diumenge, 12 de gener de 2014

5.000 persones demanen a Burgos llibertat pels 23 detinguts

Unes 5.000 persones s'han manifestat aquesta tarda a Burgos, sortint des del barri de Gamonal, contra l'especulació immobiliària del PP. Durant el cap de setmana s'han registrat greus incidents per la repressió policial que fou contestada pels veïns amb greus aldarulls y les forces policials van fer 23 detinguts, 10 d'ells menors. Per això la manifestació s'ha dirigit fins a una comissaria de Policia, per demanar la llibertat dels ciutadans retinguts per les forces de la dictadura.

La marxa ha partit del Carrer Vitòria, la remodelació del qual per part de l'Ajuntament de Burgos ha estat el detonant de la protesta veïnal, i s'ha dirigit a la comissaria, per demanar l'alliberament dels 23 detinguts, deu d'ells menors, als incidents de la nit del dissabte al diumenge.

Posteriorment, ha prosseguit fins a la seu d'un grup de comunicació, abans de tornar al barri de Gamonal, on un grup de diversos centenars de persones ha tirat les tanques i ha accedit al lloc de les obres contra les quals protesten els veïns.

L'alcalde de Burgos, Javier Lacalle (PP), ha assegurat en roda de premsa que "les obres no es van a paralitzar", per convertir el carrer en un bulevard, un projecte que ha generat les protestes pel seu cost i per la reducció de carrils per a vehicles i de places d'aparcament.

Dels 23 detinguts en la passada nit, tretze han passat a disposició judicial i els deu restants són menors. Altres 16 joves, que van ser detinguts en els incidents de la nit del passat divendres al dissabte, han quedat en llibertat provisional, acusats de desordres públics i danys.

Durant els disturbis del cap de setmana, han resultat ferides prop d'una vintena de persones, entre elles dotze policies.

El Pacte de Ginebra, entre l'Iran i el G5+1, serà vigent el 20 de gener

La Republica Islàmica de l'Iran i el G5+1 (Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i Xina, més Alemanya) han acordat aquest diumenge engegar el pacte nuclear de Ginebra a partir del proper 20 de gener, ha anunciat la portaveu de la Cancelleria iraniana, Marzie Afjam. La cap de la Diplomàcia de la UE, Catherine Ashton, ha ratificat també que l'Iran i el Grup 5+1 aplicaran l'acord i el president nord-americà, Barack Obama, ha acollit amb beneplàcit aquest acord i assenyalat que vetarà qualsevol llei que imposi noves sancions contra l'Iran.

"La implementació del pla d'acció conjunt (l'acord de Ginebra aconseguit al novembre) començarà a partir del 20 de gener", ha asseverat la portaveu de la Cancelleria iraniana, Marzie Afjam a l'agència oficial de notícies Mehr.

Aquest anunci ve després que els representants d'Iran, i de la Unió Europea (UE) van acordar el divendres la manera de posar en pràctica l'acord de Ginebra.

L'alt negociador nuclear iranià, Seyed Abás Araqchi, durant una conferència de premsa efectuada aquesta tarda, ha explicat que tant el Govern de Teheran, com el Sextet (Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i Xina, més Alemanya), han saludat la forma d'aplicar l'acord de Ginebra i han indicat que el primer pas es donarà el 20 de gener.

Ha detallat que tots els articles acordats, en el pacte provisional de Ginebra, entraran en vigència a partir del dia 20 de gener, entre uns altres, la suspensió de l'enriquiment d'urani al 20% per part d'Iran i simultàniament, la reducció de part de les sancions occidentals pel Sextet, excepte dos casos.

El primer, la dissolució de l'urani enriquit al 20% d'Iran no es durà a terme a partir del 20 de gener, sinó que es farà en sis fases i en un termini de sis mesos, ha informat Araqchi.

El segon cas és el compromís de la contraparte per lliurar 4 mil 200 milions de dòlars dels ingressos petroliers bloquejats del país persa per bancs estrangers, i això es realitzarà en vuit fases i en un termini de sis mesos, ha assenyalat.

Ha avançat a més, que dins dels propers dies diverses delegacions tècniques de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), visitarien Iran per fer els preparatius a fi d'engegar de forma simultània, el primer pas de l'acord de Ginebra. Ha expressat així mateix, que una vegada que iniciï el primer pas, ambdues parts reprendran els contactes per accelerar l'altra fase de l'acord.

El consens nuclear de Ginebra reconeix el dret inalienable del país persa a enriquir urani i aixecar part de les sancions contra la nació iraniana.

Per la seva banda, Teheran ha acceptat voluntàriament adoptar algunes mesures amb la finalitat de buidar els dubtes sobre el seu programa pacífic d'energia nuclear.

Mr Hollande, Gayet i la màfia corsa: una quennelle 'Dieudonné, Depardieu'

La premsa francesa va plena de detalls sobre la relació amorosa entre el president François Hollande i l'actriu Julie Gayet, tant o més que sobre l'escàndol de la quennelle, una butifarra inventada pel còmic Dieudonné que ha estat censurat per ordre del ministre d'Interior francès, el català Manuel Valls. Fins ara la importància donada a aquest afer privat sorprenia en un país que aparentment sempre ha estat tolerant a l'hora de respectar la vida privada dels seus polítics, tot i que no s'ha tallat gens tampoc en fer-la pública. Però l'affaire ha deixat de set cosa de llits i cuines en saber-se que l'apartament on es troba la parella, sempre protegida pels serveis secrets, pertany a Michel Ferracci, sospitòs de formar part de les bandes criminals corses i condemnat per blanqueig de diners. La Primera Dama a la vora d'un atac de nervis...

Segons informacions publicades a Mediapart i Le Point el pis on es troben Hollande i Gayet a la rue du Cirque és propietat de Michel Ferracci. Ferracci ha estat condemnat a divuit mesos de presó per un afer de blanqueig de diners. El judici a més va demostrar les relacions de Ferracci amb un dels caps de la Brise de mer, Richard Casanova, assassinat el 2008. Foto: Michel Ferracci i la seva companya Emilie Dequenne. Una quennelle per a Hollande?

El nom de Ferracci apareix relacionat amb aquest apartament en la guia telefònica i en la bústia de l'apartament. Hi viu Emmanuelle Hauck, la seva dona de la qual se'n va separar i que és amiga de Julie Gayet.

Primeres Dames a la vora d'un atac de nervis...

La parella de François Hollande està hospitalitzada des que va esclatar l'escàndol de l'amant d'Hollande. Valerie Trierweiler va ser ingressada just després de publicar-se les fotos del president francès i l'actriu Julie Gayet i se li ha prescrit "una cura de repòs", segons publica la premsa gal·la

La parella actual de François Hollande -divorciat de la excandidata del PS Segolén Royal-, Valérie Trierweiler, està hospitalitzada i se li ha prescrit una "cura de repòs", segons una informació del diari Li Parisien confirmada per la presidència gal·la a mitjans locals.

Retiren el carnet a un britànic per conduir embriac un cotxe de joguina

La policia britànica ha retirat per un any el carnet a un veí de la ciutat de Stoke-on-Trent, a Beardmore, per conduir embriac una còpia en miniatura d'una furgoneta Volkswagen, informa The Daily Mail. El mecànic, de 43 anys, es va posar al volant de la joguina en sortir d'un bar: “No sabia que estava fent alguna cosa dolenta o infringint la llei de tràfic. Quan em va detenir la policia vaig pensar que es tractava d'una broma. No aconsegueixo creure en el succeït”, va indicar Beardmore.

Segons la policia, la quantitat de l'alcohol en la sang del mecànic superava tres vegades la permesa en el moment de detenció. El tribunal va reconèixer a Beardmore culpable de conduir embriac i, a més de retirar-li el carnet, li va imposar una multa de 500 lliures esterlines. El britànic reconeix la seva culpa encara que considera la sentència com “bastant severa”.

Beardmore va fer la joguina per al seu fill que adora els automòbils alemanys. Últimament utilitzava el vehicle, que pot desenvolupar fins a 10 km per hora, per a finalitats benèfiques. Segons el mecànic, el dia de la seva detenció va aconseguir recaptar unes 40 lliures per a una organització d'ajuda als malalts de càncer.

Vídeo: La Kombi de Volkswagen s'en va amb un adeu als hippys nostàlgics

Després de sis dècades de producció ininterrompuda, avui es deixa de fabricar la mítica furgoneta Volkswagen Kombi, símbol de la cultura 'hippy'. Es va començar a produir el 1949 a Alemanya, amb el nom de Volkswagen Tipus 2, i al cap de set anys ja es va fabricar també al Brasil, l'únic país on es continuava produint fins ahir, a la fàbrica de Sao Bernando.

35 persones hospitalitzades a Aragó per la grip A

El número de persones hospitalitzades a Aragó afectades pel virus de la grip AH1N1 ha augmentat en les últimes hores de 25 a 35, de les quals 18 estan ingressades en unitats de vigilància intensiva (UCI) a causa de la seva gravetat. Segons les últimes dades proporcionades pel Govern d'Aragó, la majoria dels pacients ingressats en unitats de vigilància intensiva estan en centres hospitalaris de Saragossa, 16, mentre que els altres dos romanen en el Bisbe Polanco de Terol.

A Saragossa el nombre de malalts ingressats en el Miguel Servet ha augmentat de vuit a disset (nou d'ells en la UCI). Mentre, es manté el nombre de pacients hospitalitzats en la resta de centres: quatre en el Royo Villanova (un en la UCI), cinc en el Clínic Universitari (tots en la UCI) i un en la UCI en la Clínica Quirón. A més, ha estat ingressat en planta un nou malalt a l'hospital de Calataiud.

A Terol segueixen hospitalitzades sis persones en el Bisbe Polanco, dos d'elles en la UCI, i una en planta a l'hospital d'Alcanyís. De moment, no s'ha registrat cap ingrés per grip A a la província d'Osca.

Aragó, la Comunitat amb major nombre de casos


El conseller de Sanitat del Govern aragonès, Ricardo Oliván, va convocar dissabte passat una comissió de seguiment davant la incidència a Aragó, la Comunitat amb major nombre de casos en relació amb la seva població, de la grip A H1N1, un virus més virulent i associat a una major taxa d'hospitalització.

Davant el creixent nombre de casos, des que el passat 26 de desembre es produís la primera hospitalització, Oliván va enviar un missatge de tranquil·litat i va fer una crida a la població, especialment als col·lectius de risc, perquè es vacunin.

Amb l'objectiu d'atendre els nous casos, la Conselleria de Sanitat ha reforçat els recursos, especialment en els centres hospitalaris en els quals s'ha concentrat el major nombre d'ingressos, on s'ha obert un major nombre d'habitacions i s'ha posat en alerta al personal sanitari.

Un virus de grip molt letal i fàcilment transmissible


Un laboratori de Harbin, al nord-est de la Xina, guarda en les seves instal·lacions el patogen perfecte: combina l'elevada letalitat del virus de la grip aviària del 2003 (l'H5N1) amb la facilitat de transmissió -almenys entre cobais- amb el de la grip A de 2009, l'H1N1. La investigadora Chen Hualan ha pres l'H5N1 com a base i li ha anat introduint gens de l'H1N1 al laboratori, cosa que pot succeir en la naturalesa si tots dos virus coincideixen en un mateix hoste (una persona o un porc, per exemple). I això, destaquen els autors de l'estudi -publicat a Science i Nature-, no és tan estrany.

ICV-EUiA acusa CIU d'ocultar l’aprovació del Pressupost amb la consulta

La portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA Dolors Camats acusa CiU de voler ocultar l’aprovació dels Pressupostos amb la votació per demanar al Congrés que cedeixi la competència per convocar una consulta sobre el futur de Catalunya, en saber que el Govern de CiU vol debatre les dues qüestions en el transcurs d’aquesta setmana. Així, divendres es votarien els comptes de la Generalitat, només una dia després de la votació sobre la consulta.

Camats ha fet aquestes declaracions a Sant Andreu (BCN) coincidint amb la festa dels Tres Tombs. La líder ecosocialista ha acusat CIU de fer bones les declaracions d’aquells que acusen els convergents de ”voler tapar els temes socials amb els nacionals”. “Exigim a CiU poder fer el debat el més aviat possible, però és un estafa als ciutadans voler ajuntar debats tant importants com el de la consulta o el debat pressupostari. Per això esperem que CiU i ERC entenguin que no s’hi val fer aquest debat a corre cuita i votant a última hora de divendres. Els ciutadans es mereixen tenir tota la informació”

La portaveu d’ICV-EUiA ha ressaltat la importància del 2014 tant en matèria nacional com social. En aquest sentit, Camats ha destacat que “aquest any ens juguem el model de societat que volem: una societat més igualitària o amb més diferències. Un model de caritat o de justícia social”. Camats ha posat com exemple la votació sobre la iniciativa popular per una Renda Mínima Garantida que ja ha entrat al Parlament i que demana legislar per a que ningú és quedi senda una renda mínima de subsistència.

Sobre l’orientació de vot del PSC pel que fa a la traspàs de competències per fer una consulta, Camats ha demanat a Pere Navarro que “faci un esforç per demanar al PSOE i al PP que ens deixin votar i no per demanar al seus diputats que votin que no”.

Els Bombers catalans vestiran de groc

Els Bombers de la Generalitat vestiran com els de Nova York, de groc. El Departament d'Interior espera poder lliurar durant els propers mesos les noves jaquetes adquirides per als focs forestals -grogues- i sabrà properament quina empresa renova els uniformes que fan servir per a la resta d'intervencions. El teixit escollit seria el de PBI, que sense tintar -una operació que la Generalitat no pagarà- també és groc. "Si no hi ha canvis de darrera hora", subratlla el responsable d'equipaments del cos, Robert Gòmez (foto), els bombers canviaran tant el blau, que llueixen als focs de vegetació, com el grana, que els caracteritza als serveis urbans, pel groc.

Els Bombers de la Generalitat canviaran els dos tipus d'uniforme que tenen per a les emergències. Tant el previst per a incendis forestals com per a la resta d'intervencions, com ara focs d'indústria o habitatge o accidents de trànsit.

Per a la primera equipació, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ja va anunciar en presentar al Parlament els pressupostos que s'havien adquirit 4.500 jaquetes forestals. Es tracta d'un instrument que Interior espera poder lliurar als professionals i voluntaris abans de l'inici d'aquesta campanya forestal.

A partir de llavors, en comptes de veure'ls treballar amb la tradicional camisa blava, els ciutadans els veuran vestits de groc, com ja van els del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF), la unitat especialitzada en els incendis de vegetació.

L'Equip de Protecció Individual (EPI) que cada efectiu del cos rep per actuar a la resta d'emergències que no passen al bosc -de color grana amb ratlles reflectants- també serà substituït perquè s'ha consumit el seu cicle de vida previst de set anys.

Aquest nou EPI està previst que ja el tinguin els bombers a començaments de 2015. Tot i que ja es tenen clares les característiques amb què comptarà, no s'ha escollit el model. Per això el cap operatiu Robert Gòmez, responsable de l'equipament del cos, subratlla que encara poden haver-hi canvis.

Hores d'ara, però, segons avança Gòmez, ja se sap que el nou uniforme serà "més lleuger, més ergonòmic i més transpirable". L'actual, que ha donat "un gran resultat", està format per quatre capes: una barrera exterior (que protegeix de les flames i els talls), una membrana de protecció (que impermeabilitza), una capa de protecció tèrmica (que aïlla del fred) i un folre interior (que fa el tacte agradable amb la pell i dóna ergonomia).

El nou tindrà només tres capes perquè la 2a i la 3a es fusionaran. És a dir, un únic teixit impermeabilitzarà i aïllarà del fred. Això restarà pes, millorarà la capacitat de moviments dels bombers i farà més transpirable la vestimenta. El darrer detall és fonamental perquè actuacions com ara les d'un accident de trànsit -que poden tenir lloc a ple sol durant l'estiu- acaben provocant cops de calor als bombers. "S'ha de mantenir un equilibri sempre entre seguretat i confortabilitat per treballar", matisa Gómez, que destaca que els nous equipaments afinen una mica millor en aquest sentit.

Segons ha pogut saber l'ACN, la definició d'aquest nou uniforme l'acosta molt a l'elecció del teixit de PBI. Així és l'uniforme de cossos com els de Nova York o Canadà. El color natural d'aquest teixit sense tintar és el groc. Tintar-lo elevaria el seu preu entre un 6 i un 10%, un import que la Generalitat no està disposada a costejar. Per això, tot apunta que els Bombers de la Generalitat vestiran de groc tant als focs de vegetació com a la resta d'intervencions.

El preu de cada jaqueta forestal oscil·la al voltant dels 100 euros. Els 4.500 exemplars adquirits per la campanya pugen a uns 500.000 euros. Per als nous EPI el pressupost és de 8 MEUR. Però no es paguen de cop, senzillament es renovarà un contracte de renting amb una nova empresa.

Es deixaran de pagar les mensualitats dels actuals i es començaran a pagar les dels nous. Aquest lloguer inclou el manteniment i la neteja dels uniformes, valorats en 1.000 euros cadascun. El cicle de vida previst per als nous EPI és de 9 anys.

La carta de Mas a Hollande, una nyap diplomàtic

El president de la Generalitat, Artur Mas, va descurar molt les formes en la carta que va enviar al cap d'Estat francès, François Hollande, el 20 de desembre, demanant-li que “encoratgi el procés democràtic” i “transparent” engegat per ell i que passa per un “referèndum sobre el futur” de Catalunya. Mas va enviar la missiva per fax i, com la transmissió va ser defectuosa, dues de les seves línies són il·legibles, segons fonts diplomàtiques. Les cartes oficials als caps d'Estat s'envien en paper de qualitat, amb molts grams, i en un sobre per valisa diplomàtica. A més la va enviar en anglès, com a la resta de destinataris, quelcom que francesos o belgues consideren un menyspreu i una mostra d'arrogància anglosaxona. A CiU li falta molta 'mà esquerra', i és que no sap molt bé on està, si la té.

Com el president català no té accés a la valisa diplomàtica espanyola podia haver-la enviat per alguna empresa de correu privada o pública o haver sol·licitat a la delegació de la Generalitat a París que un dels seus funcionaris la lliurés en el Palau de l'Eliseo. Des de la generalització del correu electrònic, les cartes també se solen transmetre en paral·lel per aquest mitjà perquè el destinatari pugui fàcilment distribuir-les als seus col·laboradors, però Mes no va emprar les noves tecnologies.

El president de la Generalitat es va dirigir a més a Hollande en anglès —va enviar pràcticament la mateixa carta als 27 caps d'Estat o de Govern de la Unió Europea— i no en francès. Els francesos valoren que se'ls escrigui en el seu idioma que és, recorden, oficial en cinc països europeus; que és oficial i llengua de treball a les institucions europees i a les Nacions Unides. “Mas és, a més, antic alumne del Liceu francès de Barcelona i va escolaritzar als seus fills en aquest centre”, recorda un diplomàtic.

L'Eliseo no té la intenció, en principi, de respondre a la missiva de Mas. “Catalunya és una regió d'Espanya”, va declarar Hollande, el 27 de novembre. “Es tracta d'un assumpte intern d'Espanya", va afegir el president l'única vegada que va abordar el tema amb motiu de la seva última visita a Madrid. “No tinc cap comentari que fer”, va concloure. El seu ministre d'Afers exteriors, Laurent Fabius, es va pronunciar en termes semblats el passat 2 de gener. “És un assumpte intern d'Espanya”, va recalcar assegurant tenir “plena confiança en el Govern espanyol per trobar una solució”.

EUA també va provar armes biològiques a Japó i Taiwan en els anys 60

L'Exèrcit d'Estats Units va dur a terme experiments secrets amb armes biològiques sobre la població civil a Taiwan i a les illes japoneses de Okinawa a principis de la dècada dels anys 60, segons uns documents confidencials revelats avui per l'agència Kyodo. En les proves, dutes a terme almenys dotze vegades entre 1961 i 1962, es va llançar el fong Magnaporthe grisea sobre camps d'arròs per veure com afectava a la producció, segons els documents.

El Govern al servei de la plutocràcia imperial havia revelat amb antelació detallis d'altres experiments il·legals i criminals amb armes químiques i biològiques a Puerto Rico, així com en els estats d'Hawaii i Utah.

L'arxipèlag de Okinawa, en el sud de Japó, va estar baix control de Washington fins a 1972 i en l'actualitat alberga a més de la meitat dels prop de 48.000 soldats que Estats Units manté en territori nipó, i un 20% del sòl de la illa principal de la província és terrè militar nord-americà.

Segons Kyodo, es creu que EE. UU. tenia en ment atacar llocs com Xina i el sud-est asiàtic en desenvolupar aquest tipus d'agents nocius per als cultius d'arròs. EL Govern feixista nord-americà va posar fi als seus programa d'armes químiques i biològiques en 1969.

Els documents obtinguts per Kyodo esmenten localitzacions com les ciutats de Nago i Siri, ambdues en la prefectura de Okinawa, però es desconeix si els experiments es van dur a terme en el terreny de les bases militars d'EUA o en zona civil.

L'exèrcit "va llançar l'inòcul en els camps de Okinawa i Taiwan en diferents quantitats i des de diverses distàncies per mesurar l'efecte sobre la producció de cultius", assenyala el document.

Un altre document especifica que "les proves sobre el terreny de les malalties de cultius com la rosegui negra del blat i el fong de l'arròs es van dur a terme en diferents llocs del mig oest i sud (EUA) i en Okinawa amb un èxit parcial en la recopilació d'informació útil".

El PP s'enfonsa per sota del PSOE

Segons l'enquesta que publica avui El País, el PSOE seria el partit més votat, superant en 1,5 punts el PP, que perdria 12,6 punts respecte del resultat obtingut a les eleccions espanyoles del 2011. Segons el sondatge de Metroscopia fet aquest començament del mes de gener, el PSOE tindria un 33,5% dels vots i el PP, un 32%; Izquierda Unida, un 12,5% i UPyD, un 7,3%. No s'ofereixen dades de més partits o coalicions.

Una altra dada rellevant dels resultats d'aquesta enquesta és que un 78% dels enquestats desaprova la gestió de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol, i un 18% l'aprova. I entre els votants del PP, només un 53% l'aprova, per un 43% que el desaprova.

El moviment antitransvasament es prepara contra el Pla Hidrològic

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) denunciarà a la Fiscalia Superior de Catalunya la construcció del canal Segarra-Garrigues per considerar que la seva finalitat última serà possibilitar el transvasament del Segre a Barcelona. El moviment antitransvasament creu que cal arribar al fons de l'elevat sobrecost de la infraestructura i ha posat en dubte la seva utilitat com a regadiu després de constatar les dificultats per abastir la superfície inicialment prevista.

La dotzena assemblea del moviment antitransvasament, que ha reunit unes 400 persones a Tortosa, ha certificat la nova estratègia d'oposició jurídica i social davant la pròxima aprovació del Pla Hidrològic de l'Ebre.

Després de denunciar fa tres anys el canal Xerta-Sénia, en aquest cas, per considerar que servirà per transvasar l'Ebre cap al País Valencià, la PDE creu que ha arribat el moment de traslladar a l'àmbit de Catalunya el conflicte per garantir un cabal mínim ambiental adequat per al tram final del riu i el Delta. En aquest sentit, i després d'un informe de Fiscalia que es va incorporar a les diligències obertes al jutjat número dos de Tortosa que avalava els seus arguments en aquesta mateixa línia, el moviment social dirigeix ara les seves sospites cap al Segarra-Garrigues.

La denúncia contra la construcció d'aquesta infraestructura, que es presentarà durant els pròxims quinze dies i davant la Fiscalia Superior de Catalunya -per evitar "ingerències territorials"-, identifica obertament la construcció d'aquesta infraestructura amb la planificació del transvasament del Segre a Barcelona. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha recordat que només l'elevat sobrecost del projecte mereix ja una investigació a fons, especialment, davant les grans dificultats que el regadiu està trobant a l'hora de cobrir la superfície prevista i atreure els pagesos.

A més, ha assenyalat que la voluntat "encoberta" de convertir-lo en transvasament a Barcelona compta amb "complicitats" entre sectors de les terres de Lleida, el Govern i l'executiu espanyol. "Si fos per regar no dirien res: no hi ha plans de regadiu i no entenem que siguin pous sense fons de diners públics", ha reblat, tot recordant les grans quantitats de recursos destinades a aquestes obres -tant el Segarra-Garrigues com el Xerta-Sénia- durant els últims anys malgrat el context de retallades pressupostàries generalitzades.

Amb tot, no creu que aquesta maniobra pugui enterbolir les actualment bones relacions amb la Generalitat, que durant els últims anys ha donat suport, formalment, als plantejaments de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre defensats per la comunitat científica i el moviment social. "No tenim cap interès en entrar en conflicte amb el Govern. Agraïm el seu suport. Però ells ja saben que mentre no hagi un cabal suficient per alimentar el Delta el canal Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia són infraestructures sota sospita. No podem esperar un fet consumat", ha argumentat, tot demanant "comprensió". "No seriem honestos, sabent com sabem que servirà per transvasar a Barcelona, que no féssim res", ha adduït.

La qüestió de l'ús de les concessions de regadiu en el nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, que el Consell de Ministres podria aprovar en les pròximes setmanes, i el futur Pla Hidrològic Nacional (PHN) anunciat pel govern del PP es perfila com el gran cavall de batalla dels pròxims temps. La PDE entén que l'estratègia de planificar grans projectes de transvasament amb canonades entre rius forma ja part del passat. Interconnexions de conques, bancs d'aigua, reassignacions de cabals no utilitzats seran els nous eufemismes per materialitzar les transferències d'aigua.

Especialment, ha alertat Tomàs, després de l'aprovació de la nova Llei d'Avaluació Ambiental, que permetrà a les comunitats de regants transferir els seus suposats "excedents", davant la impossibilitat econòmica d'executar les infraestructures per desplegar els regadius previstos. "No estem en contra de cap projecte que serveixi per al regadiu aprofitant l'aigua per allí on passa. No estem en contra de la productivitat des del respecte ambiental", ha precisat.

Pressió a Europa

L'assemblea d'aquest dissabte ha servit també per definir la futura estratègia del moviment social davant la suposadament imminent aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Després de constatar que el govern espanyol no pensa moure ni una coma de la llei, deixant el cabal ambiental del tram final de l'Ebre en xifres inferiors a les actuals, la PDE mantindrà la pressió sobre la Comissió Europea per forçar que tuteli el procés de desplegament. Així, un cop es materialitzi l'aprovació, presentaran una queixa davant les autoritats comunitàries per denunciar la vulneració de quatre directives comunitàries i el perill que l'aplicació del pla suposa per a la"integritat de les terres de l'Ebre".

El moviment social confia, a més, que arran la petició presentada al Parlament Europeu el passat mes de juliol amb 12.000 signatures de suport, que encara es manté "oberta", una delegació de la seva Comissió de Peticions visiti les Terres de l'Ebre i el Delta per conèixer la situació de primera mà. Una visita que, consideren, hauria de tenir lloc la pròxima tardor, passades les eleccions europees de maig.

Aprofundint en aquests arguments, l'assemblea de la PDE ha aprovat unànimement una resolució amb la qual adverteix que l'actuació del govern espanyol amb el Pla de Conca "hipoteca el futur de les Terres de l'Ebre i condemna el Delta a la seva desaparició" com a "pas previ" d'un PHN que pot plantejar un transvasament de l'Ebre "a través dels regadius". La portaveu antitransvasament, Susanna Abella, ha reclamat de nou la "total implicació" del Govern en aquesta lluita al costat de la societat de les Terres de l'Ebre, un cop s'ha aconseguit un ampli suport parlamentari als seus plantejaments durant els últims anys. "Catalunya no es pot permetre més errors. Estan desequilibrats els territoris i no els recursos. Fer més gran Barcelona no és bo", ha proclamat.

De moment, els representants del moviment social no ha proposat públicament cap calendari concret de protestes. La idea, segons ha elaborat Abella, passa ara per "capitalitzar l'experiència, reagrupar-nos i recuperar forces" per fer front al repte de noves mobilitzacions, que es plantejaran de forma "ràpida i sense temps". Es reactivaran els grups de treball i buscaran exercir una "pressió continuada i ascendent" des dels carrers i espais públics del territori.

Cimera ambientalista a Tortosa

Al mateix temps, però, i amb la clara voluntat de recuperar i reforçar les aliances amb els grups i entitats ecologistes d'arreu de l'Estat que s'oposen a la política d'aigües del govern del PP, la PDE ha convocat una "cimera", el pròxim 25 de gener a Tortosa, que comptarà amb la participació de científics, juristes i representants d'ONG ambientalistes. La jornada ha de permetre, segons Tomàs, definir "estratègies, arguments i accions per expandir la lluita i posar contra les cordes el govern espanyol, guanyar la simpatia de la resta de l'Estat i inclinar l'opinió de la Comissió europea per tombar el Pla Hidrològic, que és l'avançament dels transvasaments de l'Ebre que s'anunciaran a finals d'any".

Burgos torna a registrar disturbis contra les obres del carrer Vitòria

Centenars de persones han protagonitzat, per segona nit consecutiva, greus incidents al barri burgalès de Gamonal. Els antidisturbis han efectuat diverses càrregues, al final de la manifestació, quan s'han cremat mitja dotzena de contenidors i han llançat pedres i llambordes a la Policia, a més d'ocasionar danys en el mobiliari urbà i en dues sucursals bancàries, del BBVA i Caixa3. Almenys 23 detinguts, entre ells vuit menors, i dotze ferits és el balanç 'aquesta segona nit de disturbis.

Aquests incidents s'han produït després d'una manifestació que a la tarda havia partit del barri per dirigir-se a una comissaria del Cos Nacional de Policia, per a demanar la llibertat dels 17 detinguts, un d'ells menor d'edat, en la nit anterior.

Segona nit de disturbis


La marxa, convocada de forma espontània i que ha arribat a congregar a prop d'un miler de persones, ha tornat al barri, ja amb menys participants, i al seu terme han començat els disturbis.

Els antidisturbis del Cos Nacional de Policia han carregat contra un grup d'unes dues-centes persones, la majoria joves, que han causat danys en el mobiliari urbà del Carrer Vitòria d'aquest barri de la capital burgalesa.

En la nit d'ahir, una protesta veïnal va desembocar en greus incidents i l'intervenció de diverses unitats de les forces repressives, amb el resultat de 17 detinguts, nou agents ferits i greus danys en mobiliari urbà i sucursals bancàries, les mateixes que han tornat a ser atacades aquesta nit.

Els veïns protestaven pel projecte municipal de convertir el Carrer Vitòria, una de les principals avingudes de la ciutat, en un bulevard, amb menys carrils per a vehicles i places d'aparcament.