li acabar amb aquest "cambalache polític" i que procedeixi a una licitació "neta" en la qual es tinguin en compte els avantatges que suposa lliurar NCG a un banc solvent en comptes de donar-li-ho a un fons. Segons les fonts consultades, una de les entitats sosté que "els fons de capital de risc tenen com a únic objectiu obtenir una rendibilitat molt elevada a la volta de tres o quatre anys, per la qual cosa les seves alternatives són treure NCG a borsa, si pugues, o vendre-ho a un altre fons, és a dir, donar puntades avanci sense solucionar el problema".

L'altra afegeix que "l'important per a Galícia és tenir una entitat forta que sigui capaç de concedir crèdit i de garantir els dipòsits, no que es cridi Caixa Galícia. I això no ho pot oferir un fons, sinó un banc solvent". Sengles portaveus de BBVA i La Caixa van declinar fer comentaris.

Els bancs també tenen avantatges


Una font propera al Banc d'Espanya afegeix que "en el supervisor no agrada gens l'opció dels fons perquè no saben gestionar bancs i no tenen capacitat per escometre els sanejaments que necessita NCG per ser viable.

L'única solució és que ho absorbeixi un banc amb el qual tingui sinergies que facin rendible la integració". No obstant això, el BdE ha cedit a les exigències d'Economia, encara que amb importants friccions i després d'imposar a Guggenheim (i als altres fons interessats) condicions com que liciti pel 100% del capital, un període de permanència de cinc anys, una injecció de capital i un increment del crèdit.

José María Castellà. (EFE)José María Castellà. (EFE)Ara bé, des de l'entorn de Castellà es respon que el que pretenen els bancs és quedar-se amb NCG "per un euro i amb EPA" per arreglar els seus propis problemes, com ha ocorregut en els casos de Unnim i, sobretot, Banc de València. "I el que els fastigueja és que la presència dels fons els obliga a licitar de debò i a pagar diners per NCG en comptes de cobrar per això", afegeixen.

A més, recorden que els bancs parteixen amb l'avantatge que poden aprofitar el crèdit fiscal de 4.500 milions que té l'entitat gallega, dels quals aquesta només podrà apuntar-se 2.000 com a màxim si és adquirida per Guggenheim.

Bauzá i els seus feixistes incompetents irriten als mestres

La resposta insolent i arrogant de la Conselleria d'Educació del nazi Bauzá i la seva inepta col.locada de què a partir d'ara només “es planteja que les reunions versin única i exclusivament sobre el calendari d'aplicació del Decret de tractament integrat de llengües (TIL)”, ha encès els ànims dels comitès de vaga dels mestres.

Segons el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, “amb aquesta resposta per escrit, per primera vegada en deu reunions, Educació ha demostrat clarament quines són les seves intencions”. Al document que ha fet arribar Educació als comitès de vaga queda clar que l'únic punt a 'negociar' és el calendari d'aplicació del TIL, deixant descartada d'entrada la possibilitat de què es pugui parlar de la retirada del TIL o de la seva voluntarietat.

Per tot això, el secretari general de l'STEI-i ha assegurat que “amb aquesta resposta la Conselleria està encenent els ànims per reactivar la vaga”. Caldentey ha recordat que el pròxim 24 d'octubre, és a dir, la setmana que ve, ja hi haurà una nova aturada per protestar per la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) que podria ser l'inici d'una onada de noves aturades.

Durant la mesa d'aquest dimarts, els comitès de vaga han aprofitat per demanar justament que es retiri la data del 24 d’octubre del calendari de negociacions justament perquè hi ha convocada una vaga a tot l'Estat. Els comitès de vaga demanen també a l'Executiu que a cada data li correspongui un objectiu de negociació “ja que no té cap sentit reunir-se sense cap finalitat”. Els comitès afirmen rotundament que actualment encara no s’està negociant i recorden que la vaga en aquest moment no està activa.

Educació, "poc elegant"


Per la seva banda, el portaveu de l'Assemblea de Docents de Balears, Guillem Barceló, ha criticat que la Conselleria, després d'unes 45 hores de negociació, "no admeti altra cosa que no sigui aplicar el TIL de forma obligatòria a partir d'aquest any i negociar el calendari pels pròxims anys". "El considerem una manera bastant poc elegant de tancar les negociacions per part de la Conselleria", ha assenyalat Barceló.

Ha detallat que els portaveus traslladaran aquest anunci a les assemblees de docents perquè decideixin, però ho interpreten com "un intent clar de la Conselleria de trencar les negociacions" volent que siguin els comitès de vaga els que diguin que no volen tornar-se a reunir.

Un escorta d'Artur Mas, detingut per cultivar marihuana

Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació després de rebre una denúncia que es cultivava i es venia marihuana en una vivenda de Móra d'Ebre (Tarragona). El propietari de la casa ha resultat ser un mosso de l'equip d'escortes del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha estat suspès de feina i sou per comerciar amb un centenar de plantes propietat seva.

El detingut, que ha estat suspès de feina i sou per plantar i comercialitzar la maria, està acusat d'un delicte de salut pública, igual que la seva parella. El mosso està en llibertat i l'operació es va portar a terme el 17 de setembre passat, després d'una ordre judicial motivada per una investigació prèvia, si bé no ha transcendit fins aquest dimarts.

Tasques d'escorta a la 'segona corona'


El mosso detingut formava part fins que ha estat arrestat del cos d'escortes del president de la Generalitat, però no del cercle més directe, i feia tasques d'acompanyament en l'àmbit del que es coneix com a 'segona corona', han confirmat les fonts dels Mossos d'Esquadra.

El cas ha quedat en mans del Jutjat d'Instrucció número 1 de Gandesa (Terra Alta), que ha decretat llibertat amb càrrecs per als dos imputats.

Al policia se li ha obert un expedient i ha quedat suspès de feina i sou fins que es resolgui el cas per via judicial.

Iñaki Urdangarin, àlies Pep Figueres, l'empalmat

Encara que difícilment el gendre del monarca pogués disfressar-se i passar desapercebut, més encara si anava acompanyat de Cristina i la tropa de guardaespatlles, Urdangarin sí que podia emmascarar-se en les factures o les reserves de viatges. El pseudònim o àlies d'Iñaki Urdangarin, 'Pep Figueras', s'ha filtrat ara dins de la instrucció del cas Nóos.

Segons les últimes informacions, els Ducs de Palma van utilitzar durant anys diners de l'empresa de la qual tots dos eren titulars i que es nodria de fons públics provinents de l'Institut Nóos, per a les seves despeses personals. Així ho recull un informe d'Hisenda lliurat al jutge Castro. Així, amb aquests fons haurien pagat a l'estiu de 2008 un safari de dos dies a Sud-àfrica, per valor de 1.350 euros. La reserva estava a nom de 'Pep Figueras'.

La Infanta Cristina, a qui el magistrat està estudiant tornar a imputar, també disposava d'aquests diners per a les seves despeses. Amb ells hauria pagat la seva estada a Moçambic d'aquell mateix estiu, a raó de 330 euros. La filla del monarca espanyol hauria viatjat a aquest país africà per visitar un projecte de la Fundació La Caixa, per a la qual treballa. En total, l'informe de l'Agència Tributària recull pagaments de la Infanta -la figa d'en Pep- durant dos anys per un valor de 150.000 euros.

El Tribunal d'Estrasburg atura el desallotjament del bloc ocupat de Salt

El desallotjament del bloc de pisos ocupat per la PAH a Salt (Gironès), previst per a les nou del matí, ha quedat aturat, com a mínim fins al 29 d'octubre, per ordre del Tribunal Europeu dels drets Humans. A primer hora del matí, el tribunal d'Estrasburg ha emès aquesta ordre, responent un recurs presentat pels advocats de les famílies desnonades, que havien denunciat la deixadesa del govern espanyol a l'hora de donar solució a les famílies afectades. Ara el govern espanyol té temps fins al 24 d'octubre per a explicar quina cobertura pensa donar a aquestes famílies. Centenars d'activistes de la PAH s'hi aplegaven avui al matí per evitar el desallotjament.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'havia per plantar cara al desallotjament, i havia rebut el suport d'entitats, veïns i alguns partits polítics. Fa setmanes que es mobilitzaven tant en l'àmbit civil, com en el judicial i institucional per mirar d'evitar que en fessin fora les 43 persones que hi viuen des del març.

Les famílies tenen el suport dels activistes de la PAH i de centenars de simpatitzants que s'apleguen al voltant de l'edifici per impedir el desallotjament. Hi ha diputats d'ERC, d'ICV, del PSC, els tres de la CUP, i també el president del Ciemen, Carles Riera, i el president de la FAVB, Lluís Rabell, entre més.

El bloc ja va començar a omplir-se ahir a horabaixa, amb un concert solidari de Feliu Ventura, Gossos, Amparo Sánchez i Lágrimas de Sangre. Molta gent hi ha passat la nit per donar suport a les famílies. L'acció i les protestes també s'han fet ben visibles a Twitter, amb l'etiqueta #SayonaraSareb.

La PAH ha reallotjat més de set-cents desnonats i ara es troba amb el primer desallotjament d'un bloc ocupat. L'ordre la va donar l'Audiència de Girona arran de la petició del propietari: la Societat de Gestió d'Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb), coneguda per 'banc dolent'.

L'edifici estava buit des de feia tres anys, i del març estant formava part de l'anomenada 'obra social' de la PAH, que és el programa d'ocupació d'edificis en mans del banc dolent per a allotjar-hi gent desnonada. Des que el van ocupar, hi viuen quaranta-tres persones, vint-i-una de les quals menors d'edat.

'Si la gent es queda sense casa, si els bancs rescatats amb diners públics acumulen habitatges buits, és una obligació de retornar a aquests habitatges la funció social', diu la PAH. I insisteix: 'En aquesta pugna, les persones que ens autorescatem, des de baix, deixarem clar que si la Sareb és nostra els seus pisos també. El bloc de Salt és nostre.' A més, defineixen l'amenaça de desallotjament d'aquesta manera: 'És una oportunitat d'obligar la Sareb i els còmplices polítics a convertir els habitatges en mans de la banca en un parc públic d'habitatge.'

A més de la via judicial i les accions civils, també s'ha mirat d'aturar el desallotjament per la via institucional. La PAH va pressionar la Generalitat perquè fes de mitjancera amb la Sareb, i finalment, divendres passat, l'Agència de l'Habitatge catalana va presentar un escrit al jutjat demanant que s'ajornés el desallotjament.

Els diputats d'ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP també van signar la setmana passada una petició al conseller Ramon Espadaler perquè els mossos no executessin l'ordre de desallotjament. I ahir mateix, l'Ajuntament de Girona va votar una moció de PSC, ICV-EUiA i CUP que demanava que l'ajuntament es manifestés contra el desallotjament. Tanmateix, el vot de qualitat del batlle, Carles Puigdemont, va desfer l'empat i va impedir que la moció s'aprovés.