divendres, 25 d’octubre de 2013

L'STEI acusa Bauzá de "ficar la por al cos" perquè la Simfònica no soni a benefici dels docents

El sindicat STEI ha criticat aquest matí que la Conselleria d'Educació tracta d'impedir el concert solidari que aquest diumenge, 27 d'octubre, membres de l'Orquestra Simfònica de Balears tenen previst oferir a l'Auditòrium de Palma a benefici dels docents contraris a les polítiques de Bauzá. MÉS denuncia l’actitud «mafiosa» d'Estarellas a un concert a favor dels docents.

L'STEI manifesta que "l’actitud repressiva i de voler ficar la por al cos" que practica la Conselleria en contra de qualsevol acte o entitat que vulgui manifestar el seu malestar en contra de la política del Govern no té límits. El sindicat puntualitza que Educació ha fet arribar als músics una circular amb la intenció de "coartar la llibertat" dels professionals.

En aquest sentit, denuncien la manipulació, el xantatge i l’actitud de confusió interessada que l'Executiu, a través de la junta directiva del Consorci per a la Música de les Illes Balears -on s'integren Govern, Consell i Ajuntament de Palma-, practica amb la Simfònica, amb l’enviament de circulars, i referències a convenis i acords sobre una suposada incompatibilitat.

"Tot per intimidar i posar dubtes legals, crear inseguretat i aturar els peus de la protesta en contra d’aquest Govern pervers i malintencionat", incideixen els representants dels docents.

MÉS denuncia l’actitud «mafiosa» d'Estarellas a un concert a favor dels docents

La coalició MÉS per Palma denuncia les amenaces i les pressions per anul·lar el concert que el pròxim diumenge, 27 d'octubre, havia de celebrar l'Orquestra Simfònica de Balears a l'Auditòrium de Palma, sota l'organització de la Federació d’Associacions de Veïns, i a benefici de la caixa de resistència dels docents.

Segons destacà el regidor econacionalista Antoni Verger, els músics de la Simfònica que s'havien posicionat a favor d'aquest esdeveniment han rebut 'pressions'. D'aquesta forma, l'edil acusa el delegat autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas, d’actuar de forma mafiosa, extorsionant les entitats veïnals de Palma i alguns dels col·lectius culturals més importants.

“Entenem que a Estarellas li pugui molestar l’organització per part de la societat civil d’un concert solidari a favor d’un col·lectiu tan important com els docents. El PP no suporta la llibertat de la societat civil, que s’organitzi lliurement i col·lectivament perquè va en contra dels seus principis d’imposició i dictatorials que demostren certa enyorança de la dictadura franquista”.

"Demostració de força"


La coalició afirma que l’organització d’aquest concert és una "demostració de força" de la societat, que se sap organitzar a favor d’uns drets i en contra de ltreure'n d’altres. “El concert és un clar exemple que la cooperació ciutadana té molta força, s’han unit col·lectius molt diferents però alhora transversals: mestres, músics i associacions de veïns. És a dir, la cultura, l’educació i la participació ciutadana van de la mà per reclamar altres maneres de gestionar allò que és públic”.

En aquest sentit, Noguera recorda al secretari d’Educació que “no vivim en el franquisme, i que si no és capaç d’assumir un càrrec públic d'aquesta importància i recordar que la dictadura ja és cosa del passat, valdria més que dimitís pel bé de la societat”.

Terratrèmol de magnitud 7.3 sacseja Japó, tsunami a Fukushima

El moviment sísmic de magnitud 7.3, localitzat a 10 quilòmetres de profunditat, ha obligat a decretar una amenaça de tsunami a la regió, s'estima que en els propers minuts comencin a arribar ones d'un metre d'altura a la costa de la regió de Fukushima. segons informa el Servei Geològic d'Estats Units (USGS). El tsunami copeja les costes de Fukushima sense causar danys.

D'acord amb la institució, el moviment tel·lúric es va registrar a una profunditat de 10 quilòmetres, les 03H10 locals del dissabte (17H10 GMT d'aquest divendres) i ens 475 quilòmetres al nord-est de Tòquio (capital).

S'estima que en els propers minuts comencin a arribar ones d'un metre d'altura a la costa de la regió de Fukushima, en l'Oceà Pacífic, segons l'Agència japonesa del Temps. D'igual manera, es va precisar que les autoritats han ordenat l'evacuació del personal de la central nuclear Fukushima Dai-ichi o Fukushima I.

El terratrèmol s'ha deixat sentir a Tòquio, provocant una alerta de tsunami que s'ha mantingut durant dues hores abans de ser aixecada. La televisió pública japonesa NHK, citada per l'agencia AFP, informa que hi ha almenys 10 ferits lleus.

L'epicentre s'ha situat en el fons marí, a 36km de profunditat i a 245km de la ciutat més propera, Kamaishi, segons el USGC.

Amb prou feines 15 minuts després s'ha produït una primera rèplica de 6.2 en l'escala Richter, que ha estat seguida d'almenys altres quatre, amb magnituds compreses entre 4 i 5.

La contaminació de Fukushima està afectant greument persones i fauna marina del Pacífic


Cada dia 300 tones d'aigua radioactiva de la central nuclear de Fukushima entren en l'Oceà Pacífic i la fauna marina sofreix els estralls de la radiació. Quins són els principals problemes que sofreix la costa del Pacífic d'EUA? Alguns experts estimen que Japó podria trigar fins a 40 anys a liquidar les conseqüències del desastre de Fukushima. Mentre, un sens fi de persones desenvolupa càncer i altres problemes de salut després d'haver quedat exposats a alts nivells de radiació nuclear.

El tsunami copeja les costes de Fukushima sense causar danys


Un tsunami de baixa intensitat ha arribat a les costes del nord-est de Japó a les 2.51 del matí (19.51 hora peninsular espanyola), segons ha informat l'agència meteorològica nipona. Les primeres previsions, que estimaven que l'ona aconseguiria un metre d'altura, no s'han complert. El màxim registrat, en la localitat de Ayukawa, a la província de Miyagi, ha estat de 30 centímetres.

El sisme va fer saltar l'alerta en haver-se produït a la mateixa zona que el de magnitud 9 que, l'11 de març de 2011, va provocar destrosses en la major part de la regió de Tohoku, al nord de Honshu, i que va donar origen a ona geganta que, en certs punts, va arribar als 21 metres d'altura. Més de 15.000 persones van perdre la vida. En Ayukawa, el tsunami de 2011 va destruir el 80% dels edificis.

L'elèctrica Tepco, propietària de la central nuclear de Fukushima 1, situada al costat de la costa, ha afirmat que el sisme no ha causat danys, encara que ha demanat que els treballadors es retirin del recinte com a mesura de protecció.

En 2011, el tsunami va arribar als 15 metres d'altura a la zona de la central i va sobrepassar tots els dics de protecció. La inundació va provocar danys en el recinte. Les subsegüents fugides radioactives persisteixen fins avui. Tepco afirma que el sisme no ha provocat canvis en els mesuraments de radioactividad.

En terra, l'Agència Meteorològica japonesa afirma que el sisme ha causat "notables sacsejades" en la superfície, que poden causar danys als edificis no preparats per als terratrèmols, especialment als encara danyats pel de 2011. Segons l'agència, les prefectures afectades són Fukushima, Miyagi i Tochigi.

Vídeo: El Sol emet la seva segona flamarada solar en amb prou feines 48 hores

El Sol ha emès la seva segona flamarada solar en amb prou feines 48 hores, segons es desprèn d'una imatge captada aquest divendres per l'Observatori de Dinàmica Solar (SDO, per les seves sigles en anglès) de la NASA, segons informa l'agència espacial nord-americana. Vídeo d'una impressionant flamarada publicada avui per la NASA i produïda els dies 29 i 30 de setembre.

En concret, es tracta d'una flamarada solar de classe X1.7, considerada de les més potents, procedent de la taca anomenada AR 1882. En la matinada del dijous, amb prou feines 48 hores abans, s'ha registrat una altra erupció de classe M9.3, de menor intensitat.

La NASA recorda que les flamarades solars són explosions de gran abast de la radiació. A pesar que els seus efectes nocius no poden passar a través de l'atmosfera de la Terra per afectar físicament als éssers humans, quan són prou intenses poden pertorbar l'ambient a l'altura dels GPS i senyals de comunicació, la qual cosa pot interrompre els senyals de radi, des de minuts a hores.

El cínic i pocasolta cardenal Sistach s'en fot de les víctimes del feixisme nazicatòlic

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha demanat perdó pels errors que l'Església 'hagi pogut cometre' en el passat. 'Dels errors que els membres de l'Eslgésia hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, els bisbes humilment demanem perdó', ha dit en una conferència de premsa, tot i que ha evitat referir-se a l'època del franquisme en concret. 'Per demanar perdó per fets concrets, cal fer un estudi històric', ha espetat el cínic, com si no hi haguessin centenars d'estudis històrics que demostren l'implicació directe de l'esglèsia amb la monarquia, el cop contra la República i el seu enrequiment criminal associat.

Les paraules de Sistach arriben dues setmanes després de la polèmica macrobeatificació a Tarragona de 522 religiosos morts en la guerra civil. Diumenge passat l'abat de Montserrat va demanar a l'Església que reconegués els erros i condemnés explícitament el franquisme. Avui ha estat el cardenal Sistach qui ha demanat perdó per errors de l'Església, tot i que no ha especificat a quin període del passat es referia ni a quins errors havia comès l'Església.

Sistach també ha recordat que els bisbes catalans van demanar perdó l'any 2005 en el document 'Al servei del nostre poble' presentat amb motiu dels 25 anys d'Arrels cristianes a Catalunya. Es tracta, segons el cardenal, d'una petició 'genèrica que inclou tots els fets, sobretot els recents que són els que més ens afecten'. Per això diu que no entén perquè cal 'reiterar constantment una cosa que ja s'ha fet'. 'Si s'ha demanat, per què s'ha de tornar a demanar?', s'ha preguntat el cardenal en veu alta durant la conferència en què presentava la nova carta pastoral.

'Han de passar bastants anys perquè els estudis històrics a vegades no són massa objectius, però em sembla que amb aquest perdó genèric estan inclosos els altres més concrets, parla dels errors en general d'un passat més o menys llunyà', ha dit.

CaixaBank dispara el seu benefici fins als 458 milions, el 165% més

Caixabank ha obtingut un benefici net de 458 milions d'euros en els nou primers mesos d'aquest any, un 164,5% més que en 2012, una vegada completada la integració comptable de Banca Cívica i, especialment, de Banc de València i gràcies a la "sostinguda generació" d'ingressos del negoci bancari i de les participades. CaixaBank dispara el seu benefici fins als 458 milions, el 165% més. El seu benefici s'ha situat per sobre dels 430 milions d'euros que esperaven els experts.

El banc que presideix Isidre Fainé i que dirigeix Juan María Nin destaca que el bon comportament dels seus comptes entre gener i setembre es deu a la integració comptable de Banca Cívica (des de l'1 de juliol de 2012) i de Banc de València (des del passat 1 de gener) "i reflecteix una sostinguda generació dels ingressos del negoci bancari i les participades, una estricta política per a la reducció de la despesa amb consecució anticipada de sinergies i una elevada prudència en la gestió i cobertura dels riscos".

I és que els ingressos de la cartera de participades de Caixabank van aconseguir els 569 milions (-21%), impactats per la reducció del dividend de Telefónica, segons la informació remesa per CaixaBank a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les integracions de Banca Cívica i Banc de València han reportat ja 423 milions, el 98,3% de les sinergies previstes per 2013.

El banc presidit per Isidre Fainé ha realitzat sanejaments i dotacions per 5.956 milions d'euros fins a setembre i ha cobert en el primer semestre l'impacte dels nous criteris de classificació i provisió dels préstecs refinanciados, dels quals 3.449 milions s'han registrat contra resultats. L'aplicació d'aquesta revisió ha suposat la classificació de 3.287 milions d'euros com a saldos dubtosos i un augment de les provisions associades de 540 milions, dels quals 375 s'han registrat amb càrrec a resultats de l'exercici.

'Core capital' i marges


El 'core capital' (capital bàsic) del banc català és del 12,5% segons Basilea II (gràcies a la integració de Banc de València, la devolució de les ajudes públiques del FROB a Banca Cívica i la venda parcial de la participació en Grup Financer Inbursa). I de l'11,8% aplicant Basilea III. La seva liquiditat se situa en 66.289 milions, un 19,3% del total dels actius del grup.

El seu marge d'interessos va augmentar entre gener i setembre un 3,2%, fins als 2.936 milions d'euros, mentre que el marge brut va millorar un 2,6%, fins a 5.276 milions.

El marge d'explotació, en canvi, es redueix un 44,5%, fins als 1.437 milions, com a conseqüència dels costos extraordinaris per valor de 832 milions d'euros derivats, principalment, de l'ajust de plantilla que ha dut a terme aquest any el banc.

Per la seva banda, la ràtio de morositat aconsegueix l'11,4%, lleugerament per sota de la mitjana del sector, que era del 12,12% a l'agost, amb una cobertura del 65%. Caixabank indiac que l'evolució anual de la morositat es veu impactada, sobretot, per l'aplicació dels nous criteris d'operacions refinanciadas i pel procés general de desapalancamiento.

Després de les integracions de Banca Cívica i Banc de València, CaixaBank s'ha convertit en l'entitat capdavantera del mercat espanyol, amb 13,7 milions de clients, uns actius de 342.675 milions i un volum de negoci de 514.644 milions. A més, segons el banc català aquestes integracions han reportat ja 423 milions, el 98,3% de les sinergies previstes per 2013, i que l'estalvi de costos previst per 2015 aconsegueix els 682 milions, un 9,1% més que la previsió inicial.

Adelson vol bombardejar l'Iran amb armes atòmiques

Sheldon Adelson, el mafiós criminal sionista soci del feixisme espanyol per qui competeixen els governs indecents català i madrileny en la licitació del centre de tràfic i corrupció Eurovegas, vol que es bombardegi l'Iran amb armes atòmiques. Durant una xerrada en una universitat sionista de Nova York, Adelson ha assegurat que els EUA haurien d'oblidar-se de les negociacions amb l'Iran i tirar-hi una bomba atòmica perquè els iranians sàpiguen que Washington no fa broma i renunciïn al seu programa nuclear. Primer en llançaria una al desert i després amenaçaria amb una altra sobre Teheran.

Les seves declaracions apareixen en l'extracte d'un vídeo de la conferència en què va participar dimarts a la nit a la Yeshiva University i han estat publicades per la revista electrònica Mondoweiss. "Què hem de negociar? Jo diria 'Escolta, veus aquest desert d'allà, et vull ensenyar una cosa", diu Adelson.

"Agafes el teu mòbil, truques a algú a Nebraska i li dius: 'Ok, deixa'l sortir'. Aquí tens una arma atòmica, la poses en míssils balístics, (cau) enmig del desert, no fereix ni una ànima. Potser un parell de serps de cascavell i algun escorpí o el que sigui. Llavors dius: 'Ho veus'. La pròxima serà al mig de Teheran. Saben que estàs parlant de veritat", afegeix el magnat jueu. Les seves paraules s'han produït durant una conversa amb el rabí Shmuley Boteach a la Yeshiva University. La trobada portava per títol '¿Sobreviuran els jueus? L'Iran, l'assimilació i l'amenaça per a Israel i la supervivència jueva'.

Adelson no és un qualsevol. Tot al contrari. La seva fortuna de més 28.000 milions de dòlars i la seva facilitat per deixar anar diners a les causes que apadrina l'han convertit en un personatge influent entre els polítics corruptes neoliberals. Molt pròxim a la dreta sionista del Likud a Israel, on té un diari, és amic personal del primer ministre, el genocida Benjamin Netanyahu. Als Estats Units és el més gran donant dels grups satèl·lits del feixista Partit Republicà. A Espanya, on va aterrar d'improvís, la seva influència arriba fins al punt que els franquistes corruptes del PP estan canviant les lleis per ajustar-les a les seves exigències com a inversor.

"¿Vols desaparèixer (del mapa)? Segueix així, mantén una posició dura i continua amb el teu desenvolupament nuclear", diu Adelson en el vídeo davant un auditori ple. L'empresari dels casinos defineix la renovada estratègia negociadora del president Barack Obama com "la pitjor que em podria haver imaginat a la vida" i mostra el seu convenciment que no portarà enlloc.

Els límits del sindicalisme i el caràcter pervers de les polítiques laboristes

Antoni Puig Solé: Totes les manifestacions d'oportunisme tenen en comú la simple consecució de l'èxit quotidià immediat costi el que costi. Rosa Luxemburg.
Marx i Engels van rebutjar la idea que els treballadors puguin millorar, a mitjà i llarg termini, la seva posició com a resultat de la "lluita de classes" a través de l'acció dels sindicats, una acció que ells van assimilar a una guerra de guerrilles. Lenin també va criticar aquest enfocament tipificant-lo de "economicista".

Això no vol dir que s'oposessin als sindicats. Els recolzaven i consideraven com a centres d'organització de la classe obrera amb la finalitat de realitzar una funció solidària i conquistar millores en el curt termini.

Aquest plantejament, que té en compte tant les potencialitats com els límits de l'acció sindical, es contraposa a l'estratègia d'algunes organitzacions d'esquerra, que depèn, en bona part, de l'aliment que els proporcionen les propostes sindicals. Es tracta d'una estratègia desastrosa que només és capaç de veure la immediatesa sense saber realment quina és la senda que es vol prendre.

També es contraposa a aquells que proposen un sindicalisme revolucionari i afirmen que aquest tipus de sindicalisme ara mateix no prospera a causa que hi ha uns buròcrates que ho impedeixen, la qual cosa no vol dir que els buròcrates no existeixin i que de vegades no actuïn de manera perjudicial. Però el sindicalisme revolucionari de masses no prospera, ni aquí ni enlloc, i això és materialment impossible, com ja va explicar, entre uns altres, Antonio Gramsci. Poden, certament, haver-hi petits sindicats radicals o fins i tot excepcionalemente sindicats amb molta afiliació que, enmig d'una situació revolucionària o en moments culminants del conflicte, modifiquin la seva funció i passin a exercir un paper d'avantguarda política.

No obstant això, aquests casos no desqualifiquen, sinó que avalen, la nostra concepció. Són situacions que només emergeixen quan aquests sindicats deixen en un lloc secundari la negociació col·lectiva labora o, fins i tot, s'obliden d'ella. El problema és que la negociació col·lectiva és l'activitat central dels sindicats i és, justament, la qual cosa, sota el règim d'explotació capitalista, els treballadors majoritàriament esperen que facin amb la finalitat de superar la debilitat que comporta la negociació de tipus individual que tant agrada als capitalistes.

La lluita entre la classe capitalista i la classe treballadora, ha d'observar-se com un conflicte on cadascun dels contendents té clar quin és el seu punt fort. Els sindicats, en general, solen actuar com a petits destacaments que organitzen combats parcials per millorar les condicions laborals o per defensar-se de les agressions de l'adversari i ho fan quan consideren que compten amb un terreny favorable. El que passa és que moltes d'aquestes conquestes s'esfumen, sobretot quan arriba una situació de crisi econòmica que no desemboca en un conjuntura revolucionària.

Llavors, la qual cosa abans eren punts forts es converteixen en febles i en molts casos, fins i tot es produeix una certa desbandada. A més, aquestes situacions adverses, no només es produeixen en moments de crisis econòmiques. Això, ja ho hem pogut observar durant les últimes dècades. Es tracta, de fet, de lògiques que procedeixen de la dinàmica perversa del propi funcionament del sistema capitalista i que, per tant, tenen efectes molt dolorosos sobre les classes treballadores i que l'acció sindical, per si sola, no pot evitar.

Un partit polític proletari, en canvi, ha de tenir una visió molt més estratègica de l'assumpte, pensant en el llarg termini. El seu objectiu ha de ser unir als treballadors i aconseguir altres suports socials amb la finalitat d'impulsar un combat molt més ampli. No hi ha un sol exemple en la història on un exèrcit hagi triomfat únicament amb els combats parcials, o limitant-se a aplicar tàctiques de guerrilla sense organitzar l'assalt total.

En la lluita de classes entre capitalistes i obrers també regeix aquesta regla. Cap classe revolucionària s'ha assegurat la victòria organitzant únicament atacs parcials. Ara bé, també cal afegir, que cap classe revolucionària ha tingut èxit a llançar un assalt total contra l'enemic, sense haver establert prèviament el seu propi territori, és a dir, sense organitzar les seves pròpies bases de poder.

I, a més, cap revolució aconsegueix consolidar el poder conquistat, si després no és capaç d'assegurar-ho i estendre-ho, garantint el seu control efectiu per la classe revolucionària i ampliant els seus suports socials.
Aquesta és una tasca molt complexa i resultaria infantil esperar que la realitzen els sindicats, la qual cosa no vol dir que els sindicats, en certes condicions no puguin participar en ella. Però també pot ocórrer el contrari: segons com sigui la conjuntura, la poden obstaculitzar.

El gran error del coneixement econòmic dominant

Vicenç Navarro: Aquest article analitza el silenci de la ciència econòmica sobre el context polític que determina el fenomen econòmic. L'escassa, per no dir nul·la, atenció del pensament econòmic dominant a les variables polítiques explica la seva incapacitat de predir la crisi actual. Aquesta situació aconsegueix el seu màxim desenvolupament en els Premis Nobel d'Economia d'aquest any, el treball dels quals sobre el comportament del capital financer aconsegueix uns nivells de frivolitat sorprenents.

És una percepció generalitzada entre els analistes de l'economia (siguin economistes o estudiosos d'altres disciplines) l'assumir que l'objectiu més important en el comportament del món empresarial en l'esfera privada és optimitzar els beneficis empresarials. L'acumulació de capital (és a dir, l'absorció dels beneficis generats en la producció de béns i serveis i en les inversions financeres) es presenta com l'únic objectiu al com se supedita tota activitat empresarial.

No hi ha dubte que hi ha un important element de debò en aquesta lectura de la motivació del món empresarial. Però no és tota la veritat. En realitat, tenim evidència empírica que aquesta explicació és insuficient, doncs l'empresari freqüentment no recolza intervencions públiques que fins i tot li generarien més beneficis.

Així, avui estem veient que la patronal està recolzant polítiques d'austeritat (retallades de despesa pública i salaris) que estan afectant negativament als seus beneficis, doncs tals mesures d'austeritat estan reduint la demanda dels béns i serveis que aquests grans empresaris estan produint. En realitat, pot mostrar-se que aquells països que tenen majors salaris i més despesa pública social, distribuït universalment (com els països nòrdics), amb menors desigualtats, tenen major demanda i activitat econòmica que aquells, com en el sud d'Europa, que tenen salaris més baixos i Estats del Benestar més reduïts. En altres paraules, països menys desiguals tenen major eficiència econòmica que països molt desiguals. Per què llavors la patronal dels països del sud s'oposa a mesures públiques encaminades a reduir les desigualtats?

I la resposta no és difícil de veure. La gran patronal desitja sobretot poder, en relació amb els agents dels quals deriven els seus béns i serveis, i molt en particular del món del treball i dels altres segments de la població. El poder (és a dir, la capacitat de, en termes relacionals, tenir major capacitat de decisió que uns altres) és el seu major objectiu. En realitat, l'acumulació de beneficis és un mitjà per aconseguir tal fi. I d'aquí el seu enorme desig d'influenciar, quan no controlar, els mecanismes de decisió no solament privats sinó també públics, inclosos els mitjans d'informació i persuasió.

I aquí el major defecte del coneixement econòmic. Que en els seus models clàssics no pren en compte en absolut aquesta relació de poder. Assigna erròniament al mercat aquest poder de decisió, la qual cosa ignora l'enorme importància que té per entendre l'economia el conflicte polític-cultural-ideològic que la configura.

Com bé va dir John Kenneth Galbraith, un dels economistes més aguts que EUA hagi tingut, en la seva famosa lliçó inaugural del Congrés Americà d'Economia, “el gran punt flac de la teoria econòmica neoclàssica és que, en eliminar el poder del focus d'anàlisi, ha despolititzat el coneixement econòmic, distanciant-ho del món real” (citat en “Pursuing Profits – or Power?” de James K. Boyce, Dollars and Sense, July/Aug. 2013, p.8). I aquí està la causa del gran fracàs del coneixement econòmic actual, que no va predir la crisi actual, la més profunda des de la Gran Depressió.

En realitat, els únics que la van predir van ser economistes heterodoxos –com Dean Baker, del Center for Economic and Policy Research de Washington– que centren les seves anàlisis en la relació entre el poder financer i l'estat federal d'EUA dins d'un període de govern de la Federal Reservi Board que es va posar clarament al servei d'aquest capital. Un altre exemple és Thomas Palley, que va centrar l'origen de la crisi en el creixement de les desigualtats en la distribució de la renda resultat del conflicte Capital-Treball, amb gran domini del primer (veure el meu article “Cabdal-Treball: l'origen de la crisi actual” en Le Monde Diplomatique. Julio 2013).

Del que s'ha dit es pot concloure que el major oponent de les polítiques redistributives són les classes més pudientes, i això a causa que són les que perden recursos que són redistribuïts i també els que veuen la seva distància social, política i cultural amb la majoria de la ciutadania disminuïda com a conseqüència de la reducció de les desigualtats. Així de clar.

Una última observació. Un exemple clar de la insensibilitat cap al context polític del fenomen econòmic i financer és el treball dels economistes receptors del Premi Nobel d'aquest any (Fama i Hansen), que van desenvolupar models interpretatius del comportament dels mercats financers que van ignorar completament el fet bàsic i elemental que l'impacte polític sobre tals mercats és el determinant del seu comportament.

L'evidència d'això és aclaparant. La suposada desconfiança dels mercats financers cap als bons públics dels Estats perifèrics de l'Eurozona, incloent Espanya, es van diluir ràpidament amb la declaració del President del Banc Central Europeu que faria tot el possible per recolzar l'euro. Atribuir el comportament d'aquells mercats basats en un model d'equilibri, és d'una ingenuïtat que per desgràcia es tradueix molt en el pensament econòmic dominant de sensibilitat liberal.

Els socialdemòcrates txecs busquen una aliança amb els comunistes per governar

La derrota de la dreta, llastrada per la corrupció, el descrèdit total i les retallades neoliberals, deixa lliure el camí a la victòria de la socialdemocracia txeca que precisaria del suport dels comunistes, en clar ascens. El CSSD, de l'ex ministre de Finances Bohuslav Sobotka, té unes expectatives de vot del 26%, quatre punts més que en els comicis de 2010, que va guanyar sense aconseguir el Govern. Aquesta vegada estaria disposat a governar amb el suport parlamentari exterior dels comunistes, que en les regionals de 2012 van aconseguir un 20,43% de sufragis i als quals les enquestes auguren un 16% de vots (cinc punts més que en 2010), amb el que ambdues formacions podrien superar el centenar d'escons d'un Parlament amb 200 diputats.

Els txecs voten avui i matí en unes eleccions legislatives anticipades en les quals els socialdemòcrates del CSSD parteixen com a favorits, però després de les quals podrien necessitar el suport dels comunistes del KSCM.

El Govern entrant reemplaçarà al Gabinet de tecnòcrates de l'economista Jiri Rusnok, instaurat pel president al seu torn socialdemòcrata Milos Zeman després de la caiguda al juny de l'impopular Executiu neoliberal de Petr Necas, enfonsat per diversos escàndols de corrupció.

Per a això es basen en els punts comuns dels programes electorals, que defensen qüestions socials en un país que acaba de sortir d'una recessió econòmica de 18 mesos i sofreix una dura teràpia de retallades.

Marta Semelova, cap de llista comunista per Praga i que no oculta la seva admiració per Stalin, reconeix que les diferències augmenten en política internacional, ja que el KSCM advoca per la dissolució de l'OTAN, de la qual la República Txeca és membre.

El president Milos Zeman accepta un suport extern dels comunistes però no oculta la seva enemistat amb el candidat socialdemòcrata. Amb la seva memòria d'elefant, no oblida que Sobotka no li va recolzar en les presidencials de 2003, la qual cosa va suposar l'elecció del liberal Vaclav Klaus. Zeman ha fet campanya a favor del número dos del CSSD, Michal Hassek, i ha assenyalat que formar govern correspondrà a un «representant» del partit guanyador, no forçosament del seu líder.

Aquest últim es aupó al lideratge al congrés de 2011 amb un discurs esquerrà que no casa amb el seu passat (com a ministre de Finances va reconèixer que les promeses socials del CSSD eren impossibles de complir), Molts li acusen de ser un encantador de serps i de ser un puro polític de posi.

EUA i Anglaterra van espiar també als governs d'Espanya i Itàlia

Els serveis secrets d'EUA i Anglaterra van espiar a autoritats d'alt rang d'Itàlia i al seu ministre de Defensa, va declarar l'ex periodista del diari britànic The Guardian Gleen Grennwald a la premsa italiana. Washington va controlar trucades i va espiar també a polítics a Espanya, però el servil feixista Rajoy pretén amagar-ho en comptes de denunciar-ho.

L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) nord-americana no solament ha rastrejat massivament les comunicacions telefòniques, SMS i correus electrònics de milions d'espanyols, sinó que ha espiat a membres del Govern i a polítics, segons fonts coneixedores dels documents secrets sostrets pel exanalista Edward Snowden. El Govern de Rajoy, que fins a l'últim minut s'ha negat a acceptar les evidències que l'espionatge d'EUA també ha actuat il·legalment a Espanya, intentava ahir evitar que el cas enteli les seves relacions submisses i indecents d'esclau de Washington.

Ahir al matí, un alt càrrec governamental insistia que “no hi ha constància” que l'espionatge nord-americà hagués aplicat a Espanya pràctiques de rastreig massiu de comunicacions, però afegia: "Si hagués estat així, això s'hauria produït en l'etapa de [José Luis Rodríguez] Zapatero". La frase evidencia que el Govern sabia a aquestes altures més del que admetia en públic; o que intentava marcar distàncies, en situar aquestes pràctiques en una etapa superada i endossar al seu antecessor la responsabilitat de no haver-les evitat.

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), principal servei secret espanyol, donava per descomptat des de fa temps que la poderosa agència nord-americana d'espionatge electrònic havia interceptat massivament comunicacions privades a Espanya, però descartava que hagués pres com a objectius selectius a polítics espanyols.

Al juliol passat, quan van sortir a la llum les primeres filtracions de Snowden, el minstro de Defensa, Pedro Morenés, va declarar taxatiu: “A mi no m'han espiat i crec que, en general, tampoc”. Després de conèixer-se que també havia estat interceptat el mòbil de la canceller germana Angela Merkel, aquesta confiança va acabar d'esquerdar-se. “El que m'importa és el mòbil de Rajoy”, confessava ahir un col·laborador del president.

El ministre d'Afers exteriors i Cooperació, José Manuel García-Maragallo, ja va anunciar dimarts passat, després de revelar EL PAÍS les pràctiques il·legals de la NSA a Espanya, que si aquesta informació es confirmava convocaria a l'ambaixador d'EUA a Madrid, James Costos, per traslladar-li la seva queixa i demanar-li explicacions, com han fet França o Alemanya. Les últimes dades van fins i tot més lluny, en incloure l'espionatge selectiu de membres del Govern i polítics d'Espanya.

La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, va cancel·lar la seva visita a Washington per reunir-se amb Obama quan va saber que l'espionatge nord-americà havia vulnerat el seu compte de correu, però Rajoy porta mesos esperant al fet que el president d'EUA li doni cita a la Casa Blanca i l'últim que desitja és obrir ara una crisi amb la seva més poderós aliat.

La relació amb EUA és una de les prioritats de la política exterior espanyola: mentre en la resta d'Europa es redueixen les tropes nord-americanes, a Espanya s'han incrementat, amb el desplegament de quatre destructors antimíssils a Rota (Cadis) i una unitat amb 500 marines en Morón (Sevilla). Al novembre, els Prínceps visitaran Califòrnia i Florida, amb la intenció de reivindicar i reforçar les arrels hispanes d'EUA. Espanya és, a més, un dels socis que recolza amb més entusiamo la negociació d'un acord de lliure comerç amb EUA.

Fonts diplomàtiques van explicar que, en tractar-se d'un problema que afecta a molts països europeus, han de ser les institucions de la UE les que articulin una resposta.

Rajoy es va entrevistar ahir durant una mica menys de mitja hora amb Merkel, qui no va ocultar la seva indignació després de saber que el seu propi telèfon havia estat espiat. Per si de cas, tant el president espanyol com la canceller alemanya es van deixar els seus mòbils fora de la sala.

EUA no té aliats, ans socis sotmesos al seu control i suborn


“La NSA (Agència de Seguretat Nacional d'EUA) va deslligar una àmplia activitat d'espionatge i en particular, va vigilar als governs europeus inclusivament el d'Itàlia”, va dir Grennwald al diari L Espresso.

Simultàniament al programa nord-americà PRISM, per espiar els telèfons estacionaris, mòbils i el tràfic d'internet dels italians, els serveis secrets britànics amb el seu programa Tempora també van espiar a la població.

L Espresso va afirmar que els serveis secrets italians sabien i van col·laborar amb els seus col·legues britànics en la recol·lecció d'informació de la població.

I va anunciar que els documents relacionats a les labors d'espionatge de la NSA contra el govern d'Itàlia i ministeri clau del país poden ser publicats els propers mesos.

Dimarts passat, el diari Corregués della Sera va revelar que la d'EUA amb ajuda del seu programa PRISM va recopilar informació sobre les converses de milions d'habitants a Itàlia i que membres del comitè de seguretat i control sobre les activitats dels serveis secrets (COPASIR) del parlament italià sabien d'aquestes activitats, la qual cosa no descarta que l'adreça italiana també va estar al tant d'aquesta situació.

La vespra, el primer ministre d'Itàlia Enrico Letta en concloure converses amb el secretari d'estat nord-americà John Kerry en roma, va declarar que és necessari comprovar les informacions sobre la possible escolta dels ciutadans italians per la NSA nord-americana.

Hores abans, aquest dijous, l'ambaixador d'EUA a Bonn va ser citat al despatx del ministre alemany d'Afers exteriors, Guido Westerwelle en relació a denúncies que els serveis d'intel·ligència d'EUA van interceptar durant anys el telèfon de la canceller d'Alemanya Angel Merkel.

L'espionatge d'EUA als seus ciutadans i a governs estrangers va ser filtrat fa mesos per ex col·laborador de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) Edward Snowden, actualment asilat a Rússia.

Segons informacions de Snowden publicades recentment per la premsa, la NSA va espiar a ciutadans i funcionaris públics de França, Mèxic i Brasil el que va ocasionar agres protestes a nivell diplomàtic.