dimecres, 30 de novembre de 2011

Carta de renúncia de la líder veïnal Maruja Ruiz al Rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat

L'Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat ens fa arribar la carta en què la veïna Maruja Ruiz Martos explica els motius pels quals va renunciar a la Medalla d'Honor de la Ciutat: "Des de l'Associació de Veïns recolzem la Seva iniciativa i saludem la coherència de la seva trajectòria de lluita".

"Sent fidel a la meva consciència de dona treballadora al seu dia, pensionista ara, lluitadora social i amb convicció de pensament comunista, no puc acceptar i no accepto l'esmentada medalla, atès que per sobre del seu significat, crec que qui l'atorga és partícip de la classe política que ens governa tant a nivell nacional, com autonòmic i municipal".

"Governants que, exercint una política neoliberal, estan executant retallades incomprensibles en àrees tan importants i necessàries per al Benestar Social com la Salut i l'Ensenyament Públic, les pensions i equipaments Socials".

La briva del PP valencià rebutja entregar els contractes amb Calatrava

El ple de les Corts ha rebutjat amb els vots en contra del PP ia favor de l'oposició -PSPV, Compromís i EUPV-, que es creï una comissió auditora per revisar "a fons" els projectes elaborats per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava per encàrrec del Consell. Els tres grups de l'oposició han denunciat que tot i que han demanat a l'Executiu valencià veure els contractes amb Calatrava, no han pogut perquè la briva del PP es nega a lliurar-los.

EUPV ha presentat una proposició no de llei en què demanava revisar "a fons" els projectes realitzats per l'empresa de Calatrava per encàrrec de la Generalitat, per determinar la quantia dels sobrecostos. També instava a renunciar al pagament-el passat i el que resta pendent-d'aquests sobrecostos.

El grup EUPV ha decidit incorporar a la seva proposta una esmena de Compromís en què demanava la creació d'una comissió auditora, formada per representants dels grups parlamentaris, tècnics de la Generalitat, arquitectes i agents socials, per revisar els projectes de Calatrava.

També instava a que, en funció del resultat de l'auditoria, el Consell es negués a pagar els sobrecostos, s'iniciés "si és possible" un procediment de lesivitat de l'administració, es duran a terme les demandes civils corresponents i s'investiguessin possibles responsabilitats civils i penals.

El diputat el PP Jorge Bellever ha justificat el seu vot afirmat que al PP estan "absolutament orgullosos" de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, "de la seva arquitectura i del seu contingut".

Els tres grups de l'oposició han denunciat que tot i que han demanat a l'Executiu valencià veure els contractes amb Calatrava, no han pogut. Respecte d'això, la diputada del PSPV Eva Martínez ha advertit: "no saben del que el grup socialista és capaç de fer".

Així mateix, el síndic adjunt d'EUPV Ignacio Blanco ha explicat que un informe de la Sindicatura de Comptes de 2006 sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències posa de manifest que les "desviacions" entre el pressupost inicial i el actualitzat "no són excepcionals, sinó habituals ", ja que" es produeixen en totes les obres contractades per la Generalitat a Calatrava i multipliquen diverses vegades el seu pressupost inicial".

En concret, ha puntualitzat: "El Palau de les Arts va ser adjudicat per 84 milions i de moment va per prop de 400 per fer banquets de casament, entre altres coses, el pont de l'Assut de l'Or es va pressupostar per 23 milions i ha costat 60; l'Àgora es va licitar per 55 i se suposa que ja són més 90 i no està acabada", i ha continuat" l'Hemisferi, l'Umbracle...".

Blanco ha assenyalat que el total d'honoraris percebut per Calatrava per les obres contractades per la Generalitat "encara no és conegut en la seva exactitud", però considera que "es poden estimar en més de 150 milions d'euros, prenent com a referència els dos contractes amb Calatrava que han sortit a la llum pública gràcies al treball parlamentari del grup d'EUPV".

El diputat també s'ha referit als "episodis de goteres" sofertes en l'Àgora ia les "inundacions" al Palau de les Arts, i ha incidit que "es nota la pressió política a favor dels interessos de Calatrava".

"Cansino fins a la sacietat"


La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, que ha estat l'encarregada de defensar l'esmena a la proposició no de llei, ha criticat que Calatrava "fa dibuixos i no projectes", i ha destacat que a València "el monocultiu Calatrava ha fet molt mal a l'arquitectura valenciana". "El poc agrada i tot el cansa", ha destacat Oltra, que ha subratllat que Calatrava "ha estat pesat fins a la sacietat".

La diputada de Compromís s'ha referit a alguns "vicis constructius" de Calatrava, com que el vidre de la porta de l'Àgora que "es trenca cada vegada que plou". Així mateix, ha criticat que el Govern valencià "pretén pagar a Calatrava per unes goteres que no haurien d'estar".

Per Mònica Oltra, un altre "problema" dels dissenys de Calatrava és que "estan desubicats. Tant és que estiguin a València, a Bilbao oa Sydney", ja que, segons ell, l'arquitecte valencià "es dedica a vendre contenidors a aquell que els compra".

Així mateix, la diputada socialista Eva Martínez ha lamentat que "any rere any" l'informe de la Sindicatura de Comptes "posa de manifest la manca de transparència". També ha criticat que el Consell consideri "un actiu" les Torres de Calatrava i, en aquest sentit, li ha demanat que "vengui ja aquest actiu i pagui i als medicaments i els llibres que tanta falta fan".

Segons l'opinió de la parlamentària del PSPV, els populars "amb el president Fabra al cap són uns temeraris i uns irresponsables per haver permès tots i cada un dels capricis de Calatrava". "Els socialistes valencians votarem sempre a favor de l'honradesa, la responsabilitat i la transparència", ha subratllat.

RU: El govern neocon dóna 48 hores als diplomàtics iranians per marxar

El ministre d'Afers Estrangers britànic, el neofeixista William Hague -principal responsable del genocidi de civils a Líbia amb el seu cap el baró Cameron-, ha ordenat el tancament de l'ambaixada d'Iran a Londres i l'expulsió de tot el personal diplomàtic i els ha donat 48 hores perquè marxin. És la reacció del govern imperial a l'assalt ahir de l'ambaixada britànica de Teheran per part d'un grup d'estudiants, que va cremar-ne les banderes, va trencar-ne els vidres i va destruir-ne força documents. Avui al matí el personal ha començat a ser evacuat.

La reacció del govern neocon del Regne Unit va ser, ahir al vespre, de dir que els fets eren 'molt greus' i de responsabilitzar-ne el govern iranià, per una fallada en la seguretat. William Hague va recomanar als seus ciutadans que no anessin a l'Iran i, als que ja hi són, que no sortin de casa.

El govern iranià va cridar a la calma dient que vetllaria per la seguretat tant de l'ambaixada britànica com dels treballadors.

Els fets són que, ahir a migdia, després d'una manifestació contra la 'política hostil' del Regne Unit -i la seva OTAN- envers l'Iran, un grup d'estudiants van assaltar l'ambaixada de l'imperi Commonwelth d'Elisabeth de Windsor. Van cremar-ne la bandera monàrquica, van trencar-ne els vidres, van destruir-ne força documents i, segons la televisió estatal IRIB, també hi van tirar còctels molotov, que van incendiar una part de l'edifici. Els agents de l'ambaixada -que financia i promou la subversió descaradament- van poder fugir per una sortida secundària. La policia es va mobilitzar ràpidament i hi va haver topades importants, però no va ser fins a última hora del dia que les forces de seguretat van reeixir a controlar el complex.

L'assalt és molt més que una anècdota, com sigui que la relació del Regne Unit amb l'Iran és molt delicada: La setmana passada el govern neofeixista de Cameron va proposar noves sancions contra l'Iran amb l'excusa del programa nuclear i va suspendre totes les transaccions financeres amb els bancs iranians, incloent-hi el Banc Central de l'Iran. I fa dos dies el parlament iranià va rebaixar les relacions amb el Regne Unit a la mínima, fet que sol implicar la retirada dels ambaixadors.

A més, l'Iran commemora aquests dies el primer aniversari de la mort del científic nuclear Majid Shahriari, que les autoritats consideren que fou assassinat pels serveis secrets israelians, amb la col·laboració dels serveis britànics, el MI6.

CCOO vaticina l'aparició de més escàndols com el de Caixa Penedès

Comissions Obreres preveu que aflorin nous casos com el de Caixa Penedès a les caixes d'estalvi espanyoles. El motiu és la manca de control intern que hi ha hagut en les entitats d'estalvi i la feble normativa legal existent que ha impedit una adequada supervisió externa per part de les autoritats reguladores. En el cas de Caixa Penedès, CCOO critica que "des de l'any 1997 el comitè de direcció va autocontrolar-se les seves retribucions". Al final "hem estat nosaltres els que hem exigit en el consell la dimissió de l'equip directiu".

Aquest és el vaticini que ha realitzat aquest matí José María Martínez, secretari general de la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO. Com palanques que puguin facilitar l'aparició de nous abusos retributius, el sindicat cita el paper de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), més activa en la supervisió de la gestió de les entitats cotitzades, i el del Banc d'Espanya, que també està avançant decisions relatives a les supervisions.

Els propis sindicats estan augmentant la pressió sobre els consells d'administració davant les exigències creixents d'estalvi de costos i reducció de plantilla que estan imposant les diferents entitats.

Banc dolent

El responsable sindical es va mostrar partidari de crear un banc dolent per desbloquejar el finançament a empreses i famílies, però establint tot un seguit de cauteles perquè no hi hagi trencament per a l'erari públic i perquè s'exigeixin responsabilitats als que hagi fet una mala gestió . CCOO considera que el Frob ja és un embrió de banc dolent, en ser la cinquena entitat per volum d'actius del sector espanyol, però la clau és afrontar l'actiu danyat de la resta d'entitats.

Respecte al conveni col·lectiu de bancs i caixes, en plena negociació, el sindicat es mostra disposat a acceptar que la revisió salarial a partir de 2013 es lligui no només a l'IPC, sinó també a l'evolució de l'empresa ia la de l'economia en general . A canvi reclama ajustos de capacitat no traumàtics i una major presència sindical en la gestió per assegurar el control d'aquestes variables que poden condicionar la retribució de la plantilla.

A més, el sindicat ha denunciat el que considera una política de difusió de globus sondes per part de la direcció de Banca Cívica. Es tracta de l'aparició d'informació en els mitjans sobre un nou ajust de plantilla xifrat en uns 1.100 efectius, que se sumarien als 1.100 que van abandonar l'entitat recentment.

El sindicat ha demanat per carta a la presidència de Banca Cívica que asseguri la viabilitat del grup, que es moderin les retribucions de l'alta direcció i que les despeses s'adeqüen a l'austeritat acord amb els temps.

Totes les mesures de CiU contra els funcionaris

Tot seguit us enumerem la vintena de mesures d'estalvi que el govern de la Generalitat ha plantejat als sindicats de la funció pública per consolidar fiscalment els comptes de la Generalitat i complir amb l'objectiu de l'1,3% de dèficit a finals del 2012. A l'imatge una comparativa del número de funcionaris per comunitats, destacant Extremadura (32'5%), les dues Castelles, Asturies i Andalusia, com a mostra del clientelisme i nepotisme corrupte del PP-PSOE que ha col.locat a dit amics i familia a dojo, molt lluny del 13'7% de Catalunya, a la cua d'Espanya malgrat les mentides d'Artur Mas.

Ajust de plantilla pública

En relació amb l'ajust de la plantilla de personal públic, el Govern presenta una proposta de revisar i valorar tota la plantilla de personal interí ocupat en serveis no finalistes ni essencials. El Govern diu que aquesta proposta es posa sobre de la taula per negociar amb els representants sindicals el conjunt de la mesura i debatre si aquesta revisió i ajust es podria substituir per mesures d'abast més general que puguin presentar els representants sindicals amb l'objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball possible.

Reducció de les pagues extra de Nadal i de l'estiu


Entre aquest paquet de mesures temporals, també hi ha la reducció de l'import dels complements de les pagues extres de Nadal i de l'estiu, que s'aplicarà a tot els personal públic, els laborals i els estatutaris.

Dues mesures més de caràcter temporal suposen la 'suspensió' del Fons d'Acció Social i també la 'suspensió' de l'abonament del complement de productivitat que estiguin vigents.

Personal sanitari


El Govern també proposa una reducció del 50% dels imports màxims a percebre durant l'exercici del 2012 en concepte de la direcció per objectius del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut (ICS). Aquest és un complement de productivitat de retribució variable lligat a uns determinats objectius i afecta a tot el personal sanitari depenent de l'ICS.

Suspensió de les oposcions per al 2012


També es proposa una nova suspensió per segon any consecutiu de les aportacions al pla de pensions i la decisió de no convocar unes noves oposicions per cobrir places d'ocupació pública. Aquesta mesura també afecte a les ofertes públiques que estaven aprovades i previstes però que no han estat convocades encara, que seran suspeses durant tot l'exercici del 2012.

Menys tiquets restaurant


En relació amb les mesures estructurals, el Govern proposa un conjunt de mesures que van dirigides a la revisió a la baixa dels tiquets restaurants, la supressió de les millores que hi havia vigents en casos d'incapacitats temporals i també una reducció de la retribució que es percebia fins ara durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura d'un fill.

Menys complements per al personal adscrit a Ensenyament


El personal docent adscrit al departament d'Ensenyament també queda afectat de manera específica per la proposta de modificació a la baixa dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents. D'aquesta manera, els mestres veuran afectada la seva retribució salarial després que es toqui aquest complement d'homologació retributiu lligat a determinats objectius i que afecta a tot el personal docent.

Personal de presons


Unes altres mesures de caràcter estructural i que afecten a la retribució salarial són la deducció proporcional de retribucions per absències injustificades, la supressió del fons de tecnificació i la supressió dels complements vigents relacionats amb la presència efectiva i de normalització dels horaris (PIPE i PINHO). Aquesta última mesura afecta directament al complement de productivitat que tenen vigent els funcionaris de presons.

Menys dies de vacances

En l'àmbit de mesures estructurals hi ha algunes que afecten als dies de vacances a l'any i que es veuen reduïdes per la proposta de modificació del nombre de dies d'assumptes personals que té el personal públic i la supressió dels dies de addicionals de vacances procedents del complement de premi per antiguitat.

La penúltima proposta estructural vol fer una nova regulació del complement per nombre d'assegurats del personal de contingent i de zona de l'ICS.

Supressió de les subvencions als sindicats


Per últim, i dirigit al personal electe com representants dels treballadors, el Govern vol suspendre tots els pactes, acords o convenis que suposen un increment d'hores de crèdit d'horari sindical per sobre del que marca la Llei orgànica de llibertat sindical, l'Estatut dels Treballadors i l'Estatut Bàsica de l'Empleat Públic. En la proposta del Govern també s'eliminen les subvencions sindicals que el Departament concedeix a les organitzacions sindicals.

El corrupte Aznar frenà l'informe d'Hisenda contra Abelló, el seu principal finançador, que va defraudar 120 milions d'euros

L'informe va ser remès al departament d'Inspecció Fiscal i Tributària i va arribar a orelles de Juan Abelló, segons fonts amb coneixement directe d'aquests successos. El financer va encarregar la solució d'aquest greuge al seu home de confiança, José Díaz-Rato, advocat de l'Estat en excedència amb anys d'experiència en Hisenda i conseller de diverses de les empreses de l'empresari. Abelló va apostar per Aznar i li va obrir les portes "als tancats cercles on es couen els grans negocis del món de les finances". L'any 2000 el Govern feixista del PP va concedir a Abelló i els seus socis una llicència de televisió nacional, Veo TV, ara propietat d'Unitat Editorial, propietària del diari El Mundo.

Abelló també comptava amb José Ramón Domínguez Rodicio, que a principis dels 90 havia deixat la subdirecció general de l'impost sobre la renda per fitxar per Torreal.

El tàndem Díaz-Rato/Domínguez, famosos en el sector per la seva gran eficàcia i dos de tants fitxatges de qualificats funcionaris per grans empresaris, van ser-i segueixen sent-els "enginyers" de les finances d'Abelló. Gràcies al seu 'assessorament' l'empresari ha estalviat desenes de milions d'euros en impostos. Fins 1992, el financer madrileny havia estat un contribuent "raonable", segons fonts de l'Agència Tributària. Després, no.

L'informe va sortir de la Unitat d'Estudis Econòmics Sectorials per ser lliurat a Manuel Trigo Portela, llavors subdirector general de l'Agència Tributària, al qual van haver de cremar les mans. La notícia va córrer com la pólvora i va anar escalant esglaons: Juan Costa, secretari d'Estat d'Hisenda i president de l'Agència Tributària; Rodrigo Rato, ministre d'Economia i Hisenda, i, finalment, José María Aznar, president del Govern i gran amic de Juan Abelló.

Mecenes dels Aznar

Abelló va ser un dels pilars que va patrocinar a José María Aznar en la seva carrera cap a La Moncloa. Una biografia autoritzada de l'expresident del Govern (Aznar: la vida desconeguda d'un president, de José Díaz Herrera i Isabel Durán) explica com Abelló va apostar per Aznar i li va obrir les portes "als tancats cercles on es couen els grans negocis del món de les finances".

Tres fonts diferents de l'àmbit de les grans finances, coincideixen que "Abelló va ser molt generós amb Aznar" en els temps previs a les eleccions de 1996. L'any 2000 el Govern va concedir a Abelló i els seus socis una llicència de televisió nacional, Veo TV, ara propietat d'Unitat Editorial, propietària del diari El Mundo.

Actualment, la relació entre José María Aznar i Juan Abelló segueix sent molt estreta. El matrimoni Aznar-Botella és un dels convidats fixos als esdeveniments de la família Abelló, com el casament del seu fill o la celebració del seu 70 aniversari, tots dos aquest any.

Hisenda va atribuir a Abelló un frau fiscal de 120 milions d'euros

El financer Juan Abelló, la seva dona, Ana Gamazo Hohenlohe, i el seu grup d'empreses van poder cometre un frau fiscal a principis dels 90 que ronda els 20.000 milions de pessetes, segons documents de l'Agència Tributària.

La Unitat d'Estudis Econòmics Sectorials -avui integrada a l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF)- va elaborar un informe el 1997 en què s'arribava a la conclusió que "no resulten creïbles les declaracions fiscals presentades a títol personal ni pel conjunt d'empreses per D. Juan Abelló Gallo i el seu cònjuge".

L'autor de l'estudi, un inspector de Finances de l'Estat, els atribuïa "un clar ànim defraudatori" a través de paradisos fiscals. El 1992 el matrimoni declarava una base d'IRPF que ascendia a 750 milions de pessetes, de manera que pagava a Hisenda pràcticament la meitat.

Però, a partir d'aquest any els ingressos d'IRPF d'Abelló i la seva esposa es van desplomar fins tot just nou milions de pessetes -un 99% menys-, per la qual cosa van deixar d'abonar al fisc una quantitat de l'ordre de 300 milions anuals. El 1994 la base imposable va baixar a només 5.320.078 pessetes i un any després es va fixar en 9,8 milions de pessetes, menys de 60.000 euros.

Ara que està a l'agenda política la conveniència de nous impostos per a les grans fortunes, l'informe d'Hisenda sobre Joan Abelló descriu a la perfecció una polèmica enginyeria comptable que es tradueix en que les arques de l'Estat deixen d'ingressar milions d'euros.

Al marge dels ingressos que percebia Abelló com a persona física, l'esmentat informe recull que la pràctica totalitat de les empreses del financer domiciliades a Espanya registraven pèrdues milionàries, de manera que no pagaven impost sobre el benefici.

Paral·lelament registraven una "constant entrada i sortida d'invisibles amb residència en paradisos fiscals: Antilles Holandeses, Curaçao, Illes Verges, Panamà, Gran Cayman". Aquí sí obtenien quantioses rendes. El funcionari que va elaborar l'estudi va instar el departament d'Inspecció Tributària a fer una "comprovació en profunditat del grup d'empreses" ia procedir "amb caràcter d'urgència a la interrupció" de les declaracions d'IRPF per evitar la seva prescripció.

L'informe de la Unitat d'Estudis Econòmics, elaborat per l'inspector José María Sánchez Cortés i supervisat pel cap de la secció, Jesús Vidart, recollia els moviments d'una vintena d'empreses del Grup Abelló, totes elles en pèrdues malgrat el ingent patrimoni que atresoraven, xifrat en diverses desenes de milers de milions de pessetes. Així, la matriu del grup, Nova Companyia d'Inversions, propietat d'Abelló al 99 per cent, va declarar entre 1992 i 1995 unes pèrdues de gairebé 2.500 milions de pessetes, amb uns fons propis de més de 15.000 milions de pessetes.

La seva participada Torreal -vaixell insígnia del financer- va registrar en mateix període un resultat negatiu de gairebé 4.000 milions de pessetes, alhora que participava en dotze empreses radicades en paradisos fiscals. Torreal Immobiliària perdia 717 milions d'pessetes i la Companyia Espanyola de Penicil·lina i Antibiòtics SL, es deixava 1691900000 pessetes. La resta d'empreses analitzades també estava en números vermells, incloses les societats patrimonials d'Abelló i les seves tres germanes.

Sou de 'mileurista'

Segons aquests números, el Grup Abelló era un desastre, però el cert és que les seves finances anaven vent en popa, com ha confirmat l'evolució de la cartera de negocis del financer. Quant a la declaració de Patrimoni, Abelló i Ana Gamazo Hohenlohe declaraven més de 20.000 milions de pessetes de patrimoni a valor fiscal. Tot i això, Abelló, un dels grans terratinents i col·leccionistes d'art d'Espanya, percebia una renda del capital d'un milió de pessetes i la seva dona, només 88.000, poc més de 500 euros.

Corrupteles d'Emarsa: Detalls del pillatge de la màfia del PP a les arques públiques


El llavors president d'Emarsa i avui encara vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises amb el PP, Enrique Crespo, també imputat, anava al seu despatx, lliurava unes factures de Loewe i donava l'ordre d'apropar-se a l'establiment a pagar-les. Entre compres, viatges i banquets, els 'responsables' del PP d'Emarsa es van gastar en sis anys gairebé un milió d'euros, segons l'abundant documentació de què disposa el jutge Vicente Ríos. El total del frau, però, podria superar els 100 milions d'euros.

L'instructor compta amb multitud d'indicis que l'autèntic pillatge es va produir, però, mitjançant el pagament de subministraments i serveis falsos. Alguns, inversemblants: Emarsa va pagar, per exemple, per reparacions en els digestors (tancs per depurar l'aigua) número quatre, cinc i sis, quan a la planta només hi havia dos. I ho va fer a empreses administrades per tres germans, Maria Pau, Víctor Manuel i Sebastián García Martínez, tots feixistes del PP i aquest últim al seu torn cap de departament de la depuradora.

Van contractar cursos de formació per 188.000 euros, la majoria per Internet i sense control d'assistència.

Van adquirir teòricament, en poc més de sis mesos, 164 teclats, 149 ratolins, 155 fonts d'alimentació, 141 llicències antivirus i 79 monitors, encara que a Emarsa només hi havia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, el mateix Sebastián García Martínez, actuava, de fet, com a director d'informàtica a la planta i de vegades signava en el seu nom com rebut i conforme les partides que ell mateix venia... Així fins a 35 empreses ara investigades que van facturar a Emarsa 40,3 milions d'euros.

La societat estava controlada per una assemblea metropolitana en la qual l'Ajuntament de València té el 45% dels vots i el PP gaudeix d'àmplia majoria. Treballar en Emarsa era una canongia (nou empleats guanyaven més que el president del Govern) i l'empresa va anar omplint de càrrecs de segona i tercera fila del partit i dels seus socis d'Unió Valenciana. El mateix Costa, a qui Rita Barberá va nomenar alcalde pedani, es va mantenir com a dirigent local del PP de València fins pocs dies abans del 20-N.

La societat va costejar la compra de joies, rellotges i altres articles de luxe


La seguretat de que ningú els controlava va portar als directius a ser molt poc curosos. Entre les factures pagades a les empreses investigades algunes tenen per darrere "imprès ni més ni menys que una previsió de tresoreria" de la pròpia Emarsa, ha destacat el jutge. Altres, de diferents proveïdors sospitosos, estan escrites al principi en lletres negres, que canvien a meitat a color verd, taronja o rosa. Com si al taller de fabricació de falses factures se li hagués acabat la tinta.

Corrupteles d'Emarsa: detalls d'un pillatge

1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de nadó, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...

2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seves famílies i Emarsa també pagava els hotels.

3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en dinars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només el 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueries i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.

4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de fangs facturar més tones de les que generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.

5. Camions ultraràpids. Els camions de transport de fang anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió sortia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per partir en menys de 15 minuts.

6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu a casa i amb prou feines tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seves característiques, no es podien pintar.

7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4.500.000 mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica d'Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.

8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, "amb un acord verbal".

9. Fer cas als auditors. Les auditories de la signatura Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president d'Emarsa, Enrique Crespo (PP), va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per acordar contractes i disposició de fons calgués almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.

10. Empleats que només anaven a cobrar: El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que només anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Moncada, una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.

11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004 a 18.400.000 el 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6,5%.

12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009.

Islàndia, primer país europeu a reconèixer l'Estat palestí

El Parlament islandès ha decidit reconèixer Palestina com "estat independent i sobirà" en el dia internacional de la solidaritat amb el poble palestí que celebra Nacions Unides cada any. El reconeixement islandès, segons el comunicat del Ministeri d'Exteriors, exigeix ​​el retorn a les fronteres de 1967 abans de la guerra dels sis dies i l'acceptació de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, OAP, com a únic representant legítim de l'Estat.

Segons va explicar el ministre d'Afers Exteriors, Ossur Skarphédinsson, la proposta es va aprovar amb 38 vots a favor i 13 abstencions i explicarà la decisió del Parlament a altres països nòrdics abans de fer una declaració oficial.

La Cambra, a més, demana a israelians i palestins que accelerin els passos per arribar a un acord de pau.

El gest d'Islàndia arriba un mes després que la Unesco acceptés a Palestina com a Estat membre de ple dret, el que va desencadenar les reaccions irades dels EUA i la colònia sionista il·legal invasora de Palestina. Obama, que ja s'havia oposat a l'entrada de Palestina en el consell de l'ONU, va retirar el seu suport financer a la Unesco, igual que el govern.

Denuncien maniobres per inflar el dèficit grec i justificar les retallades socials

El president de l'Autoritat Helena d'Estadístiques (Estat), Andreas Georgiou, compareixerà davant la justícia el pròxim 12 de desembre, acusat de manipular les dades del dèficit públic grec el 2009, disparant artificialment des el 13,4% fins al 15,8% del PIB. La investigació de la Fiscalia va començar quan Zoi Georgantas, exmembre de la Junta Executiva de Elstat, va denunciar que el 2009 el dèficit es va revisar de manera artificial i deliberada cap amunt, per tal de justificar més mesures d'austeritat.

En la seva declaració davant els jutges de delictes financers, que va durar unes sis hores, Georgantas va sostenir que aquesta manipulació es va fer d'acord amb el ministre de Finances de llavors, Yorgos Papakonstantinu, i sota la pressió d'Eurostat, l'oficina estadística europea.

En la investigació també s'ha cridat a declarar l'exvicepresident dels Elstat Nikos Logozetis, que, segons la premsa local, ha confirmat el declarat per Georgantas. Per la seva banda, Georgiou, president de l'organisme, rebutja les acusacions. "L'estadística a Grècia és un camp de batalla i m'acusen precisament per no haver cedit a pressions externes", va dir.

Fuga de dipòsits


D'altra banda, els dipòsits en els bancs grecs s'han reduït entre 13.000 i 14.000 milions d'euros durant els mesos de setembre i octubre, segons el governador del Banc Central, Yorgos Provopulos, que ho va atribuir l'alt nivell d'incertesa política a Grècia. Provopulos va afegir que les dades seguien igual de negatius durant els primers dies de novembre.

Aixa Gaddafi crida als libis a enderrocar el Consell Nacional de Transició

La filla de l'assassinat líder libi, Muammar Gaddafi, Aixa, va instar els libis a enderrocar el govern del Consell Nacional de Transició (CNT) i no oblidar les ordres del seu pare: "El meu pare ens va abandonar però ell sempre està amb nosaltres. No s'oblidin de les seves ordres per les quals cal seguir lluitant, encara que ja no escoltem la seva veu", va dir Aixa Gaddafi al final del dol de 40 dies per la mort del seu pare. Aixa va indicar que l'actual govern de Líbia "va arribar en avions de l'OTAN".

Després que a finals d'agost, els opositors de Gaddafi van prendre el control de la capital de Líbia, Trípoli, Aixa, la seva mare i dos germans es van refugiar a la veïna Algèria.

L'agència de notícies Associated Press, va dir que la declaració d'Aixa posa en perill la preservació del seu estatut de refugiada que va rebre sota promesa de no fer declaracions públiques.

El setembre passat, després una crida similar, les autoritats algerianes van advertir a la filla de Gaddafi sobre la seva possible deportació, segons l'agència.

Muammar Gaddafi, que va governar Líbia de 42 anys, va ser capturat i assassinat a l'octubre després d'un atac aeri de l'OTAN a la seva ciutat natal Sirte.

L'aixecament armat contra el règim de Gaddafi a Líbia es va allargar durant prop de nou mesos. Durant els enfrontaments entre les forces fidels al govern i l'oposició van morir milers de persones mentre l'economia d'aquest país productor de petroli es va veure seriosament afectada.

Abans, al febrer, les fuerzasmercenarias de l'OTAN i les monarquies sunnites àrabs de Qatar i Aràbia Saudita van instituir a la ciutat de Bengasi el Consell Nacional de Transició, únic organisme de poder al país.

La justícia francesa anul·la la moratòria dels transgènics

La multinacional Monsanto va aconseguir dilluns una victòria pírrica en el seu intent d'imposar a França el cultiu del seu blat de moro transgènic patentat MON810. El Consell d'Estat, la màxima autoritat de la justícia administrativa, va acceptar els arguments que presentava la multinacional i va anul·lar la moratòria de cultiu d'aquesta llavor comercial que està en vigor al país. No obstant això, l'Executiu de Sarkozy, sota forta pressió de l'opinió pública, ha anunciat que retocarà immediatament la legislació per poder mantenir la moratòria.

"El Consell d'Estat destaca que el Ministeri d'Agricultura no va poder justificar la seva competència per adoptar els decrets" que van imposar la moratòria el 2008, explica la màxima autoritat jurídica en el seu dictamen. Aquesta absència de competència es deuria al fet que l'Executiu francès "no té proves sobre l'existència d'un nivell de risc particularment elevat per a la salut o el medi ambient", destaca el Consell d'Estat.

En realitat, els jutges van haver d'atendre un problema tècnic-jurídic, ja que va ser una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la que va deixar en la il · legalitat la moratòria francesa. El 8 de setembre de 2011, aquest Tribunal va considerar que els estats només "tenen competència" per suspendre el cultiu de transgènics si "estableixen l'existència [] d'un risc important per a la salut humana, animal o el medi ambient".

Seguirà la prohibició

Així, n'hi ha prou que el Govern retoc els decrets, de manera que la seva redacció no entri en contradicció amb la legislació europea, perquè pugui mantenir la moratòria abans que arribi la nova temporada de llavors, la primavera vinent. I és el que va anunciar immediatament l'Executiu. Tot i que no és particularment hostil als transgènics, és a cinc mesos de les eleccions presidencials i legislatives. És més: el mateix Nicolas Sarkozy va assegurar que manté i mantindrà la seva oposició al MON810.

L'actual moratòria es basa en un estudi que va veure toxicitat de MON810 a cobais, ia la fragilitat d'aquesta prova és al que es va referir Monsanto en el seu recurs.

La Constitució francesa dicta el "principi de precaució" com a norma suprema abans de permetre que es difongui una tecnologia, cosa que entra en conflicte amb la jurisdicció europea. Basant-se és aquest principi, a les proves amb cobais, als riscos de pol·linització creuada ia una resolució de l'Alt Consell de les Biotecnologies que veu "més inconvenients que avantatges" al MON810, cal preveure que aquest segueixi prohibit a França.

Pakistan rebutja participar a la conferència sobre Afganistan a Bonn

Pakistan va fer públic ahir que no assistirà a la Conferència sobre el futur de l'Afganistan, prevista per aquesta setmana a Bonn, a l'oest Alemanya. La decisió presa pel Govern pakistanès suposa una protesta i una bofetada a l'OTAN, davant l'atac aeri de l'OTAN que va causar el cap de setmana passat la mort d'entre 26 i 28 soldats pakistanesos i va ferir altres 14. Sense el suport del Pakistan, aconseguir la pau i l'estabilitat en el seu veí Afganistan es converteix en una missió molt difícil. Foto: Manifestants protestant dissabte passat contra l'atac de l'OTAN.

Fins ara, la zona fronterera entre els dos països ha vingut sent considerada clau per a la resolució del conflicte. Després de l'atac, que va tenir lloc a la regió de Mohmand, Pakistan va amenaçar de revisar la seva relació amb EUA i l'OTAN. De moment, Islamabad ha tallat els subministraments per a les forces internacionals desplegades a l'Afganistan i ha exigit als EUA que desallotgi una base aèria en territori pakistanès, Shamsi, utilitzada perquè operin els seus avions espia i els drones no tripulats que assassinen a la població afganesa i pakistanès.

El significat del boicot

Tot això podria suposar només el principi d'un procés de la fi de la col · laboració en la lluita anomenada hipòcritament antiterrorista a l'Afganistan i que en realitat amaga el control del cultiu i comerç d'heroïna i opi per part dels EUA. La decisió de no assistir a la cimera podria interpretar-se no només com una protesta contra l'atac aeri, sinó també com una forma de millorar la imatge del Govern pakistanès en el seu propi país, gran part de la opinió pública és manifestament antiamericana i comparteix tribu i família en la veïna Afganistan, que Anglaterra va dissenyar sobre un mapa a Londres.

La decisió de no assistir a Bonn seria també una forma de pressió per aconseguir cessions internacionals que aconseguirien augmentar el suport dels pakistanesos al seu Govern. En aquest sentit, hi ha un fundat temor en la comunitat internacional que Pakistan deixi de servir als interessos d'Occident a l'Afganistan per seguir els seus propis o els dels seus veïns d'Àsia Central.

Conferència sobre l'Afganistan

Bonn acollirà la setmana que a més de 100 ministres de diferents països per discutir sobre el futur de l'Afganistan després de la retirada de tropes de l'OTAN. La presència de més de 130.000 soldats -procedents majoritàriament dels EUA- no ha aconseguit portar l'estabilitat a l'Afganistan, on els rebels talibans van guanyant terreny en els últims anys. La derrota de l'OTAN -i del seu demagògic discurs de pacificació i reconstrucció- és més que evident.

Michael Steiner, delegat del Govern ultradretà alemany per Pakistan i l'Afganistan, va dir aquest dilluns a Berlín que espera enviar a l'Afganistan un senyal clar sobre quina serà l'ajuda internacional entre 2015 i 2024. Segons Steiner, "a Bonn cal enviar als afganesos el missatge que poden confiar en nosaltres". És a dir, diners dels que manca a Europa, s'anirà a mantenir els exèrcits dels senyors medievals de la guerra a l'Afganistan, mentre es ven als europeus la necessitat d'acabar amb la democràcia per raons pressupostàries.

Serà la pròpia cap del Partit Popular europeu i responsable de la crisi del deute públic, Angela Merkel, l'encarregada d'inaugurar la Conferència. Les expectatives posades en la trobada queden completament defraudades trasel rebuig del Pakistan a assistir al sopar de luxe.

Bonn ja va acollir fa deu anys, el desembre de 2011, una reunió sota els auspicis de l'ONU, per tal de definir un pla de govern per al Afganistan postalibà. D'aquí va sortir l'Autoritat Interina Afganesa, encapçalada per l'encara president, Hamid Karzai, principal narcotraficant del país. En aquella ocasió, tot i les crítiques d'alguns sectors, no van ser convidats representants del caigut règim talibà, que "només" era reconegut per Pakistan, Aràbia Saudita i Emirats Àrabs.

La propera cimera del clima serà a Qatar, el país més contaminant i finançador de les contrarevolucions àrabs

Qatar, un emirat petrolier i el país amb més emissions de CO2 per habitant, acollirà la cimera del clima de 2012 que organitza l'ONU. Així ho han anunciat avui a Durban (Sud-àfrica). Malgrat la rent contradicció, no és la primera vegada que un país exportador de petroli aconsegueix acollir organismes internacionals relacionats amb la sostenibilitat i l'energia verda. Abu Dabhi ha aconseguit la seu de l'Agència Internacional d'Energies Renovables, a la qual aspirava Alemanya, gràcies a la generosa oferta econòmica. L'emissió de CO2 per habitant a Qatar supera les 50 tones, mentre que als EUA és de 20 ia Europa d'uns 10.

Els països del Golf, amb els diners del petroli, s'han llançat a copar l'escena internacional, sigui finançant guerres, ocupant països -com Bahrein per acabar amb les protestes dels shiís o Líbia amb més de 1.000 soldats camuflats com a "rebels", el recolzament amb armes pels mercenaris i la participació en centenars de bombardejos contra civils- o distribuint soborns i corrupteles. Qatar per exemple organitzarà el Mundial de Futbol de 2022 i el Barcelona del Sandro Rosell que li regala iots al rei ja llueix publicitat de la Fundació del monarca.

Segons l'informe de 2011 d'Amnistia Internacional, al país "les dones continuen patint discriminació i violència". A més, "la població treballadora migrant és víctima d'explotació i abusos, i la llei no la protegeix de manera satisfactòria. (...) S'imposen penes de flagel·lació i continua confirmant condemnes de mort, però no es va dur a terme cap execució".

Protestes arreu d'Europa per la tupinada feixista electoral amb el vot d'emigrants

Coincidint amb el recompte del vot dipositat a l'estranger de les eleccions generals a Espanya, el dimecres 23 de novembre es van realitzar actes de protesta davant les ambaixades espanyoles arreu d'Europa per denunciar que molts residents temporals no han rebut el vot per correu que van sol·licitar dins del termini establert per la junta electoral central, ern el que es revela com un mecanisme per boicotejar el vot i afavorir la tupinada feixista electoral del PP. Molts espanyols residents a l'estranger han signat un manifest per reclamar el seu dret a vot a les passades eleccions generals. Foto: Acte de protesta a Copenhagen.

Aquestes persones o bé no han rebut el vot (ciutadans residents sobretot a Barcelona i Madrid) o bé s'ha rebut el dia abans de la data màxima d'entrega del vot. En d'altres casos el votant ha trobat que li faltaven paperetes, no tots els partits que es presentaven eren presents dins el sobre. Cal destacar que s'ha dit -mentint davant totes les evidències- des de la junta electoral central -els que van prohibir votar amb samarreta verda i pretenen presó d'un any pels ciutadans- que van ser entregats el 100% dels vots per correu sol·licitats, quan realment no ha estat així. Cal denunciar la falta de transparència del procés electoral.

Denunciar també que s'hagi de pagar per emetre un vot per correu i que els diners es retornin sobre un preu estimat del que pot costar enviar la butlleta a cada país.

En concret vull denunciar la situació viscuda a Copenhagen on més de 20 persones van signar un manifest i es van concentrar a les portes de l'ambaixada on vam decidir emprendre accions de protesta per reclamar el que ens sembla un dret fonamental en una democràcia, en un país europeu.

Texte i foto: Iñaki Funes Macarro, Copenhaguen.

dimarts, 29 de novembre de 2011

Vaga d'educació a Madrid i al.legacions als jutjats contra l'atac del PP als votants amb samarreta verda

L'educació madrilenya no universitaria ha viscut aquest dimarts la seva novena jornada de vaga, la primera després de les eleccions generals, convocada per CCOO Ensenyament, ANPE Madrid, CSI-F, FETE UGT Madrid, i STEM. Els sindicats xifren el seguiment en Primària del 27,5%, en Infantil, d'un 47% ia Secundària, d'un 48,5%, tot i que en aquest cas és la seva novena jornada.

Avui també desenes de persones que el passat 20 de novembre van tenir problemes a l'hora de votar per anar amb la samarreta verda a favor de l'educació pública han acudit als Jutjats de Plaça de Castella per presentar les seves al·legacions. La diputada d'IU a l'Assemblea de Madrid i portaveu d'Educació, Eulàlia Vaquero, ha donat suport a les persones que han presentat les al·legacions perquè "s'està vulnerant un principi fonamental, el de la llibertat d'expressió, i un dret fonamental com el que algunes persones no hagin pogut exercir el seu dret a votar pel simple fet de portar una samarreta verda".

El secretari general de CCOO Ensenyament Madrid, Francisco García, ha indicat que "la meitat dels professors de Secundària segueixen en aturades després de nou dies de vaga i que el conflicte està obert tot i que el Govern regional estigui amb aquesta política de desgast".

UGT assegura que convocaran més jornades de vaga


El secretari general d'UGT-Madrid, José Ricardo Martínez, ha anunciat avui que es convocaran noves jornades de vaga en l'Educació madrilenya fins que es produeixi una negociació entre els sindicats i el Govern regional.

"Avui és una jornada més de vaga i hi haurà més fins que el Govern s'avingui a negociar. Ni tan sols plantejo arribar a un acord: estic demanant l'any 2011 que un govern democràtic negociï amb convocants d'una vaga. Només això", ha dit.

García ha reconegut que el conflicte generat arran de les instruccions d'inici de curs a Secundària s'està "enquistant" però, segons ell, és problema de l'Executiu autonòmic que "no corregeix el rumb i només s'asseu a la taula amb les patronals de la privada".

Aquesta jornada de vaga és significativa, ja que davant les crítiques del Govern regional que titllaven la vaga de "política", els sindicats volien demostrar que les seves mobilitzacions anaven més enllà de les eleccions del 20 de novembre i van advertir que no anaven a deixar de moure's.

A més, es celebrarà una concentració a les 18.30 hores davant de la Conselleria d'Educació madrilenya, al carrer Alcalá, sota el lema de 'L'Educació no és despesa, és inversió. No a les retallades'.

Encara que al principi estava convocada per al passat dimecres 23 de novembre, els sindicats van decidir endarrerir fent-se ressò "del sentiment general del professorat" i basant-se que les seves mobilitzacions "segueixen vigents en tant que la Conselleria no rectifiqui i s'avingui a negociar".

En la mateixa línia, suggerien "seguir treballant de manera unitària per proposar la continuïtat del calendari de mobilitzacions mentre no es resolgui el conflicte". "'L'Educació no és despesa, és inversió!' No a les retallades! 'Per l'ensenyament públic!", han clamat els sindicats.

Concentració amb 'samarretes verds' en els jutjats

D'altra banda, diverses desenes de persones que el passat 20 de novembre van tenir problemes a l'hora de votar per anar amb la samarreta verda a favor de l'educació pública han acudit aquest dimarts als Jutjats de Plaça de Castella per presentar les seves al·legacions després de rebre per part de la Junta Electoral de Zona de Madrid un telegrama en què se'ls recorda que han comès una infracció.

Molts dels afectats han acudit amb el telegrama que van rebre aquest dilluns en què, segons consta, la Junta Electoral de Zona de Madrid, per ordre del president, concedeix un termini de 48 hores perquè la persona en qüestió "al·legui el que consideri convenient, prevenint que transcorregut aquest termini sense verificar-ho, podrà parar-li el perjudici a què hagués lloc en dret".

En l'escrit, la Junta explica que ha contrastat els fets amb l'informe de la Direcció Superior de la Policia de Madrid en el qual consta que a l'afectat "se li va fer saber l'acord" d'aquest òrgan electoral que es va resoldre "a l'empara del que disposa l'article 53 de la Llei orgànica del règim electoral general la prohibició de difondre propaganda electoral" i que s'ha incomplert.

Els afectats, assessorats per diferents advocats, han presentat diferents models d'al · legació, però tots coincideixen que la samarreta verda no és "propaganda electoral" sinó "defensa de l'educació pública" i que el seu dret a la llibertat d'expressió està recollit en la Constitució, fins i tot en jornada electoral.

A més de les al·legacions, altres companys han presentat al Jutjat 147 de Madrid una "autoinculpació" per haver anat a votar al col·legi electoral el 20 d novembre a les eleccions generals "abillats amb una samarreta verda en la qual podia llegir-se 'Escola pública de tots i totes per tots i totes'".

En el text, assenyalen que aquestes paraules reflecteixen la seva "profunda adhesió amb l'article 27.5 de la Constitució Espanyola, que diu literalment: 'Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents'".

"És i continua sent el meu interès que aquest article se segueixi complint a Espanya i l'educació pública segueixi sent de tots i per a tots", continua l'escrit que han signat alguns dels professors solidaritzats amb els que han rebut els telegrames i que podrien rebre una multa en el cas que així ho decideixin els tribunals.

El signant també lamenta "profundament" que la seva actitud en defensa d'un dels drets fonamentals que recull la Constitució "hagi estat intencionadament mal interpretada per persones que en tractar de criminalitzar aquest fet demostren el seu desacord amb aquests drets tant com la seva gestió de l'educació enllà on governen".

Signatures contra l'actuació


D'altra banda, diversos instituts han recollit un centenar de signatures per adjuntar un comunicat dirigit a les autoritats competents de la Junta Electoral de Zona de Madrid en el qual mostren el seu "més absolut rebuig davant el delicte comès contra diverses persones per impedir votar amb la samarreta verda per part de les autoritats competents".

Consideren que com a ciutadans tenen dret a votar "sempre que no s'incompleixi la llei en el procediment" i el dret de portar la samarreta verda en qüestió "no constitueix cap motiu de delicte i sota cap concepte pot ser motiu per impedir a cap persona que exerceixi el seu dret al vot ja que enlloc de la samarreta es difon propaganda electoral".

Per això, els signants d'aquest comunicat exigeixen que aquelles persones de la Prefectura Provincial de Policia així com als membres de la mesa i interventors que van impedir a diverses persones exercir aquest dret siguin identificades i posades a disposició judicial per cometre el delicte d'impedir exercir el dret al vot".

Davant aquesta situació, hi ha també altres persones que van presentar al seu dia una denúncia en el seu corresponent comissaria per la situació viscuda a la Mesa electoral. Així ho explica un dels afectats a Europa Press que va denunciar, fins i tot, que havia patit intent de coacció.

Amb els afectats hi havia la diputada d'IU a l'Assemblea de Madrid i portaveu d'Educació, Eulàlia Vaquero, per donar suport a les persones que han presentat les al·legacions perquè "s'està vulnerant un principi fonamental, el de la llibertat d'expressió, i un dret fonamental com el que algunes persones no hagin pogut exercir el seu dret a votar pel simple fet de portar una samarreta verda ".

La radiació còsmica determina el clima, no l'influència antropogènica

L'escalfament global està en boca de tothom. Però, segur que està causat pels gasos d'efecte hivernacle? Hi ha molts científics que ho neguen, argumentant que l'origen del canvi climàtic és a la radiació còsmica. Són sobretot el sol i la radiació còsmica, procedent de l'explosió d'estrelles en la nostra galàxia, els factors que més influeixen sobre el clima a la terra. A l'imatge: Correlació entre la reconstrucció del flux de raigs còsmics (basada en les edats d'exposició dels meteorits del ferro) i la temperatura tropical reconstruïda geoquímicament. La comparació entre les dues reconstruccions revela el paper dominant de raigs còsmics i de la "geografia" galàctica com a conductor del clima en escales de temps geològiques. (Shaviv i Vezia 2003).

Diversos científics, convençuts d'això, es van reunir a Munic el 25 de novembre, en el marc de la 4a Conferència sobre el Clima i l'Energia, per presentar els resultats de les seves investigacions.

Així els científics posen en dubte el fet que l'augment de diòxid de carboni sigui el principal causant de l'escalfament global, tal com assegura l'Agència per al Clima de l'ONU, a sou dels interessos dels EUA i l'OTAN. Per a ells, la causa estaria en una complexa sèrie de factors. Del que sí que estan segurs és que la quantitat de radiació còsmica que es troba en l'atmosfera terrestre depèn de l'activitat solar.

El sol protegeix la terra


"Estem protegits pel camp electromagnètic del sol, l'anomenada heliosfera, i pel camp magnètic de la terra", explica Jan Veizer, professor de Geoquímica de la Universitat d'Ottawa. Quan l'activitat solar és intensa, la heliosfera elimina més radiació còsmica. "En canvi, quan és feble, no només es refreda la terra, sinó que la protecció davant la radiació còsmica disminueix", diu Veizer.

A l'entrar a l'atmosfera, la radiació còsmica produeix determinats isòtops de carboni i de beril·li, que els investigadors poden mesurar a partir de sediments i cristal·litzacions. D'aquesta manera, poden realitzar el seguiment de la intensitat solar al llarg de 10.000 anys. De la mateixa manera, poden conèixer quina és la concentració de CO2 a l'atmosfera.

El clima canvia, el diòxid de carboni roman

Veizer compara aquestes dades amb les temperatures dels últims 10.000 anys. D'aquesta manera, pot establir una relació directa entre l'activitat solar i la temperatura. El CO2 de l'atmosfera es trobava en nivells reduïts en l'era preindustrial sense experimentar variacions, al contrari que el clima. No es pot afirmar que hi hagi una relació causal entre la concentració de diòxid de carboni i el dramàtic canvi climàtic durant el curs d'aquest mil·lenni.

Molt més decisiu que el diòxid de carboni per al clima és la humitat i la formació de núvols, segons Nir Shaviv, astrofísic de la Universitat de Jerusalem. Els càlculs que habitualment porta a terme l'Agència per al Clima de l'ONU estableixen una correlació entre l'augment del diòxid de carboni a l'atmosfera i la nostra producció energètica. La decisió d'aquest model, critica Shaviv, és que no pot precisar en quina mesura el clima és sensible a la producció d'energia.

La gran pregunta és: quina és la sensibilitat climàtica de la terra? Si es conegués la resposta, podria predir-se el que succeiria durant el segle XXI en estar exposada a una quantitat determinada d'emissions. Segons Shaviv, es podria determinar quanta emissió és necessària perquè es produeixi un augment de la temperatura. A la pràctica, això resulta impossible. No es pot saber com la capa ennuvolada varia depenent de la temperatura i dels nivells de saturació de la humitat, pel que és impossible arribar a respostes concloents sobre la sensibilitat climàtica.

Molt sol, menys núvols


Les investigacions del Centre per al Sol i la Investigació sobre el Clima de Dinamarca han confirmat la relació entre la radiació còsmica i la humitat. Segons els seus estudis, la radiació còsmica té un efecte directe sobre la formació de núvols. "Cada vegada que varia la radiació còsmica, es produeix un canvi climàtic", explica el físic Henrik Svensmark, que ha descobert que l'efecte ionitzador de la radiació còsmica és el desencadenant decisiu.

Amb un experiment en l'accelerador de partícules d'Aarhus, Svensmark va demostrar les seves suposicions. Després les va veure novament confirmades a través dels resultats d'un projecte d'investigació diferent, anomenat CLOUD ('núvol'), que porta a terme l'Institut d'Investigació Nuclear CERN de Ginebra. En l'atmosfera real, també van poder observar aquests processos físics. Segons Svensmark, el desenvolupament de la intensitat de la radiació còsmica va començar després d'una enorme explosió a la superfície solar.

Veure també:
El interés económico en el mito de la influencia antropogénica sobre el cambio climático silencia las pruebas que lo refutan

El interés económico en el mito de la influencia antropogénica sobre el cambio climático silencia las pruebas que lo refutan: "El "Calentamiento Global" no es un evento antropogénico, sino un ciclo natural relacionado con la energía cósmica solar e intergaláctica, no con un Efecto de Invernadero alterado".

http://elcolomimissatger.blogspot.com/2011/08/el-interes-economico-en-el-mito-de-la.html

La reforma de la llei electoral, en el cas del vot exterior, també es confirma com un autèntic desastre

Segons les dades fetes públiques per la Junta Electoral Central únicament 73.361 electors dels 1.482.768 inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) al conjunt de l'Estat espanyol van votar en les eleccions generals celebrades el passat 20-N. Això representa una participació de tan sols el 4,94% comparat amb el 31,7% a les eleccions generals de 2008. Pel que fa als resultats, el PSOE ha guanyat les eleccions entre els residents a l'exterior amb 28.004 vots (39,2%) per davant dels 27.615 del PP (38,6%), 4.872 d'IU (6,8%) i 3.195 d'UPyD (4,5%). El PSOE va guanyar a 38 províncies, el PP en 13 i Amaiur en una. A Catalunya el PSC ha guanyat a les quatre províncies amb 1.927 vots (32,35%) per davant de CiU (25,2%) i del PP (17,7%).

En el cas de Catalunya únicament 5.957 electors, dels 143.680 amb dret a fer-ho, van aconseguir emetre un vot vàlid. Això representa una participació del 4,14% comparat amb els 31.658 vots vàlids (27,8% de participació) a les eleccions generals de 2008 o els 25.976 vots vàlids (25,4% de participació a les de 2004).

Es a dir que o bé entre els electors catalans i espanyols residents a l'exterior s'ha produït un sobtat rampell abstencionista de proporcions bíbliques o bé la reforma de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) adoptada al Congrés dels Diputats el passat mes de desembre de 2010, introduint noves modalitats pel vot exterior, ha estat un autèntic desastre.

Atès que la participació electoral dels votants a l'exterior ha seguit sempre patrons similars als del vot a l'Estat i no hi ha cap raó política particular que justifiqui una caiguda del 27% en la participació, la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) es permet recordar les conclusions de l'informe que el mateix Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación (MAEC) espanyol va fer el passat mes d'agost de 2011, analitzant la caiguda de la participació a les autonòmiques del 22 de maig que ja augurava el que passaria al novembre.

Les conclusions principals que exposava l'informe del MAEC són que “és necessari” reformar novament la LOREG i que el denominat 'voto rogado' que implica que el votant de l'exterior ha de rebre primer una 'invitació a votar' a la que ha que respondre favorablement dins d'un termini fixat ha estat “un obstacle” per a la participació dels espanyols residents a l'exterior en les passades eleccions autonòmiques del mes de maig. Considera que aquesta modificació ha suposat “la paràlisi” del vot dels emigrants i que: "en los comicios del 22 de mayo, la participación de los ciudadanos de la emigración se quedó en un mísero 3,68%, frente al 24,6% de la anterior cita con las urnas" i conclou que el nou procediment de votació “ha supuesto un descenso significativo de la participación”.

L'informe del MAEC relaciona clarament la obligatorietat de sol·licitar prèviament el vot per a poder votar -és a dir, el 'voto rogado'- amb el desastre en el percentatge de participació, a les autonòmiques en 13 comunitats.

L'informe reconeix també que hi havia un enorme desconeixement per part dels electors sobre el nou sistema de votació, degut a la falta d'informació i a la dificultat que suposaven els múltiples documents a utilitzar per a poder votar (sobres diferents per la Junta Electoral, el Consolat, el vot o las certificacions del Cens, les fotocòpies del DNI o del passaport per a acreditar d'identitat de l'elector, etc.). L'informe concreta que es van produir incidències en un 20% o un 30% dels vots a causa d'aquests requisits.

El MAEC confirma també que molts vots van arribar fora de termini atès el poc marge de temps per compliment de requisits i que molts votants es van quedar sense participar pels retards en els enviaments per part dels serveis de correus dels diferents països d'acollida amb la documentació i les paperetes de vot. Cita el “cas extrem” de Veneçuela, on només es van rebre vuit vots d'un total de més de 87.000 emigrants.

Així doncs exactament el mateix que ja va passar al mes de maig, i que el MAEC descrivia molt bé, ha tornat a succeir el mes de novembre sense que ni des del Govern espanyol, que es va limitar a constatar el problema i a fer una minsa campanya per TVE-Internacional, ni des de cap de les forces polítiques que van donar suport a la reforma electoral semblés entendre's el greu dèficit democràtic que s'havia creat al deixar un milió i mig de ciutadans sense la possibilitat d'exercir, en condicions, el seu dret de vot.

Una altra dada que crida l'atenció és el fet que només el 53% de las sol·licituds prèvies cursades es van poder convertir en vots efectius. Dels 1.482.768 electors inscrits en el CERA van sol·licitar el vot 138.031, el que representa el 9,3 % del total, però d'aquests només van rebre la documentació a temps i van poder votar 73.361.

En el cas de Catalunya 13.801 electors van poder sol·licitar el vot (el 9,59%) i només 5.957 el van poder exercir efectivament. Es a dir que el 53% de sol·licituds de vot no es van poder exercir fos per insuficiències per part de la mateixes Juntes Electorals Provincials, que es van veure confrontades a un gran retard en la impressió de les paperetes al haver-hi impugnacions de candidatures que es van resoldre per part del Tribunal Constitucional amb molt de retard (cas de Barcelona), o a grans retards de tramesa per part dels Correus espanyols o de distribució per part dels serveis de correus d'alguns països.

El que és evident és que quan el sistema es mostra com un autèntic desastre dos cops consecutius, maig i novembre 2011, aquest sistema no serveix. Des de la FIEC continuarem insistint prop de totes les forces parlamentàries en la necessitat d'una nova reforma de la LOREG que suprimeixi el 'voto rogado', activi mecanismes de vot electrònic, asseguri la possibilitat de votar fins el mateix dia de la convocatòria electoral a Espanya, mantingui el vot por correu i en urna als consolats, agilitant els tràmits per tal que cap ciutadà que desitgi votar no es quedi sense poder fer-ho i, finalment, iniciar una reflexió sobre la possibilitat de crear vàries circumscripcions electorals a l'exterior.

Així ho varem fer en la compareixença de la FIEC davant la Comissió d'Acció Exterior i Unió Europea del Parlament de Catalunya el passat dia 10 de novembre (veure http://www.parlament.catcanal-parlament/videos?p_cp1=1676292&p;_cp2=tot&p;_cp3=2&p;_cp22=cerca) on ja vàrem, malauradament, anticipar el que estava a punt de succeir amb el vot exterior i així ho continuarem fent davant els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats un cop es constitueixi el nou Congrés.

Distribució dels vots


Atès el ridícul nivell de participació els resultats del vot exterior valen el que valen. Pel que fa als resultats, el PSOE ha guanyat les eleccions entre els residents espanyols a l'exterior amb 28.004 vots (39,2%) per davant dels 27.615 del PP (38,6%), 4.872 d'IU (6,8%) i 3.195 d'UPyD (4,5%). El PSOE va guanyar a 38 províncies, el PP en 13 i Amaiur en una. A Catalunya el PSC ha guanyat a les quatre províncies amb 1.927 vots (32,35%) per davant de CiU (25,2%) i del PP (17,7%).

Més de 5,6 milions de pensionistes perden un altre 2,9% de poder adquisitiu el 2011

Segons ha publicat avui l'INE, l'IPC va tornar a frenar el seu ritme d'avanç al novembre en una dècima fins al 2,9% enfront del mateix període de 2010, tal com reflecteix l'indicador avançat de l'oficina estadística. A més, com la dada de novembre és el que s'usa per actualitzar les pensions, cosa que aquest any no tindran els 5,4 milions de pensionistes afectats per la congelació de les seves prestacions aprovada pel Govern per reduir el dèficit, ja es pot saber quina ha estat la seva pèrdua de poder adquisitiu: 2,9% a sumar al perdut en anys anteriors. Mentrestant, el govern dels corruptes tira de caixa i es reparteix el robat.

Per contra, ja que aquesta mesura aprovada per reduir el dèficit no afecta els beneficiaris de pensions mínimes o no contributives, el Govern es gastarà 855.570.000 d'euros per corregir la desviació en l'IPC registrada al llarg de 2011. Aquestes prestacions van pujar un 1% el gener passat en línia amb l'objectiu d'inflació del Govern, una xifra que s'ha vist superada en 1,9 punts percentuals per l'evolució real dels preus entre novembre de 2010 i novembre de 2011, encara que aquest dada està pendent de confirmació en tractar encara d'un avançament.

La compensació, segons explica el Ministeri de Treball en una nota en què recorda que no afecta les pensions que hagin estat reconegudes al llarg de 2011, s'abonarà en una paga al gener que suposarà un desemborsament de 441.690.000 d'euros i es consolidarà en la seva nòmina del pròxim exercici, la qual cosa significarà altres 414.180.000.

Les corts valencianes, sense diners per pagar la nòmina dels diputats

Les corts valencianes s'han quedat sense liquiditat i ja no té prou diners per pagar les nòmines ni les pagues extra de Nadal dels diputats ni dels funcionaris que hi treballen, que suposen un 1.600.000 euros. Fins ara, les corts -en mans dels lladres del PP- feien ús del superàvit dels anys anteriors, però en una reunió recent es va prioritzar el pagament a petits proveïdors, que no cobraven des del mes de juliol, i es va aprovar de pagar mig milió d'euros pendents des del mes de juny passat. Foto: El feixista expresident de les Corts Julio de España.

La Generalitat, a més, ha congelat les aportacions pressupostàries a la cambra, per prioritzar també els pagaments endarrerits a proveïdors. Avui la mesa de la corts es reuneix per mirar de trobar-hi una solució.

Els últims anys la màfia del PP va destinar uns quants milions d'euros del pressupost de les Corts a comprar edificis i a construir la nova seu de grups parlamentaris, amb una despesa superior als onze milions d'euros. I durant la legislatura en què Julio de España n'era el president, es van destinar 3,6 milions a una nova sala de premsa i 1,8 milions a una luxosa cafeteria.

Julio de España (a la foto) es va dedicar a regalar als seus amics diputats -amb diners públics per suposat- televisions de plasma, càmeres de vídeo d'alta qualitat i tota mena d'excesos dels que el PP considera normals, acostumat a l'impunitat de la seva corrupció, cada Nadal.

Amb els superàvits d'anys anteriors s'havia anat pagant la llum, l'aigua i la despesa corrent, incloent la nòmina dels noranta-nou diputats i la dels cent cinquanta treballadors. Però a final de juliol es va deixar de pagar els proiveïdors i la Generalitat del PP deu més de 26 milions a les corts.

Detenen a un altre militant neonazi a Turíngia

Prossegueix la investigació sobre activitats neonazis a Alemanya. Unitats especials de la policia alemanya van detenir a un quart sospitós de col · laboració amb la cèl·lula neonazi a la qual s'atribueixen diez assassinats, diversos robatoris i almenys un atemptat, ha informat avui la Fiscalia General a Karlsruhe. Es tracta d'un home de 36 anys que va ser arrestat a la ciutat de Jena, situada en l'estat germànic-oriental de Turíngia, on es va fundar el grup terrorista "Moviment clandestí nacionalsocialista", destapat aquest mes a Zwickau.

Segons es va informar avui, les autoritats alemanyes van registrar fa una setmana l'habitatge del sospitós, Ralf Wohlleben, que fins llavors havia negat qualsevol tipus de col·laboració amb el grup d'ultradreta considerat autor dels assassinats de vuit turcs, un grec i una dona policia entre 2000 i 2007.

El detingut, que serà interrogat avui mateix per la Fiscalia de Karlsruhe, va ser dirigent durant anys del Partit Nacional Democràtic d'Alemanya (NPD), que la cancellera Angela Merkel i altres formacions polítiques volen il·legalitzar. Va entrar en el partit neonazi el 1999, només un any després que el trio desaparegués fins aquest mes.

Segons portaveus de la Fiscalia, és "altament sospitós" d'haver cooperat amb els terroristes. Concretament, se l'acusa de complicitat en sis assassinats i d'intent d'homicidi.

Pel que sembla, entre 2001 i 2002 va proporcionar almenys una arma i munició al trio de Zwickau. A més, els va posar en contacte amb el col·laborador Holger G., recentment detingut.

La Fiscalia alemanya creu que Wohlleben era des de 1995 un dels radicals més actius de l'extrema dreta a Turíngia. I que des de principis d'aquesta dècada, va mantenir contacte directe amb el trio neonazi.

L'Oficina de Protecció de la Constitució de Turíngia, un òrgan dependent del Ministeri de l'Interior que fa les funcions de servei secret, li seguia la pista des de feia temps.

La trama es va destapar a principis de mes quan els neonazis Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt van aparèixer morts en una caravana incendiada. La seva companya, Beate Zschäpe, va volar pels aires poc després la casa que compartien els tres en Zwickau i es va lliurar a la policia.

En la caravana i en l'habitatge van aparèixer proves dels deu crims que seguien sense resoldre fins ara.

Avui entra en servei el radar d'alerta de Kaliningrad

El radar d'alerta ràpida de les Tropes Aeroespacials de Rússia a Kaliningrad entra en servei operacional avui, han informat fonts de la cartera de Defensa russa: "El radar d'alerta primerenca 'Voronezh-DM' entrarà en servei operacional el 29 de novembre", va dir un representant del ministeri de Defensa rus, que va especificar que durant el 2011 el radar es trobava en proves. Les Tropes Aeroespacials, que inclouen el sistema antiaeri, de defensa antimíssils, d'alerta sobre atacs de míssils i de control de l'espai, entraran en servei operacional a partir de l'1 de desembre.

Ha afegit que durant aquest període els militars van assimilar els equips moderns amb què està dotat el radar que treball sense interrupcions, i que els dos primers radars "Voronezh" ja es troben en proves a Lestuji (província de Leningrad) i Armavire (territori de Krasnodar).

El radar "Voronezh" té un camp d'acció de 6.000 quilòmetres. És capaç de rebre i transmetre informació sobre un atac amb míssils al comandament militar i de l'Estat. També processa informació necessària per al sistema de defensa antimíssils de la ciutat de Moscou.

La setmana passada el comandant de les Tropes Espacials de Rússia, tinent general Oleg Ostapenko va declarar que Rússia podrà controlar els míssils llançats des de l'Atlàntic Nord i el sistema de l'escut antimíssils europeu mitjançant el seu nou radar a la província de Kaliningrad, enclavament rus al Bàltic, entre Lituània i Polònia.

Per la seva banda, Medvédev va anunciar dimecres passat que Rússia planeja posar en servei radars d'alerta ràpida a Kaliningrad, a prop de les fronteres amb Polònia i Lituània que són països membres de l'OTAN, així com reforçar la defensa aeroespacial de l'arsenal estratègic nuclear, en ressposta a l'escut de míssils que l'OTAN desplega contra Rússia.

Almenys 25 mercenaris de l'OTAN ferits en xocs contra ciutadans serbis del Kosovo ocupat per la màfia albanesa

Almenys 25 mercenaris de les forces feixistes de l'OTAN a Kosovo (KFOR) van resultar ferits en enfrontaments contra els serbis kosovars al nord de la regió. Ahir, dilluns, els militars de la KFOR van intentar desmantellar una barricada a la carretera entre les ciutats de Kosovska Mitrovica i Zubin Potok, instal·lada per serbis kosovars en protesta contra la política de les màfies de narcotraficants i assassins albaneses de Pristina, finançades per l'OTAN.

Per dispersar els defensors de la barricada dels feixistes van emprar gas lacrimogen i canons d'aigua, mentre que els serbis van respondre amb còctels Molotov i pedres, segons la premsa.

Els enfrontaments van provocar 25 soldats ferits, entre ells mercenaris d'Austràlia i Alemanya. La màfia de Hashim Thaci, acusat per l'ONU mateixa d'assassinats i venda d'òrgans de serbis, a més de narcotràfic i tràfic d'armes, va proclamar la independència de Kosovo de manera unilateral el febrer de 2008, amb el suport del feixisme internacional dels EUA i l'OTAN. Rússia, la Xina o l'Índia, van rebutjar reconèixer la 'independència' de Kosovo, que és l'Astúries de Sèrbia.

Izquierda Unida redobla la petició de transparència a la Casa Reial

"Iñaki Urdangarin cada vegada apareix com més presumpte culpable". Cayo Lara va expressar ahir dilluns la convicció creixent en el si de l'esquerra minoritària que l'escàndol que envolta el gendre del monarca s'engrandeix cada dia i que cada dia urgeix més una explicació per part de la Casa del Rei. Aclariment que, de moment, segueix sense arribar. A la nova petició de comptes a la Corona i al duc de Palma es va sumar una altra vella reclamació que tornarà a ser present en la nova legislatura: la transparència de les finances de la monarquia.

L'Agència Tributària ha destapat les operacions fosques de Urdangarin en un informe de 148 pàgines que ja ha remès al jutge del cas Palma Arena, José Castro. El document dóna suport a la afirmació del magistrat de com el duc president de l'Institut Nóos fins al juny de 2006 i el ja imputat Diego Torres seu soci i el seu successor en la presidència de l'entitat van ordir una trama empresarial per "apoderar-se" de fons públics. Però Hisenda també descobreix que el segon objectiu de Urdangarin i del seu cercle era pagar menys impostos.

El segon objectiu de Urdangarin era pagar menys impostos


El líder federal d'Esquerra Unida, va mantenir prudent seus arguments esgrimits en la campanya electoral, quan es va estrènyer el setge sobre el gendre del cap de l'Estat. "La Justícia ha de ser eficaç i àgil. Si l'ha fet, que la pagui i pagui com qualsevol altre ciutadà sense cap tipus de distinció ni privilegi", va assegurar, preguntat en roda de premsa.

El subratllat que s'ha de complir la premissa que la Justícia ha de ser igual per a tots no és intranscendent. L'esquerra minoritària tem que els tribunals transigeixin a favor del duc de Palma precisament per ser qui és. Davant el cúmul cada vegada més gran d'indicis de delicte, "és evident que se li acabarà imputant, perquè el contrari seria estrany", va deixar anar en declaracions a aquest diari Gaspar Llamazares, parlamentari electe d'IU per Astúries.

Ni pressions ni autocensura

Joan Tardà, diputat d'ERC, va exigir a la Casa Reial i al propi Joan Carles I que s'abstinguin de "pressionar" a la Justícia. "Tenim totes les raons per desconfiar de la Corona vista la seva història recent de ocultacions i opacitats" i que la Justícia, al seu torn, eviti "autocensurar". Tot això "respectant al màxim la presumpció d'innocència".

"Tenim totes les raons per desconfiar de la Corona vista la seva història recent de ocultacions i opacitats" Joan Baldoví, diputat electe per Compromís, també va reclamar als tribunals que apliqui l'aristòcrata el mateix tracte que a la resta de ciutadans, que "aclareixin tot i actuïn de forma ràpida". "La Justícia ha d'anar fins al final. No hi pot haver res intocable", ha afegit Laia Ortiz, portaveu d'ICV i pròxima diputada al Congrés. Criteri convergent amb el de Francisco Jorquera, del BNG: que hi hagi "màxima celeritat", i que "tot el pes de la llei" caigui sobre Urdangarin. En la causa s'investiguen, per ara, els presumptes il·lícits de malversació, prevaricació i frau.

La indignació creix a mesura que la Casa del Rei s'atrinxera en el seu silenci. Dilluns, Público va tornar a requerir a la Prefectura de l'Estat un pronunciament exprés. Impossible. Un portaveu de la Zarzuela va insistir que ja el duc va anunciar que defensarà la seva "honorabilitat i innocència", i en què estan transcendint dades "encara en mans del jutge i de la Fiscalia" que la Corona "no coneix". El portaveu va recordar que el marit de la infanta Cristina va cedir la presidència de Nóos el juny de 2006. No obstant això, segons l'Agència Tributària, el gendre del rei va seguir figurant com autoritzat en un compte bancari milionària de l'ONG el 2007 i 2008.

"Ja està trigant la Casa Reial a sortir al pas. El seu silenci atorga. Quin missatge farà el rei el 24 de desembre? Què va a dir als espanyols que estan fent sacrificis amb un escàndol com aquest? Cal tenir autoritat", ha afegit Llamazares, que, com la portaveu d'ICV entreveu, a més de la presumpta malversació i frau, "tràfic d'influències", ja que el duc consort es va valer de la seva posició en la família reial.

Llamazares, Ortiz, Tardà, Jorquera i Baldoví demandar de nou "transparència plena" a la Corona, més ara i més després de les protestes del 15-M. Van anunciar iniciatives parlamentàries per quan es constitueixin les Corts i el Govern del PP. Els portaveus van adduir que si la Casa Reial no cedeix i s'obre, perdrà encara més "credibilitat i legitimitat". I van coincidir que aquest episodi minvarà la solidesa de la monarquia. "A mesura que cau en el més miserable del sistema, en la corrupció, la Corona es dinamita a si mateixa", va afirmar Tardà.

Però l'esquerra no només exigeix ​​transparència. Els cinc diputats d'IU a les Corts Valencianes -el valencià Francisco Camps va pagar a Nóos 3,5 milions i el balear Jaume Matas, altres 2,3- van remetre una carta a Urdangarin i li van demanar que torni els fons públics "que li van ser atorgats "i" col·labori amb la Justícia aportant tota la documentació que se li requereixi.

PSOE i PP, contactats per aquest diari, van preferir no avaluar els avenços de la investigació del cas.

Vilassar: El PSC denuncia la corrupció de canal Maresme, al servei descarat de CiU

L’Agrupació Local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Vilassar de Mar portarà al Ple del proper 1 de desembre la seva “preocupació” per la transferència de recursos econòmics de l’Ajuntament de CiU dirigits cap a Canal Català Maresme TV, a través d’un “contracte de publicitat“. Segons les dades facilitades per la formació socialista, aquests recursos públics en concepte de publicitat institucional ascendeixen a uns 80.000 euros, entre els anys 2008 i 2010. Un responsable del canal expressa desvergonyida i textualment als alcaldes de CiU de la comarca que “som la televisió que sempre ha fet costat a CiU; com a prova, l’entrevista que hem fet al diputat Josep Sánchez Llibre amb deu repeticions al llarg de la setmana”. Foto: Un altre colecció de corruptes xupòpters de CiU.

Correu electrònic

Aquesta iniciativa del PSC de Vilassar de Mar té el seu origen en un correu electrònic publicat al bloc del periodista Saül Gordillo, on un responsable de l’esmentat canal expressa textualment a alcaldes de CiU de la comarca que “som la televisió que sempre ha fet costat a CiU; com a prova, l’entrevista que hem fet al diputat Josep Sánchez Llibre amb deu repeticions al llarg de la setmana”.

Transnistria ofereix col·laboració a Rússia per l'escut antimíssils

Transnistria està disposada a col·laborar amb Rússia en l'assumpte de l'escut antimíssils que els Estats Units i l'OTAN pretenen desplegar a Europa, va declarar la vigília el titular d'Exteriors de la república s'autoproclama, Vladímir Yastrebchak: "Reafirmem que en cas d'una petició al respecte i interès per part de Rússia, Transnistria està disposada a estudiar una possible col·laboració perquè la seguretat russa, també davant l'escut antimíssils, es garanteixi amb la participació del nostre país", va assenyalar el canceller durant una reunió amb el president transnistrià, Igor Smirnov.

Durant l'entrevista entre tots dos, Yastrebchak informar Smirnov sobre el seu recent viatge a Moscou, on es va fer la proposta.

Rússia i l'OTAN van acordar cooperar en el projecte de l'escut antimíssils a Europa durant la cimera de Lisboa celebrada el novembre de 2010. No obstant això, les negociacions es van veure estancades per falta de garanties jurídiques per part dels EUA que aquest sistema no apuntarà contra el potencial estratègic de Rússia.

Després de la reunió amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, a Honolulu (Hawaii) el passat 12 de novembre, el president de Rússia, Dmitri Medvédev, va declarar que Moscou i Washington difereixen considerablement en les seves postures i per tant hauran de continuar amb les consultes.

La setmana passada, el líder rus va anunciar en un discurs especial dedicat al tema que Rússia respondrà davant l'escut antimíssils dels EUA a Europa amb un conjunt de mesures contundents, com el desplegament del sistema de míssils Iskander a la província de Kaliningrad, enclavament rus entre Lituània i Polònia.

Cas Colònia Dignitat: Per què no es va protegir a les víctimes?

Una 'inexplicable' cadena d'omissions hauria permès a la jerarquia de la secta cometre una sèrie de crims per 50 anys. Així ho assegura un grup de 150 víctimes que exigeix ​​una milionària reparació a Xile i Alemanya, responsables demostrats i coneixedors dels fets. L'advocat Winfried Hempel va néixer i va viure fins als 20 anys a Colònia Dignitat. En aquest enclavament alemany al sud de Xile, avui conegut com Villa Baviera, el "infermer" Paul Schäfer -un de tants nazis repartits per occident i protegits per la CIA i els governs "democràtics"- va liderar una secta que li va permetre abusar de menors i cometre nombrosos crims durant mig segle. Foto: Villa Baviera al sud de la capital xilena.

Hempel, avui de 34 anys, va sortir el 1997 de Colònia Dignitat-gràcies a les primeres reformes després de la fuga de Schäfer-i va decidir convertir-se en advocat. "Jo vaig poder refer la meva vida", comenta. Avui està a Alemanya en un viatge de 40 dies recorrent diferents ciutats, per tal de contactar amb els més de 70 ex colons que es van traslladar a aquest país. Juntament amb els que segueixen a Xile, formen un grup d'unes 150 víctimes, d'entre 35 i 80 anys, que demandaran a aquests estats a la recerca d'una reparació econòmica pels danys soferts.

Reconeix que la demanda per la via judicial pot prendre alguns anys, però no descarta la possibilitat que l'Estat alemany reconegui a les víctimes amb una llei de reparació, que es resol molt més ràpid.

A Bremen, Deutsche Welle va conversar amb Winfried Hempel sobre aquesta acció judicial.

Què es busca amb aquesta demanda?

Atès que estem a punt de presenciar condemnes als principals inculpats de la jerarquia de Colònia Dignitat, el que correspon ara és lliurar una reparació a les víctimes que estan a Villa Baviera, en altres llocs de Xile i també a Alemanya. Aquesta és la primera acció civil, totes les anteriors són penals.

En què es basen per demanar aquesta reparació?

En la teoria dels tres anells. El colon estava atrapat primer en el sistema pervers de Paul Schäfer i el seu seguici. Qui aconseguís salvar aquest anell, s'enfrontava un segon anell que és el xilè i els 400 quilòmetres per arribar des Parral a la Santiago, literalment territori enemic per als que viatjaven sense papers, sense dominar l'idioma, sense diners i en temps del govern militar, que col · laborava amb Colònia Dignitat. Si ho trobaven l'enviaven de tornada. El tercer anell era l'ambaixada alemanya, on si el fugat aconseguia arribar, el tornaven a la Colònia.

Quins antecedents tenen?

Estem analitzant tones de correspondència diplomàtica i documents de la Fiscalia de Bonn, i es pot veure que l'ambaixada alemanya a Xile, des dels anys 60 estava en perfecte coneixement del que passava a Colònia Dignitat. Estem revisant institució per institució: l'Ambaixada, la Fiscalia de Bonn, la BKA (Bundeskriminalamt, policia federal criminal alemanya) i cada un dels funcionaris que tenien coneixement d'un fet il · lícit que es cometia contra un ciutadà alemany a l'estranger.

Quina és la seva responsabilitat?

Cada vegada que un empleat públic va estar en coneixement d'un fet il · lícit, tenia l'obligació de denunciar-ho. Ningú s'explica com no van fer res. Tenien dues obligacions: perseguir els autors i protegir a les víctimes. Res justifica que no protegissin a les víctimes.

De què acusen als estats específicament?

En el cas de Xile, hi ha faltes per acció i omissió i en el d'Alemanya, per omissions. Les seves autoritats havien d'haver despatxat una ordre d'arrest contra Paul Schäfer, que va fugir d'Alemanya el 1961 havent-hi una denúncia per abús sexual en contra, i en canvi el Ministeri de la Infància li va donar una carta de recomanació perquè instal · lés la seva organització a Xile. No només són casos d'abús sexual, també d'esclavitud, medicació forçada, electroshock, treball infantil ... I si això s'estén sota els nassos de la policia, de la Inspecció del Treball, naturalment que hi ha una obligació de l'estat.

A Xile l'Estat va arribar tard, quan el mal ja estava fet. En el cas dels 33 miners atrapats, que igualment tenen tot el dret a demanar, l'Estat va arribar al dia següent, però a Colònia Dignitat va demorar 50 anys.

Estava en mans d'Alemanya fer alguna cosa?

Si l'Estat alemany diu que no podia fer res, vol dir que avui qualsevol pedòfil pot dur-se a 300 persones a un poble en un altre continent, llevar el seu passaport, esclavitzar i tancar. Jo faig una analogia amb el tràfic de blanques. A aquestes persones se les va enganyar, els van treure els documents, els diners, no coneixien l'idioma i estaven tancats en un lloc aïllat.

L'advocat Winfried Hempel, ex colon de Dignitat, és a Alemanya preparant la demanda a favor de les víctimas.El advocat Winfried Hempel, ex colon de Dignitat, és a Alemanya preparant la demanda a favor de les víctimes. Quin és la finalitat de aquesta acció judicial?

Té un cap moralista, que es reconegui la culpabilitat per omissió de l'Estat alemany, i en segon lloc, que se li doni una reparació a les víctimes pel dany que van patir. A Xile es seguirà un procés paral · lel. El vincle de responsabilitat de l'Estat xilè és molt més directe, però l'Estat alemany, en vista a la història que té, hauria de tenir majors orelles i sensibilitat davant d'un drama quotidià que està entre nosaltres.

Com es fixa la indemnització?

Per acreditar el dany s'ha de fer una avaluació psicològica i física de cada ex colon. La suma dependrà del dany que va patir cada víctima i per quants anys. Volem fixar una taula raonable, però creiem que una suma aproximat per a cada un és d'un milió d'euros, amb la finalitat que puguin refer les seves vides.

Les víctimes no poden esperar

Com viuen avui aquestes persones a Alemanya?

Hi ha diferents casos. Alguns van sortir joves i van refer la seva vida. Altres estan en la mitjana edat i no poden pensionable perquè mai van rebre cap sou. Viuen de la seguretat social, amb el mínim. Alguns estan físicament completament desfets, als 50 anys no es poden moure. Psicològicament, la majoria és gent trauma. Perceben la realitat en gran part amb el lent de la seva experiència, en la paranoia absoluta, des de l'aïllament total a alguns que s'adhereixen a grups religiosos semblants a Colònia Dignitat.

Quina ha estat la reacció de les víctimes davant d'aquesta acció judicial?

Hi ha algunes persones molt indignades per tot el que ha passat, que estan molt agraïdes per això i altra gent més reticent. No volen ser exposats.

Els actuals dirigents de Villa Baviera no estan d'acord amb aquesta demanda ¿han adherit alguns dels residents?

Uns 30 ja van signar el mandat per aquesta demanda, però ho van fer en completa reserva. Els que estan dins no donen la seva identitat perquè els criticarien, tenen por a la sanció social a Villa Baviera.

Què significa per a vostè encapçalar aquesta acció?

És un pes terrible i una responsabilitat enorme. És gairebé quixotesc. Jo vaig considerar aquesta, que és una gegantina empresa, com l'única possible per trobar resposta en un termini raonable. Les víctimes no poden esperar.

Quan presentaran la demanda a Alemanya i com seran representats en aquest país?

Esperem fer-ho dins dels propers mesos. Estem en converses amb una oficina d'advocats de Berlín.