divendres, 17 de febrer de 2012

Matteo Guainazzi, de la Comissió de Serveis Públics d’ATTAC Espanya, contra la privatització de l'aigua


"Quan fa 10 anys ATTAC va denunciar la dictadura dels mercats ens miraven de costat, ara tothom sap de què parlàvem. Les corporacions estan intentant de totes totes cancel·lar la democràcia a través d'institucions no democràtiques ni elegides".

L'Esquerra Plural recorre el veto del Govern sobre el paper del rei en el 23-F

L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha registrat avui un recurs adreçat a la Mesa del Congrés perquè rectifiqui el que els seus diputats Gaspar Llamazares i Laia Ortiz titllen sense embuts de "veto imposat pel òrgan de govern de la Cambra" a les seves preguntes dirigides al Govern perquè contesti per escrit sobre el paper del rei en el fallit cop d'Estat del 23-F, després de les revelacions fetes recentment per una publicació alemanya. Llamazares i Ortiz consideren que la no admissió d'aquestes preguntes dimarts passat es deu a una "decisió política no justificada que no compta amb l'aval de cap informe jurídic ni tècnic". Opinen que la Mesa del Congrés converteix amb decisions així a la Monarquia en un "tema tabú".

Els dos parlamentaris han explicat avui en declaracions al Congrés el contingut del text de reconsideració dirigit als membres de la mateixa Mesa de la Cambra Baixa a la que amb els vots de PP i el vot de CiU-el del representant català que ocupa el lloc cedit en aquest òrgan pels populars a començament de legislatura-van unir les seves forces per tirar per terra les seves preguntes parlamentàries. Els representants del PSOE es van limitar a indicar que es reformulara el text de les qüestions presentades.

L'única explicació donada fins ara per la Mesa per justificar la seva decisió és que no procedia l'admissió a tràmit de les preguntes "per versar sobre matèria aliena a la competència del Govern".

En concret, Llamazares i Ortiz demanaven al Govern que fes una valoració sobre el contingut d'una nota oficial del llavors ambaixador alemany a Espanya en la qual aquest atribuïa al rei "comprensió amb els colpistes del 23-F i pressió sobre la Justícia per evitar la seva sever càstig". També s'interrogava si el Govern del PP pensa sol·licitar a EUA una còpia de tota la documentació que estigui en poder en relació amb l'intent de cop d'Estat.

A més, Gaspar Llamazares reclamava conèixer la ubicació de tots els enregistraments de les converses telefòniques que van tenir lloc el 23-F i el dia següent i si l'Executiu tenia intenció de desclassificar tots els documents relacionats amb l'intent colpista.

Per Llamazares, resulta "inacceptable en termes de democràcia parlamentària i de representació dels ciutadans" que la Mesa del Congrés es "s'extralimiti en les seves competències". "Tenim una monarquia parlamentària, no una monarquia absoluta ni opaca. La decisió de la Mesa és inacceptable".

El diputat d'IU va valorar que "el Govern dóna la callada per resposta, escudant-se en que en aquesta matèria no té competència. No és veritat. Té competència per conèixer el que ha dit l'ambaixador alemany a través del Ministeri d'Exteriors, per cridar a consultes el nou ambaixador, també per desclassificar documents i donar informació".

Per la seva banda, Laia Ortiz ha destacat el "tic antidemocràtic de la Mesa, en el que és una decisió política", que fa l'efecte de "no voler aixecar les catifes per conèixer el que va passar en un dels moments més foscos de la història . No podem mirar cap a altre costat".

Ortiz ha registrat de nou les mateixes qüestions sobre el 23-F, però amb l'afegit de, en lloc de preguntar al Govern si "disposa d'informació" sobre la reunió entre l'ambaixador alemany i el rei, i sobre si la Corona intercedir a favor dels colpistes, sol·licita conèixer si té dades sobre això "que no estiguin afectats per la Llei de

CiU retalla un 3% més el sou dels funcionaris

El govern de CiU ha concretat als funcionaris la retallada de salari que va anunciar al novembre, segons han explicat aquest divendres els sindicats presents a la Mesa General de la Funció Pública després de reunir-se amb els representants de CiU. Es tracta d'una reducció del 3% anual que afectarà els complements i que s'aplicarà íntegrament en la paga extra de juny, ja que la Generalitat no té competències per rebaixar el sou mensual dels funcionaris. Un del col·lectius més afectats és el dels interins, pels qui aquest 3% se sumarà a la rebaixa que ja se'ls aplica de jornada i sou d'un 15%.

Els sindicats calculen que la reducció real dels salaris dels empleats públics serà d'almenys un 7%, sumant l'eliminació dels complements econòmics que contempla la llei d'acompanyament dels pressupostos catalans per al 2012, pendent d'aprovar-se al Parlament.

Encara que la reducció salarial es durà a terme en la nòmina del mes de juny com a norma general, alguns col·lectius, com els docents i els funcionaris de presons, podrien veure-la aplicada en un altre moment de l'any, segons han informat els tres sindicats representats a la taula general de la funció pública, CCOO, UGT i IAC.

Un del col·lectius més afectats és el dels interins, pels qui aquest 3% se sumarà a la rebaixa que ja se'ls aplica de jornada i sou d'un 15%.

ONU: 137 vots aproven més sancions a Síria contra 12 i 17 abstencions

Ahir dijous, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar una resolució que dóna suport a la transició política a Síria i demana designar un enviat especial de l'organització per aquest país de l'Orient. El projecte de resolució, elaborat per l'Aràbia Saudita-que finança els mercenaris sunnites amb Qatar, els EUA i la UE-va ser presentat davant l'assemblea per Egipte, i aprovat amb 137 vots a favor, 12 en contra i 17 abstencions. Xina ha assegurat avui que la seva postura respecte a la crisi de Síria "resistirà la prova del temps".

Així ho va declarar Liu Weimin, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, durant una roda de premsa regular celebrada a la capital nacional de Beijing. Xina s'oposa a una intervenció armada a Síria i a forçar un "canvi del règim", va indicar Wang després de dipositar el seu vot contra la resolució.

L'oposició de la Xina a un projecte de resolució sobre Síria de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) "ha estat estudiada detingudament" i ja va ser aclarida el dijous pel representant permanent adjunt de la Xina davant l'ONU, Wang Min: "Hem expressat repetidament la postura de la Xina pel que fa a l'assumpte sirià. Xina no té intenció d'oferir asil o empara a ningú", va expressar el portaveu.

Liu va assenyalar que la posició de la Xina no només s'enfoca en abordar les actuals dificultats de Síria sinó que també destaca la perspectiva a llarg termini de preservar el propòsit i els principis de la Carta de l'ONU així com les normes internacionals pertinents.

CCOO: La reforma laboral és "la major agressió al món del treball en la història de la democràcia"

El secretari confederal d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, va denunciar ahir davant més de 200 delegats i delegades del sindicat a Ciudad Real que "és la primera vegada que un Govern no respecta un acord interprofessional entre les organitzacions patronals i els sindicats més representatius", i ha qualificat la reforma laboral com "la major agressió al món del treball en la història de la democràcia". "La reforma laboral retalla drets, abarateix i facilita l'acomiadament, i deixa les mans lliures a l'empresari per fer i desfer al seu gust. Estan utilitzant la crisi econòmica com a coartada per tornar als inicis del capitalisme", ha assegurat avui Fernando Lezcano, Secretari Confederal de Comunicació i Portaveu de CCOO, davant 600 delegats de CCOO d'Aragó que s'han reunit aquest matí a Saragossa.

Górriz ha recalcat que "la Reforma Laboral afecta a tots, ningú se salva, sigui quina sigui la seva situació laboral. És la demolició del dret del treball i l'avançada ideològica per acabar amb l'Estat Social; la pedra angular amb la qual el PP vol implantar un model de societat menys cohesionada, menys justa i menys lliure".

"Tenim raons per oposar-nos radicalment a aquesta reforma. I no ens resignem", va dir Górriz, que va demanar als delegats i delegades de CCOO a les principals empreses de la província de Ciudad Real que impliquin als seus companys en la lluita contra la reforma: "Cal traslladar les raons de CCOO a tots els centres de treball per aconseguir un efecte multiplicador de la resposta i la mobilització".

El secretari general de CCOO de Ciudad Real, Felipe Pérez, va afegir que "cal animar a les fabriques, als centres de treball, a les empreses, i cal convocar els aturats, els estudiants, a tota la ciutadania; hi ha de desmuntar la propaganda del Govern i explicar fins a l'extenuació el que de veritat significa aquesta reforma".

"Hi ha omplir els carrers el 19F", ha afegit Pérez: "Lluitem per un objectiu col·lectiu i treballarem perquè el Govern rectifiqui. No ens resignem, perquè mai ens resignarem davant l'injustícia i perquè junts podem aconseguir-ho".

Per la seva banda, el secretari regional d'Acció Sindical de CCOO CLM, Jesús Camacho, ha indicat que la Reforma "legisla per l'abús, privilegia l'empresari incomplidor i al pocavergonya"

Camacho ha recalcat que "és la pitjor agressió de la història als treballadors i treballadores, un retrocés abismal en drets laborals i socials. I CCOO, que és l'organització dels treballadors, no va a acceptar mai. Posar-nos de genolls, mai".

CCOO reclama al Govern que de marxa enrere en els seus atacs a la classe treballadora d'aquest país


"La reforma laboral retalla drets, abarateix i facilita l'acomiadament, i deixa les mans lliures a l'empresari per fer i desfer al seu gust. Estan utilitzant la crisi econòmica com a coartada per tornar als inicis del capitalisme", ha assegurat Fernando Lezcano, Secretari Confederal de Comunicació i Portaveu de CCOO, davant al voltant de 600 delegats de CCOO d'Aragó que s'han reunit aquest matí al Centre Pignatelli de Saragossa.

Al voltant de 600 delegats del sindicat aragonès s'han reunit, aquest matí al Centre Pignatelli de Saragossa, per conèixer els detalls més lesius de la reforma laboral i quin serà el proper calendari de mobilitzacions. I és que la nova legislació vulnera amb gravetat molts dels drets que van perdent, a poc a poc, els treballadors des de l'inici de la crisi. Per això, CCOO i UGT Aragó sortiran al carrer, els dies 19 i 29 de febrer, per reclamar al Govern que fagi marxa enrere en la seva intenció de seguir atacant la classe treballadora d'aquest país.

L'acte ha comptat amb la presència de Fernando Lezcano, secretari confederal de Comunicació i Portaveu de CCOO, que ha comparat la situació en què vivien els treballadors del segle XIX amb la que es trobaran d'aquí a poc els actuals. "La reforma laboral retalla drets, abarateix i facilita l'acomiadament, i deixa les mans lliures a l'empresari per fer i desfer al seu gust.

Estan utilitzant la crisi econòmica com a coartada per tornar als inicis del capitalisme", ha assegurat. I és que per Lezcano tots els canvis que s'han realitzat en matèria de normativa laboral mai han suposat la creació de nous llocs de treball. "A Euskadi, a Aragó o a Andalusia existeixen les mateixes normes de treball. Per què llavors hi ha més atur en unes comunitats que en altres?".

Després d'aquesta assemblea, els delegats sindicals de CCOO Aragó informaran als centres de treball dels detalls de l'actual legislació del mercat laboral i exposaran les raons per mobilitzar-se i defensar els drets de la classe treballadora.

Concentració davant la Delegació del Govern aragonès

A les 13 hores, CCOO i UGT Aragó han realitzat una concentració davant la Delegació del Govern central a Aragó. Els secretaris generals d'ambdós sindicats, Julián Bou i Julián Loriz, han lliurat una carta al Govern central, on se li exigeix ​​la retirada de l'actual legislació del mercat de treball. Julián Bou ha assegurat que la reforma a més de ser desequilibrada és contradictòria perquè no resoldrà el problema de la desocupació.

Per al secretari general de CCOO Aragó "restar drets i poder adquisitiu als treballadors d'aquest país suposa un empobriment general per a la nostra economia, inclosa la classe empresarial". Per això, ha sol·licitat a la classe treballadora d'aquest país que els dies 19 i 29 de febrer facin pública la seva disconformitat davant "els constants atacs i abusos que seguirem patint"

Renúncia el president democratacristià alemany Christian Wulff per corrupció

La petició judicial per retirar l'immunitat al president alemany no té precedents i va fa insostenible la permanència en el càrrec. El president federal alemany, Christian Wulff, ha presentat avui a Berlín la seva renúncia, colpejat per un escàndol de tràfic d'influències, en una compareixença davant la premsa a la seva residència, el palau de Bellevue, després que la Justícia sol·licités ahir el seu desaforament pels indicis de que va rebre i va atorgar beneficis en unes qüestionades relacions amb diversos empresaris.

"Alemanya necessita un president que compti amb la confiança il·limitada d'una ampli espectre de la població i pugui afrontar els immensos reptes nacionals i internacionals", va explicar Wulff després que l'escàndol desencadenat fa dos mesos entorn de la seva persona fes caure per terra la seva popularitat.

"El desenvolupament dels darrers dies i setmanes va mostrar que aquesta confiança i amb ella les possibilitats d'obrar s'han vist afectades de forma duradora. Per això renuncio per aplanar ràpidament el pas a un successor".

Wulff va sostenir que sempre va exercir els seus càrrecs de forma correcta i honesta i es va manifestar convençut que la investigació de les denúncies en contra seva actuaran en descàrrec. Així mateix va criticar els mitjans, que van destapar l'escàndol, la cobertura dels quals "ens va ferir a mi i a la meva dona". És la primera vegada en la història d'Alemanya que es demana aixecar la immunitat d'un cap d'Estat.

Les denúncies contra Wulff es remunten a l'època en què va ser primer ministre de l'Estat de Baixa Saxònia (2003-2010). Se l'acusa d'haver tret avantatges personals de la seva posició en el poder com vacances gratuïtes, crèdits bancaris avantatjosos i beneficis en l'adquisició d'automòbils i altres béns de consum.

El conservador Wulff, un dels polítics més propers a Merkel, ocupa la presidència des de 2010, quan va ser elegit com a successor de Horst Koehler.

Repressió feixista del PP als estudiants: La policia entra al Corte Inglés a detenir una noia


Ahir dijous, després de la detenció i l'agressió policial contra diversos estudiants que mostraven el seu suport amb els alumnes agredits de l'IES Lluís Vives de València, els joves han tractat de concentrar-se davant Delegació del Govern però la policia ha pres el carrer Colom i ha impedit el pas. S'han produït càrregues i detencions. Alguns antiavalots han entrat al Corte Inglés per detenir una xiqueta, a la què s'han emportat per una porta privada de la botiga, amb la connivència dels responsables del Corte Inglés.

Esquerra Unida mostra el seu recolzament als alumnes de l’IES Lluís Vives

La síndica d’EUPV en Les Corts i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, el diputat d’EUPV, Ignacio Blanco i els regidors d’EUPV a l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis i Rosa Albert, i nombrosos dirigents i militants d’EUPV han participat aquest matí en la concentració que ha tingut lloc a les portes de l’IES Lluís Vives de València. Sanz ha manifestat el recolzament total de la seua organització als alumnes del centre, “els quals han patit la repressió policial pel simple dret de manifestar-se contra els retalls”, ha expressat.

Sanz ha tornat a demanar hui la dimissió de la Delegada de Govern, Paula Sánchez de León, a qui acusa d’ordenar una càrrega policial, sense precedents “que van patir menors. La senyora Sánchez de Léon, sens dubte, s’ha oblidat que existeix un dret constitucional a manifestar-se”.

La dirigent d’esquerres ha mostrat el seu recolzament a l’IES Lluís Vives: “La protesta del seu alumnat també és la nostra. Estem en contra dels retalls en Educació i no anem a permetre que damunt se’ns obligue a romandre callat”, ha advertit.

Vídeo: Més càrregues i detencions després d'una gran manifestació d'estudiants a València

Vesprada de molta tensió al centre de València, on hi ha hagut una multitudinària manifestació d'estudiants de secundària i de batxillerat i de molts ciutadans que protestaven contra la violència de la policia en les protestes de l'IES Lluís Vives contra la retallada. Hi ha hagut més càrregues de la policia, amb més detinguts, que ara ja són vuit. En una de les càrregues, davant de la comissaria central de la policia, ha resultat agredida la diputada Mònica Oltra (Compromís) que anava amb Marina Albiol i Enric Morera (EU) que també han rebut empentes. En total, hi ha una desena de ferits.


A les protestes per la situació que pateixen els centres educatius públics pels impagaments i la manca de finançament del govern valencià, s'han afegit les queixes per l'actuació de la policia ahir a la vesprada i avui al migdia.

Bombers de CCOO alerten al Parlament de la brutal retallada en personal forestal

Ahir dijous l'Agrupació de Bombers de la Generalitat de CCOO va aprofitar el debat pressupostari al Parlament de Catalunya per manifestar-se davant les seves portes. El sindicat de bombers volia alertar de les retallades que afecten al cos i que afronten la campanya forestal d'aquest estiu amb un terç dels recursos humans que tenien fa dos anys. Així ho van explicar en roda de premsa 6 delegats sindicals acompanyats per diputats de PSC, ICV-EUiA (la nostra diputada, Mercè Civit, que els va fer la presentació), ERC i C's.

Van advertir que l'estiu es presenta "complicat" i que pot ser com el del 1994 i el del 2003. De fet, van dir que el 80% dels parcs de bombers no podran atendre cap altra emergència si hi ha un foc forestal. La retallada en personal forestal ha estat brutal: el pressupost destinat ha passat de 7,8 millions d'euros a 2,8 milions. A més, els bombers es van queixar que CiU no ha aplicat encara cap de les mesures aprovades arran de la comissió d'investigació sobre el foc d'Horta de Sant Joan.

A continuació podeu veure el vídeo de la roda de premsa oferta al faristol del Parlament, presentada per la nostra

Mossos d'Esquadra: Click solidari per recaptar aliments

Amb el lema ‘Click solidari moss@s‘, el sindicat USPAC dóna suport a una iniciativa de captació d’aliments per a persones que ho necessitin. Segons aquest sindicat de mossos, aquesta campanya està “encaminada a apropar-nos més a la ciutadania a la que servim”. La iniciativa començarà a tot Catalunya el proper dimarts 21 de febrer i els seus impulsors esperen recollir “molts i molts kg d’aliments”.

El Banc d’aliments de Barcelona serà el perceptor dels aliments recaptats on-line i, també, l’entitat que s’encarregarà de fer el seu repartiment. Segons els seus impulsors, aquesta campanya aspira a ser “un referent” i preveu una aportació mínima de 4,46 euros, una quantitat “immensa a aquesta causa i sense sortir de casa”, conclouen.

L'Església catòlica espanyola -el major propietari immobiliari d'Europa- continuarà sense pagar l'IBI i robant immobles

L'exempció del pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) de la qual gaudeix l'Església catòlica espanyola "no és una situació de privilegi", segons l'indecent gerent de l'Episcopat, Fernando Giménez. "El règim fiscal no deriva dels Acords Església-Estat, sinó de la Llei de Mecenatge. Tenim el mateix tipus fiscal que qualsevol fundació". Giménez negava així que la Conferència Episcopal hagi de donar pas algun per acabar amb aquest frau i argúcia legal abusiva i immoral, que enfonsa les seves arrels en la desamortització de Mendizábal al s.XIX.

No passarà, doncs, com a Itàlia, i l'Església catòlica espanyola no pagarà les retallades del nou Govern feixista de Mariano Rajoy. Les dures mesures econòmiques empreses en els primers moments d'aquesta legislatura no afectaran a l'exempció de l'IBI, del qual l'Església catòlica està exempta a Espanya.

L'Església italiana pagarà impostos pels seus edificis

El primer ministre italià aquest dijous, durant la celebració del 30 aniversari de la signatura del Pacte Lateranense entre Itàlia i la Santa Seu, va comunicar en persona a les autoritats vaticanes que hauran de pagar l'IBI dels seus immobles. El clergat té uns 50.000 immobles, dels quals 30.000 no paguen impostos tot i que no es dediquen només a l'oració.

La polèmica va sorgir després de la suplantació de la identitat, a través de la xarxa, del ministre d'Economia, Luis de Guindos, i se succeeix després que alguns ajuntaments entre ells, els de Fuenlabrada o Madrid es posicionessin a favor que l'Estat abonés als consistoris l'IBI d'aquelles institucions exemptes, com la Corona, l'Exèrcit o l'Església.

Però encara que alguns membres del Govern sí que han apuntat aquesta possibilitat, no sembla factible que en els propers mesos es mogui cap privilegi eclesiàstic. Tampoc que prosperi la iniciativa d'Esquerra Unida per tal que s'apliqui una retallada del 20% en l'assignació tributària.

L'Església catòlica continua robant milers d'immobles amb l'impunitat del nazionalcatolicisme del PP-PSOE


L'Església espanyola ve durant anys posant al seu nom cases rectorals, vinyes, oliveres, atris, solars, pisos que pertanyien als pobles o que, en tot cas, mai es van registrar. I ho ha fet calladament, sense que ningú percebés aquesta mena de voracitat immobiliària emparada pels articles 206 i 304 de la Llei i el Reglament hipotecari. Els bisbes poden emetre certificacions de domini com si fossin funcionaris públics. Aquest privilegi es va engrandir el 1998, quan el Govern de llavors va suprimir l'article 5 del Reglament esmentat, que impedia la mateixa pràctica sobre edificis de culte, esglésies, catedrals o ermites.

"Ells tenen temps i diners. Nosaltres no", diu l'alcalde de Garisoain

Des d'aquell any, també poden inscriure les propietats al seu nom. A això es diu, en l'argot administrativa, immatricular. I ho estan fent a preu fet. Es pot dir que a Navarra les jeràrquiques sotanes han arrasat el territori. A nom de la diòcesi figuren ja centenars de temples parroquials, ermites, basíliques, amb tot el que tenen dins, també tenen al seu nom cases, magatzems i fins cementiris, garatges o frontons.

¿Només a Navarra? No Per tot Espanya es repeteix el mateix procediment, que és tan barat i senzill per a ells com complex per a un ciutadà particular. Molts alcaldes i particulars han descobert el cas amb sorpresa i lluiten ara per retornar al poble l'immens patrimoni cultural i immobiliari que consideren arrabassat. "Robatori" i "espoliació", repeteixen quan se'ls pregunta pel cas.

"Inconstitucional", diuen els experts jurídics. "No sent funcionaris públics, poden actuar com si ho fossin. Si l'article 16 de la Constitució no atorga caràcter estatal a cap confessió, ells no poden equiparar-se a un funcionari públic", comença Alejandro Torres, catedràtic de Dret Públic de la Universitat Pública de Navarra.

Torres cita una sentència de 1993 que va declarar inconstitucional l'article 76.1 de la Llei d'arrendaments urbans. Fins llavors, un capellà podia desallotjar un inquilí d'una casa sense haver de provar la necessitat d'ocupació. Un pare no podia fer-ho sense demostrar, per exemple, que el seu fill necessitava la casa. L'Església sí. Però aquella sentència venia a dir que "no es poden confondre fins estatals amb fins religiosos, ni fins públics amb fins religiosos. Ni a l'Església amb una corporació de dret públic", recorda Alejandro Torres. "Aquesta filosofia és traslladable al peu de la lletra en el cas de les immatriculacions que s'estan produint", assegura.

Pot ser, però perquè un d'aquests casos arribi al Constitucional es necessita que un jutge plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat, o un recurs d'empara. O bé que un particular esgoti les instàncies jurídiques fins a arribar a aquest tribunal.

Llamazares demana que els béns incautats per l’Església tornin a ser públics


El diputat d’IU Gaspar Llamazares, va presentar una proposició no de llei en el Congrés dels Diputats sobre l’apropiació abusiva de béns immobles per part de l’Església Catòlica, criticant durament que la Llei Hipotecària i el seu reglament permeten que els bisbes s’apropien de béns que no són seus: “I així l’Església haja anat ampliant el seu patrimoni a cost zero en tota Espanya i amb béns immobiliaris que en la majoria dels casos s’han costejat, sostingut i mantingut amb fons públics”, ha afirmat Llamazares.

Aquestos casos d’immatriculacions abusives es donen des de Nafarroa, Galizia o Catalunya fins al País Valencià. Un dels exemples són els murs de l’església fortalesa de Sant Bartolomé a Xàbia.

Llamazares recorda que aquesta església, construïda al segle XIV com a torre defensiva per Jaume II, desapareix “sospitosament” del Catàleg de Béns Municipals a 1960.

La proposició no de llei d’IU explica que aquesta situació s’hereta del franquisme i que aquestos privilegis ja no tenen cap sentit actualment en un estat aconfessional com el que vivim “i amb una Església que, a més, incompleix reiteradament el seu compromís d’autofinançament”, subratlla.

IU demana, entre altres mesures, que es declare inconstitucional l’article d’aquesta llei. El diputat Llamazares ha traslladat també una bateria de preguntes al Congrés sobre aquest tema i ha demanat un llistat complet sobre els béns que es troben en aquesta situació repartits per tot l’Estat.

L'arquebisbe rapinyer de Pamplona

El passat mes d'abril es van complir tres anys des de que, sota el títol Escàndol Monumental, es va donar a conèixer com l'Arxidiòcesi de Pamplona estava immatriculant massivament edificis religiosos, a l'empara de l'infaust article 206 de la «Llei Hipotecària», d'origen franquista i clarament inconstitucional, i a la modificació de l'article 5 del «Reglament de la Llei», durant la primera legislatura d'Aznar. Gràcies a això, se li concedeix a l'Església Catòlica funció de fedatari públic, permetent-li immatricular al seu nom qualsevol propietat, per un preu irrisori, amb la sola declaració diocesana i sense cap exposició pública.

Muskilda, Huarte i Sant Fermí: tres casos sagnants de l'espoli de l'església als pobles


L'ermita de Muskilda (foto), la parròquia de Sant Joan de Huarte i la capella de Sant Fermí de Pamplona reflecteixen el més cru del debat. Per diferents raons, hi ha tres temples emblemàtics de Navarra situats a l'ull de l'huracà del conflicte per la propietat dels béns escripturats des de 1998 per l'Arquebisbat: la capella de Sant Fermí de Pamplona, l'ermita de Muskilda de Ochagavía i la parròquia de Sant Joan de Huarte.

Una Llei Hipotecària feta a mida per l'espoli i l'església

Segons l'article 206 de l'esmentada llei, s'anomena Immatricular al privilegi i la potestat exclusiva de l'església católica i romana d'inscriure al seu nom en el Registre de la Propietat béns que no estaven inscrits a nom de ningú. Com per l'església el poble és ningú, porta segles espoliant propietats de les que els propietaris no poden defensar-se, per manca de diners o per manca de papers on es van cremar o mai van existir, malgrat la coneguda i reconeguda preséncia dels auténtics propietaris espoliats.

Aquesta actitud inmoral i reiterada -que vé de quan l'església s'apropià de les batllíes (el romànic) i terres comunals, fa mil anys a tota Catalunya amb els carnissers de Cluny- ha provocat un autèntic escàndol ara en molts pobles del nostre país que han vist -davant els silenci còmplice d'autoritats i mitjans de comunicació- com els béns, que eren del poble, han passat de la nit al dia a mans d'alguns bisbats i ses divines butxaques.

Navarra, la reiterada vergonya i la rapinya de l'Opus Dei
En els últims anys, a Navarra -com a Saragossa i Roma en molta mesura dominada per l'Opus Dei i afiliats- l'Arquebisbat ha immatriculat al seu nom més d'un miler de propietats, segons dades facilitades pel Ministeri de Justícia. Algunes són llocs de culte com ermites o esglésies i altres són més variades: garatges, cases, finques urbanes i rurals, horts, vinyes i finques de conreu.

De fet l'església espanyola és el principal propietari immobiliari de l'estat, ciutat per ciutat. Sols a Barcelona gran part del carrers de Petritxol o Casp, Hotel Barcelona i Cinema inclosos, són de la seva propietat i administració, com milers d'altres. I no oblidem que l'església no paga impostos. És una societat benéfica, diuen.

En el cas del temple on es guarda el petit sant pamplonès, Sant Fermí, l'Arquebisbat ho va escripturar al seu nom secretament el 2003, i no va ser fins a octubre de 2007 quan es va descobrir aquesta maniobra arran d'una moció aprovada en el Ple amb els vots de NaBai, PSN i ANB. Aquest text obligava a Barcina a encarregar un informe jurídic que determini la propietat i el domini de les finques i immobles d'ús religiós, mandat encara sense complir.

La bretxa digital a Espanya cada vegada més gran

Les despeses de les llars en els serveis de comunicacions electròniques baixaren "acusadament" en el primer semestre del 2011, un 6% en el cas de la telefonia mòbil i un 7,3% en el de serveis empaquetats de banda ampla i telefonia fixa, d'acord amb l'informe realitzat per la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). La penetració d'Internet a les llars de classe alta va ascendir en el període al 74,2%, fet que suposa gairebé doblar a la de llars de classe social baixa i mitjana baixa. No en va Espanya té les tarifes més cares de l'UE.

Per a la meitat dels que no tenen aquest servei, la raó per no contractar l'accés a Internet és que no tenen un ordinador, mentre que per a una quarta part es deu que al fet que consideren el servei car.

En el cas de les llars que van contractar serveis empaquetats de banda ampla, veu i televisió de pagament, la disminució de la despesa total facturat va ser del 8,2%, mentre que la despesa de 5%.

No obstant això, una desena part dels clients de contracte utilitzar serveis d'Internet en el segon trimestre, fet que suposa una mica més que un any abans.

La CMT va subratllar que, malgrat el context econòmic general, la penetració dels serveis de comunicacions electròniques a les llars espanyoles va augmentar. En concret, l'increment més destacat va ser el del servei d'Internet, que va superar el 7% interanual i, en particular, la banda ampla, que gairebé va arribar a sis de cada deu llars.

Tanmateix, aquesta penetració dels serveis es va veure afectada per variables demogràfiques com la mida del municipi on està ubicat la llar, l'edat dels membres de la llar i pels seus condicionants socioeconòmics.

DIFERÈNCIES SOCIALS I GEOGRÀFIQUES

Així, en el cas d'Internet, el percentatge de llars amb accés a Internet ubicats en municipis de menys de 10.000 habitants va ser gairebé vint punts menys que els percentatges en municipis de major població, d'acord amb el regulador de telecomunicacions.

Quant a l'edat i estrat social, les llars amb membres de 65 o més anys i els de classe social baixa presentar penetracions d'aquest servei molt per sota de la mitjana nacional.

François Hollande (PS): L'home que podria canviar la política a Europa

François Hollande, el candidat socialista a la presidència de França, avança a Sarkozy en les enquestes. Si guanyés les eleccions, amenaçaria el consens europeu sobre el pacte fiscal que proposa Merkel. Angela Merkel ha expressat públicament el seu suport a les intencions de reelecció de l'actual president francès, Nicolas Sarkozy: "Dono suport al senyor Sarkozy, en tots els sentits, ja que pertanyem a partits polítics aliats", va dir a París. I és que Merkel, Sarkozy, Duran Lleida i Mariano Rajoy pertanyen al Grup del PP Europeu que ve decidint des de Brusel.les amb la seva majoria els seus interesos i aliances privats contra els pobles d'Europa.

I encara que Merkel va precisar que no donava suport al seu homòleg francès en qualitat de cap d'Estat, sinó com a líder dels democristians (CDU) alemanys, ha estat àmpliament criticada pels polítics d'oposició i la premsa alemanya.

La jugada de Merkel, a més, comporta grans riscos polítics, adverteixen els seus crítics: l'aprovació de Sarkozy en els sondejos d'opinió és pobre. El president francès es troba actualment endarrerit, amb diversos punts percentuals per sota del seu principal rival, el candidat socialista François Hollande.

Efecte boomerang?

La cancellera alemanya "va fer això en nom d'Europa", la qual cosa és arriscat ja que el candidat socialista lidera les enquestes i pugui ser el pròxim president francès el 7 de maig, adverteix Jacques-Pierre Gougeon, expert en relacions franc-alemanyes i director de investigació de l'Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS).

Altres analistes asseguren que l'aposta de Merkel podria fins i tot tornar-se contra Sarkozy i impulsar encara més els socialistes a França. Mentrestant, Hollande va treure importància a la intervenció de la cancellera amb un toc de sarcasme gal: "Si la senyora Merkel vol fer campanya pel senyor Sarkozy, té tot el dret. Però és una àrdua tasca la que s'ha imposat a si mateixa, doncs no és fàcil convèncer els francesos", va declarar.

"La relació tan estreta entre Merkel i Sarkozy no és ben vista a França. Si Hollande arriba a assumir el càrrec, és gairebé segur que es produirà una reacció", va dir a DW Gordon Repinski, corresponsal parlamentari del diari berlinès Tageszeitung. "Merkel estaria confrontada amb una situació molt diferent, en què la cooperació franco-alemanya no funcionarà amb la mateixa fluïdesa que ara", ha afegit Repinski.

Ideologies divergents

A més, la visió econòmica de Hollande podria enfrontar a França amb el corrent dominant en aquests moments en la resta d'Europa, impulsada per Alemanya. Com a solució a la crisi, Berlín ha estat instant a la resta de de l'eurozona a retallar despeses i reduir dèficits fiscals: l'austeritat està a l'ordre del dia.

Hollande, però, clama per augmentar la despesa estatal en uns 20.000 milions d'euros fins al 2017, crear llocs de treball per uns 60.000 mestres i uns 150.000 llocs subsidiats per a joves. I aquestes polítiques serien finançades, per exemple, amb més alts impostos per als rics i els bancs.

"El meu enemic és el món financer" ha dit Hollande, en especial referència als especuladors. I la seva postura sembla guanyar-li simpaties en l'electorat francès. "Hollande vol reduir el dèficit i balancejar els comptes", diu l'analista Jacques-Pierre Gougeon. "Però no ha de ser vist com el candidat que senzillament vol buidar les arques i augmentar les despeses. Aquesta no és la seva proposta ", opina.

Qui és Hollande?


François Hollande té 57 anys i és considerat un mestre de la política després bastidors. Amb uns 30 anys d'experiència en el Partit Socialista (PS), només va arribar a la candidatura després que l'exdirector gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, es veiés impossibilitat de participar en la contesa després d'un escàndol sexual a Nova York.

Hollande és considerat un moderat, per a alguns "sense brillantor" comparat amb el més ostentós Sarkozy i la seva glamourosa dona, Carla Bruni. Els socialistes ja van perdre les eleccions de 2007 amb Ségolène Royal, l'exdona de Hollande, al capdavant. Llavors, Hollande va renunciar al lideratge del partit i la parella es va separar. No obstant això, Royal ha donat suport recentment la carrera de Hollande per la presidència.

El principal repte per Hollande, si resulta elegit, serà l'economia. El candidat socialista ha assegurat que no assumirà la política d'austeritat que s'ha estès per l'Europa en crisi. En el seu lloc, vol renegociar el Pacte d'Estabilitat, signat per 25 països europeus el desembre passat, per incloure un nou compromís amb el creixement econòmic i la creació d'ocupació.

Però el futur per a la moneda comuna europea, que Merkel i Sarkozy han defensat cimera després cimera, no ha de veure amenaçat si Hollande arriba a la presidència, assenyala el corresponsal germànic Gordon Repinski. "És tradicional que els líders d'Alemanya a França cooperin", assegura Repinski. "Hi ha molts exemples que ho corroboren", afegeix: "De Gaulle i Adenauer, Mitterand i Kohl, Chirac i Schröder, així que fins i tot amb Hollande, la cooperació franco-alemanya trobarà el seu camí".

"Les noves generacions d'afganesos no celebraran la retirada soviètica", diu un rotatiu de Kabul

Les futures generacions d'afganesos deixaran de celebrar el "dia de la victòria dels mojaheddins" i la retirada de les tropes soviètiques del país, perquè en realitat no hi va haver cap victòria, diu l'article "Lliçons de la Història" publicat ahir al periòdic Outlook de Kabul. "Si els EUA i l'OTAN retiren les seves unitats, com ho va fer l'URSS en el seu temps, la història pot repetir-se", diu l'articulista i cita el Talip que amb motiu del 23 aniversari de la retirada de les tropes soviètiques va declarar que a EUA li espera el mateix destí que va córrer l'URSS i li aconsella "anar-se'n sense dilacions de l'Afganistan".

El 15 de febrer va ser proclamat a l'Afganistan aquest any "festa de la victòria sobre l'Exèrcit soviètic" i dia firat. En comentar-ho, l'articulista escriu: "Ens hem de preguntar: va existir realment aquesta victòria? Els qui no es cansen de declarar que la jihad afganesa va causar l'enfonsament de l'Unió Soviètica i s'enorgulleixen d'això són de la generació que va prendre part directa en la resistència anti-URSS. Però les futures generacions no celebraran aquest dia, perquè no hi va haver cap victòria en realitat".

També assenyala que no es poden sentir orgullosos d'una victòria que va provocar vessament de sang i guerra civil entre els propis mojaheddins, que mai van vèncer a l'URSS. A més, afirma que va ser una victòria sustentada amb petrodòlars i els míssils Stinger (...).

"Els genis del nostre Ministeri d'Educació van decidir que a les generacions futures dels afganesos no els cal conèixer l'Història del seu país. Volem amagar el dolor patit per la nostra societat en aquests tres decennis. Ens falta la decisió per dir als nens a les escoles que la victòria, que es festeja tan àmpliament, no va existir. Que les superpotències van utilitzar als afganesos en la seva confrontació durant la guerra freda i que actualment estem pagant un preu molt alt per la gihad inventada en aquella època", escriu l'autor.

Assenyala que avui dia al país hi ha una atmosfera semblant a la que va regnar en el període que va precedir la retirada de les tropes soviètiques, la d'incertesa. "Si EUA i l'OTAN retiren les seves unitats, com ho va fer l'URSS en el seu temps, la història pot repetir-se", diu l'articulista i cita el Talip que amb motiu del 23 aniversari de la retirada de les tropes soviètiques va declarar que als EUA "li espera el mateix destí que va córrer l'URSS", i els aconsella anar-se'n sense dilacions de l'Afganistan.

La producció d'opi a l'Afganistan segueix creixent


La producció d'opi a l'Afganistan segueix creixent malgrat els esforços que aplica la comunitat internacional, ha declarat el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov: "Malgrat els esforços que s'apliquen, la producció d'opi a l'Afganistan va créixer de 3.600 tones el 2010 a 5.800 tones el 2011, gairebé un 40%", va dir Lavrov.

El canceller rus intervingut avui en la tercera conferència ministerial del Pacte de París contra la propagació de la droga d'origen afganès, a Viena.

"La lluita contra la droga afganesa ha de ser una tasca de primer ordre per a la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat a l'Afganistan (ISAF)", ha subratllat Lavrov.

Va dir que sense mesures dràstiques com la destrucció dels cultius d'opi a l'Afganistan -tal com es fa amb els cultius de coca a Colòmbia- mai s'avançarà en la lluita contra el narcotràfic.

L'Església italiana pagarà impostos pels seus edificis

Han passat dos mesos i mig des que Mario Monti reconegués a Roma, en una reunió amb els corresponsals estrangers, que el seu Govern no havia "valorat taxar els immobles de l'Església". Doncs el primer ministre italià s'ho ha pensat millor i aquest dijous, durant la celebració del 30 aniversari de la signatura del Pacte Lateranense entre Itàlia i la Santa Seu, ho va comunicar en persona a les autoritats vaticanes. El clergat té uns 50.000 immobles, dels quals 30.000 no paguen impostos tot i que no es dediquen només a l'oració.

En realitat, el que farà l'actual Executiu és aclarir una legislació que Silvio Berlusconi es va encarregar de embolicar per mantenir contents als bisbes i que no només ha donat peu a abusos, sinó que ha fet que el país deixi d'ingressar una bona quantitat de diners.

La llei obliga que el Vaticà pagui l'impost de béns immobles (ICI en italià) de tots els edificis que no es dediquen al culte religiós. Però no fa distinció entre esglésies i altres tipus d'edificis que a més d'albergar, per exemple, capelles, es dediquin a fins lucratius. En aquest grup entrarien col·legis catòlics, universitats, associacions, convents transformats en hotels o pisos d'oficines llogats a empreses que no tenen res a veure amb la religió i que fins ara han estat exempts d'impostos.

En qualsevol cas, no serà una tasca fàcil. Per començar, no hi ha cap cens real de les instal·lacions que posseeix l'Església al país. Sí que hi ha un càlcul aproximat gràcies a un estudi del Partit Radical (PR), que des de fa anys reclama que el Vaticà pagui l'impost com qualsevol. Segons les seves dades, el clergat té aproximadament 50.000 immobles, dels quals 30.000 incompleixen la norma, és a dir, no paguen impostos tot i que no es dediquen només a l'oració.

Hisenda espera ingressar uns 2.000 milions a l'any amb la nova mesura

I un cop fet el cens, tocarà taxar el patrimoni. Només així es podrà fer realment quant ha deixat d'ingressar Itàlia cada any. La manca de dades ha donat lloc a moltes especulacions. Segons el PR, aquesta xifra ronda els 2.500 milions d'euros, mentre que per al Ministeri d'Hisenda equivaldria a 2.000 milions i per al Govern, com a màxim, seria de mil.

Els ajuntaments, que possiblement siguin els més beneficiats, ja que una part de l'impost anirà a les seves arques, no creuen que passi dels 500 o 600 milions, segons ha explicat avui el president de l'Associació Nacional d'Ajuntaments Italians, Graziano Delrio. I per la Conferència Episcopal Italiana (CEI), la primera interessada, l'impost no superarà els cent milions d'euros, tal com assegurava ahir el diari catòlic Avvenire.

Pla d'ajustos

El canvi d'opinió de Monti pot deure a dues raons. D'una banda, la introducció de l'impost sobre la primera casa que va incloure l'Executiu en el pla d'ajustos de 30.000 milions d'euros va provocar el descontentament dels ciutadans, que una vegada més veien com havien de pagar els plats trencats per la mala política, al mateix temps que l'Església conservava els seus privilegis.

A Espanya tot segueix igual i pitjor


Capítol a part, molt rellevant, són les subvencions o ajudes directes a l'Església per la seva ingent patrimoni artístic i immobiliari: 280 museus, 130 catedrals o col·legiates amb cabildo i gairebé mil monestirs.

Per sostenir aquest patrimoni, les administracions públiques han gastat en els últims 20 anys desenes de milers de milions. Quatre exemples: l'any passat, la Generalitat de Catalunya va pressupostar 377.000.000 per a obres en edificis de propietat eclesial, però no va incloure en aquesta partida quantioses despeses en museus episcopals en els patronats participa la Generalitat, com el de Vic, al qual el departament de cultura va aportar íntegrament el cost de construcció de la nova seu.

El mateix passa amb Castella-la Manxa: pressupostària aquest any 597 milions però subvenciona, a més, altres restauracions o exposicions de l'Església. O el cas de la Comunitat i l'Ajuntament madrilenys, que no només van ajudar el 1997 amb uns 750 milions a la finalització de la catedral de l'Almudena, sinó que cada any afegeixen milions per a altres propostes episcopals.