dilluns, 19 d’agost de 2013

Madrid, arrogant paradís fiscal i captadora d'empreses alienes

Des de 2010 s'han traslladat a Madrid un total de 4.954 empreses de tot Espanya. El 21,4% d'aquestes, procedeixen de Catalunya, és a dir, 1.060 societats. Li segueix la Comunitat Valenciana, amb la pèrdua de 784 companyies, i Andalusia, amb 763. Els baixos impostos de societats i d'altres a les empreses, fan de Madrid la captadora de les seus empresarials, tot i que les seves fàbriques estiguin en una altra part de l'Estat. Així Madrid espolia uns impostos a la baixa que corresponen a les altres comunitats amb un xantatge tan indecent com evident. I després, a més, els feixistes es xulegen. Al gràfic, els tipus d'IRPF per comunitats, també els madrilenys paguen menys.

Menys fiscalitat

El conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Enrique Osorio, ha tret pit d'aquestes dades que ha justificat en l'eliminació de traves als empresaris.

Segons ha subratllat, la capital madrilenya és la comunitat amb la fiscalitat més baixa de tot Espanya, el que la converteix en una destinació molt atractiu. "Les polítiques de rebaixes selectives d'impostos i la reducció de traves burocràtiques per a la posada en marxa de nou negocis genera un entorn més favorable per a les empreses", ha detallat.

Sense horaris

A més, a això se suma que a la Comunitat de Madrid gaudeixen des de fa una any de la llibertat d'horaris que permet als comerços aixecar la persiana les 24 hores del dia durant les 365 jornades de l'any i s'han agilitzat les llicències urbanístiques.

De les gairebé 5.000 empreses que han migrat a aquesta autonomia, el 60% ingressa menys de cinc milions a l'any i el 9,5% registra una facturació per sobre d'aquesta xifra. Només en el que va d'any 553 empreses han establert el seu domicili social a Madrid. Al llarg del 2012 ho van fer 1.731 societats.

'Qui no vulgui ser comptat com a independentista, que no vingui a la cadena'

El vice-president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, ha reiterat avui que el lema de la Via Catalana —'Via Catalana cap a la independència'— no havia canviat i ha aconsellat, de manera contundent, que qui no vulgui ser comptat com a independentista que no hi participi.

Marfany ha recordat que la Via Catalana l'organitza una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que per tant, tothom qui hi participi, serà comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany ha afirmat que 'no els preocupa' perquè 'no hi ha capacitat per boicotar-la'.

Alguns dirigents polítics havien dit dissabte que s'havia inclòs un lema pel dret de decidir, però l'Assemblea ho va negar i va explicar a VilaWeb: 'No és cert, el lema ni ha canviat ni canviarà. L'objectiu final continua essent aconseguir la independència.'

I va afegir que, tal com marca el seu full de ruta, la demanda a curt termini 'no és el dret de decidir, perquè ja el tenim i així ho va aprovar el parlament amb la Declaració de Sobirania, sinó la convocatòria, amb data i pregunta concretes, d'un referèndum per a avançar cap a la independència'.

'És clar que considerem el dret de decidir com a eina per a arribar a aquest desig que és la independència, però no hem canviat el lema', van assegurar.

Les mateixes fonts van dir que a nivell internacional 'el dret de decidir és molt potent com a missatge' i que 'és important que el món vegi que ho volem fer per la via democràtica, que volem exercir un dret i que l'estat espanyol no ens deixa, però no ha canviat res des de divendres'.

En tot cas, però, no hi haurà cap pancarta de l'Assemblea que reclami el dret de decidir, sinó que l'eslògan que faran servir, com han repetit en diverses ocasions, demanarà la independència.

Els cubans que la CIA va torturar a l'Argentina en l'Operació Còndor d'extermini

La periodista Stella Calloni explica el context dels crims perpetrats per l'agència nord-americana en un període en què la 'Operació Còndor' començava a articular el seu entramat de desaparicions en tot el Con Sud: "Així com van matar dos diplomàtics cubans, van assassinar també aquí a expresidents estrangers", sentencia la periodista argentina. "A l'Argentina s'està jutjant ara l'Operació Còndor com un operatiu que es va estendre des de 1975 fins a 1984. L'entramat institucional es va crear amb el Govern argentí d'Isabel Martínez de Perón, però es va desenvolupar institucionalment durant la dictadura de Videla".

En una entrevista amb públic, la reconeguda investigadora i corresponsal va explicar el context dels crims perpetrats per la CIA: "Automotors Orletti era un taller policial que es va transformar en un centre clandestí de tortures. Per allí van passar unes 500 persones en només uns mesos", compte Calloni. "Dos agents de la CIA, el nord-americà Michael Townley (també membre de la policia secreta xilena, la DINA) i el cubà Guillermo Novo Sampoll, van viatjar a Buenos Aires per interrogar Orletti als diplomàtics cubans. Ho va confirmar Manuel Contreras, cap de la DINA de l'exdictador xilè Augusto Pinochet, a la jutge María Servini de Cobria [que ara porta la causa contra el franquisme oberta a Argentina]".

Aquesta no era la primera vegada que agents de la CIA participaven en l'Operació Còndor. "Els tenim registrats en diversos operatius", detalla la corresponsal del diari mexicà La Jornada i autora de dos llibres sobre l'operatiu Còndor. "Els cubans Ignacio Novo Sampoll, Alvin Ros Díaz, i Virgilio Paz van ser els que van posar la bomba sota de l'automòbil d'Orlando Letelier, ex ambaixador de Xile del president Salvador Allende. Tot aquest grup va treballar amb la CIA i va ser emparat per ella".

Townley i Novo Sampoll avui segueixen lliures. "Townley va ser jutjat a Itàlia i condemnat amb Contreras per l'assassinat de Letelier, però la CIA el té com a testimoni protegit. Novo Sampoll va estar involucrat en l'intent d'assassinat a Fidel Castro a Panamà l'any 2000. Ell, Posadas Carriles, i cinc més, van ser arrestats just abans de l'atemptat, però els van alliberar", narra Calloni.

Escalada de terror contra Cuba


Jesús Celles Arias i Crescencio Galañena Hernández tenien 22 i 26 anys quan van ser segrestats a l'agost de 1976, tot just instaurada la dictadura argentina (1976-1983). Els dos eren funcionaris de l'ambaixada cubana a Buenos Aires.

Les restes de Galañena Hernández van ser trobades al juny de 2012, quan uns nens jugaven en una zona en obres a la província de Buenos Aires. "Van veure un tambor metàl·lic que estava trencat per una banda i distingir uns ossos. La policia va arribar i al poc van descobrir dos tancs, entre els quals estava una empleada de l'ambaixada cubana", precisa la periodista.

A Celles Arias el van trobar al maig d'aquest any en un altre barril amagat al mateix predi. "La Marina llançava els cossos al mar. Però Orletti va imposar el seu segell propi amb els tambors", afegeix Calloni. "En un recent homenatge als cubans, un supervivent d'Orletti va dir que calia pensar en la perversitat de doblegar un cadàver per ficar-ho en un tanc, omplir-lo de ciment i llençar-lo al riu perquè s'enfonsés. Així va ser trobat també el fill del poeta argentí Juan Gelman. Des d'aquest any s'estan fent excavacions especials per trobar més barrils".

"Gaudir de la llibertat del món occidental"


La troballa dels cubans va demostrar que a més d'haver estat assassinats, els havien volgut fer passar per desertors. Als dies de la seva desaparició, l'agència AP va rebre una carta, amb les credencials dels dos diplomàtics: "Nosaltres, tots dos cubans, ens dirigim a vostè per aquest mitjà per comunicar que hem desertat de l'ambaixada per gaudir de la llibertat del món occidental", deia el text.

"Els grups cubans que van treballar amb la CIA es van organitzar al voltant de cinc organitzacions i conformaren el que es va anomenar 'la guerra pels camins del món'", especifica l'autora d'Operació Còndor i Els Anys Del Llop. "Van cometre uns 300 atemptats només a Estats Units. El 1975 van voler matar l'ambaixador a Buenos Aires Emilio Aragonès disparant al seu automòbil, i van fer volar un consolat de Mèxic perquè aquest país tenia molta amistat amb Cuba. Van voler assassinar també al cònsol cubà a Mèxic, i van matar Artagnan Díaz, empleat d'aquest consolat. Van ser els mateixos que van atacar a Letelier a Washington, en un assassinat que va gestionar el cubà Luis Posadas Carriles".

Un document prova això últim. "Diu: 'Ens va sortir bé el d'Orlando Letelier, ara anem per l'avió de Cubana'. I el van volar a Barbados, matant a 33 persones. Els que investiguem Còndor tenim vinculat aquell atemptat com a part de l'Operació Còndor", raona Calloni.

'Operació Còndor en marxa'


Al novembre de 1975, per influència de Pinochet, el cap de la DINA va convidar a les dictadures del Con Sud a treballar en conjunt contra opositors influents. A Paraguai es va trobar un document clau signat pels representants d'Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Paraguai i Uruguai. Un agent de la CIA, Robert Scherer, va explicar en què consistia l'acord: en un operatiu per perseguir, fer seguiment, controlar els dissidents polítics que s'anessin a països veïns, segrestar, capturar, tornar-los al país d'origen, i fer equips conjunts per assassinar personalitats.

"Això ja ho havien provat els xilens en 1974, juntament amb la Triple A (Aliança Anticomunista Argentina), a l'assassinar al general xilè Carlos Prats i la seva dona Sofia Cuthbert", recorda Calloni. "Al setembre de 1975 van anar a Roma a intentar assassinar el xilè democristià Bernat Leighton i la seva dona Ana Fresno, que feien denúncies al Vaticà contra la dictadura de Pinochet. Ells van quedar discapacitats de per vida. Un dels que va atemptar contra ells era el cubà Virgilio Paz".

La dictadura argentina va matar també, amb la col·laboració de Bolívia, l'expresident d'aquest país Juan José Torres, que va aparèixer torturat. "També es va segrestar als legisladors uruguaians Zelmar Michelini i Héctor Gutiérrez Ruiz, que van aparèixer en un automòbil assassinats i torturats. Creiem que també van matar aquí a l'exmandatari brasiler Joao Goulart, amb la col·laboració del seu país i de l'Uruguai. Ni l'exdictador argentí Jorge Videla ni el brasiler Ernesto Geisel van permetre la seva autòpsia", denuncia la periodista.

Un operatiu repressiu de gairebé nou anys


"A l'Argentina s'està jutjant ara l'Operació Còndor com un operatiu que es va estendre des de 1975 fins a 1984. L'entramat institucional es va crear amb el Govern argentí d'Isabel Martínez de Perón, però es va desenvolupar institucionalment durant la dictadura de Videla. L'Operació va tenir la característica que s'ocupava de gent important que podia tenir influència a l'estranger contra les dictadures", reflexiona la investigadora. "Amb Còndor demostres el que és terrorisme d'Estat, el que és la contrainsurgència, el que és la llibertat de fronteres per lliurar presoners polítics sense passar per cap jutjat, i el que és la ingerència dels Estats Units a la regió. Kissinger té molt a veure i també Bush pare, que sent el cap de la CIA, va voler encobrir l'assassinat de Letelier dient que semblaven 'ser esquerrans que es maten entre ells'".

L'Operació Còndor, que va poder treure la vida de fins a 2.000 persones, segons Calloni, va funcionar com una guerra anticomunista. "Les nostres dictadures seguien la Doctrina de Seguretat Nacional dels Estats Units, que en aquell moment combatia contra la Unió Soviètica. Els nostres exèrcits havien de desfer-se dels esquerrans, dels comunistes i dels capellans de la doctrina de l'alliberament. Per això hi ha tants religiosos desapareguts".

Europa no se salva de la seva participació en l'Operació Còndor. Estan involucrats els grups feixistes italians Ordine Nuovo i Avanguardia Nazionale, a més de l'Organització de l'Exèrcit Secret francesa. "També sabem que, a Espanya, grups franquistes els donaven suport quan havien de viatjar a qualsevol costat".

A falta de més investigació que llanci llum sobre la col·laboració europea amb les dictadures del Con Sud, a Argentina començarà en breu una segona fase del judici de l'Operació Còndor. "Cada causa involucra molta documentació i creuar-la és molt difícil", reconeix Calloni. "Però hem demanat centres en què puguin investigar joves. I Còndor serà ara un treball que es farà des de dins del Mercosur perquè els països puguin col·laborar entre ells. La veritat s'anirà sabent, tard o d'hora".

Les Àvies de Maig acusen Bergoglio per robatori de nadons durant la Dictadura


La fiscalia i les Àvies de Plaça de Maig van reclamar davant el tribunal que jutjà el pla sistemàtic pel robatori de nadons nascuts en captivitat que citessin a declarar el cardenal primat de l'Argentina Jorge Bergoglio, que va tornar a ser esmentat en el judici per crims de lesa humanitat. L'excap de l'Església catòlica argentina i ara capo del Vaticà va ser esmentat en relació amb el cas del naixement i apropiació de la néta d'una de les fundadores de les Àvies de Plaça de Maig, Alicia "Licha" de la Quadra.

Mubàrak serà alliberat aquesta setmana

Hosni Mubàrak, expresident egipci enderrocat en l'aixecament militar de 2011 instigat -com les altres contrarevolucions feixistes- per EUA i la seva OTAN, serà alliberat en les pròximes 48 hores després que la fiscalia donés el seu vistiplau en un cas de corrupció, segons el seu advocat Farid El Dib.

El lletrat va fer aquestes declaracions després que les autoritats judicials ordenessin que Mubarak fos alliberat per un dels casos de corrupció pendents contra ell. L'única base legal perquè Mubàrak continuï detingut és per un altre cas de corrupció que s'aclarirà aquesta setmana, va dir Dib: "Tot el que ens queda és un procediment administratiu simple que no hauria de portar més de 48 hores. Hauria de ser posat en llibertat cap a finals d'aquesta setmana".

Mubàrak, de 85 anys, afronta un nou judici sobre càrrecs de complicitat en l'assassinat de manifestants durant la revolta de 2011 que l'actual junta colpista -la mateixa gent que el va enderrocar i ha detingut a Mohamed Mursi- haurà de tocar amb cura després de l'assassinat pels militars d'uns 1.000 egipcis i ferits més de 15.000 en les últimes jornades de repressió.

37 Germans Musulmans moren asfixiats en una presó del Caire


Després de quatre dies, la violència i la repressió brutal dels militars colpistes no acaba a la capital d'Egipte, El Caire. Trenta-set membres dels Germans Musulmans han estat assassinats per les forces repressives durant un intent de fuga d'una presó al nord de la ciutat, la majoria per asfíxia, segons la dictadura militar. Els fets s'haurien produït en una presó al nord del Caire, on hi ha tancats sis-cents militants del moviment islamista.

El Baradei -l'home d'Obama i l'OTAN a Egipte- fuig a Viena


El premi Nobel titella de la Pau i l'OTAN, l'egipci Mohammad El Baradei, ha fugit aquest diumenge cap a Viena, quatre dies després que presentés la seva dimissió com a vicepresident pels últims disturbis, segons l'agència Mena, després de ser exclòs del Front egipci de Salvació Nacional que governa il.legítimament Egipte sota la dictadura militar.

Un segrest obliga a cancel·lar un míting de Merkel

Un home armat s'ha atrinxerat amb diversos ostatges a la seu de l'antic ajuntament d'Ingolstadt, a Baviera, el que ha obligat a cancel·lar un acte electoral d'Angela Merkel. El segrestador és un jove de 24 anys que tenia prohibida l'entrada a l'edifici per haver assetjat i amenaçat a una empleada de l'ajuntament ia altres funcionàries, ha informat la policia local.

El diari local "Donau Kurier" afegeix que estava internat en una clínica psiquiàtrica de la que va escapar.

Cap a les 9.00 hores (7.00 GMT) va entrar a l'edifici i es va recloure a la segona planta amb tres ostatges. Fins ara no ha presentat cap demanda en concret. Un portaveu policial va qualificar el nombre d'ostatges de "baix", sense precisar més. Entre els ostatges podria estar el vicealcalde de la ciutat, segons un portaveu policial. L'alcalde Alfred Lehmann no es trobava a l'edifici i està fora de perill.

Suspenen l'acte de campanya


Hores després de conèixer l'incident, la cancellera Merkel (CDU) i el primer ministre de Baviera, Horst Seehofer de la nazi CSU aliada a Merkel, han cancel·lat 'per motius de seguretat' l'acte electoral que tenien previst dur a terme precisament a la plaça del ajuntament d'Ingolstadt.

La plaça ha estat acordonada i envoltada per equips especials de les forces de seguretat. Un equip de mediadors està en contacte amb el segrestador per arribar a un final pacífic a la situació.

La ciutat bavaresa d'Ingolstadt té 125.000 habitants i és coneguda per albergar la seu del fabricant de cotxes de luxe Audi.

CiU segueix subornant els mitjans amb diners públics

La Generalitat ha fet públics els contractes i subvencions amb els mitjans de comunicació durant el primer semestre del 2013, seguint amb l'usual costum -ja de Jordi Pujol- de subornar els mitjans i col·locar als seus lacais en el control de la desinformació. El més beneficiat ha estat com sempre el monàrquic i feixista Grup Godó, de La Vanguardia o 8tv, que ha rebut 2,9 milions d'euros, seguit d'El Periódico, amb 1,5 milions. El germà del president a dit de TV3, entre els apadrinats amb més de 900.000 €.

La Conselleria de Presidència, que presideix Francesc Homs, va donar al Grup Godó durant la primera meitat d'aquest any, a més de les subvencions anuals, 2,9 milions d'euros més a la tele i a dos radios d'aquest grup mediàtic en concepte d'inserció de càpsules i microespais divulgatius de contingut informatiu d'interès general, és a dir, les mentides i propaganda de CiU pagades amb diners públics també.

El Periódico de Catalunya ha rebut contractes que sumen un milió i mig, a més de 200.000 per publicitar els actes institucionals de l'11 de setembre i prop d'un milió d'euros en l'externalització d'una oficina que s'encarregarà dels actes commemoratius del 2014.

La conselleria de Presidència també ha fet públic un contracte de més de 900.000 euros per a una empresa del germà del president de TV3, Artur Duart.

CiU augmenta en plena crisi les subvencions als seus mitjans feixistes de propaganda


La Generalitat ha augmentat en plena crisi econòmica les aportacions als mitjans de comunicació feixistes en català. En els pressupostos del 2012, coincidint amb la segona onada de retallades que va afectar especialment a sanitat, educació, i serveis socials, els diaris, televisions i ràdios catalanes van gaudir d'una pujada, de sis milions d'euros a 9,4 milions, segons dades que va oferir al Parlament català el conseller de Presidència, Francesc Homs.

200 milions en pensions es van emportar els directius ineptes i lladres de les caixes espoliades

Gairebé 200 milions d'euros és la xifra que les caixes d'estalvis trencades han pagat en indemnitzacions i pensions als seus antics gestors -tots feixistes òbviament incompetents col·locats per PP-PSOE-CiU i socis franquistes-, tot i que la factura dels rescats públics pagada pels contribuents -exclusivament els assalariats ja que els empresaris evadeixen, defrauden i s'acullen a les amnisties dels seves corruptes titelles del PP- puja a 53.000 milions d'euros.

L'última polèmica ha sorgit en el si de CatalunyaCaixa, després que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) decidís acomiadar el president de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, i el seu conseller delegat, Jaume Massana. L'òrgan dependent del Banc d'Espanya va considerar procedent l'acomiadament, pel que va decidir no pagar Todó els 600.000 euros que li correspondrien en concepte d'indemnització, estipulada en dues anualitats del seu salari (300.000 euros).

Alhora, també es va congelar l'abonament d'una pensió de 3,5 milions d'euros que Todó havia acumulat al llarg de la seva carrera professional, tant en l'entitat nacionalitzada com a l'antiga Caixa Catalunya. També Jaume Masana es va quedar sense compensació, que en el seu cas podria ascendir a 1,5 milions d'euros. No obstant això, Todó promet baralla en els tribunals, i ja ha contractat al despatx d'advocats Roca Junyent, perquè l'assessori en el cas.

Caixa Catalunya, que al costat de Caixa Tarragona i Caixa Manresa va formar CatalunyaCaixa, ja va pagar una polèmica pensió, que en les tertúlies es va xifrar en gairebé deu milions d'euros (encara que d'altres parlen de sis milions), l'exdirector general José María Loza.

El més mediàtic de tots els gestors, sens dubte, Miguel Blesa, que va cobrar una indemnització de 2,8 milions d'euros després d'abandonar Caja Madrid en plena disputa entre el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, i la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre. Es va quedar sense cobrar, no obstant això, igual que la resta dels directius de l'entitat, el bonus de 25 milions al que en principi tenia dret, i que va anul·lar el seu successor Rodrigo Rato. El mateix Rato sí que va renunciar a cobrar indemnització -per l'escàndol i protestes generalitzades i no per gust- després de la seva marxa i posterior substitució per José Ignacio Goirigolzarri al capdavant de l'espoliada pel PP Bankia.

S'estima que Caja Madrid va pagar en total unes indemnitzacions de gairebé 16 milions d'euros. També integrada a Bankia, Caja Segovia va pagar gairebé 32 milions entre dotze dels seus exdirectius, partida que està sent investigada per la Justícia després de la denúncia d'UPyD i el Ministeri Fiscal. La mateixa entitat va fer una crida als beneficiats perquè retornessin els diners.

També criden l'atenció els 5,8 milions d'euros cobrats per l'exdirector de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), Roberto López Abad, obligat ara a seure a la banqueta per la seva gestió de l'entitat alacantina, que en total va pagar unes indemnitzacions de gairebé 15 milions d'euros als seus antics gestors.

Però si alguna entitat s'emporta la palma en qüestió d'indemnitzacions milionàries és sens dubte Novacaixagalicia, fins al punt que la Fiscalia Anticorrupció ha posat una querella contra cinc exdirectius per assignar aquestes pensions milionàries. Entre ells es troben l'exdirector general, José Luis Pego, que va cobrar 18,5 milions d'euros, José Luis Méndez (16,5 milions) i Javier García de Paredes (5,3 milions). Entre Caixanova i Caixa Galicia el total dels pagaments va superar els 63 milions d'euros de diners públics, és a dir, robats a la classe treballadora per l'oligarquia nazi al poder.

A Caixa Penedès, integrada a BMN, la fiscalia anticorrupció sol·licita penes de presó per a quatre exdirectius per adjudicar pòlisses de 31 milions d'euros. En altres entitats, les xifres han estat més 'modestes', encara que en la majoria dels casos per sobre del milió d'euros.

Al mateix temps que s'han cobrat aquestes pensions d'or, la crisi financera ha obligat al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a injectar més de 39.000 milions d'euros aportats per Brussel·les a la banca, que se sumen als 13.869.000 que ja va prestar l'Estat als grups de caixes perquè escometessin les seves fusions.

Noves informacions relacionen l'exèrcit amb la mort de Diana

La policia britànica avalua la "rellevància i credibilitat" de les noves informacions que han rebut sobre la mort de Diana i la seva parella, el milionari Dodi al-Fayed, segons ha informat Scotland Yard. Aquestes informacions relacionarien l'exèrcit amb la mort d'ambdós a París l'agost de 1997.

Scotland Yard, però, insisteix que no es tracta d'una reobertura del cas i que, a més, no té res a veure amb la teoria de la conspiració denunciada pel pare de la parella de Diana, Dodi al-Fayed, tot i que el fet de que l'exèrcit de sa sagnant i tirànica majestat, la reina criminal i feixista d'Anglaterra, fa pensar tot el contrari. Mohamed al-Fayed, el multimilionari egipci propietari de Harrods i pare de Dodi, ha defensat incansablement que la parella havia estat víctima d'un pla dissenyat per assassinar-los i cobrir les vergoyes de la familia de plutòcrates i assassins britànica.

Diana va morir amb Al-Fayed el 31 d'agost del 1997, en un accident de trànsit en un túnel de París mentre era perseguida per paparazzis. El jurat que va investigar els fets va concloure, l'abril del 2008, que Diana i Dodi van morir per la imprudència tant del xofer del vehicle on anaven -que anava begut- com dels fotògrafs que els seguien.

Aquestes noves informacions apareixen, precisament, pocs dies abans de l'estrena d'una nova pel·lícula sobre els últims mesos de "la Princesa del Poble", segons la propaganda feixista anglesa. El film "Diana", protagonitzat per Naomi Watts, es projectarà en primícia mundial el 5 de setembre a les sales londinenques.

L'evolució de Paul Krugman

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'evolució de Paul Krugman, l'economista keynesià més influent que avui existeix als EUA.
Paul Krugman, un dels economistes més coneguts dins de la tradició keynesiana, acaba d'escriure un article en la seva columna del New York Times (08.08.13), "Phony Fear Factor", que considero de gran interès i que s'hauria de distribuir àmpliament a Espanya. Assenyala, amb raó, que estem veient, durant aquests mesos, el declivi i caiguda de dogmes econòmics que han dominat el pensament econòmic hegemònic en els últims anys i que han estat responsables de l'enorme crisi que estem vivint. Aquests dogmes, segons Krugman, inclouen la creença que "la política monetària expansiva crearà inflació", que "la reducció del dèficit públic crearà ocupació" o que "el deute públic per sobre del 90% del PIB crearà un col·lapse".

Jo afegiria d'altres com que "l'elevat atur és resultat de la rigidesa del mercat de treball", que "la reducció de la despesa pública estimularà el creixement econòmic", que "els interessos del deute públic es deuen al excessiva despesa pública" o que "la reducció del dèficit crea confiança en els mercats financers" i molts altres dogmes, sostinguts encara avui (tot i l'enorme evidència científica que mostra el contrari) pels establishments financers, econòmics, polítics i mediàtics espanyols.

Aquest article, que, com vaig indicar, mereixeria una àmplia difusió, mostra, però, un altre fet d'interès que ha passat desapercebut. I em refereixo a la pròpia evolució de Paul Krugman. Aquest indica que la primera vegada que va llegir a Kalecki (l'economista marxista polonès) li va semblar que estava errant en la seva interpretació del capitalisme. La gran contribució de Kalecki, una de les ments més clares en economia, va ser la de combinar Keynes amb Marx. Per entendre les crisis econòmiques, deia Kalecki, un ha de llegir a Keynes, però també a Marx. I això em sembla obvi en el context de la crisi actual.

El problema més gran de l'economia avui -tal com assenyalen els keynesians- és l'escassetat d'una demanda que estimuli l'economia, interpretació correcta de la causa de la Gran Recessió, gairebé Depressió, que estem vivint a l'eurozona. Però el que Kalecki ens exigia era anar més enllà i preguntar-nos d'on ve aquesta escassetat de la demanda, i l'evidència mostra clarament que ve de la disminució de les rendes del treball, resultat de les polítiques públiques dutes a terme durant el període neoliberal, iniciades a la dècada dels anys vuitanta pel president Reagan i la senyora Thatcher i més tard generalitzades a la majoria de països capitalistes desenvolupats.

Aquesta disminució de les rendes del treball es va imposar a la població (causant un gran dany al benestar de les classes populars) per al gran benefici del capital, com mostra el gran augment de la participació en el PIB de les rendes del capital a costa d' la reducció de la de les rendes del treball.

Doncs bé, l'evolució de la realitat econòmica ha fet també evolucionar a Krugman, de manera que en el citat article acaba indicant que Kalecki és el que millor podria haver explicat la crisi actual, que representa el triomf del capital a costa del món del treball . És el que solia anomenar lluita de classes, terme desaparegut, quan no vetat, en els majors mitjans de comunicació. I això malgrat que les dades que confirmen que aquesta suposadament desapareguda lluita de classes continua viva i és central per entendre el que ens està passant són aclaparadors.

Mai abans, en el període democràtic a Espanya, les rendes del capital havien estat majors a les rendes del treball, amb un gran augment de les taxes de beneficis de les grans empreses, a costa del descens salarial. I tot això amb l'ajuda de la suposada "ciència econòmica", finançada pels grans bancs i les grans corporacions (un cas clar és el de Fedea) que continuen aferrades a creences i dogmes que han perdut tota credibilitat.

37 Germans Musulmans moren asfixiats en una presó del Caire

Després de quatre dies, la violència i la repressió brutal dels militars colpistes no acaba a la capital d'Egipte, El Caire. Trenta-set membres dels Germans Musulmans han estat assassinats per les forces repressives durant un intent de fuga d'una presó al nord de la ciutat, la majoria per asfíxia, segons la dictadura militar. Els fets s'haurien produït en una presó al nord del Caire, on hi ha tancats sis-cents militants del moviment islamista.

Segons Interior, els reclusos en un dels camions del comboi es van amotinar i van prendre d'ostatge a un agent que els acompanyava, cosa que va obligar les forces de seguretat a recórrer al gas lacrimogen.

L'agència estatal de notícies MENA va informar per part seva que el comboi va ser atacat per un grup de militants armats. Així mateix, diversos mitjans locals van comunicar inicialment que els presos van morir tirotejats en intentar fugir de la presó atacada per un grup de partidaris seus.

Segons la premsa, la majoria dels morts són islamistes, simpatitzants del president deposat Mohammad Mursi, arrestats en els disturbis que la setmana passada es van saldar amb gairebé 900 morts.

Els Germans Musulmans van responsabilitzar a les autoritats de l'incident titllant-lo com a part d'una "campanya premeditada". Van situar en 37 el nombre dels morts, els noms van publicar a la seva web.

"L'assassinat de 37 presos és una altra mostra que ha estat premeditada la violència contra els que s'oposen contra el cop militar", va declarar el partit Llibertat i Justícia, braç polític dels Germans Musulmans.

Paral·lelament, les autoritats militars han informat que com a mínim vint-i-quatre policies han mort en una emboscada a la península del Sinaí. Els membres de les forces de seguretat anaven amb dos autobusos quan han estat atacats per homes armats prop de Rafah, a la frontera amb Gaza.

Les noves matançes arriben just després que els Germans Musulmans decidissin anul·lar les manifestacions d'ahir a horabaixa i quan el gabinet del president interí es reunia per decidir si dissolia l'organització.

Els empleats públics baixen un 2,66% en un any

El PP i socis han reduït el conjunt del sector públic estatal el 2,66% fins al juny respecte al mateix mes de 2012, mentre que la massa salarial va caure el 1,99%. Així, el sector públic estatal va comptar amb 566.375 treballadors, a 30 de juny d'aquest any, dels quals 500.197 són funcionaris (amb una reducció del 2,76% respecte a 2012) i 66.178 són personal laboral (el 1,95%, menys).

A més, l'Estat va gastar 8.673 milions d'euros en el salari dels seus empleats, el 1,99% menys, fet que suposa un estalvi de gairebé 176 milions. D'aquesta xifra, 7.948 milions van ser destinats a pagar funcionaris (150 menys) i 725 milions (26 menys) a personal laboral.

Aquestes dades mostren la reducció de l'estat del benestar en un país amb els índexs de funcionaris més baix d'Europa i amb grans diferències entre comumnitats, sense comptar el gran número d'endollats a dit col.locats pels fatxendes del PP i CiU. Ja en 2012, l'Estat va destinar 16.762.000 a despeses de personal, el que va representar un estalvi de 1.160 milions.

Les retribucions de personal no van pujar l'any passat i es va prohibir realitzar aportacions a plans d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguessin la cobertura de contingència per jubilació.

La massa salarial dels funcionaris va passar dels 16.391 milions el 2011 a 15.343 milions el 2012, un 6,39% inferior i 1.048 milions menys, mentre que l'estalvi pel col·lectiu de laborals va ser de 115 milions amb un descens de la massa salarial del 7,5%.

A més, el 2012 les incorporacions de personal es van limitar a les derivades de l'execució de processos selectius corresponents a ofertes d'ocupació pública d'exercicis anteriors o de l'aplicació de la taxa de reposició d'efectius del 10% per a determinats sectors.

L'any passat, la no reposició del 100% de les jubilacions va fer que el personal del sector públic es reduís el 2,82% (16.644 efectius menys), fins als 572.646, dels quals 508.207 eren funcionaris (el 2,2% menys ) i 64.439 personal laboral (7,37% menys).

Tot i que la reposició d'ocupació pública està congelada, el Govern ha reservat en els pressupostos de l'Estat per a 2013 una taxa de reposició del 10% per als cossos de repressió de l'Estat i els de la lluita contra el frau fiscal i laboral.