Als Estats Units preparen noves "sancions" -llegeixi's ingerències i finançament del terrorisme i la subversió- contra Bielorússia, comunicà el dijous, durant l'audiència en el Senat, Philip Gordon, secretari d'Estat Adjunt per a Assumptes Europeus i Eurasiátics: "Hem d'estar preocupats pels últims esdeveniments a la República, sobretot les persecucions per part del Govern a l'oposició, la societat civil i els mitjans de comunicació independents que van ser conseqüència de les disputades eleccions presidencials".
Lukaixenko investit al mig del boicot de l'U.E. neofeixista
Al vídeo, de la cadena oficial russa RT, es poden veure les tendencioses afirmacions d'uns i la censurada i final opinió d'un expert i historiador independent. Les disputes entre el govern socialdemòcrata de Putin i el comunista Lukashenko omplen pàgines diriament a Rússia des de fa mesos.
I és que el resultat electoral va ser rotund i certificat pels "comissaris" de la CEI, encara que no pels de l'OSCE en mans del Partit Popular europeu, donant gairebé el 80% dels vots al comunista Lukaixenko i un ridícul 6% als 8 partits de l'oposició.
Els candidats opositors, ja abans de saber-se els resultats, van organitzar un atac i intent violent d'ocupació contra les seus governamentals, intentant una més de les "revolucions de coloraines" feixistes que ja anunciava Negrín, l'1 de gener de 1939, com part de la futura política colonial de les plutocràcies occidentals.
Cridant a alliberar tots els detinguts, EUA, segons el diplomàtic: "Està elaborant un paquet de mesures per al cas que el Govern de Bielorússia no canviï el seu rumb", comunica l'agència russa ITAR-Tass.
Entre aquests detinguts hi ha ciutadans russos, als quals Medvédev ha reclamat reiteradament, i que podrien haver format part de l'organització de les protestes, com ja va passar en Kirguizistan, i d'un cop d'estat que els serveis secrets de Lukaixenko ja preveien i que va ser avortat abans que anés a més, com els centenars de morts causats pels sequaços d'Otunbayeva a Àsia Central.
"Estem preparant sancions addicionals contra Bielorússia, proposem ajuda a les forces de l'oposició i als grups independents que representen la societat civil, treballem estretament amb la Unió Europea amb la finalitat de dirigir una senyal conjunta al Govern de Minsk", va destapar el bocamoll Gordon.
Entre les mesures preparades el secretari adjunt va nomenar "la revocació de la Llicència que permet als ciutadans nord-americans portar negocis amb dues sucursals del consorci 'Belneftejim', ampliació de la llista de membres de Govern bielorussos que tenen prohibit l'entrada a EUA, i sancions econòmiques addicionals contra certs ciutadans i companyies del país".
A més es planeja augmentar l'ajuda "a les forces "democràtiques" -que és com s'autoanomena el feixisme des d'abans de Hitler- de la República i les víctimes de les repressions", és a dir els terroristes financiats per EUA i l'U.E. i detinguts per la policia bielorussa. L'era Kissinger i la guerra freda no havien acabat ja, segons The Economist, Liberation i El País dels Bilderberg?
El secretari d'Estat va dir clarament que, si l'any passat el seu país va assignar 11 milions de dòlars per "el suport de la societat civil -llegeixi suborns a clans mafiosos com a Kosovo, Albània, Romania, Hongria, Rússia, Espanya, Egipte, Tunísia, Marroc, Mauritània, Iemen, Aràbia Saudita ...-, el suport de l'accés a la informació, l'amplificació de la competència política i cooperació de ciutadans bielorussos amb la resta del món", aquest any el volum de l'ajuda creixerà a un 30%, tot i aquesta crisi que diuen que hi ha a les butxaques dels ciutadans.
L'Administració d'Obama "coordinarà les seves accions de forma estreta amb l'Unió Europea", que, en mans del Partit Popular i els verds de dretes de Cohn Bendit -qui va comparar el premier feixista d'Hongria amb Hugo Chávez en una gran mostra de serietat política i fermesa ideològica- "planeja prendre la decisió sobre les mesures addicionals contra Bielorússia el 31 de gener".
Això el mateix dia en què la Casa Blanca ha dit que anunciarà els seus propis passos contra Minsk. L'imperi mana, els gossos obeeixen.
Les autoritats bielorusses van alliberar el passat 30 de desembre a tots els ciutadans russos detinguts durant les manifestacions de l'oposició a Minsk després de les eleccions presidencials del 19 de desembre, informà llavors la mateixa cancelleria russa.
Es tractà d'11 ciutadans russos que havien estat prèviament condemnats a arrest administratiu per un període de 10 a 15 dies. A més, les autoritats bielorusses alliberaren en dies posteriors al voltant de 300 persones detingudes durant els disturbis. En total durant les manifestacions no autoritzades del 19 i 20 de desembre van ser detingudes més de 600 persones, inclosos set "líders" de l'oposició finançada per l'OTAN.
Al mateix temps, set -dels 9- ex candidats a la presidència bielorussa van ser acusats de l'organització dels disturbis, informaren els mitjans locals, encara que aquesta informació no ha estat confirmada oficialment pels serveis de l'ordre públic del país. En total més de 25 detinguts actualment estan sent investigats per participar en l'organització dels disturbis. La legislació bielorussa preveu una pena de fins a 15 anys de presó per aquests delictes.