dilluns, 28 de març de 2011

Les forces dels EUA ja estan a Líbia

Els EUA han posat en marxa una operació terrestre a Líbia, per tal que l'OTAN assumeixi el control. Les forces dels EUA ja estan en el terreny a Líbia, encara que fonts oficials diuen que els EUA no tenien la intenció de dur a terme una operació terrestre. Aquesta informació ha estat publicada pel canal nord-americà Fox News, referint-se al coronel David Hand Reserva, que el Pentàgon no porta a terme atacs aeris massius contra Líbia perquè hi ha forces dels EUA que ja estan a terra.

Soldats d'EUA són a Líbia des de fa 12 dies, segons Hant, declaracions que van ser confirmades pel coronel d'intel.ligència Tony Scheffer d'EUA.

Mentrestant, Reuters informa que en 72 hores l'OTAN ha d'assumir el comandament complet de l'operació duta a terme suposadament per executar una zona d'exclusió aèria sobre Líbia.

El centre de comandament ha de ser la base militar turca d'Izmir. El cap de l'operació serà el general canadenc Charles Bouchard.

Prèviament, RIA "Novosti" ha informat que la coalició internacional dirigint la realització de l'operació de Líbia "el.labora activament el desenvolupament d'un pla" per a una invasió per terra a punt per començar a finals d'abril.

Tropes de Gaddafi detenen avanç rebel

Les tropes lleials al coronel Muammar Gaddafi han detingut avui l'avanç dels rebels a 140 quilòmetres a l'est de Sirte, ciutat natal del líder libi, que havia estat bombardejada durant la nit per la coalició ara sota comandància de l'OTAN, és a dir, d'EUA i el R.U. Durant dos dies, els rebels anaven de victòria en victòria, prenent poble després de poble i terminals petrolífers per aquesta carretera costanera que va entre entre mar i desert cap a la ciutat natal del coronel Muammar Gaddafi.

Però van comprendre el dilluns que de fet només havien pres posicions abandonades per l'exèrcit regular libi, atacat des de l'aire per caces bombarders de la força internacional.

Tot i l'amenaça provinent dels aires, les forces del dirigent libi van decidir aturar el seu avanç a 140 km de Sirte.

Al començament del matí, camionetes on es veia la bandera verda de Trípoli, armades amb metralladores pesades, van començar a tenir com a objectius, sense poder assolir-los, als primers vehicles que es van aventurar cap a l'oest.

Els insurgents van desplegar als turons propers els anomenats "òrgans de Stalin" i canons, i van disparar. L'artilleria adversa va prendre mitja hora per a respondre.

La resposta només va durar uns deu minuts, però va ser suficient per a sembrar el pànic entre milers de rebels formats al llarg de la carretera, que van retrocedir de manera desordenada.

La guerra de la informació a Líbia en primer pla

L'hàbil ús de les tecnologies de desinformació és un dels elements clau de la confrontació entre les forces de la coalició internacional i els rebels libis, d'una banda, i les tropes del coronel libi Muammar Gaddafi d'altra banda, ha comentat a RIA Novosti una font del Consell de Seguretat de Rússia: "És evident que s'està desenvolupant una guerra d'informació entre les forces de la coalició internacional i les tropes de Gaddafi. La informació verídica divulgada pels dos bàndols va barrejada amb una desinformació crassa que crida a exercir influència psicològica sobre la població líbia, en particular, i la comunitat internacional, en general", va dir la font, i va assenyalar que "de vegades resulta difícil separar una de l'altra".

"La màquina propagandística de Gaddafi ho aprofita hàbilment informant a través de la premsa mundial, per exemple, de la mort de civils a causa dels bombardejos aliats. També perjudiquen la coalició les freqüents declaracions "victorioses" dels rebels sobre la presa de ciutats. Després aquestes informacions no s'arriben a confirmar", ha apuntat.

Segons la seva opinió, la percepció dels esdeveniments a Líbia per part de la comunitat internacional no està a favor de les forces de la coalició perquè malgrat els seus atacs aeris, les tropes governamentals lleials a Gaddafi continuen atacant i oposant una ferotge resistència. Com a resultat, la comunitat internacional comença a creure que no tot el poble libi s'ha pronunciat contra el dictador.

"Mentrestant, els comunicats de guerra emesos per un i altre bàndol continuen sent contradictoris, el que confirma que la guerra d'informació només acaba de començar", va resumir la font del Consell de Seguretat de Rússia.

Una desena d'empreses i institucions catalanes es promocionen a Rússia

Fluidra, Mango, Freixenet, Telstar i Seat es troben entre les companyies que aprofitaran l'any d'Espanya a Rússia per abordar o consolidar-se en aquest mercat. Més de 30 empreses, organitzacions i institucions espanyoles, entre elles una desena de catalanes, participaran a partir de demà en una exposició amb motiu de la celebració enguany de l'Any d'Espanya a Rússia. Aquesta mini fira a Moscou, organitzada pel Consorci de la Zona Franca i presidida per Enrique Lacalle, servirà per donar a conèixer o donar més sortida als productes catalans i espanyols en aquest mercat de 140 milions de persones i d'un poder adquisitiu creixent.

Entre els participants a l'exposició hi haurà empreses catalanes com Fluidra, Freixenet, Mango, Torres, Roca i Telstar, així com l'única marca de cotxes pròpia a l'Estat espanyol, Seat, i institucions com Turisme de Barcelona i la mateixa Generalitat.

A més a més, hi haurà expositors d'altres companyies com Renfe, Adif, Repsol, Iberia i Iberdrola, entre d'altres. També hi viatgen representants del Ministeri de Foment, el de Medi Ambient i del Ministeri d'Indústria, que comptarà amb la visita del ministre Miguel Sebastián.

Leo Bassi, imputat per injuriar els catòlics

També està imputat per delictes contra els sentiments religiosos el rector de la Universitat de Valladolid, on l'actor va fer una conferència-espectacle en què es va disfressar de Papa.
El pallasso Leo Bassi va fer el passat 6 d'octubre una conferència-espectacle al Paranimf de la Universitat de Valladolid (UVA) organitzada per l'Ateneu Republicà titulada Les arrels judeocristianes d'Occident: un frau històric a combatre i en la qual es va disfressar de papa Joan Pau II en to burleta i crític, i va consagrar preservatius.
Les webs d'extrema dreta Libertad Digital i HazteOir.org, segons l'artista, primer van intentar boicotejar l'acte i després van acusar-lo d'haver titllat de "terroristes" tots els cristians, cosa que ell negava. Per això el 22 de setembre va presentar una querella contra les dues webs. "Han posat en boca meva paraules que no vaig dir. Estem farts que aquests portals d'internet estiguin creant tensions, fomentant l'odi contra mi des de fa quatre anys", denuncia Bassi. "Només volen animar la gent contra mi, i espantar-me perquè calli", ha dir el pallasso a Público.
Al novembre, l'Asociación Estatal de Abogados Cristianos va presentar una querella en nom de l'Asociación de Jóvenes por la Información Objetiva (AJIO) per "ofensa i escarni de les creences d'una confessió religiosa". La querella també anava en contra de l'Ateneu Republicà i el rector de la Universitat de Valladolid, Marcos Sacristán. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 6 de Valladolid ha decretat l'obertura de diligències i ha ordenat a la policia que investigui el domicili de Bassi, segons fonts de l'AJIO.

R.U. 800.000 manifestants contra un govern de milionaris

Dissabte, més de tres quarts de milió de persones van protagonitzar al R.U. la protesta més gran contra el brutal programa de retallades de la coalició conservadora. Algunes estimacions xifren el nombre en 800,000, dones comuns i corrents, homes i nens de tota Gran Bretanya decidits a afegir la seva veu a la resistència. Anita Halpin, del Sindicat Comunista organitzador (TUC) de la protesta, ha fet la següent declaració en resposta a la manifestació: "Per molt que la policia i els mitjans de comunicació capitalistes subestimin la magnitud de la manifestació de dissabte, al Caire o Trípoli hauria estat aclamada com un suport de les masses per al canvi de règim. El missatge a Londres va ser alt i clar: Tot el món amenaçat per les retallades en els serveis públics, l'ocupació, els salaris i les pensions són junts en contra d'un Gabinet de multimilionaris".

La manifestació va reunir a un ampli sector de la classe obrera de Gran Bretanya des del sector públic i privat, joves i vells, blancs i negres. La seva gran escala va enviar una advertència al Primer Ministre, David Cameron, de que el moviment sindical no es quedarà de braços creuats mentre es fan milions de desocupats i els serveis públics són delmats.

La policia britànica ha detingut almenys 75 persones a Londres durant els disturbis paral·lels a la manifestació pacífica contra les retallades del govern que havien convocat els sindicats i el Partit Comunista al Regne Unit. Un grup d'unes 500 persones, segons la policia, han protagonitzat incidents violents al centre de la capital britànica i han atacat establiments com Topshop i bancs com Lloyds o Santander. Una trentena de persones i cinc policies de la monarquia britànica han resultat ferits.

Els sindicats han lamentat que les accions violentes d'una minoria hagin eclipsat "l'èxit" de la manifestació principal en els mitjans de comunicació de dretes arreu.

El nou ordre feixista i l'Islam

L'imperi per alguna cosa és imperi, d'altra manera no podria sostenir-se en el poder del món, com imperi que es fa ús de les oportunitats que se li presenten o que el mateix imperi fabrica. Va saber recuperar-se ràpidament de la sorpresa tunisiana i la posterior "revolució" egípcia, on es va advertir sobre el "que tot canviï, perquè res canviï", i això és el que va succeir en prendre l'exèrcit egipci el poder, en el qual podem albirar una continuació de la dominació nord-americana com va ser amb el dictador Mubarak. El que passa al Iemen poc importa, Iemen no té petroli i no hi ha chance de perill per Aràbia Saudita, regne evidentment súbdit dels EUA.

Això de Bahrain és diferent, amb una població musulmana de diferent escola de pensament i majoria respecte de la monarquia governant, molts d'ells d'origen persa i sumat a la ubicació estratègica al Golf Pèrsic, una revolució reeixida significa per l'imperi perdre el seient per a la seva 5ta flota, i la possibilitat d'un contagi perillós per a la monarquia dels Saud. Per tant no estranya la invasió saudita a Bahrain amb l'aval d'Amèrica del Nord per impedir la derrota del règim bahreiní.

Líbia, amb el règim de Khadafi, tot i que amb una problemàtica semblant, però no menys complaent amb l'imperialisme anglès i nord-americà a partir de la "solució" a l'incident de Lockerbie, és el punt d'inflexió en aquestes revolucions "serials". L'imperi global ha proveït d'armament i segons les males llengües d'avions de guerra amb pilots "all inclusive" a Khadafi per aixafar al poble i la revolució, però per cuidar les formes -i les inversions de les companyies britàniques en petroli- el Consell de "Seguretat" de les Nacions Unides decideix emprendre accions bèl.liques per "protegir" al poble libi de la massacre que el mimat dictador li està destinant -però això és mentida, el que estan protegint és el petroli que Líbia posseeix- un cop fet el feina bruta per part de Khadafi, deixen de mimar al dictador per anar per tot com van fer amb Saddam Hussein, protegit i armat per imposar-li la guerra contra la República Islàmica de l'Iran i frenar la Revolució Islàmica. Ràpid actua l'imperi quan el seu olfacte assassí fa olor el petroli fàcil.

És que el poble iemenita no ha de ser protegit de la mateixa manera? I el poble bahreiní?, I que hem de dir del poble palestí, que ja és assassinat permanentment pel terrorisme de l'Estat d'Israel? Per no dir la inacció del Consell de Seguretat de l'ONU davant tots els incompliments d'Israel de les resolucions de les Nacions Unides en contra, davant el mur d'apartheid, davant els assassinats selectius, la tortura i el terror en què submergeix la regió gràcies al seu arsenal atòmic mai deixat revisar per l'Agència Internacional d'Energia Atòmica.

És hora de despullar les contradiccions o millor dit la hipocresia d'aquest imperi maleït, sempre disposat a consumir la sang dels àrabs i musulmans.

Què tenen en comú aquests països que hem anomenat? Que tots ells estan sotmesos i espoliats per l'imperi, alguns voluntàriament i altres per coacció. Alguns d'ells han signat una pax americana amb l'Estat d'Israel, altres tenen una enemistat discursiva amb l'estat sionista, i cap d'ells mou un pèl per ajudar a l'alliberament del poble palestí i la Palestina tota.

Síria no és el mateix, Síria és l'únic país àrab que ha mantingut la seva postura davant l'invasor israelià, Síria és un dels pilars en la regió davant el voraç imperi i el seu pla del "Nou Orient Mitjà". Síria és el suport ideològic i polític de la causa àrab. Síria és l'estendard dels àrabs.

El Sr President Dr Bashar al-Assad ha portat a Síria al progrés, té plena coincidència de pensament amb el seu poble i compta amb el suport del seu poble, de tot el seu poble, llevat d'uns pocs-que mai falten-disposats a l' provocació mitjançant actes de terrorisme i encoratjats pel mateix protagonista: L'imperi.

En aquest cas, l'objectiu de l'enderrocament del govern sirià està motivat per aplanar el camí a l'Estat d'Israel, trencant l'eix Damasc - Resistència Libanesa, els obstacles més ferms que té l'estat sionista en el seu projecte de "Eretz Israel, del Nil a l' Eufrates ". Ja van donar el primer pas en aquesta direcció amb l'assassinat de Rafiq Hariri-exprimer ministre del Líban-el 2005, pel qual van acusar a Síria, i que va resultar en la retirada de l'exèrcit sirià del Líban, que actuava com a element dissuasiu davant el intent d'una altra invasió israeliana, que finalment es va produir l'any següent en 2006 deixant més de 1200 civils libanesos assassinats per l'exèrcit i l'aviació israeliana. Ara van per més.

La propaganda mediàtica està funcionant a tota màquina per introduir en el pensament de la gent d'aquest costat del món, el "dolent" que és el govern sirià, la "salvatge repressió" i tot un gran paquet de mentides premeditades a fi de "conscienciar "el que potser en un futur proper sigui una altra invasió dels" aliats "per al mal dels pobles àrabs.

El món àrab, no és homogeni, en el hi ha "fills i entenen", però els pobles no són responsables de la submissió dels seus governants l'imperi que s'arroga la representació d'occident.

Els pobles àrabs pateixen de la mateixa manera el que pateix el poble llatinoamericà, desitja el mateix que ha aconseguit Veneçuela, Equador, Bolívia, Nicaragua, Brasil i l'Argentina, ser independents i lliures de tota ingerència estrangera i més si aquesta ve de la mà de els "coneguts de sempre" Estats Units, Gran Bretanya, França, etc. els declamadors del "Nou Ordre Mundial".

Autor: Galeb Moussa (President de Fearab).