divendres, 15 de novembre de 2013

Líbia: 31 morts i més de 230 ferits a Trípoli

Una manifestació a Trípoli (capital) contra la presència de casernes de les milícies armades per l'OTAN ha estat resposta per una d'aquestes milicies mercenàries amb foc real que ha produït fins ara 31 morts i uns 230 ferits, després de la qual cosa els manifestants s'han enfrontat i haurien incendiat la caserna d'aquesta milícia, identificada per algunes fonts com a procedents de la ciutat Misurata, a la costa oest de Líbia. Els disturbis prossegueixen a Trípoli i la guerra oberta entre les diferents tribus, el govern titella de França i les milícies de mercenaris resultants del caos després del derrocament, per EUA, França i el Regne Unit, de Muammar el Gaddafi.

Mentre la producció de petroli segueix bloquejada en els ports -inclosa la producció de Repsol- i es redueix cada dia en un conflicte que abasta des de vagues dels treballadors en demanda de millors condicions laborals i de salaris, al mateix temps que sabotatges, el manteniment de milícies de mercenaris de tribus i empreses i la mateixa inoperància d'un govern que només representa a les corporacions que els van col·locar, la qual cosa no suposarà una millora de la situació a Líbia, sinó més aviat una descomposició i caos creixents.

Davant els fets, les diferents tribus unides per Gaddafi s'enroquen ara als seus territoris, armats amb les restes de la caiguda del govern, en un estat de taifas amb un ampli territori fronterer de terra de ningú, és a dir, de guerra.

Al mateix temps, la suposada gran victòria de l'exèrcit francès en defensa dels seus grans interessos comercials, miners i industrials en Mali i Níger es converteix, com molts advertim, en un nou Vietnam per a l'oligarquia francesa, que arrossega al pretès govern socialista d'Hollande al servilisme dels "interessos de França", que són sempre els de el seu exèrcit d'aristòcrates militaristes i les corporacions financeres i industrials, les mateixes famílies de sempre. Les tropes colonials franceses romandran un temps indefinit, que se suposa tan llarg com durin els interessos sobre l'urani, el gas, el petroli o l'or dels inversors francesos de GDFSuez i cia..

L'ONU exigeix a Espanya la creació d'una comissió de la veritat sobre els crims del franquisme

El comitè de l'ONU contra les Desaparicions Forçades ha exigit a l'estat espanyol que investigui 'totes les desaparicions' del franquisme 'de manera exhaustiva i imparcial, independentment del temps transcorregut i encara que no hi hagi cap denúncia formal'. En el seu informe sobre els crims del franquisme, l'ONU avisa que cal 'superar els obstacles jurídics d'ordre intern que puguin impedir les investigacions, en particular la interpretació que s'ha fet de la llei d'amnistia'. El comitè també recomana la creació d'una comissió de la veritat encarregada 'de determinar la veritat sobre les violacions als drets humans del passat'.

L'informe del comitè contra les Desaparicions Forçades de l'ONU reclama que 'els presumptes autors' dels crims del franquisme siguin 'jutjats, i, si són declarats culpables, sancionats d'acord amb la gravetat dels seus actes' i que les víctimes 'rebin la compensació adequada'.

El text recorda que 'la cerca de les persones que han estat sotmeses a desaparicions forçades i l'aclariment del que els va passar són obligacions de l'estat'. L'ONU avisa que els familiars de les víctimes tenen 'dret a saber la veritat'. En aquest sentit, el document aprovat pel comitè exigeix que Espanya 'adopti totes les mesures necessàries, incloent l'assignació de recursos de personal, tècnics i financers suficients, per buscar i aclarir què va passar' amb les persones desaparegudes.

L'ONU demana a l'estat que 'els terminis de prescripció' dels delictes 'es comptin efectivament a partir del moment en què s'acaba la desaparició forçada, és a dir, quan la persona apareix amb vida, es troben les seves restes o se li restitueix la identitat'.

L'informe destaca que l'estat espanyol hauria d'establir 'un òrgan específic per buscar les persones sotmeses a una desaparició forçosa' que tingui els recursos suficients per fer les seves funcions 'de manera efectiva'. El comitè demana que es respecti 'de forma expressa el dret a la veritat de les víctimes' d'acord amb l'article 24 de la Convenció.

En aquest sentit, el comitè de l'ONU demana la creació 'd'una comissió d'experts encarregada de determinar la veritat sobre les violacions dels drets humans del passat, particularment les desaparicions forçades'. A més, també reclama que l'Estat garanteixi 'l'ajuda judicial necessària, inclòs el subministrament de totes les proves que tingui en el seu poder' per impulsar totes les investigacions que estiguin en marxa sobre desaparicions, també en altres països.

L'informe insta Espanya a que 'garanteixi que les persones sospitoses d'haver comès algun delicte de desaparició forçosa no estiguin en condicions d'influir directament o indirectament, per sí mateix o a través d'altres, obstruint les investigacions'.

Milers de persones protesten a Galícia per la sentència del ‘Prestige’

El moviment ciutadà Nunca Máis ha tornat als carrers i places de les principals ciutats gallegues per clamar contra "la impunitat" de la sentència del Prestige en la qual no hi ha hagut cap condemnat per delicte contra el medi ambient. Sota lema 'Non á esquecemos. Non á impunidade. Mareas Negres Nunca Máis', les set ciutats gallegues i diverses capçaleres de comarca han acollit concentracions en les quals milers d'assistents han corejat a cor: 'Marees negres, Nunca máis' o 'Impunidade, Nunca máis'.

Així mateix, alguns dels presents han portat cartells en els quals es podia llegir 'Culpables' sobre els rostres de dirigents del Partit Popular durant la catàstrofe com José María Aznar, Mariano Rajoy o Francisco Álvarez-Cascos. A la Corunya, prop de 3.000 persones han recuperat les consignes de fa més de deu anys per queixar-se de la incompetència del Govern i de la decisió del tribunal. Manuel Rivas i Suso Souto han llegit un manifest assegurant que continuaran treballant per aconseguir una condemna pel dany que va sofrir la costa gallega.

Les concentracions de Vigo i Ferrol han ajuntat a més d'1.000 persones en cadascuna d'elles per mostrar la seva indignació pel resultat del judici. A la capital gallega, la protesta s'ha celebrat a la plaça d'O Toural on més d'1.000 persones han demanat "justícia" i que els responsables polítics paguin per la catàstrofe mediambiental.

En totes elles, s'ha llegit el mateix manifest en el qual s'ha avisat que Nunca Máis "tornarà als carrers" i a mobilitzar-se per mostrar la seva indignació amb la finalitat de demanar que es faci Justícia pel desastre mediambiental en les costes gallegues. Xaquín Rubido, portaveu de la comissió gestora de Nunca Máis, ha demanat a la gent que es manifesti davant el "desemparament" que, en la seva opinió, ha provocat aquesta fallada judicial. "Al final anem a haver de pagar tots els ciutadans", ha dit en al·lusió als danys ocasionats per la catàstrofe i que la Fiscalia avaluava en més de 4.000 milions d'euros.

A més, Rubido ha recriminat al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, la seva "absoluta hipocresia" per la seva postura sobre la sentència perquè "va ser, precisament, l'advocat de l'Estat el que va retirar la imputació a ABS", en referència a la clasificadora American Bureau of Shipping que va certificar que el buc era apte per navegar. Al costat d'això, ha destacat que la plataforma debat si presentar recurs de cassació.

Els costos polítics de sostenir l'euro per a les esquerres

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que la construcció de l'euro va ser part d'un projecte polític, que està sent àmpliament reeixit, liderat pel món empresarial (tant financer com a industrial) per afeblir al món del treball i a l'Europa social que aquest va crear. La complicitat de les esquerres governants en aquest projecte explica el seu enorme descrèdit.
No hi ha plena consciència entre la majoria de les esquerres al nostre país que l'establiment de l'euro va respondre a un projecte d'afeblir, per tots els mitjans possibles, al món del treball i al model social que aquest món va establir i que havia convertit a Europa en un punt de referència internacional per a totes les forces progressistes del món.

Aquest projecte ha estat altament reeixit, com ho mostra que el món empresarial (tant el financer com l'industrial) està aconseguint tot el que ha desitjat des de fa molt temps. Avui els governs estan forçant la baixada de salaris, l'augment de la desocupació, el desmantellament de l'Estat del Benestar, la privatització de les pensions i dels serveis públics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, i uns altres.

Totes aquestes mesures s'han realitzat sota el mandat de les institucions que governen l'euro, tals com el Banc Central Europeu, la Comissió Europea, el Consell Europeu i el govern alemany, institucions totes elles de sensibilitat ultraliberal i que utilitzen els instruments financers que tenen a la seva disposició per imposar tals polítiques neoliberals. Que això és així és obvi. I l'evidència empírica que avala tal interpretació del que està ocorrent a Europa és aclaparant. Ni que dir ha dels majors mitjans d'informació, controlats per tals interessos empresarials, oculten aquesta realitat.

Trobem múltiples exemples d'aquesta instrumentalització. Vegem un dels casos més recents. Fa uns mesos es va aprovar el pressupost plurianual de la Unió Europea, dins de les normes establertes per a la preparació de pressupostos en els propers set anys (sí, va llegir bé, set anys).

En aquestes normatives, escrites en lletra petita, s'indica que qualsevol transferència de fons (que es defineixen com a “ajuda”) a autoritats municipals, regionals o nacionals (és el que el lector ha pogut veure en les pancartes del seu ajuntament o comunitat autònoma, en la qual s'indica que el projecte s'ha finançat amb fons de la UE, amb la bandera d'estels en lloc prominent) està condicionada al fet que el govern del país es comprometi a seguir les polítiques macroeconòmiques neoliberals (que no tenen res a veure amb el projecte finançat) que inclouen el reguitzell de mesures que vaig esmentar abans.

I aquestes mesures macroeconòmiques les dicta i les supervisa la Comissió Europea, el grup de tecnòcrates que ningú ha triat i que, en la seva majoria, són de persuasió ultraliberal. En altres paraules, la Comissió Europea li dirà al govern espanyol “vostè no pot recolzar amb fons europeus la construcció, per exemple, d'un hospital a Girona, tret que vostè, govern de Madrid, s'hagi compromès a baixar els salaris del país”.

El govern que ha promogut aquest sistema (i que té una enorme influència en la Comissió Europea) és el govern alemany, màxim sostenedor de les polítiques d'austeritat avui en la UE i en l'Eurozona. I lament dir-li que vostè, ciutadà espanyol, no té cap veu o possibilitat de canviar això, tret que es mobilitzi perquè Espanya surti d'aquest sistema que té al país estancat. Per cert, part d'aquests fons vénen de la seva butxaca, reciclats a través de la sempre present Comissió Europea.

I em sap greu informar-li també que el Parlament Europeu no pinta gens en això. Ni tampoc pot fer res. En realitat, va intentar fer alguna cosa, però no li van deixar. Havia proposat que els països poguessin utilitzar fons de la UE que estiguessin catalogats com a inversions per estimular el creixement, i també va suggerir que en el càlcul del dèficit públic se separés la despesa en inversions de la despesa en consum. Però tot segueix com la Comissió va decidir. Ho entén? I mentre, es defineix com a extremistes a aquells que volen sortir-se del sistema per considerar el canvi dins de l'euro com a impossible.

Els costos polítics de l'euro per a les esquerres


Una característica dels nostres temps és l'enorme descrèdit dels partits socialdemòcrates en la Unió Europea. De nou, els nombres parlen per si mateixos. El descens del seu suport electoral (sobretot entre les classes populars) ha estat enorme. I el nombre de militants ha baixat espectacularment. Com deia un observador, amb gran agudesa política, “els militants de tals partits s'han reduït a persones amb càrrecs polítics, i a persones que esperen poder tenir càrrecs polítics”. Tot i que aquesta frase té un component simplificador i injust, la veritat és que tals partits han perdut a les persones més compromeses ideològicament amb el socialisme, tenint avui molt poca capacitat de mobilització.

Aquest descrèdit es deu precisament a la seva complicitat a establir tal sistema de govern de l'euro. De nou, l'evidència que avala aquesta tesi és robusta. És cert que hi ha intents de canviar tal sistema de govern, esforç al que se li afegeixen els partits polítics més a l'esquerra que la socialdemocracia. Però aquest intent de reformar el sistema de govern assumeix que tal sistema és reformable, és a dir, que pot canviar perquè serveixi al món del treball, que constitueix la majoria de les classes populars. L'evidència, no obstant això, sembla qüestionar que això sigui possible. El cas citat anteriorment així ho assenyala.

La protesta generalitzada i el hartazgo popular cap a aquesta Europa


Està també clar que el hartazgo de les classes populars de la Unió Europea cap a tal entitat política està aconseguint nivells amenaçadors per a la reproducció de tal sistema de govern. I és lògic que tal hartazgo ho liderin aquelles forces polítiques que qüestionen més radicalment l'existència de l'euro i de la Unió Europea.

El creixement dels partits de la ultraderecha a nivell d'Europa és un indicador d'això. El seu èxit es basa en el seu radicalisme en contra del que criden “les elits tecnòcratas que roben el poder nacional” (acusació que és difícil desmentir), proposant la sortida de l'euro i de la UE. En certa manera, el seu èxit es deu al fracàs de les esquerres a entendre i respondre a l'empipament de les classes populars cap a aquesta Europa, l'Europa que de somni democràtic i social s'ha convertit en malson antisocial i antidemocràtica. Fins a quan haurem d'esperar al fet que les esquerres entenguin que aquesta Europa no és canviable i que una altra Europa és possible?

Les Leònides es veuran aquest cap de setmana

La pluja de Leònides es podrà observar des d'aquest dissabte i serà visible durant la nit des de la Terra. Es tracta d'un fenomen que passa cada any en aquestes dates com a conseqüència del pas de la Terra per una zona de trànsit del cometa Temple-Tuttle i on aquest deixa part dels seus residus, els quals, en tocar l'atmosfera del planeta es desintegren i produeixen el fenomen.

El moment de màxim apogeu es produirà el dissabte al matí, però, en ser de dia, serà impossible de veure. És per això que aquesta matinada i la propera (els moments de foscor més propers a l'apogeu serà el millor moment per veure-les.

Totes les pluges estan relacionades amb un cometa que passa prop del Sol provocant la sublimació del seu material. D'aquesta manera, desprèn petits trossets de roca i de gel que queda suspesos en l'espai i que en contacte amb la Terra es transformen en el gres que es pot veure al cel.

En el cas del cometa Temple-Tuttle, passa cada 33 anys prop del sol, de manera que aquest és el temps que triga a renovar els seus residus i, per tant, en què es produeixi una pluja intensa. Llavors la pluja passa a ser una tempesta i la seva activitat supera el miler de meteors per hora. L'última es va produir el 2001.

Així, aquest any tindrà lloc una pluja d'intensitat menor però, en qualsevol cas serà visible des de la Terra a hores nocturnes sense necessitat de telescopi. A partir del dia 17 de novembre la pluja arribarà a la seva màxima intensitat i es podran veure al voltant d'uns 20 meteors a l'hora.

Es tracta de la segona pluja de meteors de la tardor. Quant al cometa Tempel-Tuttle, que es va observar per primera vegada el 1866 i posteriorment el 1998, es coneix a través dels experts que la seva distància és sensiblement igual al radi de l'òrbita d'Urà i la durada de la seva revolució és, aproximadament de 33 anys.

El color dels seus meteors és generalment vermellós, són molt ràpids, conseqüència que la Terra els troba de front, i és habitual que deixin darrera seu una estela de color verd que persisteix durant uns segons.

El cometa ISON sofreix "un esclat" d'activitat i es fa observable "a simple vista"

El cometa ISON ha sofert un "esclat" d'activitat i s'ha fet "observable a simple vista" en una fase d'aproximació al Sol, segons han confirmat investigadors de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC). L'activitat del cometa "ha sorprès als astrònoms" que participen en campanyes d'observació per estudiar-ho abans i després del seu màxim acostament al Sol, segons explica el CSIC.

Una de les causes de la visibilització dels estels resideix en les transformacions que sofreixen els cossos celestes quan s'aproximen a l'astre rei, ja que els gels s'escalfen, evaporen i arrosseguen amb si els grans de pols, que en quedar lliures, reflecteixen la llum del Sol. Així és com es formen la cua del cometa i la taca difusa que embolica al nucli.

Formació i evolució del Sistema Solar

A això s'afegeix, segons un dels investigadors, Pablo Santos Sanz, que l'activitat del cometa ha experimentat un augment d'unes 15 vegades en la producció d'àcid cianhídric, en amb prou feines 48 hores, i diverses fonts apunten també a un augment de la sublimació de l'aigua.

El "esclat" d'activitat té explicació en què solament un hemisferi del nucli ha rebut radiació solar, per la qual cosa encara pot haver-hi "gels frescos" en l'altre hemisferi, que amb prou feines han rebut la llum del Sol. A mesura que el cometa es vagi apropant a l'astre rei hi haurà parts ara en sombre que de sobte rebin radiació solar i puguin sublimar-se.

Aquest cometa mostra "peculiaritats", com per exemple, que per la seva òrbita es calcula que procedeix del núvol de Oort, que envolta el Sistema Solar i que es creu que està formada per les restes de la nebulosa que van donar lloc al Sol i als planetes del Sistema Solar fa 4.600 milions d'anys.

El núvol de Oort conté els nuclis que donen lloc als estels de llarg període, per la qual cosa l'estudi de l'ISON permetria donar amb "algunes claus físiques i químiques" que ajudin a comprendre la formació i evolució del Sistema Solar.

Màxim acostament al Sol

Astrònoms russos el van descobrir el 21 de setembre de 2012, utilitzant un telescopi de la Xarxa Internacional Científica Òptica, i el seu nom procedeix precisament del seu nom en anglès.

A més, es dóna la circumstància que aquest cometa pràcticament fregarà el Sol el proper 28 de novembre. Llavors, a uns 1,8 milions de quilòmetres del Sol, podrà aconseguir temperatures d'uns 5.000 graus.

La calor pot provocar un intens període d'activitat derivat, no solament de la sublimació del gel, apunten els investigadors, "sinó també dels silicats o fins i tot de metalls".

Una altra possibilitat és que ISON acabi fragmentant-se o "vaporitzant-se" igual que ha ocorregut amb més de 2.000 estels inclosos en la categoria dels quals freguen el Sol.

Trajectòria del cometa ISON des del 01.10 fins al 02.12


El pas de l'ISON més proper al Sol (Periheli) serà el 28.11 a les 18:41 O.T.). Des del 2 de Desembre fins al 30 de Desembre on gradualment perdrà la seva lluentor (major magnitud), recorrerà des d'Scorpius, Ophiuchus, Serpens, Hèrcules, Corona Borealis, Hèrcules, Draco, Cassiopeia i Camelopardalis, és per això que serà invisible als observadors de l'hemisferi Sud. El 26 de Desembre estarà a una mínima distància de la Terra de 64,33 milions de quilòmetres, amb una magnitud de +5,1. Avui la pluja d'estels de les Dracònides arriba al seu apogeu.