dimarts, 8 de gener de 2013

El cometa Panstarrs i l'asteroide 2012 DA14, espectacle gratis pel febrer

El cometa C/2011 L4 Panstarrs (a l'imatge) s'acostarà entre gener i febrer a uns 45 milions de quilòmetres de distància i arribarà a ser més brillant que Venus. Els científics hawaians Wainscoat i Micheli consideren que podria ser el més notori de la dècada, però no representarà cap perill. El cometa es va localitzar entre el 5 i 6 de juny de 2011, quan viatjava a 1.200 milions de quilòmetres de la Terra. Avui està a 600 milions de quilòmetres. El petit asteroide 2012 DA14 passarà a uns 3,5 radis terrestres de la superfície de la Terra el 15 de febrer de 2013.

Per ajudar els observadors, els astrònoms recomanen als qui desitgin veure al cel buscar cap a l'est en hores prèvies a l'alba, tenint en compte que és un objecte difús i difícil de trobar a primera vista.

Es suggereix especialment buscar llocs on hi hagi poca lluminositat, com el camp o la platja, ja que serà més fàcil com més fosc sigui el cel. També pot ser útil fer servir binoculars.

Els cometes són objectes difusos i es presenten com un "manchón lluminós" més brillant cap a la zona del cap i menys lluminosos cap a la cua.

Les prediccions quant a la seva brillantor presenten cert grau d'incertesa per la qual cosa l'astre podrà aparèixer més o menys brillant segons sigui l'activitat a la seva zona nuclear. Sí s'espera que sigui sobre mitjans de febrer quan arribi a la seva major lluminositat i sigui més fàcil de distingir a simple vista.

El "C/2011 L4" va ser descobert pels astrònoms Richard Wainscoat i Marc Michelicon al telescopi Pa Starrs a Hawaii, pel que va rebre el nom C/2011 L4 (Panstarrs).

El Telescopi Pa-Starrs 1 (de l'anglès, Panoramic Survey Telescope and Rapid Response System), està dissenyat per detectar asteroides i cometes que siguin un risc per al planeta.

Els científics hawaians consideren que el C/2011 L4 podria ser el més notori de la dècada, però no representarà cap perill.

Wainscoat i Micheli descobriren el cometa entre el 5 i 6 de juny 2011, quan viatjava a 1.200 milions de quilòmetres de la Terra. Avui està a 600 milions de quilòmetres del nostre planeta.

El petit asteroide 2012 DA14 passarà a uns 3,5 radis terrestres de la superfície de la Terra el 15 de febrer de 2013

El "C/2011 L4" serà visible a l'hemisferi sud fins al 10 de març, quan passi a ser observable només per als països del nord de l'Equador.

Descobert per l'observatori La Sagra al sud d'Espanya, el petit asteroide 2012 DA14 passarà a uns 3,5 radis terrestres de la superfície de la Terra el 15 de febrer de 2013. Malgrat la seva mida no està ben determinada, aquest asteroide proper a la Terra es pensa que és d'uns 45 metres de diàmetre.

El Asteroide 2012 DA14 passarà per l'interior de l'anell satelital geosincrónic -on orbiten els satèl·lits-, situat a uns 35.800 quilòmetres per sobre de l'equador, dibuixant un arc en l'òrbita geostacionaria (imatge).

La seva òrbita al voltant del Sol pot portar més a prop de la superfície terrestre de 3,2 radis terrestres el 15 de febrer de 2013. En aquesta data, l'asteroide es desplaçarà ràpidament des del cel de la tarda del sud cap al cel matutí del nord amb el seu enfocament més proper que passarà al voltant de la Terra a les 19:26 UTC quan arribarà a una magnitud de -7, que és una mica més feble que la visibilitat a simple vista.

Prop de 4 minuts després de la seva trobada proper Terra, hi ha una bona probabilitat que passi a l'ombra de la Terra durant uns 18 minuts o així abans de reaparèixer després del eclipsi. En viatjar ràpidament pel cel del matí al nord ràpidament s'esvairà la brillantor del 2012 DA14.


El cas Treball-Pallerols es tanca amb penes mínimes i absolucions

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha acceptat avui tornar 388.000 euros dels més de 600.000 desviats de subvencions públiques. El pacte entre la Fiscalia i els acusats ha tancat aquesta tarda els més de quinze anys de procés judicial del cas Treball. Tres dels set acusats (María Cruz Guerrero, Dolors Llorens i Jaume Pallerols) s'han quedat fora de la causa. La Fiscalia ha retirat la petició de penes per a ells. Duran Lleida i Enric MIllo (PP) es lliuren de declarar i es tapa l'escàndol un cop més.

El pacte implica el reconeixement dels fets pels acusats, és a dir, que es van desviar fons de les subvencions destinades a formació d'aturats a les arques del partit. El fiscal, que demanava penes de presó de set a onze anys, ha rebaixat a canvi aquestes penes, el que evitarà el seu ingrés a la presó.

Els altres quatre acusats (Fidel Pallerols, Lluís Gavaldà, Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé) han acceptat penes menors a canvi d'admetre la seva participació en la trama. Les penes no comporten ingrés a presó.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha acceptat avui tornar 300.000 euros dels més de 600.000 desviats de subvencions públiques per la trama del cas Pallerols, en un acord pactat que lliura als condemnats l'ingrés a la presó.

La sessió celebrada a l'Audiència de Barcelona en prou feines ha durat vint minuts. Ara només queda per saber l'import de les indemnitzacions i la part que li tocarà pagar a Unió Democràtica.

Acord per evitar al nazi Duran Lleida haver de declarar al cas Pallerols

L'acord al qual poden arribar avui les parts del cas Treball-Pallerols de corrupció d'UDC per robatori dels diners destinats a cursos de formació ocupacional va molt més enllà de la simple assumpció de responsabilitats i la imposició de penes mínimes. El possible pacte pot comportar que alguns dels personatges corruptes de la burgesia feixista que està previst que passin per la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona s'ho estalviïn, com Duran Lleida, el col.locador de concubines.

Quan als passadissos de l'Audiència de la Barcelona es començava a parlar obertament d'una conformitat era inevitable entre periodistes i públic arribar a la conclusió que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no hauria de declarar com a testimoni.

Justícia a mida pels oligarques i lladres del cas Pallerols (UDC)

L'inici del judici del cas Pallerols ha quedat ajornat fins aquest dimarts a la tarda, ja que els magistrats han decidit donar més temps a les parts perquè segueixin negociant un possible acord. Al judici es demanen penes de set a onze anys de presó per l'empresari andorrà Fidel Pallerols, la seva dona i un altre parent, a més de quatre excàrrecs d'UDC, que s'haurien beneficiat irregularment d'uns 600.000 euros en subvencions de la Conselleria de Treball per a cursos d'ocupació que es van embutxacar. La fiscalia rebaixarà les penes de presó d'onze a dos anys perquè els corruptes feixistes no hagin d'anar a presó i Unió -els 'democratacristians' de Duran Lleida- podria assumir part de la indemnització que inicialment demanava l'acusació pública, una part ridícula del que van robar.

Estava previst que el conegut com a cas Pallerols comencés a jutjar-se finalment aquest dilluns al matí a l'Audiència de Barcelona després d'anys d'investigació d'un cas que es remunta entre 1994 i 1999 i que ha viscut nombrosos recursos que han endarrerit el judici. Es tracta d'un presumpte cas de finançament irregular d'UDC a través de cursos de formació ocupacional. La fiscalia demana en total fins a 55 anys de presó per l'empresari andorrà Fidel Pallerols, organitzador dels cursos, la seva dona i quatre militants i excàrrecs d'UDC.

Retorn al TOP franquista: L'AN processa dos catalans per mostrar fotos de preses i 'Bestiari il·lustrat' per 'disparar' al rei

Dues persones han estat cridades per a declarar com a imputades per l'Audiència Nacional espanyola per mostrar fotografies de dues preses polítiques durant un acte de l'Esquerra Independentista a Barcelona durant la Diada del 2012. L'Audiència Nacional també acorda que Jair Domínguez, que va disparar amb pintura a una diana amb el rei, i la presentadora del programa de TV3 'Bestiari il·lustrat', on van ocórrer els fets, declarin per un suposat delicte contra la Corona

El col·lectiu català de suport als presos polítics, Rescat, ha denunciat que dues persones han estat imputades per un presumpte delicte de «enaltiment del terrorisme» per haver mostrat fotografies de dues preses polítiques catalanes durant l'acte que va realitzar l'Esquerra Independentista al Fossar de les Moreres durant la Diada de l'11 de setembre de 2012.

Els dos imputats, que hauran de comparèixer el pròxim 23 de gener a la barcelonina Ciutat de la Justícia, formen part d'un grup de dansa i han estat processades per l'Audiència Nacional espanyola per pujar a l'escenari portant sengles imatges de les preses polítiques catalanes Dolors López Resina i Marina Bernadó, ambdues empresonades a l'Estat francès.

Rescat ha convocat aquest mateix dia una concentració davant dels jutjats (11.00) per denunciar la «criminalització de la solidaritat» i donar suport als imputats.

El jutge cita a l'escriptor que va disparar amb pintura a una diana amb el rei

L'Audiència Nacional acorda que Jair Domínguez i la presentadora del programa de TV3 on van ocórrer els fets declarin per un suposat delicte contra la Corona

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha citat a declarar per un delicte contra la Corona l'escriptor Jair Domínguez i la presentadora del programa de TV3 'Bestiari il·lustrat', Bibiana Ballbé, per l'emissió en què el primer disparava pintura vermella amb una pistola contra un dibuix del rei Joan Carles emmarcat en una diana, han informat fonts jurídiques.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ha remès avui un exhort al Deganat dels Jutjats de Barcelona i Girona, on tots dos resideixen, perquè dos jutges els interroguin per aquesta qüestió quan ho considerin oportú.

Encara que el exhort del jutge Gómez Bermúdez no assenyala expressament que Domínguez i Ballbé estiguin imputats, la resolució apunta la possibilitat que vagin a la compareixença acompanyats d'un advocat.

El magistrat ha pres aquesta decisió després de rebre una denúncia del sindicat 'Manos Limpias' i les diligències que va incoar la Fiscalia de Catalunya després d'analitzar un informe dels Mossos d'Esquadra al qual es va adjuntar la gravació del programa, que va ser emès el passat 9 d'octubre a l'Canal 33, segona cadena de la televisió pública catalana.

En el programa es va incloure un vídeo en què l'escriptor Jair Domínguez disparava amb una pistola que llançava pintura vermella contra quatre dianes on estaven dibuixats el rei Joan Carles, l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, el columnista Salvador Sostres i el príncep Carles d'Anglaterra.

Abans de disparar contra la diana del monarca, Jair Rodríguez criticava a la monarquia espanyola per ser cutre i afegia que havien deixar-ho tot "i anar-se'n lluny. Si no, li hauríem de ficar quatre trets. La violència és l'última opció, però és una opció ", afegia, ia continuació disparava sobre la silueta amb la pintura vermella.

Després transcendir el contingut del programa, que el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va arribar a qualificar "d'intolerable", la directora de l'espai, Mai Balaguer, va presentar la seva dimissió davant la direcció de Televisió de Catalunya (TVC), en considerar que les imatges atemptaven "contra els principis ètics i democràtics".

"La direcció de TVC rebutja qualsevol al·lusió a la violència", ha assenyalat la televisió autonòmica catalana en un comunicat en el qual anunciava la retirada de les imatges de tots els seus portals d'internet i garantia que no es tornarien a emetre.

Protestes contra la inauguració del TGV a Girona

Diversos grups de manifestants han protestat aquest migdia contra la inauguració del nou tram de TGV a Girona. Hi han participat la Mesa d’Entitats per la Participació, la Xarxa pels Drets Socials, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Unió de Pagesos i la CUP, entre d'altres. Denuncien que no s'hagin destinat recursos, prioritàriament, a millorar la xarxa convencional i que molts dels veïns afectats i propietaris expropiats no han rebut encara les indemnitzacions.

Durant la concentració s'han sentit crits a favor del tren convencional, contra les molèsties que han patit veïns i comerciants com a conseqüència de les obres, contra la presència de Mariano Rajoy i Felip de Borbó a la ciutat i també a favor de la independència.

Expulsen membres de la CUP de l'estació de Girona

A primera hora del matí diversos membres de la CUP han dut a terme una acció informativa a l'estació de Renfe de Girona, en què han repartit desenes de fulls voltants on exposaven els motius de la convocatòria i han penjat una pancarta amb el lema 'Volem +tren convencional i -TAV.' Aquesta formació política ha dit que diversos agents dels mossos d'esquadra els han fet fora quan repartien fulls volants crítics amb el TAV. La CUP ha refusat la invitació per participar a l'acte d'inauguració argüint que el TGV no és cap infrastructura prioritària.

Els nazis que van apallissar un jove pengen la seva foto a la xarxa

El grup de nazis que ahir a migdia va sembrar el pànic als carrers del centre de Barcelona atacant ciutadans s'ha delatat a sí mateix penjant una fotografia de grup a la xarxa social Facebook. La imatge va ser presa a la plaça de Castella, just al costat del campus UB Raval, on pocs minuts abans havien provocat incidents. Quan una patrulla dels mossos d'esquadra s'hi va presentar els nazis ja havien marxat. Ara dirà CiU que no els ha identificat o el PP que no els troba com al marit de la seva Cifuentes madrilenya? Última hora: Els mossos investiguen l'agressió nazi a un menor indi a Barcelona.

L'agressió de més gravetat, però, s'havia produït una estona abans al passatge Sant Antoni Abat –entre els carrers Urgell i Comte Borrell–, quan un jove del barri va ser fortament apallissat i posteriorment traslladat a l'hospital. En aquest sentit les JERC de l'Eixample van emetre un comunicat per denunciar els fets.

El recorregut dels agressors va seguir pel barri del Raval, i la següent parada va ser davant la botiga de roba alternativa Partisano, on van fer la salutació feixista i van proferir amenaces.

Es dóna la circumstància que dos dels que apareixen a la fotografia van ser detinguts l'11 de juliol de l'any passat per ser els autors de les agressions contra immigrants que s'havien produït l'1 de juliol a la plaça Espanya de Barcelona durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de futbol.

El principal instigador d'aquells atacs és de Santa Coloma de Gramenet, respon al nom de David T. i apareix a la part inferior dreta de la fotografia feta ahir a la plaça Castella de Barcelona. Un altre dels que apareix a la fotografia és un conegut neonazi de Terrassa.

Els mossos investiguen una agressió nazi a un menor indi a Barcelona

La víctima, de catorze anys, va rebre nombrosos cops i va ser traslladat a l'hospital per atendre'l de diverses contusions provocades per un grup d'ultres

Els Mossos d'Esquadra estan investigant una agressió a un menor indi de 14 anys a Barcelona a mans d'un grup de neonazis, alguns d'ells també menors, que estan identificats però que encara no han estat detinguts.

Xi Jinping: La diplomàcia xinesa dóna prioritat als llaços Xina-Rússia

El líder xinès Xi Jinping ha dit avui dimarts a Beijing de promoure les relacions amb Rússia és una prioritat de la diplomàcia xinesa, durant una reunió amb una delegació russa. El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina (PCX) va dir el secretari del Consell de Seguretat rus, Nikolai Patrushev, que la Xina seguirà promovent una associació de cooperació estratègica integral amb Rússia.

Patrushev es troba a Beijing per participar en la vuitena ronda de consultes sobre seguretat estratègica Xina-Rússia que se celebra del 8 al 9 de gener, presidint l'esdeveniment conjuntament amb el conseller d'Estat xinès, Dai Bingguo.

Les consultes celebrades a l'inici d'un nou any són molt oportunes i necessàries, assenyalar Xi.

Com dues forces constructives que promouen un sa desenvolupament de la situació internacional i mantenen un equilibri estratègic internacional, Xina i Rússia han de cooperar en un major grau, va assenyalar el secretari general.

Va demanar a banda i banda que enforteixin el suport polític mutu i la coordinació en els assumptes internacionals i regionals amb la finalitat de crear un entorn extern pacífic, segur i estable per al seu desenvolupament i revitalització.

També va instar tots dos països a que defensin conjuntament els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, salvaguardin la igualtat i justícia internacional, i promoguin la democratització de les relacions internacionals.

Xina està completament d'acord amb les propostes del president rus Vladimir Putin d'intensificar la cooperació bilateral en terrenys econòmic, comercial, energètic, financer, aeroespacial i d'inversions, entre d'altres, va dir Xi.

Patrushev, al seu torn, va dir que, l'any nou, Rússia té la voluntat de seguir reforçant els intercanvis d'alt nivell amb la Xina, mantenir comunicacions íntimes en els assumptes principals, i promoure la cooperació pragmàtica en diverses àrees, així com els intercanvis culturals, amb vista a impulsar un nou nivell la cooperació bilateral sobre la base del respecte mutu, la igualtat i la confiança recíproca.

El conflicte (abans guerra) civil no ha acabat

Vicenç Navarro: Aquest article detalla el context polític i històric que ha conduït a la situació actual on el benestar social de les classes populars s'està deteriorant com a resultat de les polítiques públiques imposades a la població per l'Estat i els seus governs.

La història d'Espanya durant el segle XX (i que continua al segle XXI) és el conflicte constant entre, d'una banda, els establishments financers, centrats en la banca, i els empresarials, centrats en la gran patronal (assistits per l'Estat dominat per les forces conservadores -que inclouen les forces armades i el sistema judicial i policial- i per la jerarquia de l'Església Catòlica, i recolzats per la majoria de l'establishment mediàtic) i per l'altra banda, les classes populars que intenten aconseguir el benestar social i qualitat de vida que consideren que es mereixen i el desenvolupament entra inevitablement en conflicte amb els privilegis d'aquells establishments. Aquest conflicte va marcar el segle XX i continua ara al segle XXI.

El màxim desenvolupament de tal conflicte al segle passat va aparèixer quan, en resposta a les polítiques reformistes altament populars dutes a terme per un govern democràtic, hi va haver un cop militar que va imposar una de les dictadures més repressives de les que hagin existit a l'Europa Occidental (segons el professor Malefakis, expert del feixisme europeu a la Universitat de Columbia, per cada assassinat polític que va cometre Mussolini, Franco va cometre deu mil).

Tal dictadura es va establir per defensar els interessos d'aquells establishments financers i empresarials dominants en la història del nostre país.

La resistència popular va fer fallida aquella dictadura en els anys setanta del segle passat. Des del 1974 al 1978 Espanya va ser el país amb la major agitació social d'Europa. Per aquest motiu, tot i que el dictador Franco va morir al llit, la dictadura va acabar al carrer. Les mobilitzacions socials (liderades pel moviment obrer), encara determinants per acabar amb aquella dictadura, no van ser prou forts per trencar amb l'estructura de poder que controlava l'Estat. I un punt important per explicar aquella insuficiència va ser que els partits polítics d'esquerra acabaven de sortir de la clandestinitat, amb molts dels seus dirigents a les presons o a l'exili.

El desequilibri de forces en aquell procés de Transició va ser enorme. Les dretes controlaven l'aparell de l'Estat, a més del poder financer i gran empresarial, gaudint d'una gran influència en els mitjans, mentre que les esquerres polítiques estaven sortint d'una dictadura que els havia reprimit brutalment.

El famós "consens" de la Transició a què les dretes (i algunes veus d'esquerra) es refereixen constantment per justificar la perpetuació del seu poder en les institucions de l'Estat, assumeix una acceptació per part de les esquerres d'un acord molt desigual que va ser acceptat en aquell moment, resultat que es percebia que era l'única sortida possible. La Constitució Espanyola reflecteix aquest desequilibri. No es reconeix en ella ni la universalitat dels drets socials (com la sanitat) ni tampoc es reconeix la plurinacionalitat de l'Estat espanyol.

Aquests són indicadors de l'enorme poder que les dretes van tenir en la mal anomenada Transició "modèlica" i que han marcat els més de trenta anys d'una democràcia caracteritzada per les seves grans insuficiències.

La correcció del dèficit social

No cal dir que el període democràtic ha vist enormes canvis entre els quals destaca l'establiment de l'Estat del Benestar, procés liderat per les esquerres. L'establiment del Sistema Nacional de Salut, el 1986, és un exemple. I encara que no garantia la universalitat dels serveis sanitaris, és a dir, uns drets extensius a tota la població espanyola, sí que els s'estenia a la gran majoria de la població. Un altre indicador va ser el notable creixement de la despesa pública social per habitant (que cobreix des de les pensions i d'altres transferències públiques als serveis públics de l'Estat del Benestar com sanitat, educació, i serveis socials, entre d'altres) corregint part de l'enorme dèficit social que la Espanya democràtica havia heretat de la dictadura.

L'any que el dictador va morir Espanya tenia la despesa pública social més baixa dels països que més tard passarien a ser la UE-15. El 1975 la despesa social representava a Espanya només el 15% del PIB, mentre que la mitjana de la resta dels països de la posterior UE-15, era del 22% del PIB.

L'euro es va fer a costa de l'Estat del Benestar

La correcció del dèficit social va ser interrompuda, però, com a conseqüència de la manera com es va fer la integració d'Espanya a l'Eurozona. L'objectiu de reduir el dèficit de l'Estat a un percentatge igual o menor del 3% es va fer a Espanya a força de reduir la despesa pública social. Això va comportar que el dèficit de despesa pública social per habitant d'Espanya en relació amb la mitjana de la UE-15 augmentés considerablement, sobretot en l'etapa del govern Aznar.

D'aquesta manera l'euro a Espanya es va aconseguir a costa de mantenir l'enorme retard social de l'Estat, la realitat més ocultada o desconeguda en els mitjans d'informació de major difusió a Espanya. Fins i tot, quan aquest dèficit es va començar a reduir de nou, sota el primer govern Zapatero, aquest dèficit el 2007 (any en què va començar la crisi) era major que l'existent el 1993, data quan es van iniciar les retallades de despesa pública per reduir el dèficit de l'Estat i així poder entrar a l'euro.

L'època de bonança de l'economia espanyola no va ser aprofitada per reduir els enormes dèficits socials del país sinó per disminuir els impostos. Les reformes fiscals de 2006, a més de crear un forat en el dèficit estructural públic de l'Estat espanyol, incrementaren la regressivitat de les polítiques fiscals existents.

L'atac frontal al benestar social

Avui estem veient l'atac més frontal que hagi rebut el benestar de les classes populars, per part dels mateixos establishments que han dominat la vida financera, econòmica, política i mediàtica espanyola durant la seva història.
És la continuació del conflicte civil (que va aparèixer en tons més bèl·lics durant la mal anomenada Guerra Civil). El seu objectiu és desmantellar l'escassament desenvolupat Estat del benestar espanyol i debilitar el món del treball.

I les dades parlen per si mateixes. Espanya, segons Eurostat, és el país de la UE-15 que ha vist que baixen més dels costos laborals (que inclouen els salaris, indemnitzacions, cotitzacions a la Seguretat Social). El creixement d'aquests costos ha estat d'un 0,7% anual, gairebé tres vegades més baix que la mitjana de la UE-15. Un tant idèntic passa amb els salaris, que han augmentat només un 0,8%, enfront d'un 2% a l'Eurozona.

Una situació semblant passa quant a la despesa pública social que ha disminuït en la majoria de capítols de l'Estat del benestar. La despesa pública social per habitant ha disminuït, com també ha disminuït el grau de cobertura social de la població, amb un descens de l'ocupació pública en aquests serveis. Aquestes mesures constitueixen un atac a la protecció social a Espanya, retardant encara més l'escassament desenvolupat i poc finançat Estat del benestar.

Aquestes mesures es presenten com a part de l'objectiu de millorar "la competitivitat" (famosa expressió utilitzada extensament en els mitjans de difusió) i amb ella, les exportacions, les quals -se'ns diu- ens ajudaran a sortir de la crisi. Les exportacions han continuat expandint-se però, sense que la desocupació hagi baixat. No és la competitivitat sinó la rendibilitat empresarial la que s'intenta fomentar amb aquestes polítiques. I ho estan aconseguint.

CiU abarata el destructor 'fracking' a Osona i el Ripollès

El govern de la Generalitat ha acceptat el recurs de reposició de l’empresa Teredo Oil Limited Segunda Sucursal, SL, que li facilita extraordinàriament tirar endavant el permís per fer prospeccions de gas pel destructor sistema del 'fracking' al subsòl de diversos municipis d’Osona i el Ripollès. CiU ha rebaixat la fiança que s'havia demanat a l'empresa que vol fer les prospeccions i hipotètiques extraccions de 5,8 milions d'euros a 200.000.

En concret, en un acord de govern del 2 d’octubre se li concedia el permís per fer prospeccions durant els pròxims sis anys, però per això se li fixava una fiança de 5,8 milions d’euros.

L’empresa va presentar el recurs de reposició i ara se li ha acceptat. De moment, la fiança inicial serà de només 200.000 euros, i la resta s’aniran pagant a base de 3.072 euros per cadascuna de les 1.829 quadrícules mineres en què s’ha dividit el permís. Com que la prospecció no es farà, ni molt menys en la totalitat del territori on s’ha demanat l’autorització, la quantitat a pagar per part de l’empresa serà molt menor.

En concret, l’autorització és pel projecte anomenat “Ripoll”, que va molt més avançat que els dos que han despertat en les últimes setmanes oposició a Osona i altres comarques de la Catalunya interior pel fet que les prospeccions i hipotètiques futures extraccions es farien pel sistema conegut com a fracking, considerat molt contaminant. Si els projectes “Darwin” i “Leonardo” encara estan pendents d’autorització, l’anomenat “Ripoll” va un any avançat i el permís ja està concedit.

Ara, un cop resolt el recurs, l’empresa té un termini de sis mesos per començar a fer els treballs, que en els dos primers anys només haurien de consistir en estudis tècnics. En el seu moment, quan es va publicar el permís d’investigació no es va aixecar tanta polseguera com ara al Ripollès, la Garrotxa i Osona, les tres comarques afectades.

El projecte “Ripoll”, que va més d’un any avançat respecte als altres dos que han despertat més polèmica, afecta vint municipis, vuit dels quals són d’Osona i vuit del Ripollès. Els altres quatre són de la Garrotxa. En concret, al Ripollès afecta Ogassa, Sant Pau, Sant Joan, Campdevànol, Ripoll, les Llosses, Ribes i Vallfogona, i a Osona, Vidrà, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze, Sant Pere, Orís i l’Esquirol. Contra aquest projecte el Consell d’Osona, per exemple, ni va presentar al·legacions, motiu pel qual ICV-EUiA i CUP van presentar a l’últim ple una moció de rebuig, que no va ser aprovada.

El neoliberalisme del PP eleva l'atur a la UE a 26 milions

L'estafa econòmica neoliberal del PP europeu provoca un nou rècord: el novembre 18,8 milions de persones estan a l'atur als 17 països de l'eurozona i 26 milions en el conjunt de la UE. L'Espanya nazionalcatòlica torna a encapçalar la llista amb un 26,6% de desocupació, seguida de Grècia, amb un 26%. La taxa de desocupació juvenil (menors de 25 anys) en aquests països ronda el 56%, enfront del 24,4% de mitjana de la zona euro. Imatge: Feixistes espanyols col.locats a dit a les empreses públiques privatitzades.

Unes 113.000 persones s'han sumat a la llista de desocupats a l'eurozona al novembre, 2 milions més respecte al mateix mes de 2011. Amb això, la taxa de desocupació es va elevar al 11,8%, segons ha informat aquest dimarts l'oficina d'estadístiques Eurostat. Això suposa un 0,1% més que l'octubre de 2012.

Espanya al capdavant de la misèria

Espanya torna a encapçalar la llista amb un 26,6% de desocupació, seguida de Grècia, amb un 26%. La taxa de desocupació juvenil (menors de 25 anys) en aquests països ronda el 56%, enfront del 24,4% de mitjana de la zona euro.

Al contrari, Alemanya, Àustria, Luxemburg i Holanda són els que menys atur registren, entre un 4,5 i un 5,6%.

La taxa d'atur a la zona euro ha crescut constantment des de mitjans de 2011 i les xifres de novembre estan en línia amb el que s'esperava pels analistes.

A la Unió Europea, de 27 membres, la taxa d'atur va romandre en el 10,7% al novembre, encara que 154.000 persones es van agregar a la llista de desocupats, que sumen 26 milions.

Detinguda i interrogada per la policia per citar Gramsci a Twitter

Aquest dilluns la brigada de delictes tecnològics ha tornat a interrogar i acusar la twittera @almu_en_lucha per escriure cites del filòsof italià Antonio Gramsci. Els càrrecs pels quals se l'ha retingut es desconeixen de moment, tot i que en paraules de l'activista "l'acusen d'escriure tweets violents" per citar el pensador i líder comunista italià detingut i assassinat pel feixisme de Mussolini.

Gramsci va ser detingut per la policia de Mussolini i va ser acusat per la dictadura d'activitat conspirativa, instigació a la guerra civil i incitació al "odi de classe". La fiscalia feixista va declarar que «per vint anys hem d'impedir a aquest cervell funcionar» i de fet Gramsci, el 4 de juny de 1928, va ser condemnat a vint anys, quatre mesos i cinc dies de reclusió.

Aquest dilluns, el règim espanyol hauria donat una nova mostra del terror amb què actua detenint a una ciutadana pel sol fet de citar el pensador italià.

La banca sionista Rothschild dirigirà l'OPV de Loteries

El PP ja ha triat a l'entitat que s'encarregarà de dirigir la major privatització de la història: la banca sionista Rothschild serà el banc assessor de l'alienació de Loteries i Apostes de l'Estat (LAE), que pot ascendir a entre 7.000 i 10.000 milions d'euros. El banc britànic s'ha imposat a Lazard en un concurs "peculiar" que s'ha dilatat molt en el temps. Uría i Menéndez i Clifford Chamce seran els assessors legals de la col·locació, prevista per a l'octubre, que també comptarà amb Pricewaterhouse com a assessor estratègic.

El procés portava obert des de gener, poc després que Elena Salgado (PSOE) anunciés a finals de 2010 que el Govern portaria a terme vendes d'empreses públiques per reduir el dèficit públic. Una d'elles era Aena i l'altra, la LAE, que seria la primera. El ministeri d'Economia va demanar ofertes a diverses firmes d'advocats i diversos bancs d'inversió, però poc abans de resoldre la selecció la va ajornar.

L'explicació és que l'Executiu havia decidit canviar l'equip gestor, inclòs el president. El càrrec va caure en mans d'Aurelio Martínez, exprimer executiu de Institut de Crèdit Oficial (ICO) i de Navantia. Martínez va assumir les funcions a mitjans de març i va demanar temps per prendre les seves decisions.

Ara acaba d'adoptar una molt important, la del banc que l'assessorarà en la major oferta pública de venda (OPV) de la història d'Espanya. El rècord anterior està en la col · locació d'accions que va fer l'Estat el 1998 amb el que li restava del capital d'Endesa. L'operació va ascendir a 6.250 milions d'euros.

D'aquesta tasca s'encarregarà Rothschild, que l'any passat va estar al capdavant de la sortida a borsa d'Amadeus, la més gran d'Espanya des de finals de 2007. En les pròximes setmanes haurà de triar als bancs que dirigiran la venda dels títols de les Loteries de l'Estat. Fonts financeres apunten que almenys seran quatre, dos espanyols -es dóna per fet que seran BBVA i Santander- i dos estrangers.

Perquè des d'Economia ja s'ha transmès als bancs interessats a dirigir l'operació que la privatització es farà mitjançant una col·locació entre inversors particulars i institucionals. Tot i que encara és aviat per assegurar quin percentatge de les accions es vendran entre estalviadors minoristes, si sembla clar que el Govern vol fer una oferta multitudinària per fer partícip al major nombre possible de persones.

D'aquesta manera, es desestima l'opció de vendre Loteries i Apostes de l'Estat a grans jugadors del sector. Quan el Govern va oficialitzar el seu interès en desprendre d'un terç del capital de l'ens públic, van sorgir els noms de diversos candidats per a la seva compra. Van aparèixer Bwin, que va negar el seu interès, la italiana Lottomatica i les espanyoles Codere, Cirsa i Recreatius Franco. No obstant això, fonts del mercat expliquen que cap d'elles té la capacitat financera per adquirir el 30%.

Nucli dur

Una altra alternativa que ha analitzat el Govern és la creació d'un nucli dur d'accionistes en paral · lel a la col·locació en borsa, tal com es va fer en la privatització d'Iberia, operació en què van entrar en el seu capital Caja Madrid, BBVA, El Corte Anglès, British Airways i Logista com inversors de referència. Tanmateix, aquesta fórmula provoca cert rebuig entre els bancs d'inversió perquè l'experiència de l'aerolínia no va sortir precisament bé.

Per això, i si la situació dels mercats ho permet, Loteries i Apostes de l'Estat serà una empresa cotitzada després de l'estiu. Es recupera així el vell sistema de privatitzacions emprat en els anys noranta, primer pel PSOE de Felipe González i posteriorment pel PP de José María Aznar. Si es concreten les valoracions inicials, segons les quals la capitalització oscil·laria entre els 25.000 i els 35.000 milions, l'OPV de la LAE serà la major de la història de la borsa espanyola. El seu import pot rondar els 10.000 milions.

EUA publicarà 30.000 pàgines d'arxius de capellans pederastes

Una jutge de Califòrnia ha dictaminat avui la divulgació de milers d'arxius amb els noms de sacerdots catòlics acusats d'abusos sexuals a menors i els noms dels seus caps, bisbes i cardenals. La decisió de la jutge d'un tribunal superior californià, Emilie Elias, revoca el dictamen previ, del 2010, que va permetre a l'Archidiòcesis de Los Angeles despersonalitzar els documents i ocultar el nom dels seus centenars de criminals.

Els advocats de la diòcesi més gran als EUA expressar la seva preocupació pel temps que s'ha de trigar per llegir les 30.000 pàgines dels arxius.

Més de 550 demandants van arribar a un acord, que puja a 660 milions de dòlars, amb el districte eclesiàstic nazicatòlic el 2007. L'acord també va estipular l'estudi dels arxius per a la seva futura publicació.

Els documents inclouen cartes entre els caps de la secta vaticana i els seus lletrats, conclusions mèdiques i de psicòlegs, queixes presentades per familiars de les víctimes i fins i tot correspondència amb el Vaticà sobre els sacerdots acusats d'abusos.

Més de 20 sacerdots abusadors han impedit la seva publicació durant cinc anys, presentant recursos i argumentant que la divulgació dels arxius infringiria el seu dret a la privacitat, amb el cinisme propi de la secta nazi.

Dimiteixen en massa els directors dels centres de salut madrilenys

La Plataforma de Centres de Salut de la Comunitat de Madrid presentarà aquest dimarts al Registre de la Conselleria de Sanitat a les 14 hores l'anunciada dimissió en bloc d'aproximadament la meitat dels equips directius dels centres de salut, ha explicat el portaveu de la plataforma, Paulino Cubero. Així mateix, ha concretat que, dels 260 centres de salut que tenen registrats, presenten la dimissió més del 50% d'ells, un nombre que consideren "absolutament contundent" per a la Conselleria de Sanitat del PP.

Diversos equips directius han indicat ja la setmana passada en un comunicat que 139 equips s'havien adherit a aquesta iniciativa, mentre que 78 no s'havien pronunciat i 38 havien renunciat a dimitir, després de l'aprovació el 27 de desembre de la Llei de Mesures Fiscals i Administratives, que permet que la Comunitat de Madrid ampliï l'externalització sanitària.

"En total són 375 responsables de centres de salut dels que ja han presentat la seva dimissió i gairebé 3.000 responsables de les comissions dels centres de salut", van assenyalar els sanitaris, que van especificar que havien presentat la seva possible dimissió 120 directors, 118 responsables d'Infermeria i 98 responsables administratius. Així mateix, els professionals van concretar que ja havien presentat les firmes per la dimissió, en cas que es portés a terme l'externalització, els responsables de les comissions de 158 centres de salut, inclosos 35 centres en el que no havia dimitit l'equip directiu.

Davant aquestes dades, i segons el parer dels sanitaris, "resulta clara la determinació dels professionals a no col·laborar en el desmantellament del model d'Atenció Primària".

La primera marea blanca de l'any

Anteriorment, la plataforma va manifestar la seva voluntat d'apostar per la gestió clínica, que significaria desenvolupar el Pla d'Autonomia de Gestió per als 260 Centres de Salut de la Comunitat "davant de la politització actual de la gestió o la creació de guetos assistencials que s'ha proposat el PP".

Així, van considerar que "aquestes són les mesures que necessita l'Atenció Primària madrilenya", però que, en cas que la Conselleria continués endavant i decidís treure el plec amb les condicions del concurs de privatització de la gestió, esperaven que "s'haguessin pres totes les mesures necessàries per organitzar l'assistència en la majoria dels centres són la col·laboració dels professionals que haurien renunciat".

Aquestes dimissions es presentaran un dia després que hagi tingut lloc a Madrid -des de la Plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol- una altra manifestació dels professionals sanitaris en defensa de la Sanitat pública i en contra de les recents reformes promogudes per la Comunitat de Madrid.

Acord per evitar al nazi Duran Lleida haver de declarar al cas Pallerols

L'acord al qual poden arribar avui les parts del cas Treball-Pallerols de corrupció d'UDC per robatori dels diners destinats a cursos de formació ocupacional va molt més enllà de la simple assumpció de responsabilitats i la imposició de penes mínimes. El possible pacte pot comportar que alguns dels personatges corruptes de la burgesia feixista que està previst que passin per la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona s'ho estalviïn, com Duran Lleida, el col.locador de concubines.

Quan als passadissos de l'Audiència de la Barcelona es començava a parlar obertament d'una conformitat era inevitable entre periodistes i públic arribar a la conclusió que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no hauria de declarar com a testimoni.

I és que així estava previst. Manuel González Peeters, l'advocat de Vicenç Gavaldà (exsecretari d'Organització d'Unió), va sol·licitar la compareixença del que ja era el màxim responsable del partit democristià en la dècada dels 90, quan es va cometre el presumpte frau. El Tribunal li havia acceptat aquest testimoni, així com tants altres alts càrrecs i antics responsables tant d'UDC com de la Conselleria de Treball.

Per la sala de vistes i durant els propers mesos havien de desfilar, a més de Duran i també com a testimonis, els exconsellers de Treball, Ignasi Farreres i Lluís Franco; el diputat d'Unió al Congrés i exsecretari d'Organització, Josep Sánchez Llibre o l'exdelegat de Treball a Girona i exresponsable del partit a la mateixa província, Josep Enric Millo.

Aquest darrer, actuament president del PP a Girona, fins i tot havia estat imputat fins que el Tribunal Superior de Justícia va arxivar la seva causa. Un fet similar li va passar a Sánchez Llibre, quan la jutgessa instructora, Sílvia López Mejía, i el fiscal Fernando Rodríguez Rey van considerar que se l'havia d'imputar i el Tribunal Suprem ho va desestimar. Qui paga mana!

El que és cert és que per a cap d'ells seria còmode haver de respondre a les preguntes d'advocats i fiscalia sobre l'acusació de finançament irregular d'Unió. I és que no en va, el Ministeri Públic considera que el partit democristià es va lucrar a través de les subvencions destinades a cursos d'aturats provinents del Departament de Treball -a mans d'UDC-, mitjançant les acadèmies de Pallerols.

Responsable a títol lucratiu

La Fiscalia reclama prop de 200.000 euros a Unió ja que considera que és responsable civil subsidiària a títol lucratiu, un fet inèdit en la història de la justícia espanyola. A més, creu que el partit és responsable civil subsidiari de la resta de 400.000 euros presumptament malversats en cas que els acusats es declarin insolvents.

I aquí és on resideix la importància d'aquest acord. Es plantejarà que Unió pagui part dels diners? I en cas de ser així, voldria dir que el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida admetria la seva implicació en l'afer? UDC ha mantingut sempre la seva inocència i ha negat haver-se finançat amb els fons ocupacionals. Com a molt, el que ha arribat a concedir és que es van produir "algunes irregularitats" en la dècada dels 90 amb el repartitment de les subvencions.

L'estalvi de l'acord

És clar que un pacte estalviaria a tots aquests càrrecs democristians haver d'assistir al judici amb les conseqüents fotografies i imatges de televisió, però també evitaria quatre mesos plens de sessions judicials amb testimonis que poden acabar per complicar encara més l'existència del partit de Duran Lleida.

Per tant, és probable que UDC estigui disposada a afrontar part de la responsabilitat -ni que sigui públicament pagant indemnitzacions- i estalviar-se setmanes i setmanes de calvari amb informacions pràcticament diàries. La incògnita, però, es resoldrà avui, quan es coneixerà quina de les possibilitats li depara a Unió.

Justícia a mida pels oligarques i lladres del cas Pallerols (UDC)

L'inici del judici del cas Pallerols ha quedat ajornat fins aquest dimarts a la tarda, ja que els magistrats han decidit donar més temps a les parts perquè segueixin negociant un possible acord. Al judici es demanen penes de set a onze anys de presó per l'empresari andorrà Fidel Pallerols, la seva dona i un altre parent, a més de quatre excàrrecs d'UDC, que s'haurien beneficiat irregularment d'uns 600.000 euros en subvencions de la Conselleria de Treball per a cursos d'ocupació que es van embutxacar. La fiscalia rebaixarà les penes de presó d'onze a dos anys perquè els corruptes feixistes no hagin d'anar a presó i Unió -els 'democratacristians' de Duran Lleida- podria assumir part de la indemnització que inicialment demanava l'acusació pública, una part ridícula del que van robar.

El bisbe de Girona al Trueta per a ser operat sense llista d'espera

L'obès golafre i vividor, a l'estil de la clàsica clericalla dirigida pel déu de la gola, Francesc Pardo, bisbe de la Diòcesi de Girona, ha ingressat a l'Hospital Josep Trueta a causa d'uns problemes de salut derivats de la seva gordura immoral que l'obligaran a passar pel quirofan, peró sense haver d'esperar llista d'espera ni haver de pagar res: el nazionalcatolicisme feixista, al capdavant. Foto: el porc encebat amb la cort de nazis.

El sectari feixista ha de sotmetre's a una operació preventiva de l'aparell digestiu. Mesos enrere li va ser extirpat un tumor incipient. El seu lloc l'ocuparà el bisbe emèrit Carles Soler amb el suport del vicari general del Consell Episcopal.