dilluns, 22 de novembre de 2010

ICV-EUiA reclama crear ocupació de qualitat i evitar deslocalitzacions

Miralles considera que el cara a cara Mas-Montilla és entre dos candidats que “tenen molta cara”. El tercer a la llista d’ICV-EUiA a les eleccions i coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha apostat avui perquè el futur govern assumeixi amb “major fermesa” el compromís per desenvolupar una Catalunya industrial. Miralles ha conversat amb el comitè d’empresa de COMESA, afectada per un ERO que deixarà al carrer 277 treballadors.

Miralles ha denunciat que el Govern d’Entesa ha heretat la política industrial de CiU basada en la màxima de que “la millor política industrial és la que no existeix”, fet que va provocar l’arribada de multinacionals que buscaven mà d’obra barata i que, amb la crisi econòmica, han optat per la deslocalització. Miralles ho ha dit a les portes de COMESA, empresa afectada per un expedient de regulació d’ocupació que vol deixar sense feina els 277 treballadors de la plantilla i traslladar la indústria al seu país d’origen, a Itàlia.

El candidat número 3 d’ICV-EUiA ha proposat un pacte per a la indústria que, entre altres aspectes, contempli la creació d’un observatori industrial per desenvolupar una política de prevenció i posi al dia el sector. Miralles també ha destacat la necessitat que aquest pla reculli una ocupació de qualitat i ben remunerat.

Cara a cara Mas-Montilla


El coordinador general d’EUiA ha dit que el debat cara a cara Mas-Montilla serà un debat “entre dues persones que tenen molta cara”. I és que Miralles ha dit que no respon a la pluralitat de Catalunya i ha recordat que en les últimes eleccions al Parlament el 70% dels electors no van votar ni PSC ni tampoc CiU. “Catalunya és més que Artur Mas i José Montilla”, ha dit Miralles, que ha també ha insistit que representarà “una puntada de peu al turmell de la democràcia”.

Jordi Miralles també ha valorat l’actuació del candidat d’ICV-EUiA al debat d’aquest diumenge a TV3 i ha dit que Joan Herrera va estar sòlid, creïble i que va demostrar que a dia d’avui només hi ha dues opcions: “si s’és d’esquerres vota Herrera, sinó Mas”.

Gomà: "Banquers i especuladors volen que torni a governar la dreta"

Diversos dirigents d’ICV-EUiA de Gràcia, com ara els consellers del districte, David Companyon i Roger Amigó, els coordinadors d’EUiA i d’ICV a Gràcia, Anna Sunyé i Marc Hortal, i la gracienca i candidata a les pròximes eleccions catalanes, Àngels Tomàs, van repartir ahir material de campanya de la coalició roig i verda al barri de Gràcia. Ricard Gomà, candidat d’ICV-EUiA de Barcelona als pròxims comicis locals també va ser-hi present.

Gomà cridà a participar tothom en l'acte Central de Campanya a Barcelona, aquesta tarda de dilluns, al Centre Cívic del Parc Sandaru: "Parlarem de l'ampliació dels drets socials com a proposta solidària contra la crisi. Banquers i especuladors volen que acceptem les retallades socials, com el PSC; i que torni a governar la dreta, CiU. Però nosaltres diem que hi ha una alternativa verda i roja, carregada de solucions i d'esperança contra els mercats i la resignació".

ICV-EUiA va muntar una parada a la Plaça de la Virreina des d’on els diversos membres d’ICV-EUiA van fer difusió de les propostes de la coalició per als pròxims quatre anys, que van ser molt ben acollides pels graciencs i gracienques. La coalició també va compartir un vermut amb amics i amigues del barri.

Aquesta setmana, ICV-EUiA continuarà fent campanya a Gràcia repartint material als metros i places del districte.

"Mas dóna lliçons des de l'opacitat quan cal que expliqui el cas Millet"

Joan Herrera, candidat d'ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, és l'únic que reivindica la continuïtat del tripartit, del qual diu que ha fet una bona gestió però li ha mancat "el relat", mentre que la premsa a sou s'ha centrat en els seus consellers per fer demagògia. Una entrevista a Diari de Girona, la veu d'en Mas i de CiU, com La Vanguàrdia, Avui, TV3 o el Punt, que té gent tan democràtica a sou com en Sostres, l'espantall de Telemadrid.

Quan passàvem per la Redacció un company m'ha dit: on ha aparcat la bicicleta?

- Avui no l'he agafada, però no la penso abandonar. Moltes vegades em moc per Catalunya en transport públic però avui he arribat en cotxe.

Ha viatjat per Catalunya en tren?

- Moltes vegades.

Així ja deu entendre les queixes de la gent.

- És brutal, i aquest és un dels elements que volem encapçalar. Avui la gran inversió en infraestructures ha de ser la ferroviària, i d'aquí que haguem plantejat un Pla 2014 perquè, amb una inversió equivalent a un 20% de l'addicional tercera, o al mateix que ha costat la línia 9 del metro, millorem el tren a tot Catalunya: amb bones rodalies; amb xarxes de tren-tram que relacionin, per exemple, Manresa amb el seu entorn i Girona amb les Gavarres i la costa; amb intertcitys que relacionin les ciutats a una velocitat competitiva i que es connectin entre ells... per fer-ho calen governs que no només planifiquin trens, sinó que els facin. Tot això també ens permet, mitjançant la compra del material mòbil ferroviari, impulsar una determinada política industrial en un sector en el qual podem ser punters. I aconseguim més electrificació del transport, que és molt important perquè gairebé un 40% del PIB el destinem a comprar petroli.

Per què no se n'ha sortit, el tripartit?

- Jo crec que la gestió que ha fet ha millorat les polítiques. L'enquesta del CEO diu que la gent els posa millor nota que a les de CiU. Hi ha polítiques d'habitatge que no existien, s'han aconseguit reduccions en els consums d'aigua, el desplegament de la llei de dependència no te res a veure amb el que s'ha fet a Madrid, avui tenim un 3,7 de metges per mil habitants i abans en teníem 2,7, un 32% més d'ensenyants... S'ha fet el que s'havia de fer. Què ha faltat? Relat. Una explicació. La gent no només volia que les polítiques fossin diferents, sinó que s'expliqués que eren diferents. Per exemple, s'ha millorat la dotació a l'ensenyament i s'ha fet un bon pacte nacional, però alhora s'ha pactat la llei d'educació amb CiU per no molestar-los, renunciant a defensar certes línies vermelles, i llavors els ciutadans no poden confrontar models.

Vol dir que el tripartit no s'ha barallat prou amb Convergència i la resta de l'oposició?

No parlo de barallar-nos, no m'agrada la idea de la baralla. Del que parlo és de confrontar models. En un escenari de crisi de cavall, hem d'entrar en una lògica de retallada de drets? Hem de fer això, que frena el consum i destrueix ocupació? O hem d'exigir més als grans patrimonis i als especuladors, per fer polítiques actives? Això és confrontar models.

Què pensa quan sent que Montilla diu: "el temps del tripartit ja ha passat"?

- Penso que s'equivoca. L'escenari que dibuixa és impossible. Només hi ha dos escenaris: o governa CiU, o una majoria plural d'esquerres. El PSC no pot pensar a governar sol. I el que un no pot fer és dir que ha valgut la pena però que s'ha acabat. El que cal és veure què s'ha de reformar. Però, si més no, Montilla posa de manifest que qui planta cara al que representa CiU és Iniciativa, i això ho noto al carrer: la gent que no vol que torni en Mas s'identifica amb nosaltres.

Quan ERC va començar a donar senyals que preparava el pacte amb CiU, la reedició del tripartit no es va convertir en inviable?

- ERC sempre ha jugat a l'equidistància, a totes les eleccions. També el 2006, quan, per cert, Montilla ja deia que volia governar en solitari. Però nosaltres no volem el mateix tripartit, sinó que el volem amb més acció social.

Un partit com el seu ho te difícil per tocar poder a la Generalitat o a l'estat sense ocasions com el tripartit. L'han sabuda aprofitar impulsant totes les polítiques que volien?

- Totes no, perquè només teníem els diputats que teníem. Però moltes, sí. Per exemple: la memòria històrica; en això CiU no havia fet res en 23 anys, i ara aquest país té més dignitat perquè ha recuperat la memòria democràtica. O les polítiques de trànsit: la gestió de la velocitat ha reduït sinistralitat, congestió i contaminació. Podria continuar amb les polítiques d'aigua, d'habitatge, de residus... Però confesso que voldríem haver anar més enllà.

Els seus consellers de la darrera legislatura s'han vist embolicats en polèmiques. En un cas per la gestió de la sequera i en l'altre pel malestar dels mossos i dels bombers i per la gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Quina part de culpa tenen en el desgast del tripartit?

- El que m'agradaria és que no se'ns jutgés per les polèmiques que se'ns generen sinó per allò que hem fet. Quines notes ens posa la ciutadania? Mossos: en seguretat hem passat del 4,4 al 5,3. Càmeres a les comissaries: han evitat les falses denúncies i les situacions de maltractament. Bombers: en els incendis de la Catalunya central es va felicitar l'actitud dels portaveus de l'oposició; ara altres partits s'han atrevit a fer el que mai no s'havia fet. I la realitat és que en quatre anys s'ha invertit més en parcs de bombers que en els 26 anteriors. Sequera: va ser una gestió al límit, perquè abans no s'havia fet res, potser esperant que tot caigués per justificar el transvasament del Roina, amb el qual alguns s'embutxacarien molts diners. Assumim la possible culpa en la gestió de la comunicació, però volem que se'ns jutgi pels fets. Hem portat els consums metropolitans d'aigua als nivells més baixos d'Europa, i s'ha produït un un canvi cultural. Qui ha recuperat el cabal del Ter?

Llavors?

- Hi va haver qui va entendre que, havent baixat el PSC i ERC, era la pujada d'ICV-EUiA la que havia fet possible la reedició del tripartit, i el més fàcil era anar pel soci més petit. I criticar-nos s'ha convertit en l'esport preferit d'alguns, any rere any.

Des de les competències de la Generalitat es pot fer alguna cosa per sortir de la crisi?

- Sí, però no tot. Nosaltres proposem aconseguir nous ingressos amb quatre tipus fiscals, perquè el nostre esforç fiscal és el més baix entre els països europeus de referència. Només tenim per sota Letònia, Lituània, Eslovàquia, Romania i aquest nou referent que és Irlanda. (Dic això de nou referent perquè David Madí el tenia com a tal). Quins tipus? Que paguin impost els patrimonis superiors al milió d'euros. Una fiscalitat sobre l'energia nuclear. Gravar els canvis d'usos de sol: si algú es fa ric sense fer res, amb una requalificació, que pagui més impostos. I anem a gravar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Amb això aconseguim 1.800 milions d'euros, que és un 1% del PIB, i no ofeguem l'economia productiva. Com tampoc no se l'ofega si s'augmenta l'impost de societats a les empreses que guanyin més de cent milions l'any.

Això n'exclou la immensa majoria, i ara mateix, gairebé totes.

- Però no exclou les elèctriques, les entitats financeres, les grans empreses. I en què invertim aquests diners? En un pla de nova economia i nova ocupació. Amb què? Amb equitat: si desenvolupes l'estat del benestar ets més competitiu i generes ocupació. Amb educació: més mestres i més formació continuada. I sostenibilitat: els beneficis de l'eficiència energètica cobreixen amb escreix la inversió necessària. Amb això es poden crear uns 300.000 llocs de treball. En canvi, la prioritat del senyor Mas és que, amb la que està caient, una herència de dos milions d'euros deixi de pagar impostos. És injust i antieconòmic.

Després de la sentència de l'Estatut, què?

- Una estratègia unitària. Un full de ruta per recuperar la integritat de l'Estatut, amb lleis, a Madrid. Però no n'hi ha prou; cal també una reforma constitucional en un sentit federal, que reconegui la plurinacionalitat. Si això s'encalla pel bloqueig del PP i la passivitat del PSOE, es convoca una consulta, però amb diferents opcions: també la federalista. El que temem és el que em va pronosticar un dirigent socialista a Madrid: "ara discutireu molt però després, regate corto". És a dir, peix al cove. N'hi ha que fan trampes al solitari: el concert econòmic, per exemple, sabem que el Constitucional ens el tomba. Una altra temptació és el tot o res immediat, que parteix el país pel mig: és cert que l'independentisme creix, però també que molta gent se sent espanyola. La nostra proposta ens permet avançar junts.

Vegueries: s'ha aprovat la llei, i punt. S'ha fet bé? I ara, què?

- S'ha fet l'imprescindible, aprovar la llei; amb més temps haguéssim pogut anar més enllà. I ara el que toca és fer-ho realitat, no duplicant administracions sinó reordenant-les, i això exigeix redefinir el paper de les diputacions. Hi ha una realitat molt consolidada de territoris que ara no poden definir les estratègies pròpies que necessiten, i per als quals la vegueria ha de ser l'eina que ho faci possible.

La campanya està sent bastant fluixa i massa plena d'anècdotes idiotes. Què està passant?

- En Mas ha volgut una campanya de baix to i se n'ha sortit, i com que no hi ha confrontació de models, passa això. Nosaltres estem intentant confrontar models. Per exemple: regeneració democràtica, política amb parets de vidre. Fa un any vam proposar un decàleg de transparència a tots els partits: En Mas no va ni respondre. Llei electoral: En Mas no va permetre un model que ens apropés al principi d'un home, un vot, però tampoc no va voler que, almenys, hi hagués una llei d'administració electoral amb mecanismes de control i transparència de la despesa.

Després ho hem entès, quan han dit que "tots els partits freguen la il·legalitat" en el finançament electoral? Tots? Nosaltres no. Que parlin per ells. Conèixer el patrimoni dels candidats a president: és el més normal de demanar, però Mas està desqualificant els que l'hem fet públic. Ell, que no ha donat cap explicació sobre el cas Millet, dóna lliçons des de l'opacitat.

Del que es parla molt és dels vídeos poca-soltes.

- Ja els van bé, perquè així fugen dels debats sobre els models fiscals i socials, sobre les retallades, sobre les infraestructures i sobre la transparència. I si fuigs de tots els debats, la campanya s'acaba situant en l'anècdota.

El negre negoci de la caritat de les senyores dels senyors

Helena Rakosnik, l’esposa d’Artur Mas, es prepara per seguir el model de Marta Ferrusola, Ana Botella i tantes altres senyores dels senyors, com a primera dama catalana, ja que, com aquella, es deixa veure en companyia del seu marit en actes públics i es prodiga en activitats "filantròpiques". En els dos últims anys, s’ha incorporat als patronats de tres fundacions, a més de figurar com a col·laboradora de diverses entitats d'allò que diuen benèfiques i que molt sovint són -com Catalunya Oberta o la Trias de CiU- nius de fraus i blanqueig de diner negre, però que fan molt maco de cara a la claca (Foto: Els matrimonis Mas i Montilla).

Per exemple Helena Rakosnik també apareix com a «col·laboradora» de la Fundació Real Dreams, tal com es pot llegir en la pàgina web d’aquesta entitat creada i liderada per David Levy Faig, exvicepresident de l'agència especulativa que ataca els mercats mediterranis, Merrill Lynch, i que, en l’actualitat, presideix DiverInvest, una empresa d’assessorament financer que gestiona un capital de més de 500 milions d’euros procecents d’una dotzena de grups familiars. Entre altres accions, Real Dreams ha posat en marxa un sistema de subhastes en línia gratuït per canalitzar donacions de material i excedents d’empreses.

Al juliol passat es va constituir la Fundació Rosa Oriol, una entitat sense ànim de lucre que ofereix atenció a famílies amb risc d’exclusió social i que porta el nom de la seva presidenta honorífica, l’empresària manresana Rosa Oriol Porta, creadora, juntament amb el seu marit, de la coneguda marca de joieria i complements de moda Tous. Entre d’altres, en el patronat de la fundació benèfica de la família Tous Oriol hi figuren Helena Rakosnik, en qualitat de vicepresidenta, i Pilar Rahola, la coneguda sionista antisemita autora del plamfet propagandístic La màscara del rei Artur, "biografia autoritzada" i edulcorada del candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, que hi apareix com a vocal.

En els dos últims anys, l’esposa d’Artur Mas s’ha incorporat a dos patronats més: el de la Fundació de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dedicat al foment de la música, i el de la Fundació de l’Institut de Trastorns Alimentaris, que ajuda les persones amb desordres de la conducta alimentària, com ara l’anorèxia i la bulímia, que no poden pagar-se els tractaments mèdics.

Al juny passat, Helena Rakosnik, en companyia d’Artur Mas, assistia al sopar benèfic de la Fundació Pasqual Maragall per recaptar fons per a la lluita contra l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives. A mitjan setembre, en plena polèmica per unes declacions de Maragall en les quals donava per feta la victòria de CiU, Rakosnik i Mas acudien a la inauguració d’una exposició de la fundació contra l’Alzheimer. Aleshores, Mas va evitar fotografiar-se amb l’expresident Maragall, per no tirar més llenya al foc, però tots els diaris van publicar la imatge d’una amigable conversa de les seves esposes, Helena Rakosnik i Diana Garrigosa.

Tot i que l’esposa d’Artur Mas ha multiplicat en els últims temps les seves activitats benèfiques, encara queda lluny de les que desplega Marta Ferrusola. En aquests moments, l’esposa de Jordi Pujol presideix el patronat de la Fundació DIR, impulsada per aquesta cadena de gimnasos, així com els comitès d’honor de la Fundació Catalana de Pediatria i de la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, a més de ser patrona de la Fundació Catalana Tutelar Aspanias, dependent dels frares de Montserrat i dedicada als disminuïts psíquics. També havia format part del centenar d’il·lustres patrons de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana en els temps en què era presidida i saquejada per Fèlix Millet.

Camats i Civit alerten dels retalls de la dreta a la gent gran

La segona d’ICV-EUiA a les eleccions, Dolors Camats, ha proposat un “pacte entre generacions” basat en la “solidaritat” per mantenir l’Estat del Benestar. Camats ha fet aquesta proposta en un acte organitzat per l’àmbit de Gent Gran de la coalició. Mercè Civit, vuitena de la llista, ha destacat que la coalició treballa perquè tothom pugui tenir una vida "independent i autònoma al marge de la seva edat, sexe, lloc de naixement o condició social".

Camats els ha volgut demanar ajuda perquè ells saben “el que ha costat arribar fins aquí”, perquè les persones grans, ha dit, “sou la memòria social del què significa lluitar per aconseguir uns drets i del que està en risc”.

Per això s’ha dirigit a les persones grans de la sala per demanar-los que “com que sou els primers que ens ho podeu recordar, expliqueu que sí que hi ha una manera alternativa a la dreta de governar”, i ha recordat una vegada més que si la dreta arriba el poder el que farà serà congelar més les pensions: “La gent d’esquerres sabem que amb la lluita i la solidaritat s’avança en la justícia social i per això no ens podem resignar”, ha dit Camats alhora que ha lamentat que amb la crisi econòmica el que està en risc no és el sistema capitalista sinó l’Estat del Benestar.

“Mentre alguns corren a salvar les concessionàries d’autopistes, o s’ha ajudat a rescatar el sistema financer es deixa de banda a la gent gran o a la gent que no pot pagar la hipoteca perquè per aquestes persones no hi ha FROBS ni polítiques de rescat”, ha lamentat Camats. Per tot plegat ha proposat aquest acord entre generacions per mantenir l’Estat del Benestar, perquè ICV-EUiA no veu el sistema públic de pensions i d’atenció sanitària com un gran negoci sinó com la millor manera de garantir una qualitat de vida digna.

De la seva banda, la número 8 a les llistes, Mercè Civit, ha destacat que la coalició treballa perquè tothom pugui tenir una vida "independent i autònoma al marge de la seva edat, sexe, lloc de naixement o condició social". “Volem construir una societat solidària i inclusiva", ha dit Civit, que també ha defensat l’obra de govern que, per exemple, ha triplicat el pressupost en polítiques socials. La també portaveu d’EUiA ha apostat per l’aplicació de polítiques transversals per a la gent gran en tots els àmbits.

La candidata ha volgut recordar també que bona part dels assistents a la sala "han lluitat contra el franquisme, van estar a la guerra" i que no ha estat fins que la coalició ha tingut una conselleria que han rebut "el reconeixement per la seva lluita i compromís amb la creació del Memorial Democràtic".

ICV-EUiA crida a Montblanc a girar cap a l’esquerra

La coalició d’ICV-EUiA va celebrar a Montblanc un acte de campanya que comptà amb les intervencions d’Hortènsia Grau, cap de llista per Tarragona, David Flor, candidat i coordinador d’EUiA a Montblanc i la Conca de Barberà, Fèlix Alonso, dirigent d’EUiA i director general de Relacions Institucionals, i Enric Verdú, candidat i coordinador d’ICV a l’Alt Camp.

Hortènsia Grau va remarcar la convicció d’ICV-EUiA de voler fer un gir cap a l’esquerra, la seva coherència, al defensar polítiques progressistes, i la seva decisió d’actuar com cal.

David Flor va recordar que la coalició va ser l’únic grup polític que va estar al carrer amb els sindicats a la vaga general defensant els drets dels treballadors i treballadores i va assegurar que ICV-EUiA seguirà recolzant les properes mobilitzacions que es faran el 18 de desembre. Així mateix, el candidat per Tarragona va denunciar la retallada de l’Estatut i va assenyalar que la primera retallada d’aquest va venir donat pel pacte entre CiU i el Govern Zapatero. El coordinador d’EUiA va remarcar també que calen més polítiques d’esquerres, tant en l’àmbit sanitari, pel que demanar un hospital a la Conca de Barberà, com en l’àmbit del transport públic, “molt deficient a la comarca i a tota la província de Tarragona”, així com una fiscalitat més progressiva, per a què “pagui més qui més té.” “No és just que a famílies obreres se’ls prengui la casa per no pagar, quan l’església estar exempta de pagar IBI i Impost de Patrimoni”, a afegir Flor.

Per acabar, va retreure les retallades socials al Govern de Zapatero, dient que hi ha altre mesures per reduir la despesa pública com és la de reduir els costos militars.

El dirigent d’EUiA, Felix Alonso, va recordar les mesures socials guanyades durant els set anys de Govern catalanista i d’esquerres i va denunciar que el que vol la dreta és privatitzar la sanitat pública. Alonso també va dir que “fa 35 anys que va morir Franco, i que els qui ploraven abans la seva mort, ara fan vídeos matant independentistes i gent sense papers.” “El que vol el PP és tornar al règim anterior silenciant i enterrant els progressos sobre la Llei de Memòria Històrica, va afegir.”

Per la seva banda, Enric Verdú va denunciar també la retallada de l’Estatut i va destacar que “és l’hora d’una aposta cap a l’esquerra”.

Laporta sols cerca l'impunitat parlamentària

L'agent de jugadors Bayram Tutumlu ha denunciat que l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, "va robar" al club 8,2 milions d'euros i que "va estafar els seus propis jugadors", en embutxacar-se determinades quantitats que els haguessin correspost, en un acord que va signar a l'abril de 2008 amb dirigents de la República de l'Uzbekistan.

Segons Tutumlu, va ser ell qui va posar Laporta en contacte amb un magnat uzbek, Miraldil Djalalov, amb qui va tancar, per 5 milions d'euros, un acord pel qual el Barça disputaria dos partits amistosos amb el Budyonkor i enviaria a aquell país diversos dels seus jugadors perquè participessin en un 'clínic' promocional: "Laporta va cobrar una comissió de 3 milions d'euros que va rebre mitjançant una transferència a un compte del seu despatx d'advocats (Laporta & Arbós) del BBVA des d'un banc suís", ha denunciat avui Tutumlu en una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat pel seu advocat, Josep Oriola.

L'agent de jugadors, d'origen turc, ha posat una demanda contra Laporta que ja ha estat admesa a tràmit. Hi reclama el deu per cent dels negocis que l'exdirigent del FC Barcelona suposadament va fer a l'uzbekistan, perquè sosté que ell va ser qui va intermediar perquè aquests fructifiquessin.

Tutumlu ha anat més enllà en denunciar que els jugadors del club blaugrana Samuel Eto'o, Lionel Messi, Carles Puyol i Andrés Iniesta -a part de Cesc Fàbregas (Arsenal) i Cristiano Ronaldo (llavors al Manchester United)- van acudir a l'Uzbekistan a fer un 'clínic' en què només van cobrar 300.000 euros cadascun, quan Laporta presumptament hauria pactat amb els representants uzbeks el pagament d'un milió per la presència de cada jugador i un altre milió més per acudir ell personalment a promocionar el futbol d'aquell país.

"Després del seu viatge a l'Uzbekistan es va comprar un àtic a la Diagonal -en què antigament vivia la Infanta Cristina- que val dos o tres milions d'euros. Si era president del Barça, d'on ha tret tots aquests diners?", s'ha preguntat.

Segons Tutumlu, el propi Laporta el va apartar d'aquella operació "i va col·locar de testaferro" l'experiodista Joan Patsy, "a qui li va tocar la loteria quan el va enviar a l'Uzbekistan en el meu lloc".

L'excap de recursos humans del club Joan Centelles i algun membre de la junta directiva del FC Barcelona també haurien tret un benefici econòmic de l'operació, ha explicat el demandant.

Bayram Tutumlu ha assegurat que no és "un testaferro de ningú", que tampoc no està sent utilitzat "ni per ningú del Barça ni per un partit polític" que intenti desprestigiar Laporta en plena campanya electoral.

"Jo no dec res a ningú. Vaig sol contra aquest home, per culpa seva acabaré per primera vegada als jutjats, i no és una qüestió de diners, sinó una qüestió d'honor", ha afegit.

Per a l'agent FIFA, Laporta ha estat "el dirigent més nefast" que ha conegut en el món del futbol: "Jo he portat dos jugadors a Miguel Ángel Gil (Atlètic de Madrid). Ell no em va signar cap paper, però em va pagar. Manuel Ruíz de Lopera (Betis), igual. També he treballat amb el Reial Madrid, amb el Sevilla, i mai no he tingut problemes".

D'altra banda, l'advocat de Tutumlu, Josep Oriola, ha denunciat l'"espectacular creixement" del patrimoni de Joan Laporta durant la seva etapa com a president del FC Barcelona, la seva presumpta vinculació amb diferents empreses, "algunes amb domicili en paradisos fiscals i altres dedicades al negoci de pornografia per internet".

També el lletrat ha explicat que tot això ha provocat que la fiscalia anticorrupció "li hagi obert diligències penals prèvies per presumpte blanqueig de capitals".

Unión Fenosa, altre corporació criminal a Puerto Rico

Un grup de centenars de puertorriquenys i catalans solidaris es es va manifestar a l'entrada de la companyia Gas Natural Unión Fenosa, a la seu principal a Barcelona. La protesta va tenir com a objectiu denunciar els plans del govern de Puerto Rico per establir un gasoducte que afavoreix el monopoli de combustible d'Unión Fenosa i els seus plans d'expansió i privatització del sistema d'energia pública nacional.

Gas Natural Unión Fenosa és una companyia coneguda internacionalment per la violació dels drets civils a Guatemala, Nicaragua, Colòmbia i Mèxic, entre altres. El gasoducte del Nord, conegut com el gasoducte de la Mort és un engany econòmic i destinat al fracàs. Es tracta d'una canonada que transportaria gas natural a través de zones de risc permanent a esllavissades, corrosió accelerada, inundacions, sismicitat, tsunamis i focs silvestres; aquestes causes són totes reconegudes pel Govern dels EUA com a raons per falles en l'operació de gasoductes.

Mentre el Govern de Puerto Rico i Unió FENOSA menyspreen el valor de la vida humana amb una franja de seguretat de 20 metres de distància, agències federals i experiències d'explosions prèvies de gasoductes requereixen un mínim de distància de 200 metres, 10 vegades més de la proposta temerària dels proponents. La vida de 121.371 a 211.251 persones en una zona de risc Permanent és raó suficient per oposar-se a aquesta fraudulenta proposta d'infraestructura.

517 anys després de la invasió espanyola a Puerto Rico
Un dia com avui, 19 de novembre de 1493, Espanya va envair i colonitzar l'illa caribenya de Puerto Rico, esclavitzant, maltractant i aniquilant el poble originari Taíno com havia esclavitzat i maltractat als africans que van ser portats a la força a les terres d'Amèrica.

El 1898, en el context de la Guerra Hispanoamericana, Puerto Rico va ser venut a Estats Units per 20 milions de dòlars per mitjà del tractat de París. Més de 400 anys de cruenta colonització encara tenen seqüeles quan una companyia transnacional, Gas Natural Unión Fenosa, vol posar en perill permanent a més de 200 mil vides humanes a Puerto Rico, causant a més la destrucció de centenars d'acres destinades a l'agricultura, altres de gran valor ecològic, diversos hàbitats per a espècies en perill d'extinció i zones d'alta producció d'aigua.

El Vaticà menteix mentre els bisbes cuiden als pederastes

El bisbe de Tortosa, ignora les ordres del Vaticà o sap que són paraules buides de cara a la galeria d'hipócrites? Aquesta és la qüestió que es planteja quan el Vaticà insta als bisbes a protegir als infants dels pederastes i el bisbe coloca un capellà pederasta, David Arasa (foto) d'Horta de Sant Joan, de professor de religió al IES Terra Alta de Gandesa, davant el silenci còmplice de la direcció, l'alcalde "independent" i la conselleria d'educació del menjaciris Montilla, que calla i no respon a les denuncies.

Clar que el pederasta és amic i votant d'Artur Mas i Felip Puig, el que és evidentment una patent de corsari per actuar impunement, sigui com a lladre, pederasta, abusador o xoriço de Palau, com és ben clar i sabut, com es veu al seu facebook, on ni es comenta que és capellà.

Segons el comunicat emès pel Vaticà, Levada va comentar als assistents la necessitat de "col·laborar amb les autoritats civils i la necessitat d'un compromís eficaç per a la protecció de nens i joves", així com "l'atenta selecció i formació dels futurs capellans".

Per la seva banda, associacions de víctimes van protestar a Roma fet que coincidia amb aquesta reunió i es van queixar que el Vaticà no hagi fet "suficient per protegir els nens en el futur".

"Volem que els bisbes es converteixin en policies i fiscals dels casos provats, admesos o creïbles",
ha dit la líder de l'organització estatunidenca Xarxa de Supervivents dels qui han patit abusos per part de Capellans (SNAP).

"L'única manera que ens assegurem que els nens estaran segurs és si l'Església deixa de barallar-se i comença a cooperar com qualsevol organització hauria de fer", ha dit en roda de premsa Lucy Duckworth, víctima i membre de SNAP. Som lluny d'això. Aqui es protegeix al delincuent sota la sotana i darrera la creu dels hipócrites.

El Mossad sionista va assassinar Uwe Barschel

Segons el toxicòleg suís Hans Brandenberger, Barschel no es va treure la vida ni va rebre assistència per suïcidar-se: "Les anàlisis químiques indiquen que va ser un assassinat", diu un dels experts més importants d'entre els que han investigat la mort del polític alemà Uwe Barschel, esdevinguda el 1987 i envoltada de misteri des de llavors.

"Un dels esdeveniments més espectaculars en la història de la República Federal d'Alemanya acaba de donar un nou gir". Amb aquesta frase comença l'article principal del diari dominical germànic Welt am Sonntag, dedicat al cas Barschel: L'11 d'octubre de 1987, un reporter va trobar el cos sense vida d'Uwe Barschel, cap de Govern de l'Estat federat de Schleswig-Holstein, a la banyera d'una habitació de l'hotel Beau Rivage, a Ginebra. La imatge del cadàver vestit va donar la volta al món i, encara que es va determinar que la seva mort havia estat causada per enverinament, encara no se sap si Barschel es va suïcidar o si va ser assassinat.

Ara, un dels experts més importants d'entre els que han investigat el cas Barschel assenyala al Mossad, el servei d'intel ligència israeliana, com a presumpte responsable de la mort del polític alemany. El toxicòleg suís Hans Brandenberger, que mai abans havia ofert declaracions sobre possibles autors materials, escriu en el Welt am Sonntag d'aquest diumenge (2010.11.21) que la informació llançada per les seves anàlisis químiques concorda exactament amb la descripció que l'ex agent israelià Victor Ostrovsky fa del procediment per assassinar a Barschel en el llibre Geheimakte Mossad (Expedient Secret Mossad), publicat en 1994. Segons el parer de Brandenberger, Barschel no es va treure la vida ni rebre assistència per suïcidar-se.

Novetats d'un cas irresolt

Fonts pròximes a Barschel sostenen que un motiu per al seu assassinat pot ser la seva suposada participació en el tràfic il legal d'armes. Heinrich Wille, en altre temps coordinador de la investigació del cas Barschel i exdirector de la Fiscalia de Lübeck, considera que els arguments presentats per Brandenberger consoliden les sospites que Barschel va ser assassinat per un equip de professionals. Segons la seva opinió, aquests nous plantejaments han de ser investigats. I és que, al contrari d'altres teories mitjançant les quals s'ha procurat explicar la mort de Barschel, la presentació detallada que Ostrovsky fa del modus operandi del Mossad concorda amb les troballes fetes pel toxicòleg al laboratori, per exemple, l'administració rectal de sedants i el subministrament de vi i dosis mortals de somnífers mitjançant una sonda gàstrica.

De fet, el mateix Ostrovsky ha dit que els descobriments científics fets en relació amb el cas Barschel no li sorprenen. A l'ex agent de Mossad és citada afirmant: "Jo sé que va ser així com va passar". Està per veure com de preparat se sent Ostrovsky per col.laborar amb la justícia alemanya a l'hora d'aclarir la mort d'Barschel d'una vegada per totes. "Com a testimoni, jo estic a disposició de les autoritats alemanyes en tot moment, sempre que se'm permeti romandre als Estats Units", assegura Ostrovsky, que mai va ser interrogat oficialment pels investigadors del cas de cara a l'ocorregut a Ginebra. Ostrovsky es dedica a escriure i editar llibres en l'estat d'Arizona.

Barschel hauria jugat amb foc

No es va trobar cap evidència que involucrés a Barschel amb la campanya de difamació orquestrada pel seu ex cap de mitjans, Reiner Pfeiffer. Fonts pròximes a Barschel sostenen que un possible motiu per al seu assassinat pot ser la seva suposada participació en negocis tèrbols de tràfic il.legal d'armes. Ells al.leguen que el polític sabia d'encàrrecs i lliuraments d'armament al Pròxim Orient i Sud-àfrica, i que havia amenaçat als caps de l'operació de treure els seus negocis a la llum. Per la seva banda, Ostrovsky retrata Barschel com un home ben informat sobre les negociacions d'armes entre Israel i l'Iran que passaven per l'Estat federat al seu comandament, Schleswig-Holstein.

Fins als serveis secrets dels Estats Units i de la República Federal d'Alemanya són assenyalats de manera recurrent com a còmplices en la mort del polític. "Mentre vaig investigar el cas vaig tenir la impressió que havia instàncies poderoses interessades a impedir l'aclariment de la mort de Barschel fos com fos", comenta Wille, afegint que té la intenció de publicar un llibre sobre les incidències d'aquest succés. A Wille li va correspondre suspendre les indagacions el 1998, tot i que el cas estava lluny de quedar resolt.

L'últim any de vida de Barschel

Poc abans de morir, Uwe Barschel es va veure implicat en un escàndol polític en qualitat de Ministre president de l'Estat federat de Schleswig-Holstein, en representació de la Unió Cristiano Demòcrata (CDU). Durant la campanya prèvia a les eleccions parlamentàries regionals de 1987, el cap de mitjans de Barschel, Reiner Pfeiffer, va fer espiar el contendent de Barschel, Björn Engholm, candidat del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD); va gravar una trucada telefònica que ell mateix li va fer per atribuir-li estar infectat amb el virus de la SIDA; i va interposar una denúncia anònima en contra davant les autoritats tributàries.

Més tard, Pfeiffer va acusar Barschel d'haver iniciat la campanya en contra de Engholm, el seu adversari polític. "Li dono la meva paraula d'honor a l'opinió pública alemanya que les acusacions fetes en la meva contra no tenen fonament", va jurar Barschel en una roda de premsa televisada en viu el 18 de setembre de 1987; poc després, veient que la seva credibilitat havia quedat destruïda, va renunciar al seu càrrec. Dues comissions del parlament regional es van ocupar d'investigar l'assumpte i la segona d'elles va determinar el 1995 que no hi havia cap evidència que involucrés a Barschel amb la campanya de difamació orquestrada pel seu ex cap de mitjans, Reiner Pfeiffer.

Iran pregunta a l'ONU sobre les presons d'EUA a Europa

Iran ha demanat per carta al secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, una resposta escrita a la seva sol.licitud d'informació sobre les presons secretes dels EUA a Europa. La demanda del ministre iranià d'Afers Estrangers, Manouche Mottaki, es produeix pocs dies després que l'Iran afirmés que els EUA no té entitat moral per criticar les accions d'altres països en matèria de drets humans.

"Què ha fet el secretari general de l'ONU respecte a la nostra carta? Quina és la seva postura i la de les Nacions Unides respecte a aquestes presons secretes nord-americans? Esperem una resposta convincent", ha confiat Mottaki.

Referent a això, el ministre iranià va expressar el seu repudi al fet que "certs països que no tenen justificació per a les seves accions, utilitzin dreceres polítics en contra d'altres nacions per distreure l'opinió pública".

El passat 18 de novembre, l'Assemblea General de l'ONU va criticar el Govern de l'Iran per "les greus i continuades violacions" dels drets humans registrades al país.

Lleu càstig per dos assassins israelians

Dos militars israelians acusats de posar en perill la vida d'un nen palestí de nou anys al que van emprar com a escut humà han estat degradats i posats sota llibertat condicional durant tres mesos per una cort militar. Tots dos, pertanyents a la Brigada d'Infanteria Guivati, han comparegut aquest diumenge en una vista davant un tribunal de la Comandància Sud de l'Exèrcit israelià, que els va degradar de suboficials al rang de sergent.

Els dos van ser condemnats fa un mes per haver-se excedit en l'ús de la seva autoritat i posat en perill la vida del menor palestí a qui van ordenar obrir diversos bosses dels que es sospitava contenien explosius durant el registre en un edifici del barri Tel al-Hawa a la franja de Gaza al gener de 2009.

La pena màxima a Israel per a aquest tipus de delictes ha estat fixada en tres anys de presó.

Hi ha en marxa altres 30 investigacions contra militars

Es tracta de la primera querella relativa a acusacions de mala conducta durant una situació de combat. En anteriors casos es va imputar a dos soldats, també de la Brigada Guivati, per haver robat targetes de crèdit amb les que es van apoderar de 400 dòlars.

Més de 30 indagacions han estat empreses contra militars des que conclogués el 18 de gener de l'any passat l'operació "Plom Fos", que va llançar Israel a la franja de Gaza i es va perllongar durant 22 dies, amb un resultat de 1.400 palestins morts i 5.000 ferits.

La meitat dels casos han estat tancats per la Fiscalia Militar mentre que l'altra meitat estan a punt de completar a l'espera de decidir si es presenten demandes contra els militars involucrats.

Meyer advoca per un altre sistema de seguretat

Meyer, responsable de política internacional d'Esquerra Unida, és a Lisboa, ciutat presa per la policia, per participar en una taula rodona titulada "No a la Guerra, No a l'OTAN" i en la manifestació internacional contra la nova estratègia de la OTAN, per la pau i pel desarmament.

Willy Meyer ha lamentat que la Cimera de l'OTAN "hagi consagrat en el seu nou concepte estratègic la possibilitat d'utilitzar la força militar fora de les fronteres dels països membres, sense mandat i sense autorització expressa del Consell de Seguretat de les Nacions Unides".

Per Meyer, això suposa un "veritable cop militar al dret internacional, que converteix l'OTAN en un instrument completament al marge del mateix": "Que l'OTAN insisteixi en aquesta cimera a Lisboa a donar una resposta militar al crim organitzat, el terrorisme , als moviments migratoris o al problema de proveïment dels recursos naturals és una resposta intolerable davant qüestions que haurien de ser objecte d'una resposta exclusivament civil i que, en el cas de la migració o dels recursos naturals, no tenen res a veure amb la seguretat ni nacional, ni internacional".

D'altra banda, l'eurodiputat d'Esquerra Unida considera que "el fracàs militar i polític de la guerra a l'Afganistan és un exemple de l'absurd que resulta aquesta aliança militar, que no és sinó la darrera expressió de la Guerra Freda".

"Així mateix, l'anunci de la creació de l'escut antimíssils va en un sentit totalment contrari del que hauria de ser la seguretat compartida que permetés l'eliminació i destrucció ecològica de les armes de destrucció massiva atòmiques, biològiques o químiques (ABQ)", va prosseguir Meyer .

En aquest sentit, ha lamentat que "la Cimera a Lisboa no hagi anunciat la dissolució de l'OTAN, que suposa una amenaça per a la pau mundial. Avui hauria d'haver-se iniciat la creació d'un nou sistema de seguretat que redissenyar les Nacions Unides com a govern democràtic del món, en el qual resideixi la capacitat d'usar la força en situacions molt molt particulars ".

Per Meyer, "és una vergonya que tots els esforços econòmics, tecnològics i d'inversions de l'OTAN es facin servir per preparar la guerra i no per assolir els Objectius del Mil lenni".

En el marc de la Contracimera, l'eurodiputat d'Esquerra Unida va participar a Lisboa a la taula rodona "No a la Guerra, No a l'OTAN", en el que va posar com a exemple en el qual la manca de resposta de l'OTAN crea inseguretat, el cas del "Sàhara Occidental, d'un poble que es troba en procés de descolonització, a qui el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha reconegut per unanimitat el dret a exercir la seva autodeterminació. Això posa de manifest la incapacitat de l'OTAN per a imposar una decisió de l'ONU ".

Policia impedeix l'entrada a Portugal d'una desena de militants de la UJCE

Meyer deplora l '"estat d'excepció" i demanarà responsabilitats al Parlament Europeu per la negativa d'entrada a Portugal als militants de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya, així com a centenars d'activistes que acudien a la cimera alternativa organitzada pels moviments socials portuguesos en resposta a la reunió de l'OTAN a Lisboa. Per Meyer "resulta inacceptable aquesta criminalització del pacifisme. La reunió de l'OTAN ha creat un inadmissible estat d'excepció".

La nit d'ahir la policia fronterera portuguesa va detenir dos dels cotxes en què viatjaven militants de la UJCE rumb a Lisboa. "Aquests són comunistes", va assegurar un dels agents. Després d'un registre exhaustiu, en el qual van trobar algunes enganxines i pamflets, la policia va procedir a anotar els números de matrícula dels cotxes i dels documents d'identitat dels joves. Després els van fer signar un document en el qual se'ls declarava com "potencialment perillosos per a l'ordre públic i la seguretat interna" i van ser escortats per cotxes de la policia fins a una comissaria a Badajoz.

Aquest migdia, després de contactar amb el servei jurídic del PCP, els militants de la UJCE van tornar a intentar sense èxit creuar el pas fronterer, després del que van tornar a ser repatriats per la policia portuguesa.

Per l'eurodiputat d'Esquerra Unida i dirigent del PCE, "a aquests joves europeus els han robat els seus drets, com si visquéssim en un Estat policial, i no en un Estat de dret. Aquesta retallada de llibertats té a veure amb la manca de respecte a les normes democràtiques més elementals i vulnera la pròpia Constitució de Portugal ".

No en va, la Constitució Portuguesa de 1976 reconeix que la sobirania resideix en el poble (article 3) i que "Portugal preconitza l'abolició de totes les formes d'imperialisme, colonialisme i agressió, el desarmament general, simultani i controlat, la dissolució de els blocs político-militars i l'establiment d'un sistema de seguretat col.lectiva, amb vista a la creació d'un ordre internacional capaç d'assegurar la pau i la justícia en les relacions entre us pobles "(article 7).

"La sobirania popular ha estat avui segrestada per l'OTAN, que ha convertit la Constitució Portuguesa en paper mullat".