diumenge, 2 de maig de 2010

Hi ha altres solucions per Grècia i l'U.E.

Apostolos Dedoussopoulos, economista de l'Universitat Pantheion d'Atenes, proposa alternatives a les solucions liberals i troba la proposta feta per l'Humanité "bona i justa" (veure la proposta de signatura d'adhesió al final). Els liberals alemanys proposen que Grècia surti de la zona euro. Què pensa vostè?: "No es tracta de treure'ns a nosaltres, ni a altres països de la zona euro. El que està passant és la prova del fracàs de l'U.E. i més concretament de l'euro com a moneda única. És millor observar l'evolució a llarg termini per treure la conclusió que s'imposa: Cal reajustar el marc constitucional de la UE i el de la zona euro".

Avui és Grècia l'afectada però demà serà Portugal, després Espanya, i sens dubte Itàlia. Aquests països troben problemes similars als nostres. La sortida d'un país de la zona euro significaria en realitat una fallida de la UE En l'actualitat, alguns altres proposen que sigui Alemanya, que segueix una estratègia econòmica que només serveix als seus propis interessos, que surti de la zona euro. També seria una possibilitat que podríem contemplar. Però la millor via que cal seguir és la de revisar els marcs institucionals europeus, introduir legislació social, i no seguir només en aquesta línia de polítiques econòmiques liberals i de la competitivitat, fins i tot entre els Estats membres.
P. - Alguns, com l 'Humanité que va llançar una petició, proposen que el Banc Central Europeu pugui prestar a l'1%, directament als Estats. Quina és la seva opinió?
R. - Fins i tot encara que en pot implicar haver de modificar els Tractats, aquesta proposta és bona i justa. El banc central americà, el FED, l'ha fet ja. Ara bé, a Europa, avui, els bancs comercials poden demanar préstecs a l'1% però ells presten als Estats al 5%, al 9% i fins i tot ara a l'11% a Grècia! El sistema monetari europeu, tal com està organitzat, condueix a una especulació dramàtica. Nosaltres proposem també que el Banc Central Europeu pugui emetre obligacions europees i que el BCE presti als diferents Estats en condicions que tinguin en compte el resultat social, en el marc d'una estratègia social europea. Aquesta proposta podria aplicar ràpidament. Tal com estan succeint avui les coses, la base productiva s'estanca en l'economia. Qualssevol que siguin les formes de la intervenció, cal desenvolupar aquesta base productiva. Els diners s'ha d'utilitzar per desenvolupar l'economia en lloc de contraure i de col.locar en el cercle infernal de la deflació. Crec que cal trobar un equilibri de les despeses públiques desenvolupant els serveis públics, i en particular, els socials.
P. - Quins són els impactes del pla d'austeritat aplicat a Grècia actualment?
R. - Segons els càlculs de l'FMI, el deute públic de Grècia ascendirà al 150% del PIB en dos anys. El que vol dir que el pla d'austeritat és ja un fracàs. L'FMI considera també que la deflació serà del 5% durant els propers anys i que hi haurà una pujada important de l'atur, que no pronostiquen - perquè ningú sap exactament quin percentatge arribarà però probablement del 18 al 20%. No veig res de bo en aquest pla d'austeritat. Diria fins i tot que el remei és pitjor que la malaltia.
P. - El BCE és actualment independent. ¿Ha de seguir sent-ho?
R. - Ha de col.locar, efectivament, sota el control polític dels ciutadans. Un primer pas sembla haver-se efectuat amb la proposta del Consell Europeu de controlar millor els mercats financers. Cal portar-lo a la pràctica. El que passa també pels préstecs directes del BCE als Estats! En qualsevol cas, no és possible continuar amb un banc independent que pretén en primer lloc protegir el sector bancari en el seu conjunt. Cal doncs introduir l'esfera política en el BCE, tenint en compte objectius socials.
P. - No obstant, Dominique Strauss-Kahn, el director de l'FMI, ha proposat una deflació general a Grècia ...
R. - És la política clàssica de l'FMI. Creuen que una reducció dràstica dels salaris i preus tornarà a Grècia la seva competitivitat. Però en el passat ja hem vist diferents deflacions. Els seus resultats van ser sempre els mateixos: les exportacions no van augmentar, els preus sí, ells sí. La devaluació condueix en realitat a una reorganització de les prestacions - assignacions, i no és la solució. Es podrà augmentar la competitivitat d'una altra manera diferent, però no disminuint els salaris i les despeses socials. Són en realitat els criteris mateixos del pacte d'estabilitat dels que estan en qüestió. Sí Estan en el nucli del problema. Per descomptat, els governs dels 20 últims anys han conduït polítiques catastròfiques. Nosaltres paguem també el preu d'aquestes polítiques. Se'ns diu que el nostre mercat laboral és molt estricte. No és el cas, la flexibilitat és ja un fet: només cal observar el tipus de treballadors a temps parcial i l'atur ocult. Però a l'haver de respectar els criteris del pacte, els Estats es veuen privats d'instruments per actuar en la reactivació de la seva economia.
Entrevista realitzada per Fabien Perrier.
Traduït per Toni Barbarà de l'Humanité.
-------------------------
CRIDA-CAL AJUDAR AL POBLE GREC!
FIRMA LA PETICIÓ "On Line"
El poble grec no és responsable de la fallida del seu Estat. No obstant això és a ell a qui volen dessagnar els mercats financers i les institucions internacionals. Ferma la nostra petició en línia.

El Banc Central Europeu ha acordat préstecs gegantins a només un 1% d'interès als bancs, els quals al seu torn han prestat a taxes del 4 al 8%.

Grècia ha també beneficiar-se de percentatges que no excedeixin l'1%, sense altres condicions que el sosteniment dels drets socials, de l'ocupació i dels serveis públics.
Tots els pobles d'Europa estan amenaçats per plans d'austeritat de la mateixa naturalesa. La Unió Europea i tots els Estats membres han per tant mobilitzar-se per preservar les opcions d'una Europa dels pobles.

El poble grec no és responsable de la fallida del seu Estat. És a ell, però, a qui els mercats financers i les institucions internacionals volen dessagnar
Ferma la nostra petició «en línia».
http://www.humanite.fr/APPEL-Il-faut-aider-le-peuple-grec

Toni Barbarà: La situació de l'UE

Toni Barbarà (PEE, EUiA): Comencem any europeu. Amb un primer semestre que presidirà Espanya dins el torn rotatiu previst. De fet serà el primer cas de presidència compartida entre un país de l'UE, i el recentment nominat president de l'U.E., el belga Mr. Van Rompuy, aquell conservador flamenc de qui es va argumentar com a millor mèrit el seu “baix perfil polític”. Aquestes línies no poden ni pretenen fer una anàlisi de mínim detall del moment de la UE però, en tot cas, volen servir per emmarcar unes informacions i posicions des d’EUiA i acompanyar l’imminent horitzó del Partit de l’Esquerra Europea (PEE), del que participo com a membre del seu Comitè Executiu, que es va reunir del 8 al 10 de gener a Berlín.

Europa avui, desprès de les eleccions europees de juny de 2009, és un territori i un subjecte polític que ha empitjorat objectivament respecte de l’anterior situació. Aquelles eleccions al Parlament europeu, amb una preocupant i creixent abstenció arreu, ens van abocar a una realitat més conservadora, més dretana i fins i tot amb un creixement amenaçador de suport i de contravalors ultradretans, populistes i xenòfobs. Com tots recordem a casa nostra (amb circumscripció estatal) vam obtenir uns resultats clarament insuficients malgrat poder mantenir, la coalició electoral IU/ICV/EUiA, els dos eurodiputats preexistents.

La crisi i les seves conseqüències han estat de gran duresa també a tota Europa però la dreta conservadora i neoliberal ha estat hàbil a l’hora d’esquivar la seva responsabilitat , autoria o connivència, i ha millorat posicions electorals respecte de les esquerres i substancialment de la socialdemocràcia en franca caiguda, subsidiarietat o desfeta de projecte. No solament han mantingut o millorat estatus polític sinó que a més han continuat generant molt i més beneficis econòmics per les seves empreses, ara a compta de les aportacions monumentals de recursos públics per a tractar, paradoxalment, la mateixa crisi que ells han produït.

La Presidència espanyola pel present semestre suposarà una nova oportunitat previsiblement perduda. Espanya és immersa en plena crisi i les seves xifres o indicadors socials i econòmics són dels més greus de la UE. Així l’atur és record tan sols superat per Letònia, la precarietat, les xifres macro i microeconòmiques per treballadors/es i famílies no fan sinó mostrar que som a la cua de la pretesa recuperació (que diuen altres) d’un sistema capitalista que no ha purgat ni ha corregit el seu caràcter i que tan sols ha maquillat i sobreviscut la situació a base del citat abocament de recursos estatals a les desfetes financeres i bancàries… i suculents negocis.

Amb aquest trist panorama es presenta el president R. Zapatero posant una cara no creïble d’ànim europeista, i un lideratge ja discutit i qüestionat a la seva pròpia casa. El lema de la presidència, ja prou rebaixada mitjançant la compartició amb el president Van Rompoy, és “Innovando Europa”, tota una “no- declaració” que ensenya la manca d’intencions i d’ ambicions i és un anunci de claudicacions dins el metallenguatge de la modernitat neoliberal. Res de suggerent, i com a màxima fita una elemental línea de continuïtat… més del mateix, que vol dir més crisi i més eurofeblesa.

L’altra gran novetat, i no menys preocupant és el fet d’estrenar aplicació de facto del Tractat de Lisboa un cop superats els darrers esculls irlandesos. Tractat que significa aplicació dura i pura de la preexistent Estratègia de Lisboa. Els documents i declaracions del govern pel que fa a la dita etapa presidencial fixen oficialment quatre objectius prioritaris: Aplicació del tractat de Lisboa. Reactivació econòmica i creixement productiu. Reforç en política exterior. Drets i llibertats de la ciutadania (sotmesos però als articles 43 i 40 de Tractat que assenyalen i confirmen la preeminència del mercat i la competència pel damunt dels tals drets enunciats).

Molt decebedor i per suposat gens engrescador com no sigui pel fet d’actuar com a país d’ hostes i hostalers de la multitud de trobades i cimeres (109 en total!) que es produiran a escenaris i taules de diverses ciutats espanyoles.

Així doncs la situació a Europa, des de les nostres perspectives és senzillament dolenta i amb la preocupació que pot seguir empitjorant, com veurem. No es tracta d’una visió pessimista sinó de la constatació d’una realitat que hauria de ser motiu de resposta i de lluita immediata.

Europa de Pau i el món .- En Política Internacional, els problemes seriosos persisteixen sense sortida. Respecte d’ Amèrica Llatina en general i on actualment intentant usar i manipular de la “privilegiada proximitat espanyola” cultural i històrica com a Espanya antiga metròpoli vs. Colònies, amb finalitats comercials–productives bi-regionals i en benefici de les multinacionals europees. Cuba i la seva situació amb una “posición común europea” que des de l’etapa Aznar la manté dins una situació similar un bloqueig efectiu i que cal superar d’immediat.

La falsa i farsa sortida a Hondures. Les bases militars USA a Colòmbia. Marroc amb un tractament d’ especial atenció mitjançant “Estatus avançat” mentre el seu govern manté i aguditza la seva política de repressió i de negació de legítima autodeterminació respecte del Sàhara occidental ( cas Aminatu Haidar). El drama del poble palestí, dins la dramàtica situació de Gaza i amb impunitat internacional per la guerra, el setge, el mur d’aïllament i l'extermini del govern israelià.

Països de la perifèria europea en llista d’espera per al seu ingrés i de presentar les condicions requerides: Turquia, Albània, Bòsnia-Herzegovina i Montenegro...

Militarització. Tot i seguint les prioritats i mandats previstos al Tractat de Lisboa, en el sentit de l’increment d’inversió en despesa militar, subsidiarietat als designis de l’OTAN, militarització de focus, espais i conflictes. Una inquietant e inacceptable novetat és l’anomenat SEAE: el “Servei Europeu d’Acció Exterior”, o sigui un cos de 5.000 funcionaris a les ordres de l’Alt Representant europeu, Ms. Catherine Ashton, en tasques de seguretat i defensa, dispersos a tot el planeta i sense cap tipus de control parlamentari.

Altres situacions no milloren i malgrat la nova “era Obama” Israel persisteix en les seves practiques militars i imperialistes, altres casos empitjoren Iran, Pakistan, substancialment Afganistan (amb una presència militar i complicitat europea que rebutgem frontalment i radical). I finalment n’apareixen nous problemes greus i en especial humanitaris com a Haití.

Europa Social: Més i noves privatitzacions i mercantilització de serveis públics amb el conseqüent deteriorament i pèrdues a salut, educació i atencions socials. Inequitat i pobresa. Desmantellament virulent de l’estat del benestar com a identitat europea i de civilització.

Les desigualtats i inequitats augmenten en totes les dimensions: socials, de classe, de gènere, i regionals. El joves, pretesament receptors d’una nova Europa de futur son els principals perdedors i damnificats de tota aquesta fosca perspectiva. D’aquí la nostra necessitat estratègica d ‘estimular i de reforçar moviments socials i de reivindicació ciutadana.

El cas del nostre “Dempeus per la Salut Pública” ha estat presentat i molt valorat com una forma nova i de gran utilitat mobilitzadora i de transformació social. La lluita pels drets social ha d’esdevenir el nucli de la nostra mobilització política i de sortida de la crisi cap a un nou model de producció i consum. La defensa dels serveis públics ha esdevingut un segell d’identitat per a les nostres polítiques.

Europa democràtica i dels valors: Manca de controls democràtics i corrupció generalitzada. Feixisme, xenofòbia i racisme. Anticomunisme i ultra dreta creixents en especial a àrees de l’anomenat bloc socialista de l’Est. Violència i exclusió creixents. Immigració sense sortida, pasteres, morts i exclusions, amb vigència d'aquella Directiva de la vergonya per tractar la detenció i expulsió. Avui la batalla torna a ser la reivindicació de la Carta dels Drets de l’Home i de la dignitat de les persones.

Europa del treball, econòmica i sostenible.- Continuïtat i aprofundiment de polítiques neoliberals i de preeminència del mercat. Atur, precarietat laboral, desregulació, flexibilitat i contrareformes laborals amb pèrdues de drets històrics, de salaris i de condicions de treball. Inhibició europea cap a controls o intervencions, consolidant deslocalitzacions i dumping social i econòmic. A nivell europeu incapacitat i renuncia a l’ imposició de taxes sobre els grans moviments especulatius financers (Tobin o similars). Quan els governs neoliberals pilotant Europa i la seva Comissió defineixen la seva estratègia d’atac i liquidació, en una segona onada, dels serveis públics estan també aplicant una fórmula segura d’eliminació d’organització i resistència sindical a les grans empreses públiques i/o estatals. Per tant, també en aquest cas s’imposa per a nosaltres la necessitat imperiosa d’impulsar la lluita sindical coordinada i paneuropea.

Fiasco de Copenhage amb un trist paper d’inoperància per part de l’UE incapaç d’ aconseguir cap avanç realment significatiu, cap compromís real, i mostrant una manca de voluntat política real així com la seva subsidiarietat a les potències econòmiques i empresarials i polítiques.
Aquest és el desolador panorama de la realitat europea, al que encara podríem afegir l’evolució mateixa dels resultats electorals recents en la línea de reforç de la dreta liberal i conservadora (l’Alemanya de Merkel), l’afebliment de les opcions socialdemòcrates (l’ Anglaterra de Gordon, l’Espanya de Zapatero, etc.), la consolidació de contravalors populistes i xenòfobs (a tot l’Est europeu, o el pronunciament anti-minarets de la civilitzada Suïssa ), la persistència de personatges(Identitat francesa de Sarkozy) - icones de la reacció cultural i democràtica com els Berlusconi a Itàlia,… Sempre, naturalment amb excepcions i matisos.

Tot plegat un escenari on cal incidir i intervenir amb urgència i decisió des de les esquerres transformadores i els projectes socialistes. Tanmateix la situació de les organitzacions i Partits del nostre àmbit no son, tampoc, exultants. No tan sols casos greus com el d’Itàlia, on es demostra per enèsima vegada i amb una cruesa inusual com la divisió i la lluita fratricida pot portar una força com RCI des de l’Administració i el Govern fins a la pràctica liquidació institucional i al risc de la desaparició política rellevant. A moltes organitzacions europees de les esquerres es discuteix i es proposen noves experiències. A França la nova coalició d’esquerres sembla pot aspirar a uns bons resultats ( properes municipals i regionals). Però també les dificultats del moment generen dissensions dins organitzacions capdavanteres com a Die Linke, on l’ instal.lació de corrents i fraccions pot estar qüestionant el dolç moment postelectoral, i que proposàvem com l’exemple on aprendre per a moltes esquerres europees. A llocs com Portugal el que correspondria al nostre espai sociopolític està representat per dues organitzacions, tan properes com enfrontades ( encara que no tan com a Grècia ) el que suposa una partició d’influència gairebé dividida per la meitat ( i on 10 % més 10% que sumats podrien resultar determinants en el govern del país).

De tot això i més, parlem, escoltem i aprenem al Partit de l’Esquerra Europea… Igualment practiquem l’exercici imprescindible de la suma, del respecte aliè, de la complementarietat i el consens. El fet és que avui el PEE no ha deixat de créixer i en aquest moment som ja 34 organitzacions: 23 com a membres de ple dret, i 11 com a observadores.
Acabant aquesta introducció.

Europa és malgrat la difícil realitat descrita, l’escenari inexcusable i el subjecte polític indiscutible de la nostra anàlisi, reflexió, acció i projecte social i polític, i cal seguir treballant i potenciant aquest àmbit per part nostra.

Recordem tan sols aquí unes fites aprovades i anunciades pel calendari –agenda del present 2010. El 27 de febrer a Barcelona, Jornada “ Salut a Europa” per tractar de la situació d’atencions sanitàries i els seus determinants socials , sota convocatòria i organització d’EUiA i amb aportació de materials i continguts des de Dempeus per la salut pública. Els 23 a 25 d’abril Comitè Executiu del PEE a Barcelona com a organització amfitriona, en plena Diada de St. Jordi. Anunciada ja la nostra Festa de l’Alternativa pel primer dissabte d’octubre (pre- campanya electoral). I finalment celebració del 3er Congrés del PEE el cap de setmana de 3 a 5 de desembre a París i a quina realització haurem de començar a col.laborar des de ja mateix, usant el previst debat dels seus materials com a exercici de debat polític i d’intervenció europea des de les nostres files. EUiA te un gran paper en totes aquestes jornades i caldrà estar a l’altura. Segur que sabrem fer-ho amb eficàcia i entusiasme, com de nosaltres s’espera i se’n te constància.
Salut!
Toni Barbarà.
Responsable EUiA d’Europa 19 de gener de 2010

Evo nacionalitza 5 elèctriques

El president de Bolívia, Evo Morales, va nacionalitzar dissabte, a propòsit del Dia Internacional del Treballador, 5 plantes elèctriques de la companyia Llum i Força de Cochabamba (centre), que té el 80% del país, acció del govern que es produeix dins de les polítiques per tornar els serveis públics a l'administració pública: "Novament un primer de maig, recuperant les nostres empreses capitalitzades", va expressar Morales després referir que és un deure de l'Estat: "Recuperar i nacionalitzar els nostres recursos naturals i serveis bàsics".

Mitjançant un decret, el mandatari nacional, va concretar la nacionalització de tres empreses generadores d'energia amb socis internacionals i d'una cooperativa local: "Avui dia estem recuperant la llum per a tots els bolivians, nacionalitzant la planta hidroelèctrica de Corani (...) i les seves dependències. D'aquesta manera l'Estat plurinacional ja té el control de més del 80% de l'energia que es produeix en tota Bolívia", va expressar el mandatari.

"Volem la presència dels sindicats (...) i dels treballadors. Quan el poble controla, no hi hauran errors", va sentenciar el dignatari Evo Morales després de la nacionalització.

Morales fa quatre anys va iniciar un programa de nacionalitzacions que va arrencar a l'àrea d'hidrocarburs i va prosseguir en telecomunicacions i mineria.

Les dues empreses elèctriques que van ser nacionalitzades funcionen a la localitat Colomi del departament de Cochabamba, centre de Bolívia.

La hidroelèctrica Corani i les plantes Valle Hermoso i Guaracachi van ser transferides fa 13 anys al sector privat, i proveeixen mil 146 megawatts a les principals ciutats bolivianes.

Corani és controlada pel grup francès GDF Suez a través de la seva filial Inversions Ecoenergy Bolívia, i Guaracachi pel grup britànic Rurelec PCL.

L'empresa Valle Hermoso està en mans de The Bolivian Generatings Group que és filial de Panamerican Bolívia.


El presidente de Bolivia, Evo Morales, nacionalizó este sábado, a propósito del Día Internacional del Trabajador, plantas eléctricas de la compañía Luz y fuerza de Cochabamba (centro), que surte el 80 por ciento del país, acción del gobierno que se produce dentro de las políticas devolver los servicios públicos a la administración pública.

"Nuevamente un primero de mayo, recuperando nuestras empresas capitalizadas", expresó Morales tras referir que es un deber del Estado "recuperar y nacionalizar nuestros recursos naturales y servicios básicos".
Para leer más ir a enlace:

L'UE activa el pla econòmic de Grècia

Els ministres d'Economia de la zona euro, l'Eurogrup, han acordat d'activar el pla de rescat de Grècia, que és dotat amb 110.000 milions d'euros per un període de tres anys, entre 2010 i 2012. D'aquests 110.000 milions, 80.000 seran préstecs bilaterals d'estats que comparteixen la moneda única; la resta, l'aportarà el Fons Monetari Internacional. En la reunió extraordinària d'avui han constatat que el pla de mesures activat per Grècia és sòlid i creïble i constitueix una contrapartida suficient per rebre els préstecs de la UE i l'FMI.

El pla ha estat negociat per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l'FMI i preveu retallades pressupostàries per valor de 30.000 milions d'euros per tal de reduir el dèficil públic grec del 14,6% de l'any passat a menys del 3% el 2014.

A més inclou mesures tan impopulars com l'apujada d'un 23% de l'IVA i el 10% sobre els carburants i l'alcohol;, la supressió de pagues extres i congelació salarial per als funcionaris durant els tres anys vinents, i l'ajornament de l'edat de jubilació fins als 67 anys.

La banca diu que no fia el pla d’infraestructures

Els grans banquers espanyols han advertit el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i José Blanco, ministre de Foment, que no concediran més que la meitat del crèdit que les constructores necessiten per realitzar el superprojecte d’infraestructures que el Govern ha presentat a so de bombo i platerets com una de les mesures clau per sortir de la crisi. La inversió prevista és de 17.000 milions d’euros, que haurien d’avançar les empreses per després recuperar-los en 40 o 50 anys en forma de cànon.

Les grans constructores espanyoles –ACS (March, Albertos i Florentino Pérez), Ferrovial (Rafael del Pino), OHL (Villar Mir), FCC (Koplowitz), Sacyr (Abelló i Luis del Rivero) o Acciona (Entrecanales)–, però, estan endeutades fins al capdamunt i algunes amb problemes per pagar els crèdits multimilionaris que van obtenir en l’època de les vaques grasses.

Botín ja ha expressat a Zapatero el seu convenciment que la banca espanyola només hi podrà posar, com a màxim, 8.000 milions i que, la resta, els constructors l’hauran de buscar o bé fora d’Espanya o bé aportant-hi més capital dels seus mateixos accionistes. La primera alternativa és molt difícil perquè la rendibilitat de les obres públiques no serà la que es pagava pels negocis immobiliaris. I que els accionistes hi posin més diners de la seva butxaca és força complicat perquè els multimilionaris espanyols fa molts anys que no es juguen ni un euro de la seva butxaca.

Blanco havia impulsat aquesta fórmula, que no és nova i que s’ha utilitzat des de sempre per fer autopistes de peatge. La diferència és que ara no seran els usuaris de les noves autovies o de les noves línies d’AVE els qui paguin directament la utilització a les constructores, sinó que serà l’Estat que abonarà un cànon, sistema que Esperanza Aguirre ha utilitzat per construir hospitals i que els socialistes li han criticat amb força.

Els banquers espanyols han lloat les mesures que ha anat prenent Zapatero per evitar la crisi de les entitats financeres. El Banc Central Europeu està facilitant diners a bancs i caixes a interès zero, amb el qual aquestes entitats compren deute espanyol amb un 2% o un 3% de benefici, que presten a empreses i particulars a un 6%, cosa insòlita en la vida econòmica.

Les mesures d’ajuda als banquers han estat criticades tant des de les files ultraliberals, que consideren que el banc que perdi diners ha de desaparèixer i els seus accionistes quedar-se sense els diners, com des del costat de l’esquerra socialista, que creu que, si els bancs privats no estan disposats a donar hipoteques per a la compra d’habitatges o per finançar la petita i mitjana empresa, el lògic és que l’Estat recorregués de nou a la banca pública, com de fet existia fins que Felipe González i després Aznar van decidir privatitzar el Banc Exterior d’Espanya –que donava suport a les exportacions– i el Banc Hipotecari.

Contra la Posició Comú i un sonet dels 5

Demà 3 de maig, a les 19,00 hores, presentació de la campanya contra la Postura Comú Europea contra Cuba i xerrada a càrrec del Dr. Gilberto Valdés, als locals de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, al carrer Torrent d’en Valls 6, Badalona (al final del metro de la linea 2, Pep Ventura). El professor Gilberto Valdés es un expert en moviments socials, especialitzat en Amèrica LLatina, i poques vegades podem comptar a Badalona amb estudiosos tan experts en aquests temes.

Estimats amics solidaris d'arreu del món vull compartir amb vostès aquest Sonet dedicat al Dia del Treballador, es que no en tots els països es celebra per igual però vostès els que defensen les causes justes ho estaran celebrant amb el reclam per un món millor. Rebin des aquestes cinc presons nostra admiració i agraïment per la seva solidaritat amb els 5 i amb el poble de Cuba.

Sonet al nostre poble estimat en un transcendental 1r de Maig:

Olas de manos, ponto de banderas.
Canto de viva luz, escala ardiente.
Aurora emancipada del poniente.
Relámpago esparcido por palmeras.
Ramo de sueños, árbol sin fronteras.
Paloma sideral y combatiente.
Estrella edificada en la vertiente.
Polen de las urgentes primaveras.
Bastión invicto, roca de la altura.
Largo surco entre ráfagas labrado.
Independencia sobre la espesura.
Caballo de la paz enamorado.
Revolución de geografía pura.
Patria y humanidad, mi pueblo amado.

Un abrazo fraternal de los cinco,
Gerardo Hernandez, Fernando Gonzalez, Ramón Labañino, Rene Gonzalez, Antonio Guerrero.


Queridos amigos solidarios de todas partes del mundo quiero compartir con ustedes este Soneto dedicado al Día del Trabajador, se que no en todos los países se celebra por igual pero ustedes los que defienden las causas justas lo estarán celebrando con el reclamo por un mundo mejor. Reciban desde estas cinco prisiones nuestra admiración y agradecimiento por su solidaridad con los 5 y con el pueblo de Cuba.

Cúbics: La corrupció a Gramenet

Els terrenys públics d'una escola, requalificats i venuts el 2001 a Coloma de Gramenet, van ser la base, el 2004, d'un canvi de planejament que va acumular unes plusvàlues xifrades oficialment en 18 milions d'euros. El 13 de març del 2009 va produir-se una tensa discussió en un despatx annex a la sala de plens de l'Ajuntament de Coloma de Gramenet. Un informe encarregat per l'interventora municipal, Maite Carol, determinava que els terrenys que el Consistori havia venut l'any 2001 per 12,3 milions d'euros, per a edificar un centre comercial, valien ara, vuit anys més tard, trenta milions d'euros.

Bona part del rendiment generat en les plusvàlues d'un terreny originalment públic haurien acabat en mans privades gràcies a una requalificació realitzada pel propi Ajuntament en el 2004. Aquell paper era, segons l'interventora, la prova concloent "d'un cop de pilota".
La història de Cúbics, en breu: Superfície: 38.837m2; Sostre edificable: 25.928m2.

2001: Primera modificació del pla

El primer canvi va modificar la qualificació i els usos de dues finques. La primera albergava els barracons de l'escola Josep Trueta i una altra, un aparcament. La idea era construir el primer centre comercial de la ciutat, amb una superfície de 11.688 metres quadrats. A més es consagraven 4.240 metres a habitatges. El terreny es va vendre per 12.300.000.

2004: Segona modificació del pla

El segon canvi del pla general metropolità en aquesta finca es va realitzar el 2004 per iniciativa dels promotors. La proposta va reduir el sostre comercial a 2.319 metres. En el seu lloc, 12.000 metres quadrats es consagraven a habitatges de renda lliure i altres 8.009 metres quadrats a habitatge protegit.

Tots els participants en aquella reunió admeten que va ser tensa. Però no es posen d'acord pel que fa als motius. El primer tinent d'alcalde, Joan Carles Mas, i el secretari municipal, Javier Ezquiaga, neguen haver vist aquell informe aquella tarda: "El paper el vaig veure per primera vegada fa deu dies, quan vostès van preguntar per ell", va assegurar Joan Carles Mas fa poques setmanes. En canvi, sí admeten haver encarregat aquell mateix mes una altra taxació que contradiu l'informe que brandava la interventora i que rebaixa la valoració a menys de la meitat. Unes xifres que ara avala Fernando Hernández Baena, el nou gerent municipal nomenat després de deslligar-se la crisi de Pretòria.

En canvi, la Guàrdia Civil ha d'entendre que l'informe de la interventora sí que era creïble perquè alguns dels testimonis consultats per La Vanguardia que han declarat davant la policia admeten haver estat interrogats sobre el seu contingut. De fet, quan es va produir aquesta tensa discussió, aquell 13 de març del any passat, la Guàrdia Civil ja feia més d'un any que estava indagant a l'Ajuntament.

Les indagacions de l'operació Pretòria sobre el blanqueig de diners i les activitats empresarials de l'ex diputat socialista Luis Andrés García Sáez, Luigi, havien traçat el camí de la Guàrdia Civil fins Gramenet. El 27 d'octubre de 2009, aquesta setmana compleix mig any, els agents van irrompre a l'edifici consistorial. L'alcalde Bartomeu Muñoz, el regidor d'Urbanisme i un tècnic de confiança, així com Luigi i diversos empresaris i intermediaris, van ser detinguts i imputats. I els informes de la interventora es van convertir en la prova de càrrec del fiscal.

Com es va arribar fins a aquest punt? Són molts els que no concilien bé el son des del dia en què la Guàrdia Civil va registrar l'Ajuntament de Coloma perquè aquesta història arrenca de lluny. Comença el 2001 quan el municipi, llavors presidit per Manuela de Madre, va decidir vendre uns terrenys que fins aleshores havien acollit els barracons de l'escola Josep Trueta i un aparcament incontrolat. Un espai que mai havia valgut res, mal comunicat, separat de Barcelona pel Besòs...

No obstant això, la regeneració del riu i la construcció del cinturó el 1992 van multiplicar el valor del terreny fins al punt que a Coloma els anomenaven La Joya de la Corona.

Tancat l'acord amb el consell comarcal, propietari d'una part de la finca, a principis del 2001 es va tramitar la requalificació davant la Generalitat i a finals d'any es va convocar el concurs per a l'adjudicació. Que es fes per concurs i no per subhasta va enfrontar al Consistori i el Govern fins al punt de retardar la venda. La subhasta hagués lliurat els terrenys a qui pagués més. En el concurs, en canvi, es van considerar altres paràmetres més subjectius.

El 14 de desembre del 2001, amb una puntuació de 51,9 sobre cent, el municipi va adjudicar la parcel.la per 12.300.000 a l'únic postor: L'unió de les empreses Excover, Construccions Riera i Proinosa. Altres promotors que havien estudiat l'oferta la van descartar després de considerar que els beneficis de l'operació eren escassos ja que els adjudicataris es comprometien a construir un centre comercial, un hotel i pisos de baix preu.

Aquells promotors escèptics havien de tenir raó perquè el juliol del 2004, poc després que es formalitzés legalment la venda, els adjudicataris del concurs van demanar canviar les regles de joc al.legant que el negoci a què s'havien compromès ja no era rendible. Segons l'expedient que guarda el Departament de Política Territorial, en la requalificació sorgida d'aquell canvi de planejament a petició dels promotors s'acumularien unes plusvàlues de 18,6 milions d'euros.

En aquella data, quan aquesta petició va arribar a l'Ajuntament, algunes coses importants havien canviat: Excover i Construccions Riera havien venut la seva part a l'empresa. Quedava Proinosa -el ex president, Josep Singla, està imputat per Garzón- i havien entrat en el capital Tutlar, una empresa relacionada amb un soci de Luigi, i després l'holandesa Ard Choille i la barcelonina Capçal. Els nous administradors de la signatura eren els advocats Antonio Peñarroja i Alejandro Pretus, aquest últim investigat per Garzón per blanqueig de diners en relació amb el cas BBV Privanza.

La petició de Pretus i Peñarroja per canviar el planejament està registrada el 15 de juliol del 2004. Volien reduir a la mínima expressió el centre comercial i fer 120 habitatges de luxe -amb un rendiment estimat segons l'informe de plusvàlues de 13 milions- en un bloc de 24 pisos. La tramitació d'aquella petició a l'Ajuntament va ser inusualment ràpida. En onze dies es va aprovar en ple. La urgència va fer que, per exemple, la valoració del nou projecte realitzada per l'àrea municipal d'urbanisme aparegués datada el 12 de juliol, tres dies abans que els promotors la registressin formalment a l'Ajuntament. El secretari municipal resta transcendència al desencaix cronològic: "És habitual en aquests processos".

El cert és que ningú va posar obstacles al canvi de planejament: L'interventor municipal, que va dimitir un any després, va fer un informe sobre aquesta operació que està datat el mateix dia en què es va celebrar el ple en què es va aprovar el projecte, el 26 de juliol. L'informe es va fer, segons ha revelat, en tot just dues hores. La seva avaluació concloïa que els canvis urbanístics no anaven a meritar grans beneficis.

El mateix va passar amb l'informe realitzat pel secretari Ezquiaga que, igual que l'interventor, negava, basant-se en els informes dels arquitectes municipals, que en aquella maniobra canviés substancialment el rendiment obtingut pels promotors, i rebutjava l'anul.lació del concurs del 2001 i la convocatòria d'un nou tal com reclamarien els grups de l'oposició i alguns dels promotors que havien renunciat a comprar els terrenys tres anys enrere i que, al conèixer la notícia de la nova requalificació, van protestar.

Aquells informes favorables van ser claus perquè bona part dels regidors del propi govern no van saber mai, fins a la irrupció de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament el 27 d'octubre passat, el volum del negoci que havien avalat cinc anys enrere, segons declaren ara. Quan es va celebrar aquella votació, De Madre feia ja dos anys fora de l'Ajuntament. Muñoz-detingut i imputat per Garzón-era alcalde de Santa Coloma. Encara que l'oposició va votar en contra, la majoria absoluta del PSC va garantir l'èxit de l'operació.

L'aprovació definitiva del projecte que va arrencar d'aquell ple de juliol del 2004 s'ha fet en un any. Es van acordar unes generosíssimes compensacions per valor de cinc milions -que van propiciar el vot a favor de CiU i ICV-, i s'augmentaria el nombre d'habitatges assequibles que havien de construir els promotors. Però, en essència, el negoci està tancat quan el 2 maig 2005 -han transcorregut onze mesos des que van prendre el control de l'empresa- els bufets de Pretus i Peñarroja cedeixen el control de la companyia.

El 2005, els terrenys i tota l'operació són adquirits per la constructora Prosavi que, segons ha revelat, va pagar 20.100.000 d'euros a una societat radicada a Holanda, Ard Choille i una altra part a una societat barcelonina, capçal, administrada per Peñarroja. Els venedors van desaparèixer de Santa Coloma sense haver posat ni un maó. Segons el jutge Garzón, fruit d'aquesta operació, Luis Andrés García va rebre de la societat costa-riqueny Marwood Internacional 1,3 milions d'euros, la meitat d'ells transferits des de Suïssa. La defensa de Luigi admet que va rebre els diners des de Costa Rica, però que la quantitat era menor i que la va declarar a Hacienda.

Un arquitecte de Vigum, el gabinet que va redactar la modificació del projecte (i que apareix també en les indagacions que Garzón va realitzar a Sant Andreu de Llavaneres en el marc de l'operació Pretòria), assegura que Luis Andrés García era qui donava totes les instruccions mentre es va tramitar el projecte.

Aquesta era la segona vegada que Luigi deixava la seva empremta a Santa Coloma. L'octubre de 1999 va ser acusat d'estafa quan AGT i Agrotecsa, empreses que administrava, suspendre pagaments. Va deixar dues promocions d'habitatges i un aparcament a mig fer. Aparentment havia desaparegut d'escena. Però diverses persones que treballaven al Consistori acrediten que el 2004 corria de nou per aquí. Fins i tot els cambrers dels bars propers a l'Ajuntament ho recorden esmorzant, sempre en una taula del fons, amb càrrecs de confiança de l'alcalde. Muñoz sopava sovint amb ell, explica una altra font, encara que, al principi, a l'agenda, aquestes trobades quedaven consignats com a "assumpte personal".

Cúbics era el principal projecte urbanístic de l'era Muñoz, una mena de llegat per la història cridat a canviar la fisonomia i la reputació de la ciutat que havia alçat el seu pare, l'últim alcalde franquista de Santa Coloma. El seu fill s'enorgullia que fos l'arquitecte Soto de Moura qui signés el projecte, que pagaven els inversors, de la qual havia de ser la primera promoció de pisos de luxe de la història de Santa Coloma.

Però dels pisos assistits per a gent gran que Pretus i Peñarroja es van comprometre a edificar en compensació per l'operació no hi ha ni els fonaments. Per contra, els trenta milions de l'informe que va presentar la interventora el 2009 comencen a encaixar en aquesta història.

Però aquest no és el més gran mal de la política municipal de Coloma de Gramenet. El que més angoixa als polítics i funcionaris relacionats amb aquest embolic és què diu d'ells el sumari de Garzón, què converses registrar la Guàrdia Civil durant dos anys d'investigació, quines dades va trobar en els ordinadors que va bolcar l'Ajuntament. El secret del sumari s'ha prorrogat un mes més.


Cubics, cómo se fraguó el pelotazo

Los terrenos públicos de una escuela, recalificados y vendidos en el 2001 en Coloma de Gramenet, fueron la base, en el 2004, de un cambio de planeamiento que acumuló unas plusvalías cifradas oficialmente en 18 millones de euros.

El 13 de marzo del 2009 se produjo una tensa discusión en un despacho anexo a la sala de plenos del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet. Un informe encargado por la interventora municipal, Maite Carol, determinaba que los terrenos que el Consistorio había vendido en el año 2001 por 12,3 millones de euros para edificar un centro comercial valían ahora, ocho años más tarde, treinta millones de euros.
Para leer más ir a enlace:

Les erupcions alentiren l'escalfament global

Aleksandr Guinzburg, subdirector de l'Institut Obujov de Física de la Atmosfera adjunt a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, afirma que els volcans alentiren l'escalfament global al segle XX. Les erupcions volcàniques van afectar el clima terrestre fins i tot en la segona meitat del segle XX, a alentir l'escalfament global: "L'història del segle XX mostra que, de no haver estat per les erupcions volcàniques, l'escalfament global hauria tingut grans efectes", va assenyalar Guinzburg a l'intervenir en la conferència: "El clima com una política".

El científic va recordar que l'erupció del volcà Pinatubo a Filipines, en la dècada dels 1990, va ocasionar un descens de 0,5 graus centígrads de la temperatura global: "En general les erupcions volcàniques entre 1958 i 1992 van fer que la temperatura mitjana baixés entre 0,2 i 0,3 graus a l'any", afirmà.

No obstant, segons Guinzburg, l'efecte que les erupcions volcàniques poden causar sobre el clima varia en funció del material expulsat. Així, el Pinatubo va expulsar uns 20 milions de tones de diòxid de sofre que absorbeix la radiació solar.

D'altra banda, les emissions del volcà islandès Eyjafjalla van ascendir a uns 15 milions de tones, però estaven compostes per cendres volcàniques i pols que es dissipen ràpidament a l'atmosfera.

L'investigador va destacar que un conflicte nuclear, per molt petit que sigui, tindria conseqüències molt més grans per al clima terrestre. Així, un intercanvi d'atacs atòmics entre l'Índia i Pakistan provocaria l'expulsió a l'atmosfera de 5 milions de tones de sutge, és a dir, carboni pur que absorbeix la radicació solar molt més que el material volcànic.

La primera catàstrofe volcànica descrita de la història va ser l'explosió de la caldera del volcà Santorini (gr. Thera o Calipso, cap al 1625 ane.) a la Mediterrània que, en opinió dels científics, va marcar el final de la civilització cretominóica i el principi de la micénica dels aqueos.

3.400 anys després l'erupció del Tambora, el 1815, amb 150 quilòmetres cúbics de material volcànic llançats a l'atmosfera, va ser responsable "d'un any sense estiu" a Europa.


Científico afirma que los volcanes ralentizaron el calentamiento global en el siglo XX

Las erupciones volcánicas afectaron el clima terrestre incluso en la segunda mitad del siglo XX, al ralentizar el calentamiento global, declaró hoy Alexandr Guinzburg, subdirector del Instituto Obujov de Física de la Atmósfera adjunto a la Academia de Ciencias de Rusia.

"La historia del siglo XX muestra que, de no haber sido por las erupciones volcánicas, el calentamiento global habría tenido mayores efectos", señaló Guinzburg al intervenir en la conferencia "El clima como una política".

Els ajuntaments més endeutats d'Espanya


El ministeri d'economia i hisenda ha publicat l'endeutament dels ajuntaments d'Espanya, que va arribar l'any passat a la xifra de 28.770 milions d'euros. Per sobre de tots els consistoris destaca Madrid, que suma gairebé tant deute com totes les altres capitals de província juntes, a l'acumular 6.777 milions de deute. En comparació amb l'any anterior, 446 municipis han augmentat el seu deute més d'un 100% en els últims dotze mesos, entre ells Ceuta i Càceres, i en altres 380 ajuntaments ho han fet en més d'un 50%. Això, tot i que el Pla ha servit per minimitzar el dèficit dels organismes municipals.

No obstant això, gran part dels ingressos que reben els consistoris vénen del sector immobiliari, pel que han caigut dràsticament.

I 2011 porta pitjors perspectives: Finalitzen els plans d'estímul i, a més, gran part dels municipis hauran de retornar a l'estat lliuraments a compte que aquest els va fer en el seu dia per suavitzar la caiguda d'ingressos

Aquests són els ajuntaments amb deutes més grans d'Espanya al tancament de 2009 (en milions d'euros):

municipi provincia deute 31/12/2009
1. Madrid madrid 6.776,9
2. Valencia valencia 834,3
3. Barcelona barcelona 791,7
4. Zaragoza zaragoza 751,9
5. Málaga málaga 719,8
6. Sevilla sevilla 522,2
7. Córdoba córdoba 312,6
8. Murcia murcia 258,6
9. Ceuta ceuta 195,4
10. Palma palma 179,4
11. Valladolid valladolid 167,7
12. Granada granada 167,2
13. Elche/elx alicante 161,9
14. Alacant alicante 153,0
15. Alcorcón madrid 146,2
16. Tarragona tarragona 143,2
17. Gijón/xixón asturias 140,1
18. Salamanca salamanca 137,1
19. Oviedo asturias 135,2
20. Burgos burgos 133,4
21. Santander santander 132,4
22. Lleida lleida 130,6
23. Cartagena murcia 129,5
24. Móstoles madrid 125,5
25. Badalona barcelona 118,6
26. Vitoria-gasteiz 117,9
27. Reus tarragona 117,8
28. Palmas de gran canaria 115,4
29. Cádiz cádiz 108,5
30. Castellón de la plana 103,1


Los 100 ayuntamientos más endeudados de España

El ministerio de economía y hacienda ha publicado el endeudamiento de los ayuntamientos de españa, que alcanzó el año pasado la cifra de 28.770 millones de euros. por encima de todos los consistorios destaca el de madrid, que suma casi tanta deuda como todas las demás capitales de provincia juntas, al acumular 6.777 millones de deuda.
Para leer más ir a enlace:

Xina fomentarà l'inversió privada

El Consell d'Estat (gabinet) de la Xina ha aprovat unes directrius per promoure les reformes del sistema econòmic del país que ho facin més flexible i li permetin matenir al ritme del ràpid creixement econòmic en 2010. Xina continuarà animant els sectors econòmics no governamentals, reduint els obstacles institucionals a la inversió privada i millorant les polítiques de suport al desenvolupament de les petites i mitjanes empreses, d'acord amb les pautes adoptades pel gabinet durant una reunió executiva presidida pel premier, Wen Jiabao.

El govern aprofundirà les reformes de les companyies de propietat estatal i les indústries monopolístiques, especialment les dels sectors de generació elèctrica, de ferrocarrils i de serveis postals.

A més, se seguirà millorant el sistema financer, es reforçarà la supervisió del sector financer i s'accelerarà la introducció de millores en el sistema financer rural, menys desenvolupat.

Segons les directrius, es faran més esforços per perfeccionar la distribució d'ingressos i el sistema de seguretat social, impulsant el desenvolupament dels mecanismes educatius, sanitaris i de pensions tant en les àrees urbanes com en les rurals.


El Consejo de Estado (gabinete) de China aprobó unas directrices para promover las reformas del sistema económico del país que lo hagan más flexible y le permitan matenerse al ritmo del rápido crecimiento económico en 2010.

China continuará animando a los sectores económicos no gubernamentales, reduciendo los obstáculos institucionales a la inversión privada y mejorando las políticas de apoyo al desarrollo de las pequeñas y medianas empresas, de acuerdo con las pautas adoptadas por el gabinete durante una reunión ejecutiva presidida por el premier,Wen Jiabao.
Para leer más ir a enlace:

Cigarretes i fructosa fan mal al fetge

El vici de fumar i el consum excessiu de fructosa poden agreujar l'esteatosi hepàtica no alcohòlica (NAFLD), o el mal del fetge gras, una de les malalties del fetge més difosos en el món, va informar The Times of India. Els científics afirmen que els casos de NAFLD tendeixen a augmentar perquè es fan sempre més populars productes amb alt contingut de greixos i disminueix l'activitat física de la població. El doctor Ramon Bataller i els seus companys d'una clínica de Barcelona, en investigar l'impacte del fumar en el fetge, van muntar un experiment amb rates. Van dividir als rosegadors en diversos grups: Obesos i no obesos, "fumadors" i "no fumadors".

Els "fumadors" van ser sotmesos a l'impacte del fum de dos cigarrets diaris durant cinc dies per setmana al llarg d'un mes. L'estat de les rates obeses va empitjorar sota efectes de la nicotina.

Va quedar demostrat així mateix que l'almívar de blat de moro amb alt contingut de fructosa, present habitualment en les begudes sense alcohol, pot provocar l'augment del pes, especialment en nens i adolescents.

Segons metges, el consum de fructosa va augmentar un 1.000% en els últims 40 anys, el que pot ser una de les causes fonamentals de la propagació de NAFLD.


Cigarrillos y fructosa hacen daño al hígado
El vicio de fumar y el consumo excesivo de fructosa pueden agravar la esteatosis hepática no alcohólica (NAFLD, sigla inglesa), o el mal del hígado graso, una de las enfermedades del hígado más difundidas en el mundo, informó The Times of India.

Científicos afirman que los casos de NAFLD tienden a aumentar porque se hacen siempre más populares productos con alto contenido de grasas y disminuye la actividad física de la población.
Para leer más ir a enlace:

Les desigualtats perjudiquen la felicitat

La felicitat no és només cosa d'autors de novel·les romàntiques. Des dels grans filòsofs com Epicur o Kant fins a sociòlegs i economistes com Marx van intentar entendre per què l'ésser humà cerca la felicitat com si fora l'últim tresor. Curiosament, l'any 1789, quan el poble oprimit de la Revolució va fer fora el rei, van cantar: "Llibertat, fraternitat, igualtat". I felicitat? El secret de la felicitat resulta estar en la igualtat. Ja se sap que ser cada vegada més ric no fa cada vegada més feliç, el que es diu la paradoxa d'Easterlin, nom d'un economista nord-americà, però resulta que com més desigual és una societat, més negatives per a la seva població són les conseqüències. Conclusió: La igualtat és el pilar d'una societat millor.

És la tesi que Richard Wilkinson i Kate Pickett desenvolupen en "Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva" (Turner Noema), que es publica a l'estat espanyol. "Els països en què existeixen grans diferències entre rics i pobres es veuen afectats de manera negativa, perquè es disparen les taxes de violència, d'embarassos de joves no desitjats, de població carcerària; els resultats escolars i el sistema de sanitat empitjoren", resumeix Wilkinson, que va passar la setmana passada per Madrid per donar una conferència.

Aquest professor d'economia britànic i el seu col·lega porten més de 30 anys analitzant els efectes de les desigualtats en països capitalistes, rics i demòcrates. I han arribat a resultats sorprenents: Grècia, que no cessa de donar mal de cap als mercats internacionals, té un nivell de vida més baixa que els Estats Units d'Amèrica, però els grecs viuen millor i més temps que els nord-americans. La raó no és la famosa dieta mediterrània, sinó que el país hel·lènic és menys desigual que els EUA.

Wilkinson i Pickett van més enllà: en les societats riques, la supervivència no és una prioritat i "les persones en situació d'inferioritat estan obsessionades pel menyspreu dels altres. En un context de competència, pensen que consumir és la solució per millorar el seu estatus social, cosa que ens condemna a una espiral sense fi de destrucció dels recursos i de contaminació. La nostra anàlisi denúncia la lluita entre nosaltres, perquè valors com l'amistat i la cooperació poden millorar la salut", analitza Wilkinson.

Tanmateix, escoltar a aquest professor no ha de portar a confusió: no advoca a una societat socialista o comunista. "Ja coneixem els perills d'un Estat totpoderós i els meus estudis només s'han plantejat en economies de mercat", insisteix. Llavors, què hem d'o podem fer perquè hi hagi menys desigualtats?

Wilkinson i Pickett proposen tres solucions: millorar la redistribució dels impostos, enfortir els sindicats i, sobretot, cercar "models de democràcia econòmica", en què "els treballadors també són membres del comitè de direcció, són propietaris de l'empresa". "Vinc d'una família progressista qualsevol, que va lluitar contra l'esclavitud i per a la igualtat de gènere. Però no sóc religiós, crec més en accions quotidianes per fer alguna cosa amb la meva vida, interactuar amb altres persones". I confessa: "La felicitat en sí no és el meu objectiu".