diumenge, 9 d’octubre de 2011

L'escut de míssils: Un negoci pel que sí hi han diners a Espanya


L'acord entre l'espanyola Navantia i Lockheed Martin per implantar en les fragates espanyoles F-100 el sistema de combat Aegis, desenvolupat per la multinacional dels EUA, és la base sobre la qual s'assenta l'acord amb l'OTAN anunciat el passat 5 d'octubre per Zapatero, sense que es conegui el seu cost. El sistema inclou el radar Spy 1D i el sistema de llançament vertical de míssils MK 41. Tots dos es veuen en funcionament en aquest vídeo gravat per la pròpia Navantia el 2008 durant un exercici de qualificació del funcionament del sistema en les seves fragates.

La vinculació de l'Armada espanyola amb la nord-americana i la seva potent indústria militar és tal, que en Navantia els agrada presumir que l'Armada espanyola és l'estat número 51 de la Unió

El sistema Aegis sobre fragates de Navantia ja s'estan venent a altres paísesCon l'acord ambdues empreses esperen conquerir nous mercats armamentístics. Per Lockheed Martin, fabricant d'avions i míssils, suposa la seva entrada al sector naval militar. De fet el seu sistema Aegis sobre fragates de Navantia ja s'estan venent a altres països com Austràlia, i s'està instal.lant també el submarí d'última generació que Navantia construeix a Cartagena i que haurà d'entrar en servei el 2014.

Per Navantia implica aliar-se a un poderós soci amb el qual comercialitzar el seu propi sistema d'armes, els canons navals Dorna, que les dues companyies intenten ara posar en els vaixells de defensa litoral nord-americans.

L'aliança ha suposat la creació de la filial Lockheed Martin España SA, que participa també en projectes militars i espacials amb Hispasat, Indra o EADS-CASA.

IU impugna la decisió de la JEC d'acceptar als "madracistas" com EB

IU ha impugnat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de designar Serafín Llamas, del sector crític d'Ezker Batua, com a representant d'aquesta formació davant l'Administració electoral. Fonts d'EB han informat que en l'escrit d'impugnació que ahir va presentar IU davant la Junta Electoral Central (JEC), la formació argumenta que els representants d'Ezker Batua a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia "ja han estat nomenats per Izquierda Unida a través del seu representant general, Miguel Reneses".

En l'escrit, s'assenyala que EB, a efectes legals, és un partit polític "integrat a Izquierda Unida" i que qui concorre a les pròximes eleccions generals és IU, al seu torn "dins d'una coalició de partits", el que a la seva opinió fa "inviable" la designació de Serafín Llamas en nom d'EB davant la Junta Electoral.

Segons s'insisteix, "Ezker Batua-Berdeak és un partit federat, amb caràcter general Izquierda Unida, formació que sí que ha designat representant general" davant la JEC.

L'escrit d'impugnació posa de manifest que l'acceptació de la designació de Llamas en nom d'EB "obre la porta a la incongruent situació que una mateixa formació política pogués presentar (a través de dos representants electorals) dues candidatures diferents a les circumscripcions de una mateixa Comunitat Autònoma (Euskadi), qüestió, òbviament no viable jurídicament".

Síria prendrà mesures estrictes contra els països que reconeguin a l'oposició

"Síria prendrà mesures estrictes contra qualsevol país que reconegui l'il.legítim Consell Nacional de l'oposició anunciat a Istanbul", Turquia, recentment, ha assenyalat avui diumenge Walid al Moallem, ministre de l'Exterior de Síria. En una roda de premsa acompanyat d'una delegació llatinoamericana d'alt nivell, Al Moallem ha recalcat que les sancions de la Unió Europea tenen el propòsit de provocar fam al poble sirià sota el pretext de protegir els drets humans. "Mireu aquesta gran il.lusió".

"Fins ara, el nombre d'efectius de les forces governamentals morts per grups armats arriba a 1.110", va dir Moallem i va insistir en l'existència de grups armats en el territori que fomenten la violència i maten a la gent.

"Molts països occidentals diuen que és una revolta pacífica. Ells no admeten l'existència de grups armats que ells (Occident) han armat i finançat".

Moallem va afegir que l'activista kurd, Mashaal Tamm, va ser assassinat per aquests grups armats per crear divisió i desassossec a la "pacífica regió oriental que havia estat relativament tranquil.la durant la crisi dels recents mesos".

L'Europa nazi: Més rics que mai al IV Reich


Enmig de "la crisi" originada pel feixisme imperant que governa al Parlament europeu el Partit Popular neonazi, de Cameron a Berlusconi passant per Zapatero, el nombre de milionaris ha assolit un rècord sense precedents a Alemanya, assenyala un informe sobre l'evolució dels seus actius financers en els tres països germanoparlants, Alemanya, Àustria i Suïssa, l'any 2010. A Alemanya 830.000 persones (1,01% de la població) pertanyen a aquesta categoria, 30.000 més que el 2007, abans de "la crisi". Al vídeo Chávez qualifica Merkel correctament: "Ella és de la dreta alemanya, la mateixa que va donar suport a Hitler i la mateixa que va donar suport al feixisme, aquesta és la Cancelleria alemanya d'avui".

"Ni l'eclosió del deute als Estats Units i en alguns països de l'euro, ni l'accident de Fukushima ni els disturbis al món àrab, han pogut frenar el creixement dels patrimonis milionaris", assenyala el document. "Els rics es fan més rics", el que per a molts sona a un simple prejudici s'ha complert el 2010 per complet: els actius es concentren cada vegada més".

L'informe estableix que els actius financers dels milionaris alemanys van augmentar l'any passat un 8%, fins a arribar als 2,2 bilions d'euros, mentre que el dels multimilionaris ho va fer en un 10%. Els actius dels deu alemanys més rics ascendeixen a més de 100.000 milions d'euros.

Els deu austríacs més rics acumulen actius per valor de 63.500 milions. El grup homòleg suís, concentra 90.300 milions. Els deu alemanys més rics, liderats pel propietari d'Aldi, Karl Albrecht amb una fortuna de 20.000 milions, acumulen en conjunt un total de 104.800 milions d'euros.

"L'any 2010 ha establert el nou rècord en la història dels milionaris, per fi han aconseguit superar les conseqüències de la crisi econòmica i financera així com de la major recessió des del final de la segona guerra mundial", diu, "amb orgull "Reinhard Berger, president de Valluga AG, una consultora de Liechtenstein -on els corruptes com Artur Mas i el seu 'papà' guarden lo robat- que va participar en l'elaboració de l'informe.

Titulat "Informe sobre actius 2011 - DACH", l'estudi defineix com milionari a la persona que té actius financers superiors al milió d'euros, sense comptar la seva residència principal. Multimilionari seria aquell que disposa d'un actiu superior als mil milions. L'informe és obra de les consultores Valluga AG i Amadeus, amb deu anys d'experiència en el seguiment de les fortunes en l'àrea germànica.

En el conjunt dels tres països, que sumen una població de 98 milions d'habitants, es comptabilitzen, el 2010, 1.054.000 milionaris, gairebé 70.000 més que el 2009. Per primera vegada, el club dels més rics supera la marca del milió de socis a la regió, on l'1% de la població disposa de més d'un terç (33,2%) dels actius privats.

L'estudi recorda que, "privatitzacions, moviments de borsa i jugades empresarials han multiplicat per quatre els patrimonis dels més rics en els últims vint anys".
Després d'assenyalar que, "el boom borsari contínua", amb superàvits del 18,3% a Frankfurt, 4,2% a Zuric i 18,2% en Viena, l'informe explica que el gruix de les fortunes (60%) van incrementar la seva aposta en les matèries primeres, or i altres metalls nobles, mentre que van reduir dràsticament (un 78%) la seva aposta en bons del tresor.

CiU dobla el pressupost dels col.locats als casals catalans

CiU ha decidit incrementar la dotació pressupostària als casals catalans a l'exterior amb 705.000 euros més que s'afegeixen als 700.000 aprovats en un inici per la Secretaria d'Afers Exteriors. El resultat, "la difusió de la cultura i la llengua catalana, a ajuts socials i al funcionament ordinari de les comunitats catalanes de l'exterior per a l'any 2011" -que és com es disimula la col.locació a dit dels amics amb sous d'escàndol- tenen un total d'1.405.000 milions d'euros a la seva disposició.

En temps de crisi, amb el país afectat per les retallades en educació i sanitat, amb mesures simbòliques com la retirada de la paga extra de Nadal als membres de Govern i alts càrrecs que suposaran un estalvi d'1.800.000 d'euros, la Generalitat va decidir a finals de setembre doblar la xifra de diners als casals a l'exterior. El motiu, "atès el gran volum de crèdit econòmic requerit per fer front a les subvencions sol·licitades [...], que supera amb escreix la dotació pressupostària prevista inicialment", segons el Govern.

El passat 10 de juny una resolució dictada pel president Artur Mas va dotar amb un import màxim de 700.000 euros les subvencions previstes per a aquestes activitats de "promoció de la llengua i la cultura" a l'exterior. La xifra era menor que la d'altres anys per les limitacions pressupostàries. Però en fer curt, els responsables d'aquestes comunitats van demanar incrementar les aportacions.

D'aquesta manera, el Govern català es va fer enrere i va decidir revisar la dotació econòmica anual per, finalment, duplicar la xifra i arribar al voltant dels 1,4 milions d'euros que els casals esperaven rebre, com l'any passat, per les seves activitats. Així, a través d'una resolució firmada el passat 27 de setembe pel portaveu del Govern, Francesc Homs, i publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la suma "s'amplia amb un import addicional de 705.000 euros i queda fixada en un import màxim d'1.405.000 euros, amb càrrec a la partida del pressupost vigent".

El Banc d'Espanya: Còmplice imprescindible de la corrupció

Sindicats, polítics, economistes i fins gestors i administradors de les caixes assenyalen al Banc d'Espanya (BE) com a principal responsable de les escandaloses indemnitzacions de Novacaixagalicia (NCG) i l'alacantina CAM. Ja va caure un dels seus caps per corrupte, però res no ha canviat en el vell franquisme i els seus mafiosos. El vell lacai franquista Miguel Ángel Fernández-Ordóñez afirma que no té atribucions per "autoritzar o aprovar cap contracte d'alts directius", com explica un portaveu, que afegeix que "només pot intervenir en la mesura que pugui afectar la solvència de l'entitat". Com podran veure a continuació, menteixen tant com roben.

Aquest és precisament el principal argument que porta al secretari d'Economia d'IU, José Antonio García, a afirmar amb rotunditat que en l'escàndol de les indemnitzacions de les caixes intervingudes pel FROB "la responsabilitat fonamental és del Banc d'Espanya, que ha de prendre les atribucions que garanteixin la viabilitat de l'entitat. Indemnitzacions d'aquest tipus si atempten contra la viabilitat. Parlem de desenes de milions d'euros ".

Un expresident d'una caixa afirma que el Banc "s'ho mira tot"

De fet, tot i que des del Banc d'Espanya assegurin que les entitats no tinguin "per què informar d'aquests contractes", la realitat és que, com recorda José Antonio García, sí que va tenir accés "a tota la documentació de les indemnitzacions de els directius de les caixes ". I no només com a conseqüència de la seva intervenció en elles.

Un expresident d'una caixa que prefereix no donar el seu nom explica que "quan arriba un inspector, el mira tot: el balanç, l'actiu, el passiu i, sobretot, els riscos. Si no ha entrat en aquest tema, és perquè no ha volgut ". És més, aquest expresident recorda que "si trobaven un contracte blindat, que suposa un pagament futur, sempre obligaven a provisions".

Amb ell coincideix Joan Ojeda, un dels exconsellers de Cajasur expedientats pel BE després del fracàs de la seva fusió amb Unicaja: "Hi havia un control exhaustiu i permanent; l'inspector tenia fins despatx a la caixa. M'estranyaria moltíssim que el Banc d'Espanya no conegués les indemnitzacions: són decisions del consell d'administració i les actes se li enviaven immediatament ". Ojeda, exsecretari general del PP andalús, també reconeix que no ja les comunitats autònomes, sinó els partits polítics estaven puntualment informats del que passava en el consell: "És clar que el PP sabia tot el que passava, els representants dels partits informem del que passa. Però la tutela de la Junta d'Andalusia es limitava a l'obra social, en la gestió de la caixa no entrava, era el BE i punt ".

"És inacceptable que es reparteixin aquests bonus increïbles", diu García Montalvo

Un altre alt executiu que va ocupar el número dos d'una important entitat, ja retirat a la seva càtedra universitària, també assenyala l'BE: "Ha fallat en la supervisió claríssimament". Per a ell és indubtable que les autonomies, "que han influït per col.locar gent en òrgans de gestió i administració", tenen part de responsabilitat, però afegeix que la del BE "és més gran, perquè, com a primer supervisor, la seva tasca és vigilar la estabilitat, la seguretat i la sanitat del sistema financer, i d'això s'ha oblidat ".

Per als sindicats, també és el regulador financer el que ha de respondre de l'escàndol creat per les milionàries indemnitzacions dels directius de les caixes d'estalvi. "Hi ha responsabilitats en les autonomies, però nosaltres creiem que el BE és el que ha dirigit tots els processos de capitalització en què no ha ficat mà a cap directiu, mantenint-los en els seus llocs i consentint que passi. La responsabilitat és seva, si no a què es dedica el governador? ", es pregunta José Miguel Villar responsable del sector a UGT.

El seu homòleg de CCOO, Chema Martínez, critica l'estratègia del "i tu més", que per a ell està darrere de "l'escandalosa impunitat i falta de control" a les caixes d'estalvi. "A Caixa Galícia i NCG votem en contra del sistema retributiu i aquestes actes van anar al BE. Hi ha una responsabilitat de supervisió de la gestió, però la tutela administrativa és de les autonomies, que tenien l'obligació de vigilar les retribucions i no van voler abordar el tema ", explica, abans de concloure que" no som cínics. Hi ha una primera responsabilitat de gestors i administradors. I una segona del supervisor financer i dels supervisors regionals, i tots dos sabien el que passava amb antelació "

Francisco Zabala, responsable del Màster en Economia Bancària de la Universitat de Sevilla, tampoc accepta els arguments de manca d'atribucions i informació: "Aquests sous no deixen de ser immorals encara que cap llei els impedeixi. El Banc d'Espanya tenia la informació, va haver de denunciar- i no ho va fer". Màxim quan qui fa les lleis és el mateix corrupte que robarà després.

Conclusió que comparteix el catedràtic de la Pompeu Fabra José García Montalvo, per al qual "les indemnitzacions clamen al cel". Però no només en les caixes: "És inacceptable que bancs i grans empreses també reparteixin aquests bons increïbles. Cal un canvi cultural que acabi amb les remuneracions lligades a resultats a curt termini". El positiu per Montalvo és que aquest canvi "ja està succeint. Aquesta polèmica és prova d'això".

Mentida. En quatre dies tot oblidat, doncs no és un problema cultural, sinó moral i ètic, exemple d'un estat feixista amb lleis feixistes i una justícia corrupte.

No, senyors, el que cal, com a Islàndia, és posar a la presó als lladres, al carrer als incompetents i recuperar el robat cognom per cognom, que tots sabem qui són, des de ben a dalt fins l'últim mono amb iot.

Alguns exemples de com el franquisme corrupte ha espoliat les caixes del poble

Tothom sap que les caixes han estat espoliades pels partits governants, amb tota la complicitat de PP-PSOE. Aquí hi han algunes mostres del robatori impune al poble espanyol per un exèrcit de franquistes corruptes que ara ens diuen que ho hem de pagar nosaltres, mentre la "justícia" feixista mira, com sempre, cap a Euzkadi i tira bombes de fum: La Caixa d'Estalvis del Mediterrani, en mans del PP valencià, des de Zaplana a Camps, passant per Fabra: El vaixell del príncep: La CAM (2.800 milions d'euros en ajudes públiques) ha tingut durant anys un vaixell de vela en propietat, llogat o en lísing per competir en les grans regates. El príncep d'Astúries ha estat patró de l'equip diverses temporades.

L'ordre era que el vaixell fos el millor i la filosofia consistia en que la millor publicitat que podien tenir era que el príncep competís amb ells.

En els anys més pròspers, el pressupost anual per a l'equip era de 1,5 milions d'euros, al que calia sumar el preu del vaixell (al voltant d'un milió d'euros) i la inversió que feien en el que s'anomena en l'argot "activar el patrocini", és a dir, portar convidats a veure les regates sense escatimar ni un luxe.

Un any a la Copa del Rei (el major esdeveniment de vela a Espanya), el vaixell va estrenar dues veles grans (uns 30.000 euros cadascuna) i altres tipus de veles, que van portar la inversió per a aquesta setmana a més de 150.000 euros. El sorprenent és que alguns anys es va comptabilitzar com a obra social.

02. La CAM. Cent milions en nova tecnologia:

Algú va decidir a la caixa alacantina (una entitat que en els seus bons temps guanyava 200 milions d'euros anuals) que havia de ser més avançada que la NASA tecnològicament parlant. Només així s'explica que es pagaran cent milions d'euros pel sistema informàtic Alnova i la seva implantació durant cinc anys. Pretenia ser la plataforma tecnològica de funcionament de xarxa més avançada d'Espanya. La seva preocupació pels avenços i per les xarxes també el va portar a estar present en totes les xarxes socials molt aviat (com gairebé totes les entitats ara), però a canvi d'un car assessorament extern de 300.000 euros a l'any.

03. LA CAM. Consells territorials:

Els que coneixen les entranyes de la CAM asseguren que una de les seves principals ruïnes ha estat l'existència dels consells d'administració territorials. Hi havia un a València, un altre a Múrcia i un altre a Alacant, cada un d'ells format per 20 persones, que per descomptat cobraven per assistir a les reunions, en les que aprovaven les seves pròpies activitats i decidien sobre part de l'obra social. Com a premi tenien un viatge amb tots els luxes o fins i tot dos cada any a l'estranger i per Espanya.

04.Caixa Galicia. Viatges per a la família:

Fins al 2005, a Caixa Galícia era ús comú convidar cada any als consellers i a les seves famílies a un viatge de luxe per l'estranger que es perllongava entre cinc dies i una setmana. Estats Units, Alemanya o França han estat entre les destinacions d'aquest present. A més, en els últims anys, amb l'excusa d'analitzar el terreny per estudiar la possibilitat d'obrir alguna delegació internacional, executius d'aquesta entitat han viatjat al Brasil o Miami, sense que després hagin materialitzat res.

05. Novacaixagalicia. Tres bitllets per a un viatge:

La Corunya-Madrid, Santiago-Madrid... Viatges molt habituals dels directius de Novacaixagalicia acaben costant un dineral a la caixa, que busca inversors per poder sortir del mal pas en què està ficada (3.627.000 en ajudes públiques).

L'habitual és que aquests viatges es realitzin en business i per a la tornada es compren fins a tres bitllets perquè l'executiu pugui triar el que millor li convingui. Això fa que en cada viatge la caixa pagui només en vols al voltant de 1.400 euros (350 euros per bitllet), mentre que si ho fes amb un bitllet per trajecte i amb la tarifa turista podria anar i tornar per 200 euros. I tenint en compte que són centenars de viatges al cap d'un any, la despesa sols pot qualificar-se de malbaratament.

06. Novacaixagalicia. 4.000 € per un lloguer:

Alguns alts càrrecs de l'entitat tenen la casa pagada i no a un preu reduït ni d'habitatges propietat de l'entitat. Un d'ells rep 4.000 euros al mes en concepte de "ajuda" per al lloguer de l'habitatge. I en alguns casos ni tan sols utilitzen la casa que se suposa que lloguen. Només en aquest cas, es tracta d'una despesa de 48.000 euros, que bé supera el sou de dos empleats d'ingrés recent. Els consellers tenen, a més, dret a utilitzar cellers de vins propietat de l'entitat.

07. Caixa Galícia. Propietària d'una illa:

Caixa Galícia va ser durant diversos anys propietària de la petita illa de Sálvora, situada a l'entrada de la ria d'Arousa. La va comprar per 8,5 milions d'euros i posteriorment va traspassar la seva propietat a la Xunta de Galícia i al Ministeri de Medi Ambient.

08. Caixa espanya-duero. 21.000 € en taxis:

La fusió de Caja Espanya-Duero està sent molt difícil de digerir i cap de les dues ha volgut cedir la seva cota de poder. Per això, han quedat seus operatives per tot arreu. Això obliga els consellers i directius a traslladar-se contínuament entre Lleó i Valladolid, entre altres ciutats, per assistir a les reunions. En tot just tres mesos es van gastar 21.000 euros en taxis, asseguren fonts coneixedores dels nombres.

09. Caixa madrid. Vila de luxe a Miami:

Caja Madrid (ara Banki) és propietària des de l'època de Miguel Blesa d'una vila de luxe a Miami, a la qual acudeixen amb certa freqüència els executius i alguns consellers. Directius de llavors també asseguren que era habitual que cada any hi hagués un viatge de luxe pagat per a tota la família i regals de l'última tecnologia, com ordinadors o gravadores. Tots destaquen l'impressionant grandària i contingut de la cistella de Nadal.

10. Cajasur. Quinzena a Nova York:

Mig centenar de directius de la caixa cordovesa (llavors de l'Església) i les seves parelles van viatjar 15 dies en la Setmana Santa de 2009 a Nova York, on es van allotjar en hotels de luxe i van menjar en els millors restaurants. El regal, que alguns van disfressar de viatge de formació, va costar diversos centenars de milers d'euros.

Per què Alemanya protegeix als nazis de Colònia Dignitat?

L'Alemanya, que recolza guerres i bloquejos a païssos al.legant els drets humans, amaga des de fa dècades nazis perseguits i condemnats a Xile per la deva col.laboració criminal amb Pinochet i la DINA. L'advocat penalista alemany Wolfgang Kaleck (foto) és famós per haver barallat com David contra Goliath. Des de diferents fronts ha defensat els drets humans, com quan va acusar davant els tribunals alemanys al llavors secretari de Defensa nord-americà Donald Rumsfeld per la seva responsabilitat en els crims de guerra i tortures comeses a les presons d'Abu Ghraib i de Guantánamo.

Kaleck va ser co-fundador i és actualment secretari general del Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals (ECCHR-European Center for Constitutional and Human Rights), durant 8 anys va ser president de l'Associació d'Advocats Republicans ia més és membre de l'organització alemanya "Coalició contra la Impunitat". Des d'aquesta trinxera ha lliurat una llarga lluita contra els crims comesos durant les dictadures argentina i xilena.

Wolfgang Kaleck va parlar amb Deutsche Welle amb motiu de les denúncies presentades a la fiscalia de Krefeld contra el doctor Hartmut Hopper, el segon comandament en l'enclavament Colònia Dignitat a Xile, que va dirigir l'ex oficial nazi Paul Schäffer. Hoppe és pròfug de la justícia xilena que el va condemnar a cinc anys de presó el maig passat i es creu que viu amagat als voltants de Krefeld, ciutat a l'oest del país.

Fins a la seva desmantellament, a principis de la dècada dels 90, Colònia Dignitat va mantenir sota condicions despòtiques a uns 300 colons, la majoria d'origen alemany. L'enclavament d'unes 16.000 hectàrees va ser escenari de tortures i abusos sexuals a menors.

Sr Kaleck, quina mena de demandes van ser presentades?

Wolfgang Kaleck: Hem presentat diverses demandes davant la fiscalia de Krefeld, prop de Colònia. Sembla que Hartmut Hoppe viu a prop de Krefeld. Per primera vegada enviem escrits a la fiscalia de Krefeld i presentant víctimes. Dues classes de víctimes, primer víctimes de crims comesos durant la dictadura de Pinochet i víctimes d'abusos comesos dins de la Colònia Dignitat, en aquest cas, ciutadans alemanys.

Qui és el Sr Hopper, un metge de professió, que va ser el braç dret del exoficial nazi, Paul Schäfer, dirigent de Colònia Dignitat, quina classe d'home és i quin paper va jugar a Colònia Dignitat?

Hartmut Hoppe va ser un dels líders de la Colònia Dignitat, però l'estructura aquí no era com la d'un exèrcit on hi ha una jerarquia fixa, sinó que aquest tipus de figures eren líders de facto. Segurament Paul Schäfer a partir d'algun moment no podia actuar en públic perquè havien arribat a Xile acusacions de violacions a joves, així va ser com Hartmut Hoppe es va convertir en la seva mà dreta que va actuar com a representant de Colònia Dignitat en fòrums internacionals i nacionals a Xile. El es va convertir en el contacte entre la dictadura de Pinochet i la DINA amb la Colònia Dignitat.

¿Va actuar com a dirigent?

Així és, per això no necessitem presentar evidències que comprovin que aquest home va cometre crims amb les seves pròpies mans. Ell va ser un dels dirigents i si els seus subordinats van cometre crims sota les seves ordres això és suficient per acusar-formalment segons el dret penal alemany.

El Sr Hoppe va ser condemnat a Xile a cinc anys de presó aquest any i va aconseguir fugir a Alemanya, país que mai ho ha investigat ni detingut, per què?

Hi ha moltes raons. En les dècades dels 60 i 70 ningú es va interessar pel que succeïa a Colònia Dignitat. A partir de la dècada dels 80 els alemanys es van adonar que alguna cosa estava passant en aquest enclavament, però van pensar que els seus líders estaven a Xile i no tindrien accés a la justícia. Tot va començar a canviar a finals dels 90 i principis de l'última dècada, però la veritat no sé perquè els alemanys han estat tan poc actius en aquest cas.

Encara que no em sembla que tinguessin simpaties amb la postura de Hopper i els altres líders, tampoc tinc una explicació clara davant tal desinterès. Però en realitat ja no importa perquè ara la justícia alemanya té l'obligació d'actuar i investigar i tenim l'esperança que ara s'aixequin acusacions contra Hopper i altres líders de la Colònia Dignitat que estan a Alemanya.

De trobar-se en Alemanya podria ser detingut?

No sé si detingut. De moment serà investigat. La qüestió és que Xile està buscant-lo, i la protecció davant la seva extradició per ser alemany, només la té estant a Alemanya. Encara que es pot viatjar amb passaport fals a qualsevol lloc del món, per a ell sí que té sentit quedar-se a Alemanya perquè la justícia alemanya no va a extradir-lo a Xile. Encara que corre risc que se li faci un judici a Alemanya. Això pot durar algun temps.

Segons agències segueixen classificades i tancades les actes dels serveis secrets alemanys (BND) sobre Colònia Dignitat, el que no permet aclarir un possible encobriment per part de les autoritats de líders com Paul Schäfer i altres líders ex nazis que van fugir a Amèrica Llatina, Sap vostè alguna cosa?

No és cap sorpresa que els serveis secrets alemanys i d'altres països del món es refusin a obrir els seus arxius. És el mateix problema de sempre, cal pressionar-los, aquest és el nostre treball, però també el de la societat i de polítics, ja que la informació que es troba en els arxius dels serveis secrets pot servir en el marc d'un judici penal. Només això és un bon argument per obligar-los a desclassificar els seus arxius però voluntàriament no ho faran.

Sr Kaleck, hi ha alguna qüestió que voldria vostè afegir?

Només vull afegir que ens alegra molt aquí a Alemanya veure que hi ha investigacions i judicis importants a Xile. Seria una gran contradicció que Alemanya no donés suport aquests esforços. Sempre hem dit que la lluita contra la impunitat davant aquest tipus de crims s'ha d'emprendre al mateix temps des de tots els països del món. Només així es pot evitar que hi hagi buits en la justícia internacional. No pot ser que un condemnat a Xile pugui fugir a Alemanya i les autoritats no facin alguna cosa. Això és una contradicció que no podem tolerar.