dissabte, 29 de juny de 2013

El PP d'Inca aprovà la privatització de l'aigua sota sospita de corrupció

L'Ajuntament d'Inca ha aprovat la privatització de la gestió de l'aigua que fins ara era municipal. En el ple d'ahir, els regidors del PP imposaren el plec de condicions que haurà de regir el concurs públic per seleccionar l'empresa que s'encarregarà de la gestió del servei. Les condicions deixen fora de joc les empreses distribuïdores d'aigua de capital illenc.

Una de les clàusules del contracte estableix que les empreses interessades en la gestió de l'aigua i del clavegueram d'Inca hauran de demostrar almenys tres anys d'experiència "executant un contracte de la mateixa naturalesa en poblacions de 20.000 habitants o més", o bé hauran de ser empreses que facturin més de 750.000 metres cúbics d'aigua anuals. En aquest sentit, el batlle, Rafel Torres (PP), explicà durant el ple que des del govern municipal "s'aposta perquè les empreses que optin a gestionar el servei tinguin reconeguda la capacitat necessària per fer-ho".

El fet és que aquests condicionants deixen fora de joc les empreses distribuïdores d'aigua de capital illenc. Amb les restriccions derivades d'aquesta clàusula, de les empreses que operen a Balears només podrien optar a la gestió de l'aigua d'Inca la Sociedad Regional de Abastecimiento de Agua SA (Sorea), que depèn del grup empresarial Aguas de Barcelona SA (Agbar), i l'empresa Aqualia Gestión Integral del Agua SA, que està vinculada a la multinacional Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).

De fet, tant Emaya, que depèn de l'Ajuntament de Palma, com l'empresa Calvià 2.000, que depèn del de Calvià, compleixen aquestes condicions, però s'entén que tenen restringit l'àmbit d'actuació als respectius municipis. També podria optar a distribuir l'aigua d'Inca Aguas Manacor SA, però l'empresa travessa una complicada situació que farà que deixi d'oferir el servei d'aigua a la ciutat a partir de la setmana que ve, quan aquest passarà a ser municipal.

Sospites

La clàusula que exigirà a les empreses experiència en poblacions de més de 20.000 habitants ha estat integrada en el plec de condicions a partir d'una al·legació presentada particularment per un enginyer. Aquest fet va aixecar les sospites dels grups de l'oposició pel que fa a la possible relació d'aquest particular amb empreses interessades en la gestió de l'aigua d'Inca.

Des de l'oposició també es remarcà que l'empresa Sorea "fa més de dos anys que controla la potabilitat dels pous municipals i durant aquest temps pot haver recopilat informació que ara els resulti injustament avantatjosa", explicà el regidor d'Independents per Inca, Àngel Garcia.

De fet, segons el mapa dels serveis de subministrament d'aigua publicat el maig de l'any passat per la Vicepresidència Econòmica del Govern balear, les empreses Aqualia i Sorea actuen a tots els municipis illencs de més de 20.000 habitants llevat dels de Calvià, Ciutadella, Manacor, Marratxí i Palma. En aquests municipis, el servei de l'aigua és de gestió pública o bé el donen diverses empreses locals que subministren aigua sense que arribin a atendre els 20.000 habitants estipulats.

Obama: "Coratge de Mandela és inspiració per al món"

Durant la seva visita fallida de propaganda per Àfrica i a Sud-àfrica aquest cap de setmana, on no s'ha pogut fer la desitjada foto amb el lluitador contra l'injustícia i pel comunisme Nelson Mandela, el president nord-americà, Barack Obama, ha dit que "la figura de l'expresident sud-africà Nelson Mandela és una inspiració per a ell mateix i tothom", el que no té res a veure amb els actes del capo de l'imperialisme genocida a l'Afganistan, Líbia, Síria, l'Iraq...

"El coratge moral de Madiba (el nom de clan de Mandela) i la transició històrica del seu país cap a la llibertat i la democràcia, són una inspiració personal per a mi i una inspiració per al món", va dir Obama. Mandela, va afegir, "va demostrar que és possible quan un poble lluita al costat pels seus drets." El que Nelson Mandela va demostrar és que el benestar d'un país és més important que el de qualsevol individu", ha afegit.

Obama, que va arribar ahir a Sud-àfrica en l'escala de la seva gira africana, no va visitar però el líder que va combatre el sistema del Apartheid, de 94 anys, que es troba a l'hospital de Pretòria, per exprés rebuig del líder comunista.

Cremes de banderes dels EUA i crits de 'imperialista' i 'assassí'


El president nord-americà Barack Obama va ser rebut aquest divendres a Sud-àfrica, amb una manifestació de protesta davant de l'ambaixada nord-americana a Pretòria. Els manifestants consideren a Obama "una desil · lusió", i afirmen que inclusivament Mandela pensa d'aquesta manera, pel que s'ha negat a rebre'l.

La concentració es va realitzar a metres de l'hospital de Pretòria, on està internat Nelson Mandela, que està en "condicions crítiques, però estables".

En els cartells dels contestataris es llegien frases com "Obama i Netanyahu esclavistes", i "Stop a la guerra sobre la llibertat de premsa".

Un gran grup va marxar per la carrer Francis Baard, cantant i corejant eslògans contra Obama. Un dels activistes, en un camió muntat amb un sistema de megafonia, va portar les cançons i consignes, va consignar la premsa sud-africana.

El grup es va reunir inicialment a l'estadi Caledonian abans d'emprendre la marxa. Algunes pancartes dels manifestants deien: "Obama, deixa de donar suport als dictadors a l'Àfrica"​​, "No ets benvingut aquí, segueix el camí" i "100 anys de genocidi a l'Iraq. Guerra a 100 països. Fora USA ". Un emblemàtic cartell d'un nen deia: "No, no pots espiar".

Una enorme foto d'Obama deia per sota: "l'assassí més gran del món, buscat".

Molts manifestants portaven samarretes i banderes vermelles, sobretot els de la Jove Lliga Comunista. També es van dur a terme cremes de banderes dels Estats Units com a mostra de rebuig a la potència imperialista.

Xina podria atacar Filipines en resposta a la "provocació" al Mar del Sud

Mitjans estatals xinesos van advertir dissabte a Filipines d'un contraatac si continua provocant a Beijing al Mar Meridional de la Xina, un dels punts més conflictius d'Àsia des del punt de vista militar. Les tensions van ressorgir després que Manila traslladés la setmana passada nous soldats i subministraments a un escull de corall en disputa, el que va provocar que Pequín titllés aquest gest de "ocupació il·legal" per part de la dictadura filipina.

Xina ha fet aquest advertiment mentre ministres de tots dos països assisteixen aquest dissabte a una reunió de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN, per les sigles en anglès) a Brunei, a la qual s'espera arribar a un acord per establir un codi de conducta jurídicament vinculant per manejar les accions marítimes a la zona en disputa.

La conflictivitat d'aquest mar radica que el que està en joc són els seus potencialment enormes reserves de petroli. Així mateix, pel Mar Meridional de la Xina passen diverses rutes de navegació i en ell es troben diverses zones de pesca.

Xina i Filipines estan immersos en una disputa territorial de dècades d'antiguitat sobre el Mar del Sud de la Xina. Les tensions van ressorgir després que Manila traslladés la setmana passada nous soldats i subministraments a un escull de corall en disputa, el que va provocar que Pequín titllés aquest gest de "ocupació il·legal" per part de la corrupta dictadura filipina.

El diari oficial del Partit Comunista xinès, 'People' s Daily', va publicar en un article que Filipines ha comès "set pecats" al Mar del Sud de la Xina. Entre aquests pecats destaca la "ocupació il·legal de les illes Spratly", i va acusar la dictadura de "internacionalitzar" el conflicte, i alhora ha assegurat que Filipines ha demanat el patrocini dels EUA., mentre l'ASEAN "s'ha convertit en el seu còmplice".

Per la seva banda, la colònia ianqui acusa la Xina també d'establir una "ocupació de facto" sobre diverses illes de l'esmentat mar.

Brzezinski: Aràbia Saudita i Qatar, aliats i gestors amb els EUA de la crisi siriana

L'exassessor de seguretat nacional de Jimmy Carter als EUA, Zbigniew Brzezinski, denuncià divendres que l'actual crisi a Síria, a més de pels Estats Units, ha estat orquestrada per l'Aràbia Saudita, Qatar i els seus aliats occidentals de l'OTAN.

Brzezinski va assegurar que l'origen real dels disturbis a Síria rau en la sequera que va començar a la zona a finals de 2011, a més d'afirmar que no entén per què el president nord-americà, Barack Obama, va anunciar de sobte que el mandatari sirià, Baixar al-Assad, s'ha d'anar.

L'exfuncionari del Govern nord-americà va criticar durament la política de l'Administració Obama per decidir enderrocar el mandatari sirià i donar suport als rebels.

A més, ha opinat que Obama, pel compromís contret amb el poble nord-americà, té el deure d'explicar els motius d'aquestes decisions.

Fa dues setmanes, Barack Obama va anunciar la seva decisió de proporcionar armes als grups terroristes a Síria, sent la primera vegada que el Govern dels Estats Units admetia obertament un suport directe a les bandes armades, moltes d'elles vinculades a Al-Qaida, com el davant del-Nusra.

Brzezinski, que va ser assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca sota el mandat de Jimmy Carter, i actual conseller i administrador al Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals, així com professor investigador a l'Escola d'Alts Estudis Internacionals de la Universitat Johns Hopkins (estat de de Maryland, al nord-est dels EUA, on és també professor d'Economia en Vienç Navarro), va advertir del perill que comporta armar els terroristes i va posar èmfasi en la necessitat de trobar una via pacífica a la crisi de Síria.

El jutge Silva a Twitter: "No es momento para sólo quejarse. Durante años atrás quizá sí; pero, ya es tarde para eso. Ahora toca despertar del mal sueño, y resolver"

"Assetjament institucional, depuracions encobertes i desmoralització general són els cavalls de batalla de l'Estat democràtic contemporani". "La resistència civil és un dret ciutadà (J. Rawls) i del funcionari compel·lit a obrar ignorant la deguda aplicació del dret". "En les 'purgues latents' es fabrica desviada i injustament la culpabilitat d'algú, per acovardir a la resta". Aquests són alguns dels missatges del jutge Elpidio Silva -apartat pel PP i la seva 'fiscalia' del cas Caja Madrid i l'empresonament del testaferro Blesa- a twitter (llistat de piulades del jutge en castellà): "Acoso institucional, depuraciones encubiertas y desmoralización general son los caballos de batalla del Estado democrático contemporáneo. Defender un Estado de Derecho "puramente formal" es la antesala de un Estado totalitario"...

El jutge que va ficar a la presó a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, al que després va haver de treure després d'un acte incendiari de l'Audiència Provincial de Madrid, pot presumir d'haver aconseguit en tot just un mes, més de 5.000 seguidors, encara que ell no es queda manco seguint a 897 persones, majoritàriament periodistes i polítics del PSOE i d'IU, encara que no falta algun del PP.

Els seus missatges no tenen desperdici i aquest Buscón no es resisteix a plasmar algun més. "La delinqüència econòmica organitzada és invisible, com el tèrmit, i corca qualsevol institució de l'Estat, fins laminar". I un altre més: "Saltar-se un semàfor és una simple infracció; fer-ho ebri, atropellant un vianant, és un delicte. No és diferent en el sector econòmic". I l'últim: "Tant de bo la justícia no sucumbeixi sota el seu nom".

Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 18 jun
En la primera no pudo ser... Esperemos que la Justicia consiga subirse a la segunda transición política, aunque sea en el furgón de cola

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
¿Para qué esta mediocridad... Acaso no son compatibles la democracia y el talento? ¿Por qué no sucede así en otras democracias?

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
El maldiciente es quien menos reconoce sus defectos. Pero, cuando la maledicencia es institucional tal ironía se torna en terror

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
La resistencia civil es un derecho del ciudadano (J. Rawls), y del funcionario compelido a obrar ignorando la debida aplicación del Derecho

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
Acoso institucional, depuraciones encubiertas y desmoralización general son los caballos de batalla del Estado democrático contemporáneo

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
En las "purgas latentes" se fabrica desviada y torticeramente la culpabilidad de alguien, para amedrentar al resto

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 17 jun
Defender un Estado de Derecho "puramente formal" es la antesala de un Estado totalitario

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 15 jun
La libertad de expresión es la clave de bóveda de la democracia. Pero, su ejercicio sesgado y degradante genera democracias septicémicas

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 12 jun
Cuando no es muy visible, el heraldo dice más de la grieta que sus dimensiones

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 12 jun
"Rhetorical power counts for a lot in law. Science... is influenced by metaphors. Why shouldn’t law be?" R. Posner. Illinois Appellate Court

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 11 jun
"... How many lambs might the stern wolf betray, if like a lamb he could his looks translate ..." (De un poeta inglés)

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 11 jun
El bienestar no es ideal cuando se posee... Pronto volverán los ideales

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 11 jun
Hoy muchos llaman verdad a sus escondrijos

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 11 jun
No es momento para sólo quejarse. Durante años atrás quizá sí; pero, ya es tarde para eso. Ahora toca despertar del mal sueño, y resolver

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
La creación de una "Zona Internacional de Cultura de Paz" armoniza con un Ejercito democrático, defensor de los derechos y libertades

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@LosadaPescador @_JuanAguilar_ Primordial: Las pruebas bajo garantías constitucionales. La opinión pública no quiere la condena de inocentes

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@_JuanAguilar_ Todas las Instituciones -máxime en esta crisis- deben ser muy sensibles a cuanto expresen los ciudadanos

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@JJQM101 @evacanizares En el origen, en la matriz de "el estado de naturaleza" el poder siempre perteneció y pertenece a todos.

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@idebarron @ValenciaPlaza por qué no quisieron escuchar a quienes lo veíamos llegar?

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@evacanizares los ciudadanos, si se lo proponen, siempre pueden recuperar el poder de las urnas... Otra cosa es que no les interese...

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@evacanizares la legitimación es la única energía que garantiza la existencia del poder político. Sin Justicia no hay legitimidad

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
Antes de cobrar por la Justicia, habría que mejorarla. No se puede cobrar peaje por una autopista si es un camino vecinal, a veces cortado

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
El diseño de la organización territorial supone el mayor derroche económico de España

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
Es imprescindible el "fair play" en nuestra vida pública, corporativa e institucional

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 9 jun
@EPEconomia @IMFNews @WSJ en absoluto es descartable un segundo rescate para España...

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Siendo profunda nuestra crisis económica, mayor quebranto sufre nuestro sistema educativo...

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Un país no puede vivir permanentemente en pura clave procesal

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
La delincuencia económica organizada es invisible, como la termita; y carcome cualquier Institución del Estado, hasta laminarla.

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Saltarse un semáforo es una simple infracción; hacerlo ebrio, atropellando a un peatón, es un delito. No es distinto en el sector económico.

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Para escribir novelas policiacas conviene saber cómo se dispara un revolver (Dashiell Hammett)

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Los procesos judiciales cumplen su función; pero, no bastan para resolver los problemas de fondo

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
#TodoEstabaBienHastaQue comenzó a especularse con títulos hipotecarios sobre riesgos mal gestionados

Elpidio José Silva P Elpidio José Silva P ‏@Elpidiojosilva 8 jun
Ojalá la justicia no sucumba bajo su nombre

L'oligarquia franquista de Catalunya, el frau fiscal i els seus jutges

Crisi? Qui va dir crisi? Serà per a la majoria treballadora, doncs la burgesia oligàrquica fa el que li dona la gana amb tanta arrogància com impunitat. A l'Espanya del franquisme i la corrupció institucional hi ha gent capaç de polir-se 1,5 milions d'euros a l'any en "despeses personals". I es queda curta aquesta apreciació. Així ho recull una querella de la fiscalia barcelonina contra Liliana Godia (foto), propietària de la Fundació Francisco Godia i representant d'una de les principals sagues oligàrquiques de la capital catalana. També els Carulla, propietaris d'Agrolimen, i a qui s'acusa d'evasió d'impostos de gairebé 12 milions d'euros.

"En el període 2007 a 2011, la querellada Liliana Godia es va servir de societats a ella vinculades-diu el text de la querella-per conciliar la gestió (sic) d'un nivell de vida traduït en elevats despeses personals (superiors a 1,5 milions d'euros anuals) amb la burla sistemàtica de la seva obligació de tributar per les rendes, amb què va poder sufragar aquestes despeses, rendes que procedien del seu capital mobiliari constituït, fonamentalment, per la seva participació directa en el capital de la societat BCN Godia SL (que li pertanyia íntegrament) i indirectament en el capital de les societats Doplette SL i Barcel Euro SL (que pertanyien al 100% i al 50% respectivament a BCN Godia)".

És cert que en temps de declaració de renda, les demandes per incompliment dels deures fiscals troben una opinió pública més sensibilitzada i alerta. I si en aquests temps es deixen caure noms importants, el ciutadà mitjà mira seguida de reüll per si la seva declaració davant Hisenda té alguna escletxa per la que li arribi el flagell fiscal.

Fa uns dies va ser l'ídol Lionel Messi, una persona jurídica que fins ara semblava haver estat per sobre del bé i del mal. Però va arribar Hisenda i li va ficar en un compromís en reclamar gairebé cinc milions d'euros que presumptament havia escamotejat en els exercicis 2007 a 2009. Immediatament, el futbolista va presentar una declaració complementària dels exercicis posteriors i va posar sobre la taula altres 10 milions per complir amb el seu deure en els dos següents exercicis. Tot això per evitar anar a judici i arriscar-se davant una possible sentència condemnatòria.

Amb la demanda contra Liliana Godia, però, el que toca és l'os d'una de les grans fortunes catalanes. L'empresària és una de les hereves de l'imperi que havia aixecat el seu pare, Francisco Godia. La Fiscalia acusa Liliana i el seu marit, Manuel Torreblanca, així com a Javier Amat (administrador d'algunes de les seves societats), d'un total de 14 presumptes delictes contra la Hisenda pública, per haver deixat d'ingressar 5,7 milions d'euros en concepte d'IRPF durant els anys 2007 a 2011, així com per un presumpte frau d'IVA de les societats BCN Godia i Barcel Euro, a més de dos delictes referits a l'impost sobre el patrimoni de Liliana Godia per un total de 2,1 milions d'euros.

Un raig de milions en despeses sumptuoses


El fiscal relata que la principal societat de Liliana li paga quotidianament totes les despeses "estrictament personals i familiars: despeses corresponents a l'ús dels immobles en què residia (amortització, manteniment, serveis, subministraments, etc); despeses relacionades amb l'ús de vehicles per a fins particulars; retribucions del xofer personal, despeses de viatges de caràcter particular que van incloure vols privats, lloguer d'embarcacions, estades en hotels..., i, en fi, despeses d'estricta índole personal de Liliana Godia, com adquisicions de joies, serveis d'entrenador personal, equips de gimnàstica, equips audiovisuals, catifes, clubs privats, floristeria...".

I el volum d'aquestes despeses espanta: van de 1,7 milions en 2.007-1,6 en 2008, passant per 1,7 el 2009, gairebé 2 milions en 2010 o prop de 800.000 euros el 2011. Les despeses de la seva residència a Baqueira Beret, la meca dels esquiadors d'elit, eren pagats per la societat Barcel Euro, que es feia càrrec, així mateix, del lísing d'un Mercedes S500, del lloguer d'avions privats, i de joies, viatges, roba, festes i farmàcia, entre d'altres despeses.

El 2011, Barcel Euro desemborsar més de 559.000 euros pels conceptes esmentats. I, finalment, Doplette sufragava les despeses vacances: lloguer de casa a Mallorca, lloguer d'un iot en període estival amb tripulació, un amarratge a Eivissa i un avió privat. Total, altres 410.093,06 euros. És el que el fiscal qualifica de "camuflatge comptable i tributari", a través del qual l'empresària deixava de tributar IRPF pels seus rendiments mobiliaris: "A més, les seves societats van poder aprimar la seva pròpia càrrega tributària per Impost sobre Societats i IVA", diu la querella.

El fisc posa així, contra les cordes a una de les més importants famílies de l'alta societat barcelonina. No és la primera vegada que l'Administració es fixa en els moviments dineraris de la saga: fa exactament quatre anys, la fiscalia anticorrupció va interposar una querella contra Camen Godia i Enrique Bañuelos (avui, el factòtum de l'Eurovegas català) per utilitzar presumptament informació privilegiada per comprar accions de Fadesa poc abans que aquesta companyia fos comprada per Fernando Martín. Godia i Bañuelos eren socis en Astroc, el primer gran escàndol del totxo.

En aquell moment, algunes fonts fins i tot van apuntar que qui havia comprat accions de Fadesa havia estat Liliana i no Carme, la sòcia de Bañuelos. I el mateix fiscal reconeixia que l'operació de compra s'havia fet a través de la societat G3T, propietària d'un paquet d'accions d'Astroc però pertanyent al grup BCN Godia, el cap visible és Liliana. Del que no hi havia dubte era que les dues societats compartien domicili social. Però, malgrat tot, els Godia van sortir airosos de la investigació i no hi va haver condemna perquè no es va poder demostrar que utilitzessin informació privilegiada comprant accions de Fadesa a l'espera que es revalorizasen després de la seva absorció per Martinsa.

Els Carulla

Però els Godia no és l'única família al punt de mira de l'Administració: l'Audiència de Barcelona va ordenar aquesta setmana la reobertura de la investigació contra una altra de les sagues il · lustres del panorama català: els Carulla, propietaris d'Agrolimen ia qui s'acusa d' evasió d'impostos (van deixar de pagar gairebé 12 milions d'euros) en el repartiment de la seva societat holding, mitjançant un complicat entramat de societats ubicades en paradisos fiscals.

El passat 2 de maig, el fiscal Francisco Bañeres va presentar un recurs contra l'arxiu de la causa que portava el jutjat d'instrucció número 4 i que no havia realitzat cap diligència en els últims mesos, tot i que ja al febrer l'audiència havia revocat l'arxiu i que va provocar que fins i tot la fiscalia acusés al jutge d'adoptar una actitud de "oberta insubordinació" per fer precisament el contrari del que li havia ordenat l'Audiència.

A l'abril, el titular del jutjat va tornar a arxivar el cas i el fiscal va apel·lar de nou a l'Audiència. "L'operació que va donar lloc a la generació de les quotes fiscals que considerem defraudades-diu el text del fiscal-va consistir resumidament en encobrir, mitjançant una cadena de negocis jurídics-en què van intervenir societats holandeses que també pertanyien als imputats-la distribució d'un dividend per import de 61,5 milions d'euros, el qual remansaba a l'actiu de Arborinvest [societat holding]. Els negocis jurídics emprats per ocultar el veritable sentit de l'operació igualment es van relacionar en el nostre anterior recurs i es troben perfectament descrits en els informes de l'Agència Tributària i, especialment, en l'informe final de 11 de febrer del corrent".

I prossegueix, criticant al jutge: "Si no ha aflorat cap dada ni criteri nou, de significació exculpatòria i que tingui certa entitat, repetir la decisió que ja va ser corregida per l'Audiència no és sinó una Taima emprada per ésser obstinat, sense fonament, sostenint una doctrina que va ser palmàriament rebutjada en un exercici d'inexplicable contumàcia". I més: sostenia que el jutge, "en una decisió a la qual no trobem una altra justificació que la del seu propi caprici, ha decidit sortejar el mandat inequívoc del Tribunal fent retrocedir a tots fins situar-nos al mes d'octubre passat [data en què arxivar la causa per primera vegada], com si es tractés d'un d'aquests jocs de taula en què et penalitzen amb tornar a la casella de sortida'".

Atenent aquestes consideracions, l'Audiència dóna una estirada d'orelles al jutge instructor i considera de nou que hi ha indicis racionals de frau, pel que ordena continuar amb el procediment i obrir judici oral, on es dilucidarà si existeix o no delicte perquè "la funció de l'instructor és valorar l'existència d'indicis i no dictar una resolució sobre el fons".

Caja Sur: una orgia de cures i bisbes pocavergonyes

L'Audiència Nacional i el Suprem han confirmat en les últimes setmanes les sancions de més de 3 milions d'euros imposades a Cajasur ia 38 dels seus "directius", tan incomkpetentes com corruptes al servei de la secta criminal catòlica. Els jutges rebutgen que ser sacerdots els eximeixi de responsabilitat pels seus robatoris, incompetències, actuació mafiosa i corrupció galopant. La major sanció, de 180.000 euros, és per a Santiago Gómez Sierra, antic vicari general de Còrdova i actualment bisbe auxiliar de Sevilla. Foto: El bisbe i expresident lladre i corrupte de Cajasur, Santiago Gómez Serra, a l'esquerra.

El descontrol i la imprudència, i no les virtuts cristianes, van presidir la gestió de l'entitat cordovesa Cajasur, sota l'òrbita de l'Església catòlica fins que l'any 2010 va haver de ser intervinguda per l'Estat i posteriorment venuda al BBK. Així ho reflecteixen les sentències dictades en les últimes setmanes per l'Audiència Nacional, que va confirmar multes de 2,5 milions d'euros a 38 exdirectius de la caixa, entre ells un bisbe, i pel Suprem, que va afegir una sanció de 600.000 euros per incompliment de la normativa de prevenció del blanqueig de capitals.

No només al Vaticà hi ha problemes amb les finances. L'Audiència Nacional ha ratificat aquest mes les sancions econòmiques que el Ministeri d'Economia va establir el gener de 2012 per expresidents i exdirectius de Cajasur, confirmant a la vegada la decisió del Banc d'Espanya.

Els jutges no donen rellevància a l'al·legada condició de sacerdots d'una desena dels recurrents -entre ells els expresidents Santiago Gómez Serra i Juan Moreno Gutérrez-, a l'entendre que això "no constitueix una circumstància eximent de la responsabilitat que van adquirir quan van acceptar fer-se càrrec dels llocs respectivament ocupats a Cajasur" i es van dedicar a robar a mans plenes.

Les multes són més greus per aquells membres del Consell d'Administració que van votar en contra de la fusió amb Unicaja, incomplint les directrius del Banc d'Espanya, el que va abocar a la intervenció de la caixa cordovesa i la seva posterior subhasta, el que va obligar a una injecció de diners de l'Estat de prop de 400 milions d'euros. No obstant això, els exdirectius deien en els seus recursos que, malgrat que l'entitat es va vendre per un sol euro, no va suposar cap perjudici per a inversors, ni per l'Estat ni per a la Junta d'Andalusia.

La major sanció, de 180.000 euros, és per a Santiago Gómez Sierra, antic vicari general de Còrdova i actualment bisbe auxiliar de Sevilla. Va presidir la caixa des de 2006 fins a la intervenció en 2010, i va votar contra la fusió amb Unicaja. Els recurrents van al·legar davant l'Audiència Nacional que la caixa malaguenya mai va tenir voluntat d'arribar a la fusió que volia imposar el Banc d'Espanya, mentre que ells entenien més beneficiós un acord amb Caja Murcia.

L'Audiència Nacional, en sentència del passat 12 de juny que confirma 1,4 milions d'euros en sancions per a 16 exdirectius, inclòs el bisbe Gómez Serra, destaca que durant el mandat d'aquestes persones "van tenir lloc greus deficiències en matèria de control intern".

Així, "no van existir polítiques prudents de finançament i de mecanismes de control interns eficaços que reduïssin les altes taxes de morositat, ni van existir mecanismes de control per moderar l'elevat perfil de risc, ni va existir el control adequat sobre els processos d'inversió i desinversió de les empreses participades, ni es va controlar degudament el risc de liquiditat, ni el risc tecnològic".

Cajasur va incomplir el Pla d'Actuacions aprovat pel Banc d'Espanya que incloïa la fusió amb Unicaja, que era la garantia de viabilitat de l'entitat. Això va ser una infracció molt greu a la Llei de Disciplina i Intervenció d'entitats de crèdit.

L'Audiència estima acreditat que l'oposició dels consellers a la fusió amb Unicaja va portar amb si la subhasta final de l'entitat amb un cost per al FROB (Fons de reestructuració bancària) de 392 milions d'euros.

Una altra falta molt greu va ser romandre durant 6 mesos, entre octubre de 2009 i maig de 2010, en situació de infracapitalització, i a partir de desembre de 2009 es van superar els llindars de grans riscos.

A aquestes sancions s'uneix la confirmada pel Tribunal Suprem el 29 d'abril a la caixa cordovesa, d'un total de 600.000 euros, per cinc infraccions de la normativa que l'obliga a col·laborar amb les autoritats en la prevenció del blanqueig de capitals.

De les cinc multes -imposades pel Ministeri d'Economia l'any 2008-, la més greu, per import de 200.000 euros, es va deure a l'incompliment de comunicar al Servei Executiu del Banc d'Espanya "qualsevol fet o operació respecte al qual existeixi indici o certesa que està relacionat amb el blanqueig de capitals", així com" l'obligació d'abstenció d'execució d'operacions amb indicis o certesa de relació amb el blanqueig de capitals en tant que no s'hagin comunicat al Servei Executiu".

Marina Albiol: “Sols el 2% de les dones valencianes han pogut avortar en hospitals públics”

La diputada autonòmica d’EUPV ha explicat que “cada volta es fan menys avortaments en els hospitals públics perquè el Consell deriva les dones a les clíniques privades”. Així, la parlamentària autonòmica ha demanat que s’establisquen els “mecanismes necessaris per a que totes les dones que vulguen avortar en un hospital públic ho puguen fer”.

Albiol ha destacat, arran de la resposta del conseller Llombart que detalla les xifres, que “només el 2% de les dones valencianes ha tingut la possibilitat d’avortar en un hospital públic. De 9.391 dones que han interromput el seu embaràs, sols 195 ho feren en hospitals públics”.

A més a més, la diputada ha recordat que “el nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs es manté més o menys estable, tot i això les que es realitzen en la sanitat pública van disminuir del 2010 al 2011”, afegeix. Durant l’any 2012 es van produir 195 interrupcions de l’embaràs en centres públics, 6.164 en centres concertats i 3.032 en centres no concertats.

La parlamentària autonòmica preguntarà al conseller Llombart si ”té alguna previsió per a modificar aquesta anòmala situació”, ja que segons explica Albiol, es tracta de “l’únic procés quirúrgic en que es dóna aquest percentatges de derivació a la sanitat privada”. La diputada d’esquerres també preguntarà pel “cost que suposa realitzar aquesta prestació fora de la xarxa sanitària pública”. “La legislació que permet l’objecció de consciència és perversa perquè les dones no poden avortar en un hospital públic i han d’anar a una clínica privada”, conclou Albiol.