dilluns, 15 d’agost de 2011

Espanya deu 26.000 milions d'euros en armes que va comprar Aznar

Segons Defensa, en les legislatures del PP es van comprometre programes per més de 23.000 milions i, en les del PSOE, per una mica més de 3.000, als quals cal afegir que en l'últim Consell de Ministres es va aprovar la segona sèrie dels vaixells d'Acció Marítima, per la qual cosa el deute s'ha engreixat fins 26.740 milions. La resolució del problema del deute passa per suprimir alguns programes d'armes, reduir el nombre d'unitats o vendre el que es pugui, segons totes les fonts consultades. Segurament és tard per renunciar al EF-2000 o al Leopard, però no per qüestionar-se si Espanya necessita 87 caces bombarders o 235 carros de combat.

El problema és que retallar la comanda pot suposar penalitzacions econòmiques, disparar el cost unitari i posar en greus dificultats a empreses emblemàtiques del sector alemanyes, nord-americanes. franceses, britàniques i israelians. Un estalvi mal meditat podria engegar a rodar bona part dels "avantatges" obtinguts en programes multinacionals per comprar unes armes que no es necessiten per a res.

Per això, el Ministeri de Defensa busca una tercera via que li permeti reduir la seva comanda sense incomplir els seus compromisos. Per exemple, traspassant a tercers països algunes de les unitats destinades a Espanya. Si es consuma la venda de 200 carros Lleopard a l'Aràbia Saudita, els 50 primers podrien procedir de la comanda espanyol i una fórmula similar seria d'aplicació al EF-2000, com ja ha demostrat Regne Unit.

La factura global dels anomenats programes especials d'armament -19 sistemes d'armes que, majoritàriament, incorporen noves tecnologies-suma 30.000 milions d'euros, entorn del 3% del PIB espanyol, dels quals Defensa ha pagat fins ara una mica menys de 5.000.

La resta 26.000 milions haurien d'abonar a les empreses en successives anualitats fins l'any 2025, però els mateixos responsables de Defensa reconeixen que això és impossible sense un dràstic augment del pressupost, el que resulta impensable quan Espanya s'ha marcat com a objectiu prioritari reduir el dèficit al 6% al final d'aquest any i al 3% el 2013 (amb dades de 2010, el dèficit del conjunt de les administracions és del 9,2% del PIB).

Ja el 2011 el Ministeri de Defensa s'ha vist en seriosos problemes per atendre les seves obligacions. La partida que va rebre per pagar aquests 19 grans programes va ser de 204.500.000, inferior en 543 a la inicialment prevista. Gràcies als crèdits d'Indústria va aconseguir arribar als 1.000 milions, i, tanmateix, van faltar 690.000.000 per complir els compromisos adquirits amb les empreses.

Si es tracta d'un problema conjuntural, n'hi hauria prou amb posposar els pagaments. Però la situació no serà millor sinó que s'agreujarà en el futur. El programa de pagaments es va dissenyar de tal manera que en els primers anys, els de bonança, les quotes eren reduïdes, mentre que ara, en plena crisi, la seva quantia es multiplica, fins al punt que a partir de 2014 serà superior a la suma de tot el capítol d'inversions del ministeri: 1.005 milions el 2011.

Segons fonts de Defensa, mantenir els terminis previstos suposaria que en 15 anys les Forces Armades no podrien fer cap nova inversió i tot i així no n'hi hauria prou. Quan es va decidir l'adquisició de les noves armes no es va tenir en compte l'alt cost que suposa mantenir-les operatives: més de 400 milions anuals ara i 800 milions a mitjà termini. En conjunt, segons els càlculs de Defensa, farien falta 1.500 milions més l'any per complir el compromès.

En la seva compareixença davant el Congrés d'octubre passat per presentar els pressupostos d'aquest any, el secretari d'Estat de Defensa, Constantino Méndez, ja es va referir en termes molt durs a la política que ha portat a aquesta situació. "No hauríem d'haver adquirit sistemes [d'armes] que no utilitzarem, per escenaris de confrontació que no existeixen i, el que és més greu, amb uns diners que no teníem aleshores ni tenim ara", va admetre. Méndez va precisar després que, "dels 27.000 milions de deute", a les legislatures del PP corresponen "23.000 i escaig milions", ia les dues últimes del PSOE, "3.000 i escaig".

Si aquesta alegria pressupostària va ser possible - "irresponsabilitat", la va cridar Méndez-és perquè les despeses de Defensa van tenir un fort creixement a principis d'aquest segle, fins a arribar a 8.500 milions el 2008. Des de llavors han caigut un 16%, limitant-se aquest any a 7.154.000.

A més, Defensa comptava amb els ingressos derivats de la venda d'habitatges i solars ocupats per antigues casernes, però la punxada de la bombolla immobiliària ha assecat les dues fonts d'ingressos. Si entre 2004 i 2007 es van generar per aquests conceptes uns 500 milions anuals, el 2009 van ser 148.000.000 i el 2010 només 100.

Amb tot, el que ha mantingut en peu el sistema són els crèdits sense interès que, per uns 15.000 milions d'euros, ha concedit el Ministeri d'Indústria a les empreses. El problema és que ara toca tornar-los.

Un cristià indignat pel luxe papal rep una ganivetada a Madrid


Martín Sagrera, un cristià "indignat" pel luxe i la despesa en la visita de Joseph Ratzinger rep una ganivetada al cèntric carrer de Preciados de Madrid per part d'un subjecte que després va ser detingut per un policia "de paisà".

Els consellers Mena i Cleries compareixeran al Parlament "entre el 24 i el 26" per explicar el desgavell de la RMI

PSC, ICV-EUiA i ERC registraran aquest dimarts al Parlament la petició de convocatòria de la Diputació Permanent de la cambra catalana per debatre sobre els canvis introduïts pel Govern en el pagament de les ajudes de la renda mínima d'inserció, RMI o PIRMI. Els tres partits reclamen les compareixences dels consellers d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, perquè donin explicacions. Segons el portaveu adjunt de CiU, Ramon Espadaler: "A partir de la setmana que ve, entre els dies 24 i 26 d'agost, els dos consellers estan absolutament disponibles a explicar allò que s'està fent".

El PP de Catalunya i Ciutadans també en són favorables i CiU ja ha respost que no posarà cap obstacle perquè es portin a terme aquestes compareixences. Ara, serà la Diputació Permanent la que decideixi les dates.

principis del mes d'agost el portaveu del Govern, Francesc Homs, va explicar que l'executiu volia fer front al "frau" que hi ha entre alguns beneficiaris del PIRMI. Va manifestar que el Govern havia fet unes estimacions i va detectar "uns pocs centenars" de persones que cobraven aquesta ajuda i "no vivien a Catalunya i per tant no complien els requisits". De fet, el Departament d'Empresa i Ocupació va assegurar que un 42% de les persones que perceben aquesta renda són estrangers.

Homs va explicar que s'havia decidit pagar el PIRMI a través d'un xec nominatiu en comptes de fer-ho a través d'una transferència bancària, perquè d'aquesta manera "ho hauran d'anar a cobrar ells" in situ a una entitat bancària. Un dia abans el president del grup del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, va denunciar que alguns beneficiaris havien deixat de cobrar el PIRMI per manca de pressupost.

El secretari general d'Ocupació, Enric Colet, va assegurar el passat dijous que pràcticament totes les persones beneficiàries del PIRMI que estan en regla ja l'havien cobrat i va xifrar en un 64% els talons lliurats.

Tot i això, un dia després que PSC, ICV-EUiA i ERC van anunciar que demanarien la convocatòria de la Diputació Permanent. Nadal va considerar "prou greu i prou injust" el fet que famílies que compten amb aquesta prestació i no l'han rebuda estiguin "patint". "Veiem necessari i justificable que davant d'una emergència social es convoqui ", va dir la portaveu d'ICV, Laia Ortiz. Així mateix, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, considera que el Govern està arribant a "nivells d'incompetència i d'irresponsabilitat amb la gestió del PIRMI insospitats per a un govern que assegura estar format pels millors".

Per convocar una Diputació Permanent només fa falta que ho demanin dos partits polítics. També pot ser convocada, segons l'article 67 del Reglament del Parlament "pel president o presidenta, a iniciativa pròpia o bé a petició d'una cinquena part dels seus membres". L'ordre del dia de la Diputació Permanent és acordat en aquest cas per la presidenta del Parlament i els representants dels grups parlamentaris en la Diputació Permanent.

PCF: "El creixement zero de França no és fruit de l'atzar sinó la conseqüència d'opcions polítiques"

Comunicat del PCF: L'Institut Nacional d'Estadística (INSEE) anuncia un creixement nul de l'economia francesa en el segon trimestre. No obstant això i contra tota raó, el ministre d'Economia François Baroin, convertit en una mena de testimoni de Jehovà del creixement perdut, continua assenyalant la seva confiança i manté la previsió de creixement en el 2% per al 2011. De fet, els principals responsables del suïcidi de l'economia francesa estan avui en el govern. Aquesta situació es deu a ells. Té el seu origen en tots els diners públic desviat cap als bancs i el suport empedreït del govern als malbarataments provocats pels mercats financers, desviació combinada amb un pla d'austeritat elaborat minuciosament a base de la RGPP (revisió general de polítiques públiques), de la no reposició d'una ocupació provinent de jubilació de cada dos i de la constant pressió a la baixa del poder adquisitiu.

El creixement zero de França no és fruit de l'atzar sinó la conseqüència d'opcions polítiques

Davant la crisi financera, l'executiu anuncia ja una nova volta de rosca per satisfer les agències de qualificació volent fer votar costi el que costi la regla d'or. Però les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, no cal ser endeví per anunciar que la recessió està al final de camí si el Congrés pren aquesta decisió.

¡Cap veu, cap vot d'esquerra ha de faltar per evitar la caiguda de la nostra economia!

Partit Comunista Francès

Dos joves txetxens van salvar desenes de persones a Utoya

Mentre la policia noruega segueix la investigació al voltant del doble atemptat del passat 22 de juliol, surten a la llum més detalls sobre la massacre a l'illa noruega. Dos joves txetxens, que es trobaven al campament estiuenc, van tractar de neutralitzar a Breivik que vestit de policia disparava de forma indiscriminada contra la gent. Movsar Dzhamayev, de 17 anys, i Rustam Daudov, de 16 anys d'edat, (tots dos originaris de la república russa de Txetxènia, sud de Rússia) en assabentar-se que es tractava d'un atac es van amagar al bosc, des d'on van començar a llançar pedres a Breivik. Després de adonar-se que no podien enfrontar-se a un home armat, van començar a ajudar a escapar als altres, segons van comentar els joves a la premsa noruega.

Movsar i Rustam primero van sentir trets i van veure desenes de joves corrent i darrere d'ells un home vestit de policia. Al principi, els joves van pensar que era una representació, per això van decidir acostar-se. No obstant això, aviat van ser assassinades a trets davant dels seus ulls tres persones. L'escenari de la impactant matança els va deixar en xoc i ni tan sols es podien moure. Pocs minuts després els dos es van amagar al bosc i van veure com Breivik seguia disparant contra els joves i ho feia estant absolutament tranquil i impassible.

Els joves txetxens van començar llavors a ajudar a d'altres persones a escapar de 'l'illa de la mort'. Movsar va trobar una espècie de cova a la roca on es van amagar 23 persones. Un dels supervivents tenia només vuit anys d'edat. A més, fins on els van arribar les forces van treure del llac a les persones que estaven a punt d'ofegar-se.

El doble atemptat perpetrat per Anders Behring Breivik, amb una explosió de cotxe bomba al centre d'Oslo seguida del tiroteig al campament de les Joventuts Socialdemòcrates a Utoya, va causar la mort de 77 persones.

Marga Sanz (EU): “Durant la campanya del 2008, el PP portava un avantatge d’almenys un milió d’euros”

La diputada i coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha explicat hui que “la Fiscalia anticorrupció està confirmant, amb la denúncia per un pressumpte delicte electoral presentada davant el TSJ de Madrid, que almenys un milió d’euros provinents del PP valencià i d’empreses contractistes de la Generalitat, van anar a parar, en el context de la pressumpta trama corrupta Gürtel, als actes electorals de la campanya de Mariano Rajoy per a les eleccions generals del 2008”. “És absolutament antidemocràtic i il·legal que la dreta es presente a les eleccions amb un avantatge econòmic d’almenys un milió d’euros”, ha assenyalat la portaveu del grup parlamentari d’EUPV a Les Corts, per a qui “és necessari per al bon funcionament democràtic que la justícia investigue aquest pressumpte finançament il·legal”.

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha explicat que “la denúncia de la Fiscalia anticorrupció indica que almenys un milió d’euros, dels quals 405.450 euros eren fons opacs del PP valencià i la resta provenia d’empreses contractistes de la Generalitat Valenciana, van ser destinats, per art de màgia de Paco Correa i El Bigotes, al finançament d’actes electorals de la campanya de Mariano Rajoy per a les generals del 2008”. “És absolutament antidemocràtic i il·legal que la dreta es presente a les eleccions amb un avantatge d’un milió d’euros”, ha assenyalat la portaveu del grup parlamentari d’EUPV a Les Corts.

“Malgrat el maquillatge que està aplicant ara Alberto Fabra, el PP valencià és un partit berlusconià: com s’explica si no que abonara en el seu moment 405.450 euros amb fons opacs? D’on treien els conservadors valencians quasi mig milió d’euros opacs?”, s’ha preguntat Sanz.

La CDU de Merkel perd un líder regional per un romanç amb una noia de 16 anys

Christian von Boetticher, de 40 anys, va anunciar que abandonava el seu càrrec com a president del CDU a l'estat de Schleswig-Holstein (al nord d'Alemanya), el que suposa un nou cop per als moixos conservadors de Merkel, que governen aquest estat amb els Demòcrates Lliures (FDP). La relació de Boetticher amb la noia no va ser il.legal, però va desencadenar queixes en el partit conservador. Després d'una reunió especial del partit per la crisi en la capital de l'estat Kiel, funcionaris del CDU van dir que el dirigent continuarà com a líder de la banca parlamentària del CDU a l'assemblea estatal.

"Christian von Boetticher va dir que havia jutjat malament el component moral (de la relació)", va dir la líder de diputats del CDU Angelika Volquartz després de la reunió especial.

En una important enquesta nacional publicada el divendres, la coalició de centredreta de Merkel entre el CDU / CSU i l'FDP va aparèixer darrere d'una possible aliança de centreesquerra entre els socialdemòcrates i els Verds.

Gaddafi crida a la lluita armada contra "colonitzadors" i rebels

El dirigent libi Muammar al-Gaddafi va cridar avui els seus seguidors a preparar-se per la lluita armada per l'alliberament de les ciutats que encara continuen en mans dels rebels. Gaddafi va augurar el pròxim final de "colonitzadors" i insurgents, a qui va qualificar de "rates fugint d'una casa a una altra per escapar a les majories populars".

En un missatge àudio retransmès per la televisió estatal en la matinada de dilluns i, en part, inaudible a causa de suposats problemes tècnics, el líder libi va instar a "preparar-se per la batalla de l'alliberament. Als colonitzadors i als seus agents no els queda altre remei sinó l'engany i la guerra psicològica, ara que han tingut èxit amb altres armes, va dir.

Segons informacions no confirmades que circulen a la premsa occidental, representants del Govern libi i dels rebels van iniciar ahir a la nit una nova ronda de negociacions en un hotel de l'illa tunisiana de Djerba.

Les protestes antigovernamentals que van esclatar a Líbia a mitjan febrer passat van derivar en un conflicte armat entre les forces lleials a Muammar Gaddafi, més de 40 anys al poder, i els insurgents que demanen la seva dimissió. Per protegir la població civil, el Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar al març l'embargament sobre el subministrament d'armes a Líbia, una zona d'exclusió aèria sobre el seu territori i altres mesures que van aplanar el camí a la intervenció militar d'una força multinacional sota el comandament de l'OTAN. El passat 1 de juny, l'Aliança va prolongar la seva operació a Líbia fins a finals de setembre com a mínim.

Eurobons: Taula de salvació per l'euro?

Ni els milionaris paquets de rescat, ni la intervenció del Banc Central Europeu amb la compra de bons de socis en compromisos, ni les mesures d'estalvi addicionals resoltes per països com Itàlia, han aconseguit espantar definitivament el fantasma de la crisi que ronda obstinadament l'horitzó financer de l'eurozona. La setmana comença tenallada entre inquietants signes d'interrogació. Com es comportaran els mercats? I quines opcions queden, si res del que ja s'ha fet prou per tornar-los la calma és suficient?

Des d'Itàlia torna a sentir-se el clam per l'emissió de eurobons. La idea és que aquests bons col.lectius europeus permetrien als països més castigats per la crisi obtenir nous préstecs a interessos inferiors als actuals. Com a contrapartida, aquells que avui en dia gaudeixen de més solvència, haurien de desemborsar més per aconseguir nous crèdits. En el cas d'Alemanya, això podria significar un augment d'interessos de més d'un 2%, va indicar Kai Carstensens, de l'institut Ifo, al diari dominical Welt am Sonntag. Això es traduiria en costos addicionals d'uns 47 mil milions d'euros a l'any, d'acord amb aquests càlculs.

Resistència alemanya

No sorprèn que siguin països com Itàlia o Grècia els més entusiasmats amb aquesta opció. No cal precisament a Alemanya s'alcin vigoroses veus en contra. Tant el ministre d'Hisenda, Wolfgang Schäuble, com el d'Economia, Philipp Rosler, han rebutjat en diverses entrevistes l'alternativa dels eurobons amb arguments similars. "En una Europa en què cada Estat membre ha d'assumir les seves pròpies responsabilitats, considero que un bo europeu seria el camí errat", ha indicat Rössler en una entrevista al diari econòmic Handelsblatt.

Schäuble, més contundent, va afirmar al setmanari Der Spiegel que "no hi haurà col.lectivització de deutes ni tampoc un suport il limitat". I va subratllar: "descarto els eurobons en tant els països membres desenvolupin les seves pròpies polítiques financeres i calguin diferents taxes d'interès perquè hi hagi estímuls o possibilitats de sanció, per induir una política financera sòlida".

Darrer recurs

No obstant això, també a Alemanya sembla obrir-se pas l'opinió que els paquets de rescat estan arribant als seus límits, segons indica el diari Welt am Sonntag, citant fonts governamentals no identificades. Però un canvi d'estratègia només es debatrà en cas extrem, és a dir, si no s'albira una altra opció per impedir l'ensorrament de l'eurozona. D'altra banda, caldrà tenir en compte la pressió externa, que probablement vagi en augment i es faci sentir també en la reunió que sostindrà el dimarts la cancellera Angela Merkel amb el president francès, Nicolas Sarkozy, per discutir sobre la forma d'estabilitzar els mercats financers.

Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.Angela Merkel i Nicolas Sarkozy tornaran a reunir aquest dimarts per buscar sortides a la crisi.

A la premsa, en tot cas, el debat ja ha cobrat vol. Diversos polítics i economistes s'exposen en els mitjans de comunicació nodrits arguments a favor i en contra de l'emissió de eurobons, que alguns veuen com la taula de salvació i altres com l'últim clau al taüt de l'euro. En quina mesura confia la ciutadania alemanya en què s'aconseguirà finalment rescatar la moneda europea? Una enquesta publicada pel rotatiu Bild am Sonntag revela que el 31% dels alemanys creu en 10 anys més aquesta moneda haurà deixat d'existir. Però la gran majoria, el 65%, pensa que l'euro seguirà circulant el 2021".