El 90% dels espanyols veu Espanya com un país corrupte

El 90% dels espanyols veu Espanya com un país corrupte i el 75% considera que la imatge del país a l'exterior no ha millorat en els últims mesos, segons l'últim Baròmetre del Reial Institut Elcano (BRIE): "La corrupció, ara mateix, té obsessionats als espanyols perquè apareix en tots els mitjans i els escàndols de corrupció sorgeixen de sota les pedres", ha declarat l'investigador principal de la imatge exterior d'Espanya i opinió pública, Javier Noya.

Tot i que el 75% dels espanyols creu que la imatge d'Espanya a l'exterior no ha millorat en els últims mesos, el 65% fa una valoració positiva de la iniciativa Marca Espanya.

"El ciutadà espanyol dóna pràcticament la mateixa importància a les polítiques d'imatge que a les polítiques per solucionar els problemes reals de l'economia: cal fer un esforç per canviar la nostra imatge a l'exterior, encara que també a l'interior del país", ha assenyalat Noya.

El 60% considera als espanyols tradicionals -és a dir carques-, el 53% com no fiables i el 86,4% creu que és directament un país de corruptes. "En general hi ha un efecte mirall: la imatge que els espanyols tenim de nosaltres mateixos s'assembla molt a la imatge que els estrangers tenen dels espanyols", ha afirmat l'investigador principal de l'BRIE.

"No obstant això, hi ha diferències entre la reputació interna i externa del país. Els espanyols són molt més crítics amb si mateixos i amb la imatge d'Espanya que, per exemple els alemanys", ha afegit.

La imatge d'Espanya no deixa d'empitjorar

Per exemple, el percentatge d'entrevistats que considera com un país de corruptes és gairebé el doble a Espanya (86,4%,) que a Alemanya (al voltant d'un 50%. "A la premsa internacional, la imatge d'Espanya, objectivament, no ha deixat d'empitjorar. Projectem la mala imatge que tenim", ha assegurat Noya.

Pel 40,4% dels espanyols, la corrupció política és el problema internacional més important per a Espanya, seguit pel 18,8% que es declina per l'atur, el 13,5 que apunta l'economia i el 11,5 que assenyala a la crisi internacional.

D'altra banda, el 54,6% dels enquestats opina que la situació actual d'Espanya és "molt dolenta" mentre que el 35,7% opina que és "dolenta".

Aquesta visió negativa quant a la situació al nostre país és pitjor que la que es té respecte a la situació internacional, ja que només el 29,7% en la veuen com a "molt dolenta", davant del 47,8% que la consideren " dolenta ". En ambdós casos, només el 0,1% creu que la situació és "molt bona".

Respecte a les perspectives de futur, el 49,6% dels espanyols considera que la situació al nostre país millorarà, enfront del 18% que opina que seguirà igual i el 28,8%, que considera que empitjorarà.

A nivell internacional, el 49,8% dels espanyols creu que la situació va a millorar, enfront del 24 per cent que opina que empitjorarà i el 21% que creu que seguirà com actualment.

Respecte a l'últim Baròmetre, el 61% dels consultats opina que la crisi econòmica ha empitjorat, el 21% que segueix igual i el 17% que ha millorat. No obstant, el 71% considera que Espanya no hauria de demanar un segon rescat, enfront del 20% que creu que sí i el 9 que no es pronuncia.

L'Audiència anul·la la primera de les causes obertes contra Blesa

L'Audiència Provincial de Madrid ha estimat aquest dimecres la petició de nul·litat plantejada per la Fiscalia contra la peça principal del cas Blesa, en la qual el jutge d'Instrucció número 9, José Elpidio Silva, manté imputat l'expresident de Caja Madrid per a la concessió de un crèdit de 26,6 milions a l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, també imputat, quan era conseller de l'entitat. L'Audiència de Madrid retorna el passaport a Díaz Ferrán.

Aquest era el primer dels tres recursos oberts contra les decisions que ha pres el magistrat en relació amb una causa en què a més del préstec s'investiga la compra del banc National de Florida. Ara està pendent que la mateixa Sala 30 decideixi sobre el primer acte d'ingrés a la presó amb fiança i, després d'aquest, el recurs interposat per la Fiscalia contra la decisió del jutge de tornar a ordenar la seva entrada a la presó el 5 de juny i, aquesta vegada, incondicional. Blesa porta des d'aquell dia a la presó de Soto del Real.

Segons fonts jurídiques consultades per Efe, la resolució dictada aquest dimecres hauria de comportar l'excarceració de Blesa, ja que el jutge va ordenar el seu ingrés a la presó provisional per l'adquisició del City National Bank of Florida, investigació sorgida de la del crèdit concedit a Marsans i inici de tot el procés. Altres fonts, però, matisen que Silva va evitar aquesta possibilitat al esqueixar que fa a aquesta operació en una nova investigació.

De moment, el tribunal ha acordat la nul·litat del procediment i, en la interlocutòria en què ha fet pública la seva decisió, adverteix de les "desproporcionades" mesures que es van adoptar durant la seva tramitació. D'aquesta manera, ha retrotret la causa al moment en què va ser sobreseguda inicialment en 2010 i ha revocat les diligències adoptades, com és la retirada del passaport de Blesa.

El jutge Silva va acordar al novembre passat reobrir les diligències que es van incoar després que Mans Netes, que exerceix l'acusació popular, presentés una querella contra Blesa i Díaz Ferrán que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va rebutjar acumular a la causa oberta per la fusió i sortida a borsa de Bankia. Imputa a tots dos delictes societaris i falsedat documental.

Mans Netes acusa el que va ser president de Caja Madrid de concedir un crèdit dolós per import de 26,6 milions d'euros a Díaz Ferrán en què figurava com a "garantia un 'holding' empresarial que es trobava en fallida".

El jutge Fernando Andreu va rebutjar l'admissió a tràmit d'aquest assumpte argumentat que el sindicat presentava els fets que serien objecte d'investigació "d'una manera molt genèrica i sense cap concreció", pretenent l'ampliació del procediment "a qüestions que no li són connexes, ni objectiva ni subjectivament".

L'Audiència de Madrid retorna el passaport a Díaz Ferrán

La Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid també ha anul·lat aquest dimecres la mesura que va adoptar el passat 5 de desembre el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 9 de Madrid Elpidio José Silva contra l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, prohibint abandonar el territori nacional i obligant-lo a lliurar el passaport.

La resolució coincideix amb la decisió adoptada en un altre acte diferent pel que aquest mateix tribunal declara la nul·litat de la causa en què el jutge Silva investigava la concessió d'un crèdit de 26,6 milions d'euros que l'empresari va obtenir de Caixa de Madrid sent president de l'entitat Miguel Blesa.

La mesura té un efecte limitat, ja que Díaz Ferrán es troba a la presó sota fiança de 5 milions d'euros per una causa que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco

Pagarem 124 € més cada any si el servei d’aigua es privatitza

Un “espoli” a la ciutadania de 5,6 milions d’euros durant els propers 35 anys. Per pagar-lo, cadascuna de les 1,2 milions de llars de l’àrea metropolitana de Barcelona haurà d’aportar 4.342 euros en tot aquest temps. O, el que és el mateix: 124 euros per any. Aquesta serà la xifra de l’encariment de la tarifa de l’aigua si finalment el servei es privatitza i es concedeix a la Societat d’Economia Mixta (SEM) que està creant l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb l’oposició, en els seus òrgans de govern, d’ICV-EUiA.

Així ho assegura un estudi de la Plataforma Aigua és Vida, que alerta que, malgrat aquest encariment, el servei serà “molt probablement pitjor a l’actual”. Per això, la plataforma ha lliurat aquest dimecres al Síndic de Greuges l’informe, tot demanant-li que faci el possible per evitar la creació de la SEM.

Aquest increment suposaria un encariment del 81%, continua l’estudi sobre les ‘Implicacions econòmiques per a la ciutadania com a conseqüència de les greus irregularitats incorregudes en la creació de la Societat d’economia Mixta de l’Aigua per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona’. I aquest encariment, considera la plataforma, “no obeeix a cap interès general, sinó a l’interès dels generals que conformen el Consell Metropolità, màxim òrgan decisori de l’AMB, encapçalats per l’alcalde de Barcelona com a president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

El procés de privatització de l’aigua va ser impulsat després que, el 2010, la justícia constatés que Aigües de Barcelona prestava el servei sense tenir cap contracte de concessió amb l’Ajuntament, i que per tant s’aprofitava d’un buit legal. Ara, la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) passaria a ostentar un 81% de la Societat d’Economia Mixta que planeja crear l’AMB. L’operació, dirigida per CiU i el PSC, compta amb l’oposició d’ICV-EUiA, que el setembre passat va presentar-hi al·legacions en contra.

Ara l’informe de la plataforma “demostra com aquesta nova societat mixta no només suposa una ampliació encoberta i descarada del negoci d’SGAB, saltant-se els principis més elementals de lliure concurrència, sinó també un intent insultant de regularització d’una situació contractual inexistent d’aquesta multinacional pertanyent al Grup francès Suez en la majoria d’ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Un dels pocs municipis que no estan directament afectats és el Prat de Llobregat, governat des del 1979 pel PSUC i fins ara per ICV-EUiA, que té una societat d’aigües pròpia.

Davant d’aquesta amenaça l’entitat “demana que el Síndic de Greuges, en base a les greus irregularitats que exposa l’informe presentat, actuï com a garant de l’interès general i faci tot el que estigui al seu abast per posar fi al procés de creació de la SEM per part de l’AMB, ja que aquesta suposa una claudicació total de les funcions públiques i una entrega servil als interessos privats”.

D’altra banda, la plataforma també demana a l’ACA que “resolgui l’expedient que té en curs de revisió dels títols i concessions d’aigua de l’SGAB per tal d’inhabilitar la constitució de la SEM, atès que molts dels actius aportats per l’SGAB a l’empresa mixta són béns públics de la Generalitat de Catalunya”.

La Plataforma Aigua és Vida aglutina a entitats com Attac Acordem, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Ecologistes en Acció, Enginyers sense Fronteres, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Xarxa per a una Nova Cultura de l’Aigua.

Miquel Nadal confessa que va acceptar un suborn per finançar la campanya d'Unió Mallorquina

L'expresident d'Unió Mallorquina (UM) i exvicepresident del Consell de Mallorca Miquel Nadal ha lliurat un escrit davant l'Audiència Provincial de Balears, minuts abans que es reprengués el judici del cas Can Domenge, en què confessa haver cobrat part d'un suborn.

Una quantitat de diners que presumptament va pagar l'empresa mercantil Sacresa als exresponsables de la institució insular per haver "inspirat" les bases del concurs pel qual van ser adjudicats els solars palmesans.

Segons explica en l'escrit, la contrapartida de l'empresa per la suposada manipulació del procés per a resultar beneficiària del mateix va ser el pagament "d'una quantitat de diners" lliurada a l'exconseller insular Bartomeu Vicens.

Els diners presumptament va anar a parar al finançament de la campanya electoral d'UM a 2007 en què Nadal concorria com a candidat a l'alcaldia de Palma, "em va lliurar una part d'ella", ha assenyalat l'exconseller.

Suborn de quatre milions

Vicens, però, ha recordat que el suborn va ser de quatre milions d'euros, repartit entre l'expresidenta del Parlament i del Consell Maria Antònia Munar, Nadal, la pròpia UM i ell mateix, mentre que el màxim accionista de Sacresa, Román Sanahuja, va assenyalar que va pagar l'obsequi després d'accedir a l'exigència dels diners per part de Nadal, que, segons la seva versió, hauria comminat a l'empresa catalana a abonar la quantitat a canvi de garantir la concessió al seu favor.

L'exdirigent 'uemita' recorda com a principis de 2005 Munar va comunicar que, a la vista que el Govern llavors presidit per Jaume Matas tenia previst desenvolupar el projecte del velòdrom Palma Arena -el presumpte desfasament en més de 50 milions d'euros que està sent investigat pel jutge José Castro-, podia resultar "beneficiós" per al Consell alienar el solar de Can Domenge per d'aquesta manera "no només obtenir finançament sinó també desenvolupar un projecte singular des del prisma de l'urbanisme insular".

Així les coses, assenyala, un cop presa la decisió de vendre el terreny, la seva comesa va ser doble: d'una banda, donada la seva condició de vicepresident, sense funcions executives, era coordinar als diferents consellers executius competents en la matèria com ho eren Vicens i Flaquer i, d'altra, en la seva qualitat de portaveu, "defensar públicament la bondat del projecte".

En aquest context, recorda que va ser a l'abril de 2005 quan, després de publicar a la premsa que Can Domenge anava a ser alienat, va rebre al seu despatx del Consell la visita de diversos promotors, entre els que es trobava una comitiva de Sacresa encapçalada per Joan Maria Pujals-qui va estar imputat en el marc d'aquesta causa-, qui li va proposar "facilitar la informació necessària per elaborar les bases del concurs", per així "obtenir avantatge davant eventuals competidors i donada la seva experiència en aquest tipus de contractacions".

Sobres tancats amb informació

D'aquesta manera, assevera que "amb el coneixement i l'aquiescència del senyor Vicens", en els mesos següents es va reunir en diverses ocasions amb l'intermediari de Sacresa a Mallorca, Santiago Fiol, qui li va fer lliurament de diversos sobres tancats que contenien "tota la informació precisa i necessària per confeccionar les bases del concurs, informació que jo al seu torn remetia únicament i exclusivament al senyor Vicens, atès que les meves relacions amb el senyor Flaquer no eren fluides".

Tot això "fins a l'extrem", segons relata Nadal, que a finals de setembre de 2005, per així haver-li indicat Munar, va deixar d'ocupar-se dels temes relacionats amb el concurs i impartint Flaquer "ordres expresses de que les funcionàries del departament de contractació despatxessin únicament amb ell, com així es va fer".

"El lliurament de documentació al senyor Vicens i la ruptura de la relació amb el senyor Flaquer va determinar que a la Conselleria d'Economia, i pel que fa a mi, desconeguessin que Sacresa va ser qui realment va inspirar les bases del concurs", sentencia Nadal, qui sobre el presumpte suborn afirma que declararà de manera més detallada quan sigui interrogat al respecte en instrucció.

Judici del cas Can Domege

L'Audiència Provincial de Balears ha reprès el judici del cas Can Domenge amb Munar, Vicens, Nadal i Flaquer al banc dels acusats, al costat dels qui també seran jutjats el propietari de Sacresa i l'advocat Santiago Fiol.

A principis d'aquest mes, el president del tribunal de la Secció Segona, Diego Gómez-Regne, va donar fins aquest dia 19 de termini al nou assistent legal de Munar per estudiar la causa, després de renunciar al lletrat que li havia representat durant els últims anys, Gabriel Garcías.

En concret, la Fiscalia sol·licita sis anys de presó per als quatre exalts càrrecs d'UM per presumptes delictes de frau a l'administració (pels quals demana tres anys de presó), revelació de secrets (tres anys) i prevaricació, malgrat que l'acusació pública no els atribueix cap delicte de malversació de cabals públics, il·lícit que sí que mantenen tant Núñez i Navarro com el Consell, personats com a acusació particular.

El "error" d'Hisenda revela que es va donar tracte de favor a Cristina de Borbón

Més enllà que l'Agència Tributària hagi comès "un error" -repetit tretze vegades- en atribuir a Cristina de Borbón la venda d'unes finques que no eren seves, més enllà que sigui rocambolesc que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sigui incapaç de donar una explicació sòlida i convincent quatre dies després de l'escàndol; més enllà que Montoro hagi hagut de demanar disculpes a la Casa Reial i fins i tot més enllà que hagi anunciat l'obertura d'una investigació, una sospita aflora en relació a aquest assumpte: el probable tracte de favor d'Hisenda.

La sospita és legítima en aquest cas. Com explicar sinó que l'Agència Tributària s'adjudiqués a la filla del rei la venda de tretze finques per un import de 1,4 milions d'euros i després no li fes un requeriment quan la infanta no va incloure els guanys d'aquestes vendes en les seves declaracions de la Renda de 2005 i 2006, anys en el que suposadament va vendre aquestes propietats?

"No tenim informació suficient per determinar si hi va haver tracte de favor a l'infanta. Hi ha moltes conjectures respecte a aquest cas. Però sí podem afirmar que lo dels tretze errors és increïble. Pot ocórrer una vegada perquè hi ha molts contribuents, moltes dades i un nombre pot ballar, però és que a més la infanta té un DNI de dues xifres, el que fa tot això més inversemblant. Donant per bona la hipòtesi de l'Agència Tributària de que l'error és propi, el que cal preguntar-se és per què la Agència Tributària no va requerir la infanta les declaracions de renda. Amb encreuaments de dades informàtiques, les alarmes haurien saltat, fins i tot tractant-se de la Família Reial", relata José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha).

"Si a mi em passa el que a la infanta, jo vaig allà i pregunto què és el que ha passat", diu el secretari general de Gestha

"El normal és que l'Agència Tributària hagués cridat a la infanta en detectar la discrepància, però no ho va fer. Algú haurà d'explicar per què", afegeix Mollinedo, per a qui encara hi ha una segona incògnita que aclarir en aquest assumpte: per què la infanta no va aclarir la situació quan li van atribuir la venda d'aquestes finques. "Ella diu que les finques no eren seves. Quan va rebre les dades fiscals, com milions de ciutadans, és de suposar que va veure que li atribuïen unes finques la venda li havien atribuït. El normal és que els seus assessors haguessin aclarit la situació. Si mi em passa això, jo vaig allà i pregunto què és el que ha passat. Algú haurà d'explicar-ho".

Gestha considera "poc convincents" les explicacions de Montoro i espera que l'anunciada investigació aclareixi alguna cosa. "La investigació hauria de ser transparent perquè si no, seria un fiasco. S'ha de saber què ha passat, on s'ha produït l'error i qui són els responsables. Un cop què ho sapiguem podrem acreditar si es tracta d'un error innocent, però si, com sembla, l'error no és innocent llavors el que l'hagi comès haurà d'assumir les seves responsabilitats", explica Mollinedo.

Una altra pregunta que sura en l'aire és com s'ha pogut cometre un error tan d'embalum. La veritat és que els controls de l'Agència Tributària han fallat. Mollinedo no troba una explicació lògica: compte que el sistema de control de l'Agència Tributària es basa en detectar "discrepàncies" en la declaració de la renda, sobretot les de "major import", i que fins a un 80% dels inspectors i subinspectors d'Hisenda estan dedicats a detectar aquesta discrepàncies. En el cas de la infanta la discrepància és de 1,4 milions d'euros, de manera que "el normal és que s'hagués enviat una carta a la infanta, com a qualsevol altre contribuent".

EU demana una comissió d’investigació sobre la campanya de Ratzinger a València

El portaveu adjunt d’EUPV Ignacio Blanco ha registrat hui una proposta de comissió d’investigació en Les Corts sobre les massives irregularitats en la gestió dels fons públics invertits en la visita propagandística de Ratzinger a València en 2006. Blanco ha demanat que es “depuren responsabilitats polítiques” perquè un “pressumpte grup de delinqüents organitzats va aprofitar la visita del papa per a furtar i forrar-se a costa de l’erari públic”.

“De tots els viatges del Pontífex, l’únic que ha acabat als tribunals és el que organitzaren Camps, Cotino i Garcia Gascó”, ha afegit el portaveu adjunt d’EUPV, qui també ha declarat que “volem saber quant s’ha gastat exactament en la visita del Papa, perquè fins ara les xifres ballen al voltant dels 15 milions d’euros”.

El diputat recorda que la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias, creada per la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a organitzar la visita de Benet XVI, encara no s’ha pogut liquidar pel forat de més de 4 milions d’euros que arrossega. “El Consell es nega a donar informació detallada dels comptes d’aquesta Fundació adduint que és privada, malgrat que són les tres administracions publiques les que posaven la pasta i l’Arquebisbat qui la presidia”, critica Blanco, que considera que aquesta és una de les qüestions que haurien d’aclarir-se en la comissió d’investigació.

Un altre tema relacionat amb la visita del Papa és el contracte de RTVV amb l’empresa TECONSA, que actualment s’està instruint al Tribunal Superior de Justícia com una peça separada del cas Gürtel. Per a Blanco és “injustificable que el Consell encara no s’haja personat com acusació particular, tal i com li hem demanat des d’EUPV repetidament. Sembla que sí acusa a Blasco, però no vol acusar a Camps ni a Barberà pel cas Nóos, i tampoc a Pedro Garcia ni a Juan Cotino, l’antic arquebisbe o a la resta de persones que pugueren haver intervingut en l’adjudicació del famós contracte de més de 7 milions d’euros, dels quals la Fiscalia Anticorrupció acredita que més de la meitat anaren a parar a les butxaques d’alguns 'amiguitos' de Camps”.

CiU "no pot garantir" la paga extra dels funcionaris el 2014

La vicepresidenta 'democristiana' (UDC) del govern català, Juana Ortega, assegura que "no pot garantir" que no se suprimeixi una paga extra als funcionaris el 2014 com es tornarà a fer aquest any, mesura que ha qualificat de "temporal" a causa de la crisi i a la situació de les finances de la Generalitat espoliada per CiU.

Ortega s’ha pronunciat així en resposta a una pregunta formulada per en la sessió de control al Govern pel grup del PSC, en la qual el diputat Jaume Collboni l’ha preguntat en reiterades ocasions: El 2014 hi haurà retallada sí o no?

Ortega, després d’indicar que les rebaixes salarials de els funcionis són mesures "temporals" que el Govern es veu obligat a prendre per la situació de la tresoreria de la Generalitat, ha agregat: "nosaltresactuem amb el màxim rigor, i no li puc garantir" si se suprimirà o no una paga el 2014.

La vicepresidenta del Govern, d’altra banda, ha assegurat que la seva actitud amb els sindicats de la funció pública és de "voluntat" de diàleg i de negociació, després que Collboni li hagi recriminat que no s’avingui a dialogar.

"Voluntat de dialogo tota, però enganyar no", ha afegit Ortega, que prèviament ha assegurat que el Govern "no farà ni tolerarà decisions sota coaccions a la taula de la funció pública".

El PP diu que el valencià prové dels ibers, al segle VI ane.

El discurs provincià, d'ignorant i cretí del PP valencià no té pas límits a l'hora de pregonar bajanades i burrades de tota mena. Ara ha presentat una proposició no de llei d'especial urgència a Les Corts Valencianes instant a que el govern valencià s'adreci a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui al diccionari que el valencià és una llengua pròpia diferenciada de la llengua catalana i que -segons l'alcohòlic delirant de torn- ve de la "prehistòria", és a dir, de fa més de 5.000 anys.

El PP demana que es reconegui en la pròxima edició del Diccionari de la RAE. La proposició està escrita en termes poc normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic. Al text, el PP assenyala que "el valencià parteix de la prehistòria" -abans de fa 5.000 anys doncs, quan va començar l'escritura a Mesopotàmia-, "al segle VI abans de Crist" -que segons va reconèixer Ratzinger hauria nascut, d'haver existit, l'any "7 abans de Crist"-, i amb procedència "ibera", una llengua que ni tan sols es pot traduir encara i de la que existeixen al menys tres grans variants amb runes diferents, i que "ha arribat fins a l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins".

És por ser més idiota, però calen generacions de malalts mentals i deficients per aconseguir-ho.

La PARS denuncia més irregularitats en la cúpula del CatSalut

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, és Apoderat d'un mínim de 6 empreses sanitàries privades dedicades a la fisioteràpia i a la rehabilitació. Com a director del CatSalut va gestionar contractes de serveis de fisioteràpia i rehabilitació a les seves 6 empreses per un valor de més de 15 milions d'euros, segons denuncia la PARS.

La vinculació de Padrosa amb aquestes empreses no és nova, segons la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS). Abans d'accedir al seu càrrec a la Generalitat era director general del grup privat Corporació Fisiogestión SA, "matriu" d'un grup d'empreses dedicades a la fisioteràpia i rehabilitació, a més de membre de la junta directiva de La Unió Catalana d'Hospitals, la major patronal sanitària privada a Catalunya.

Al gener de 2011 va ser nomenat director del Servei Català de la Salut (CatSalut), òrgan públic de la Generalitat encarregat d'oferir l'assistència sanitària a Catalunya. En aquell moment estava obligat a abandonar els càrrecs en les empreses privades en què era, però el Registre Mercantil ens diu que no va ser així. El Sr Padrosa segueix com Apoderat en 6 empreses de la Corporació Fisiogestión SA:

Fisioteràpia SARegistro Mercantil Fisioteràpia Padrosa Apoderat
Fisio Girona SALupa
Kinesiteràpia SA Lupa
Serveis de Fisioteràpia SA Lupa
Institut Logopèdic de Barcelona SA Lupa
Centre de Recuperació Funcional i Fisioteràpia SA Lupa

Les adjudicacions de diners públics

Josep Maria Padrosa no només té càrrecs de responsabilitat en empreses sanitàries privades, situació que ja fa que incompleixi la legislació sobre incompatibilitats, sinó que aquestes empreses - que treballen com a proveïdors de serveis sanitaris per al CatSalut - van tenir en 2011 i 2012 contractes amb la Generalitat valorats en més de 15 milions d'euros dels diners públics gestionat pel propi Sr Padrosa:

Import dels contractes de la Generalitat amb les empreses de les que Padrosa és apoderat

A la #QuerellaBoi que presentarem davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja parlàvem d'aquests indicis d'incompatibilitat de JM Padrosa, però el Tribunal es va negar a obrir una investigació. Des de llavors La PARS ha seguit investigant. El resultat d'aquesta investigació és el que relatem en aquest article: denunciem aquesta situació d'incompliment de la Llei d'incompatibilitats que afecta al director del CatSalut, amb l'agreujant que l'òrgan públic que ell dirigeix ​​contracta les empreses privades en què JM Padrosa té càrrecs de responsabilitat.

L'article 3 de la Llei d'incompatibilitats impedeix als Alts Càrrecs tenir qualsevol càrrec en una empresa privada o pública, ni tan sols el de representant.

El Sr Padrosa també estaria incomplint la llei que regula el mateix CatSalut. La Llei d'Ordenació Sanitària és també contundent i torna a deixar al Sr Padrosa en una situació de trencament de la llei. L'article 13.3 diu que "la condició de membre del Consell de Direcció del CatSalut és incompatible amb qualsevol vinculació amb empreses o entitats relacionades amb qualsevol tipus de prestació de serveis o de relació laboral en actiu en centres, establiments o empreses que presten serveis en règim de concert o conveni amb el Servei Català de la Salut". Les dades del Registre Mercantil confirmen també l'incompliment d'aquesta Llei per part del Sr Padrosa.

Què hauria de fer el conseller de Salut, Boi Ruiz?

La mateixa Llei d'incompatibilitats dóna resposta a aquesta pregunta, ja que qualifica l'incompliment de les normes d'incompatibilitat com una "infracció greu" que té com a sanció "la destitució immediata de l'alt càrrec infractor per l'òrgan competent".

El conseller Boi Ruiz no pot demorar l'obertura d'una investigació sobre els fets que denunciem. Es confirmen aquestes dades ha de destituir immediatament al Sr Padrosa com a Director del CatSalut, tal com exigeix ​​la Llei Les lleis sobre incompatibilitats protegeixen la societat de la corrupció, i en un moment com l'actual en què el sistema sanitari català està patint gravíssims retallades pressupostàries i assistencials i en el qual hi ha nombrosos casos de corrupció que estan sent investigats en els tribunals (Hospital de Sant Pau, Josep Prat, Manté, Bagó...) és més necessari que mai, és imprescindible, garantir que la gestió del sistema es porta a terme únicament des de criteris d'interès general.

Ja n'hi ha prou d'impunitat i de gestors que creuen estar per sobre de la llei. En cas de no produir-se la destitució d'aquest alt càrrec, s'estaria incomplint el precepte constitucional que "tots els espanyols som iguals davant la llei", a més de la pròpia normativa autonòmica de Catalunya.

Perquè el que està en joc no és només la nostra salut física sinó la nostra salut com a societat democràtica.

L'amo de la Fira d'Abril a BCN dimiteix per les sospites de corrupció

Francisco García Prieto, l'empresari que va organitzar durant 27 anys la Fira de Barcelona, ha dimitit per les pressions de les entitats andaluses a Catalunya que han sembrat dubtes sobre la seva gestió. La Federació d'Entitats Andaluses de Catalunya, Fecac, que fins ara presidia García Prieto, ha ordenat una auditoria completa dels comptes, ja que se sospita que l'empresari -mimat per CiU amb subvencions milionàries- va desviar fons per al seu profit personal, segons expliquen integrants de la federació.

Negoci rodó

García Prieto ha estat durament criticat per exigir a les administracions públiques importants subvencions per a la Fira d'Abril, un negoci privat que ha gaudit de múltiples privilegis durant els darrers 27 anys.

García Prieto ha enfrontat acusacions, denúncies públiques i judici per desviament de diners, però sempre havia sortit airós fins que els seus propis companys han decidit sol·licitar la renúncia.

La Fira d'Abril rep diners públics de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat, la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Cultura. L'Ajuntament de Barcelona, ​​a més, cedeix el sòl de l'espai del Fòrum de forma gratuïta mentre que els organitzadors cobren cada any als firaires per la seva utilització. El resultat de l'auditoria serà públic al novembre.

Xàtiva: 'Volem impedir que s’extingisca la memòria d’aquell juny fatídic'

El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V, comandades per Berwick i D'Asfeld, saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei en els termes següents: 'La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva (…) empeñó mi justicia a mandarla arruinar para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error'.

L’acció promoguda per aquests criminals de guerra significà un incendi que durà una setmana sencera i un extermini de la seua gent els mesos següents. Fins i tot l’extermini del nom de Xàtiva pel de Nueva Colonia de San Felipe. Molts dels derrotats a Xàtiva continuaren lluitant contra les tropes borbòniques al setge de Barcelona del 1714. Més tard, el Decret de Nova Planta promoguda pels assassins relegava la llengua dels xativins respecte de la promoguda llengua castellana i eliminà els furs valencians en favor de les lleis de Castella.

Mai l’estat espanyol ni els seus descendents borbònics no han demanat perdó pels actes de la seua família contra la població civil de Xàtiva. I molts governs posteriors (estatals, valencians i municipals) han continuat complint les ordres de Felip V per a 'extingir la memòria' dels fets del juny del 1707.

Des de Xàtiva Renaix ens sentim hereus d’aquesta obstinada rebel·lia de les nostres heroïnes i herois xativins en defensa dels drets dels valencians com a poble. I volem impedir que s’extingisca la memòria d’aquell juny fatídic en què començà l’intent d’extermini de la nostra manera de ser al món.

Col·lectiu Xàtiva Renaix

Afganistan suspèn les negociacions amb EUA

Com a reacció a l'anunci que Estats Units dialogarà amb els taliban (foto), el govern de l'Afganistan va suspendre les negociacions amb Washington sobre el futur acord de seguretat entre ambdues parts. El motiu de la decisió són "les contradiccions entre les afirmacions i els fets dels Estats Units pel que fa al procés de pau", ha informat l'oficina de l'assessor de seguretat nacional a Kabul.

El punt central d'acord és l'estatus de les tropes després del final de la missió de combat de l'OTAN, que els atorga immunitat després de 2014. Sense aquest pacte queda en suspens tota la futura missió de les tropes estrangeres al país asiàtic.

Negociacions amb taliban, en dubte

Dimarts, el govern nord-americà va anunciar que mantindrà negociacions directes amb els talibans a Doha (Qatar), després que els terroristes obrissin a l'estat terrorista wahhabi aquell mateix dia una oficina d'enllaç.

Per contra, el president afganès, Hamid Karzai, exigeix ​​que els taliban negociïn amb el seu govern. Fins ara els taliban es negaven, encara que dimarts, per primera vegada, no ho van descartar de manera categòrica. No obstant això, en la primera trobada, aquest dijous a Doha, no està prevista la presència de representants del govern afganès, segons el "Washington Post".

Augmenten les reclamacions per les hipoteques multidivisa

En plena bombolla immobiliària alguns bancs i caixes van oferir la possibilitat d'escollir una moneda diferent a l'euro -habitualment el ien i els francs suïssos- per referenciar les hipoteques. El principal avantatge era la diferència de preu. A l'agost de 2008 un préstec hipotecari mitjà de 150.000 euros a 30 anys amb euribor més un diferencial de mig punt costava al mes 888 euros, mentre que la mateixa hipoteca calculada prenent com a referència el libor del ien pujava a 509 euros, segons dades proporcionades per Helpmycash.

Van arribar a signar unes 30.000 hipoteques a Espanya vinculades a divises estrangeres, segons l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (ADICAE). Però les coses van canviar i el ien va començar a revaloritzar respecte a l'euro, de manera que tenir una hipoteca multidivisa va deixar de ser la panacea. Associacions d'usuaris de banca i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) alerten de l'augment de reclamacions d'aquest producte financer, que no dubten a qualificar de "tòxic". "En els últims mesos hem rebut més consultes sobre les hipoteques multidivisa", afirmen.

José Antonio va ser un dels que va contractar un préstec hipotecari d'aquesta naturalesa per accedir al seu actual habitatge, que ara no pot pagar. El nom de l'entitat financera de moment vol mantenir en secret per no entorpir les negociacions que manté obertes des de fa un any amb el banc per trobar una solució. El 2007 va comprar el pis en iens per un preu equivalent a 390.000 euros; sis anys després, i malgrat haver abonat 103.000 euros per l'habitatge, li queda un deute molt superior a la de partida ha de tornar 590.000 euros en iens.

"Les hipoteques multidivises creen la ficció que quan un rep el capital en una divisa, ha de pagar les quotes i els interessos en aquesta moneda", explica Sebastià Rodés, advocat de l'Associació d'Usuaris de la Banca (Ausbanc). Per aquest motiu en cada liquidació de la hipoteca-cada mes-, el contractant "ha de comprar aquesta divisa-al preu en què estigui en aquell moment". En canvi, la hipoteca referenciada a l'Euribor no pateix tantes fluctuacions perquè es revisa normalment cada mig any o bé anualment.

Un producte d'alt risc

Aquests préstecs es van comercialitzar sobretot entre els anys 2006 i 2008, període en què el LIBOR del ien tenia un interès molt baix en relació a l'euríbor. "Era un ganxo comercial", assenyala Rodés. Tanmateix, adverteix que és un producte "de risc elevadíssim" en què es barregen dos caps "incompatibles": la necessitat de finançament d'un habitatge i la de fer una inversió arriscada -especular amb el tipus del canvi del ien-. "És com apostar amb diners prestats". Fonts de Helpmycash asseveren que tampoc recomanen aquest producte financer, ja que el client corre un doble risc: l'oscil·lació de l'índex de referència de la hipoteca i l'oscil·lació de la divisa al canvi.

Però, en què es beneficiava l'entitat financera si era una operació tan temerària? "Podien col·locar unes hipoteques que potser haurien anat a parar a la competència", respon Rodés. En aquest sentit fonts de la PAH expliquen que solien oferir als clients que estaven més apurats econòmicament per poder retornar una hipoteca en euros -la diferència de preu podia oscil·lar fins a en un 40%-. "Molta gent que no podia permetre una hipoteca convencional en plena bombolla immobiliària va obrir hipoteques en aquesta moneda, sense saber que el 2008 començaria a revaloritzar-se, amb la qual cosa l'operació deixava de sortir-ne a compte", declaren des Helpmycash.

"Era una pràctica comercial agressiva", comenta Rodés, i explica que aquests préstecs estan justificats només en dos casos: quan es venen a persones expertes en mercats financers o algú que per la seva activitat comercial sola rebre diners en iens, per exemple, un exportador del Japó.

Un dels afectats, Juan Castillejo, tenia una hipoteca referenciada a l'Euribor quan un director d'una entitat financera va convèncer per canviar-la per una altra de tipus multidivisa. El 2008 l'euribor no parava d'augmentar i la seva quota hipotecària va arribar als mil euros mensuals. "Em va dir que pagaria uns 900 euros al mes". Però assegura que ni li van advertir de la perspectiva de revalorització del ien respecte de l'euro ni que cada mes perdria quatre punts en canviar de divisa.

El resultat és que fa uns mesos la seva quota es va arribar a duplicar en comparació a fa cinc anys i que deu pràcticament el mateix -es va hipotecar per 174.000 euros i el saldo pendent de la hipoteca és de 168.000 euros-, tot i haver desemborsat 90.000 euros durant tots aquests anys. Assegura que viu "obsessionat" amb el ien i que cada dia està pendent de "si puja o si baixa".

Manca d'informació

L'advocat d'Ausbanc explica que els bancs no solen cedir a canviar el tipus d'índex al qual estan referenciades aquest tipus d'hipoteques. Tanmateix, assenyala que hi ha algunes sentències favorables als consumidors que conclouen que "hi va haver una deficient informació del banc respecte a la naturalesa i els riscos que comportava l'operació". A més, informa que els afectats poden reclamar dirigint-se a atenció al client de la seva entitat financera, al Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i, en última instància, a la justícia.

La recent llei de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris suggereix a les entitats canviar la redacció sobre algunes clàusules "especialment complexes" de les hipoteques multidivises. En aquest sentit, a més de fer constar en l'escriptura que el notari ha informat expressament al deutor de l'existència d'aquests components, també s'exigirà una acceptació manuscrita de la seva acceptació.

El síndic d'Aran culpa la CHE del desbordament del Garona

La situació "està absolutament descontrolada" i els danys "són una catàstrofe". Amb aquestes paraules s'ha referit el síndic d'Aran, Carles Barrera, a la situació a la Vall d'Aran. Barrera ha responsabilitzat de les conseqüències del desbordament de riu Garona a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), titular de la conca internacional, a qui ha acusat d'excessiu proteccionisme amb la vegetació i d'haver posat obstacles a la intervenció de l'administració territorial.

Malgrat això, Carles Barrera ha destacat el fet que no s'ha registrat cap dany personal. "Els danys materials seran una catàstrofe, però fins ara no hi ha desgràcies personals perquè els veïns han pres consciència del risc en el qual estem".

Estat de les lleres

Segons el síndic d'Aran, tots els problemes que hi ha hagut en els ponts que creua el Garona han estat ocasionats pel taponament dels arbres arrossegats per la força de l'aigua. Per tot plegat, Barrera ha dit que quan acabi aquest episodi caldrà demanar una reflexió a la CHE perquè no posi impediments a les administracions territorials quan demanin intervenir en la neteja de les lleres dels rius. "El riu necessita el seu espai i, si no se li dóna, se l'agafa", ha afegit.

Comença a baixar el cabal de la Garona i la situació millora a la Vall d'Aran

Avui es preveu que la situació a la Vall d'Aran, al Pallars i a l'Alta Ribagorça vagi millorant, després d'un dimarts crític, amb inundacions per la sortida de mare dels rius. El cabal del riu Garona, que ahir es va desbordar, ja ha començat a baixar, però Protecció Civil espera que el nivell de l'aigua encara es redueixi més per poder valorar els danys causats, sobretot en estructures com ponts i carreteres i en habitatges.

Els tres-cents veïns que ahir a la nit quedaven desallotjats encara no poden tornar a casa seva, i de mica en mica els serveis bàsics es van restablint.

Ara per ara queden 1.413 abonats sense electricitat i només cinc carreres de Vielha no tenen servei de gas. Les carreteres que es mantenen tallades són la N-230, la N-141, la C-28, la C-13 per a trànsit pesant, i la L-500. Les inundacions d'ahir han deixat la zona molt danyada.

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, lamenta les pèrdues 'descomunals' que provocaran els aiguats, però celebra que la previsió i el marge que han tingut per preparar-se i prevenir els danys 'ha fet que no hi hagi hagut cap víctima mortal, que és el més important'.

La manca de matèria grisa en una part del cervell provoca el narcisisme

Un grup de científics de l'Hospital Universitari de La Charité i de la Universitat Lliure de Berlín ha establert una relació entre el narcisisme patològic i una disminució de la matèria grisa en una regió del cervell responsable de la compassió. El narcisisme, segons explica l'estudi de la revista Journal of Psychiatric Research, és un trastorn de la personalitat en què els pacients tenen forts complexos d'inferioritat però cap a fora es comporten de manera arrogant, egoista i autocomplaent.

Una de les característiques fonamentals del narcisisme és la manca d'empatia. Els pacients poden estar en condicions de reconèixer el que altres persones senten, pensen i volen, però són incapaços de sentir compassió amb ells.

L'estudi, dirigit per Stephan Röpke de La Charité, mostra una correlació estructural entre aquest dèficit afectiu i una anomalia cerebral.

Els científics van examinar a 34 pacients entre els quals 17 patien un trastorn narcisista de la personalitat i, amb ajuda d'una tomografia de ressonància magnètica, van mesurar el gruix de l'escorça cerebral.

L'estudi va mostrar que, justament els pacients afectats pel narcisisme, patien anomalies en aquesta regió del cervell: "Els nostres dades mostren que el grau d'empatia està en correlació amb el volum de matèria grisa en aquesta regió en la qual els pacients amb narcisisme mostren dèficit", va dir Röpke.

Amb base a aquestes dades, el grup de recerca procura ara comprendre millor el funcionament del cervell de pacients amb trastorn narcisista.

La denominació del trastorn de la personalitat com narcisisme prové d'un mite grec en què Narcís s'enamora de la seva pròpia imatge reflectida en les aigües, en què al final s'ofega després de precipitar-se en elles en intentar agafar l'imatge del seu desig.