El creador de la web crítica les operadores

Tim Berners-Lee i el seu equip van ser els creadors del llenguatge HTML i el protocol HTTP, dos dels elements fonamentals de la xarxa d'Internet tal com avui la coneixem. Berners-Lee ha aprofitat la invitació al fòrum Nokia World 2010 per a carregar durament contra el paper de les operadores de telefonia (ISP) en la "fractura digital", en establir un sistema tarifari abusiu que impedeix l'accés a la xarxa als sectors més socialment vulnerables, mentre que dediquen molts esforços en abaratir les tecnologies mòbils per a fer-les accessibles per preus irrissoris. Per què només un 20% de la població està connectat a Internet i en canvi un 80% disposa de telèfon mòbil?

"Per què aquesta diferència?, Per què les companyies tracten a la gent que té un mòbil i demana connexió a Internet com a executius i els multipliquen la tarifa telefònica? Aquesta població que té senyal de mòbil no està, però, en la societat de la informació, perquè no pot vendre els seus productes a Internet o incloure a la Viquipèdia articles sobre la seva cultura o país".

Berners-Lee ha insistit que la igualtat de condicions per a tots els llocs sobre totes les formes de transmissió és essencial.

"Qualsevol innovador pot pensar en una nova idea, un nou format de dades, un nou protocol, una cosa totalment nova i en algun lloc a l'atzar, deixar que s'escampi de boca en boca i fer un negoci, obtenir un benefici i ajudar a la humanitat".

La possibilitat que les operadores puguin prevaler la velocitat d'accés a uns llocs en detriment d'altres alteraria el concepte fundacional d'Internet. Berners-Lee ha ofert alguns exemples concrets del que suposaria la vulneració del principi de neutralitat de la xarxa. Per exemple:

Una operadora amb un lloc de descàrrega comercial de pel lícules podria dirigir-te a ell penalitzant la velocitat d'accés a botigues competidores. Igualment podria perjudicar els serveis de trucades de veu a través d'Internet de competidors seus, perquè l'usuari pensi que són deficients tècnicament. Els governs podrien utilitzar aquest recurs per penalitzar llocs contestataris.

Monedes oscil.len, or puja: Por o especulació?

Les autoritats monetàries del Japó han intervingut aquest dimecres en el mercat de divises, per primera vegada en gairebé sis anys, a fi de frenar l'apreciació de la moneda local, el ien, davant del dòlar nord-americà. En aquests moments les cotitzacions són aquestes: 1 € = 1,3021 $ = 166'66 pts. 1 $ = 0,768 € = 127'99 pts. 1 Ien = 0,0117 $ = 0,009 €: 1'49 pts. 1 £ = 1,1989 € = 200 pts. I el preu de l'or ha marcat rècords en una bombolla que arriba als 29 euros per gram i que, als carrers de les ciutats d'arreu es compra de vell a 18 euros gram. El ruble, diuen, es depreciarà fins un 20% abans de la fi de l'any. Foto: Màquina d'expendre or a Dubai.

Diversos economistes citats avui per Nezavisimaya Gazeta auguren per desembre vinent una depreciació del ruble en un 15-20% enfront del dòlar nord-americà.

La devaluació de per si no serà forta però, combinada amb la creixent inflació, amenaça amb desestabilitzar l'economia russa. L'ex vicepresident del Banc Central, Serguei Alexáshenko, avui en dia, director d'estudis macroeconòmics a l'Escola Superior d'Economia, qualifica la situació actual de "silenci que precedeix la tempesta" i suggereix als ciutadans que no mantinguin més d'una dècima part dels seus estalvis en rubles.

Alexáshenko recorda que Rússia haurà de pagar el desembre 15.800 milions de dòlars (12.134 milions d'euros) als creditors estrangers. Serà la suma més alta des de començament de l'any, a la qual cosa es sumarà l'escassetat de divises resultant del creixent dèficit comercial i el reflux de capitals.

Iván Sokolov, director de la divisió russa de Testo AG, pensa que la moneda russa baixarà a la forquilla de 41-46 rubles per un euro (unes 4 pts. el ruble) i 32-26 rubles per un dòlar. Els nivells d'avui són de 39,5 i 30,7 rubles, respectivament (4'21 pts.). Al mateix temps, reconeix que la devaluació és "una qüestió més aviat política" i "una mesura extrema", de manera que el Govern farà el possible per ajornar al màxim.

La bombolla de l'or s'enlaire

L'or ha marcat un nou rècord històric a l'arribar el nivell de 1.274 dòlars per unça, de manera que reconfirma el seu paper de refugi a mesura que creixen els temors sobre la potència de l'economia mundial.

Al London Bullion Market, el mercat al comptat de Londres que serveix de referència, l'unça d'or es va cotitzar en els 1.274,90 $ (979,1232 €: És a dir, 29 € gr.), però, va acabar a 1.265,50, nivells mai vistos -l'anterior plusmarca era de 1.261 $ (968,448 € l'unça de 33 gr.) registrada el 21 de juny passat-.

L'or va créixer per la por que es necessités un major estímul perquè la feble economia global es recuperi, un dels factors que van portar a l'alça del 16% del metall aquest any.

"Els quatre metalls preciosos segueixen molt de prop del dòlar i si el dòlar no millora, aquestes compres de refugi segur continuaran en els metalls preciosos", va aportar Afshin Nabavi, cap d'operacions de MKS Finance.

Com que l'or és percebut com un actiu de refugi quan els inversors estan intranquils, va registrar un altre salt després de les notícies d'una abrupta caiguda en un sondeig sobre les perspectives per a l'economia alemanya, la més gran d'Europa, indica el diari nord-americà The Wall Street Journal.

L'or podria escalar sobre els 1.300 dòlars l'unça aquest any, marcant successius màxims històrics, ja que la incertesa per la recuperació de l'economia i la crisi de deute sobirana va avivar l'interès en la inversió.

"La demanda d'or com a refugi continua ja que hi ha grans dubtes sobre la solidesa de la recent recuperació econòmica i preocupacions en el fet que els mercats podrien estar subjectes a més trastorns", va dir Mark O'Byrne, director de la corredora GoldCore amb seu a Dublín.

Al més de maig The Wall Street Journal publicà:

Molta gent intel.ligent es pregunta si s'ha acabat la febre d'or, entre ells el professor de Harvard Niall Ferguson, que va comentar a The Wall Street Journal que "el moment per comprar or va ser 1999, no 2010", si bé va afegir que metall podria seguir pujant. Altres diran que "els diners bé invertits es va allunyar de l'or fa mesos".

El futur d'aquest metall preciós és desconegut. La seva recent alça podria ser enganyosa: L'or ha pujat d'uns 250 dòlars per unça, a 1.200 dòlars, i gran part de l'auge dels últims deu anys ha estat simplement una recuperació cap a més llarg termini, indicà el rotatiu.

A més, fins ara, l'or ha seguit la mateixa trajectòria que les dues anteriors bombolles -la bogeria tecnològica dels anys 90 i la bombolla immobiliària que va tocar sostre en 2005-2006- de manera que la seva situació actual es podria comparar a la situació de la borsa de valors automatitzada Nasdaq el 1998 i a la del sector de l'habitatge el 2003.

Quan estan al capdamunt de la bombolla, els analistes del sector a Wall Street es mostren generalment optimistes. Però aquesta vegada, segons Thomson Reuters, dels analistes que segueixen el gegant miner de l'or Barrick Gold, només prop de dos terços creuen que la seva cotització continuarà a l'alça. Segons els estàndards de Wall Street, és una perspectiva cauta. Entre aquells que cobreixen Newmont Mining i Randgold Resources, aquesta opinió es redueix a gairebé la meitat.

No obstant això, l'or té una història que crida "aquesta vegada és diferent". Els bancs centrals del món estan injectant liquiditat en els mercats i això hauria inevitablement de devaluar les monedes. Però l'or és l'única "moneda" que no es pot emetre.

La situació internacional actual podria desencadenar una altra febre de l'or com la dels anys 70, creu Dylan Grice, estrateg de SG Securities a Londres. Igual que ara, el món va perdre llavors la confiança en el dòlar com a dipositari de valor i els bancs centrals van començar a acaparar or. Avui, anota, són ells els principals compradors d'or per primera vegada des de 1988.

I encara que l'or ha pujat molt, també ho ha fet el subministrament de diners nord-americà. Grice calcula que fins i tot als preus d'avui en dia, l'or que el govern nord-americà emmagatzema en llocs com la base militar de l'Exèrcit dels Estats Units situada a l'estat de Kentucky, Fort Knox, a penes podria donar suport el 15% de la base monetària nord-americana, el que és gairebé el seu nivell més baix.

Al zenit de la 'oromanía' de 1979-1980, els preus de l'or van pujar tant que el suport va superar el 100%. Quant més hauria de pujar l'or perquè això tornés a passar? Fins uns 6.300 dòlars la unça, sosté Grice.

Al mateix temps The Wall Street Journal no estima que l'or es vagi a disparar encara que destaca que el metall preciós és una especulació potencialment perillosa i d'alt risc.

Però el principi 'diners fets per Déu', no ha decebut a ningú. El Consell Mundial de l'Or (WGC, per les seves sigles en anglès) espera que la demanda creixi encara més en el que queda d'any, impulsada per l'alça de la demanda de joieria a la Xina i l'Índia i per l'augment de la inversió en aquesta matèria primera a Europa i Estats Units.

La inversió en or és una aposta especialment segura en el context actual d'inestabilitat econòmica, de risc sobirà i d'amenaça d'una segona recaiguda en la recessió, recorda aquest organisme en el seu últim informe.

El mercat de metalls des de començament de l'any manté una tendència ascendent, on l'or reporta un guany del 9,53%. No obstant això, el major rendiment ofert el 2010 voreja el 12.0%, observant un preu màxim històric de 1.236,35 $ per unça (recordem que avui és de 1271$).

Mentre, la plata segueix el mateix rumb, ja que en aquest any registra un creixement del 6,12% (al maig), tot i que a l'abril va arribar a un preu rècord de 19,48 $ per unça, nivell amb el qual va arribar a oferir un guany de fins a el 15%.
http://actualidad.rt.com/economia/mercados_finanzas/issue_13911.html

EUA assassina un excoronel de Saddam i sa familia

Almenys set persones han mort avui i tres més han resultat ferides durant una operació de registres portada a terme per forces iraquianes i nord-americanes en diverses cases del sud de Fal·luja, 50 quilòmetres a l'oest de Bagdad. Segons una font de la policia iraquiana, les morts es van produir com a conseqüència d'un tiroteig que va esclatar quan una unitat militar conjunta iraquiano-nord-americana va irrompre aquesta matinada en dues vivendes del barri Yabil, al sud de Fal·luja. Els morts, entre els quals hi ha dues dones i dos nens, són un excoronel de l'Exèrcit de Saddam Hussein i tres cosins seus, segons Feissal al-Issaui, director de la policia de Fal·luja.

Sense informes

La font, que no va explicar l'objectiu de l'operació, va comentar que els militars s'han endut quatre dels set cadàvers. Fins al moment el comandament militar nord-americà no ha informat sobre l'operació.

Aquests fets tenen lloc quinze dies després que les tropes nord-americanes anunciessin oficialment el final de les seves operacions de combat al país i el començament d'una nova etapa, batejada com a Nova Albada.

Gallego rebutja els atacs "interessats" als sindicats

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, surt al pas de les crítiques contra els sindicats assegurant que "són interessades" i que "hi ha qui considera que viure lliurement no hauria d'estar permès. Primer es qüestionen els sindicats; després, els representants de la ciutadania". Pel que fa a informacions publicades a la premsa d'avui referents al nombre de sindicalistes alliberats, apunta que "a Catalunya hi ha 55.000 delegats sindicals, que no vol dir que siguin alliberats".

L'U.E. vol controlar a borsa els derivats i CDS

Dos anys després de l'inici de la crisi mundial, Brussel.les vol frenar els abusos amb productes financers especulatius i ordenar per tant el gegantí comerç no borsàri amb derivats i CDS. "Cap mercat financer pot ser com el Llunyà Oest", va dir el comissari de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier (foto), en al.lusió, sobretot, a les negociacions OTC (Over The Counter) d'instruments financers, és a dir, aquelles mantingudes directament entre dues parts fora de l'àmbit dels mercats organitzats.

Les OTC representen el 90% del mercat de derivats, per una suma de 625 bilions de dòlars, i es realitzen de forma privada entre empreses o bancs: "L'absència d'un marc regulador per a les OTC va contribuir a la crisi financera i les tremendes conseqüències que tots patim d'ella", va dir Barnier.

La visió total

La Comissió proposa que la majoria dels contractes OTC siguin informats a bases de dades centrals perquè els reguladors tinguin una imatge completa del mercat. S'exceptuaran els contractes d'empresa a empresa, que no involucrin els bancs.

Els derivats són productes el valor es basa en el preu d'un altre actiu, és a dir, són una aposta sobre el valor futur d'aquests actius (matèries primeres, interessos o taxes de canvi) mentre que els CDS o Credit Default Swaps són un derivat de crèdit que cobreix riscos d'impagament.

El negoci amb derivats és considerat la causa principal de la crisi financera, per la seva manca de transparència i de regulació. "Fallides aïllades ja no desestabilitzaran tot el sistema com en el cas de (el banc nord-americà) Lehman", va comentar Barnier. La UE vol controlar millor, així mateix, les vendes a curt termini, en què els especuladors aposten per la baixa d'una acció, i que poden causar també molta inseguretat.

Qui li deu què a qui?

La proposta inclou l'obligació als agents d'informar a les respectives autoritats nacionals sobre les vendes en curt. En el cas de les vendes en curt al descobert el venedor haurà de demostrar que pot cobrir l'acció negociada.

"Estem proposant regles que portaran una mica de transparència i responsabilitat als mercats de derivats. Així sabrem qui està fent què i qui li deu què a qui", va explicar Barnier. La proposta ha de ser aprovada pel Parlament Europeu i els 27 països del bloc. Barnier espera poder començar a aplicar les normes a finals de 2012.

BCN, 17-S: Concert per la Vaga General

Les cotxeres de Sants acolliran dissabte 17 un concert per la vaga general. Els treballadors i les treballadores del món de la cultura a Catalunya s’han adherit a la vaga general del 29 de setembre mitjançant una manifest on denuncien que “el govern ha signat un pacte amb la dreta i els empresaris per imposar mesures d’una agressiva orientació neoliberal”. Hi actuaran una vintena d’artistes entre els quals hi ha Jofre Bardagí, Sílvia Comes, Le Croupier, Albert Fibla, Dani Flaco, Verdcel i Gerard Quintana.

Consideren que la crisi actual ve motivada per anys de “desregulació política dels mercats i l’avarícia de l’economia especulativa” i que, ara, es pretén utilitzar la crisi per justificar una reforma laboral que només en beneficia als causants i “afebleix el poder dels estats i la capacitat política dels ciutadans”. Per tot plegat, s’insta als governs a deixar d’estar sotmesos a les lleis dels mercats financers i a defensar als ciutadans de “l’assalt dels especuladors”.

Per mobilitzar la ciutadania de la importància de secundar la vaga, els treballadors de la cultura, amb el suport dels sindicats, han organitzat un concert el proper divendres 17 de setembre a les 20.30 a les cotxeres de Sants, a Barcelona. Hi actuaran una vintena d’artistes entre els quals hi ha Jofre Bardagí, Sílvia Comes, Le Croupier, Albert Fibla, Dani Flaco, Verdcel i Gerard Quintana. El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, també assistirà al concert.

PSOE, PP, UPN i UPD: La dreta vota contra Companys

El Congrés dels Diputats ha rebutjat una moció presentada pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Izquierda Unida i ICV-EUiA on s’instava al govern a anul·lar la sentència contra l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys, i a ampliar la Llei de la Memòria Històrica. La moció s’ha votat en dues parts, i totes dues han estat rebutjades. D’una banda, es demanava al govern espanyol la nul·litat de la sentència que va condemnar a mort a Companys. En aquest punt s’ha comptat amb el suport de CIU, PNB, IU-ICV i diversos membres del grup mixt. Els vots en contra del PSOE, el PP, Unión Progreso y Democracia i UPN han impedit, però, que prosperés al·legant que la il·legitimitat dels processos que ja recull la Llei de la Memòria Històrica està per damunt de qualsevol nul·litat.

El segon punt de la moció demanava la modificació de la Llei de la Memòria Històrica i ha estat rebutjat amb els vots en contra de PSOE, PP, Unión Progreso y Democracia, UPN i l’abstenció de CIU.

I.U. d'Astúries "projecte diferent" que el PCA

Després dels fets ocorreguts la setmana passada, en els que a més de mig centenar de militants del PCA se'ls va negar l'entrada a la seu d'IU per a la seva afiliació, la direcció d'Izquierda Xunida ha rebutjat qualsevol candidatura única amb el PCA, tal com demanava Cayo Lara, Coordinador General d'I.U., fa una setmana. Noemí Martín (vídeo), dirigent d'Izquierda Xunida i consellera de Benestar Social i Habitatge del Principat d'Astúries del govern del PSOE a Astúries assegurava que "en el PCA han d'assumir que són projectes diferents i cada un ha de ubicar-se on creu que està millor".

"Estem en projectes diferents amb plantejaments diferents i això és el que cadascú ha de dur a terme", va dir la dirigent socialdemòcrata.

Sharon, Lieberman i Shaft: Sionisme i màfia

L'Israel Beitenu s'ha convertit en un partit clau en la política israeliana després d'aconseguir 15 escons en les darreres eleccions legislatives. El resultat, que el va convertir en el tercer partit del Parlament, va permetre la formació d'ultradreta i totalment contrària a qualsevol acord de pau amb els palestins formar part del Govern de l'Estat sionista i al seu líder, Avigdor Lieberman, convertir-se en el ministre d'Afers Exteriors. El partit Israel Beitenu va néixer el 1999 i va aconseguir quatre diputats en les eleccions d'aquell any. El 2003 ja en va sumar set i el 2006 va pujar fins a 12. En el moment de néixer la formació, però, Lieberman necessitava fons i va aconseguir el suport de Martin Schlaff (foto, a l'esquerra amb els socis del Casino de Jericó) un bilionari austríac sense gens d'escrúpuls a l'hora de fer negocis.

Schlaff va deixar-li un milió d'euros i va facilitar el finançament de l'austríac Erste Bank. Segons una investigació que acaba de sortir a la llum, fa més de 10 anys, Schlaff no tenia cap inconvenient a fer negocis amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i, de fet, era propietari d'un casino a Jericó (Cisjordània).

Qui és Martin Schlaff?
Per BEN Hartman

Martin Schlaff és el fill de refugiats jueus provinents d'Àustria, a la Segona Guerra Mundial, de 57 anys d'edat. Empresari, Martin Schlaff es va trobar de nou en el centre d'atenció dilluns després que ell va ajudar a negociar l'alliberament d'un "fotògraf", del Mossad israelià, detingut durant sis mesos a Líbia.

Schlaff, que també té relacions comercials amb Líbia, va ser convidat a participar pel canceller d'Israel, sionista radical i moldau d'origen, Avigdor Lieberman, amb qui té vincles estrets. Foto: Els bons amics de negocis: Martin Schlaff, Elsner Helmut i Leo Wallner abans de tancar el casino a Jericó.

Un dels més rics d'Àustria, el valor net de Schlaff s'estima en més de 2.000 milions d'€.

Un filantrop i defensor destacat de les arts, Schlaff inicialment hauria construït la seva fortuna durant la Guerra Freda, quan ell i el seu germà James van prendre el control de l'empresa comercial Robert Placzek AG i van començar activament el comerç amb l'Alemanya Oriental.

Des de llavors, s'ha investigat en diverses ocasions a causa de les al.legacions que va arribar a acords amb la Stasi, la policia secreta d'Alemanya Oriental, i que ell va negociar l'embargament de béns amb Alemanya Oriental.

El 1998, es va unir Schlaff a Yasser Arafat en l'obertura del casino Oasis de Jericó. El casino es va convertir ràpidament en un èxit de vendes amb els israelians, que no podien legalment jugar dins de la Línia Verda. Malgrat el seu èxit inicial, el Oasis va tancar les seves portes el 2000 després de la violència generalitzada a la Ribera Occidental, amb l'esclat de la segona intifada.

Schlaff ha estat objecte d'una sèrie d'investigacions de la policia a Israel que es va centrar en la seva relació amb Lieberman i l'exprimer ministre Ariel Sharon. Entre les denúncies, la policia sospita que Schlaff ha operat en una sèrie de societats fictícies per finançar il.legalment, el 2006, la campanya electoral de Lieberman, i que va poder pagar un deute acumulat per Sharon durant la seva campanya per les primàries del Likud, el 1999.

A l'abril, Schlaff va optar per no assistir al funeral del seu pare de Haim a Jerusalem, davant la impossibilitat de rebre garanties de la policia que no seria arrestat si arribava a Israel.

Schlaff també va ser primera plana a tot Europa el 1998, quan va pagar € 200 milions a la seva ex dona, un dels pleits més grans de divorci en la història d'Europa.

http://www.jpost.com/LandedPages/PrintArticle.aspx?id=184243
http://derstandard.at/2598594

Guerra bruta de Rouco contra Martínez Sistach

Les informacions sobre avortaments a l’Hospital de Sant Pau haurien estat inspirades per l’entorn més proper a l’arquebisbe de Madrid. És una guerra sorda però molt cruel. Segons fonts diocesanes, el cercle més íntim del cardenal Antonio María Rouco, arquebisbe de Madrid, hauria dissenyat una estratègia contra el seu “company d’episcopat”, Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. L’objectiu: desacreditar el prelat i, de pas, tota l’Església catalana en vigílies de la visita de Ratzinger per recollir diners el 7 de novembre.

Les informacions aparegudes l’agost passat al diari monàrquic i feixista ABC sobre suposats avortaments a l’Hospital de Sant Pau ja van obligar a una nota d’aclariment. El centre depèn d’una fundació privada on participen membres del Capítol Catedral de Barcelona, però hi formen part també representants de la Generalitat i l’Ajuntament. No es pot dir que es tracti d’un hospital regit per l’arquebisbat. En tot cas, a Sant Pau no es duen a terme interrupcions voluntàries de l’embaràs, però sí que hi ha hagut circumstàncies (la vida de la mare en perill) que han obligat a intervencions mediques amb resultat de pèrdua del fetus.

Aquestes notícies del diari madrileny s’atribueixen, des de fonts diocesanes, a instruccions sorgides de l’arxidiòcesi de Madrid. El verí de les informacions és evident, i també el seu objectiu: desprestigiar l’Església catalana. Les mateixes fonts apunten al desig del cardenal Rouco de fer a Catalunya el que gairebé ha aconseguit al País Basc: Capgirar la composició del seu episcopat i desnacionalitzar-lo.

El nomenament dels ultraconservadors i espanyolistes Mario Iceta com a bisbe de Bilbao i de José Ignacio Munilla com a bisbe de Sant Sebastià ha estat un èxit personal de Rouco. Ja es veurà si, a la llarga, aquesta operació surt bé. Perquè el cardenal de Madrid ha guanyat una fama merescuda de piròman. Però en el cas de Catalunya, les coses seran molt més complicades per a les pretensions rouquianes.

A Euskadi, el factor de la violència havia estat un taló d’Aquil·les per al catolicisme nacionalista. I a més, en l’Església catalana sempre hi ha hagut un bloc poderós de catalanistes moderats que dificulten l’hegemonia de la dreta eclesial fidel a Rouco. Sobta, en tot cas, l’actitud xulesca i descarada del cardenal de Madrid, que s’ha proposat boicotejar el viatge del Papa a Catalunya.

Ni els bancs suïssos creuen en Zapatero

El banc suís UBS preveu que l'evolució de l'economia no recuperi el nivell de 2008, abans de la crisi, fins 2014 o 2015. A més, l'entitat ha pronosticat que l'economia espanyola no tornarà a créixer a ritmes superiors al 1% fins 2012. Segons l'informe "Espanya: anatomia d'un ajust econòmic inevitable", la lenta recuperació de l'economia d'Espanya es deu al "dur ajustament fiscal" aprovat pel Govern per reduir el dèficit públic, alhora que considera que aquest ajustament " llastrarà significativament "l'evolució del PIB" durant diversos anys". El banc UBS creu que és "probable" que l'economia espanyola es trobi en recessió el tercer trimestre de l'any i tanqui 2010 amb una "lleu contracció".


"Factible" arribar al dèficit del 3%

El director d'Estratègia de l'entitat, Roberto Ruiz Scholtes, ha explicat que el creixement del PIB es situarà en una mitjana propera al 0,5% a partir de 2011 i l'1% en 2012.

Els tipus d'interès seguiran molt baixos

A més, ha assenyalat que el sistema financer no ha recuperat encara la normalitat i assegura que el crèdit és encara "escàs i car", de manera que els tipus d'interès seguiran "molt baixos" aquest any i el que ve.

No obstant això, l'entitat suïssa ha considerat "factible" assolir l'objectiu de dèficit públic del 3% per a 2013, encara que "requereix d'algunes mesures addicionals de retallada de despeses i pujades d'impostos".

Ruiz Scholtes també ha assegurat que el mercat laboral seguirà "deprimit durant molt temps" i ha situat la taxa d'atur al voltant del 19% el 2011, amb una creació d'ocupació neta a partir del 2012 menor als 200.000 llocs de treball.
Una reforma laboral "insuficient"

Pel que fa a noves mesures, l'informe ha declarat que la pressió fiscal ha de pujar una mica més i ha advocat per un augment dels impostos indirectes (tabac i hidrocarburs), que "millorarien les finances públiques entre una o dues dècimes", així com per la convergència europea de l'IVA, que facilitaria la competitivitat empresarial.

A favor d'importants reformes en pensions, treball i educació

Així mateix, UBS s'ha mostrat a favor de "importants reformes en el sistema públic de pensions, del mercat laboral i del sistema educatiu".

Sobre el sistema de pensions, ha recolzat la reforma proposada pel Govern per allargar el període del còmput de les cotitzacions i prolongar l'edat de jubilació als 67 anys, ja que "faria el sistema viable 40 anys més".

Pel que fa al mercat de treball, ha titllat de "insuficient" l'actual reforma i ha apostat per un contracte únic amb indemnitzacions per acomiadament progressives, segons el temps de treball, sempre que la màxima indemnització "sigui inferior fins i tot als 33 dies" que contempla el contracte de foment de l'ocupació. Però la els banquers no parlen de les primes, sous pels nuvols i jubilacions daurades dels directius, tot i la seva incopetència demostrada. Segons els banquers, el que ells roben i defrauden a hisenda no influeix per res al mercat...

Segons les projeccions d'UBS, els salaris acabaran caient fins a un 10% en els propers anys.

L'estoc d'habitatge, un problema d'anys

Segons l'entitat suïssa, encara que Espanya ha sortit de la recessió "tècnicament", reprendrà un camí de creixement "mediocre".

I és que assegura que la retallada en la inversió pública és el principal factor que llasta l'economia, tot i que ajustaments com el del sector immobiliari "estan molt avançats en preus i activitat". Per Ruiz Scholtes, l'excés d'oferta d'habitatge serà absorbit en dos anys.

El secretari d'UBS ha assegurat que "la purga està acabant en centres urbans, trigarà més a la perifèria de les ciutats i pot durar tota la dècada a la zona costanera"

Amb això, ha augurat que el mercat immobiliari registrarà en els propers 12 mesos encara una caiguda addicional del preu de l'habitatge d'entre un 5% i un 8%.

La morositat tocarà sostre aviat

El banc suís UBS calcula que la morositat de les entitats financeres arribarà en els propers mesos el sostre del 6% per començar a reduir després "lentament". La mora dels crèdits concedits a famílies i empreses es va situar al juny en el 5,25%, de manera que la previsió del banc no es troba lluny.

La mora de la banca espanyola arriba el 12% dels seus actius

Ruiz Scholtes ha explicat que hi ha una "morositat oculta" en els immobles adquirits per bancs i caixes que eleva la mora total de la banca espanyola al 12% dels actius. Segons ha anunciat el secretari, aquesta morositat és "problemàtica i susceptible de generar pèrdues", alhora que suposa una "pressió constant sobre el compte de resultats dels bancs i sobretot de les caixes d'estalvi".

La banca no pot 'adormir-se'

Per aquest motiu, ha considerat que "algun banc cotitzat podria publicar pèrdues en algun trimestre", encara que va dir que les pèrdues podrien ser "més generalitzades" a les caixes i "repetir-se en diversos trimestres". No obstant això, UBS assegura en el seu informe que la banca espanyola és solvent tot i que en "certes entitats mitjanes sigui insuficient" per acontentar els mercats internacionals.

A més, ha assegurat que la banca espanyola s'enfronta a un "greu problema de rendibilitat" en els pròxims anys, a causa de l'alta morositat i ha instat a bancs i caixes a que facin un esforç de recapitalització per finançar-la ja que els préstecs del Banc Central Europeu "no es van a prolongar eternament".

Plagues que arriben de l'estranger

El coordinador general d'Unió de Pagesos, Joan Caball, alerta que s'ha "abaixat la guàrdia" a les fronteres en els controls de qualitat dels productes procedents de l'estranger i que aquest fet ha facilitat la propagació de plagues pròpies d'altres punts del planeta, com el cargol poma i el muscle zebra. Per Caball, és "inadmissible" que entrin productes que no estan en les mateixes condicions que s'exigeixen aquí. En una entrevista a Catalunya Informació, Caball també ha fet una crida perquè productes, com l'oli –del qual ha denunciat que les grans superfícies han promogut una guerra de preus, tal com van fer amb la llet fa un temps- s'etiqueti correctament.

"Europa és molt gran i les competències estan ben definides, però si un producte entra per Amsterdam i té com a destí el Port de Barcelona, no sabem com treballen els holandesos", ha dit. El coordinador general d'UP també s'ha referit als acords amb altres països, dels quals ha defensat la necessitat que es compleixin davant el risc d'"importacions massives" que poden fer caure els preus.

D'altra banda, el coordinador general d'UP ha denunciat que des de fa un parell de temporades les grans superfícies fan servir l'oli com a "producte reclam" i que això suposa que aquest producte estigui per sota del normal. Ha lamentat que "acabin estrenyent a qui saps que té dificultat i comprin barat". Segons Caball, no s'etiqueta correctament el producte i utilitzen sinònims per referir-se a la qualitat. "No els pots acusar que estan venent una cosa per l'altra, però sí que estan etiquetant incorrectament l'oli", ha comentat. Pel dirigent del sindicat agrari, aquesta també ha de ser una lluita que el consumidor n'ha de ser "copartícep" per exigir la qualitat que busca.

EUPV exigeix la dimissió d'Aparici

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera al Partit Popular com l'organització de les causes pendents amb la justícia, i critica, que la ciutadania de Castelló es mereix "un govern que es dedique a donar solució als greus problemes de les nostres terres, en lloc d'ocupar la meitat del seu temps en els tribunals". Albiol demana la dimissió de l'actual vicepresident primer de la Diputació Vicent Aparici: “Gent com aquesta està inhabilitada per portat a terme els assumptes públics, si tinguera un mínim de respecte democràtic s'aniria a casa i no embrutaria més la institució que representa”, al seu parer, “no estem parlant de qualsevol cosa, va a ser jutjat pel vessament de substàncies tòxiques que han posat en perill l’ecosistema i la salut de les persones exposades”.

La diputada considera que Aparici hauria d’abandonar per decisió pròpia el seu càrrec, per respecte a la democràcia i a les institucions: “No és possible ser Vicepresident primer de la Diputació i alhora estar declarant en un judici per un delicte contra el medi ambient i per prevaricació mediambiental, però això segur que no ho veurem, com no ho hem vist fins ara amb Fabra, Camps i cia”.

La portaveu d'Esquerra Unida a les comarques del nord considera urgent una regeneració democràtica a la Diputació, “els màxims representants d'aquesta corporació provincial, tots ells es troben en aquests moments davant la justícia”, i continua: “Els Fabra, Martínez i Aparici, han estat utilitzant les institucions per als seus fins particulars, desacreditant la política davant de la ciutadania”.

“Els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Castelló es mereixen un altre tipus de governants, que es dediquen a donar solució als greus problemes de les nostres terres, en lloc d'ocupar la meitat del seu temps en els tribunals”, finalitza Albiol.

Detinguts dos sicaris colombians a València

La Policia Nacional ha detingut dos sicaris relacionats amb més de 200 assassinats selectius, segrestos i tortures a Colòmbia. 'Ronco' i 'Pollo', els detinguts, s'havien assentat a Espanya amb la intenció de continuar amb les seves activitats, ocultaven la seva identitat i fins i tot un d'ells havia alterat les seves empremtes dactilars. El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha decretat presó provisional per als dos sicaris, a l'espera de que Colòmbia remeti, en un termini de 40 dies, la documentació necessària per a formalitzar la demanda d'extradició pels delictes d'homicidi agreujat, tràfic d' armes, segrest, tortura i tràfic de substàncies estupefaents i que, en última instància, haurà d'aprovar el Consell de Ministres.

Els dos detinguts formaven part de "oficines de cobraments" a sou de càrtels de la droga i s'havien assentat a Espanya amb la intenció de continuar amb les seves activitats. Aquests assassins van ser localitzats i arrestats a la localitat valenciana de l'Eliana i a València capital.

Els investigadors van poder comprovar que, arran de la desmobilització de les "Autodefenses Unides de Colòmbia", diversos integrants d'aquest col.lectiu -condemnats per la seva participació en assassinats i tràfic de drogues- havien fugit de la justícia colombiana.
Volien establir 'oficines de cobraments'

S'haurien assentat en diferents països europeus, amb la finalitat d'establir "oficines de cobraments". Aquestes organitzacions actuen vinculades a càrtels de la droga colombians i es dediquen a l'execució d'activitats de sicariato, entre elles la comissió d'assassinats selectius, extorsions i segrestos.

El primer d'ells, Mauricio Alberto González Sepúlveda, àlies 'Ronco', de 44 anys, figura a la llista dels més buscats del càrtel de Envigado. Va ser un dels líders del 'Bloc Herois de Granada' de les 'Autodefenses Unides de Colòmbia'. Després dels acords per a la desmobilització de l'esmentat grup, 'Ronco' no va complir amb el procés dins de l'aplicació de la llei de Justícia i Pau i va continuar com a líder de la "oficina de cobraments" 'La Unió'.

El segon detingut, Henry Norberto Valdés Marín, àlies 'Pollo', de 36 anys, actuava com a cap logístic de la "oficina de cobraments" de 'Les Tres Puntes' o 'La Negra', vinculada amb el Cartell del Nord de la Vall. 'La Negra' presta els seus serveis criminals al millor postor i disposa d'un grup de sicaris que es desplaça amb freqüència a l'exterior a executar actes criminals. Operen en 8 països i se li atribueix, com a mínim, la comissió de 200 assassinats a Colòmbia.

Aquests crims eren peculiarment perpetrats per tal que es conegués que eren obres seves. Lligaven i emmordassada a les víctimes, els encintada el cap i els assassinaven per posteriorment clavar 03:00 puntetes al cap.

Entre els més de 200 assassinats es troben el del futbolista Albeiro "El Palomo" Usuriaga el febrer del 2004, crim que va ser comès en un humil barri per un noi d'uns 15 anys; també la mort de dos agents d'intel ligència del DAS i de la Policia, o la d'una dona, el cos va ser trobat entre una maleta abandonada prop del zoològic de Cali.
Casament fraudulenta amb una espanyola

'Ronco' va ser detingut a la localitat valenciana de l'Eliana. Hi havia contret matrimoni de forma fraudulenta amb una ciutadana espanyola, amb la finalitat d'obtenir un permís de residència i posteriorment la nacionalitat espanyola.

Per evitar la seva localització facilitava dades d'empadronament falsos. Les autoritats colombianes li reclamaven pels delictes d'homicidi agreujat, concert per delinquir amb finalitats d'homicidi, port il.legal d'armes, segrest, tortura, tràfic fabricació o port de substàncies estupefaents.

'Pollo' ha estat detingut a València. També per intentar impedir la seva identificació, els agents han comprovat que s'havia alterat les empremtes dactilars. Era reclamat per delictes d'homicidi agreujat, concert per delinquir amb finalitats de cometre homicidi, segrest extorsiu i port il.legal d'armes.

L'operació ha estat desenvolupada per agents de la UDICO Central de la Comissaria General de Policia Judicial i de la policia colombiana, amb el suport d'agents de la Prefectura Superior de Policia de València i ha comptat amb la col.laboració de la policia colombiana.