diumenge, 31 de juliol de 2011

Paolo Ferrero: "Cal enderrocar la lliure circulació de capitals"

"Europa és el lloc on major és la victòria del capitalisme, on ha arribat més lluny en la" constitucionalització "del neoliberalisme". Paolo Ferrero (foto), secretari del Partit Refundació Comunista, rebia a Trevi, a la Umbría als socis europeus del Partit de l'Esquerra Europea (PEU) a la seva universitat d'estiu: "El neoliberalisme ha afavorit la lliure circulació de capitals i de mercaderies, però les persones segueixen vinculades a un territori. Hem de redefinir els intercanvis amb nous contractes polítics. És una condició per tornar el poder als treballadors perquè, si no, tindrà lloc una guerra entre pobres".

HD.- Fa deu anys se celebrava la primera cimera alter-mundialista europea a Gènova, que denunciava un sistema que ens portava a una catàstrofe. Què ha passat aquests últims anys, per arribar a la situació actual?

Paolo Ferrero .- El capitalisme està en crisi perquè ha "guanyat". Ha aconseguit reduir els salaris i els drets dels treballadors, atacar l'Estat social. La qual cosa ha reduït la demanda global. Al capital li costa dur a terme tot el seu potencial. D'una banda, l'organització del sistema és tan demencial que ha entrat en crisi a causa de les seves pròpies contradiccions. Estem en una crisi orgànica del sistema capitalista.

Europa és probablement el lloc on el capitalisme més ha vençut, on ha anat més lluny en la pressió a la baixa dels salaris i la "constitucionalització" del neoliberalisme. Així, el Banc Central Europeu presta a un tipus d'interès del 1,5% als bancs perquè aquests puguin especular contra els Estats. Al seu costat, la Reserva Federal sembla un banc central bolxevic, ja que presta directament al govern dels Estats Units.

HD.- Per què sobrevé ara la crisi?

PF-La disminució de la demanda global en els països occidentals (Estats Units i Europa) ha estat resolta pel capital per mitjà de l'aparell financer. Al sosteniment del consum amb els préstecs i no a través dels salaris, fins que aquest mecanisme ha esclatat. A més, totes les mesures preses des de 2008 han accentuat la crisi.

HD.- El consens neoliberal s'erosiona, però continuem assistint a una alternança entre social-liberals i dreta conservadora. Per què?

P. F. - El neoliberalisme funciona com un pensament únic que ha eliminat altres formes de pensament. El poble comprèn bé que aquest sistema no funciona, però no sap quin camí prendre per sortir del problema. Necessitem fer una nova crítica de l'economia política: demostrar que el neoliberalisme no és un fenomen natural, que es pot posar sota control al capitalisme financer.

HD.- Itàlia està presa pel remolí de l'especulació...

PF-Aquí, la crisi econòmica ve acompanyada d'una crisi política des de fa 20 anys. És la crisi de la Segona República: la de l'acceptació del neoliberalisme pels dos sectors polítics més importants. Això es tradueix en un conflicte polític molt fort, però sense diferències profundes en les receptes a aplicar.

La destrucció del Partit Comunista Italià el 1991 va tirar per terra la identitat de l'esquerra al país.

Els canvis del sistema electoral després dels anys 1990 (l'abandonament de la proporcionalitat integral-NDLR) han produït una polarització política amb un model similar al dels seguidors del futbol. Una baralla sense contingut. D'aquesta forma les privatitzacions a Itàlia van ser obra del centre-esquerra més que del centre-dreta. La política és incapaç de resoldre els problemes. En cert sentit, Itàlia és la punta avançada de les crisis que avancen en altres països.

HD .- Com sortir de la crisi actual?

PF-Caldria gravar fortament als rics i els grans patrimonis, una reducció de les despeses militars, reforçar l'Estat providencial i una reconversió ecològica de l'economia, restablir uno bancs públics. Tot això es pot fer en l'àmbit nacional. A nivell europeu, cal deixar enrere el tractat de Maastricht, o almenys desnaturalitzar-lo brutalment.

En primer lloc, cal fer de manera que el Banc Central Europeu pugui prestar directament als Estats amb baixos tipus d'interès. Això impedirà l'especulació amb el deute.

En segon lloc, s'imposa crear una taxa Tobin sobre les transaccions financeres.

En tercer lloc, anar cap a l'harmonització fiscal per impedir el dúmping.

En quart lloc, crear un fons europeu per a la reconversió social i ecològica de les economies. Aquest fons ajudaria a reduir els desequilibris entre els països de la UE. En el pla financer, és necessari un treball conscient de demolició de la lliure circulació del capital.

El neoliberalisme ha afavorit la lliure circulació de capitals i de mercaderies, però les persones segueixen vinculades a un territori. Hem de redefinir els intercanvis amb nous contractes polítics. És una condició per tornar el poder als treballadors perquè, si no, tindrà lloc una guerra entre pobres.

El Pacífic enfront de Fukushima està "notablement afectat" per la radiació, segons l'oceanografia xinesa

Les aigües de la regió occidental de l'Oceà Pacífic a l'est i sud-est de Fukushima, Japó, estan "notablement afectades" per materials radioactius filtrats des de la central nuclear danyada en el terratrèmol i posterior tsunami de març, ha informat avui diumenge l'Administració Estatal d'Oceanografia de Xina. Les proves inicials demostren que totes les mostres recollides en aquestes àrees contenen cesi-137, cesi-134 i estronci-90, ha indicat la institució xinesa en un comunicat.

El document destaca que sota condicions normals, les aigües marítimes no contenen cesi-134 i que els nivells màxims de cesi-137 i estronci-90 trobats a les mostres estan 300 i 10 vegades per sobre dels nivells normals de les aigües xineses.

No obstant això, la nota apunta que la quantitat de materials radioactius en les mostres aèries és normal.

El passat 16 de juny l'administració va manar a un grup de professionals a les esmentades regions ja territoris marítims de la Xina per supervisar els efectes de la fuita de la central nuclear de Fukushima Daiichi.

L'expedició, que va acabar el 4 de juliol, va cobrir una àrea de 25,2 quilòmetres quadrats d'aigua i recollir mostres aèries, aquàtiques i biològiques, indica el document.

La institució va declarar que donarà a conèixer més detalls sobre els resultats i una avaluació de les mostres en un moment oportú, segons la nota.

La central nuclear de Fukushima Daiichi resultar greument danyada en el terratrèmol de 9,0 graus en l'escala de Richter i el posterior tsunami, l'11 de març.

Rajoy, el candidat de la banca: Per si algú ho dubtava!

Ningú no dubta de l'afinitat ideològica de Francisco González amb el PP. Fa 15 anys va arribar a la banca (com a president d'Argentaria) pel suport de José María Aznar i, sobretot, de Rodrigo Rato, actual president de Bankia, la quarta entitat financera. Des d'aquí va saltar a la copresidència del BBVA, i un any després va aconseguir el poder total de l'entitat aprofitant l'escàndol dels comptes secrets de Jersey que tenien els consellers del banc basc.

El negoci de la banca és el de la discreció i el de guardar les aparences. Sobretot amb el poder, almenys fins que està constituït. Per això ha resultat xocant en el sector financer que el president del BBVA, Francisco González, s'avancés fins i tot al Partit Popular a aplaudir la decisió de Zapatero. Menys de 20 minuts va trigar el banquer de Chantada (Lugo) a llançar un comunicat: "És una bona notícia. El president del Govern ha pres una decisió adequada. Espanya necessita un Govern fort que prengui decisions que la situïn altra vegada a l'altura dels països més importants d'Europa". Per a tots, la lectura va ser un suport al candidat gallec, Mariano Rajoy.

El president del BBVA ha fet un pas inèdit: donar suport a un partit

González va traspassar una línia i va realitzar un moviment inèdit en el sistema financer: el suport a un partit en disputa pel Govern. No obstant això, cal reconèixer que aquest moviment és coherent amb el que ha fet González en les últimes setmanes, en què ha estat molt actiu amb dues entrevistes (El Mundo i Actualitat Econòmica) en què va reclamar un Govern fort i capaç de prendre decisions ràpides per canviar el rumb d'Espanya.

Aquesta actitud proactiva ha disparat els rumors sobre quines són les seves intencions. Circulen dues teories. Segons alguns, pretén donar visibilitat a la seva figura com a futur banquer del Govern del PP, aprofitant els difícils moments que travessa Emilio Botín. El banquer càntabre ha estat denunciat per la fiscalia per un patrimoni descobert a Suïssa i ha vist com el seu conseller delegat, Alfredo Sáenz, ha estat condemnat per denúncia falsa per un cas de Banesto de fa més de 15 anys. Ara espera l'indult.

Altres apunten que González es postula per ser candidat a formar part d'un possible futur Govern de Rajoy, potser una vicepresidència econòmica. No obstant això, el BBVA l'ha desmentit oficialment i assegura que l'únic que fa és reclamar mesures per a la millora de l'economia. El banc diu que paga molt car la seva condició d'entitat espanyola perquè el seu finançament és més costosa que la d'altres rivals europeus. Alguns executius del BBVA no han vist amb bons ulls aquest alineament del seu president. "Un banc té milions de clients, de totes les ideologies. No cal posicionar tant", diuen. A més del BBVA, Rajoy també comptarà amb el suport de Rato. El que va ser vicepresident econòmic amb Aznar va ser criticat internament per la seva presència a la seu de Gènova després de la victòria del PP a les eleccions autonòmiques. Després d'una campanya per intentar despolititzar les caixes, no s'entenia que Rato remarcar la seva condició política. La seva resposta és que assisteix a aquests actes en qualitat de ciutadà "amb tots els drets polítics, com qualsevol". Banki no està en els millors moments, però serà un altre baluard per a Rajoy.

L'altre pol de poder és La Caixa, tradicionalment discreta en els seus acostaments polítics. Isidre Fainé, president de la caixa d'Europa, es mou bé entre convergents, socialistes i populars, encara que se li considera proper a les files conservadores.

El gran dubte és què moviments farà Botín si arriba Rajoy. No ha amagat la seva simpatia per Zapatero, a qui no ha dubtat a donar suport en els moments més difícils. Aquesta proximitat va arribar al punt àlgid amb la visita del president del Govern a la Ciutat Financera de Botín a Boadilla del Monte (Madrid). "Ara haurà de maniobrar, però això ho fa amb mestria i aviat estarà al costat de Rajoy, si és el que guanya. Fins i tot amb Rubalcaba, tot i les crítiques que està llançant ara", diu un expert executiu del sector.

De totes maneres, la banca sempre està amb el poder, sigui del partit que sigui. En aquest cas, Rajoy part de sortida amb el suport de dos incondicionals. Després de la crisi, les ajudes de l'Estat i els atacs socials que ha rebut per la seva responsabilitat en l'enfonsament de l'economia, comptar amb el suport de la banca és un avantatge o un inconvenient?

Monsanto experimenta amb transgènics a Espanya


Anonymous alerta sobre l'experimentació transgènica de Monsanto a Espanya. Polítics i plutòcrates sabíem que els seus edats mentals són realment infantils, però això no és cap broma... amb el menjar no s'hi juga! Wikileaks ha revelat com Espanya s'ha plegat (igual que en la qüestió de la "propietat intel.lectual") a les directrius dels EUA en qüestions de transgènics.

Estats Units pressiona a favor dels seus gegants corporatius alimentaris: Mentre cada vegada més països posen traves als seus negocis (basant-se en arguments d'autonomia nacional, seguretat alimentària o salut pública), Espanya-com a bon lacai de l'imperi-s'ha prestat a convertir-se en la nova caixa de sorra on les transnacionals jugaran a crear nous monstres biològics.

Posem un exemple especialment flagrant: L'acord amb la companyia Monsanto perquè alliberi varietats de blats de moro modificats genèticament encara en procés de recerca a prop de "Les Taules de Daimiel" (Ciudad Real), un Parc Nacional espanyol el ecosistema és especialment escàs, preciós i delicat.

Després d'haver espletat mig planeta-directament o indirectament-Monsanto creu haver aconseguit estar implantant al nostre país de manera silenciosa, fora del radar de la majoria de la gent ... però s'equivoquen.

Potser els poderosos creen que el fet que informem a la gent (sobre allò que ells haurien explicar amb punts i comes) no canviarà res. Il.lusos ...

Els sabem tot i per quan ells llegeixin això TOTS ho sabran també. La seva derrota serà tan senzilla com poderosa: es diu coneixement i informació lliure.

La seva derrota es diu humanitat i va començar abans que tan sols ho sabessin ...

Estimats corporativistes, saludin al seu perdició.
Som Anònims.
Som Legió.
No oblidem.
No perdonem.
Espereu-nos.

La xarxa de narcotraficants del Port de BCN subornava policies amb rellotges de luxe

Un jutge de Barcelona investiga si un presumpte narcotraficant ha comprat durant anys càrrecs dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil amb rellotges de luxe, que adquiria en una botiga de la coneguda Joieria Rabat, en la qual s’ha gastat prop de 420.000 euros. Els responsables de l’establiment han hagut de donar-ne explicacions. Els Mossos d’Esquadra creuen que s’han blanquejat prop de 2,4 milions d’euros procedents del narcotràfic.

El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, manté oberta aquesta investigació que va començar fa dos anys i que pot convertir-se en el major cas de corrupció policial detectat mai a Espanya. En el centre de la trama s’hi troba Manuel Gutiérrez Carbajo (a la foto), un confident policial amb un llarg full de serveis i del qual se sospita que ha estat comprant favors a canvi d’informació i de molts i valuosos regals.

En aquest delicat assumpte hi figuren com a imputats guàrdies civils, mossos d’esquadra, traficants i, fins i tot, un sotsdirector de l’Oficina Antifrau, el periodista Carles Quílez, a qui Carbajo va regalar una moto de 9.600 euros.. El jutge ha aixecat el secret de les últimes actuacions que es refereixen a un delicte de blanqueig de capitals procedent del narcotràfic i els Mossos d’Esquadra han xifrat en 2,4 milions la quantitat de diners que hauria rentat Gutiérrez Carbajo en els últims anys procedents del tràfic de substàncies estupefaents.

Segons els informes que ha elaborat la policia autonòmica, Gutiérrez Carbajo va gastar en la coneguda Joieria Rabat més de 419.000 euros en articles de luxe. L’objectiu del jutge se centra ara a conèixer els destinataris de les 77 peces que va adquirir el sospitós durant els últims anys.

Segons un informe dels Mossos d’Esquadra tramès al jutjat, Manuel Gutiérrez Carbajo va pagar, només l’any 2004, 258.580 euros en joies. Per a això, tenia un compte propi a la Joieria Rabat en el qual anava dipositant milers d’euros en efectiu. Per exemple, al desembre de 2004 hi va deixar 79.400 euros. Els Mossos d’Esquadra consideren que «l’adquisició d’aquestes mercaderies seria més per fer regals a terceres persones, com a presents o amb ànim de demanar algun tipus de favor, per a ell o tercers».

El confident, imputat per dirigir una xarxa de tràfic de drogues entre altres delictes, es troba actualment en llibertat sota fiança de 50.000 euros.

Amb el ritme de vida de Carbajo, sorprèn que des de l'abril del 2010 cobri l'atur: 41 euros al dia. Un testimoni protegit va alertar el jutjat que guardava els diners a casa de la sogra. Al pis de la dona, a Molins de Rei, hi van trobar 99.500 euros en bitllets de 500 euros dins de bosses de plàstic envasades al buit. I força joies. Ella va dir que eren de la venda de dos pisos. D'altra banda, el magistrat ha arxivat la causa contra tots els agents de la Guàrdia Civil imputats, menys dos: el tinent Francisco Librado Pastor de la Morena i el sergent Raúl Junco Polaino.

El cas del Port i el totpoderós traficant i multimilionari José Mestre

Mestre, l’home més poderós del port de Barcelona, va ser detingut a la fi del juny de 2009 per tràfic de drogues, després que la Policia trobés 202 quilos de cocaïna en contenidors provinents de l’Amèrica del Sud. Aquests contenidors pertanyien a les empreses de Mestre i, oficialment, era la primera remesa que rebia en el que hauria de ser, en el futur, l’entrada a Europa de grans carregaments de droga propietat dels grans càrtels colombians.

Però no eren els únics contenidors amb droga que anaven a parar a les empreses del rei del port de Barcelona. El mateix dia que es van trobar els 202 quilos a la capital catalana, la Policia argentina va requisar 1.600 quilos de cocaïna en un vaixell a Buenos Aires, que també anaven destinats a la terminal que Tercat té a Barcelona. I, paral·lelament, la Policia brasilera va trobar 1.600 quilos més de coca a Santos, camuflats en contenidors de pomes. El negoci, doncs, era complet: La gran infraestructura que tenia Mestre arreu del món podia servir a les grans organitzacions de narcotraficants per inundar el mercat europeu amb substàncies que utilitzaven diferents vies per entrar a Europa.

Els negocis personals que Mestre tenia a Barcelona tampoc no eren del tot clars. Durant els anys noranta, el seu grup va voler penetrar en el mercat balear i va comprar el grup Ibitrans. La seva estratègia consistia a comprar la majoria de les accions de les empreses prometent als anteriors propietaris pagar-los amb generositat les seves accions. Però, després d’aconseguir el control de les companyies i de tenir signat davant notari els poders per fer i desfer, les coses canviaven i deixava de pagar, venia els actius i eliminava qualsevol possibilitat de competència. El Tribunal Suprem el va condemnar, l’any 2001, per l’affaire d’Ibitrans.

Quins són els empresaris més vinculats a José Mestre?


José Mestre, l’empresari detingut a finals de juny per la seva presumpta vinculació amb una trama d’entrada massiva de cocaïna a través del port de Barcelona, era una persona molt coneguda en l’alta societat catalana. Recordem que José Mestre era el director general de Tercat, l’empresa que construeix la nova gran terminal portuària, i que la seva família ha controlat, durant anys, bona part del tràfic de mercaderies als molls de Barcelona.

L’Audiència Nacional dirigeix les investigacions d’aquest “affaire” amb gran discreció, ateses les nombroses implicacions i ramificacions que presenta. Ara, tothom “renega” de José Mestre, però fins que fou detingut per la Policia Nacional era una empresari molt cobejat, que movia grans quantitats de diners i era molt amic dels seus amics.

En el seu cercle de relacions més estretes hi havia tres empresaris de Barcelona, que han conegut una forta expansió dels seus negocis en els darrers anys: El joier Esteve Rabat -on comprava les joies Carbajo-, el gestor de “fitness” Albert Carcas i el restaurador José Cacheiro (Grup Cacheiro).

El dit de Mas i Madí ben col·locat sense retallades

El director de les campanyes electorals d’Artur Mas i exresponsable de Comunicació de Convergència (CDC), David Madí, s’està erigint en un dels principals ariets de les grans empreses que operen a Catalunya des que va abandonar la política activa al desembre passat. Recentment, ha estat fitxat per Telefònica, per Indra i per l’elèctrica Endesa per presidir el seu consell assessor a Catalunya, en substitució d’Anton Costas. Tan sols per aquest últim càrrec, segons apunten algunes fonts, cobrarà 180.000 euros bruts anuals.

Cinc mesos després de "deixar la política", a final de maig, Madí ja va ser endollat a la multinacional Deloitte per exercir de director a temps parcial, com a responsable de consultoria estratègica, de la qual depenen les relacions amb les institucions.

En aquest salt de la política als negocis, Madí ha caigut en un còmode matalàs. La seva activitat se sustenta sobre tres potes: la primera, la seva feina a Deloitte; la segona, la seva nova responsabilitat a Endesa, i la tercera, els negocis privats que desenvolupa mitjançant el seu grup empresarial, que ha posat en marxa en aquests últims mesos.

Herrera proposa no tornar el deute a l'estat fins que no pagui el fons de competitivitat

L'exdiputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha reclamat a la Generalitat que no torni els diners que el govern espanyol li reclama, corresponents a la liquidació del 2008 i 2009, fins que l'executiu de Zapatero no pagui a Catalunya els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. En una entrevista a l'ACN, Herrera considera que aquesta és una mesura de pressió de 'sentit comú' i 'fàcil de materialitzar'.

Herrera ha criticat l'actitud del govern després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dimecres passat, en què el govern espanyol va oferir a les comunitats un crèdit de l'ICO per finançar la meitat del deute i establia un termini de sis mesos perquè els parlaments autonòmics aprovin una norma per fixar el sostre de despesa. Segons el dirigent ecosocialista, l'executiu català fa un 'doble joc' i ha comparat les declaracions que fa a Catalunya amb la seva actitud davant de Madrid. 'Fa unes setmanes parlava del tancament de caixes i ara accepta acríticament una mala proposta' del govern espanyol. Per això considera que 'el govern treu pit però en canvi actua com un xaiet'.

Davant d'aquesta actitud que Herrera ha qualificat de 'dòcil i massell' del govern d'Artur Mas, Herrera ha reclamat la Generalitat faci servir 'elements de pressió', i per això l'ha instat a no tornar els diners a l'estat fins que aquest no pagui el fons de competitivitat corresponent al sistema de finançament. 'Per què hem de retornar diners si no ens paguen el fons de competitivitat? És de sentit comú', ha dit.

El govern espanyol reclama a la Generalitat 623 milions d'euros l'any, fins a pagar-ne un total de 2.492 milions el 2015. Són els diners que l'executiu espanyol va avançar a la Generalitat i corresponen a la diferència entre les previsions d'ingressos que va fer el govern de Zapatero i el que realment es va recaptar en els exercicis 2008 i 2009. En aquest sentit, Herrera també ha carregat contra el govern espanyol perquè 'intenta que les comunitats facin els deures que ell no fa', en reclamar una contenció del dèficit a les autonomies. Respecte la proposta concreta d'obrir línies de crèdit de l'ICO, el secretari general d'ICV-EUiA troba que és una 'irresponsabilitat', ja que els diners que s'hi destinaran deixaran d'anar a l'economia quotidiana. 'L'ICO què ha d'ajudar la mala gestió de l'estat o les petites i mitjanes empreses?' s'ha demanat.

En referència a la norma que el parlament ha d'aprovar abans de sis mesos per fixar un sostre de despesa, una mesura acceptada pel conseller d'Economia i Coneixement, Herrera ha retret que tant Mas-Colell com el president Artur Mas ho veuen com una 'oportunitat d'or per anar cap a una lògica i un espiral de privatitzacions i d'afebliment de l'estat del benestar', i ha augurat que el govern farà servir aquest sostre de despesa com a argument per justificar que les retallades son inevitables. 'El govern és molt valent retallant prestacions però és molt covard quan Salgado fixa un sostre de despesa que ofega la Generalitat', ha conclòs.

dissabte, 30 de juliol de 2011

L'Audiència rebutja empresonar la cúpula corrupta del cas Hisenda

L'Audiència de Barcelona aquest dissabte ha rebutjat la petició cautelar de la fiscalia per empresonar la cúpula corrupta d'Hisenda, encara que ha ordenat retirar el passaport als exinspectors condemnats Josep Maria Huguet (a la foto a la dreta), Manuel Abella i Álvaro Pernas, que hauran de comparèixer cada quinze dies en el jutjat. Segons ha informat el TSJC, l'Audiència també ha desestimat la petició de la fiscalia de dictar presó sota fiança de 300.000 euros per a l'advocat condemnat Juan José Folchi i de 50.000 per al exinspector Roger Bergua, encara que també se'ls retirarà el passaport i hauran d'anar cada quinze dies al jutjat. La justícia espanyola té molta "classe".

En canvi, el tribunal ha acceptat la petició de mesures cautelars plantejada per la fiscalia perquè es retiri el passaport i s'ordeni que cada quinze dies compareguin al jutjat l'expresident del FC Barcelona José Luis Núñez i el seu fill i l'assessor financer del grup 'Núñez i Navarro', Sávador Sánchez Guiu.

Mateixa mesura cautelar per als vuit implicats

D'aquesta manera, la secció novena ha acordat una mateixa mesura cautelar per als vuit principals implicats del 'cas Hisenda' condemnats amb altes penes de presó, que a l'espera que es resolguin els recursos que presentaran al Tribunal Suprem s'eludiran la presó encara que es els retirarà el passaport i hauran d'anar al jutjat els dies 1 i 15 de cada mes.

Pel 'cas Hisenda', l'Audiència ha condemnat a sis anys de presó l'expresident del FC Barcelona i constructor José Luis Núñez Clemente i el seu fill Josep Lluís Núñez i Navarro, així com l'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet (a 13 anys) i els exinspectors Manuel Abella (11 anys), Roger Berga (9 anys) i Álvaro Pernas (12 anys), a més de l'advocat Juan José Folchi (7 anys i mig) i l'assessor financer de 'Núñez i Navarro ', Salvador Sánchez Guiu (6 anys).
Per risc de fuga

Després de la lectura pública de la decisió, dijous passat, la fiscalia va demanar que se celebrés una "visteta" en què va demanar com a mesures cautelars, davant el risc de fuga, l'ingrés immediat a la presó d'Huguet, Abella, Pernas i de Bergua ( encara que en aquest cas eludible amb una fiança de 50.000 euros) i Folchi (amb una fiança de 300.000 euros), així com la retirada del passaport i l'obligació d'anar cada dia al jutjat per als Núñez i Sánchez Guiu.

La secció novena, que ahir va estar reunida fins a la matinada per deliberar i estudiar la petició de la fiscalia i els legats de les defenses, ha resolt finalment fixar la mateixa mesura cautelar per a tots els condemnats, que els ha estat notificada al llarg d'aquest dissabte.

Segons han informat fonts judicials, les parts podran tenir accés el dilluns a la interlocutòria en què el tribunal exposa els seus arguments per fixar aquestes mesures cautelars.

A més, la sala ha acordat demanar a l'advocat d'Álvaro Pernas que en el termini de dos dies aporti documentació sobre el seu parador-el exinspector condemnat es troba a Santo Domingo malalt de càncer-i, en el cas de no obtenir resposta, el tribunal ha d'adoptar les mesures oportunes per a la cerca i captura, segons el TSJC.

En la sentència del 'cas Hisenda', el tribunal va demanar un "retret social" per als empresaris condemnats per subornar inspectors i sobretot per a la cúpula corrupta d'Hisenda, que es va aliar amb els "econòmicament forts" mentre era "excessivament rigorosa" amb la resta de ciutadans.

L'assassí Breivik és recolzat per eurodiputats feixistes de la LLiga Nord i el FN




La discussió sobre els motius de la massacre noruega s'ha convertit ràpidament en un escàndol al Parlament europeu, on tres dels seus membres, representants de partits d'extrema dreta, s'han declarat a favor d'algunes de les idees expressades en el manifest del terrorista Anders Behring Breivik, autor confés del doble atemptat de Noruega que va causar 76 morts. Jacques Coutela, polític francès de l'ultradretà Front Nacional, en el seu bloc ha expressat obertament el seu suport a l'assassí de masses noruec, a qui qualifica de "icona" i "principal defensor d'Occident".

Mario Borghezio, eurodiputat italià ultradretà de la Lliga Nord conegut per la seva postura xenòfoba, ha afirmat en declaracions a l'emissora de ràdio CRC que algunes de les idees de l'assassí noruec eren "bones" i algunes, fins i tot "excel.lents". El diputat nazi va 'condemnar' les matances de Breivik, però afirmà que "l'oposició a l'islam, l'acusació a Europa de rendir-se abans de combatre, són postures correctes". També Borghezio ha afegit que considera "sacrosanta" la croada contra l'onada islamista proposta per Breivik en un manifest.

El diputat italià no ha estat l'únic polític europeu que comparteix les motivacions del doble atemptat de Noruega. Per exemple, Francesco Speroni, un altre membre del partit de la Lliga Nord, ha afirmat que Breivik defensava la civilització occidental.

Però no es pot comparar aquesta declaració breu amb la que ha publicat al seu diari electrònic Jacques Coutela, polític francès del partit ultradretà Front Nacional. En el seu bloc ha expressat obertament el seu suport a l'assassí de masses noruec, a qui qualifica de "icona" i "principal defensor d'Occident". En l'escrit Coutela fins i tot compara Breivik amb Carlos Martel, un personatge històric belga que al segle VII va impedir l'expansió musulmana per l'oest d'Europa. No obstant això, Coutela nega ara ser l'autor de l'article. Va declarar que només va trobar aquestes coses a Internet i les va publicar en el seu diari per "informar la gent". Ara, el Front Nacional ha suspès a Coutela fins a la sessió d'un comitè disciplinari d'aquesta organització política.

Per la seva banda, aquest dijous Borghezio va demanar a les víctimes de la massacre i al poble noruec que li disculpessin. També va informar que va a disculpar-se davant el Parlament de la UE.

Anders Breivik, l'autor del terrible atac que va deixar 76 víctimes mortals a Noruega, la majoria adolescents socialistes, afirma estar vinculat amb La Lliga Anglesa de la Defensa: Un moviment antiislàmic de Gran Bretanya.






Breivik afusellava les seves víctimes escoltant la música de 'El senyor dels anells'

El responsable de l'explosió d'un cotxe bomba prop del Govern de Noruega i de la cruenta matança de l'illa de Utoya comenta el procés d'elaboració d'explosiu a base de fertilitzants usant batedores Electrolux. Breivik havia registrat la seva companyia com una empresa agrícola, la qual cosa li va permetre comprar a finals d'abril una gran quantitat de substàncies químiques.

El 13 de juliol Breivik va fer una primera prova d'explosió en un lloc solitari. No obstant això, més d'una vegada parla el diari del seu cansament i sol recuperar les forces menjant menjar xinès i sopant en restaurants, de vegades amb la seva mare. A més, explica que pren batuts de proteïnes per a maximitzar la creació de múscul.

Entre d'altres passatemps, Breivik esmenta el concurs musical europeu Eurovisió, que li agrada bastant, encara que li molestava que Noruega estigués representada per una cantant d'origen kenyà.

La música també podria haver acompanyat a Breivik a l'illa de Utoya ja que alguns testimonis asseguren que portava auriculars. En el seu manifest, també publicat a la xarxa global, l'agressor havia planejat escoltar la banda sonora del film 'El senyor dels anells', en concret la composició 'Lux Aeterna'.

L'última entrada del diari va ser feta amb prou feines un parell d'hores abans de l'explosió al centre d'Oslo, el 22 de juliol. Breivik, vestit ja de policia, imagina el estupefactes que estarien les seves víctimes.

Segons l'últim recompte, 8 persones van morir en l'atemptat d'Oslo i 68 van ser assassinades a trets al campament juvenil de Utoya, encara que al principi es creia que en total hi havia 93 víctimes mortals.

Ara l'autor confés dels atacs pot enfrontar un càstig de fins a 30 anys de presó si s'emet una acusació de crims de lesa humanitat, segons adverteix la policia noruega. Actualment està acusat de terrorisme, el que implicaria fins a 21 anys de presó. L'equip d'instrucció està investigant si Breivik, que es declara "no culpable", tenia còmplices.

La crisi del deute als EUA afectaria greument a Amèrica Llatina

La manca d'un acord entre republicans i demòcrates sobre l'augment del sostre del deute d'EUA posaria en greu risc el creixement econòmic d'Amèrica Llatina i el Carib, la regió que s'ha convertit en la segona forquilla d'actius en dòlars al món, després de la Xina i amb el Japó en tercer lloc. Segons les dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), ara la regió acumula en reserves internacionals més de 700.000 milions de dòlars. L'organisme recorda en un comunicat que Estats Units és el principal soci econòmic de la regió, especialment per a Mèxic i els països de Centreamèrica i el Carib.

"Un percentatge molt significatiu dels fluxos financers i d'inversió provenen dels Estats Units. Així mateix, la major part de les remeses que alleugen la situació de moltes llars pobres de la nostra regió provenen del treball de llatinoamericans i caribenys en l'economia nord-americana", assenyala la CEPAL.

Mentrestant, els desacords entre demòcrates i republicans continuen a menys d'una setmana que es compleixi la data límit per prendre la decisió. No obstant això, el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, va declarar que els dos partits podrien arribar a un acord abans del 2 d'agost, la data en què, segons el Departament del Tresor, s'acabaran els diners per pagar les obligacions de l'Estat. "Seguim pensant fermament que un acord és essencial i possible", va dir Carney en una roda de premsa.

A més, Carney ha subratllat que les divergències entre els partits no seran motiu per invocar l'esmena 14 de la Constitució per tal d'augmentar el límit sense necessitat de l'aprovació del Congrés. "No hi ha sortides fàcils aquí. No hi ha trampes, no es pot citar la Constitució i que, de sobte, això ens permeti endeutar-nos", va declarar.

En aquest context, les enquestes realitzades als Estats Units mostren el creixement de la preocupació dels ciutadans pels problemes financers al país. Així, gairebé el 90% dels enquestats pel diari The Washington Post i la cadena ABC News va considerar en un recent sondeig que l'economia no està evolucionant bé, i quatre de cada cinc enquestats van afirmar que és difícil trobar un lloc de treball.

Quins països poden permetre el luxe de tenir grans deutes?

A cinc dies de la data decisiva perquè la primera economia mundial augmenti el límit del seu deute públic, aquest fet manté en suspens el món, ja que la renúncia a elevar el límit pot portar a conseqüències funestes. Però també es genera el dubte de com es va acumular un passiu tan gran i si aquest és un problema només d'EUA.

Realment, aquesta no és una situació exclusiva de l'economia nord-americana. Alguns països simplement aconsegueixen mitigar amb èxit les seves seqüeles negatives, mentre que altres cauen en l'esclavitud del seu deute. Els estats amb una indústria desenvolupada i un alt nivell de reserves internes, com ara Japó, poden sostenir el pes d'un elevat deute (el 200% del seu PIB, en aquest cas).

Mentre que altres països com Portugal, que va perdre una part important de les seves indústries i llocs de treball a causa de la crisi financera, no es poden permetre tal luxe.

Els creditors confien en l'economia japonesa i per tant estan disposats a oferir préstecs a taxes d'interès relativament baixes a Tòquio, mentre que Portugal ha de pagar taxes d'interès més altes: l'anomenat pagament pel risc. Els experts destaquen que el més important és la solvència creditícia, ja que els inversors s'inquieten pel que succeirà amb el seu deute i amb el seu PIB.

Sota aquest concepte les principals agències de qualificació ja han advertit de la rebaixa de la qualificació creditícia d'EUA si Washington no troba una sortida a l'actual situació.

Alguns experts creuen que la primera economia del món pot perdre la qualificació creditícia més alta, la 'AAA', si el Congrés i Barack Obama no arriben a un acord abans del 2 d'agost.

Un rànquing més baix conduirà a majors taxes d'interès del deute públic. Ara és d'uns 14,3 bilions de dòlars, el que gairebé equival al volum anual de béns i serveis produïts als Estats Units. És a dir, el deute nacional nord-americà és tan gran que fins i tot un petit augment en les taxes d'interès li costaria al país centenars de milers de milions de dòlars, el que al seu torn tindria un efecte de bola de neu sobre la seva economia.

Els ingressos del Govern d'EUA dels impostos i altres fonts arriben als 185.000 milions de dòlars mensuals i els pagaments pugen a uns 300.000 milions de dòlars. I aquesta situació no pot mantenir-se permanentment, segons els experts.

El CC de l'Alt Penedès es gastarà 108.858,59 euros anuals en 'càrrecs de confiança'

El Consell Comarcal de l'Alt Penedès va celebrar, dijous al vespre, un ple extraordinari i urgent per tal d'aprovar el nou cartipàs de l'ens comarcal abans de les vacances d'estiu. Un dels punts més polèmics de l'ordre del dia va ser el nomenament de quatre càrrecs de confiança, les retribucions dels quals ascendeixen a 108.858,59 euros anuals. Un d'aquests càrrecs de confiança és el que respon a la figura de gerent del Consell Comarcal, que assumirà Francesc Escribà, vicepresident comarcal de CDC, en substitució de Llorenç Estivill, que deixarà el càrrec el 31 de juliol. Escribà rebrà una retribució bruta anual de 64.702,59 euros, distribuïda en 14 mensualitats. Foto: Els 33 consellers comarcals.

El segon càrrec amb una retribució més elevada correspon al coordinador de govern, figura que ocuparà Pere Sàbat, membre de les JERC, amb un sou brut anual de 28.700 euros.

D'altra banda el nou govern, fruit del pacte subscrit entre CiU i ERC, ha creat per al present mandat dos nous càrrecs de confiança que responen a la figura de coordinador de grup. Es tracta d'un càrrec que té per objectiu donar suport a aquelles formacions polítiques que han aconseguit una representació superior als 10 consellers. Ocuparan aquests càrrecs David de Yzaguirre, número 6 de CiU a Subirats, i Mònica Bernabé, regidora del PSC a Vilobí, els quals percebran una retribució de 7.728 euros anuals bruts.

Segons el president del Consell Comarcal, Francesc Olivella (CiU), la creació d'aquests darrers dos càrrecs no suposa un augment de les arques comarcals respecte la legislatura passada. Olivella va explicar que es continua respectant l'estructura de tres llocs de treball a jornada completa (un per la figura de gerent i dos per a coordinadors de govern) reservats per a personal eventual. L'única diferència respecte la legislatura passada és que se substitueix un d’aquests coordinadors de govern a jornada completa per dos coordinadors de grup a jornada parcial.

Xavier Navarro, conseller comarcal de la CUP, formació que ha aconseguit representació a l'ens comarcal per primera vegada, va ser el més crític en aquest punt. Per una banda, i referent a la figura de gerent comarcal, Navarro va explicar que la CUP no ha estat mai partidària dels càrrecs de confiança sinó que ha optat sempre per processos més transparents com els concursos públics a l'hora de contractar personal per a l'administració pública.

Pel que fa al coordinador de govern, Navarro va dir que "no s'entén que una persona que no és ni conseller comarcal i que no sabem quina preparació té vingui aquí a cobrar un sou anual de gairebé 30.000 euros" tot lamentat que "quan s'expliquen els pactes de govern no s'explica la lletra petita".

Navarro també va ser molt crític amb la creació dels dos coordinadors de grup lamentant que "s'hagi de crear un càrrec per aquesta tasca i que, a sobre, s'hagi de finançar amb diners de les arques comarcals en uns moments en que l'actual situació de crisi econòmica requereix austeritat per part de les administracions locals".Navarro va ser especialment crític amb la creació del càrrec de coordinador de grup del PSC i va apuntar a un pacte sociovergent encobert: "es tracta d'una compensació per l'aproximació que el PSC va mostrar en el ple anterior cap al nou govern".

La CAM, niu de corrupció del PP


La falta de liquiditat de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), a causa de la corrupta gestió de la seva directiva, nodrida des del PP valencià que es va repartir el capital, com en les altres caixes ara en fallida i salvades pel Banc d'Espanya, ha precipitat la intervenció d'aquest últim. Des del 23 de juliol el Frob administra l'entitat amb l'objectiu de sanejar. Després, es vendrà -o regalarà- a la cort de corruptes a preu de saldo, i parlaran de "sanejament" en comptes de corrupció galopant i institucional.

Etiòpia exporta aliments i ven les seves terres més productives a empreses estrangeres

Una investigació de l'ONG Survival mostra que les terres de cultiu més productives d'Etiòpia estan sent arrabassades als pobles indígenes i arrendades a empreses estrangeres per al cultiu i l'exportació de menjar, mentre que milers dels seus ciutadans passen fam al mig de la devastadora sequera que afecta la regió. Això s'ha de sumar a l'espoli de les reserves marines, que les flotes europea i japonesa s'encarreguen de robar, a les costes d'Etiòpia i Somàlia, acusant els etíops de pirates per defensar els seus bancs de pesca, amb la hipocresia habitual en el feixisme occidental.

Enormes extensions de terra fèrtil a la zona del riu Omo, al sud-est d'Etiòpia, s'estan llogant a empreses malàisies, italianes i coreanes. Així ho assegura l'ONG Survival, segons la qual, aquestes terres també estan sent clares per a la creació de vastes plantacions de propietat estatal per a la producció de cultius destinats a l'exportació, tot i que 90.000 indígenes de la zona depenen per a la seva supervivència.

A més, segons la informació que facilita l'ONG, el Govern té previst augmentar la quantitat de terreny que ha de ser clar fins a, almenys, les 245.000 hectàrees, en gran part per plantacions de canya de sucre.

La sequera que afecta la regió, la pitjor dels últims seixanta anys, ha portat a milions de persones a passar fam. Les tribus de la vall de l'Omo estan, per ara, en una situació relativament segura. No obstant això, el Govern les considera "endarrerides" i està decidit a "modernitzar": vol que deixin de ser agricultors, pastors i caçadors autosuficients per esdevenir treballadors de les enormes plantacions, segons denuncia Survival, la qual, afegeix que "també és possible que simplement se'ls expulsi de les seves terres ".

Part d'aquest pla implica construir una sèrie de preses al riu Omo, entre elles la presa de Gibe III, que serà la major presa d'Àfrica. A continuació es construiran centenars de quilòmetres de canals de reg que desviaran les aigües que fins ara eren font de vida, el que deixarà a la població indígena sense la inundació anual de la qual depenen els seus cultius.

Segons l'ONG Survival les comunitats locals són intimidades perquè no parlin amb forans o periodistes, i "no hi ha hagut un veritable procés de consulta prèvia". Una persona que va visitar recentment la regió va dir a Survival que el Govern i la policia estan estrenyent el setge, empresonant i torturant als indígenes i violant les dones, perquè no s'oposin al robatori de terres. Un indígena va explicar a aquest visitant: "Ara la gent viu amb por, tenen por del Govern. Si us plau ajudin als pastors del sud d'Etiòpia, estan molt amenaçats".

El director de Survival International, Stephen Corry, ha declarat al respecte que "els indígenes de la vall de l'Omo no són ni 'endarrerits' ni necessiten que els 'modernitzin': formen part del segle XXI tant com les multinacionals que volen apropiar de les seves terres . La tragèdia és que forçar-los a convertir-se en jornalers portarà, gairebé amb tota seguretat, a una dràstica reducció de la seva qualitat de vida i els condemnarà a la fam ia la misèria, com ja els passa a molts dels seus compatriotes".

divendres, 29 de juliol de 2011

Mor un pres a Terol després de sis mesos de vaga de fam a la democràtica Espanya


El 25 juliol 2011 moria a Terol un pres marroquí, que es declarava innocent d'una presumpta agressió sexual, en una vaga de fam de sis mesos, quatre sota assistència mèdica. Els grans mitjans espanyols amb prou feines s'han limitat a reflectir la versió de les fonts oficials en el millor dels casos. El silenci del feixisme espanyol l'ha mantingut entre la censura i la manipulació. Es recorden de la colossal cobertura al cas del cubà Zapata, o del delinqüent declarat Fariñas, ara a sou d'EUA, com altres "disidents" cubans a sou del govern espanyol malgrat la misèria nacional? Espanya, la vella monarquia absolutista, segueix envaint païssos independents i sobirans, finançant el terrorisme feixista internacional i mentint a la població al servei de les plutocràcies i oligarquies, això sí, exemplarment.

Vicenç Navarro: "El Banc Central Europeu no és un Banc Central"

En un article recent publicat a El Plural, sota el títol, "La crisis de la deuda pública: ¿qué crisis?" Vicenç Navarro denuncia els interessos financers que s'amaguen rera les polítiques liberals que estan agreujant el problema del dèficit a la Unió Europea. El professor argumenta que el Banc Central Europeu està actuant, no com a Banc Central, sinó com a lobby de la banca, especialment d'Alemanya.

És important no perdre la perspectiva del que passa a l'Eurozona, doncs l'allau neoliberal reproduïda a través dels mitjans de més difusió és tal que de vegades és difícil veure la realitat tal com és a través de tanta desinformació. Vegem les dades. I el primer que apareix amb tota claredat és que ni la Unió Europea (UE), ni l'Eurozona tenen cap problema de deute públic. En realitat, el deute públic mitjà de la UE i de l'Eurozona és més baix que l'existent als EUA. És més, dins dels EUA, el dèficit i el deute públic de Califòrnia és més gran que el dèficit i el deute públic de Grècia, dins de l'Eurozona. És important que aquestes dades es coneguin perquè el nivell d'alarma sobre el nivell del deute públic a la Unió Europea ha arribat a nivells totalment desproporcionats.

Quin és, doncs, el problema? La resposta és fàcil de veure, encara que vostè, lector, no la veurà en els mitjans de major difusió, i és que el mal anomenat "problema del deute" resideix en causes polítiques, més que econòmiques o financeres.

De nou, vegem les dades. Els interessos del deute d'alguns països europeus a la perifèria de l'Eurozona (els mal anomenats PIGS) són molt elevats, forçant als estats d'aquests països a pagar quantitats exuberants i clarament desorbitades, que consumeixen molts recursos públics que es podrien utilitzar en altres activitats com, per exemple, en sanitat o educació públiques (que estan molt poc finançades en aquests països).

Però la pregunta que ens hem de fer és: com pot ser que Grècia hagi de pagar interessos tan alts i Califòrnia no? Doncs la resposta és que els EUA tenen un govern federal que ajuda a Califòrnia a través d'una sèrie de mesures realitzades per un conjunt d'institucions (inclòs el Banc Central Nord-americà, anomenat en anglès The Federal Reserve Board) que no existeixen en l'Eurozona, ni tampoc en la Unió Europea. Aquí està l'arrel del problema. I no n'hi ha perquè la banca (que té noms i cognoms concrets) en els països de la UE i sobretot en l'establishment europeu (el Consell d'Europa, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) té un enorme poder sobre les institucions polítiques i no permet que s'estableixi. Així de clar. El que està passant a la UE és una cosa similar al que passaria als EUA en cas que, tot i que els cinquanta estats que componen EUA tenen la mateixa moneda (el dòlar), no hi hagués un govern federal que es responsabilitzés d'això. Per molt estrany que això sembli, això és precisament el que està passant a la Unió Europea i a l'Eurozona. És el somni del pensament neoliberal (que és la ideologia sobretot del capital financer), que consisteix a eliminar l'estat o disminuir les seves responsabilitats al mínim (excepte quan es tracta d'ajudes per salvar la banca).

El Banc Central Europeu no és un Banc Central

El lector podrà indicar que la UE té ja un Banc Central, el Banc Central Europeu, BCE. Però, per estrany que sembli, tal entitat no és un Banc Central. En realitat, és un lobby de la banca i, molt en particular, de la banca alemanya. Arriba a tal extrem, que el BCE presta (en realitat, gairebé regala, diners, ja que els interessos són baixíssims, un 1%) als bancs privats, però no als estats amb dificultats, com són els estats perifèrics de l'Eurozona. És cert que recentment ha comprat a contracor bons dels estats amb dificultats, però no els pot comprar directament als estats, sinó que ha de fer comprar aquests bons públics als bancs, cosa que beneficia els bancs que s'engoleixen un bon mos. ¿Li sembla injust? Sí, ho és, i és molt més que suficient per indignar-. Però el mateix passa a Espanya, on una entitat pública, ICO, ha estat prestant 20.000 milions d'euros, no directament, sinó a través de bancs com el Santander i el BBVA, que s'han anat enriquint encara més amb les consegüents comissions. Per què l'estat necessita de la banca privada? En realitat, no la necessita. Podria, i hauria, establir un sistema bancari públic, com solia tenir, que funcionava millor, per cert, que el sistema privat actual

En realitat, si els governs volguessin, el problema del deute públic es resoldria ràpida i fàcilment. La UE podria establir uns bons propis, anomenats eurobons, que es vendrien molt bé doncs, recordi que la UE no té un problema de deute públic. Són només els països perifèrics que tenen aquest problema. I la UE podria permetre que el deute nacional d'aquests països perifèrics es convertís en eurobons. Els especuladors deixarien d'amenaçar a aquells països, de la mateixa manera que no s'especula en contra del dòlar, en contra dels EUA o en contra de Califòrnia. La UE podria establir una Autoritat Pública Financera que creés els bons que serien comprats i gestionats pel BCE que, per cert, hauria de transformar-se en un Banc Públic, responsable a les autoritats electes i representatives de la Unió Europea, inclòs el Parlament Europeu, que hauria de tenir molt més poder del que té ara.

I els bancs centrals de cada país (avui també lobbies dels bancs d'aquells països) haurien de regular, supervisar i intervenir el sistema financer nacional (que en teoria apareix en la seva narrativa, però no en la pràctica), estimulant i facilitant, com he dit en el paràgraf anterior, l'establiment de bancs públics que tinguessin com a objectiu principal oferir crèdits a persones i empreses, en lloc d'augmentar els beneficis dels accionistes. La banca privada ja ha mostrat que aquest últim objectiu entra freqüentment en conflicte amb la provisió de crèdit. La irresponsabilitat i incompetència de la banca privada no la fa creditora de l'espai econòmic que ocupa a Espanya.

És més que suficient per indignar-se

Cal una mobilització general, que trenqui amb l'enorme influència de la banca en les institucions polítiques del país. D'aquí l'enorme vàlua del moviment 15-M, en la seva exigència de democratitzar l'estat espanyol, un estat escassament democràtic, que sembla representar més als interessos financers i als interessos de la gran patronal que els interessos de la població, i molt en particular de les classes populars. I l'evidència accessible documentació àmpliament aquest fet. La representativitat, eix d'un sistema democràtic, està molt limitada a Espanya, resultat d'un sistema electoral molt esbiaixat a favor de les forces conservadores i els interessos econòmics, financers i mediàtics que aquestes representen. Per aquest motiu porten raó aquells del moviment 15-M en indicar que la classe política "no els representa". Tot i que tal dit és una simplificació, en part lingüística, ja que inclou en la classe política a partits polítics que estan sent marginats i discriminats pels establishments polítics i mediàtics, el missatge que aquell eslògan subratlla és que la classe política dominant no els representa. És difícil posar en dubte aquesta afirmació, tal com va fer recentment el predictible Fernando Savater, que amb l'estil vulgar, groller i ofensiu que el caracteritza, ha acusat el moviment 15-M (als que va definir com "hatajo de mastuerzos") de no entendre la democràcia espanyola, subratllant que sí que els representa. Em temo que tal autor coneix la realitat espanyola pitjor que els indignats del 15-M. El fet que grans sectors de la població no estiguin ni se sentin representats pels que prenen o prendran decisions altament impopulars, és un problema greu per a la democràcia incompleta que tenim.


Traducció al català de Sírius.

Estudi sobre la propagació del 15-M a les xarxes socials


EL BIFI ha realitzat un estudi (http://15m.bifi.es) sobre la propagació en les xarxes socials del fenomen 15M. L'estudi realitzat en col.laboració amb Cierzo Development ha tingut com a objectiu investigar, d'una banda, les propietats estadístiques de la informació difosa i per altra, com són els patrons de connexió entre aquells que propaguen i reben aquesta informació.

L'estudi comprèn el període de temps entre el 25 d'abril i el maig 26, 2011. A partir de les 70 paraules clau relacionades amb el moviment 15M, s'han rastrejat tots els missatges intercanviats entre usuaris que contenien, com a mínim, una d'aquestes. En total s'han detectat i utilitzat 581.749 missatges provinents de 87.569 usuaris. Les dades aquí analitzats representen un terç aproximadament de tots els missatges i posts generats en el món. A partir d'aquestes dades, s'espera comptar amb noves fonts i col.laboracions per aprofundir encara més en l'estudi d'aquest tipus de xarxes complexes.

A través d'eines computacionals i de la teoria de xarxes complexes, en què el BIFI és una referència mundial, s'han analitzat i relacionat les paraules clau que s'han anat creant a través d'una popular Xarxa Social. Nonosvamos o democraciarealya, van ser les primeres que es van crear, a les quals les va seguir un més genèric 15M, fent referència a la data de la primera concentració. Posteriorment, la mobilització de persones a la Puerta del Sol de Madrid va donar lloc a acampadasol, i aquesta aviat va ser seguida per altres en tota la geografia espanyola, les quals van donar lloc a acampadabcn, acampadavlc, acampadagranada, acampadazgz, acampadabilbao i un llarg etc..., Per arribar finalment a globalcamp.

Poder obtenir la suficient quantitat de dades estadístiques amb temps real és una oportunitat única. Altres esdeveniments de seguiment massiu-com els esportius-tendeixen a estar massa concentrats en unes poques hores, i temes amb una estadística gran solen ser de variació lenta. El 15m és una situació ideal per estudiar la formació de xarxes i les dinàmiques de propagació que tenen lloc en elles. Com que és una dinàmica social en línia, podem extreure informació que després es podrà extrapolar a altres xarxes similars de les que no es poden obtenir dades directes.

"L'Índia no té motius per agrair-li res a la Mare Teresa"

"L'Índia, especialment Calcuta, està considerada la principal beneficiària de la llegendària 'bona feina' de la Mare Teresa pel bé dels pobres que la va convertir en la catòlica més famosa dels nostres temps, Premi Nobel de la Pau i una santa en vida. En avaluar el que ella ha fet realment en aquest país, penso que l'Índia no té motius per agrair-li res." Virtual Edamaruku és president de Rationalist Internacional, secretari general de la Indian Rationalist Association. Amb aquestes paraules tan dures, crítiques amb la imatge d'ànima caritativa amb que s'ha revestit la Mare Teresa de Calcuta, Edamaruku descriu en un article recent l'estesa opinió que a l'Índia es té de la tasca caritativa de la "Santa".


La Mare Teresa va danyar la reputació de Calcuta, en presentar aquesta bella, interessant, viva i culturalment rica metròpolis índia amb colors de brutícia, misèria, desesperança i mort. Resumida com una gran claveguera, es va convertir en el famós rerefons del seu treball caritatiu d'un tipus molt especial. El seu ordre és només una de més de 200 organitzacions caritatives que tracten d'ajudar els habitants dels barris baixos de Calcuta a que construeixin un futur millor. No és molt visible o activa localment. Però afirmacions desmesurades com la història sense cap fonament de l'escola en els barris baixos per a 5.000 nens han atret una enorme publicitat internacional a les seves institucions. I enormes donacions!

La Mare Teresa ha reunit molts, molts milions (alguns diuen: milers de milions) de dòlars en nom dels pobres de l'Índia (i molts, molts més en nom dels pobres en altres "clavegueres" del món). On han anat a parar tots aquests diners? Segurament no es van utilitzar per millorar la sort de la gent, a la qual anaven destinats. Les monges els distribuïen alguns bols de sopa i oferien refugi i atenció a alguns dels malalts i sofrents. L'ordre més ric del món no és molt generós, ja que vol ensenyar l'encant de la pobresa. "El patiment dels pobres és una cosa molt bonica i al món li ajuda molt la noblesa d'aquest exemple de misèria i sofriment", va dir la Mare Teresa. Ens hem de mostrar agraïts davant d'aquesta llauna d'una excèntrica multimilionària?

La llegenda de les seves Llars per als Moribunds ha fet plorar el món. La realitat, però, és escandalosa: en les abarrotades i primitives petites llars, molts pacients han de compartir un llit amb altres. Encara que molts pateixen de tuberculosi, sida i altres malalties altament infeccioses, la higiene no importa. Els pacients són tractats amb bones paraules i insuficients (sovint caducades) medicines, aplicades amb agulles velles, rentades en aigua tèbia. Es poden sentir els crits de gent als que arrenquen cucs de les seves ferides obertes sense anestèsia. Per principi no s'administren analgèsics forts fins i tot en casos greus. Segons l'estranya filosofia de la Mare Teresa, "el més bell regal per a una persona és que pot participar en els sofriments de Crist". Un cop va intentar reconfortar a un sofrent que cridava, dient-li: "Estàs patint, això vol dir que Jesús et besa!" L'home es va enfurismar i li va cridar:" Llavors digui-li al seu Jesús que deixi de besar-me!"

Quan la Mare Teresa va rebre el Premi Nobel de la Pau, va aprofitar l'oportunitat del seu discurs a Oslo televisat a tot el món per declarar que l'avortament és el major mal del món i per llançar un ardent atac contra el control de la població. Aquesta posició fonamentalista és una bufetada a la cara de l'Índia i altres països del Tercer Món, on el control de la població és una de les claus per al desenvolupament, el progrés i la transformació social.¿Hem d'agrair-li a la Mare Teresa encapçalar aquesta lluita propagandística mundial contra nosaltres amb els diners que va reunir en el nostre nom?

La Mare Teresa no va servir als pobres a Calcuta, va servir als rics a Occident. Els va ajudar a calmar la seva mala consciència en rebre els seus milers de milions de dòlars. Alguns dels seus donants eren dictadors i criminals que tractaven d'encobrir les seves malifetes. La Mare Teresa els ha reverenciat per un preu. La majoria dels seus seguidors, però, van ser gent honesta amb bones intencions i un cor càlid, que van caure en la il.lusió que la "Santa de la Clavaguera" existia per assecar les llàgrimes, acabar amb tota la misèria i eliminar tota la injustícia en el món. Els que estan enamorats d'una il.lusió es neguen sovint a veure la realitat.


Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens
Traducció al català de Sírius

.

EUA va protegir a criminals de guerra nazis i líders de les SS

Acabada la II Guerra Mundial l'exèrcit nord-americà, que comptava amb el principal cos d'espionatge del país fins a la creació de la CIA el 1947, va tenir accés a documents que provaven la participació en crims de guerra d'alts membres de la Gestapo i les SS Començat el gran judici de Nuremberg els va ocultar al jurat, impedint que fossin condemnats. Molts d'ells van passar a ser agents de la CIA dins l'operació Paperclip. A més, el Govern liderat pel feixista Harry Truman va treballar per aconseguir que aquells que ja havien estat enviats a presó fossin alliberats i va col.laborar en la seva fugida a Llatinoamèrica. A canvi d'aquest comportament, va obtenir la col.laboració d'aquests en les tasques de contraespionatge contra la Unió Soviètica i de les altres potències aliades aprofitant l'estructura alemanya creada durant la II Guerra Mundial. Foto: Científics nazis nacionalitzats a EUA dins l'operació Paperclip.

A aquestes conclusions arribar Richard Breitman i Norman J. W. Goda, historiadors vinculats a la Universitat Americana de Washington i la Universitat de Florida respectivament, després d'analitzar els arxius d'intel.ligència desclassificats pel govern des de 2005. En el seu llibre L'Ombra de Hitler: Criminals de guerra nazis, serveis d'informació nord-americans i Guerra Freda mostra els documents que proven la col.laboració i connivència del govern dels EUA amb alguns d'aquests criminals de guerra vinculats a la Gestapo, policia política de l'Alemanya nazi, a canvi d'informació privilegiada.

El govern de Truman va obtenir col.laboració en espionatge a la URSS

Entre els documents analitzats un nom destaca amb llum pròpia, Klaus Barbie, el Carnisser de Lió, responsable del trasllat de 7.500 persones a camps de concentració, més de 4.000 assassinats i l'arrest i tortura d'uns 14.000 membres de la Resistència. Gràcies a la intervenció del govern de Truman, Barbie va quedar indemne del judici de Nuremberg i va aconseguir abandonar Europa amb destinació a Bolívia. La seva arribada al país sud-americà va tenir nefastes conseqüències per a Llatinoamèrica ja que va jugar un paper fonamental en la vigorització ideològica i econòmica de moviments d'ultradreta com els contres nicaragüencs, la relació amb el govern de Reagan va ser provada

També van ser afavorits per la intermediació directa dels serveis secrets nord-americans Eugene Fischer i Anton Mahler. Fischer, va prendre part activa dels crims comesos en el recinte de Dachau com a membre de la Gestapo, mentre que Mahler va participar en l'assassinat de 45.000 bielorussos. Tots dos van ser protegits i col.laborar posteriorment.

Breitman i Goda també van analitzar els documents referents a Rudolf Mildner, líder de la Gestapo a Viena i responsable de l'enviament de milers de represaliats austríacs a Auschwitz. El més cridaner de la seva carrera com lleial seguidor del Partit Nazi es va desenvolupar a Dinamarca, on a més de ser el responsable d'unes 8.000 deportacions, va entrar en contacte directe amb les hipòtesis del científic local Nils Bohr, un dels teòrics de l'energia atòmica i, també, un dels principals impulsors del seu ús bèl.lic. Els documents desclassificats, per ara, només fan referència a ell pel seu valor polític, però el govern nord-americà encara manté alguns dels documents relacionats amb aquest assumpte sota secret.

Costa i Campos dipositen la fiança exigida per Flors a la causa dels vestits

El diputat i ex número dos del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Ricardo Costa, i l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos (foto), han dipositat la fiança exigida per José Flors, magistrat instructor de l'anomenada 'causa dels vestits' derivada del 'cas Gürtel', amb motiu de l'obertura de judici oral, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Costa ha dipositat un aval bancari per fer front a la fiança dels 55.000 euros que se li va imposar, mentre que en el cas de Campos la quantitat fixada era una mica inferior, en concret, 46.666 euros.

Amb Camps i Costa, ja són tres els imputats que han presentat l'aval exigit al tribunal valencià, ja que aquest dilluns el va dipositar l'expresident de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, per un valor de 55.000 euros. L'advocat de Camps va fer entrega d'un aval de Banki certificat notarialment per satisfer la fiança establerta pel jutge, que correspon als 41.250 euros de multa que demana el fiscal més un terç.

En aquests casos, hi ha dues possibilitats: pagar la fiança de manera voluntària, de manera que n'hi ha prou que vagi un representant legal, o esperar a un requeriment judicial, cosa que obliga l'interessat a presentar-se personalment.

Ara només falta per dipositar la fiança el quart imputat, l'ex cap de gabinet de la Conselleria de Turisme i ex cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret. El TSJCV li ha fet un requeriment perquè la faci efectiva.

Camps, Costa, Betoret i Campos estan acusats d'un delicte de suborn passiu impropi, pel qual el ministeri fiscal demana una multa de 41.250 euros per a Camps, igual condemna que reclama per a Costa i Betoret, mentre que demana 35.000 euros per a Víctor Campos. El PSPV eleva la petició fins als tres anys de presó i vuit d'inhabilitació, encara que també preveu tres escenaris alternatius per als quatre imputats que inclouen multa o inhabilitació.

El Consell de Seguretat estudia a porta tancada la situació a Kosovo

El Consell de Seguretat de l'ONU va celebrar ahir a la nit consultes sobre la crisi al nord de Kosovo on en els últims dies s'han produït violents incidents enmig del debat pel control de la frontera entre Sèrbia i la seva antiga província. L'organisme internacional no va oferir comentaris sobre la reunió celebrada a instància de Belgrad, els representants, però, no van poder participar en les consultes per oposició de tres membres permanents del Consell, segons va declarar el titular serbi d'Exteriors, VUC Jeremic.

"Les qüestions que no van arribar a estudiar avui s'inclouran inevitablement en l'agenda de la pròxima reunió sobre Kosovo a finals d'agost", va afirmar Jeremic, que va sostenir a Nova York una trobada amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

Segons el canceller serbi, el cap de l'ONU va expressar preocupació per la situació a Kosovo i va cridar a estabilitzar acord amb la resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat.

La vigília, la força internacional de pau sota comandament de l'OTAN (KFOR) va prendre el control del lloc fronterer de Jarinje que el passat dimecres va ser destrossat i incendiat per un grup d'encaputxats.

El comandant de la KFOR, el general alemany Erhard Bühler, declaro el lloc de Jarinje i un altre pas fronterer, Brnjak, com a zona militar restringida, i va advertir que s'emprarà la força en cas de nous atacs que no va descartar.

La tensió a la part nord de Kosovo, poblada majoritàriament per serbis, es va disparar dilluns passat, després que el president kosovar, Hashim Thaci -acusat de crims de guerra, tràfic d'organs i assassinat però immune per la defensa de l'OTAN, de qui fa la feina bruta-, ordenés a la policia prendre el control de tots dos llocs fronterers, controlats fins ara per la missió de la Unió Europea EULEX.

Els enfrontaments entre els comandaments kosovars encarregats de dur a terme l'operació i manifestants serbis que van intentar impedir-es van saldar amb desenes de ferits. Un policia va morir hores més tard arran dels traumatismes rebuts.

Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral el febrer de 2008, recolzat per Estats Units i diversos països europeus. Fins ara, ha estat reconegut com a Estat sobirà per 76 dels 192 països membres de l'ONU.

dijous, 28 de juliol de 2011

La ciutadania indignada amb els lladres: "Agències de ràting, criminals!"

La protesta ha començat a les 12.00 hores davant el Banc d'Espanya, on la comissió d'Economia del 15-M ha registrat simbòlicament una denúncia que posteriorment han llegit els portaveus a les portes de les seus madrilenyes de Fitch, Moody's i Standard&Poor;'s. El Moviment 15-M i la ciutadania han protestat aquest dijous contra les agències de "qualificació de riscos, a les que consideren -com tothom que les analitza i les coneix, inclós el BCE- un "negoci de criminals". Concretament dels mateixos criminals que salvaguarden els capitals als paraisos fiscals anglesos, francesos, suïssos o vaticans.

La major part d'economistes que no cobren d'elles i dels seus bancs -inclosa Salgado o Trichet- i professors de la Sorbona de París en TV5 Monde s'escandalitzen que les seves dades no tinguin cap valor científic i que "no es fonamenten més que en llegendes, sense cap base científica". Mentrestant, aquestes agències agreugen amb la seva especulació el deute dels països i les empreses, arruïnant els mercats i els pobles.

"Aquestes agències i el Banc d'Espanya han de ser considerats responsables d'ocasionar greus perjudicis a la ciutadania, i per això els repudiem i avisar que els ciutadans espanyols no reconeixem aquest deute odiós, contret per especuladors privats, assumida per l'Estat sense el consentiment de la població (...) i exigirem responsabilitats a aquestes agències, el Banc d'Espanya i altres institucions implicades ", diu el text.

Escortats per la policia

El recorregut s'ha prolongat durant més de dues hores per la distància que hi ha d'unes seus a altres, i el grup ha estat escortat en tot moment per agents de la policia nacional, que viatjaven a peu i en diversos furgons pel Passeig de la Castellana. Portaven càmeres de vídeo amb les que han gravat als manifestants, que caminaven en paral.lel per la vorera.

"Hem de donar-li les gràcies a la policia perquè amb la seva companyia ens protegeixen dels lladres als que visitarem", ha ironitzat una de les portaveus pel megàfon.

El to d'humor durant la marxa l'ha posat un euro de cartró gegant que 'aixafava' als presents per la seva mida.

Contra bancs i institucions públiques

Durant el recorregut, els 'indignats' han aprofitat per protestar contra altres institucions amb les que es trobaven al seu pas. A la sucursal de Barclays situada a la Plaça de Colom, han entrat al hall amb l'euro gegant i han cridat als treballadors que treien el cap per les finestres "especuladors".

Una altra de les parades s'ha produït a la Fiscalia General de l'Estat, on des de la porta dels 'indignats' han desplegat les seves pancartes i han cridat "culpables" als que estaven dins.

Les instal.lacions de la feixista Intereconomía també ha estat focus de les protestes. Els activistes s'han assegut a la porta amb les pancartes i han fet rodar l'euro gegant fins que ha caigut a terra. "Televisió, manipulació", era una de les consignes que s'han escoltat.

Aquí està, la cova d'Alí Babà!

En passar per la seu del Deutsche Bank, al número 36 del passeig de la Castellana, els manifestants han assenyalat l'edifici i alhora corejaven "aquí està, aquí està: La cova d'Alí Babà".

El director del DB, el suís Josef Ackerman -despatxat silenciosament aquesta mateixa setmana- és responsable de la política neofeixista d'Angela Merkel i un dels gestors de la crisi que està a punt d'enfonsar la zona euro, mentre que la cotització del franc suís i els bancs suïssos arriben a cotes de vertigen.

Les agències de qualificació són "part del problema" i "agreugen la crisi", segons el BCE

"Les agències de qualificació de risc van ser en el passat part del problema que va generar la crisi i avui són també un problema". Les paraules del representant espanyol en el consell del Banc Central Europeu, José Manuel González Páramo, se sumen al cor que en els últims dies ha criticat l'actuació de Standard&Poor;'s, Moody's i Fitch, les dues primeres d'EUA i l'última anglo-nordamericana.

Es dóna la circumstància que les tres agències van fer un "paperot" al desencadenar la crisi financera i la caiguda de Lehman Brothers, qualificat el mateix dia de la fallida amb la màxima nota. També llavors van donar la màxima nota a actius d'alt risc derivats de les hipoteques escombraries o "subprimes".

El seu cap directe, el president del BCE, Jean-Claude Trichet desaprovà la baixada de la nota del deute sobirà de Portugal realitzada aquesta setmana per Moody's i ha asseverat que "no és desitjable" que hi hagi un "petit oligopoli" format per les agències de qualificació.

La Fiscalia lusitana investiga les agències Fitch, Moody's i S&P; després de la denúncia de quatre economistes

La Fiscalia lusitana ha obert una investigació a les tres principals agències de "rating" del món, Fitch, Standard & Poor's i Moody's, després d'una denúncia presentada per quatre economistes portuguesos que qüestionen els seus criteris d'anàlisi i la seva transparència.

Així ho han confirmat aquest dilluns fonts oficials de la Fiscalia, que van apuntar que la investigació va començar el passat 3 de maig i que es troba sota secret.

Acusen les agències de perjudicar greument a Portugal


La denúncia acusa les agències Fitch, Moody's i Standard&Poor;'s de perjudicar greument a Portugal amb les seves retallades i es va presentar el passat 11 d'abril pels professors José Reis i José Manuel Puresa, de la Universitat de Coïmbra, i Manuel Brandao i Maria Manuela Silva, de l'Institut Superior d'Economia i Gestió.

Espanya es diferent, sempre al servei del poder

La Fiscalia Anticorrupció rebutja investigar les agències de qualificació a Espanya

La Fiscalia Anticorrupció ha anunciat, avui divendres, que s'oposa que l'Audiència Nacional investigui penalment, a Espanya, a les agències de qualificació de risc, atès que no veu indicis que hagin comès delictes contra el mercat i els consumidors en rebaixar en diverses ocasions, des de 2009, la qualificació del deute espanyol.

En un informe remès al Jutjat Central d'Instrucció número 2, Anticorrupció rebutja que la decisió presa inicialment per Standard&Poor;'s i reproduïda per Moody's i Fitch busquessin causar un perjudici alterant el mercat, ja que no es va basar en "dades falses" ni "tampoc sembla absurda, infundada ni contradictòria amb l'opinió generalitzada de les més prestigioses organitzacions econòmiques mundials".

No exposa però "la fiscalia" quines són aquestes autoritats a les que el cap del mateix Banc Central Europeu posa en qüestió públicament. No li cal.

El Ministeri Públic es nega així a que el jutge Ismael Moreno admeti a tràmit la querella que va interposar el passat mes de febrer l'Observatori pel Compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, a la qual s'han sumat Izquierda Unida i l'associació ATTAC.

A més, la Fiscalia Anticorrupció reconeix que les rebaixes de la qualificació del deute espanyol "van perjudicar econòmicament a Espanya" perquè "hi ha un efecte directe entre les revisions a la baixa del deute espanyol per part d'aquestes agències de qualificació i l'encariment de la finançament de l'Estat a través de l'emissió del deute públic".

No obstant això, insisteix que aquestes actuacions no tenen caràcter delictiu ni han estat denunciades pel Ministeri Fiscal o "pel perjudicat" directe, que és l'Estat espanyol, i afegeix que l'inici d'un procediment penal contra les agències "suposaria -a la llum de les dades de què es disposa- obrir una causa general per esbrinar possibles delictes dels quals en l'actualitat no existeix notícia" (sic). I la fiscalia dita "anticorrupció", es queda tan ample, com el seu ministre i la cap de l'economia espanyola, sempre a Brusel.les.

Els crims d'Oslo: reactivació de l'Operació Gladio?


Creixen per Internet les veus que denúncien els punts foscos de la versió oficial dels mitjans sobre l'atemptat d'Utoya i que apunten a l'existència de connexions entre Anders Behring Breivik i els serveis secrets. La insistència de la versió policial per atribuir l'autoria dels atemptats a un "boig solitari", malgrat desenes de testimonis asseguren que l'atacant comptava com a mínim amb un còmplice, l'ús per part de l'atacant de bales Dum-Dum, reservades als grups antiterroristes de l'exèrcit, i les estranyes operacions policials de les unitats antiterroristes noruegues prop de la zona de l'atemptat, just 48 hores abans dels fets, no fan sinó alimentar les sospites. Unes sospites que atribueixen els atemptats a un ressorgiment de les operacions encobertes de l'OTAN a Europa a través de les xarxes Stay Behind, conegudes com a Gladio. (Us recomenem el vídeo adjunt del Canal historia sobre les xarxes Stay-Behind).

Llegeix els reportatges a:
Els crims d'Oslo: reactivació de l'Operació Gladio?
L'organització nazi dels templers és arreu d'Europa i els EUA

Puig pretén que els CAP col·laborin amb els Mossos contra les mobilitzacions

Diversos Centres d'Atenció Primària han rebut dels Mossos d'Esquadra de Felip Puig, una llista de "consells" davant la possiblitat que es produeixin concentracions contra les retallades davant dels CAP. La llista de consells criminalitza les mobilitzacions i sol·licita la col·laboració dels treballadors sanitaris en la identificació de les persones que protesten i la seva "actitud".

Consells de seguretat davant concentracions de protesta en Centres d’Assistència Primària (CAP) o Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

1. Com a màxim responsable del CAP/ABS, recordeu als vostres encarregats que li posin en coneixement qualsevol incidència que puguin observar en referència a possibles concentracions de protesta.

2. Sol·liciteu a la persona que controla l’accés principal al centre que l’informi de forma immediata si detecta a l’exterior la presència d’un grup de persones en actitud de protesta, per petit que sigui aquest grup.

3. Doneu avís immediat a través del telèfon d’emergències 112 de qualsevol incidència detectada, informant del nombre de persones, actitud mostrada, possible presència d’objectes perillosos, etc. El dilluns al matí rebran la visita d’un comandament del cos dels Mossos d’Esquadra, qui els hi facilitarà un telèfon directe per qüestions de màxima urgència i/o consulta.

4. Davant la possibilitat de tenir col·lapsat l’accés principal, preveieu una sortida alternativa per als usuaris o treballadors que hagin de marxar del lloc.

5. Mantingueu la calma i eviteu en tot moment l’enfrontament amb qualsevol persona que hagi accedit a les instal•lacions amb actitud de protesta.

6. Si teniu la possibilitat de contactar amb algun responsable de la concentració mostrar en tot moment una actitud col·laboradora i de compressió del motiu de la concentració, sol·licitant alhora respecte pels treballadors, usuaris i malalts que es troben en el centre.

7. Intenteu esbrinar quin és el motiu i intencions que tenen amb la concentració per posteriorment informar als responsables policials.

8. Informeu a altres responsables de centres assistencials de la zona dels fets que s’estan produint amb la finalitat de prevenir altres incidents.

9. Tanqueu els accessos a dependències interiors per protegir el material del qual es pugui fer un mal ús, ocasionar danys, sostraccions, etc.

10. Recordeu que el primer a tenir en compte sempre és garantir la vostra integritat física, dels treballadors i de tots els usuaris del centre. En tot cas eviteu qualsevol enfrontament.

Sinde utilitza fons públics per intentar rentar la seva imatge

Ángeles González Sinde no aixeca el cap. A la seva baixa popularitat com a ministra de Cultura per la Llei del cànon s'ha sumat l'escàndol de corrupció de la SGAE. El CIS va tornar a situar-la ahir com el membre pitjor valorat del Govern. Suspèn amb un 2,59 i no està disposada a continuar en aquest camí. Per això, ha decidit recórrer a un servei d'assessoria de comunicació institucional, l'adjudicació ha recaigut en un vell conegut i aliat del PSOE: l'empresa Assessores de Comunicacinó Pública, que presideix Luis Arroyo, antic director de gabinet de la Secretaria d'Estat de Comunicació en Moncloa.

Sinde pagarà 68.440 euros de fons públics a una empresa privada per intentar rentar la seva malmesa imatge al final de la legislatura. En el document d'adjudicació, datat el 22 de juliol, s'argumenta que la d'Arroyo ha estat «la proposta més avantatjosa per als interessos de comunicació de l'Administració».

El currículum d'Arroyo, expert en comunicació, entre 2004 i 2008 és una successió de càrrecs vinculats al PSOE. Va participar en la campanya electoral que va portar Zapatero a la presidència del Govern i amb ell va continuar en l'etapa de Miguel Barroso com a secretari d'Estat de Comunicació. Després, va ser director de Gabinet en el Ministeri d'Habitatge amb Carme Chacón i adjunt en el de la vicepresidenta Fernández de la Vega.

Núñez condemnat a 6 anys de presó per frau fiscal

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó a l'expresident del FC Barcelona i constructor Josep Lluís Núñez Clemente, i al seu fill. Aquests hauran de fer front al pagament d'una multa de dos milions d'euros, segons consta a la sentència del "cas Hisenda". A més, l'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet, ha estat condemnat a tretze anys i l'advocat Joan Josep Folch a set anys i mig de presó i a pagar una multa de més de sis milions d'euros. Els jutges els han condemnat per suborn, prevaricació i falsedat documental, entre altres delictes. En canvi, l'empresari Javier de la Rosa i l'inspector d'hisenda Jorge Ollé han quedat absolts.

El "cas Hisenda" ja té sentència. Dos anys després de l'inici del judici més llarg i complex celebrat mai a l'Audiència de Barcelona, el jutge de la Secció Novena ha condemnat Josep Lluís Núñez pare i fill a sis anys de presó per a cadascú pels delictes de suborn actiu i falsedat documental. A més, hauran de pagar una multa de dos milions d'euros.

En una sentència llegida públicament aquest migdia enmig d'una gran expectació, el jutge ha condemnat a tretze anys Josep Maria Huguet pels delictes de suborn, falsedat documental, prevaricació, no perseguir delictes i infidelitat en la custòdia de documents oficials. I a l'advocat Joan Josep Folchi l'ha condemnat a set anys i mig de presó i a pagar una multa de més de sis milions d'euros.

En canvi, el jutge ha absolt l'empresari Javier de la Rosa i l'inspector d'hisenda Jorge Ollé.

Així ha culminat el "cas Hisenda", pel qual la fiscalia demanava un total de 126 anys de presó per als 14 acusats implicats en una trama d'inspectors corruptes i empresaris defraudadors destapada en plena època del "pelotazo", a finals dels 90. Amb aquestes pràctiques irregulars, els empresaris s'haurien estalviat el pagament d'impostos a l'erari públic.

Prèviament, el cas va costar el càrrec a l'aleshores ministre d'Hisenda, Josep Borrell, que el 1999 va haver de presentar la seva renúncia com a candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol per la seva relació d'amistat amb Huguet. Posteriorment Borrell va ser cridat a declarar com a testimoni.

Colom, recolzat pels còmplices de CDC, diu que tornarà lo robat al Palau de la Música

El ara endollat com a secretari d'Immigració de CDC ha acudit als jutjats per la seva implicació en el 'cas Palau' acompanyat d'altres membres del partit convergent, com el portaveu al Parlament, Jordi Turull, i la senadora Montserrat Candini. Àngel Colom diu que està disposat a tornar els diners que Fèlix Millet li va donar per sufragar les despeses del ja desaparegut Partit Independentista (PI) que montaren amb la sionista Rahola per enfonsar ERC, però nega haver rebut més diners del Palau uns anys després.

Colom ha declarat davant el jutge del cas Palau en qualitat de responsable civil a títol lucratiu per presumptament haver rebut diners de Millet i del Palau de la Música. El dirigent convergent ha reconegut que va rebre 90.000 euros de Millet a l'any 2000 per ajudar-lo a sufragar les despeses del Partit Independentista (PI), una formació que va fracassar a les eleccions del 1999 i que finalment va acabar desapareixent.

També, però, hi ha altres documents d'uns anys més tard, amb la signatura del propi Colom, segons els quals el secretari d'Immigració de CDC hauria cobrat 150.000 euros del Palau, aquest cop mitjançant la fundació Espai Catalunya. En canvi, Colom nega que rebés aquesta segona quantitat i ha assegurat que l'esmentada signatura és falsa.

Acompanyat pels còmplices del seu partit

Colom no està sol, CDC el protegeix i l'acompanya, tal com s'ha vist a la seva arribada als jutjats. Junt a Colom, han estat el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, la senadora convergent Montserrat Candini i el responsable de l'assessoria jurídica de CDC, Francesc Sánchez. Turull ha justificat la seva presència i la d'altres membres de CDC perquè volen "donar suport a una persona de trajectòria honesta, un patriota, un company de partit que s'ha trobat enmig d'aquest cas".

Hi ha qui afirma que les presions de Colom perquè CDC el recolzi amb amenaces de parlar clar si no ho fan porta a CDC a mullar-se a fons amb el fatxenda bocamoll i titella de Pujol.

Netanyahu i els sionistes contra el poble d'Israel

Malgrat el creixement econòmic, les desigualtats socials cada cop més evidents a Israel fan créixer les protestes al carrer. La protesta per l'accés a l'habitatge que des de fa dues setmanes estan duent a terme milers de ciutadans israelians compta amb més del 80% del suport de la població. Diverses ciutats d'Israel -unes 25, segons el diari israelià Haaretz- són escenaris d'acampades de protesta, que coincideixen amb les hores més baixes de la popularitat del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Tel-Aviv és el centre de la protesta; en aquesta ciutat, l'habitatge és inaccessible per a vuit de cada deu persones. Les classes mitjanes veuen com perden progressivament el seu poder adquisitiu. Malgrat un creixement d'aproximadament 4,5% des del 2004, l'atur ha passat del 6% a l'11% durant aquest període. Pel que fa a l'habitatge, motiu impulsor de la protesta, el preu va augmentar un 35% entre desembre de 2007 i agost del 2010, segons informa la BBC. Però els metges també protesten, des de fa quatre mesos. Ara estan duent a terme una marxa de quatre dies des de Ramat Gan fins a Jerusalem, i el president de l'Associació de Metges Israelians ha anunciat que es posarà en vaga de fam.

La influència de les revoltes àrabs en aquesta protesta és perceptible. De fet, un dels acampats a Tel-Aviv deia ahir: "Aquesta serà la nostra plaça Tahrir". Els jueus ultraortodoxos es mantenen, de moment, al marge de la protesta.

Dimarts, Netanyahu va anunciar una sèrie de reformes per fer front al problema de l'habitatge, però els manifestants no hi han donat credibilitat i continuen amb la protesta. Ara preparen cinc manifestacions per al dissabte a la nit, que tindran lloc a Tel-Aviv, Jerusalem, Be'er Sheva, Haifa i Natzaret. L'editorial del Haaretz exigeix avui: "Netanyahu, escolta els manifestants".

El fonamentalisme sionista contra els drets de la ciutadania democràtica
El Parlament israelià (Knesset) ha rebutjat una proposta de llei que pretenia legalitzar el matrimoni civil, en una sessió a la qual es van presentar desenes de ciutadans vestits de nuvis, segons han informat els mitjans israelians.

La proposta, presentada ahir dimecres pel partit esquerrà Meretz, va comptar només amb 17 vots a favor enfront de 40 en contra, en una sessió en què van estar absents gran part dels 120 parlamentaris i una diputada es va dirigir al ple per demanar el suport vestida amb un vel de núvia, segons el diari israelià Haaretz.

"Les faccions ultraortodoxes han aconseguit que es rebutgi la proposta"

"Una enorme majoria d'israelians dóna suport a la llibertat d'opció per casar-se. No obstant això, les faccions ultraortodoxes han aconseguit de nou que la coalició (governamental) rebutgi la proposta de llei", va declarar a Haaretz el diputat Nitzan Horowith, que va proposar la fallida legislació.

"La Knesset novament s'ha deixat vèncer per coerció religiosa i la covardia política, i està robant a centenars de milers d'israelians d'un dret civil bàsic", va afegir el legislador, que es va comprometre a "seguir lluitant fins que tot ciutadà israelià pugui triar lliurement de quina manera es vol casar".

Monopoli religiós del feixisme sionista

A Israel només existeix el matrimoni religiós, la qual cosa impedeix que les persones de diferents confessions es puguin casar entre elles i obliga els ateus i agnòstics a sotmetre als procediments confessionals per unir-se.

Els divorcis i altres qüestions de dret de família també són controlades pels rabins, sacerdots i imans.

Centenars d'israelians van a Xipre per casar-se pel civil

El Ministeri d'Interior israelià, però, reconeix els matrimonis civils celebrats fora de les seves fronteres, de manera que centenars d'israelians van cada any per als seus enllaços seculars a la veïna illa de Xipre.

Segons un estudi elaborat per investigadors de la universitat de Ben Gurion, al Nègueb, dos terços de la població israeliana donen suport a la legalització dels matrimonis civils, encara que només un terç de la població voldria casar-se d'aquesta forma.

La investigació assegura que els alts costos administratius i econòmics per casar-se pel civil fora del país fan que la immensa majoria de la població recorri al Rabinat per unir-se segons l'ortodòxia hebrea.