dimarts, 5 d’abril de 2011

L'estat sionista enderroca un nombre rècord d'habitatges a la Cisjordània ocupada al març

El govern sionista continua la demolició dels habitatges palestins a Cisjordània per tercer mes consecutiu i anuncia 942 construccions més al Jerusalem ocupat. El nombre de cases demolides va fer el seu rècord el mes passat de març, segons informà Christopher Gunness, portaveu de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, citat per la agència Maan: "El nombre d'habitatges palestins a Cisjordània enderrocats per les autoritats israelianes ja va assolir una xifra rècord". Un total de 158 persones, d'elles 64 nens, van perdre el seu domicili el passat març, altres 105 el febrer i 70 al gener, ha indicat Gunness.

El funcionari va qualificar de "discriminació" les accions de les autoritats israelianes, a ressaltar que "Cisjordània és lloc on ha de ser creat l'Estat palestí, i aquest objectiu queda soscavat amb cada nova demolició".

Al seu torn, el Comando militar israelià per al control a Cisjordània encara no ha fet comentaris respecte a les xifres anunciades per l'ONU.

L'Autoritat Nacional Palestina aspira a crear un Estat palestí amb les fronteres de 1967 i confia que Israel retiri les seves tropes de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est, territoris palestins ocupats després de la guerra de 1967.

En aquests territoris l'ANP vol crear un Estat independent amb la capital a Jerusalem Est

Una nova provocació sionista: 942 habitatges més a la Jerusalem ocupada


La Comissió de Planificació Municipal de Jerusalem va aprovar ahir dilluns la construcció de gairebé mil habitatges en territori palestí ocupat al sud-oest de la ciutat, hores abans que el president israelià, Simón Peres, sigui rebut a la Casa Blanca per Barack Obama. La comissió, que depèn de l'alcaldia, va votar a favor d'un projecte per ampliar el barri jueu de Gilo, construït sobre terres ocupades als palestins en la Guerra dels Sis Dies de 1967.

El diari Haaretz informà ahir que el projecte contempla la construcció de 942 habitatges en terres tant privades com en guarda del Fons Nacional Jueu. Els terrenys "estan darrere de la Línia Verda (la frontera reconeguda entre Israel i els territoris palestins) i van ser expropiats als palestins per lleis israelianes", va dir Pepe Alalo, regidor del partit pacifista Meretz, qui va votar en contra de la decisió.

"Aquest projecte el que fa és allunyar-nos una mica més d'una possible reconciliació entre els dos pobles", ha afegit.

Israel fa la seva amb total impunitat


Israel declara que Jerusalem, inclosos els seus barris àrabs ocupats durant la guerra de 1967, és la seva capital "única i indivisible", mentre que uns 100 païssos al món han reconegut l'estat palestí amb les seves fronterers legítimes d'abans de l'ocupació israeliana del 67, l'últim l'Uruguai amb la protesta dels grups sionistes internacionals i locals, especialment l'influent comunitat hebrea d'Argentina.

A principis de setembre els mediadors estrangers van aconseguir tornar a iniciar contactes directes entre Israel i els palestins, que van ser suspesos unes setmanes després, en expirar la moratòria de deu mesos sobre la construcció d'assentaments jueus a Cisjordània i Jerusalem Est i començar els ocupants altre cop la construcció de colonies en territoris palestins, malgrat les demandes de la comunitat internacional i del mateix Obama.

Els palestins van vincular la seva posterior participació en el procés negociador amb la condició de continuar la moratòria sobre els assentaments i ampliar-la a Jerusalem Est.

Els abusos sexuals del bisbe Roger Vangheluwe ja han prescrit

La investigació sobre els abusos sexuals comesos per l'ex bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, al seu propi nebot durant molts anys, serà "molt aviat", tancada. Segons el fiscal de Bruges, Jean-Marie Berkvens, el registre no conté dades "que no arribin a la prescripció", va dir el dilluns. No hi haurà doncs judici a la cort contra el bisbe, com en tants altres casos similars. Berkvens remetrà una còpia de l'arxiu al fiscal federal Johan Delmulle, que també és responsable de coordinar les qüestions d'abús sexual com a part de l'Operació Calze.

El procurador Bruges consultarà amb el Sr Delmulle també la divulgació de l'expedient, però confirma que no conté fets que no hagin arribat a la prescripció.

Després de la renúncia -camufalda de jubilació- de Roger Vangheluwe com a bisbe catolic de Bruges, el 22 d'abril 2010, Berkvens havia obert l'investigació. No només ha abordat la causa directa de la renúncia del bisbe, és a dir, els repetits abusos comesos a un nen del seu entorn durant molts anys. Els fiscals a Bruges també van investigar altres possibles víctimes, ja que el cardenal Godfried Danneels era conscient i coneixedor dels fets i perquè Roger Vangheluwe no havia respost a les denúncies d'actes immorals comesos per sacerdots i altres religiosos a la seva diòcesi.

Rússia: Cal "propulsors nuclears per desenvolupar programes espacials"

El president de la corporació russa d'enginyeria espacial "Energia", Vitali Lopota, considera necessària la utilització de propulsors nuclears per desenvolupar programes espacials. En vigílies del llançament de la nau espacial "Gagarin", Lopota ha declarat avui que la idea d'utilitzar propulsors nuclears a les naus espacials tècnicament va ser discutida fa molt temps i que Rússia està en condicions d'usar activament l'energia nuclear.

Segons Lopota, la referida idea consta en el programa presidencial de desenvolupament de l'economia de Rússia. Va afegir que ja es troba en elaboració un projecte i que al seu terme es tindrà clar quin serà el mòdul.

Així mateix, va precisar que per a la creació del primer model es necessitaran diverses desenes de milers de milions de dòlars i que el mateix, segons el planificat, podria estar acabat per al 2018.

A més, Lopota va assenyalar que en el projecte del mòdul estan treballant diverses empreses russes, líders en la indústria espacial, com ara la mateixa corporació espacial "Energia", l'Institut Kedish, institucions científiques de la corporació russa "Rosatom".

Goldman Sachs augmenta el 90% el bonus del seu cap

El conseller delegat de Goldman Sachs, Lloyd Blankfein, va percebre una retribució de 19 milions de dòlars (13,3 milions d'euros) el 2010, cosa que representa un augment del 90% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat. En concret, Blankfein va cobrar un salari base de 600.000 dòlars (421.924 euros), el mateix que el 2009, als quals va sumar 18 milions de dòlars (12,6 milions d'euros) en retribució variable, dels quals 5,4 milions de dòlars van ser primes en metàl.lic i la resta en accions. Goldman Sachs, amb Deutsche Bank i la complicitat de les agències de qualificació, són acusats -i en alguns casos ja comdemnats- per haver organitzat la crisi i haver estafat als seus clients amb productes d'alt risc.

D'altra banda, Lloyd Blankfein va percebre 464.067 $ (326.316 euros) en concepte d'altres beneficis. El màxim executiu de Goldman Sachs no va cobrar bonus en efectiu durant l'exercici precedent, mentre que va percebre 9 milions de dòlars en accions. "Tot i que el nostre resultat de 2010 no va ser tan fort com el del 2009 a causa de les difícils condicions del mercat durant gran part de l'any, continuem creant valor per als nostres accionistes mentre gestionem prudentment l'entitat", va explicar el banc.

Goldman Sachs va tancar 2010 amb un benefici net atribuït de 7.713.000 de dòlars (5.711.000 d'euros), fet que suposa un retrocés del 36,7% respecte al'any anterior, després que en l'últim trimestre de l'exercici els seus guanys baixessin un 53,5%, fins a 2.227.000 de dòlars (1.649.000 d'euros).

En mig les retallades socials Cameron augmenta el pressupost de guerra

El conflicte a Líbia, on intervé una coalició internacional dirigida per l'OTAN, podria prolongar com a mínim sis mesos, segons el cap de la Força Aèria britànica, Stephen Dalton, citat pel diari "The Guardian". Dalton va explicar que, en termes generals, la Força Aèria britànica està planejant les seves accions a Líbia sobre la base que el conflicte podria durar almenys sis mesos. Per aquesta raó, va afegir, està demanant un augment "important" del pressupost per a la Força Aèria en el transcurs d'aquest any. Avions de combat i de vigilància de la Força Aèria britànica realitzen missions sobre Líbia, a més de les forces del SAS, el MI6 i la CIA al terreny.

Emissaris a l'exterior

Líbia vol una solució que posi fi als combats al nord del seu territori, ha assegurat avui el viceministre d'Exteriors libi, Abdelati Obeidi, davant el primer ministre grec, George Papandreu, amb qui dialogar a Atenes per encàrrec del líder libi, Muammar al Gaddafi: "Sembla que les autoritats líbies estan buscant una solució (...) Hi ha necessitat d'un esforç seriós a favor de la pau i l'estabilitat a la regió", va dir el canceller grec, Dimitris Drustsas, en un comunicat.

Obeidi, qui va viatjar a Atenes el diumenge a la nit, va dir a Papandreu que visitaria properament Turquia i Malta.

Abans de reunir-se amb l'enviat libi, Papandreu dialogar telefònicament amb el primer ministre britànic, David Cameron, i el cap de Govern turc, Recep Tayyip Erdogan, així com amb altres líders de la regió.

Avui se signa a Correos l'Acord i Conveni Col.lectiu amb les propostes pre-acordades amb CCOO

Avui, 5 d'abril, se signarà a Correos l'Acord i Conveni Col.lectiu amb les propostes pre-acordades amb CCOO: Paga única compensatòria de fins a 195 € (total de 10 mill de €). Endarreriments del 0.3% (en Complement Destí/Lloc, Específic/Ocupació i paga addicional a compte) respecte al 2010 i 2% (el mateix, més trams i CPA) des de gener 2009 (entre 60 i 200 € segons llocs, amb una quantia global de 3 mill €). Pagament de trams deguts amb retroactivitat d'octubre de 2006 (fins a 4.800 €/persona segons antiguitat, quantia global de 43 mill €).

Increment Plus de Residència per a Canàries, Balears, Ceuta, Melilla, Vall d'Aran i incentiu singular d'Andorra. Racionalització del CPA i despenalització de fins a un 70% respecte a sistema anterior (es mesurarà per valor/dia). Complement de Garantia Salarial per Comandaments Intermedis.

Increment del Plus de nocturnitat, dissabte i hores extres en un 2.3% a partir de l'entrada en vigor del III Conveni Col.lectiu i Acord funcionarial.

OCUPACIÓ

Compromís de convocatòria d'ingrés (per a convertir llocs eventuals en fixos) de fins a 4.500 llocs. Es mantenen les borses de treball i s'impedeix la utilització d'ETTs.

PROMOCIÓ I CARRERA PROFESSIONAL


Convocatòria de promoció interna per a funcionaris: 30, 50, 300 i 30 places per als subgrups A1, A2, C1y C2.

Convocatòria de 1.600 llocs Comandaments Intermedis (Directors i adjunts). Nou concurs de trasllats per a Caps d'Equip amb caràcter bimensual, prèvia a convocatòria d'ascens.

DRETS LABORALS


Més permisos. Calendari laboral i supressio torn dissabte (ja, en distribució, progressiu en la resta de col.lectius). Dies de vacances i addicionals funcionaris, equiparats a l'Estatut Bàsic Empleat Públic.

DRETS SOCIALS

Es garanteix el Pla de Pensions amb les aportacions d'empresa actuals. Pla d'Acció Social per una quantia de 2 mill de €. Pla d'Igualtat i Protocol de Assetjament. Pla de Prevenció.

PERSONAL RURAL

A més de tots els drets generals anteriors que els afectin: Increment de 2,3% indemnització per aportació mitjà enllaç ("plus benzina"). Creació d'una Mesa per a valorar impactes de pujada combustible i solucions a llarg termini. Compromís de puntuació de la localitat a l'efecte de concurs de trasllats.

L'INE detecta un augment sospitós de residents en tres municipis lleidatans

L'Oficina del Cens Electoral de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha detectat en tres municipis lleidatans-Sort, Torregrossa i les Valls de Valira-un increment de residents "significatiu i no justificat" en els sis mesos abans de la convocatòria d'eleccions locals . L'OCE ha publicat avui la llista de municipis de tot l'Estat que han tingut augments de residents "sospitosos" abans de les eleccions, per tal de lluitar contra un possible frau, i d'acord amb el que preveu la Llei Electoral reformada recentment. Imatge: Escut de Sort.

Els representants dels diversos partits i candidatures disposen de la possibilitat d'impugnar el cens de les entitats locals sospitoses que han estat incloses en el llistat, el qual, d'un nom de tres municipis catalans, situats tots ells a les comarques de Lleida.

Aquests tres municipis són Sort -alcalde, Agustí López i Pla, de CiU, és la capital de la comarca del Pallars Sobirà i té 2.365 habitants-, així com Torregrossa -Llorenç Reig Tehàs, alcalde per la coalició PM-PSC, a la comarca del Pla d'Urgell i amb 2.251 habitants-, i les Valls de Valira -Pere Artigues Alrich, alcalde de CiU, a la comarca de l'Alt Urgell, amb 780 habitants-.

Les candidatures que es presenten a les eleccions municipals disposen d'un període de temps fins l'11 d'abril per presentar una reclamació administrativa davant les delegacions provincials de l'Oficina del Cens.

L'Oficina del Cens s'ha dirigit als tres municipis, després de detectar "empadronaments cridaners", però els seus respectius ajuntaments no han respost, si bé en el cas de les Valls de Valira encara disposa de temps per fer-ho, mentre que els altres dos han esgotat el termini legal.

Altres ajuntaments que figuren en la llista sí que han respost al requeriment d'informació de l'Oficina Electoral però els seus justificacions no han estat acceptades, motiu pel qual encara apareixen a la llista de municipis "sospitosos".

Cayo Lara: "I.U. és la força per avançar en la sortida social de la crisi "

Cayo Lara ha definit Izquierda Unida com "la força per avançar en la sortida social de la crisi" de cara als pròxims comicis municipals i autonòmics del 22 de maig. El coordinador federal considera que aquesta formació "afronta aquestes eleccions en les millors condicions des de fa 15 anys" i que el suport que aconsegueixi dels ciutadans "resultarà molt importants", sobretot "davant la dura opció que s'ofereix als ciutadans, amb un PP que malgrat el que diu no ofereix cap confiança, i aquí està l'exemple del 'cas Gürtel' i altres que té darrere, i un PSOE antisocial que no ofereix alternatives a la crisi i l'atur".

Lara va realitzar aquesta valoració durant l'exposició del seu informe Polític davant la Presidència Executiva Federal d'IU celebrada a la seu federal de Madrid, en l'última reunió que mantindrà aquest òrgan de direcció abans dels comicis. L'informe va ser aprovat finalment per unanimitat.

Per al responsable federal d'IU, "els resultats de maig són transcendentals per al futur del país. El PSOE va a centrar tots els seus recursos a 'localitzar' la campanya, però el seu problema és que és evident la complicitat política dels seus governs autonòmics i dels ajuntaments amb les polítiques de Rodríguez Zapatero. Els seus dirigents són coresponsables perquè ningú ha protestat públicament per elles".

"Per molt-va dir-que el PSOE intenti evitar-limitant la seva campanya a la gestió local, són unes eleccions en el context de la més greu crisi econòmica que ha patit el nostre país i en les quals els votants estan essencialment preocupats per l'atur i els problemes econòmics derivats de la crisi".

En relació a la més pura dreta, Lara va advertir que "el PP intenta difuminar que les seves polítiques són pràcticament les mateixes que les que ha defensat Rodríguez Zapatero, situant el debat en aspectes secundaris com el 'cas Faisà' i amagant les seves similituds en valors abstractes com aquesta confiança que reclama".

ERC: "CiU, PSC i el PP busquen deixar Antifrau a la mínima expressió"

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha denunciat avui que el govern de CiU i la Mesa del Parlament on aquesta formació té majoria "obstrueixen" el funcionament de l'Oficina Antifrau de Catalunya perquè totes les denúncies que han entrat des de la mort del seu exdirector "estan paralitzades". Des de la secció local d'ICV-EUiA a l'Hospitalet també han criticat les paraules de De Gispert amb ironia dient que “això no toca, que no queda prou business frendly”.

Segons que ha indicat Puigcercós en roda de premsa després de la reunió de l'executiva del partit: "D'entrada, hi ha una opacitat absoluta" per part de la Mesa del Parlament pel que fa a aquesta qüestió, "perquè ha aplicat successives pròrrogues per no respondre a una pregunta d'ERC sobre el nombre de denúncies que estan pendents de començar a investigar perquè falta la firma del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)".

Aquesta pregunta, ha explicat, i una altra que ERC havia plantejat al govern de la Generalitat sobre perquè encara no ha proposat un nom per substituir al mort director de l'OAC, David Martínez Madero, "han acabat sent no contestades després d'al·legar que l'oficina responia directament de la seva gestió davant del Parlament i no davant del Govern". "Aquesta actitud d'obstruccionisme té conseqüències, -ha advertit el president d'ERC- perquè hi ha denúncies paralitzades i recursos de la Generalitat destinats a aquesta oficina que no s'utilitzen adequadament perquè no se li permet fer la seva feina", informa Efe.

Declaracions de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert


Les declaracions de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que en una entrevista a Catalunya Ràdio reconeixia la paràlisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) des de la mort del seu director, David Martínez Madero, han obert la caixa dels trons, especialment entre els dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya. De Gispert ha admès que “l'actuació de l'oficina en aquest moment és zero” i els diputats d'ERC Pere Aragonès i Anna Simó o els antics dirigents del partit Josep Bargalló i Josep Huguet ja han carregat les tintes contra les paraules de la presidenta de la cambra catalana.

En l'entrevista radiofònica, De Gispert reconeix que des de la mort de Martínez Madero el 21 de gener d'enguany, l'OAC està “absolutament aturada”. Segons la presidenta del Parlament, l'oficina no pot prendre “decisions ni mitjanament importants” perquè Madero no va nomenar subdirector abans de morir. Per això, “no es poden ni signar les nòmines” i és el Parlament qui efectua els pagaments “per bestreta”, ha reconegut la presidenta de la institució. De Gispert ha avançat que hi ha converses amb el PSC i el PP per trobar successor a la direcció de l'òrgan. En cas que les negociacions amb els socialistes arribessin a bon port, el nou director s'escolliria a la primera volta per majoria qualificada de tres cinquenes parts. Si aquestes converses no donessin fruit, CiU girarà la vista cap al PP per escollir en segona volta un nom, per majoria absoluta simple, ha explicat De Gispert.

Anna Simó acusa De Gispert de negar-se a nomenar un director provisional


Ahir, després de les polèmiques declaracions de la presidenta del Parlament, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha recuperat al seu compte de Twitter un article publicat a El País que culpa CiU de la “congelació” de l'OAC i acusa De Gispert de negar-se a nomenar un director provisional. Segons aquest article, l'oficina té ara mateix 80 casos que no poden tancar-se i 50 denúncies que no poden començar a investigar-se perquè el director és l'única persona que pot autoritzar aquestes accions.

El tuit de Simó ha rebut el ressò de companys de partit com Josep Huguet, que s'ha preguntat irònicament si “congelar l'antifrau vol dir descongelar el frau”. Irònic s'ha mostrat també l'exconseller d'Educació Josep Bargalló que amb un lacònic “bé, De Gispert, bé” s'ha referit a les paraules de la presidenta del Parlament. També hi ha dit la seva el diputat republicà Pere Aragonès, que creu que CiU deixa que l'oficina es “congeli per deixar-la morir”.

Des de la secció local d'ICV a l'Hospitalet també han criticat les paraules de De Gispert amb ironia dient que “això no toca, que no queda prou business frendly'”

Albiol: “Fabra està aplegant a nivells de deliri en la utilització partidista de l’Aeroport de Castelló”

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera un insult que una infraestructura pagada amb els diners de tots i totes acaba reduïda a un parc d'atraccions on els seguidors del President de la Diputació puguen fer-se una foto. “És una autèntica burla a la ciutadania, així com un ús electoralista descarat en mig del període de prohibició establert per la llei electoral”. Albiol afirma que les visites guiades projectades per Aerocas a l'Aeroport de Castelló violen flagrantment la llei electoral i insta a la Junta Electoral de Zona a què intervinga immediatament per impedir la utilització partidista d'una infraestructura pagada amb els diners de tots i totes. “A Fabra solament li falta organitzar una paella monumental per a deu mil a les pistes per a remat la feina”, assegura.

La candidata d'EUPV a Les Corts Valencianes per Castelló, li recorda al President de la Diputació que des del 29 de març, quan es va publicar el decret electoral, “no es poden fer actes institucionals de caire propagandístic, utilitzant les realitzacions fetes al llarg de la legislatura”.

“Fabra no està content amb l'espectacle botxornós que va protagonitzar amb la inauguració d'un l'aeroport que no ha de veure un avió en mesos, va ser tot un acte de partit, amb dos imputats com estrelles de la vetllada”, critica la diputada, “ara ens demostra que no té cap escrúpol per continuar utilitzant aquesta infraestructura en benefici del seu partit”.

La representant d'esquerres considera indignant que una infraestructura que hi ha costat i costarà muntanyes de diners als valencians i valencianes quede reduïda a un parc d'atraccions per a fer visites guiades. “Aquest serà l'únic ús que tindrà aquesta infraestructura aeroportuària, que centenars d'addictes al Partit Popular i al President de la Diputació, es puguen fer una foto en les pistes d'aterratge, com si foren turistes a les piràmides d'Egipte, autènticament escandalós”.

EU demana explicacions a Alperi pels supòsits regals d'Ortiz i a Castedo per la gestió del PGOU

El candidat d'EU a l'alcaldia d'Alacant, Miguel Ángel Pavón, ha demanat explicacions a l'exalcalde i diputat del PP a les Corts Valencianes, Luis Díaz Alperi, davant les greus conclusions que es desprenen de la investigació policial desenvolupada en el marc de la peça separada del cas Brugal que investiga el presumpte tripijoc municipal del PGOU per afavorir l'empresari i promotor Enrique Ortiz. Foto: Francisco Camps, Luis Díaz Alperi, José Joaquín Ripoll i Sonia Castedo.

EU, que s'ha personat en la peça com a acusació popular mitjançant una querella contra Alperi, Sonia Castedo i Enrique Ortiz, considera que Alperi ha de donar explicacions sobre els presumptes regals (cessió d'immobles, viatges) rebuts de part d'Ortiz, com a compensació a una suposada informació privilegiada que sobre el PGOU l'ex alcalde podria haver-li facilitat.

Miguel Ángel Pavón recorda que l'actual alcaldessa, Sonia Castedo, va ser la responsable d'urbanisme de l'equip de Alperi en els anys en què van poder produir aquests presumptes regals, de manera que també ha demanat explicacions a l'actual primera edil sobre la seva gestió del PGOU al capdavant d'urbanisme durant aquests anys.

Finalment, l'alcaldable d'EU critica que el PP proclami a Sonia Castedo com a candidata a l'alcaldia d'Alacant quan la seva gestió del PGOU es troba sota sospita judicial per un presumpte cas de corrupció lligat al cas Brugal, la peça principal Miguel Ángel Pavón recorda que afecta a l'actual regidor de l'Ajuntament d'Alacant i president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, a qui se l'imputen diversos i greus delictes.

Nazarbayev reelegit president del Kazakhstan amb el 94,82% dels vots

El president actual de Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev, va ser reelegit president amb prop del 95% dels vots, segons una enquesta de sortida publicada avui. Segons l'Associació de Sociòlegs i Científics Polítics de Kazakhstan (Asipo), Nazarbàiev va obtenir 94,82% dels vots en l'elecció de diumenge, en comparació amb el 91,2% de l'elecció presidencial de 2005. Els altres tres candidats van rebre menys del 3% dels vots, segons l'enquesta.

Zhambyl Akhmetbekov, cap del Partit Popular de Kazakhstan, va rebre 1,57% dels vots i el senador a favor del govern Gani Kasymov va obtenir el 2,17%, va dir Asipo.

El ambientalista Mels Yeleusizov, que va dir que ell mateix va votar per Nazarbàiev, va guanyar 1,44% dels vots, segons l'enquesta.

Un total de 8.252.718 vots han estat comptabilitzats a tot el país i es va registrar una participació de 89,9%, ha dit avui la Comissió Electoral Central (CEC).

S'espera que els resultats preliminars oficials de l'elecció siguin anunciats avui més tard.

Ricard Gomà (ICV) es declara independentista

El candidat d'ICV-EUiA a la batllia de Barcelona, Ricard Gomà, s'ha declarat obertament independentista en la presentació del seu llibre 'Utopies quotidianes'. En resposta a la pregunta d'una assistent a l'acte sobre si caldria lluitar per la independència de Catalunya, Gomà ha respost un contundent 'sí', al que han seguit els aplaudiments del públic, entre els que s'hi trobaven el president d'ICV, Joan Saura, i el secretari general, Joan Herrera, que ha dit que no votarà a la consulta de Barcelona perquè no s'hi pregunta sobre l'opció federal.

Després de la presentació i en declaracions a la premsa, Gomà s'ha ratificat en el seu independentisme assegurant que 'des de sempre' s'ha manifestat favorable a que Catalunya aspiri a la seva plena sobirania.

En canvi, Joan Herrera ha afirmat que no té pensat participar en la consulta sobre la independència que Barcelona Decideix tancarà el 10 d'abril. 'Em falta una pregunta per un federalisme fort, per anar a negociar amb Espanya. El blanc o negre deixa la consulta coixa', ha dit Herrera.

Arxivada la denúncia de Fabra contra Tormo pels fets ja jutjats

El candidat autonòmic d'EUPV, Víctor Tormo, cataloga de "sorprenent" la decisió de la Fiscalia de considerar que els fets ja jutjats podrien ser constitutius a més d'un delicte de calúmnies. No obstant això el Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Castelló ha arxivat aquest cas, estimant el recurs plantejat pel candidat d'EUPV per ser cosa jutjada, considerant que els fets ja havien sigut valorats i aplicant la jurisprudència del Tribunal Constitucional que prohibeix que se seguisquen dos procediments per uns mateixos fets.

El Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Castelló ha estimat el recurs interposat per Víctor Tormo (EUPV) contra la decisió d'incoar diligències prèvies per un presumpte delicte de calúmnies contra el President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a instàncies de la Fiscalia. Estava previst que el jutjat prenguera declaració a Carlos Fabra el 4 d'abril i a Víctor Tormo el dia 7 d'aquest mateix mes.


El candidat d'Esquerra Unida ha declarat que era “una autèntic absurd la pretensió de la fiscalia de jutjar-me de nou per uns fets ja jutjats amb anterioritat”, i denuncia que en tot aquest procés, “hi ha hagut una clara intencionalitat de persecució política per ser candidat d'EUPV”.

Tormo vol agrair a tota la gent que li ha mostrat el seu suport en els últims mesos, “han sigut moltes persones les que s'han apropat a donar-me ànims, i m'ha refermat en la posició que és el nostre deure denunciar les situacions injustes que vivim a les comarques del nord, i no deixar-se acovardir”. EUPV va encetar el passat mes una campanya de solidaritat amb Tormo amb el repartiment de centenars d'enganxines, amb el lema “Solidaritat amb Víctor Tormo. Jo també pense que Fabra és...”