«És que no ens paga Victorino». Ainara, de 4 anys, va respondre així a la seva mestra en el col·legi de Villablino quan li va preguntar el primer dia de classe on estaven els seus llibres. El seu pare, Laureano López (35 anys, 13 d'ells a la mina) és un dels 200 integrants de la Marxa Negra que avui sortirà de Villablino amb destinació a León, on arribarà el proper 29 de setembre, dia de la Vaga General i quan està previst que els comissaris europeus aprovin l'anhelat decret del carbó. Al voltant de 170 quilòmetres per davant i nou etapes. Sílvia, la seva dona, també de la Vall de Laciana, espera el moment de l'arrencada de la marxa entre l'orgull i la preocupació. «Aniré amb la meva filla a acomiadar-los, estan molt units i els trobarem molt a faltar». Prepara amb el seu marit tot el que calgui per fer front a nou dies fora de casa: la funda, el casc, el calçat, el sac de dormir, estris de lavabo... I recorda, rememora, l'angoixa que va passar quan Laureano (treballador del Pozo Calderón de Coto Minero del Cantábrico) va estar tancat vuit dies -"fa mig any -" que a Villablino es coneix com «el búnquer» del Grup Victorino Alonso. Com no vol que la seva filla estigui massa temps separada del seu pare, pensa anar a diversos trams del camí cap a la capital.
A prop de casa seva, a la seu dels sindicats UGT i Comissions Obreres, just en el quilòmetre zero des d'on avui partirà la segona Marxa Negra, tot són preparatius a contrarellotge. Els responsables de Mineria en l'autonomia d'aquestes organitzacions, José Manuel Álvarez Maestro i Augusto Pires, respectivament, repassen amb companys detalls com menjars, esmorzars, entrepans, ampolles d'aigua, poliesportius per dormir... La següent cita, a Ponferrada, ja va unir criteris entre els miners de les altres dues conques participants: Alt Bierzo i Sil Fabero-Sil, que sumen 120 homes a la marxa, a més dels 80 del Valle de Laciana. Tots ells estan en vaga des de fa quinze dies, un atur que des d'avui es converteix en indefinit per a tots els treballadors dels grups Victorino Alonso i Viloria, al voltant de 2.500 entre plantilles i contractes.
La segona Marxa Negra surt avui amb el repte d'emular la gran repercussió de la del 1992, quan 500 miners van caminar des de la capital de Laciana a Madrid en una marea de solidaritat que va commoure Espanya sencera.
«El 92 no és el 2010. Ara hi ha quatre milions d'aturats i no només està el problema dels miners, encara que nosaltres hem de lluitar pel nostre i el futur dels nostres joves», reconeix el president del comitè d'empresa de Coto Minero del Cantábrico, Francisco Aller.
A les portes dels sindicats, miners preparats per a la marxa que avui s'inicia. «Si trobem una solució, en un no-res abandonem el camí i tornem cap a casa, una solució que ens garanteixi el pagament de les nostres nòmines i el reial decret per garantir el futur», asseguren. També reconeixen que calia un gir en les mobilitzacions de la vaga: «No podíem seguir amb una reivindicació violenta, amb els talls de carreteres i enfrontaments; així no molestem ningú».
Una vaga que té oberts múltiples fronts des del primer dilluns de setembre: dotze treballadors tancats al Pozo Casares de Tremor d'Arriba, quatre en vaga de fam a Ponferrada, on també romanen altres companys acampats, múltiples talls de carretera i negociacions en diferents àmbits per aconseguir que els sous arribin. També profundes discrepàncies entre les seves empreses i el Govern sobre les ajudes i el destí i una batalla a Europa per aconseguir que els comissaris aprovin d'una vegada el decret.
Mentre preparaven a contrarellotge la intendència després de l'assemblea del matí, on es van decidir per sorteig els noms dels participants de Laciana, dones de la vall tractaven de cridar l'atenció de la Reina d'España en la capital de la província. Van aconseguir fer-li arribar la carta, on relataven l'amenaça que volta sobre la conca i el futur del seu principal aliment: el carbó.
Nou etapes per davant i les famílies de dos centenars de miners pendents de cada pas. Titulars i també suplents, ja escollits ahir per respondre davant qualsevol mena de contingència. L'organització vol rigor en els caminants i que finalitzin les etapes. Si les notícies no són bones el dia 29 de setembre quan arribin a la capital lleonesa, ja està decidit: al dia següent iniciaran la ruta a Madrid, no cessaran fins que no els garanteixin els seus sous i el decret.
