dissabte, 9 de febrer de 2013

Els plans d'uns EUA desesperats espanten al món

Des de temps històrics les elits del món tenen el mal costum de trobar-se periòdicament per determinar el futur del món sense prendre en compte l'opinió pública mundial. Actualment són famoses les reunions del Grup Bilderberg, de la Comissió Trilateral, del G-8, del Fòrum Econòmic Mundial a Davos i les Conferències de l'OTAN. Però hi ha altres reunions menys publicitades, gairebé clandestines, com ha estat la reunió 49 de la Conferència de Seguretat de Munic. Foto: El ministre alemany Guido Westerwelle i el cap de l'OTAN, Anders Fogh, a la conferència.

S'hi defineix o s'aclareix l'estratègia d'imperialisme, "els globalitzadors", per mantenir el seu control sobre els recursos naturals i el destí dels 195 països membres de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

A la recent reunió 49 de la Conferència de Seguretat de Munic, que se celebra des dels anys 1960, van assistir 400 polítics, ministres, generals, líders dels serveis d'intel·ligència de 70 països incloent-hi als representants dels BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina). Ha estat de gran importància perquè ha confirmat la continuïtat de la tradicional política d'hegemonia dels Estats Units per als propers quatre anys del govern de Barack Obama.

Durant aquesta reunió el vicepresident dels Estats Units Joe Biden va declarar: "Amèrica del Nord és una potència a la zona de l'Oceà Pacífic i la seva participació a l'OTAN implica que és també una potència a l'Oceà Atlàntic. La nostra estratègia de la defensa consistirà clarament en el manteniment del nostre poder tant al Pacífic com l'Atlàntic".

El que no va afegir el vicepresident és que dels cinc oceans existents, tots tres ja estan sota el domini de les forces armades nord-americanes, incloent el Oceà Índic on aquest país té dues bases militars: la de Diego García i la de les Illes Cocos. Faltaria dominar l'Oceà Àrtic i l'Antàrtic i així com van les coses, serà qüestió de temps. Joe Biden tampoc va amagar que EUA no descarta que l'actual "enfocament comprensiu" de Washington de la seva política exterior inclouria el "ús de tot el que tingui a mà, incloent-hi el seu poder militar".

Més clar i més cínic no pot ser, ja que dóna a entendre que l'única superpotència al món no tolerarà, com diu Noam Chomsky, "tot el que és independent i que podria reduir el seu poder". En el seu discurs a Munic, Joe Biden, referint-se al ministre de relacions exteriors de Rússia, Sergey Lavrov va dir clarament: "nosaltres (EUA) no reconeixerem que una nació tingui la seva esfera d'interès". És a dir, que només Washington té el dret exclusiu de determinar les regions del seu interès per a la seguretat nacional, incloent Llatinoamèrica, Àsia, Àfrica i ex països socialistes.

En realitat, la suposada "nova" doctrina de Barack Obama és la repetició de la de Bill Clinton qui declarava que els Estats Units té el dret d'usar la força unilateral per assegurar "el seu incondicional accés als mercats més importants del món del món, a les vitals fonts d'energia i recursos naturals estratègics".

L'únic que ha canviat és la capacitat de Washington d'implementar ja que ha estat fortament reduïda a causa de la severa crisi econòmica de la qual no poden sortir, tant Estats Units com el seu satèl·lit incondicional la Unió Europea (UE). Per prosseguir amb la seva política d'hegemonia, Estats Units necessita major participació de la Unió Europea que s'ha acostumat a confiar en el poder nord-americà tant militar com financer.

Actualment Amèrica del Nord finança el 72 per cent del pressupost de l'OTAN i es responsabilitza per la seva capacitat militar i per la direcció i execució de les operacions militars, com va passar a Líbia. Ara li arriba el torn a Europa de deixar de ser un simple seguidor dels EUA i assumir el rol d'un actiu promotor i executor de l'estratègia nord-americana del control dels recursos naturals del planeta, però tot indica que aquest soci en fallida seguirà obeint sense queixar-se.

L'actual aventura militar de França al seu ex colònia Mali, és en realitat un experiment nord-americà per avaluar la capacitat bèl · lica de les forces especials franceses i el grau de consens que hi ha entre els membres de l'OTAN per realitzar una operació militar planificada pel Comandament Àfrica dels EUA (AFRICOM) creat el 2006 per assegurar el control dels recursos naturals d'Àfrica i aturar la penetració i influència financera i econòmica de la Xina al continent.

Per crear condicions per a aquest experiment primer, Mali va ser declarat el punt clau per al trasllat de cocaïna de Llatinoamèrica a Europa. Després que els francesos van armar als "rebels" amb l'armament procedent de Líbia es va organitzar un cop d'Estat, posteriorment, va aparèixer, oh sorpresa!, la sempre viva al-Qaida activa en els llocs destinats a la intervenció occidental.

Per descomptat, l'Occident no li quedava "una altra alternativa" que fer retornar la "democràcia" a Mali usant als comandaments francesos, però el trist és que a ningú li va importar que aquest experiment convertís a 500.000 habitants d'aquest país en refugiats. Tampoc es va indignar el "món civilitzat" pel saqueig de la biblioteca Timbukiu guardiana de 20,000 manuscrits relacionats amb la història del país començant amb el segle XIV.

Com els francesos, segons Washington, van complir "bé" la seva missió, ara els EUA té llum verda per aplicar la seva nova doctrina de "Lean Back" (reclinar o la del Butaca Reclinable) que en la descripció d'un dels famosos teòrics militars nord-americans, John Arquella significa que davant els problemes externs el president es reclina, esperant un moment oportú per colpejar l'enemic utilitzant les seves forces especials o les dels seus aliats de l'OTAN.

La doctrina d'Obama, segons John Arquella, en les condicions de la crisi "assegura una activa participació dels Estats Units en la política mundial però es realitza d'una manera tenint especialment consideracions econòmiques".

Les actuals condicions econòmiques, de profunda crisi si som clars, estan obligant a Washington a retallar les seves forces militars convencionals i organitzar el seu retorn de l'Iraq i l'Afganistan, és a dir "reclinar" però això no vol dir com diu Arquella que Amèrica del Nord abandonar els llocs d'interès per a la seva seguretat nacional, "la presència militar nord-americana inclusivament augmentarà a nivell mundial a causa de l'ús de comandaments d'elit especialment entrenats i equipats amb els últims invents tecnològics d'ús militar, un suport sofisticat dels 16 serveis d'intel · ligència i l'ús actiu dels drones (avions no tripulats)".

Aquesta estratègia ha donat resultats a Líbia i a Mali i s'espera que s'usi a Síria i l'Iran. L'interessant és que un dels principals creadors de doctrines militars nord-americanes des del president Richard Nixon fins aquesta darrera doctrina de Barack Obama segueix sent l'actual cap de l'Office of Net Assessment del Pentàgon (Oficina d'Avaluació Neta), Andrew Marshall que recentment va complir 91 anys i 40 de ser el major estrateg del Pentàgon.

En la recent reunió de Munic, Amèrica Llatina pràcticament no ha estat presa en compte sent Iran, Síria, països del nord d'Àfrica i la Xina països de major interès de moment per Amèrica del Nord i la Unió Europea.

No obstant això, els enormes recursos naturals llatinoamericans sempre seguiran sent presa anhelada dels globalitzadors il · luminats, tot és qüestió de temps i condicions adequades per preparar i executar un cop d'estat o dur a terme una letal operació "humanitària". Les 63 bases nord-americanes a Amèrica Llatina confirmen aquesta possibilitat com els últims dos intents de cop d'Estat fracassats i dos portats a terme en els últims quatre anys.

Gran escàndol es va produir fa poc, al voltant d'un equip de 50 "científics" procedents dels Estats Units que van arribar a Bolívia el juny de 2012 en grups separats des de Perú i Xile amb el pretext d'estudiar els efectes adversos de les grans altituds al ésser humà i la seva aptitud per a la ràpida recuperació de la seva capacitat de combat.

Després de diversos mesos acabat les autoritats bolivianes es van adonar que no tots eren científics i que la gran majoria eren oficials de la intel · ligència militar (DIA) i que la "expedició científica" li va costar al Pentàgon quatre milions de dòlars.

El vicepresident de Bolívia Álvaro García va denunciar que es tracta d '"un atac contra la sobirania del país i de preparatius per a un atac militar contra Bolívia".

En un altre país llatinoamericà, Equador el president Rafael Correa va denunciar que la CIA vol evitar la seva reelecció i possiblement matar. A Veneçuela estan tractant de vincular Hugo Chávez amb Hezbollah i amb Iran. No estranya per això que a la Tiple Frontera entre Paraguai, Argentina i Brasil els mitjans de comunicació globalitzats declaren l'existència d'al-Qaida.

La mateixa història segueix repetint i repetint, malgrat el temps i l'espai. Tot això ens fa recordar el llibre "Sociologia de l'Imperialisme" que va escriure fa 94 anys l'economista i científic polític austríac-nord-americà Joseph Alois Shumpeter.

A la part dedicada a l'imperi romà recalca que "no hi va haver cap lloc del món on els interessos de l'imperi no fossin considerats en perill o sota atac directe. Si no era contra els seus interessos, ho era contra els seus aliats. Si no tenia aliats se'ls inventava.

Si fallava això del perill, acudia a l'orgull nacional, llavors així creava interessos. El món estava infestat per les ments diabòliques i era "deure" de l'imperi protegir el món contra ells ". Però un dia va caure.

Rajoy no va declarar al Congrés el 2010 gairebé 83.000 euros que va rebre del PP

Prop de 83.000 euros percebuts del PP per Rajoy en l'exercici de 2010 s'haurien volatilitzat de la declaració de béns i rendes que tots els parlamentaris estan obligats a consignar en el Congrés dels Diputats.

En aquest any, tal i com demostra la seva declaració de la renda publicada avui a la web de Moncloa, el llavors líder de l'oposició va percebre 181.098,14 euros del seu partit. Però el consignat per Rajoy al Parlament en l'apartat "percepcions netes de tipus salarial, sous, honoraris, aranzels i altres retribucions" van ser 98.225,90 euros. El concepte d'aquesta remuneració va ser el següent: "Dietes i despeses representació Partit Popular 2010".

La resta de la declaració de béns és coherent amb el manifestat a Hisenda. Rajoy va ingressar 7.799,2 euros per dividends d'accions cotitzades en borsa i 1.958,48 euros pels interessos dels seus comptes. La quota final per IRPF consignada és també idèntica: 87.651,74.

Mariano Rajoy va ingressà prop de 2 milions d'euros bruts per treball entre 2003 i 2012

La pàgina web de Moncloa ha publicat les retribucions i les declaracions de la renda i de patrimoni del president del Govern, Mariano Rajoy, tal com es va comprometre a fer en el Comitè Executiu extraordinari del PP. D'acord amb aquestes dades, les retribucions per treball brutes de Rajoy sumen, entre 2003 i 2012, un total de 1.979.898,48 euros bruts, que en net fan un total de 1.219.250 euros, oscil·lant entre els 72.600,39 euros de 2012 i els 240.262,16 euros de 2009.

Rajoy va ingressar gairebé dos milions d'euros bruts per rendes de treball entre 2003 i 2012, segons la informació penjada aquest dissabte a la web del Palau de la Moncloa. En net aquests ingressos anuals del treball fan un total de 1.219.250 euros sent l'any 2004 el que més va ingressar amb uns guanys de 147.620 euros.

Entre 2003-2011 el president va sumar els ingressos del PP i del Congrés dels Diputats. A més, en tres anys-del 2003 al 2005 - va tenir ingressos del PP, del Ministeri de la Presidència i del Congrés dels Diputats.

En aquest sentit, els anys de majors ingressos bruts per treball són 2011 (239.064,89 euros), 2009 (240.262,16 euros) i 2004 (237.645,42 euros). Els anys de menors ingressos van ser 2012 (72.600,39 euros) i 2003 (120.063,42 euros).

Va ingressar gairebé 1,4 milions d'euros del PP

Quant a les retribucions procedents del PP, aquestes van arribar a un màxim el 2009, quan l'ara cap de l'Executiu va ingressar 196.490,88 euros del partit. Aquest sou també va arribar als 181.098,14 euros el 2010 i els 185.794 el 2008.

En total el president del Govern va ingressar del Partit Popular un total de 1.390.163 euros bruts entre els anys 2003 i 2011.

Pel que fa als ingressos bruts procedents del Congrés, van ser d'una mitjana d'uns 40.000 euros, tot i que el 2009 van ser de 43.771,28.

En els exercicis fiscals facilitades, Rajoy va abonar a Hisenda una quantitat total de 840.131 euros en concepte de quota del seu Impost de la Renda, i altres 30.161 euros com a quota de l'Impost del Patrimoni.
Declaracions de patrimoni

Mariano Rajoy ha declarat un patrimoni valorat en 1,4 milions el 2007, quantitat que representa un increment del 43,7% respecte al 2003.

D'acord amb les certificacions de l'Agència Tributària del lustre comprès entre 2003 i 2007 aportades per Rajoy, el president va incrementar la base imposable (valor declarat dels béns sobre els quals s'aplica l'impost) en aquest període de 972.316,71 euros a 1.397 292,33 euros.

La liquidació de l'impost revela que Mariano Rajoy gairebé va duplicar l'import a pagar a Hisenda en aquests anys, ja que el 2003 la quota a ingressar s'elevava a 4.267,57 euros i 8.057,99 euros el 2007.

El desglossament de la declaració de patrimoni de Mariano Rajoy mostra en el quinquenni 2003-2007 un notable augment dels diners estalviats a través de dipòsits i altres comptes bancaris, ja que es va quadruplicar en créixer de 58.604,05 euros a 231.527,83 euros.

Les participacions en institucions d'inversió col · lectiva-fons d'inversió o pensions i societats de cartera (SICAV) - representaven la major partida patrimonial del president del Govern el 2003, amb un valor declarat de 497.334,52 euros, tot i que el 2007 havia baixat a 398.533 , 08 euros, gairebé el 20%.

Per contra, en aquest últim exercici, el major import reconegut en la declaració de patrimoni de Rajoy va correspondre a béns immobles de naturalesa urbana, amb un valor de 434.437,04 euros, el 8,82% més que els 399.238,17 euros declarats en 2003.

L'altre gran epígraf de la declaració de patrimoni del president del Govern el 2007 consistia en accions i participacions en el capital social o en fons propis d'entitats jurídiques, amb 303.076,63 euros. Aquest detall no existia en el certificat de la declaració de 2003.

Els desemborsaments per primes d'assegurances de vida efectuats per Rajoy van créixer entre 2003 i 2007 gairebé un 69%, en passar de 12.252,48 euros a 20.702,75 euros.

L'apunt de "altres béns i drets de contingut econòmic" no va variar en aquests anys: es va mantenir en 9.015 euros. A més, durant 2005 i 2006, va declarar inversions en deute públic per un import lleugerament superior als 90.000 euros.

Així mateix, a més dels seus ingressos ordinaris generats per les seves retribucions i la gestió del seu patrimoni, el president només ha tingut dos "ingressos extraordinaris".

El primer és la indemnització per haver estat vicepresident del Govern, que va percebre durant part de 2003, 2004 i part del 2005. El segon és l'avançament per la publicació del llibre En Confiança, els beneficis nets-una vegada coberts despeses i impostos-van ser donats a diverses organitzacions benèfiques.

Ingressos nets anules del treball entre 2003 i 2012:

Any 2003: 78.164 euros

Any 2004: 147.620 euros

Any 2005: 141.953 euros

Any 2006: 112.015 euros

Any 2007: 122.462 euros

Any 2008: 140.445 euros

Any 2009: 146.544 euros

Any 2010: 135.416 euros

Any 2011: 144.738 euros

Any 2012: 49.893 euros

Total: 1.219.250 euros

CiU malbaratarà 235.950 euros en vigilar 150 habitatges protegits buits

L'Agència de l'Habitatge de la Generalitat contractarà vigilants privats per evitar l'ocupació d'uns 150 habitatges públics buits a Catalunya, després de treure aquest gener a concurs el servei per 235.950 euros, i promourà la informació sobre pisos protegits entre les persones que han perdut la seva llar per impagament de la hipoteca o el lloguer. El nombre de pisos públics buits ha passat de 800 l'any passat a 1.573 aquest any pel retorn de joves a casa dels seus pares.

El director de l'Agència, Jaume Fornt, ha explicat que aquest servei de vigilància es centrarà en les zones de més risc, majoritàriament a l'àrea metropolitana, encara que no han detectat un "increment exponencial" de les ocupacions perquè hi ha una rotació de inquilins.

L'adjudicatària del concurs públic de vigilància haurà d'aportar un vigilant de seguretat cada dia de l'any i durant les 24 hores per inspeccionar els habitatges que l'Agència li indiqui, amb una periodicitat diària -a l'àrea metropolitana- o setmanal -en alguns immobles d'altres punts del territori-.

"És un sistema que ens permet anar canviant -els habitatges a inspeccionar- en funció dels llocs que tenen més problemàtica, i permet tenir més controlat el parc" d'habitatges per un cost molt menor que els vigilants fixos, ha detallat.

L'augment dels pisos protegits buits fins als 1.573, davant els 800 de l'any anterior-pel retorn dels joves a casa dels seus pares en perdre la feina i la retallada de les prestacions per part dels governs neofeixistes PP-CiU- , no suposa un increment notable en la despesa de vigilància, però sí en els costos d'adequació dels habitatges per tornar a adjudicar: "Això és el que provoca que hi hagi molta més rotació".

Fornt ha reivindicat el pla de xoc de la Generalitat posat en marxa el 2011 per adjudicar els habitatges el més ràpid possible tot i que l'evidència és que-com tots els invents de CiU-no funciona, ja que "si no hi ha demanda és un problema ", en referència a les zones amb molt estoc i allunyades de l'àrea metropolitana, rebutjades fins i tot per persones que han perdut el seu habitatge habitual per impagament.

Tot això demostra LNA nul·la planificació i el malbaratament efectuats pels governs en els últims anys, completament al marge de la realitat i necessitat social i només basats en l'especulació i el benefici corrupte dels gestors.

Per CiU aquests pisos suposen una possible alternativa per als afectats: "Ho estem incorporant en els nostres processos d'informació perquè són habitatges que tenim fàcilment disponibles", oferint una entrada immediata i lloguers barats. Pel que fa als immobles del 'banc dolent', ha reclamat que es cedeixi una part a la autonomies per a fins socials, però en zones on hi hagi "una forta demanda social, que és on es necessiten els habitatges".

Condicions de contractació

El document de contractació del servei de vigilància detalla que "en cas de trobar algun habitatge ocupat, s'actuarà immediatament segons el protocol establert", que passa per comunicar-ho als tècnics de l'Agència i trucar al 112 perquè acudeixin els Mossos i realitzin el desallotjament.

Les inspeccions seran les que pugui realitzar un vigilant amb vehicle durant una jornada de 24 hores, amb un vehicle retolat amb localitzador de GPS i amb un control de les rondes que s'emetrà cada dia a la Generalitat, informant sobre possibles incidències.

La carn de cavall de Findus, etiquetada com boví, ve de Romania

La carn de cavall detectada en plats preparats de la marca Findus en què s'indicava que es tractava de carn de boví procedeix de Romania, que era on s'ha aprovisionat el grup francès Spanghero, proveïdor indirecte del gegant dels congelats. L'emissora de ràdio "France Info" ha indicat avui que Spanghero, una cooperativa radicada a Castelnaudary, al sud de França, ha reconegut treballar amb un escorxador de Romania on es sacrifiquen bovins i cavalls.

Spanghero va ser identificat com l'origen de l'engany sobre el tipus de carn de tres preparats de Findus per Comigel, una empresa càrnia també francesa amb seu a Metz (nord-est), a la qual el grup de congelats havia assenyalat quan es va fer públic l'escàndol en el Regne Unit.

Els serveis antifrau francesos van anunciar ahir l'obertura d'una investigació i el ministre d'Agricultura, Stéphane Le Foll, ha considerat que "no és acceptable" el "engany" sobre la composició dels plats de Findus i va assegurar que s'aplicaran "les sancions necessàries".

En línia amb el que havia fet al Regne Unit hores abans, Findus indicar ahir a la tarda que suspenia a França la venda de tres dels seus plats preparats per la presència de carn de cavall en lloc del boví indicat en les etiquetes, i que retirava els lots que havia distribuït a les botigues.

Findus França va justificar aquestes mesures, que afecten la lasanya bolonyesa, el haixix parmentier i la mussaca de la seva marca, pel que va denominar un "problema de conformitat" amb el tipus de carn que va atribuir a un dels seus proveïdors, Comigel.

Tots els grups, menys la conxorxa franquista CiU-PP, contra el fracking a Catalunya

PSC, ICV-EUiA, la CUP, ERC i Ciutadans, ahir a la tarda, van acordar fer un front comú contra el "fracking" al Parlament de Catalunya. La decisió va arribar després d'una reunió a porta oberta al mas Bover de Riudaura (foto). El representant de CiU i vicepresident del Consell Comarcal, Josep Berga, que substituïa el diputat Lluís Guinó, no va signar el manifest resultant de la reunió pel fet de no ser diputat. Tampoc hi havia cap representant del PP, també amb l'excusa d'un compromís a Madrid. Els diputats presents van signar uma declaració d'intencions, a través de la qual van documentar el posicionament contrari a la fractura hidràulica.

Només d'acabar la reunió, l'alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), va explicar: "la trobada d'avui és perquè els tràmits parlamentaris van molt lents i en conseqüència calia demanar que un diputat de cadescun dels grups de la cambra catalana vingués a Riudaura a prendre un compromís". Va afegir que "per part dels partits s'ha rebut molt bé". Massana es va mostrar satisfeta pel fet que "un poble petit pot arribar a mobilitzar la gent d'aquesta manera".

L'alcaldessa va explicar el contingut del manifest signat:"La primera condició és susprendre el permís, la segona és aprovar una llei que prohibeixi tots els permisos d'investigació d'hidrocarburs". Massana va sintetitzar: "que no es puguin fer aquestes coses a cap lloc de Catalunya". Va afegir "també demanem l'inici d'un debat per començar un canvi en el tema energètic". Eulàlia Massana va defensar un canvi energètic que permeti la substitució dels derivats del petroli per energies alternatives.

En tant que darrera demanda va dir que "no es pot passar de la gent del territori". Va afegir: "el que volem és informació clara neta i en temps real". Va opinar que no es pot informar la gent abans de donar els permisos d'investigació.

La parlamentaria de Ciutadans Inés Arrimadas va declarar "demanarem una moratòria de totes les accions referents al fracking". Va indicar que demanaran una comissió d'estudi per clarificar l'impacte que poden tenir les investigacions d'hidrocarbrus al territori. Va afegir: "parlarem amb la resta de formacions polítiques per arribar a un acord d'aturada de les investigacions fins que no es disposi de tota la informació i que no es compleixin tots els tràmits que s'han de complir".

En el decurs de l'assemblea, Salvador Mila (ICV-EUiA) va indicar que en cas els pous de petroli de Riudaura poden estar en servei actiu en només 2 mesos de treball. També va demanar fermesa a l'alcaldessa i els propietaris del mas Bover envers les pressions que, segons ell poden rebre de Teredo Oils.

El punt més tens de la reunió va arribar quan l'alcaldessa, Eulàlia Massana, va retreure "el suport del Consell Comarcal i de l'Ajuntamdent d'Olot no és prou actiu". El retret va anar de dret al vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Josep Berga (CiU). El representant de Convergència es va defensar:"vam ser els primers a aprovar mocions per demanar una moratòria". Va recordar que l'empresa encara no ha presentat cap pla de labor. De fet, el permís d'investigació exigia un pla de labor en un temps determinat que ja ha passat. Berga va indicar que amb l'actual permís d'investigació "Teredo Oils no pot fer res".

Massana va continuar l'atac: "el problema de Riudaura a la resta de la comarca es veu a distància. Va assenyalar que li diuen:"els de Riudaura us fareu rics". Va apuntar que té demanada una reunió amb el conseller d'empresa i ocupació, Felip Puig, però, de moment no li han donat data. Va qualificar de "magnitud de la tragèdia", el fet que després de cada reunió que ha fet amb la Direcció General d'Energia i Mines l'hagin trucada des de Teredo Oils. M'han dit:"sembla que el poble està molt revolucionat".

De fet, els membres de la Plataforma contra el fracking de la reunió, ahir, estaven tan exaltats que van preguntar a Berga perquè politics locals es dediquen a menjar fesols a la Fira de Santa Pau, en comptes d'anar a un acte contra la destrucció del medi ambient.

CiU permetrà el fracking on inclús la eòlica està prohibida

La corrupció i immoralitat del govern de CiU no té cap tipus d'inconvenient a l'hora de destruir o vendre el país, el paisatge o la població a la seva rapinya i pel benefici personal dels seus corruptes: ara el nazionalisme feixista ha decidit donar facilitats per a l'obtenció d'hidrocarburs mitjançant la destructiva tècnica del fracking, tot i les denúncies i protestes dels afectats i els científics.

Porqueres contra l'última campanya de reciclar malament i contaminar a dojo de CiU

L'Ajuntament de Porqueres ha reaccionat davant la confusió generada per l'última campanya ecofeixista de la Generalitat i el seus cercles mafiosos sobre el reciclatge per afavorir les empreses privades a cost de contaminar i fer-li's la feina, i animen els seus veïns a augmentar les deixalles que reciclen i no centrar-se "en reduir la quantitat de residus que embruten el procés", ni preocupar-se per si estan marcats amb el "punt verd" o no.

D'aquesta manera, i mitjançant un comunicat publicat al web municipal, el Consistori desautoritza la promoció institucional Envasonvas.cat, envoltada de polèmica per acusacions de respondre als interessos dels productors d'envasos.

Preguntat per la qüestió, l'alcalde d'aquest municipi del Pla de l'Estany, Salvador Ros (Independents de Porqueres), va deixar clar que "l'Ajuntament vol reafirmar-se en què cal augmentar el percentatge de reciclatge, però no en què ha d'anar a més i a millor, perquè el sistema no acaba d'anar bé si només reciclem el 40%". Aquest és l'índex de reciclatge de residus a la població, un volum que per als responsables municipals resulta insuficient.

Minideixalleria i compostatge
Salvador Ros va explicar que "com a Ajuntament hem fet una lluita constant en l'àmbit del reciclatge, amb temes innovadors com la minideixalleria o subvencionant el compostatge casolà". Per aquest motiu, l'alcalde de Porqueres afegeix que "sap greu que tot el treball que es va fent es posi en qüestió amb campanyes com aquesta", en al·lusió al Envasonvas.cat.

La notificació publicada en el web municipal es titula "L'Ajuntament de Porqueres reafirma la gestió de residus com s'ha estat fent fins ara" i, en el seu contingut, anima els veïns de la població que ja estan "acostumats a realitzar la separació de residus pel tipus de material (plàstic, paper, vidre, alumini...) que segueixin fent-ho com ho feien fins ara".

A continuació, el Consistori demana als seus ciutadans que "no es preocupin per si el residu és o no un envàs amb el marcatge corresponent de punt verd"; perquè -tal com s'especifica tot seguit- "volem evitar confondre als ciutadans i que pugui suposar una disminució del reciclatge dels residus" i, en conseqüència, "anul·lar els esforços que s'han anat fent els darrers anys".

Reciclar, no reduir costos
L'Ajuntament de Porqueres és molt clar en afirmar que "l'objectiu social a prioritzar d'aquest municipi és augmentar la quantitat de materials reciclats i no tant en reduir els costos de la gestió dels anomenats impropis"; objectiu, aquest últim, que s'atribueix a la darrera campanya de la Generalitat.