La Justícia de Guatemala ordena jutjar Ríos Montt per genocidi

La Justícia de Guatemala ha ordenat avui enjudiciar l'exgeneral colpista i excap de l'Estat José Efraín Ríos Montt i el seu antic col·laborador el també general retirat José Mauricio Rodríguez per delictes de genocidi i crims contra la humanitat. Aquesta serà la primera vegada que exalts càrrecs castrenses guatemalencs, inclòs un antic dictador, afrontin un judici per genocidi a Guatemala.

Dijous es celebrarà la primera audiència del judici, va anunciar avui el jutge Miguel Ángel Gálvez, titular del Jutjat Penal Primer B de Major Risc.

Gálvez va afirmar que hi ha prou indicis sobre la responsabilitat dels dos exgenerals per la matança de 1.771 indígenes ixiles a mans de les Forces Armades entre març de 1982 a agost de 1983, en el marc de la guerra interna (1960-1996).

Ríos Montt, de 86 anys, va governar de facto Guatemala durant aquest període i serà processat per ser el suposat autor intel·lectual de les matances dels indígenes ixil.

Rodríguez, de 67 anys i que va ocupar llavors la segona prefectura de l'Estat Major de la Defensa, serà processat per haver executat els plans militars inclosos en l'estratègia coneguda com "terra arrasada".

El jutge Gálvez va decidir que Ríos Montt continuï sota arrest domiciliari i que Rodríguez romangui reclòs a l'Hospital Militar on des de mitjans de l'any passat és tractat per patiments físics que al·lega.

El jutge va donar valor probatori als 84 testimonis, 61 peritatges i 126 documents que la Fiscalia va presentar com a proves de càrrec de la suposada responsabilitat dels exalts càrrecs militars en la sagnant repressió militar que van ser víctimes els indígenes de l'ètnia ixil.

Ríos Montt i Rodríguez, immòbils i en silenci, escoltar amb atenció la decisió del jutge, i en concloure la diligència es van negar a respondre les preguntes dels periodistes.

Els activistes i familiars de les víctimes, en canvi, van trencar en aplaudiments i vives en favor de la Justícia, i als afores del tribunal cremar focs pirotècnics per celebrar la decisió del jutge.

Francisco Colom, un dels advocats defensors de Ríos Montt, va dir als periodistes que en les pròximes hores presentaran un recurs contra la decisió de Gálvez, perquè considera que "no va estar aferrat a dret" en no tenir en compte les proves de descàrrec.

Aquest serà el primer cas en la història jurídica de Guatemala en què un excap d'Estat és portat davant la Justícia per respondre pels centenars de milers d'assassinats comesos per l'Exèrcit durant la guerra interna de 36 anys que va patir el país entre 1960 i 1996.

Abans han estat processats i condemnats militars de baix rang, antics paramilitars i policies, per violacions als drets humans perpetrats durant el conflicte armat.

La guerra interna que va viure Guatemala va deixar uns 200.000 morts, 45.000 desapareguts, un milió de desplaçats interns, i milers de vídues i orfes.

Espanya podria quedar sense gas ni petroli si l'anticolonialisme guanya al Sahel

"Responsabilitat" i "interès estratègic" són les dues paraules que més han repetit els ministres espanyols d'Afers Exteriors i Defensa per justificar la resposta del PP davant el conflicte armat a Mali i 'l'amenaça gihadista' als interesos de les corporacions colonials al Sahel. El 25% del petroli que importa Espanya procedeix d'Algèria, Líbia i Nigèria (un 3%, un 7% i un 15% respectivament) i el 55% del gas, d'Algèria i Nigèria (un 40% i un 15% respectivament). I un 15% d'Iran, que ha deixat d'exportar a les plutocràcies de l'OTAN aquesta mateixa setmana en resposta a les sancions sionistes.

Però la participació espanyola s'ha limitat a un discret suport logístic que França, líder de la intervenció militar al país africà, jutja insuficient. Què es juga Espanya en l'estabilitat del nord d'Àfrica?.

En menys d'un any, tres grups -Al-Qaida al Magrib Islàmic, el salafista Ansar el Din, i Monoteisme i Jihad a l'Àfrica Occidental)- van aconseguir controlar al nord de Mali un territori de 830.000 metres quadrats, arraconar al moviment nacionalista tuareg, i posar en perill el Govern de Bamako.

Més encara, han demostrat la seva múscul operatiu en donar un cop al cor econòmic d'Algèria, la seva producció d'hidrocarburs, amb el segrest múltiple d'unes 800 persones-més d'un centenar d'estrangers-a la planta de gas d'In Amenes el 17 de gener. Aquest dilluns, un suposat grup islamista ha atemptat contra un lloc de vigilància d'un gasoducte situat a la localitat de Yebahia, a l'est d'Alger.

Inseguretat energètica

Algèria és una peça clau per a la seguretat energètica mundial. És el tercer subministrador de gas de la Unió Europea, i el principal d'Espanya, que importa el 40% del gas i un 3% del petroli d'aquest país africà.

"No hi ha risc de desproveïment a curt termini perquè Espanya té una importació molt diversificada gràcies a la llei que limita en un 50% la dependència energètica d'un sol exportador, però pot tenir conseqüències en el mitjà-llarg si aquest tipus d'atacs es repeteixen", explica Gonzalo Escribano, investigador i director del programa d'Energia del RIEL.

Una interrupció del subministrament de gas d'Algèria i Nigèria desencadenaria la tempesta perfecta

La pròpia Algèria és qui més es juga a garantir la seguretat de les seves instal · lacions energètiques. La producció i exportació d'hidrocarburs representa el 60% dels seus ingressos fiscals i un terç del seu producte interior brut (PIB) de manera que no es pot permetre perdre ni reputació ni inversors. El país ja té una situació interna explosiva. Després de les contrarevoluciones colonisles als països àrabs, el Govern ha augmentat els subsidis per pal·liar el descontentament social. El règim penja de l'estabilitat socioeconòmica.

Gas i petroli

Però la crisi de Mali pot obrir un focus de tensió en un altre front, cap al golf de Guinea i, segons els experts, això desembocaria en una "tempesta perfecta".

"Espanya ha demostrat gran capacitat per gestionar crisi com la guerra a Líbia o l'embargament petrolier a l'Iran però si el conflicte de Mali es desborda cap al sud i cap al nord, una interrupció simultània del subministrament de Nigèria i Algèria no seria tan fàcilment digerible", observa Escribano, que apunta que es traduiria en majors costos econòmics.

Nigèria, el país més poblat d'Àfrica i primer productor de petroli del continent, exporta un 15% del seu cru i gas a Espanya. I fins ara, tot i alguns atacs esporàdics de Boko Haram -un grup islamista que occident vincula a Al-Qaida- a empreses gasístiques i petrolieres, la continuïtat del subministrament ha estat plenament garantit.

"La amenaces són gestionables però Espanya no pot caure en l'autocomplaença ni en la conformitat. S'ha participar en el disseny d'un enfocament regional al nord d'Àfrica perquè d'això depenen seva seguretat energètica a mitjà-llarg termini", afegeix l'expert del Reial Institut Elcano.

El 25% del petroli que importa Espanya procedeix d'Algèria, Líbia i Nigèria (un 3%, un 7% i un 15% respectivament) i el 55% del gas, d'Algèria i Nigèria (un 40% i un 15% respectivament).

El President de Mali confirma la conquesta de Tombuctú

El president de Mali, Dioncounda Traore, va confirmar la presa de la històrica ciutat de Tombuctú per part de les Forces Armades franceses i malians.

Les tropes franceses i malianes es troben a Tombuctú i estan rastrejant la ciutat des de la passada nit, ha informat la Presidència de Mali a Twitter. Prèviament, el Ministeri de Defensa de França havia comunicat que les tropes aliades controlen tots els accessos a Tombuctú i l'aeroport. No hi va haver informes de combats a la ciutat malgrat paracaigudistes i helicòpters van rebre l'encàrrec d'impedir la fugida dels enemics.

El coronel Thierry Burkhard va dir que França intenta evitar combats a Tombuctú per protegir l'herència històrica d'aquesta ciutat, també anomenada "Perla del Desert", que està situada a uns 700 quilòmetres al nord-est de Bamako, la capital de Mali.

Destruïts patrimonis culturals de la humanitat

En Tombuctú, de 55.000 habitants, hi ha cementiris i mausoleus de centenars d'anys d'antiguitat que la Unesco va declarar el 1988 Patrimoni Cultural de la Humanitat. L'any passat, els islamistes havien destruït diverses tombes de sants al casc històric de la ciutat.

Segons l'alcalde de Bamako rebels islamistes incendiar a Tombuctú una biblioteca que albergava una col·lecció d'antics manuscrits abans que les tropes de França i Mali entressin a la localitat el cap de setmana.

"Van calar foc a l'Institut Ahmed Baba. És una catàstrofe per Tombuctú i per a tota la humanitat", va dir l'alcalde per telèfon. Els rebels també van incendiar l'ajuntament i la casa d'un diputat. A més, "van executar de forma sumària a un jove que va mostrar la seva alegria per l'arribada de les forces a la ciutat cridant "Visca França!", ha relatat l'alcalde.

El Franc CFA i les mentides de l'imperialisme francès

El franc CFA és la moneda comuna de 14 països africans, gairebé tots ells antigues colònies franceses (amb l'excepció de Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola i Guinea Bissau, antiga colònia portuguesa). Les Illes Comores, a l'oceà Índic, estan associades també al franc CFA, dins de la zona del franc (franc comorano).

Des del 1 de gener de 1999, el franc CFA està fixat a l'euro (un euro val 655,957 francs CFA). El Tresor francès (no la Unió Europea) segueix garantint la convertibilitat del franc CFA. Tot el comerç del Sahel passa a la força pel Banc de França, i Hollande ho sap, com coneix molt bé les seves mines d'urani i d'or, el cotó i el control estratègic de les rutes de transport mineres.

Nuet emplaça Mas a suspendre el diputat Xavier Crespo

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha emplaçat avui CiU ha suspendre Xavier Crespo de la seva condició de diputat al Parlament, davant la presumpta relació de l’ex alcalde de Lloret de Mar amb la màfia russa que s’ha destapat en l’anomenada operació Clotilde. Nuet ha lloat la tasca que el grup municipal d’ICV-EUiA ha portat a terme a Lloret de Mar des de novembre de 2008, quan va denunciar en el ple irregularitats en la transformació de l’antiga plaça de braus en centre comercial.
Així, el dirigent d’EUiA ha recordat “els nostres van ser els únics que s’hi van oposar i van fer públic que el govern municipal afavoria la promotora DDC perdonant-li impostos”, l’empresa del mafiós rus que pagava favors amb sobres amb diners.

Nuet s’ha mostrat sorprès de les mostres de confiança que tant el president Mas com el conseller Puig han fet públiques pel que fa a Crespo, en un moment en què “la desafecció ciutadana cap a la política i les institucions creix al ritme dels casos de corrupció que es destapen dia a dia”. El coordinador general d’EUiA ha assenyalat que “la gent espera una actuació exemplar no pas justificacions” per part dels partits implicats en aquests casos- PP i CiU- que a més governen a Espanya i a Catalunya. I ha afegit que aquesta manca d’actuació i el fet de no suspendre el ara diputat Crespo, “posa en entredit la seva credibilitat”.

És per això que el també diputat d’ICV-EUiA al Congrés ha instat el govern de Mas a “deixar de protegir els seus i apostar per la transparència i la democràcia” i, en concret, a donar suport a la proposta d’ICV-EUiA per una llei de transparència.

A continuació, Nuet ha etzibat al Govern de CiU: “Què necessiten que passi més per comprometre’s en un pacte contra la corrupció i una llei per la transparència? No en tenen prou amb els casos Palau, Pallarols, ITV, amb els presumptes tripijocs de Crespo a la sanitat pública catalana i amb que ara se’l relacioni amb l’operació de Lloret?”. I ha afirmat: “És de calaix que el poble perdi la confiança quan es dificulten les comissions d’investigació i no s’assoleix un pacte anticorrupció, com la nostra coalició ha defensat tantes vegades tant al Parlament com al Congrés”.

Petrov diu que va pagar dos viatges a Rússia a Crespo

El presumpte cap de la màfia russa a Lloret de Mar (Girona), Andrei Petrov, ha admès davant del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco que va sufragar dos viatges a Moscou realitzats per exalcalde de la localitat i diputat de CiU Xabier Crespo (foto) i la seva família, han informat fonts jurídiques. Crespo ha reconegut avui haver viatjat un cop amb el ja empresonat Petrov.

Beatriu d'Holanda anuncia la seva abdicació

Beatriu d'Orange, reina d'Holanda i cap del Club de plutòcrates Bilderberg, de 74 anys, ha ofert aquesta tarda un discurs davant la nació per televisió i ràdio en què ha anunciat que abdica al tron ​​d'Holanda. Serà el 30 d'abril a favor del seu fill, el príncep Guillem Alexandre i això convertirà a l'argentina Màxima Zorreguieta -filla d'un col.laborador de la dictadura de Videla- en reina d'Holanda.

El discurs, que va ser gravat avui mateix, es produeix a pocs dies que el pròxim 31 de gener Beatriu d'Holanda compleixi 75 anys. La reina Beatriu porta 33 anys en el tron, al qual va accedir el 1980 al abdicar la seva mare, la reina Juliana, que va fer l'anunci en complir els 71 anys.

La prefectura d'Estat passarà al príncep Guillem, casat des de 2002 amb l'argentina Màxima Zorreguieta. La parella té tres filles.

Història monàrquica

Holanda és al costat de Espanya un dels pocs països d'Europa amb un cap d'Estat monàrquic, una forma de govern en franc declivi en el món després que nombroses nacions hagin suprimit de les seves constitucions aquesta institució no democràtica.

Beatriz Wilhelmina Armgard d'Orange-Nassau, va néixer al palau de Soestdijk de Baarm, a l'Haia, el 31 de gener de 1938, i va ser la primogènita de la llavors princesa Juliana i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld. Durant la Segona Guerra Mundial la família reial holandesa va viure al Canadà, després d'una breu estada a Anglaterra, i el 1945 va tornar al país.

Beatriu d'Holanda es va casar el 1966 amb l'alemany Claus van Amsberg, que va morir el 2002. Van tenir tres fills, el príncep hereu Guillem (1967), Fris (1968) i Constantí (1969).

Holanda: La reina més rica i poderosa d'Europa escull el seu govern

La reina Beatriu d'Holanda ha iniciat consultes amb els líders de tots els partits representats al Parlament, després de les eleccions del passat dimecres. El paper de la monarca per reunir les peces per a una coalició de govern, la transforma en la reina més poderosa d'Europa. Mark Rutter podrà haver guanyat l'elecció, però aquest és el moment de lluïment de la Reina. Foto: Beatriu a Sitges amb els Bilderberg, del que és membre fundadora.

Els dies posteriors a les eleccions parlamentàries, la cap de l'Estat està en el centre del poder, consultant als líders de partit sobre com s'han d'interpretar els resultats dels comicis. Ella és l'encarregada de posar en marxa la formació d'una coalició.

Holanda, un paradís fiscal monàrquic de 9,7 bilions d'euros

La Holanda monàrquica de la cap del club de plutòcrates Bildertberg, amb un gran nivell de vida basat en l'explotació i les polítiques d'austeritat imposades al sud, és el refugi i paradís d'empreses com Dell, Desigual, Merck, Mediapro o Yahoo!, que han establert allà les seves seus fiscals pels baixos impostos que abonen les societats i les grans fortunes, i per les facilitats que troben a l'hora de desviar fons a d'altres paradisos fiscals.

Avui, el Parlament holandès debatrà la legitimitat del seu immoral sistema fiscal, amb la particularitat que els partits de la coalició de Govern estan d'acord en netejar el que consideren una "taca" a la reputació d'Holanda: "Els governs de tot el món han de retallar els seus pressupostos mentre que al mateix temps les companyies evadeixen impostos", denuncia el parlamentari socialista Arnold Merkies.

Holanda, propietat dels Orange i focus de l'esclavitud moderna

Els anomenen esclaus moderns i el seu número augmenta a Holanda i al món capitalista sota el nou imperi neoliberal de les plutocràcies. Milers d'estrangers estan sent explotats i esclavitzats en centres de jardineria, bugaderies, empreses de construcció i de tota altra mena. Els tanquen en condicions infrahumanes, els enganyen, maltracten, intimiden i coaccionen. Els inspectors de treball holandesos es declaren cada vegada més preocupats per l'economia submergida sota aquesta creixent forma d'explotació. L'esclavitud també és habitual a les monarquies teocràtiques wahhabites del Golf Pèrsic, aliades d'EUA i l'Europa de les dictadures monàrquiques.

No se sap certament la quantitat d'empleats estrangers que estan sent explotats, però el nombre de víctimes localitzades per la policia s'ha duplicat en els últims anys. El 2004 eren 405, el 2010 es van registrar 993. També augmenten molt lleument els processos contra els explotadors: de 2 investigacions judicials el 2007 es va passar a 9 el 2011.

Holanda: Demanen investigar Jorge Zorreguieta, pare de la princesa Màxima

Aquestes persones poden encara parlar, doncs van sobreviure la dictadura de Videla. Però els seus marits, les seves germanes, fills o nebots no. Per això demanen ara ajuda a la Justícia holandesa. Tots els testimonis tenen alguna cosa en comú: els seus familiars treballaven per al Ministeri d'Agricultura, llavors sota la direcció de Jorge Zorreguieta. El cas Zorreguieta va tornar a l'actualitat holandesa quan, el 1999, es va fer pública la relació entre la seva filla Màxima i el príncep d'Holanda Guillem.

Carmen Ricciardi, dona del sindicalista Roberto Ash i cunyada del desaparegut Hernando Ash ens explica que, durant la dictadura, els dos treballaven per a l'institut de recerca del Ministeri d'Agricultura, també sota el comandament de Zorreguieta".

Presó per agredir uns mossos en un acte pro Núria Pòrtulas

El jutjat penal 5 de Girona ha condemnat a 1 any i 4 mesos de presó els dos joves acusats d'agredir amb cadenes uns agents dels Mossos d'Esquadra en un acte de suport a Núria Pòrtulas el 15 d'abril del 2010. La sentència considera que no ha quedat provat que els condemnats, Miquel Pòrtulas i Oriol Petit, utilitzessin cadenes per colpejar els agents, com sostenien les acusacions.

Tot i això, conclou que els dos joves sí que van agredir els mossos i els condemna per atemptat a agents de l'autoritat. La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, ja ha anunciat que recorrerà "fins al final" la sentència perquè considera que és una condemna "arbitrària", "política" i "amb poca base jurídica".

Iran llança un mico a l'espai i el recupera viu

Iran ha enviat amb èxit un simi viu a l'espai, el que suposa un important avanç en el programa espacial de la República Islàmica. Segons un comunicat del Ministeri de Defensa, l'animal va ser enviat a l'espai en una càpsula de 285 quilos de pes batejada "Pisgham" (Pioner), i propulsada per un coet model Kavoshgar. La càpsula va arribar a més de 120 quilòmetres i, després de realitzar un vol suborbital, "va tornar intacta".

Diversos mitjans d'informació iranians, com la cadena en àrab Al Alam i la iraniana Press TV (en anglès), asseguren que l'animal va ser recuperat amb vida.

El govern iranià no ha precisat ni el lloc del llançament ni el de l'aterratge de la càpsula. Sobre la data, només ha assegurat que el llançament es va produir "en els dies de l'aniversari del naixement del profeta Mahoma", celebrat el passat divendres.

A mitjan gener, Teheran va anunciar el seu projecte per enviar a un simi a l'espai al començament de febrer, coincidint amb la commemoració del 34 aniversari de la victòria de la revolució islàmica.

El projecte va ser presentat com un primer pas per enviar a un home a l'espai en 5 o 8 anys.

Iran ha enviat tres satèl·lits des de 2009, a més d'una càpsula amb diversos animals de mida petita al febrer de 2010, segons AFP. Un precedent per llançar a un mico va fallar el 2011.

Petrov diu que va pagar dos viatges a Rússia a Crespo

El presumpte cap de la màfia russa a Lloret de Mar (Girona), Andrei Petrov, ha admès davant del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco que va sufragar dos viatges a Moscou realitzats per exalcalde de la localitat i diputat de CiU Xabier Crespo (foto) i la seva família, han informat fonts jurídiques. Crespo ha reconegut avui haver viatjat un cop amb el ja empresonat Petrov.

Després de gairebé quatre hores de declaracions, el jutge instructor ha ordenat l'ingrés a la presó provisional incondicional de Petrov, el seu cunyat i lloctinent, Constantin Mischanin, i l'arquitecta Pilar Gimeno, per formar part d'una xarxa que es dedicava al blanqueig de capitals per a la màfia russa.

Segons les citades fonts, Petrov ha reconegut davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 que va pagar dos viatges de Crespo a Moscou, un amb la seva família i un altre que tenia com objectiu la seva participació en una fira de turisme que es va desenvolupar a la capital russa.

PATROCINI I ADJUDICACIÓ

A més, el presumpte cap de l'organització ha admès que esposorizó al Club Hoquei Lloret quan l'Ajuntament li va adjudicar el 35 per cent de la gestió del centre comercial construït a l'antiga plaça de toros de la localitat, que va incloure la creació de 400 places de garatge. L'Administració local gestionava el 65 per cent restant.

En concret, la remodelació va córrer a càrrec de l'empresa Development Diagnostic Company, una companyia propietat de Petrov que tenia un capital social d'un milió d'euros i es dedicava a la compravenda d'immobles i intermediacions en operacions immobiliàries a la comarca gironina de la Selva .

El magistrat imputa indiciàriament Petrov els delictes pertinença a organització criminal per les seves relacions amb la màfia russa, blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, falsedat en document mercantil i suborn.

L'ARQUITECTE ERA EL VINCLE

A Mischanini i Gimeno, que ha estat l'única dels tres compareixents que s'ha negat a declarar davant del jutge instructor i la Fiscalia Anticorrupció, els atribueix els delictes de blanqueig de capitals en organització criminal, falsedat en document mercantil i suborn. Segons la investigació, Gimeno va ser el vincle amb l'Ajuntament de Lloret de Mar que va permetre a Petrov començar a realitzar els seus negocis a la localitat.

Segons fonts jurídiques, Constantin Mischanin era la mà dreta de Petrov i qui substituïa el presumpte líder de l'organització i s'encarregava de dirigir les activitats de la trama quan aquest es trobava fora d'Espanya.

56 MILIONS blanquejats

L'organització ha pogut blanquejar fons a Espanya per un valor de més de 56 milions d'euros en els últims anys. Se'ls imputen indiciàriament delictes contra la hisenda pública, falsedat documental i blanqueig de capitals. Aquest grup establert a Espanya estava dotat d'una clara estructura jeràrquica el líder era a Rússia, segons fonts de la investigació.

Per al blanqueig de capitals, aquesta xarxa feia passar els diners per tercers països i posteriorment s'invertia a Espanya en negocis de tipus financer i immobiliari, principalment, encara que també es dedicaven a altres activitats entre les quals s'inclou la esponsorització d'entitats esportives de la zona.

Andrei Petrov havia creat una sèrie d'empreses que, comptant amb la col·laboració i assessorament de nombroses persones, s'havien infiltrat en el teixit econòmic i social de la zona, realitzant nombroses operacions, explica la Guàrdia Civil.

Entre els tercers països als quals recorria el grup -alguns d'ells paradisos fiscals- es troben les Illes Seychelles, Xipre, Andorra, República Eslovaca i Illes Verges Britàniques. En tots aquests destins la trama comptava també amb societats i col·laboradors estratègicament ubicats.

L'exalcalde Crespo de CiU reconeix que Petrov li va pagar un viatge a Rússia

El excalcalde de Lloret de Mar (Girona) i diputat de CiU al Parlament català, Xavier Crespo, reconeix que l'empresari rus i suposat cap d'una trama de corrupció en la localitat, Andrei Petrov, detingut divendres, li va pagar un viatge a Rússia però nega que hagi rebut sobres amb diners o regals: "Vaig viatjar amb ell a Rússia perquè volia saber fins a quin punt aquesta empresa tenia capacitat per fer un projecte a Lloret", ha justificat avui l'exalcalde.

Per la seva banda, el portaveu del Moviment Independent de Lloret i oposició de CiU a l'Ajuntament, Marc Fonts, ha afirmat que el president del Club Hoquei Lloret, Joan Lluís Perarnau, detingut aquest dissabte, "feia de correu entre Petrov i el senyor Crespo".

Presó sense fiança per al cap de la màfia russa a Catalunya

El jutge de l'Audiència Nacional ha decretat presó sense fiança pel suposat cap de la màfia russa establert a Catalunya, Andrei Petrov, detingut el passat divendres en l'operació Clotilde a Lloret de Mar juntament amb sis persones més.

També ha adoptat la mateixa mesura per al seu cunyat, Konstantin Mischanin, a qui acusa de ser l'encarregat de les seves activitats quan es trobava a l'estranger, i per l'arquitecta Pilar Gimeno, que s'ha negat a declarar. Aquesta tarda prendrà declaració a la germana de l'arquitecta, Teresa Gimeno, que també ha estat detinguda, el president del Club d'Hoquei de Lloret, Joan Perarnau, i al pare de Petrov, Boris. Crespo reconeix que Petrov li va pagar un viatge a Rússia.

Presó sense fiança per al cap de la màfia russa a Catalunya

El jutge de l'Audiència Nacional ha decretat presó sense fiança pel suposat cap de la màfia russa establert a Catalunya, Andrei Petrov (foto), detingut el passat divendres en l'operació Clotilde a Lloret de Mar juntament amb sis persones més. També ha adoptat la mateixa mesura per al seu cunyat, Konstantin Mischanin, a qui acusa de ser l'encarregat de les seves activitats quan es trobava a l'estranger, i per l'arquitecta Pilar Gimeno, que s'ha negat a declarar. Aquesta tarda prendrà declaració a la germana de l'arquitecta, Teresa Gimeno, que també ha estat detinguda, el president del Club d'Hoquei de Lloret, Joan Perarnau, i al pare de Petrov, Boris. Crespo reconeix que Petrov li va pagar un viatge a Rússia.

Petrov ha prestat declaració durant dues hores i el jutge li imputa delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals al sí d'organització criminal, falsedat mercantil i suborn. El fet que Velasco li imputi el delicte de pertinença a organització criminal, segons fonts de l'Audiència Nacional, es deu precisament als seus vincles amb la màfia russa.

Als altres dos detinguts que han declarat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, Konstantin Mischanin i l'arquitecta Pilar Gimeno, els imputa els delictes de blanqueig de capitals al sí d'organització criminal, falsedat i suborn.

El nombre de detinguts ha augmentat a set a causa de la detenció de la germana de l'arquitecta, Teresa Gimeno. Segons fonts de l'Audiència Nacional, va ser després que ella mateixa es va dirigir a la Guàrdia Civil per prestar declaració i va demanar fer-ho directament a Madrid, en comptes de fer-ho a Girona.

Aquesta tarda Velasco li pren declaració juntament amb el pare de Petrov i el president del Club d'Hoquei de Lloret. Aquest dissabteel jutge ja va interrogar i va deixar en llibertat amb càrrecs la secretària d'Andrei Petrov, Jessica Oleguin, a qui va retirar el passaport i a qui sotmet a vigilància policial.

L'operació, que va comportar una sol·licitud de documentació a l'Ajuntament de Lloret de Mar per buscar informació relacionada amb suposats permisos d'obres il·legals, se centra Petrov, que tenia participació en gasolineres, restaurants i immobiliàries, i que en el moment de la detenció tenia un AK-47 a casa seva.

L'empresa de Petrov, Development Diagnostic Company (DDC), patrocinava l'equip, així com el club de futbol de la localitat. La marca apareixia impresa a les samarretes dels jugadors, i la vicepresidenta del club és Guadalupe Oliva Pujol, la dóna de l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo.

Les informacions periodístiques apunten a l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo -que no està imputat- que segons han publicat diversos mitjans hauria cobrat milers d'euros de Petrov a canvi d'un tracte de favor per part de l'Ajuntament. Crespo nega rotundament aquestes informacions i assegura que no ha rebut mai "ni un euro".

Un dels projectes executats per l'empresa de Petrov, DDC, va ser la reconversió de l'antiga plaça de Braus en un centre comercial. Tot i que d'entrada havia de ser una zona esportiva, el consistori i DDC van arribar a un acord per reconvertir l'espai per a usos comercials. La decisió va ser criticada per l'oposició.

Crespo reconeix que Petrov li va pagar un viatge a Rússia

El excalcalde de Lloret de Mar (Girona) i diputat de CiU al Parlament català, Xavier Crespo, reconeix que l'empresari rus i suposat cap d'una trama de corrupció en la localitat, Andrei Petrov, detingut divendres, li va pagar un viatge a Rússia però nega que hagi rebut sobres amb diners o regals: "Vaig viatjar amb ell a Rússia perquè volia saber fins a quin punt aquesta empresa tenia capacitat per fer un projecte a Lloret", ha justificat avui l'exalcalde.

Per la seva banda, el portaveu del Moviment Independent de Lloret i oposició de CiU a l'Ajuntament, Marc Fonts, ha afirmat que el president del Club Hoquei Lloret, Joan Lluís Perarnau, detingut aquest dissabte, "feia de correu entre Petrov i el senyor Crespo ".

Crespo ha explicat que aquesta empresa de Petrov "formava part del grup Gazprom i es dedicava a fer manteniment de gasoductes", i que va estar només un dia a Rússia en un viatge pagat per l'empresari rus.

Una vella conjura entre CiU i PSC per tapar Xavier Crespo

El Tribunal de Comptes va exculpar al diputat de CiU el 2012 sense conèixer les greus irregularitats que havia comés i CiU va pressionar a la Sindicatura quan investigava els fets, fins i tot el Departament de Salut de la Generalitat -en mans de Marina Geli (PSC)- va ajudar a la defensa de Xavier Crespo front als magistrats. Per tot això, i sembla que CiU de nou segueix la mateixa tàctica corrupta, el cas Crespo estava condemnat a ser enterrat des d'abans que es coneguessin en tota la seva amplitud les greus irregularitats comeses en l'empresa pública Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), filial de la corporació que gestiona els hospitals de Blanes i Calella i amb els que el diputat de CiU i socis s'haurien enriquit a cabassos.

La justícia qüestiona els interessos de demora i posa en perill el sistema financer

La data escollida és el 13 de febrer. Aquest dia, el ple de les diferents seccions del civil de l'Audiència Provincial de Madrid es reuneix per unificar criteris sobre un assumpte que porta de cap a la banca: els interessos de demora que cal pagar per retards en el pagament de quotes. La reunió té l'origen en diferents demandes que s'han presentat en els tribunals pel fet que les entitats financeres -la gran majoria-cobren als seus clients interessos de demora que, en alguns casos, arriben fins a prop del 30%, el que és considerat usura a França i d'altres països europeus.

La importància de la sentència ve donada perquè prèviament el Tribunal de Justícia de la UE ha establert els límits per al cobrament de comissions a la llum de la legislació comunitària. I ara el que es farà és adaptar aquesta interpretació als tribunals espanyols.

Com asseguren fonts jurídiques, una sentència de l'Audiència de Madrid contra els interessos de demora abusius, faculta el jutge a reduir quan consideri que són desproporcionats, podria posar en perill tot el sistema financer. Entre altres coses perquè ara hi ha als tribunals nombroses demandes per aquesta qüestió. Per això el Govern ja estigui buscant fórmules per acostar els interessos de demora al preu legal del diner, en aquests moments un 4%. El parlament està tramitant canvis en la llei hipotecària.

La sentència del Tribunal de Luxemburg, feta pública el passat 14 de juny, va tenir com a objecte interpretar una directiva de l'any 1993 després d'una decisió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​formulada arran d'un litigi entre Banesto i el ciutadà espanyol Joaquín Calderón Camí, a qui l'entitat va arribar a reclamar per retards en els pagaments d'un crèdit de 30.000 euros ni més ni menys que el 29%.

La Directiva de la UE deixa meridianament clar que les clàusules contractuals que no s'hagin negociat individualment "es consideraran abusives" si, tot i les exigències de la bona fe, causen en detriment del consumidor "un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts que es deriven del contracte ". I sembla evident que tipus d'interès del 29% -o fins i tot menors- són desorbitats quan el preu oficial del diner (marcat pel BCE) està fixat en el 0,75%, mentre que l'interès de demora oficial a efectes fiscals es situa en el 5%.

La Unió Europea considera que una clàusula no s'ha negociat individualment "quan hagi estat redactada prèviament i el consumidor no hagi pogut influir sobre el seu contingut, en particular en el cas dels contractes d'adhesió".

Mitjans adequats i eficaços

La UE, igualment, obliga els estats membres a vetllar perquè, en interès dels consumidors i dels competidors professionals, existeixin "mitjans adequats i eficaços perquè cessi l'ús de clàusules abusives en els contractes celebrats entre professionals i consumidors". No és, per descomptat, el cas d'Espanya, on els tribunals s'han pronunciat en nombroses ocasions sobre aquesta qüestió, gairebé sempre en la mateixa direcció.

De fet, l'origen de la qüestió plantejada al Tribunal de Luxemburg té la seva raó en un acte d'un jutjat de primera instància de Sabadell on va declarar la nul·litat de la clàusula d'interessos de demora del contracte de préstec. El jutge el va fixar en el 19% (10 punts menys del que exigia el banc). L'òrgan jurisdiccional va motivar l'acte adduint que la clàusula d'interessos de demora era abusiva i que, donat el caràcter "imperatiu" de les disposicions analitzades, estava facultat per declarar d'ofici la nul·litat, fins i tot en un procés monitori (quan es solucionen conflictes per la via ràpida en no existir contradicció entre les parts).

Recentment, l'Audiència Provincial de Tarragona va confirmar una sentència dictada pel Jutjat de 1 ª Instància n º 3 del Vendrell, en la qual declara d'ofici abusiva una clàusula d'un contracte de préstec signat entre un particular i una entitat financera. La pòlissa de préstec entre Finanzia de Crèdit, SA i el consumidor es va subscriure el 2007 per import de 40.826 euros, a retornar mitjançant el pagament de 60 quotes amb un interès anual del 7% i un interès anual de demora del 20% d'interès nominal.

La sentència confirmada considerar que la clàusula per la qual es fixa en un 20% els interessos de demora constitueix una sanció desproporcionada. Una altra sentència dels tribunals de Còrdova va declarar el 2003 nul·la clàusula d'interès de demora en un contracte de préstec personal, per desproporcionada. El contracte va ser celebrat quan l'interès legal era del 5%, i l'interès nominal pactat entre les parts del 7,5% i l'interès moratori del 24%, molt superior a 2,5 vegades l'interès legal dels diners, i per tant , abusiu per exorbitat, reduir al 12,5%.

Els sindicats europeus exigeixen a Madrid polítiques contra l'atur

La Confederació Europea de Sindicats (CES) exigeix a Madrid una nova política d'ocupació a Europa per contribuir a una solució per al problema de l'atur al continent i relegar a un segon lloc la lluita contra el dèficit. El sindicat alemany DGB vindica un "pla Marshall" per crear fins a 9 milions de llocs de treball a Europa i esmorteir la política d'austeritat implantada pel PP europeu.

"La majoria de la gent a Europa veu estremida la realitat de l'atur a Europa, l'espoliació dels drets laborals i la impunitat i l'hegemonia de la ideologia que ens ha portat a aquesta situació", va dir Cándido Méndez, secretari general del sindicat espanyol UGT, en la inauguració d'una conferència que reuneix a Madrid durant un dia a 85 sindicats, amb prop de 60 milions d'afiliats de 36 països a Europa.

"Europa afrontarà temps difícils el 2013, l'economia es deteriora, les previsions de creixement s'estan revisant a la baixa. Els països europeus es troben immersos en la depressió o, en el millor dels casos, en la estancación", va dir el DGB en la seva proposta.

El pla de DGB contempla l'emissió de bons a 10 anys, que es finançarien amb el nou impost de transaccions financeres o amb un impost sobre el patrimoni dels més rics, per invertir en la modernització d'Europa i en una política energètica sostenible.

En el 40 aniversari que la CES celebra avui a Madrid participa també la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i els comissaris d'Ocupació i Assumptes Econòmics, Laszlo Andor i Olli Rehn.

Báñez va aprofitar la seva compareixença per confirmar que el Govern pretén introduir una fórmula perquè els joves emprenedors cotitzin a la Seguretat Social una "tarifa plana" de 50 euros durant els primers sis mesos d'activitat.

La mesura també preveu que homes de fins a 30 anys i dones de fins a 35 que iniciïn una activitat com a autònoms es beneficiïn d'una reducció de les seves cotitzacions d'un 30 per cent durant els següents 24 mesos.

El secretari general del sindicat Comissions Obreres (CCOO), Ignacio Fernández Toxo, ha restat importància a la mesura: "No cal cap nova modalitat de contractació més precària encara, el que cal són recursos per crear ocupació, ha dit.

"Espanya és campiona de món d'handbol però també és campiona de món a l'atur juvenil", ha afirmat en referència a la taxa d'atur dels joves espanyols que ha pujat al 55 per cent en el quart trimestre de 2013.

Per la seva banda, Méndez ha demanat "una revisió de la política contra el dèficit al nostre país que el que està provocant és un increment de la destrucció de l'ocupació".

El representant sindical ha afegit que el Govern hauria de posar en marxa la seva pròpia política de creixement després que Alemanya rebutgés en diverses ocasions la petició d'una política expansiva per tot Europa.

EU exigeix al PP informació sobre la remuneració real dels seus 55 diputats

La coordinadora i portaveu parlamentària d’Esquerra Unida, Marga Sanz, ha assenyalat que el Partit Popular “té l’obligació política i moral d’informar a la ciutadania de quina és la remuneració real de cadascun dels seus 55 diputats. Els valencians tenen el dret a saber quin és el sou real d’aquells que legislen en les Corts Valencianes. És mes, ens preguntem si amb sous reals propers als 6.000 euros al mes es pot ser sensible al sofriment que hi ha al carrer”.

Esquerra Unida ha sol·licitat hui mateix al president de Les Corts la convocatòria de la Comissió de Govern Interior per tractar la justificació de les despeses dels grups parlamentaris derivats de la subvenció dels mateixos.

La dirigent d’Esquerra Unida ha recordat que la seua formació ha presentat un portal de transparència “en el qual qualsevol ciutadà pot conèixer els ingressos reals de cada diputat i càrrec públic, així com del personal d’Esquerra Unida que està en nòmina sustentada amb diners públics. Exigim la mateixa transparència a tots els grups de la càmera, bàsica per recuperar la confiança que han de tenir els ciutadans en els qui els representen i legislen per a ells”, manifesta.

Sanz destaca: “no podem compartir la justificació de sobresous feta pel PP sobre la base del treball que suposa coordinar un grup de 55, quan aquest mateix grup té un rendiment ínfim, estant a la cua d’iniciatives parlamentàries presentades. És mes, ens preguntem si amb sous reals propers als 6.000 euros al mes es pot ser sensible al sofriment que hi ha al carrer”, subratlla.

El Banc Santander implicat en l'escàndol del Monte Paschi

El Banc italià Monte Paschi tenia un acord secret amb el Banc Santander per dividir les "guanys" de la venda de Antonveneta. És el que revelen els documents de comptabilitat, les comunicacions internes i els informes confiscats fa vuit mesos per ordre del jutge al banc italià, segons informa Il Corriere della Sera. Aquestes proves obren una nova fase de la investigació que es centrarà en les aportacions dels testimonis sobre el que va passar el 2007, quan el Banc Santander va comprar el banc italià Antonveneta per 6,3 milions de dòlars i el va traspassar en tres setmanes a Monte Dei Paschi per 9.000 milions.

Muntanya Paschi va signar un acord secret amb l'entitat d'Emilio Botín i amb JP Morgan Chase per repartir-se de manera il·legal les plusvàlues de la venda.

L'anàlisi dels documents mostra que per cobrir el forat en els comptes del banc italià per la compra d'Antonveneta es van establir operacions d'alt risc com els bons de 2008. A més, el jutge està convençut que els dirigents de Monte Paschi van inflar el valor de les accions, la qual cosa confirma l'especulació que aquests han dut a terme durant els últims anys, especialment entre juny de 2011 i gener de 2012.

En la investigació, pot resultar clau la documentació confiscada al juny passat al domicili de Ettori Gotti Tedeschi, durant 20 anys el representant d'Emilio Botín a Itàlia i pròxim a l'Opus Dei.

TAV: Les xifres del malbaratament

L'Estat espanyol ha gastat en els últims anys més de 40.000 milions d'euros en el Tren d'Alta Velocitat, tot per construir més de 2.900 quilòmetres de vies que només utilitzen 20 milions d'usuaris l'any. Unes petites comparacions ens ajudaran a entendre l'ingent malbaratament de diners que suposen les obres del TAV, així com la seva poca -i moltes vegades mala- repercussió en l'economia i les seves més que dubtosos «beneficis mediambientals». Els diners invertits per l'Estat espanyol en el TAV supera les retallades pressupostàries aplicats pel Govern al llarg de 2012.

Comencem per les astronòmiques xifres globals. Entre les línies ja en marxa i les que encara estan en construcció, la inversió en el TAV a l'Estat espanyol ha superat ja els 40.000 milions euros. No cal ser economista per ser conscient que és una xifra exorbitant. Per fer-nos una idea, és més diners dels que el Govern espanyol va retallar el 2012 a través del cop de destral de 27.300 milions d'euros en els pressupostos i el posterior retallada de 10.000 milions en sanitat i educació. En el cas català, més del mateix. El recentment inaugurat tram de Barcelona a Figueres-de poc més que 100 quilòmetres-ha costat 4.200 milions d'euros, que és el que el Govern pretén retallar en els pressupostos d'aquest any.

A Euskal Herria no es disposa encara de xifres globals, però posar la vista en algun dels trams ja concedits dóna compte de la dimensió de la inversió. Sense anar més lluny, el tram navarrès entre Castejón i Villafranca va ser adjudicat per 805.100 euros. És pràcticament la mateixa xifra que el Govern de Yolanda Barcina va dedicar el 2012 al pressupost de Salut Pública.

De semblant inversió podria suposar un gran benefici per al conjunt de la societat. De fet, així ho sembla si observem que són prop de 20 milions d'usuaris a l'any els que utilitzen algun Tren d'Alta Velocitat. 20 milions de persones semblen molta gent i, no obstant això, són una nimietat en comparació amb les entre 400 i 500 milions de persones que utilitzen anualment un tren de rodalies.

Malgrat això, i des de fa anys, la major part dels pressupostos en infraestructures ferroviàries se'ls emporta el TAV, en detriment d'uns trens regionals i de rodalies en franc deteriorament. Els percentatges ajuden a entendre la dimensió del despropòsit. El 97% dels usuaris utilitza trens regionals o de rodalies, davant del 3% que puja a un TAV. En contra, el 97% de les inversions van a parar a l'alta velocitat, davant d'un exigu 3% que s'utilitza per mantenir la resta de trens.

Caldria, en última instància, aixecar la mirada al panorama internacional per adonar-nos que, efectivament, la inversió de l'Estat espanyol en el TAV és una anomalia a tot el món. L'espanyol és el segon Estat del món en quilòmetres d'alta velocitat, amb més de 2.900 km en funcionament-només per darrere de la Xina-. La xifra contrasta amb la d'estats propers com el francès -2.000 km-i Alemanya -1.000 km-. Aquest últim país, però, ha dedicat els seus esforços a millorar notablement les vies ja existents i posar el focus en el transport de mercaderies, com a aportació a la dinamització econòmica. Un exemple que, segons explica Xavier Fageda, hauria de seguir Euskal Herria.

Però estem lluny d'això. La proporció entre nombre d'habitants i quilòmetres d'alta velocitat dóna el cop de gràcia a aquestes xifres vergonyoses. L'Estat espanyol encapçala la llista amb 61 quilòmetres per habitant, gairebé el doble que el segon Estat, el francès, amb 31 quilòmetres per habitant. I no obstant això, el 2011 el TGV francès va vendre 110 milions de bitllets, davant els escassos 22.000.000 l'AVE espanyol. Com ja es va advertir al principi, no cal ser economista per observar que alguna cosa no quadra.