dimarts, 26 de febrer de 2013

El PP rebutja la proposta de PSOE i l'Esquerra Plural perquè no s'indulti els corruptes

La Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats ha rebutjat amb els vots del PP, tres proposicions no de llei, presentades per PSOE, l'Esquerra Plural i ERC, per excloure del dret a l'indult els casos de corrupció o malversació de cabals públics i de tortura i reformar la llei que regula aquest anacronisme de l'Antic Règim absolutista.

De tota manera, el PP, a través dels seus diputats, Pere Muñoz i María Jesús Moro, ha reconegut que la Llei del Indult, que data de 1870, va néixer per la provisionalitat i ha defensat la seva reforma. Aquesta modificació, segons el PP, s'ha de dur a terme des de la jurisprudència del Tribunal Suprem, "deixant de banda aspectes populistes". "Reforma sí, però amb rigor", ha tancat Muñoz.

La proposta dels socialistes instava el Govern a que, amb caràcter general, no es concedís l'indult en casos relacionats amb delictes de corrupció. Mentrestant, la proposta d'Esquerra Plural pretenia excloure de la mesura de gràcia delictes com l'estafa, l'apropiació indeguda o la malversació de fons públics, així com la tortura.

Per la seva banda, la iniciativa d'ERC advocava per que l'exercici de l'indult correspongui al Congrés dels Diputats, en contra del que preveu la llei, que reserva al ministre de Justícia aquesta potestat.

Utilització dels indults

Durant el debat, el diputat d'IU Gaspar Llamazares ha ofert algunes dades i ha assenyalat que des de 1977 s'han concedit 17.620 indults dels que es van beneficiar "colpistes del 23F, terroristes del GAL, policies torturadors, polítics corruptes o empresaris corruptes".

A més, ha considerat que el Govern espanyol "abusa" d'aquesta prerrogativa i, així, ha contrastat els 200 indults que va concedir el Govern nord-americà de George W. Bush en vuit anys amb els gairebé 500 atorgats per l'Executiu del PP el 2012.

La iniciativa, defensada per la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, demanava l'elecció de manera directa en llistes obertes de 12 vocals, mentre que els altres vuit serien elegits pel Congrés i el Senat a parts iguals i per majoria de tres cinquens entre advocats i juristes de reconegut prestigi.

També ha estat rebutjada per la majoria de PP, CiU, PNB i UPyD una proposició no de llei dels socialistes que instava el Govern a adoptar mesures urgents per excloure les persones físiques com a subjectes obligats al pagament de taxes judicials.

Cayo Lara: "la no revalorització de les pensions és inconstitucional"

El president portaveu de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha registrat al Tribunal Constitucional juntament amb PSOE, CiU, PNB i UPyD, el recurs contra el decret llei aprovat a finals de 2012 pel Govern de Mariano Rajoy congelant les pensions. Lara afirma que la no revalorització de les pensions d'acord a l'IPC decretada per Mariano Rajoy "treu prop de 4.000 milions d'euros als pensionistes i, a més, vulnera articles de la Constitució com el art. 9, l'art. 13, o fins i tot no compleix amb el que preceptua l'article 50".

Lara ha fet aquestes declaracions a la seu del Tribunal Constitucional on el seu grup parlamentari, juntament amb els del PSOE, CiU, PNB i UPyD, van registrar un recurs d'inconstitucionalitat contra la "decisió retroactiva" de l'Executiu del PP, plasmada en un decret llei aprovat a finals de 2012, que vulnera el dret dels pensionistes. Es tracta del primer recurs d'inconstitucionalitat que plantegen conjuntament cinc grups parlamentaris.

Lara ha mostrat, amb el seu company de grup Joan Coscubuiela, la seva confiança que el Constitucional admeti a tràmit aquest recurs i consideri les argumentacions exposades en el mateix perquè "es torni el dret arrabassat als pensionistes de manera il·legal".

De la mateixa manera, acusa l'Executiu que presideix Rajoy de "incomplir clarament" el seu programa electoral, també pel que fa a les seves afirmacions que els pensionistes no estarien entre els col·lectius als quals es faria pagar la crisi econòmica.

Cayo Lara va assenyalar que si hagués tingut la voluntat política necessària el Govern podria "haver resolt sense dificultat" la paga compensatòria del poder adquisitiu dels pensionistes referida al 2012, així com l'actualització de les pensions el 2013 "a través del Fons de Reserva de la Seguretat Social. No ho han fet per no tenir voluntat política i això ha fet mal a l'economia, ja que la no actualització afecta el consum, al creixement econòmic i a la creació d'ocupació".

En el text del recurs registrat avui davant el Constitucional es reclama la restitució del dret dels pensionistes a l'actualització i revaloració de les pensions d'acord a l'encariment del cost de la vida (IPC), tal com estableix la llei.

A més, la retroactivitat que es considera vulnerada i que es demana restituir es basa que part del que cotitzen els pensionistes en un any correspon a la revaloració de les pensions, segons estableix la llei. Per tant, si no han tingut aquesta pujada, als beneficiaris de les prestacions s'els resta part del que han cotitzat.

Izquierda Unida considera que l'Alt Tribunal ha de declarar inconstitucional el reial decret, en particular el precepte de retroactivitat esmentat, perquè el Govern hagi d'abonar les quantitats deixades de percebre pels pensionistes.

Tots els grups signants del recurs coincideixen que l'article 50 de la Constitució assenyala expressament que "els poders públics garantiran mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat".

PP-PSOE i Chacón contra el dret democràtic a l'autodeterminació

El PSC s'ha desmarcat aquest dimarts per primer cop del PSOE al Congrés de Diputats, des de que comparteixen grup, i ha votat a favor de la resolució a favor del dret a decidir. Dels 14 diputats del PSC, 13 han votat a favor i la cap de llista del PSC per Barcelona, Carme Chacón, directament no ha votat com havia dit que faria. La resolució ha rebut el suport d'ERC, CiU i L'Esquerra Plural però no ha prosperat pel rebuig del PP-PSOE. Ha tingut 60 vots a favor i 275 en contra.

L'exministra i diputada del PSC al Congrés, Carme Chacón, ha posat el seu escó a disposició de Pere Navarro després d'anunciar que aquest dimarts a la tarda no donaria suport al dret a decidir al Congrés, però el primer secretari considera que a ell no li correspon prendre aquesta decisió. "A mi no em toca decidir sobre l'escó de Chacón. És una decisió que ha de prendre ella", ha dit Navarro en una entrevista a Onda Cero.

Tot i això, el líder dels socialistes ha assegurat que creu que és "un error" que Chacón no segueixi la consigna de l'executiva del PSC de votar a favor del dret a decidir perquè es tracta d'una proposta inclosa al programa electoral que es va defensar durant la campanya.

Mas-Colell ha rebut 9 milions d’euros públics en tres anys

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va endegar l’escola de negocis Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) el 2006 i des d’aleshores el centre ha rebut sucosos recursos públics. La molt elitista escola cobra 12.000 euros als alumnes per cada màster i compta amb el suport d'importants empreses privades, però no en té prou i para la mà a l'administració "que no té diners".

En plena setmana de mobilitzacions a l’ensenyament superior, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha denunciat que la BGSE, un centre privat vinculat a una universitat pública (la Pompeu Fabra) ha rebut prop de nou milions d’euros públics en els darrers tres anys. “Hi ha una col·laboració ben estreta entre aquells qui governen a Catalunya i les facilitats donades a empreses privades per a promocionar-se”, afirma la PUDUP en un comunicat.

En concret, segons dades oficials recollides per la CGT, la BGSE ha rebut des del govern espanyol un milió d’euros el 2011, dos milions el 2010 i 5,5 milions el 2009. Les aportacions de la Generalitat han estat de 85.500 euros (2012), 90.000 euros (2011) i 100.000 euros (tant el 2009 com el 2010), mentre que hi ha altres aportacions públiques de 68.000 euros entre 2009 i 2010. A més a més, CiU va registrar una esmena al Projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat en el que demanava un pressupost de 10 milions d’euros per a l’etitista centre, però no va prosperar.

La naturalesa jurídica de BGSE és totalment privada. I la mentalitat, encara més. Tota la docència que s’imparteix a BGSE és en anglès, els màsters d’un any tenen un cost de 12.000 euros i s’intenta que tant l’alumnat com el professorat siguin estrangers, ja que l’ambició és entrar en el selecte club d’escoles de negoci d’elit internacionals, al costat d’Esade i de l’Iese. L’empresa privada té una presència important al patronat de la fundació, amb firmes com La Caixa, Catalunya Caixa, Agbar o el Banc de Sabadell.

Malgrat tot, BGSE, de la qual Mas-Colell era chairman (president) i ara, des que va ser nomenat conseller, és presentat com a founder, necessita ajuts públics per subsistir. Segons dades oficials recopilades pel sindicat CGT, entre el 2009 i el 2011 aquesta fundació ha rebut 8,5 milions d’euros de l’Estat i 358.000 euros de la Generalitat, als quals s’hauran de sumar els 85.500 d’aquest any. Val a dir que en els pressupostos de 2009 i de 2010 (en temps de Govern tripartit, per tant) la subvenció va ser de 100.000 euros cada any.

UDC acusada d'un altre frau mitjançant una Fundació

Un jutjat de Barcelona investiga la causa per presumpte desviament de fons arran de la querella que va presentar la Fiscalia contra una trama integrada per una trentena d'empreses de poca activitat que orbita al voltant del grup empresarial IMS i de la Fundació Catalunya i Territori d'UDC, el partit de Duran Lleida. Segons l'acusació, els exvocals de la Fundació d'UDC són els màxims responsables de la trama financera amb la qual, mitjançant factures falses, s'haurien desviat 1,78 milions d'euros dels que la destinació final s'ignora. Com en el cas Pallerols, el jutge fa UDC -en tant que beneficiària del frau- responsable civil.

Aquesta trama financera, segons creu el ministeri públic, s'hauria fet càrrec del pagament de diversos serveis prestats a UDC, mitjançant factures falses. Encara que en el seu acte el jutge no detalla la quantitat desviada que UDC podria ser responsable a títol lucratiu, el que es dirimirà durant en el procés d'instrucció del cas, el fiscal de Delictes Econòmics Francisco Bañeres xifra en almenys 176.000 euros el benefici suposadament obtingut per la formació.

Aquests 176.000 euros correspondrien a diverses factures que el grup de societats IMS, vinculat a alguns dels imputats, i la Fundació Catalunya i Territori van pagar a l'empresa Kontrast per serveis prestats a UDC.

La querella del ministeri públic inclou també en el presumpte desviament de fons l'ús per part d'UDC de cinc locals propietat de la Fundació Catalunya i Territori, que posteriorment van ser venuts a la formació democratacristiana a un preu que, en opinió del fiscal, és "sens dubte sensiblement inferior al del mercat".

En el seu acte, notificat avui, el jutge instructor rebutja arxivar la causa per diversos querellats per la trama de desviament de fons d'IMS que així ho sol · licitaven, entre ells el president de la Fundació Catalunya i Territori Josep Boqué, exdirector general de Consum en els passats anys 90.

També accepta el magistrat la petició de Francisco Bañeres que es citi a declarar com a testimoni, per al mes de juny, l'administrador concursal de les societats del grup IMS, que es troben en suspensió de pagaments després del presumpte desviament de fons.

La Fiscalia considera en la seva querella que els exvocales de la Fundació Catalunya i Territori són els màxims responsables de la trama financera, que orbitava a través del grup empresarial IMS, amb el qual mitjançant factures falses s'haurien desviat de l'entitat afí a UDC 1, 78 milions d'euros la destinació final s'ignora.

França ha gastat més de 100 milions en la invasió militar a Mali

Les despeses de França en la invasió militar a Mali per alliberar el país dels grups islamistes radicals ja superen 100 milions d'euros, ha declarat el ministre francès de Defensa, Jean-Ives Le Drian: "Les despeses totalitzen una mica més de 100 milions d'euros... El pressupost del Ministeri de Defensa té 630 milions d'euros anuals per operacions exteriors. Igual que abans, aquest total és destinat per a l'Afganistan, encara que els 100 milions també estan inclosos en aquesta partida".

El ministre no va poder dir la data aproximada de la retirada del contingent militar francès, però ha recordat que el titular francès d'Afers Exteriors, Laurent Fabius, havia comentat que a primers de març podia començar una retirada gradual. Actualment, França té desplegats uns 4.000 efectius a Mali.

"Hem de complir aquesta missió fins al final, però no romandrem allà tot el temps. Ens retirarem quan s'hagi acabat l'operació", ha assegurat Le Drian.

La situació a Mali es va agreujar a finals de l'any passat quan els islamistes radicals van començar a atacar posicions de les tropes governamentals. França va intervenir per petició d'aquest país africà per aturar l'ofensiva islamista.

Bárcenas demanda el PP per acomiadament improcedent

Luis Bárcenas va interposar ahir una demanda per "acomiadament improcedent" contra el PP, el partit per al qual va treballar i va manejar els comptes durant 31 anys. L'exgerent i extresorer del PP no només emprèn així la via laboral contra el seu partit sinó que, a més, revela dades que contradiuen les versions del PP. Bárcenas sosté que va treballar per al PP com a assessor des de març de 2010 (quan oficialment va abandonar la seva relació laboral amb el PP) fins al passat 31 de gener, quan va ser donat de baixa sense el seu consentiment. Durant aquest temps, va percebre "21.300,08 euros bruts al mes, inclòs el prorrateig de les pagues extraordinàries".

El mateix president del PP i del Govern, Mariano Rajoy, va voler destacar la setmana passada, sense citar el seu nom, que Bárcenas havia deixat de tenir fa anys responsabilitats i relació amb el partit. Ahir mateix, en una confusa compareixença, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va explicar que al març de 2010 els serveis jurídics del partit havien "pactat" amb l'al·ludit una solució a la seva relació laboral que va denominar "indemnització per acomiadament diferit", cosa que la legislació laboral vigent no permet sense una sanció molt greu. En els dies anteriors el PP havia assegurat que aquesta relació s'havia trencat i que s'havia procedit a una "liquidació prorratejada".

L'extresorer del PP va rubricar la seva demanda d'acomiadament improcedent prèvia a la via jurisdiccional laboral el 19 de febrer, just després de tornar del seu últim viatge a l'estranger (Canadà) i després de conèixer que l'actual secretària general, María Dolores de Cospedal, havia tramitat contra ell una demanda pel dret a l'honor. No obstant això, Bárcenas no va presentar la demanda d'acomiadament improcedent contra el PP fins ahir mateix, 25 de febrer, el dia que tenia assenyalat en el seu calendari de reptes judicials, quan va passar diverses hores a l'Audiència Nacional declarant davant del jutge Pablo Ruz per un possible delicte fiscal després de saber que va arribar a acumular més de 22 milions d'euros en un compte a Suïssa. Després del seu pas ahir per l'Audiència va confessar que la seva fortuna oculta va arribar a assolir els 38 milions d'euros.

En la demanda per acomiadament, Bárcenas comença per relatar com fets rellevants seu historial dins del PP. Compte motiu va començar a treballar en aquest partit el 2 de març de 1982, "amb la categoria de llicenciat", i detalla que va tenir els càrrecs de gerent nacional fins al mes de juny de 2008, data en què es va celebrar el polèmic congrés nacional del partit a València que va encimbellar com a president i líder a Mariano Rajoy amb fortes tensions internes. Va ser llavors quan Rajoy li va ascendir a la categoria de tresorer, fins que va saltar el febrer de 2009 el cas Gürtel. Bárcenas va aguantar uns mesos en el lloc fins que Rajoy va forçar finalment l'apartament del càrrec de tresorer, després de la seva imputació per suborn i després de rebre múltiples pressions, entre elles, de la nova número dos, Dolores de Cospedal.

La demanda de Bárcenas contradiu les successives versions que el PP ha ofert a les últimes setmanes sobre com es va executar la seva sortida final del partit i fins a la seva ruptura laboral. Comença per confessar que, després de conèixer per les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació que el PP li havia acomiadat, es va interessar per la seva vida laboral i així va poder comprovar que el passat dia 18 de febrer l'empresa per a la qual va treballar tant de temps, 31 anys, li havia donat de baixa de la Seguretat Social el 31 de gener de 2013, el mateix dia en què El País va publicar la suposada comptabilitat oculta del PP.

El extresorer del PP considera improcedent aquesta baixa "causada per l'empresa", realitzada sense el seu consentiment, ni autorització, "ja que encara fins avui el que subscriu no ha tingut coneixement que l'empresa hagi prescindit" dels seus serveis, "ni s'hagi extingit" la seva relació laboral amb ell.

El vot d'Itàlia contra el neoliberalisme causa el pànic dels governs del PP europeu

Els pitjors malsons per als mercats financers i els buròcrates europeus a sou del PP s'han complert a Itàlia: els ciutadans han votat majoritàriament en contra de les polítiques d'austeritat receptades per la màfia feixista del PP a la UE, de manera que juntament amb França fan trontollar el negoci d'Alemanya, la City i Holanda a costa de les seves polítiques suïcides contra els treballadors europeus.

Els analistes a sou de la cort de Brussel·les destaquen que s'han fet realitat dos dels pitjors auguris per al "pensament econòmic"-el feixisme de careta neoliberal-que domina en l'actual Unió Europea: la crisi política a la tercera economia de la zona euro i la frenada en sec a aplicació de l'agenda de reformes dissenyada per l'Executiu tecnòcrata de Mario Monti sota la batuta de l'Alemanya de Merkel.

"Una clara senyal a Brussel·les i Frankfurt"

"El resultat és que l'absoluta majoria d'italians ha votat contra les mesures d'austeritat, l'euro i Europa", ha resumit Enrico Letta, número dos del Partit Democràtic, de centre-esquerra. "Això envia una senyal clara a Brussel·les i Frankfurt", ha conclòs.

Berlín sembla haver-se donat per al·ludit per aquest rebuig dels italians i ja ha llançat les seves primeres advertències. El seu ministre d'Economia, Philip Rosler (CDU), ha destacat que "no hi ha alternativa a les reformes estructurals que ja s'han posat en marxa" i ha assegurat que tots els partits polítics italians necessiten ajudar a estabilitzar a un país amb un elevat deute públic.

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz (SPD), ha considerat que "és difícil interpretar el que s'ha expressat a Itàlia". No obstant això, Schulz ha reconegut que l'ajustada victòria del centreesquerra demostra l'escepticisme de l'electorat davant les retallades unilaterals.

"El meu consell a tots és que respectin el resultat de les eleccions democràtiques. Ara tenen un mandat democràtic. S'ha de viure amb el resultat de les eleccions", ha advertit en la seva declaració als mitjans a Brussel·les, en què ha apel·lat al diàleg entre les forces polítiques, perquè "cada elecció és un missatge en el qual els ciutadans s'expressen a través del vot".

En el mateix sentit s'ha pronunciat el Govern de França, que destaca que els fets a Itàlia és un advertiment a la resta d'Europa ia les polítiques d'austeritat. Segons el ministre de Reconstrucció Productiva, Arnaud Montebourg, els italians han rebutjat "la política imposada pels mercats".

"Els pobles no estan disposats a passar per l'adreçador", ha assenyalat Montebourg, que subratlla que "les conseqüències d'un vot sobirà no haurien tan sols qüestionar". La cancellera alemanya, Angela Merkel, "no pot dirigir ella sola Europa".

El toc d'atenció dels italians -subratlla a RTVE.es Joan Laborda, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris (IEB)- demostra que "les poblacions estan fartes de l'austeritat". "Si les poblacions no aguanten les mesures d'austeritat, a causa del augment de l'empobriment, anirà a pitjor l'economia i els països no podran pagar els seus deutes", explica aquest economista, que assenyala una única solució: la reestructuració dels deutes, cosa que -recorda- ja es va fer el 2008 a Islàndia.

"L'austeritat s'aplica, simplement, perquè els creditors volen cobrar",
indica Laborda. Per això, adverteix que la reestructuració s'hauria de fer com "un procés global europeu", que permetés reordenar el deute públic -també el generat pels rescats bancaris- i el privat que pesa sobre famílies i empreses.

El càstig a l'austeritat a Itàlia s'ha personificat en el fracàs electoral de Monti, segons el professor de l'IEB, que va més enllà i apunta que el fins ara primer ministre també "ha fet molt de mal" al centre-esquerra de Bersani, ja que ha rebut menys vots dels esperats perquè "es va mostrar disposat a negociar amb Monti".

Eleccions a Itàlia. Moretti (PD): "El diàleg amb Grillo és possible"


"Amb el moviment 5 Stelle s'ha obert un diàleg", ha dit Alessandra Moretti, membre de la direcció del Partit Democràtic Nacional del guanyador Pier Luigi Bersani (PD), després de les dades que donen a Beppe Grillo (5 Stelle) un 25'5% dels vots i al PD de l'esquerra un 29'5%, avantatjant Berlusconi (PdL, 29'1%) a les eleccions generals a Itàlia. El candidat Bilderberg-Goldman Sachs de Merkel i Cameron, Mario Monti, s'enfonsa amb tota la seva carga publicitària neoliberal a norris amb un 10'6%, i el candidat comunista i jutge antimàfia, Antonio Ingroia (Rivoluzione Civile), amb el 2'2% no arribaria a la cota del 3%, ara per ara, i no entraria al Parlament de Montecitorio.

L'UdG fa classe al carrer en protesta per la degradació de la docència

Com al s.XII, quan La Sorbone de París va ser copada per l'escolàstica i els seus fanàtics ignorants i els professors laics van abandonar-la per reunir-se a tavernes, carrers i places (els goliards) unes quantes classes de la Universitat de Girona (UdG) es van fer ahir al carrer. Algunes davant l'edifici del rectorat, a la plaça de Sant Domènec, d'altres van baixar fins el cor de la ciutat, a la Rambla i a la plaça del Vi, davant l'ajuntament: "Hem volgut que es visualitzés la nostra protesta", va explicar Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional.

Aparicio i la seva vintena d'alumnes es van traslladar ahir des del campus de Montilivi fins al del Barri Vell per fer sentir la seva veu. Josep Maria Terricabras (Lletres), entre altres, també va fer ahir classe al carrer. El degà de la Facultat de Ciències de l'Educació, Josep Maria Serra, va explicar a aquest diari que aquests actes de protesta "tenen el suport del deganat" perquè "volem que se sàpiga que som conscients del mal que fan les retallades a l'ensenyament".

Els professors i els alumnes han acordat continuar portant les classes al carrer també avui i demà dimecres, com a preludi de la vaga i manifestació d'aquest dijous. La manifestació arrencarà a les 12 del migdia al rectorat.
Laia Vidal, coordinadora del Consell d'Estudiants, diu que han decidit donat suport a aquesta jornada per protestar contra les polítiques educatives que s'estat duent a terme.

La vaga i manifestació ha estat convocades en l'àmbit de les universitats dels dels Països Catalans pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), amb el suport, a Girona, del Consell d'Estudiants de la UdG i de la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública). La PUDUP de Girona s'ha constituït recentment com un claustre que agrupa professors que fins ara no tenien un òrgan que els coordinés.

Jordi Alemany, portaveu del SEPC, ha informat que la vaga es convoca sota el lema "Conquerim l'educació pública i popular", i ha advertit que, "de moment a nivell de rumor", ja es parla d'una possible reducció de molts graus de 4 a 3 anys de durada, fruit de la precarització.

La PUDUP reivindica una universitat que construeixi "alternativa, debats i nous discursos" i diu que la universitat present "resta obsoleta i ens embafa d'erudició".

Els sionistes amos de Hollywood i la seva propaganda

Els jueus formen només el 2% de la població nord-americana però són la majoria a Hollywood, escriu el diari suís NZZ am Sonntag en un informe i assegura, al detall, que l'empori cinematogràfic està sota el domini del sionisme. Així, tots els estudis cinematogràfics als EUA estan sota la batuta dels jueus, i fins i tot, la majoria dels membres del jurat dels Oscars, els guionistes i els famosos comediants són jueus.

NZZ am Sonntag planteja una pregunta i intenta respondre-la. "Per què els jueus posen tanta atenció en el camp de la producció de pel·lícules?". La resposta és evident: perquè és un objecte de propaganda imperialista per una població inculta i ignorant.

Després de l'arribada al poder de Hitler a Alemanya, els jueus van perdre el control sobre els estudis cinematogràfics germans i austríacs, que fins aquell moment estaven dirigits per ells, van marxar a Estats Units i es van afermar en la seva indústria del cinema, assegura el diari.

Els jueus s'esforçaven perquè no es revelés la seva identitat, raó per la qual van canviar els seus noms per passar com nord-americans. Com a exemple es pot indicar a Hirsch Moses que va canviar el seu nom a Harry Warner.

Els jueus feien el paper de nazis a les pel·lícules antinazis, ressalta un expert de Hollywood, que per corroborar la seva afirmació diu que, en tirar ullada a les pel·lícules d'aquell llavors, es pot observar que els actors jueus jugaven el rol dels nazis.

A continuació, NZZ am Sonntag ressalta que els crítics del judaisme i del règim d'Israel no tenen lloc a Hollywood. Mel Gibson, el famós director i actor nord-americà ha viscut aquesta realitat, doncs, just després de criticar als sionistes, va ser rebutjat per l'estudi dels Germans de Warner per dirigir una pel·lícula.

Els resultats d'un sondeig d'opinió, dut a terme el 2008 als EUA, revelen que els ciutadans nord-americans saben que els jueus dominen Hollywood. Es diu, fins i tot, que qui aspira ser famós s'ha de casar amb una dona jueva, ja que es considera un pas previ.

Com a colofó, el diari suís es refereix a la pel·lícula antiraní Argo (de Ben Affleck), guanyadora de l'estatueta daurada, com una prova de la influència dels jueus a Hollywood, doncs, subratlla els jueus són els protagonistes en el jurat de l'Oscar. I no és casual que la Casablanca fes el seu ridícul paperot precisament donant suport al grup de pressió que més diners dóna als dos partits de l'oligarquia ianqui, en suport al pamflet imperialista.

El PP europeu multa a Espanya amb 40 milions perquè PP-PSOE no controlen els fons agrícoles

La Comissió Europea (CE) ha anunciat avui que reclamarà als estats membres el reemborsament d'un total de 414 milions d'euros per fons agrícoles gastats indegudament, dels que 40.600.000 els pagarà Espanya per "controls previs deficients del bestiar boví, deficiències en l'execució de controls físics, controls inadequats de la producció i les existències de sucre, i notificació prèvia dels controls físics als exportadors". Un cop més, els espanyols, espoliats i saquejats, han de pagar la incompetència i el frau dels seus governs feixistes.

Les restitucions a l'exportació són ajudes que concedeix Europa per a l'exportació d'alguns productes agraris, per tal de facilitar la seva presència en els mercats mundials en condicions competitives.

En total, la CE reclamarà per diferents motius devolucions a 22 països i reingressarà aquests fons en el pressupost comunitario.El Executiu europeu va recordar que correspon als Estats membres abonar i controlar les despeses que s'efectuen dins de la política agrícola comuna (PAC).

També va indicar que els fons s'han de retornar sempre que es registrin incompliments de les disposicions de la Unió Europea (UE) o s'apliquin controls inadequats.

El Regne Unit encapçala la llista facilitada avui per Brussel·les, ja que ha de reemborsar 111.700.000 d'euros per deficiències en els sistemes d'identificació de parcel·les, en la tramitació de sol·licituds i en els controls administratius i sobre el terreny. El segueixen Itàlia, a qui la CE reclama 48.300.000 per infraccions en matèria de condicionalitat, i Espanya.

Els països són els responsables de gestionar la despesa de la PAC i de dur a terme controls, per exemple comprovant les declaracions dels agricultors, va explicar la CE, que realitza més de cent auditories a l'any per tal de comprovar que els controls dels Estats membres i les respostes a les deficiències són suficients. A Espanya la major part de les ajudes europees van a parar a l'aristocràcia terratinent que factura el que vol sense cap control dels seus vassalls en els governs del PP-PSOE. Ara, un cop més, els espanyols espoliats han de pagar les incompetències dels seus governs feixistes.

Jutges i fiscals amenacen amb una altra vaga davant l'absència de diàleg

Les cinc associacions de jutges i fiscals que van convocar la vaga del passat 20-F amenacen amb una nova jornada de vaga, a més d'amb altres mesures de protesta, "si no s'exterioritza voluntat de diàleg institucional en els pròxims dies" per part del PP . A més tenen previst denunciar "als organismes, institucions i associacions de jutges i fiscals europees la situació de la Justícia Espanyola i els projectes legislatius en tràmit".

En un comunicat conjunt, l'associació judicial Francisco de Vitoria, Jutges per a la Democràcia, Fòrum Judicial Independent, Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Independent de Fiscals, valoren "l'ampli seguiment de la vaga" i lamenten "els perjudicis causats a la ciutadania".

Jutges, magistrats i fiscals protesten per les reformes judicials escomeses pel ministre de Justícia, entre elles el projecte de reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la modificació de la Llei orgànica del poder judicial.

A més, reclamen un increment de la inversió pública en Justícia, la derogació de les taxes judicials, recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) pel PSOE i la reforma de la llei d'indult per evitar "l'arbitrarietat política".

Acusen Gallardón de ser el màxim responsable de la situació


Acusen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, de ser el màxim responsable d'aquesta situació i recorden que es van comprometre a desconvocar la vaga "en cas que pel Govern s'obrissin vies de diàleg i de voluntat d'arribar a acords".

"No obstant això, ni el ministre de Justícia ni cap membre del Govern van realitzar cap iniciativa per fer possible aquest diàleg i evitar que aquesta jornada de vaga tingués lloc", lamenten les associacions en acusar d '"irresponsabilitat institucional" a Gallardón per haver "estat incapaç de contactar amb les associacions convocants "un cop convocada la vaga.

Així, i atès que es mantenen "les reivindicacions que van donar lloc a la vaga" i "l'ampli suport" que va obtenir (el de 2.662 jutges i fiscals, vora el 70%), "si no s'exterioritza voluntat de diàleg institucional en els pròxims dies, es convocaran noves mesures de protesta, sense descartar la convocatòria d'una nova vaga", adverteixen.

Catalunya: una 'independència' sota l'imperi del sionisme

Les últimes setmanes la premsa sionista dels Rothschild -The Economist i Liberation- o dels Rockefeller -NYT- publica articles recolzant Catalunya i/o atacant Rajoy, el seu govern i la monarquia, el que seria estrany si no fos perquè Catalunya és la nació europea amb més presència i influència dels sionistes -i els seus socis wahabís al Barça, igualment racistes i teocràtics, com Qatar-, en els succesius governs CiU-PSC-ERC. Ara, el ministre d’Indústria d'Israel demana Artur Mas que ofereixi incentius fiscals per afavorir la instal·lació de més empreses d'aquell estat il.legal i criminal, cimentat en el crim i l'espoli als palestins. ACC1Ó subvenciona amb fins a 250.000 euros per a la part catalana de cada projecte, entre empreses dels dos països. Però diu CiU, alhora, que no hi han diners i ha de tornar a robar la paga extra als funcionaris. Foto: Artur Mas amb Efi Stenzler i Laurence Franks president mundial i d'Espanya del Fons Nacional Jueu.

Mas fa uns mesos va dir que volia associar Catalunya i Israel i el seu govern s'ha multiplicat en passejades i viatges de plaer, des de la vicepresidenta Ortega fins al conseller Mas-Colell.

Des de l’època en què Jordi Pujol era el factòtum de CiU, Israel sempre ha estat un referent per a la coalició nacionalista. Mentre que una part significativa de la població catalana ha mostrat en nombroses ocasions el seu rebuig a l’ocupació de Palestina –només cal recordar les mobilitzacions contra l’operació Plom Fos a Gaza el 2009-, la cúpula convergent s’ha caracteritzat històricament per un suport acrític a l’Estat jueu, deixant en segon terme la situació dels palestins i la persistència d’una ocupació que vulnera la legalitat internacional.

Les relacions entre els governs dels dos països fa anys que existeixen –en l’era del tripartit també hi van haver viatges de representants de la Generalitat a Israel, com el sonat de Carod i Maragall fent el ridícul-, però des que Artur Mas va assolir la presidència de la Generalitat s’han accentuat, amb la signatura de convenis de col·laboració empresarial inclosos.

L’últim exemple de fins a quin punt són estretes les relacions entre els governs de Tel Aviv i el català l’ha donat el ministre d’Indústria, Comerç i Treball d’Israel, Shalom Simhon, que en una entrevista a l’ACN ha demanat a l’executiu de Mas que ofereixi incentius fiscals per afavorir les inversions d’empreses israelianes a Catalunya i contribuir a “crear llocs de treball”. Simhon, que és dirigent del partit Independència –la formació fundada per l’exlíder laborista i antic primer ministre Ehud Barak-, s’ha mostrat convençut que les relacions econòmiques entre els dos països “creixeran”. Res fa pensar que la Generalitat no estigui totalment d’acord a afavorir les inversions israelianes a Catalunya, que actualment tenen com a principal emblema Iberpotash, que explota les mines de sal i potassa del Bages, filial de la multinacional hebrea ICL.

Mas va aprofitar el viatge que al juny va fer a Massachusetts per anunciar que volia associar Catalunya amb aquest Estat nord-americà i “amb Israel”, a través de la formació de convenis per potenciar l’economia del coneixement i les TIC. “Israel és un exemple per al món, és un país petit, que ho estat passant molt malament, que ha de dedicar enormes esforços a la supervivència de la seva identitat i la seva cultura i que al mateix temps és pioner i punta de llança de la indústria tecnològica mundial”, va afirmar Mas a Boston. Curiosament, en el moment del viatge la Generalitat encara negociava amb el magnat Sheldon Adelson, jueu i sionista declarat, l’establiment d’Eurovegas a Catalunya.

Conveni d’ACC1Ó

Pocs mesos abans, la Generalitat havia confirmat la signatura d’un conveni de col·laboració entre ACC1Ó, l’agència de CiU dedicada a la internacionalització de les empreses catalanes, i l’Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament d’Israel (MATIMOP), mitjançant el qual empreses dels dos països col·laboraran en la posada en marxa de projectes conjunts de Recerca i Desenvolupament (R+D) i innovació industrial.

L’acord no és gratuït, sinó que ACC1Ó contempla un ajut de fins a 250.000 euros per a la part catalana de cada projecte. L’acord es va produir mesos després que la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, viatgés a Tel Aviv, on es va reunir amb l’aleshores viceprimer ministre, Silvan Shalom, i on es va pactar iniciar els treballs que desembocarien en la signatura de l’esmentat conveni entre ACC1Ó i MATIMOP.

Des de fora del Govern però des de dins de CDC, també cal destacar el viatge que el secretari general de la formació, Oriol Pujol, a Israel, fet al novembre de 2011. Pujol, a punt de ser imputat pel cas ITV, es va reunir, entre d’altres, amb el president hebreu, Shimon Peres, qui la confessar la voluntat de “col·laborar amb Catalunya en els àmbits polític, econòmic i institucional”. Un any i mig després, els seus desitjos no fan altra cosa que convertir-se en realitat.

L'indult a Alfredo Sáenz va ser una clara "extralimitació" del Govern

El Tribunal Suprem ha fet públics avui els arguments de la seva sentència per la qual declara la "extralimitació" del Govern de Rodríguez Zapatero al indultar el conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáenz. Els magistrats entenen que va ser una intrusió en la Constitució estendre la mesura de gràcia a la impossibilitat que Sáenz seguís exercint la seva activitat com a banquer.

Segons asseguren els jutges del Suprem en la sentència feta pública avui, "el Govern, a través de la prerrogativa de gràcia, configurada en la Llei d'Indult de 1870 com a potestat de resolució material ordenada exclusivament a la condonació total o parcial de les penes, ha derogat o deixat sense efecte, per a dos casos concrets, una norma reglamentària".

Els magistrats, però, critiquen que en la mesura "excepcionaron singularment la seva aplicació, el que suposa incórrer en la prohibició continguda en l'art. 23.4 de la Llei del Govern i constitueix una clara extralimitació del poder conferit per la Llei d'Indult al Govern, sent ambdues circumstàncies determinants de la nul·litat de ple dret dels referits incisos".

En la sentència, els jutges entenen que el precepte violat és de tal gravetat que "no és necessari analitzar la resta dels motius d'impugnació (frau de llei i manca de motivació)" i queden anul·lats els efectes de l'indult la part que es refereix a la possibilitat que Sáenz segueixi desenvolupant la seva activitat bancària.

Per tot això, van decidir "rebutjar les causes d'inadmissibilitat propostes per l'advocat de l'Estat", que en el seu al·legat, i segons ha informat aquest diari, va defensar amb vehemència la potestat del Govern per l'indult. Per contra, estimen el recurs contenciós-administratiu interposat per Luis Fernando Romero García i Pedro María Olabarría Delclaux, i el que és més important, declaren la "nul · litat dels incisos finals dels referits reials decrets, a la part del text que diu... i quedant sense efecte qualssevol altres conseqüències jurídiques o efectes derivats de la sentència, inclòs qualsevol impediment per exercir l'activitat bancària... "

El frau fiscal va arribar a Espanya al 6% del PIB el 2012

El frau fiscal va arribar a Espanya el 6% del PIB el 2012, segons càlculs del Consell Econòmic i Social (CES), a partir de les dades de l'OCDE sobre economia submergida, que per al cas espanyol xifra en el 19,2% del PIB. Tant en l'IRPF, amb la reducció de tipus i trams i les deduccions per plans de pensions i habitatge que beneficien les rendes més altes, com en l'Impost de Societats, on han proliferat les deduccions que han rebaixat el tipus efectiu de l'impost, les reformes han suposat una caiguda de la recaptació sobre els més rics i un augment de la desigualtat social en detriment de les rendes dels treballadors.

Així es desprèn del 'Informe sobre distribució de la renda a Espanya' recentment aprovat per unanimitat de tots els grups (empresaris, sindicats, societat civil) presents en el CES. L'organisme indica que el frau fiscal suposa un "llast" per al sistema espanyol, tant pel costat de la suficiència, per l'important volum de recursos que la Hisenda espanyola deixa de recaptar, com pel costat de l'equitat, atès que el frau es concentra en les rendes que no estan subjectes a retenció.

El CES apunta que l'enorme diferència entre la renda mitjana que es ve declarant en l'IRPF per treball (menys de 25.000 euros a l'any) i per activitats econòmiques (menys de 10.000 euros anuals) s'explicaria, almenys en part, per la importància del fenomen de "infradeclaració o ocultació de rendes" lligades a l'economia submergida.

Per l'organisme, el frau fiscal té "forts efectes distorsionadors" de l'equitat, la progressivitat i la distribució de la riquesa ja que, com més gran sigui la quantitat defraudada, major serà la càrrega fiscal per a la resta de contribuents. També és contrari, afegeix, a l'equitativa distribució de la renda perquè es concentra en les fonts de major riquesa.

L'informe destaca que, fins a mitjans dels 90, el sistema tributari espanyol ha vingut sent més o menys proporcional o lleugerament progressiu, però a partir de llavors, en línia amb el que s'observa en altres països de l'entorn, s'han iniciat una sèrie de reformes en la imposició directa que han limitat el potencial recaptatori del sistema tributari i la seva capacitat redistributiva.
Menys recaptació i més inequitat

D'aquesta manera, apunta que tant en l'IRPF, amb la reducció de tipus i trams i les deduccions per plans de pensions i habitatge que beneficien les rendes més altes, com en l'Impost de Societats, on han proliferat les deduccions que han rebaixat el tipus efectiu de l'impost, les reformes han suposat una caiguda de la recaptació i un augment de la desigualtat.

A més, denuncia que la supressió de l'Impost de Patrimoni i la dràstica limitació de la imposició sobre Successions i Donacions ha desembocat en la "pràctica eliminació" de la imposició sobre la riquesa a Espanya.

En aquest context, la pressió fiscal espanyola va passar del 37% del PIB el 2007 (propera a la mitjana de la UE-27) fins el 31,1% el 2011, gairebé vuit punts per sota de la mitjana europea. Tanmateix, amb els increments d'impostos aprovats el 2011 i 2012, la pressió fiscal hauria augmentat sensiblement el passat any, encara que previsiblement fins a nivells encara llunyans als registrats abans de la crisi.

Per tot això, el CES demana plantejar una reforma "en profunditat" del conjunt del sistema fiscal, "equilibrat i amb visió de llarg termini", enfront dels canvis introduïts des de maig de 2010 ia instància dels successius governs, que es van fer " de manera precipitada, descoordinada i poc meditada", amb l'única finalitat d'augmentar a curt termini la recaptació per complir els objectius de dèficit.

En conseqüència, l'organisme en el qual estan representats els agents socials exigeix ​​que s'obri un debat sobre l'oportunitat d'emprendre una reforma fiscal "àmpliament consensuada", encaminada a augmentar la capacitat recaptatòria del sistema, l'equitat en el repartiment de la càrrega i seva eficàcia respecte al sistema productiu.