diumenge, 10 d’abril de 2011

Bildu: "La lupa de la societat basca exigeix ​​que no hi hagi llei de partits"

Bildu, la coalició integrada per EA, Alternatiba i abertzales independents, ha dit que "la lupa" amb la que "la majoria social basca" mira Madrid passa per l'exigència que no hi hagi "lleis de partits que impedeixin la conformació d'institucions des de la normalitat democràtica". Bildu va celebrar ahir a la tarda al Palau Kursaal de Donostia la seva presentació pública en un acte multitudinari amb centenars de persones, al qual no va presentar les seves candidatures basques ja que, segons han explicat fonts de la unió abertzale, encara no estan tancades i es donaran a conèixer probablement per territoris a finals de la setmana que ve.

En l'acte, en el qual no hi havia rostres visibles de l'esquerra abertzale il.legalitzada, han intervingut el president d'EA, Pello Urizar, el líder d'Alternatiba, Oskar Matute, i la representant de Herritarron Garaia, Bakartxo Ruiz.

La independent Bakartzo Ruiz ha dit que "no es poden posar obstacles a la lliure elecció de propostes i candidats que ha de regir el futur d'aquest país". "No volem lleis de partits que impedeixen la participació i conformació de les institucions des de la normalitat democràtica. Aquest poble ha dit que ja n'hi ha prou i aquesta exigència ha de ser atesa per Madrid sense demores", però per dir que "va a respectar el que lliurement decideixi Euskal Herria", ha afegit.

"Aquesta la lupa des de la qual avui mirem a Madrid la majoria social, sindical i política d'Euskal Herria", ha emfatitzat Bakartzo Ruiz, convençuda que Bildu fa una "aposta ferma pels nous temps oberts.

Urizar diu que no accepta lliçons de democràcia

El president d'EA, Pello Urizar, ha criticat que s'anuncien "caces de bruixes" contra Bildu i que tinguin "la cara dura" de dir que miraran amb lupa les seves llistes aquells que "després de 25 anys, ni amb totes les lupes del món, són capaços de trobar una 'X' en els GAL".

"Aquests ens donaran lliçons de democràcia a nosaltres", ha ironitzat Urizar, que ha assegurat que Bildu ofereix a la societat "la possibilitat d'arribar definitivament a un altre escenari polític caracteritzat per l'absència de tot tipus de violència i en el qual tota opció política pugui desenvolupar el seu projecte fins al final".

El màxim dirigent d'Eusko Alkartasuna ha subratllat que aquesta "acumulació de forces sobiranistes" que representa Bildu no és conjuntural i "no persegueix exclusivament tenir presència a les institucions", encara que el dia 22 de maig tindrà una "oportunitat" per poder "definir el demà".

Alternatiba aposta per un nou escenari

El líder d'Alternatiba, Oskar Matute, ha dit que "l'esperança de pau i normalització" trobarà en Bildu a "agents actius en l'esforç permanent, tenaç i inequívoc per un nou escenari" que garanteixi "els drets de totes les persones a tot Euskal Herria".

"Aquest és el nostre compromís irrenunciable amb el conjunt de ciutadans" que, segons ha advertit, "no podran obviar ni disminuir amb accions judicials preventives ni amb desqualificacions permanents sobre la naturaleses de Bildu".

En l'acte, en el qual s'ha fet una crida a tots els ciutadans "abertzales, independentistes i d'esquerres" a donar suport a aquesta coalició, també han intervingut representants de Bildu de les tres províncies basques: Itziar Ameztoy (Àlaba), Asier Vega (Biscaia) i Mertxe Aizpurua (Guipúscoa), així com Mayorga Ramírez (Navarra).

Islàndia: No tornar el deute, 56,8% dels vots, i sí tornar-lo, 43,2%.

Tot apunta que les islandesos tornaran a desestimar la devolució dels 4.000 milions d'euros que reclamen la Gran Bretanya i els Països Baixos per la fallida del banc Icesave. Segons dades provisionals de l'escrutini del referèndum celebrat ahir, el no obté un 56,8% dels vots i el sí un 43,2%. El març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar en referèndum un primer pla d'indemnització als dos països.

Un any després, han tornat a votar una segona proposta, negociada i aprovada pel parlament, menys desfavorable a Islàndia: els interessos seran del 3% i no del 5,5%, i el pagament s'asglaonarà no en quinze anys, sinó en trenta-set.

L'octubre de 2008, arran de la fallida de la banca privada en línia Icesave (propietat de Landsbanki), Islàndia va entrar en una profunda crisi econòmica. La Gran Bretanya i els Països Baixos van reclamar al petit estat 4.000 milions d'euros (12.200 euros per a cadascun dels 320.000 habitants, un terç del PIB islandès) per compensar l'ajuda que tots dos països van haver d'aportar als clients britànics i neerlandesos que tenien els estalvis a Icesave. El març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar en referèndum un primer pla d'indemnització als dos països.

Perquè l'acord entre Islàndia, la Gran Bretanya i els Països Baixos per a la devolució del deute entrés en vigor, després de l'aprovació del parlament islandès només calia la signatura del president Ólafur Ragnar Grímsson, però s'hi va negar al febrer si abans no es plantejava una consulta popular. I és que molts ciutadans consideren injust que els contribuents hagin de pagar les conseqüències dels errors comesos pels bancs privats i la permissivitat del govern. De fet, una petició que demanava blocar aquest segon acord que avui es vota va aplegar fins a quaranta mil signatures.

Regeneració nacional

La fallida del Landsbanki i dos bancs més del país el 2008, arran d'uns quants anys d'excessos financers protagonitzats per uns quants banquers, empresaris i polítics, va comportar una crisi profunda a Islàndia, però també una reacció ciutadana sense precedents i que sovint és esgrimida com un exemple de resposta a la crisi econòmica mundial. La pressió popular va obligar a anticipar les eleccions al 25 d'abril de 2009, en què una coalició de socialdemòcrates i verds va posar fi a dues dècades de govern del conservador Partit de la Independència.

La classe política tradicional, considerada responsable d'haver permès una actuació irregular dels bancs, també va rebre una gran clatellada el maig de 2010 quan el comediant islandès Jón Gnarr va guanyar les eleccions municipals a la capital del país, Reykjavik. Al capdavant del Millor, un partit de broma amb unes quantes propostes inversemblants, Gnarr va obtenir el 34,7% dels vots i és el batlle de la ciutat. La sotragada de 2008 també és un dels motius directes de la reforma de la constitució, de la qual s'havia d'encarregar una comissió formada per una vintena llarga de ciutadans elegits en votació popular. Aquesta proposta, amb tot, ha quedat temporalment aturada.

En tot aquest procés, a més, uns quants banquers i polítics implicats en les fallides han estat encausats judicialment, i poden acabar a la presó.

Seguretat Nuclear: El Parlament Europeu rebutja més control nuclear

El Parlament Europeu rebutjà divendres una resolució sobre l'augment de la seguretat a les centrals nuclears per 264 vots a favor, 300 en contra i 61 abstencions, ha comunicat a Sírius Marie Christine Vergiate del Front de Gauche (Front d'Esquerra-PIE), afirmant que el "Parlament s'ha posat en ridícul": "Quan, després de l'accident a Fukushima, creix la preocupació entre la població sobre l'amenaça nuclear, el Parlament Europeu, sota la pressió de línia dura dels dos costats, s'ha mostrat incapaç de votar divendres una resolució sobre aquestes preocupacions", critica la diputada del Grup d'Esquerres (GUE-PIE).

"Un esforç conjunt hauria permès encara votar sobre una proposta de resolució que s'ocupi d'aquestes preocupacions amb el respecte de les circumstàncies molt diferents dels Estats membres en aquest àmbit", afirmà. "Aquesta resolució pretenia donar prioritat a la seguretat nuclear i en última instància, a la gent".

"Tots sabem que aquest tema és difícil i delicat", afegeix: "Alguns s'han centrat en el cabildeo i el dogmatisme en desafiament als interessos generals, el que lamento profundament".

Detinguda una treballadora de GISA per 207 xecs sostrets

Una investigació interna de la nova direcció de Gisa, empresa d'obra pública de la Generalitat de Catalunya, ha detectat irregularitats comptables en l'empresa per cobrament de xecs per valor de 513.107 euros, de manera que els Mossos d'Esquadra van detenir ahir a la nit a una treballadora de la tresoreria de Gisa, han avançat fonts de la investigació, mentre que el departament d'Economia ha informat en un comunicat que les investigacions realitzades per l'empresa pública han descobert que des de l'any 2007 fins a l'actualitat s'haurien sostret 207 xecs, cobrats de manera irregular amb càrrec a un compte bancari de l'entitat. Foto: Jordi Vergé, gerent d'obres de GISA a Girona.

L'import total d'aquest presumpte frau econòmic és de 513.107 euros, segons Economia.

Gisa ha enviat aquestes dades i la documentació recollida a la Direcció General de la Policia de Catalunya, i s'ha posat a disposició de la investigació policial i de les autoritats judicials. Aquestes irregularitats s'han detectat després de l'establiment de la nova estructura directiva de GISA el passat mes de febrer. Una de les primeres actuacions que va dur a terme la nova direcció va ser encarregar una auditoria sobre l'estructura de l'organització, la gestió dels recursos, els sistemes d'informació i de qualitat, i els procediments de gestió econòmica de l'entitat.

La investigació d'aquest últim àmbit és la que ha detectat les irregularitats comptables denunciades, motiu pel qual Gisa ha presentat una denúncia davant els Mossos d'Esquadra.

Després de negar-se a declarar davant la magistrada del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, Maria Asunción González Ferrero, els dos acusats del suposat cas de frau en les adjudicacions de Gisa a Girona van quedar en llibertat provisional amb càrrecs el passat 8 de febrer. El gerent d'obres al territori, Jordi Vergé, i un alt càrrec de la constructora Rubau i Tarrés, Juan Mosso Llambi, estan imputats dels delictes de suborn i alteració de preus de concursos i subhastes públiques.

Fonts properes a la sala barcelonina explicaren que estan darrere d'una suposada trama d'empresaris corruptes que es repartien totes les adjudicacions de Gisa a les comarques gironines. Es posaven d'acord a cada concurs perquè l'empresa escollida presentés l'oferta més baixa i guanyés l'obra. A més de Rubau i Tarrés, amb domicili social a Verges, també apareix a la trama Construccions Rubau, amb seu a Barcelona i Girona.

Líder xiïta amenaça de restablir l'Exèrcit d'Al-Mahdi si els EUA ajorna la seva retirada de l'Iraq

El líder radical xiïta Muqtada al-Sadr va amenaçar ahir amb tornar a mobilitzar l'Exèrcit d'Al-Mahdi que controlava i que va ser dissolt el 2007, si les tropes dels EUA no abandonen l'Iraq fins a finals de 2011. La declaració d'Al-Sadr va ser llegida pel membre de la direcció del Moviment Al-Sadr, Hazem al-Aaraji, en un míting anti EUA convocat a Bagdad. Centenars de milers d'adeptes d'Al-Sadr es van congregar aquest dissabte en una plaça central de la capital iraquiana amb motiu del vuitè aniversari de la "caiguda de Bagdad".

La data en què va acabar la guerra a l'Iraq va ser declarada oficialment el 2003 Dia de l'Alliberament i el 2007 proclamada festa nacional i dia festiu. Però la majoria dels iraquians la commemoren com "dia de la caiguda de Bagdad" o "dia de l'enderrocament de Saddam Hussein".

"Al-Sadr pot tornar a mobilitzar l'Exèrcit Al-Mahdi per obligar els ocupants a retirar-se de l'Iraq", va declarar Hazem al-Aaraji.

Aquest exèrcit representa en si unitats paramilitars xiïtes. Es va fer mundialment conegut l'abril de 2004, després del seu primer atac a les tropes estrangeres a l'Iraq.

Les manifestacions organitzades per l'aniversari de l'enderrocament de Saddam Hussein es desenvolupen avui en moltes ciutats de l'Iraq i en llocs d'aquarterament d'unitats estrangeres.

Després del començament de l'operació militar dels EUA contra l'Iraq el març de 2003, l'expresident iraquià Saddam Hussein es va veure obligat a amagar-se. El 14 de desembre de 2003 va ser capturat a Tikrit per un comando nord-americà de missions especials i arrestat. En el procés judicial que va començar el 19 d'octubre de 2005 el van declarar culpable de l'assassinat de gairebé 150 mil musulmans xiïtes el 1980. Hussein va ser executat el 30 de desembre de 2006 en una plaça de Bagdad.

Lobo participa per sorpresa a la reunió amb Chávez i Santos

El president d'Hondures, Porfirio Lobo, arribà aquest dissabte a Cartagena d'Índies (nord-oest colombià) i es va integrar a la reunió que sostenen els seus homòlegs de Veneçuela, Hugo Chávez i de Colòmbia, Juan Manuel Santos, a la Casa d'Hostes de l'Escola Naval de Cadets. "Fa uns minuts acaba d'arribar el president Porfirio Lobo", va confirmar la corresponsal de teleSUR a Colòmbia, Angie Camacho, i va explicar que la reunió entre Chávez i Santos es va veure interrompuda breument amb l'arribada del mandatari hondureny.

"Sants i Hugo Chávez sostenien una reunió d'uns 35 minuts i Juan Manuel Santos va haver aturar aquesta reunió per sortir a rebre el president hondureny en companyia de la Canceller colombiana (Maria Àngela Holguín)", va reportar la periodista.

Posteriorment, va relatar que els caps d'Estat de Colòmbia i Hondures van ingressar a la Casa d'Hostes.

Va recalcar que la trobada trilateral no estava previst a l'agenda "que ens va ser anunciada als mitjans de comunicació".

"Sants i Hugo Chávez sostenien una reunió d'uns 35 minuts i Juan Manuel Santos va haver aturar aquesta reunió per sortir a rebre el president hondureny en companyia de la Canceller colombiana (Maria Àngela Holguín)", va reportar la periodista.

Posteriorment, va explicar, els caps d'Estat de Colòmbia i Hondures van ingressar a la Casa d'Hostes.

Va recalcar que la trobada trilateral no estava previst a l'agenda "que ens va ser anunciada als mitjans de comunicació".

Més aviat, abans de l'arribada de Chávez a Cartagena, Santos va anunciar que el mandatari hondureny s'uniria a la cita presidencial de Cartagena, on participa el seu col.lega, Hugo Chávez, en un intent d'apropar i suavitzar les relacions, a més de normalitzar la situació del país centreamericà davant l'Organització d'Estats Americans (OEA).

"Hem volgut ajudar a arreglar el problema d'Hondures. Avui (dissabte) arriba el president Llop a Cartagena a parlar per primera vegada amb el president Chávez sobre aquest tema", va anunciar.

"Espero que d'aquesta reunió puguem donar un pas addicional a l'arranjament definitiu del problema d'Hondures i que l'OEA torni a acceptar-ho com un membre ple de l'organització", va afegir el president colombià.

El líder veneçolà va arribar a les 11H11 hores locals (16H11 GMT) a l'aeroport Rafael Núñez de Cartagena, on va ser rebut per la cancellera colombiana.

Santos també havia ressenyat que "aquesta és la tercera reunió en el conveni del que vam acordar el mes d'agost, que va ser quan marquem a l'agenda que ens reuniríem cada tres mesos".

El governant colombià es referia al 10 d'agost de l'any passat, quan van quedar restablertes les relacions bilaterals després de dos anys d'estar paralitzades.

L’oposició intenta que Mas aclareixi el finançament del seu partit

El cas Palau també té el seu Mister X: Artur Mas, president de la Generalitat. De moment, la Comissió de Justícia, que presideix l’ecosocialista Salvador Milà, ha aprovat la compareixença del secretari del Govern, Germà Gordó, perquè expliqui si al gener passat, des de Presidència, es van donar instruccions als serveis jurídics per aconseguir que el Consorci del Palau (l’entitat on estan representades les administracions i, per tant, l’únic òrgan del Palau subjecte a control públic) es desdigués del que havia fet dos mesos abans i decidís no recolzar les tesis de la Fiscalia i, per tant, no investigar el desviament de fons cap a la convergent Fundació Trias Fargas (actual CatDem).

L’oposició ha forçat la compareixença del secretari del Govern, Germà Gordó, però aquest és tan sols un dels esglaons de la seva estratègia. Els partits de l’oposició es guarden un as a la màniga: forçar la compareixença del mateix Mas, que ICV ja ha sol·licitat. El president és al centre de la diana. “Resulta molt curiós que el Consorci fes marxa enrere tan bon punt CiU va aterrar a la Generalitat. És evident que hi ha hagut consignes polítiques”, diuen fonts de l’oposició. La seva intenció és que el president parli d’aquest assumpte en seu parlamentària. “Si el cacem en una mentida, anirem per totes”, adverteixen fonts de l’esquerra.

Un alt càrrec socialista assenyala que el PSC està a favor que Mas doni explicacions. “Ja hem demanat l’informe jurídic que avala el canvi de criteri del Consorci. I, depenent del que digui Gordó, caldria que també compareixés Mas”. Els socialistes són conscients que “políticament poc podem fer, ja que el cas està sota investigació judicial”.

Albiol: “La llista del PP de Castelló representa els barracons escolars i els hospitals sense construir”


Marina Albiol, diputada d'EUPV, critica la inclusió en les llistes autonòmiques del Partit Popular per la circumscripció de Castelló del conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, i el conseller de sanitat, Manuel Cervera, per la seua calamitosa gestió a les comarques de Castelló. “Tota la seua política es pot resumir en dues paraules, promeses incomplides”, afirma.

La diputada considera que a les comarques de Castelló, Font de Mora, representa la proliferació de barracons i la manca de centres educatius. “La política educativa del Consell a Castelló ha sigut molt clara, deixar abandonat completament el sector públic, amb retallades en el nombre del professorat, edificis en mal estat per falta de manteniment, i més de 300 barracons, amb 5000 xiquets i xiquetes en condicions tercermundistes”, critica, i afegeix, “i tot perquè els diners se’n van tots cap a la privada, que tots els privilegis possibles de la ma del conseller d’Educació”.

Albiol critica al Partit Popular, i al Conseller Manuel Cervera en particular, la seua manca de paraula a l’hora de complir els compromisos amb Castelló en matèria sanitària. “En referència a l’hospital de la Vall d’Uixó, l’únic que han sigut capaços de fer en tota una legislatura, ha sigut una maqueta que va ser presentada pel President de la Generalitat Camps a la mateixa ciutat fa unes setmanes, tota una presa de pél per a la ciutadania que porta més de deu anys reclamant aquesta infraestructura”.

“Un altre cas escandalós és el de l’hospital de mitja i llarga estada de Peníscola, que a pesar que és una promesa des del 2007 encara no està als pessupostos”, assegura la candidata d’EUPV a les Corts Valencianes per Castelló, “això hem de sumar cues interminables a la sanitat pública que fan que qualsevol intervenció siga cosa de mesos, un dèficit clar en centres de salut als nostres municipis, fan de la nostra realitat sanitària un quadre desolador”.

Amb aquest currículum no podem entendre com aquests dos conselleres son inclosos de nou en les llistes del PP, han demostrat de sobradament la seua incapacitat per resoldre els problemes i atendre les necessitats dels castellonencs i castellonenques. “Els noms inclosos en la llista del Partit Popular representen el fracàs de la política sanitària i educativa del Consell en els últims quatre anys. Barracons i hospitals sense construir, aquest és el seu llegat”, finalitza sentenciant.

Festival de Cinema Pobre a Cuba arrenca amb 160 obres de 30 països

El Festival Internacional de Cinema Pobre de l'Havana, que va iniciar el passat 5 d'abril i s'estendrà fins a aquest diumenge 10, ret homenatge al 70 aniversari del natalici del cineasta Humberto Solás, un dels mestres de la cinematografia cubana i fundador de l'Institut Cubà d'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC). Sergio Benvenuto Soles, director del Festival, assegura que la singularitat d'aquesta exposició és que preserva la seva multiculturalitat, el seu caràcter professional i comunitari.

"Aquest any per primera vegada no serà competitiu, la qual cosa veiem com una oportunitat de portar l'experiència de tres mostres temàtiques, aprofundir el disseny de fòrums i páneles que habitualment acompanyen el festival", va dir.

Aquest any la novena edició comptarà amb l'estrena de diverses maquetes fílmiques de pel lícules cubanes, entre elles Marina, d'Enrique Álvarez, Havana Station d'Ian Padró i Rondalla, de Hamlet Lester

El realitzador Álvarez va dir sobre Marina que "vam poder rodar sota els pressupostos del Cinema Pobre, amb un equip mínim i el vam rodar en els dies coincidint amb l'edició passada del festival"

En l'esdeveniment es mostra la cinematografia d'Humberto Solas, on s'inclou un programa al costat de les restrospectiva de realitzadors premiats en el festival i la presentació dels seus nous films.

El guanyador del Gran Premi Ficció Festival Cinema Pobre el 2002, Peter Callahan, va dir que és "una meravellosa experiència haver estat a la primera edició del festival i tornar ara amb la meva nova pel lícula Against The Current".

La novena edició té a més la particularitat de celebrar-se en la comunitat ultramarina de Regla, a l'Havana, en comptes de a la seva seu tradicional de la ciutat oriental de Gibara, va reportar Maylin Alonso, corresponsal de teleSUR a la capital cubana.

EUiA es suma al dol per la mort d'Alfred Luchetti

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, expressà avui en nom de la formació el condol per la mort de l’actor Alfred Luchetti, germà de qui va ser el primer coordinador general d’EUiA, Antoni Luchetti. En paraules de Miralles: “L’Alfred ha estat un gran home de l’escena catalana que al llarg de la seva vida ha defensat la nostra cultura i en concret el teatre en català, però que també ha destacat sempre pel seu compromís polític, d'esquerres i comunista, i també sindical” en referència a la seva militància al PSUC i la seva etapa com a president de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya.

Un home de lluita i cultura

L'actor Alfred Luchetti va morí abans d'ahir, 8 d'abril, a l'edat de 77 anys. Luchetti, que havia estat políticament membre destacat del PSUC, té un extens repertori, tant en teatre com en cinema, i ha participat en algunes sèries de televisió tan populars com 'Poble Nou' i 'Nissaga de Poder'. Va ser distingit amb nombrosos premis: El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2001, el premi Max de Teatre i el 1994, el Premi Honorífic de Cinema 1994 de la Generalitat de Catalunya; i el Premi Butaca 1997, concedit pel públic.

Tenia una extensa trajectòria en cinema i teatre i havia participat en algunes de les sèries televisives més populars.

El "sindicalista dels actors" i el seu representant durant 10 anys havia ajudat i perticipat amb el PSUC viu en diferents ocasions.

Albert Escofet, Secretari General del PSUC viu digué: "En nom de tots i totes els militants, donem el condol a la seva extensa família, i enviem una abraçada fraternal al seu germà, el nostre camarada i ex-secretari general (també el primer d'EUiA) Antoni Lucchetti en aquests moments tan tristos".

El saqueig de la CAM pel PP valencià

En el sumari del cas Brugal hi ha una branca que investiga una trama de suborns, tràfic d’influències i revelació d’informació privilegiada en l’elaboració del Pla general d’ordenament urbà (PGOU) d’Alacant. A banda de l’actual alcaldessa, Sonia Castedo, el líder provincial del PP, José Joaquín Ripoll, i el principal empresari de la ciutat, Enrique Ortiz, hi ha implicats qui va ser l’home fort de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) des del 1989 fins al 2009, l’empresari Vicente Sala, i l’exdirector del negoci immobiliari de l’entitat financera, Daniel Gil.

La desfeta de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) culmina una trajectòria plena d’irregularitats al servei del PP i dels ‘amos de la rajola’. Un advocat denuncia la fuga de capitals i demana una investigació judicial.

Aquests presumptes corruptes guarden a l’armari, junt amb els seus excompanys de consell d’administració, un mort encara més pudent que el que se’ls imputa: la deriva que ha conduït cap a un futur incert la que era la vuitena entitat bancària i la quarta caixa en mida de l’Estat.

La CAM ha estat abandonada pels qui anaven a ser els seus socis en la creació del frustrat Banco Base. La segona excaixa valenciana es troba ara davant un horitzó que oscil·la entre la nacionalització i l’esquarterament per a la posterior venda al millor postor.

Denúncia a la fiscalia

Igual que ha ocorregut amb la bombolla urbanística, hi ha veus que advertien des de fa temps de la magnitud de la tragèdia. L’advocat murcià Diego de Ramón Hernández fa anys que critica la situació financera d’aquesta entitat. Ara ha presentat un escrit a la Fiscalia Anticorrupció del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià perquè investigue la CAM i la seua relació amb empreses alacantines i murcianes.

L'arquebisbe de Brussel.les-Manila rep tortells a la cara

El primat de Bèlgica, l'Arquebisbe André-Joseph Leonard, famós per les seves declaracions descarades i homofòbiques, va rebre quatre tortells a la cara per un grup d'activistes pertanyents a la International Pâtissière ("Internacional Pastissera") de Noël Godin, àlies Li Gloupier. El ensotanat belga es dirigia a la Universitat catòlica de Louvain-la-Nouvo a donar una conferència titulada "Conciliar ciència i fe és raonable?", quan va rebre el primer tortell, a l'entrada de l'edifici universitari. Després, al recinte de la conferència va rebre tres tortells de nata més.

Noël Godin, líder de la curiosa Internacional pastissera, va declarar que aquests mastegots se'ls tenia ben merescuts per les seves declaracions homòfobes i contràries a l'avortament: "Per tots els homosexuals que no s'atreveixen a dir als seus pares que ho són i per totes les noies joves que volen avortar", va afirmar l'activista. Godin també ha empastelat al president Nicolas Sarkozi i l'empresari ateu Bill Gates.

Vic clama contra les retallades de CiU al Consorci Hospitalari


Prop de 1.000 persones s'han manifestat aquest dissabte a Vic contra les retallades al Consorci Hospitalari fixades per la Generalitat. El comitè d'empresa de l'Hospital General encapçalava la marxa, convocada també pels sindicats UGT i CCOO i a la que s'han adherit tots els partits, excepte CiU obviament. Entre ells, els portaveus dels grups municipals de Vic de PSC, Josep Burgaya; ERC, Joan López; PxC, Josep Anglada; CUP, Laia Jurado, i ICV-EUiA, Xavier Tornafoch. A més d'altres polítics locals, hi havia el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego; el secretari d'Acció Sindical d'UGT, Camil Ros, i els diputats Alfons López Tena, de SI, i Laia Ortiz, d'ICV.

Durant la marxa, que ha anat de la plaça de l'Estació a la plaça Major s'han cridat diferents lemes contra la retallada i a favor de la sanitat pública. A la plaça Major, on la fi d'acte ha coincidit amb una ballada de sardanes, la presidenta del comitè d'empresa, Marianna Arimany, ha llegit un manifest apel·lant a la responsabilitat dels governants a no retallar els pressupostos de la sanitat pública.

Els alcaldes del PSC i els metges de més prestigi també contra la retallada sanitària

Sis alcaldes del PSC, davant un total de 21 batlles del partit i en representació de tots alcaldes de Catalunya socialistes, clamaren ahir al matí contra les retallades "indiscriminades" de 1.000 milions d'euros a l'àmbit sanitari, en advertir de la desigualtat que provocaran entre els ciutadans. En un acte davant de l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí (Barcelona), l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha llegit un manifest conjunt en què remarcava l'exemplaritat del sistema sanitari actual, i ha criticat que "tot això s'està veient amenaçat per unes retallades indiscriminades".

Ha lamentat que la tisorada ordenada per la Conselleria de Salut genera "falta d'igualtat i desànim en magnífics professionals".

També un destacat nombre de metges prestigiosos, com els doctors Barraquer i Broggi, s'han mostrat contraris a la política sanutària del gobern de CiU i han parlat d'establir, en tot cas, un copagament per les rendes altes, les mateixes a les que el govern ultralliberal de Mas representa i els hi rebaixa els impostos.

Els alcaldes, que han reclamat el desplegament de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, han destacat la sanitat com un dels motors econòmics de Catalunya. Hereu ha afirmat que els alcaldes se senten "responsables i coresponsables" de l'estat del benestar i, estan preocupats pel futur a mig i llarg termini de la sanitat, que consideren amenaçada per les retallades.

"No admetrem passos enrere d'un sistema que ens ha costat molt construir" el qual qualifiquen d'excel·lència, universal, motiu d'orgull de la societat i un dels grans motors socials i econòmics, ha remarcat.

A l'acte han acudit també els alcaldes Núria Marín (L'Hospitalet de Llobregat), Manuel Bustos (Sabadell), Antoni Balmón (Cornellà de Llobregat), Pere Navarro (Terrassa), Lluís Miquel Pérez (Reus), Josep Mayoral (Granollers), Joan Antoni Barón (Mataró), Josep Camprubí (Manresa), Josep Monràs (Mollet), Pilar Díaz (Esplugues), Jaume Bosch (Sant Boi), Carlos Ruiz (Viladecans), Josep Perpinyà (Sant Just), Antonio Poveda (Sant Joan Despí) i Algerià Mestre (Cervelló).