dissabte, 29 de gener de 2011

EUA reconeix la financiació de la subversió a Bielorússia amb l'UE





Als Estats Units preparen noves "sancions" -llegeixi's ingerències i finançament del terrorisme i la subversió- contra Bielorússia, comunicà el dijous, durant l'audiència en el Senat, Philip Gordon, secretari d'Estat Adjunt per a Assumptes Europeus i Eurasiátics: "Hem d'estar preocupats pels últims esdeveniments a la República, sobretot les persecucions per part del Govern a l'oposició, la societat civil i els mitjans de comunicació independents que van ser conseqüència de les disputades eleccions presidencials".

Lukaixenko investit al mig del boicot de l'U.E. neofeixista

Al vídeo, de la cadena oficial russa RT, es poden veure les tendencioses afirmacions d'uns i la censurada i final opinió d'un expert i historiador independent. Les disputes entre el govern socialdemòcrata de Putin i el comunista Lukashenko omplen pàgines diriament a Rússia des de fa mesos.

I és que el resultat electoral va ser rotund i certificat pels "comissaris" de la CEI, encara que no pels de l'OSCE en mans del Partit Popular europeu, donant gairebé el 80% dels vots al comunista Lukaixenko i un ridícul 6% als 8 partits de l'oposició.

Els candidats opositors, ja abans de saber-se els resultats, van organitzar un atac i intent violent d'ocupació contra les seus governamentals, intentant una més de les "revolucions de coloraines" feixistes que ja anunciava Negrín, l'1 de gener de 1939, com part de la futura política colonial de les plutocràcies occidentals.

Cridant a alliberar tots els detinguts, EUA, segons el diplomàtic: "Està elaborant un paquet de mesures per al cas que el Govern de Bielorússia no canviï el seu rumb", comunica l'agència russa ITAR-Tass.

Entre aquests detinguts hi ha ciutadans russos, als quals Medvédev ha reclamat reiteradament, i que podrien haver format part de l'organització de les protestes, com ja va passar en Kirguizistan, i d'un cop d'estat que els serveis secrets de Lukaixenko ja preveien i que va ser avortat abans que anés a més, com els centenars de morts causats pels sequaços d'Otunbayeva a Àsia Central.

"Estem preparant sancions addicionals contra Bielorússia, proposem ajuda a les forces de l'oposició i als grups independents que representen la societat civil, treballem estretament amb la Unió Europea amb la finalitat de dirigir una senyal conjunta al Govern de Minsk", va destapar el bocamoll Gordon.

Entre les mesures preparades el secretari adjunt va nomenar "la revocació de la Llicència que permet als ciutadans nord-americans portar negocis amb dues sucursals del consorci 'Belneftejim', ampliació de la llista de membres de Govern bielorussos que tenen prohibit l'entrada a EUA, i sancions econòmiques addicionals contra certs ciutadans i companyies del país".

A més es planeja augmentar l'ajuda "a les forces "democràtiques" -que és com s'autoanomena el feixisme des d'abans de Hitler- de la República i les víctimes de les repressions", és a dir els terroristes financiats per EUA i l'U.E. i detinguts per la policia bielorussa. L'era Kissinger i la guerra freda no havien acabat ja, segons The Economist, Liberation i El País dels Bilderberg?

El secretari d'Estat va dir clarament que, si l'any passat el seu país va assignar 11 milions de dòlars per "el suport de la societat civil -llegeixi suborns a clans mafiosos com a Kosovo, Albània, Romania, Hongria, Rússia, Espanya, Egipte, Tunísia, Marroc, Mauritània, Iemen, Aràbia Saudita ...-, el suport de l'accés a la informació, l'amplificació de la competència política i cooperació de ciutadans bielorussos amb la resta del món", aquest any el volum de l'ajuda creixerà a un 30%, tot i aquesta crisi que diuen que hi ha a les butxaques dels ciutadans.

L'Administració d'Obama "coordinarà les seves accions de forma estreta amb l'Unió Europea", que, en mans del Partit Popular i els verds de dretes de Cohn Bendit -qui va comparar el premier feixista d'Hongria amb Hugo Chávez en una gran mostra de serietat política i fermesa ideològica- "planeja prendre la decisió sobre les mesures addicionals contra Bielorússia el 31 de gener".

Això el mateix dia en què la Casa Blanca ha dit que anunciarà els seus propis passos contra Minsk. L'imperi mana, els gossos obeeixen.

Les autoritats bielorusses van alliberar el passat 30 de desembre a tots els ciutadans russos detinguts durant les manifestacions de l'oposició a Minsk després de les eleccions presidencials del 19 de desembre, informà llavors la mateixa cancelleria russa.

Es tractà d'11 ciutadans russos que havien estat prèviament condemnats a arrest administratiu per un període de 10 a 15 dies. A més, les autoritats bielorusses alliberaren en dies posteriors al voltant de 300 persones detingudes durant els disturbis. En total durant les manifestacions no autoritzades del 19 i 20 de desembre van ser detingudes més de 600 persones, inclosos set "líders" de l'oposició finançada per l'OTAN.

Al mateix temps, set -dels 9- ex candidats a la presidència bielorussa van ser acusats de l'organització dels disturbis, informaren els mitjans locals, encara que aquesta informació no ha estat confirmada oficialment pels serveis de l'ordre públic del país. En total més de 25 detinguts actualment estan sent investigats per participar en l'organització dels disturbis. La legislació bielorussa preveu una pena de fins a 15 anys de presó per aquests delictes.

EUiA anirà de cap de llista a Montblanc, hi hagi o no acord amb ICV

EUiA de Montblanc treballarà per un acord de coalició per les properes eleccions municipals amb ICV, i de no ser això possible, EUiA de Montblanc assumiria la coalició en solitari: "En qualsevol cas, el cap de llista de la coalició ICV-EUiA, hagi o no hagi acord amb ICV (segons els acords nacionals d´ICV-EUIA), serà el cap de llista d´EUiA de Montblanc, en David Flor, segons el comunicat d'EUiA a Montblanc.

"Reunits a Montblanc el dia 28 de gener de 2011, en representació de la direcció nacional d’EUiA, Juan Josep Nuet i Francesc Matas, amb els membres de la permanent i l'assemblea de Montblanc d´EUiA, David Flor, Merce Anto, Camen Ramos, Ramon Oliveres decideixen el següent acord per les properes eleccions municipals, sent aprovat per unanimitat:

1/ EUIA de Montblanc treballarà per un acord de coalició per les properes eleccions municipals amb ICV, i de no ser això possible, EUiA de Montblanc assumiria la coalició.

2/ Queda clar que, en qualsevol cas, el cap de llista de la coalició ICV-EUiA, hagi o no hagi acord amb ICV (segons els acords nacionals d´ICV-EUIA) serà el cap de llista d´EUiA de Montblanc en David Flor i Sánchez.

3 /També volem destacar que les llistes d´EUiA seran obertes i participatives dins de Montblanc ja siguin col·lectius o persones individuals".

Cayo Lara: "El govern compleix el desig de Díaz Ferrán" amb les pensions

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha afirmat que, amb l'avantprojecte de llei aprovat avui pel Consell de Ministres per reformar les pensions: "El Govern compleix el desig de l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán de treballar més i cobrar menys. Doncs bé, el Govern decidirà que hem de treballar més anys per cobrar una pensió, que és un salari diferit, i haurem de cobrar menys per les pensions futures, que seran més baixes".

A la cita amb els mitjans de comunicació a la seu federal d'IU, Lara va manifestar que IU continuarà defensant la seva posició sobre aquest assumpte promovent una "mobilització permanent", fent "pedagogia i anàlisi crítica", i ha anunciat que quan la seva formació aconsegueixi " força suficient al Parlament "tractaran de canviar la llei.

"És una decisió injusta i innecessària. Injusta perquè retalla drets conquerits pels treballadors i les treballadores, i és innecessària perquè no existeixen raons objectives que determinin que s'hagi d'anar a aquesta retallada de pensions al nostre país. Hi ha superàvit en els comptes de la Seguretat Social -64.000 milions d'euros en el Fons de Reserva-, ha hagut superàvit en la liquidació dels pressupostos del 2010 -malgrat l'intent de camuflatge dels comptes per part del Govern-, però és que, a més, tenim més de 4'5 milions i mig de treballadors en atur que, presumim, algun dia treballaran i cotitzaran a la Seguretat Social".

El màxim responsable federal d'IU va fer referència a estudis "de prestigiosos economistes, com Juan Torres o Vicent Navarro, que vénen a donar la raó i avalar les propostes que estem fent".

Cayo Lara no es va quedar en la crítica i ha explicat que: "L'alternativa que defensem és que s'ha d'anar a més ingressos que han d'arribar per la via de més polítiques d'ocupació, i per la via d'equiparar el salari de les dones al salari d'els homes. Cal lluitar contra el frau fiscal a Espanya i contra l'economia submergida. A més, com passa en altres països de l'UE, si fessin falta recursos als comptes de la Seguretat Social també es podrien aportar dels pressupostos generals de l'Estat, en lloc del que passa ara, que són recursos de la Seguretat Social els que estan sent utilitzats per pagar, per exemple, les prestacions no contributives, sense que sigui competència d'aquest organisme".

Cayo Lara va denunciar els "dos objectius invariables del Govern: retallar un 20% la despesa en pensions de la Seguretat Social i potenciar el gran negoci de la Banca privada perquè s'incrementin els fons privats".

Va advertir que aquesta reforma del Govern "podria fins i tot estar per sobre, en el negatiu" de la proposta que va portar a Brussel.les, quan es va conèixer la primera idea de l'Executiu d'ampliar l'edat de jubilació als 67 anys.

"Des IU mantenim que és un assumpte tan greu, aquest de les pensions, de tal magnitud -va advertir-, que hauria d'anar en els programes electorals dels partits polítics en les següents eleccions i que sigui el poble espanyol, després d'un debat profund, qui prengui la decisió en les urnes".

Lara anunciar que "des d'Izquierda Unida continuarem, en el procés i en el període de tràmit parlamentari, defensant les nostres posicions, com hem vingut fent amb les recomanacions del Pacte de Toledo en els vots particulars que hem vingut presentant al Parlament".

Sentenciar, en referència a la postura mantinguda per l'Executiu, que "errar és de necis però no corregir-ho és de més necis encara". Davant d'aquesta situació, ha explicat que IU només se sent "incòmoda davant la realitat d'un Govern que finalment no deixarà cap dret en peu a Espanya. Per això, estarem en mobilització permanent, com hem fet amb el 'tisorada' o amb la reforma laboral. I ho estarem d'aquí fins a les eleccions municipals i autonòmiques, i després de les mateixes fins a les generals".

Del tremolor de Tunísia al tsunami d'Egipte

La caiguda en cadena dels règims àrabs, la pujada del preu del petroli davant el descontrol del Canal de Suez, la pèrdua del principal aliat àrab d'Occident i, de retruc, l'enterrament del procés de pau a l'Orient Mitjà en deixar a Israel aïllat de la resta del món, afavorint l'entrada de béns a Gaza pel pas de Rafah i l'ascens dels islamistes, fan tremolar les oligarquies protectores de les dictadures als païssos àrabs.

Aquests són els motius que tenen a bona part dels líders occidentals -i de ben segur a tots els àrabs- pendents del televisor per saber què passarà a Egipte o, el que és el mateix, si una revolta popular creada a través d'Internet per un grapat de joves i gairebé sense líders serà capaç de tombar el totpoderós Hosni Mubarak, que porta governant el país des de fa 30 anys.

Si és així, l'onada d'esdeveniments que podrien seguir serien els següents:

1. La crisi de les autocràcies àrabs

Si alguna cosa va cridar l'atenció sobre la Revolució dels gessamins a Tunísia és el seu possible impacte en els països de l'entorn, a més que era la primera revolució democràtica en un país àrab que ha aconseguit enderrocar un Govern en dècades.

Els primers símptomes van aparèixer en forma de persones desesperades que es van cremar "a l'estil bonze', imitant el màrtir de Tunísia Bouazizi. Algèria, Marroc, Mauritània i Egipte van viure casos similars.

Encara que els primers països van prometre prendre mesures per alleujar les males condicions econòmiques de la població comprant blat, per exemple, per baixar el preu dels aliments bàsics, Egipte va negar des d'un principi qualsevol possibilitat de contagi.

El Govern de Mubarak comptava amb una dada a favor seu: Davant de la petita Tunísia, el seu país, de més de 80 milions d'habitants, és igual que la suma de les poblacions del Marroc, Algèria, Líbia i Jordània. És membre del G-20 i el principal aliat dels Estats Units a la zona, que li dóna una ajuda militar de 1,3 bilions de dòlars.

O, el que és el mateix, és massa gran per caure.

El sistema polític egipci és una versió calcada del d'altres com Tunísia: Règims formalment publicitats per les oligrquies occidentals com "democràtics" en els quals l'oposició no té possibilitat real de governar i que són recolzats per Occident gràcies al seu aire d'estabilitat i per mantenir sota control l'amenaça islamista.

Mubarak porta trenta anys en el poder i només el 2005 es va sotmetre a les urnes (amb gairebé un 90% dels vots). Les eleccions pròximes, previstes per a 2011, han estat boicotejades per destacats líders opositors com el premi Nobel Al-Baradei.

El mateix de Mubarak es podia dir del president tunisià Ben Ali, elegit el 2009 amb percentatges similars, o del president algerià Bouteflika. A Jordània i el Marroc, els monarques són els encarregats de designar els primers ministres i dominen l'escena política. Gaddafi a Líbia ni tan sols es permet la vulgaritat de dir-se president.

2. El qüestionament d'Occident

Com assenyala l'analista de riscos polítics de l'agència Reuters, Peter Apps, la revolta d'Egipte ha atrapat a Occident entre les seves aliances estratègiques, la seva retòrica de defensa de la democràcia i la simpatia que en els seus propis països desperten les revoltes.

La millor síntesi és el que passa amb els Estats Units que, com demostren els papers de Wikileaks fets públiques -casualment- aquest mateix divendres, era conscient des de feia anys de la brutalitat intolerable de la Policia egípcia i fins i tot reconeix que havia intentat ajudar tímidament a moviments opositors de cara a la difícil successió de Mubarak.

Aquest assumpte, la successió d'un Mubarak que s'ha entestat a col.locar al seu fill Gamal, mal vist per la població i per l'exèrcit, com el seu successor, és un mal de cap recurrent per a Washington.

Una eventual caiguda de Mubarak podria donar lloc a dos escenaris: O bé un Govern de transició amb membres de l'antic règim, que ja ha estat rebutjat a Tunísia i que seria vist amb bons ulls per Occident amb la complaença de l'exèrcit, o bé una ruptura total que portés fins i tot al poder als Germans Musulmans, l'organització islamista més important del món.

El segon escenari aterroritza a totes les cancelleries occidentals, encara que en un eventual escenari democràtic no els queda més remei que acceptar la seva concurrència a les eleccions.

Per liderar el Govern de transició s'ha ofert el titelle de l'OTAN, Mohammed El-Baradei, tot i que és mal vist per Washington per la seva posició poc contundent davant l'Iran quan era director de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). Però no tenen altre alternativa.

3. Les conseqüències econòmiques

Però el món es juga a Egipte molt més que l'estabilitat del món àrab. La presència del Canal de Suez, en un context en què a més s'està produint una pujada mundial del preu de les matèries primeres, pot ser decisiva.

Una revolta o un ambient de guerra civil podria ser letal, més encara quan la pròpia ciutat de Suez és un dels nuclis de les revoltes.
El canal segueix sent una important via de comunicació a les importacions marítimes cap a Europa de combustible i béns barats procedents d'Àsia.

El Canal segueix sent la ruta més ràpida entre Àsia i Europa. És un dels set punts clau en el món per l'Administració per a la Informació sobre energia i per ell va passar el 8% del trànsit marítim mundial el 2009.

4. I el caos regional

Finalment, malgrat el qüestionament intern, Mubarak és una figura internacional útil per occident, que ha jugat el guió que se li marcà des de l'OTAN en conflictes com el bloqueig de Gaza, les converses de pau entre Israel i l'ANP o els problemes entre Síria i el Líban.

Com recorda a la BBC Roger Hardy, analista del Woodrow Wilson Center per a l'Orient Mitjà, Egipte va ser el primer estat àrab a signar un tractat de pau amb Israel, que manté bones relacions amb Egipte i al Govern sionista l'aterroritza la possibilitat que el major país àrab caigui en mans d'islamistes hostils al seu país.

El govern d'Egipte dimiteix pels 51 morts i més de 1.100 ferits

L'actual gabinet de ministres d'Egipte, encapçalat per Ahmed Nazif, ha celebrat avui la seva última reunió i ha presentat la dimissió oficial. Anteriorment, el president d'Egipte, Hosni Mubarak, ordenà introduir tropes a les principals ciutats del país arran dels disturbis massius. El Ministeri de Sanitat d'Egipte acaba d'anunciar (Xinhua) que les violentes protestes dels últims quatre dies han deixat almenys 51 morts i més de 1.100 ferits al país.

En el seu missatge televisiu, dirigit a la nació la nit de divendres a dissabte, el president egipci Hosni Mubarak va exigir la destitució del gabinet de ministres arran dels disturbis massius que han causat més de 20 morts i més de 1.100 ferits.

Els manifestants exigeixen encara la dimissió de Hosni Mubarak, que va assumir el poder al país fa 30 anys, i la realització de reformes econòmiques per millorar el benestar d'una població, ofegada per la corrupció.

Militars egipcis han redoblat les mesures de seguretat al voltant del àrea que ocupa l'ambaixada de Rússia i altres delegacions extranjeres a Egipte.

A prop de la seu de la legació diplomàtica es troben dos camions amb paracaigudistes armats de fusells automàtics que han de proporcionar la seguretat a la legació diplomàtica russa i els seus funcionaris.

Un plaguicida de Bayer mata les abelles

Un plaguicida de Bayer és la causa de la desaparició de les abelles, segons diversos estudis. El pesticida imidacloprid, permès a l'Estat Espanyol, els EUA o la Gran Bretanya, en seria el responsable. Les abelles desapareixen arreu del món a causa de l'ús dels plaguicides.

Una nova generació de plaguicides, principalment l'imidacloprid que produeix Bayer, està fent que les abelles siguin molt més susceptibles a la intoxicació, la desorientació, les malalties i la mort, fins i tot en petites dosis, i pot ser una pista per al trastorn de l'anomenat col·lapse de de les colònies, el misteri que devasta les abelles arreu del món, segons que revela avui The Independent, que cita una investigació del govern dels EUA. El descobriment ha restat inèdit durant gairebé dos anys des que va ser fet pel laboratori d'investigació sobre abelles del Departament d'Agricultura dels Estats Units.

Aquesta descoberta, posaria un signe d'interrogació sobre l'ús dels insecticides neonicotinoides —compostos relativament nous que imiten les propietats de la nicotina de matar els insectes-, i que són cada vegada més utilitzats en els cultius als EUA, la Gran Bretanya o Catalunya, tot i que han estat prohibits en d'altres països com França, Alemanya, Itàlia i Eslovènia.

Bayer, el gegant químic alemany que desenvolupa i produeix la majoria d'insecticides, insisteix que són segurs per a les abelles si s'usen correctament, tot i que diversos estudis els vinculen a la seva mortalitat. Els resultats dels EUA, plantegen interrogants sobre la substància utilitzada en els experiment de laboratori, l'imidacloprid, l'insecticida de Bayer de major venda el 2009, amb què va guanyar uns 485 milions d'euros.

El fet preocupant és que els neonicotinoides, que són neurotoxines —és a dir, ataquen el sistema nerviós central— també són "sistèmics", el que significa que afecten cada part de la planta que es tracta amb ells, incloent-hi el pol·len i el nèctar. Això significa que les abelles i altres insectes pol·linitzadors els poden absorbir i trasnportar de tornada als seus ruscos o nius encara que no siguin espècies de destinació de l'insecticida.

Els plaguicides, agroquímics o, vulgarment, pesticides, són substàncies químiques que s’utilitzen amb l’objectiu de matar, repel·lir, atreure, regular o interrompre el creixement d'éssers vius considerats plagues.

Acció mortal del imidacloprid


L'imidacloprid s'aplica a la terra, les llavors, la fusta i les plagues d'animals, així com al tractament de diversos conreus com els de cotó, cereals, llegums, patates, fruites, llavors com l’arròs, hortalisses i gespa. Comercialitzat per Bayer amb els noms de Confidor, Escocet i Gaucho, afecta el sistema nerviós central, bloqueja de forma irreversible els receptors nerviosos i s'uneix al receptor nicotínic acetilcolina (nAChRs).

Els símptomes en les abelles es deixen sentir a nivell de fertilitat, navegació/orientació, mobilitat i processos d'aprenentatge.

L’imidacloprid es degrada molt ràpidament un cop ingerit per l’abella (aproximadament 5 hores), gràcies al fet que les abelles tenen un sistema de degradació per diferents vies metabòliques. En comparació amb altres plaguicides s’ha observat que la seva mortalitat és major.

Segons diversos estudis, s’ha arribat a la conclusió que cal menys quantitat del plaguicida a l’estiu per assolir el mateix grau de mortalitat respecte a l’hivern.

L'expert català Esteve Miràngels defensa que "la utilització indiscriminada de tot tipus de productes en l’agricultura i en la jardineria, condicionarien en molts casos la viabilitat d’aquests insectes, que per la seva tasca pol·linitzadora, visiten constantment les flors".

La llista de pesticides perillosos és molt llarga i no para de créixer, però en els darrers anys, els malauradament més famosos són el Fipronil i l’Imidacloprida.

Aquests principis actius tindrien la facultat d’actuar a nivell cerebral, fet que provocaria transtorns nerviosos en les abelles, que comportarien la pèrdua de memòria i una deficient capacitat orientativa, fet que explicaria el no retorn de les abelles a l’arna. Serien per tant, els governs i sobretot la capacitat divulgativa dels apicultors, els responsables de sensibilitzar els agricultors del dany que farien aquests productes a les abelles, i en últim cas, una decidida actitud denunciant de les nostres associacions d’apicultors.

Ortega comença la campanya prosionista i antisemita a Lleida

El Govern eliminarà l'obligatorietat de reservar sòl per a temples de culte amb l'argument de "no frenar l'aprovació dels POUM d'aquells municipis que el tenen en tràmit i no havien previst aquesta necessitat", ha anunciat a Lleida la vicepresidenta Joana Ortega, el mateix dia que l'ajuntament retirava el projecte de construcció de la mesquita a la ciutat. Joana Ortega, des de Bellcaire d'Urgell, ha dit que s'haurà de modificar la Llei catalana de centres de cultes (vigent des de juliol de 2009), on s'especifica aquest requeriment que ha fet aturar el POUM de Belianes, el que retardarà quatre mesos les requalificacions i l'especulació projectades pel govern dels empresaris.

Segons Ortega les exigències que s'estan donant en aquesta llei són "desmesurades" i l'obligació de reservar sòl per a temples de culte "és una barbaritat perquè no tots els ajuntaments són iguals ni tenen les mateixes necessitats".

La vicepresidenta sembla ignnorar que -llógicament- no és igual la reserva que es demana a la llei per un poblet que per una vila o ciutat, ans quelcom de proporcional a la població, seguint models demogràfics i científics, no pas com els arguments de la vicepresidenta "orgullosa de ses arrels judeocristianes", com es declarà aquesta mateixa setmana davant la comunitat sionista de BCN.

Joana Ortega ha explicat que, ja durant el tràmit parlamentari de la Llei de centres de culte, van presentar esmenes per intentar que fos el menys intervencionista possible, però tot i així es va acabar tirant endavant per la conselleria de la vicepresidència, aleshores ocupada pel republicà Josep-Lluís Carod-Rovira.

El gran problema sorgí perquè el POUM urbanístic de Belianes ha estat aturat, per no preveure -segons la llei- espai per a temples de cultes. El veto ha estat imposat per la direcció general d'Assumptes Religiosos de la mateixa Generalitat -seguint la llei que no li agrada a Ortega i als seus amics que ja són prou servits de temples buits de fidels-, que ha reclamat a l'Ajuntament que incorpori en el text del nou pla d'ordenació urbanística del municipi una reserva de sòl que permeti allotjar-hi llocs de culte, obviament musulmans, sikhs i/o evangelistes que són els únics que creixen en població.

Això provocarà al consistori un retard de quatre mesos per a l'aprovació provisional de les normes urbanístiques i l'alcalde va criticar que desencoratjarà qualsevol promotor, en contes de destituïr l'inepte que es va oblidar de considerar una llei catalana, aprobada i ratificada pel Parlament de Catalunya, i també amb el vot de CiU.

Altre sentència qüestiona les immorals i feixistes lleis d'Espanya

El Jutjat del Mercantil número tres de Barcelona ha considerat saldats els deutes pendents que encara mantenien amb la banca i altres creditors una parella de jubilats en concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments), després que no aconseguissin cobrir tots els pagaments amb la venda del seu habitatge. L'acte, que ha passat a ser ferm perquè no ha estat recorregut, és el primer conegut a Espanya que impedeix que els creditors puguin seguir exigint de per vida a uns particulars insolvents el pagament dels deutes pendents, quan ja no tenen actius que alienar.

L'acte del magistrat José María Fernández Seijo (foto) analitza el cas d'un matrimoni de jubilats, que va entrar en concurs de creditors el 2007, i que no va poder pactar un pla de pagaments, cosa que els va obligar a liquidar els seus béns.

Es van quedar sense pis


Així, van retornar el seu habitatge de protecció oficial a l'Institut Català de l'Habitatge, la qual cosa els va permetre pagar la hipoteca i el 45,9% dels 108.287,87 euros que havien, majoritàriament per despeses, ajornat de targetes de crèdit i instruments de pagament de grans superfícies.

El magistrat assenyala que, si se'ls condemnés a la inanició o "a la bona voluntat de tercers o de l'Estat", trigarien encara dos anys a saldar el deute pendent destinant íntegrament la pensió conjunta, que suma 2.371,46 euros al mes.

Amb les seves pensions han de sufragar ara el lloguer de l'habitatge que van perdre, de manera que si se'ls permetés conservar l'equivalent al salari mínim interprofessional com a mínim inembargable, els portaria com a mínim 13 anys pagar els 58.692 euros pendents.

Fernández Seijo interpreta que els deutes pendents de pagament s'han extingit "una vegada que s'han esgotat totes les vies" per satisfer els creditors que contempla la Llei Concursal (la que s'aplica als concursos d'empreses i particulars), que bàsicament passen per vendre tots els béns.

Deutors de bona fe

En aquest cas, ha tingut en compte que la parella de pensionistes "són deutors de bona fe, deutors accidentals que s'han vist abocats a una situació no desitjada d'insolvència definitiva, que no pot ser penalitzada amb la conversió del concurs en un purgatori".

Per això, creu que la decisió d'extinció dels deutes pendents permet "donar una sortida raonable a les situacions de sobreendeutament de particulars de bona fe, habilitant mecanismes que permetin concedir a aquests deutors una segona oportunitat que no els conduïsca a una situació d'exclusió social".

A més, justifica que aquesta solució "connecta més amb les observacions que l'Unió Europea fa sobre els problemes de sobreendeutament dels consumidors, d'accés al crèdit responsable i el dret que el deutor de bona fe pugui recompondre la seva vida econòmica".

Respondre amb els béns presents i futurs


El Codi Civil espanyol, desvergonyidament feixista i usurari, a diferència de les altres lleis europees i internacionals, estableix que el deutor ha de complir les seves obligacions amb els seus creditors "amb tots els seus béns, presents i futurs", el que permet que es persegueixi de per vida als particulars morosos per part de la estafadora banca oligàrquica i usurària dels amics del rei.

L'acte, que només seria aplicable a persones en concurs de creditors que no hagin pogut pactar un pla de pagaments, ve a reforçar la decisió de l'Audiència Provincial de Navarra de limitar les possibilitats de reclamació de deutes bancàries.

Aquesta instància judicial va considerar aquesta setmana de tornar al banc un pis hipotecat és suficient per a saldar el deute contret, encara que l'immoble hagi perdut valor per la crisi.

Torró: “L'irresponsabilitat de PP i PSOE ens porta a una guerra de l’aigua”

El diputat i cap de llista d’EUPV per Alacant, Lluís Torró, ha instat el Consell a què “assumisca, d’una vegada per totes, els criteris d’una política d’aigua sostenible i de consens, per tal que s’evite l’enfrontament al voltant del transvasament Xúquer-Vinalopó". Torró considera que les divergències entre els usuaris de les conques del Xúquer i el Vinalopò deriva “d’una manipulació electoralista de PP i PSOE, que ni afronten els problemes locals de demanda i consum d’aigua, ni es comprometen amb la Directiva Marc europea”.

Torró, ha denunciat “l’enfrontament interessat, comprensible només en clau electoralista PP-PSOE, que es pretén obrir entre les comunitats de regants del nord i el sud del País Valencià” al voltant del transvasament Xúquer-Vinalopó. “Es tracta d’un joc partidista que barreja la desídia d’uns i els interessos obstruccionistes dels altres”, ha assenyalat Torró, que ha advertit que “PP i PSOE es troben còmodes amb els desacords entre regants al si mateix del País Valencià (més enllà de la pugna entre comunitats autònomes) per tal de no enfrontar cadascú els respectius reptes de la Directiva Marc europea”.

“Trobem, d’una banda la desídia del Govern de l’Estat a l’hora de corregir problemes puntuals com ara la sobreexplotació dels aqüífers del Xúquer i, d’altra, la política insostenible de transvasaments amb què s’obstina la Generalitat, interessada en què no s’aprove el Pla de Conca del Xúquer i en augmentar la disponibilitat d’aigua per a l’urbanisme”, ha explicat el parlamentari. “Entre uns i els altres, la casa sense agranar, els rius degradant-se i els regants, confosos”.

Torró ha recordat que “en el tema de l’aigua cal alçada de mires i trobar el consens amb les parts a partir del raciocini, és a dir, aplicant de manera integral i coordinada els criteris que recull la Directiva Marc de l’Aigua sobre cabdal ecològic dels rius i salut dels ecosistemes hídrics: aqüífers, marjals i ullals, bàsics per al Xúquer”.

La Vila Joiosa pagarà 6.200.000 per una piscina que es pressupostà en 1,8

El sobrecost del velòdrom Palma Arena, que dona nom a un cas de corrupció que afecta l'expresident del Govern de les Balears Jaume Matas i sa dona Maite Areal (foto), que és de la Vila Joiosa, va suposar gairebé el doble del pressupostat. Una broma si ho comparem amb l'increment que tindrà la piscina coberta de la Vila Joiosa, adjudicada el 2003 per 1.856.348 euros i per la que finalment el Govern local del PP pagarà gairebé 6,2 milions, prop d'un 235% més.

Des de la seva adjudicació, el projecte d'aquesta piscina ha sofert dues modificacions, la primera de mig milió i altra de 2.489.000 d'euros aprovada per la Junta de Govern Local el febrer del 2009, que estava per pagar des que el març del 2010 l'UTE formada per Elsamex, SA, i Infraestructures Terrestres, SA, va presentar al cobrament la factura. Les obres van ser rebudes el passat octubre.

Però, com el consistori no disposa de diners per pagar aquests 2,5 milions, ha arribat a un acord amb l'adjudicatària pel qual pagarà 3.830.000 en els propers 15 anys, és a dir, que abonarà 1.340.000 d'interessos, a més del capital degut. El resultat és que entre el preu d'adjudicació, les dues modificacions i els interessos de la demora en l'abonament de l'última factura, la Vila acabarà pagant 6.200.000 per una piscina coberta que obrirà 10 mesos l'any.

El regidor d'Esquerra Unida, José Carlos Gil, va qualificar la instal.lació com un "forat negre" i "un museu dels horrors".
El portaveu del grup socialista, José Ramón Arribas, va advertir que portaran el cas a la Fiscalia Anticorrupció. El regidor d'Iniciativa Independent, Pedro Lloret, va avançar que recorrerà els acords adoptats ahir pel ple: aixecar un inconvenient d'Intervenció al pagament de la factura i aprovar el calendari de pagament. El regidor d'Esports, Marcos Zaragoza, va dir que és "un problema heretat". No obstant això, sis dels 10 regidors de l'actual grup popular també ho eren de l'anterior Corporació, que va tramitar la totalitat de l'expedient.

EUiA rebutja la postura del conseller Ruiz en sanitat

EUiA Sabadell lamenta que una de les primeres declaracions públiques del conseller de Sanitat, Boi Ruiz, apunti cap als retalls a la sanitat pública, cosa que suposaria la paralització del projecte de construcció del futur hospital comarcal Ernest Lluch. En aquest sentit Marisol Martínez ha puntualitzat la importància d'aquesta instal.lació, per a la descongestió de l'hospital de Sabadell i de la comarca en general, avançant en la disminució dels temps d'espera per a les intervencions quirúrgiques, que per exemple a Terrassa és substancialment menor de 6 mesos mentre que a Sabadell es perllonga fins als 26 mesos. Foto: Fulgencio Cánovas.

El cirurgià i candidat d'EUiA a les municipals, Ramon Girvent, ha afirmat que amb els recursos econòmics que actualment té la sanitat a Sabadell i el nivell de treball dels professionals no cobreixen les necessitats dels pacients.

Ignacio Barquin, membre de la plataforma en defensa de la sanitat pública, es preguntava que passarà amb les aportacions econòmiques que van fer al seu dia els ajuntaments limítrofs per confeccionar el pla d'estudi sobre la construcció de l'hospital i que ara, segons s'ha anunciat, queda suspesa, ja que ascendeix a un total de 120.000 €, si el nou govern els retornarà als consistoris.

El model de centre que es proposava, dirigit per l'empresa Capio tampoc és acceptable per a la plataforma a la qual pertany Barquin.

La coordinadora, acompanyada del cirurgià i candidat d'EUiA a les municipals Ramón Girvent, ha finalitzat la roda de premsa criticant les recomanacions del nou conseller, respecte a la conveniència de tenir una assegurança medica privada, ja que això exclou una gran part de la població que no s'ho pot permetre i especialment a la gent gran que són rebutjats sistemàticament per les mútues a causa de les malalties cròniques que pateixen i que no són "rendibles" per a les asseguradores.

Herrera: "Les millores en l'acord venen dels sindicats, no del govern"

Joan Herrera anuncia que ICV-EUiA presentarà esmenes en el tràmit parlamentari, per poder millorar alguns aspectes de l'acord de pensions. El secretari general d'ICV ha valorat inicialment el pacte tancat entre el Govern central i els principals sindicats per la reforma de les pensions, a l'espera de saber tots els detalls de l'acord.

Herrera ha valorat les millores introduïdes pels sindicats "en un escenari que podia ser de més retallades dràstiques i radicals". Així, Herrera ha destacat que "tots els elements de millora vinguin del sindicat i cap del govern" i ha lamentat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "amb els vots de molta gent d'esquerres estigui desequilibrant la correlació de forces i s'assegui a negociar defensant els interessos més conservadors".

Segons Herrera: "Sort n'hem tingut del paper dels sindicats però no ens agrada l'acord perquè no volem hipotecar tota una generació", per la qual cosa s'ha compromès a treballar per introduir esmenes per tal de millorar l'acord. Per Herrera la generació actual té un situació laboral "més precària" i aquesta acord no farà rés més que "dificultar el seu accés a la jubilació".

ICV demana a Lluis Recoder "més rigor i menys improvisació"

Laia Ortiz assegura que el populisme i la demagògia de CiU en campanya els ha fet presoners de la seva promesa electoral i recorda que l'Unió Europea sancionarà Catalunya si no compleix la directiva de la qualitat de l'aire. La portaveu d'ICV ha demanat al conseller responsable de les qüestions medi ambientals, Lluis Recoder, "més rigor i menys improvisació" en la intenció que tenen de modificar la limitació de velocitat en els accessos a Barcelona.

Per Ortiz, CiU és "presonera de la seva promesa electoral d'eliminar la limitació de 80 km/h fruit de la demagògia i el populisme que van utilitzar durant la campanya electoral". En aquest sentit la portaveu ecosocialista ha acusat al Govern "d'aclarir poques coses al respecte i traspassar-se les responsabilitats de departament en departament quan haurien de ser la conselleria de Territori i Sostenibilitat, la de Salut i la d'Interior les que tinguessin responsabilitats en aquest assumpte". Per això Ortiz ha demanat a Recoder "claredat que és el que vol la gent al cap i a la fi".

"És un insult assegurar que només hi ha contaminació a la ciutat de Barcelona i als voltants durant 15 o 20 dies estadísticament com ha assegurat la directora general de qualitat ambiental, Assumpta Farran, en la roda de premsa d'aquesta tarda i que la flexibilització d'aquesta mesura no repercutirà en els resultats obtinguts", ha dit Ortiz alhora que ha demanat a la responsable de qualitat ambiental del departament "com pensa implementar la mesura de renovar la flota privada de cotxes i de taxis com a mesura complementària si el Govern al qual pertany acaba de presentar un Pla de retallades del 10% del pressupost del Govern" quan li han preguntat per mesures compensatòries.

"Li recordem al conseller Recoder que la Unió Europea avaluarà Catalunya i CiU haurà d'assumir responsabilitats si per les modificacions que avui han presentat multen a la Generalitat", ha afegit la portaveu d'ICV alhora que ha posat de relleu que per fi Recoder "ha dit que la velocitat incideix directament en la contaminació i la seguretat que és el que sempre hem defensat des d'ICV i d'on es deriva tot el pla de 73 mesures". "Que actuïn en conseqüència, amb responsabilitat i que no facin política sense escoltar els experts en la matèria", ha afegit Ortiz.

Ortiz ha anunciat que ella, com a diputada responsable dels temes de salut dins del grup parlamentari, farà una bateria de preguntes al conseller de Salut per saber quina repercussió pot tenir la flexibilització d'aquesta mesura en aquella gent que pateix malalties respiratòries i que segons el Centre d'Estudis de Epidemiologia 1200 poden resultar mortes cada any a Catalunya.

"El pacte de pensions o la inviabilitat del futur"

Esther López Barceló: El nostre objectiu de lluita és garantir la sostenibilitat de la vida i la justícia social. Per això militem a Izquierda Unida, perquè defensa ambdues premisses per sobre d'interessos particulars, empresarials i, per tant, minoritaris quantitativament pel que fa a nombre de persones representen. Perquè -i us vaig a descobrir l'Atlàntic- la majoria de la ciutadania és assalariada o parada. És a aquesta majoria social a la que I.U. representa, no un suposat "interès general" que només amaga el benefici econòmic d'una minoria que especula amb les nostres vides.

El pacte de la reforma de pensions suposa la inviabilitat del futur de la joventut espanyola. A partir d'avui, la nostra crisi permanent s'aguditza ja que, a la precarietat que caracteritzava la nostra vida laboral i el retard en l'edat d'incorporació al mercat laboral, hem de sumar la negació a una pensió suficient per a una jubilació digna, ja que es augmenta a 38,5 anys l'edat de cotització. Els comptes són clares, és impossible que la joventut puguem aspirar a una jubilació pública completa. S'ha hipotecat el futur a la generació més qualificada de la democràcia, s'ha hipotecat el futur a una generació que ja vivia pitjor que els seus pares i que, amb la reforma de les pensions, és condemnada a viure pitjor que els seus avis.

Segons el propi govern espanyol, el sistema, inclosos els recursos del Fons de Reserva, es finança per si mateix fins a l'any 2029, i és llavors quan pogués necessitar ingressos suplementaris. El fonamental llavors és canviar l'enfocament a "quant cal fer per satisfer les necessitats socials".

Amb un 12% del PIB cada any, la societat aportaria al fons públic de pensions una reserva d'estalvi nacional suficient i encara per sota de la mitjana del que ja gasten en pensions Itàlia, Àustria, França o Portugal. Només es necessita la voluntat política de dotar de recursos al sistema. Amb l'augment de les cotitzacions socials i impostos progressius, tindríem pensions dignes, però els empresaris es veurien perjudicats pel que fa a l'augment de beneficis es refereix -no associar "perjudicar" amb "perdre"- i es negaria el desenvolupament del negoci dels plans de pensions privats.

Aquesta és la trista realitat, que se'ns ha hipotecat el futur per garantir en un percentatge encara més gran els beneficis de les grans corporacions empresarials i financeres. El més trist d'aquest retrocés històric és que ni tan sols té molt a veure amb les necessitats de viabilitat del sistema de pensions, sinó amb l'enriquiment en aquest moment de crisi d'aquells que l'han generat.

El que cal fer és crear ocupació i, per això, és imprescindible donar pas als joves al mercat de treball, amb tres mesures concretes: Reduir l'edat de jubilació als 60 anys, la jornada setmanal a 35 hores i un pla de inversió pública per respondre a les necessitats socials. Hi ha dos grans mentides que hem de desemmascarar: Sí hi ha diners per això! El tenen els bancs i les grans empreses que s'estan forrant a beneficis a costa dels diners públics, i l'altra: en una hora de treball de l'any 2011 es produeixen molts més productes que en la mateixa hora fa 30 anys, de manera que aquesta major productivitat ha d'anar dedicada a que tots visquem millor, no que uns quants, amb Aznar i González al capdavant, es facin milionaris a costa nostra, mentre ens demanen sacrificis.

Avui s'ha aconseguit canviar el significat de dos termes fonamentals en el discurs polític: "Sostenir el sistema", significa consolidar les desigualtats, fer-les encara més poderoses i estables, i "cohesionar la societat", significa, entre altres coses, estafar-la per aconseguir la seva acceptació.

I, per això, la joventut ha de donar al Govern la resposta que es mereix, com a França, com a Grècia, com a Tunísia.

Negociació govern-sindicats: EUiA vol un sistema públic i just de pensions

EUiA, davant del procés de negociació sobre la reforma de les pensions, reitera la seva posició favorable a un sistema públic i just de pensions, que considerem necessari per a garantir la cohesió social al nostre país, front el privat com a element d’involució social i destrucció de les condicions de vida de la majoria de la població, pròpies de l’economia especulativa en què estem instal•lats.

EUiA insisteix en la necessitat de reforçar l’estructura d’ingressos del sistema de pensions per tal de garantir la viabilitat i fortalesa del sistema. Considerem necessària l’adopció de mesures estructurals de manteniment del sistema.

Respecte al procés de negociació govern-sindicats, els òrgans de direcció d’EUiA es pronunciaran oportunament sobre el resultat del mateix, així com sobre la seva utilitat per a millorar les condicions de vida i de treball de la majoria de la població.

Albiol: "El PP ha creat a València una mafiocràcia"

La diputada Marina Albiol considera que, davant la decisió del jutge instructor de mantindre les imputacions per suborn a Ricardo Costa: “No pot estar ni un minut més amb càrrecs institucionals, se’n hauria d’haver anat fa ja molt de temps”. La diputada d'EUPV considera molt greu la situació actual, i exigeix que el PP prengue mesures immediatament per apartar als imputats: “Gent com Costa haurien d'estar fora del món de la política des de fa temps, però el Partit Popular és un mestre en cuidar dels seus com tota bona família”, i l'acusa d'estar creant al País valencià “una mafiocràcia, on els corruptes són recompensats i l'oposició vilipendiada per defendre l'estat de dret”.

Albiol recorda les relacions de Costa i Lubasa, “descrites en informes policials, i critica, que les eleccions van ser tacades per les corrupteles i els diners negres, amb els quals sembla que el PP hi ha sigut capaç de construir una majoria a Castelló, desvirtuant tot el procés democràtic”.

La representant d'esquerres considera una absoluta pantomima l'expulsió durant un any de Ricardo Costa, “per a tornar per la porta gran. L'expulsió temporal no va ser més que una escenificació teatral de cara a la galeria, si aquest personatge tinguera vergonya no haguera tornat”.

A juí de la representant d'esquerres el Partit Popular està donant un espectacle lamentable, de connivència amb la corrupció que està tacant irremissiblement les institucions valencianes, “El PP s'ha convertit d'un partit amb gent corrupta, en el partit que empara la corrupció i permet que gent imputada continue exercint càrrecs de responsabilitat pública”.

La portaveu d'esquerres desitja que la justícia, finalment emeta veredicte, “és hora de que rendisquen comptes davant la ciutadania, i que la política valenciana es veja lliure d'aquesta gent, que simplement utilitza l'administració en benefici propi”.

EUPV qüestiona on han anat a parar les bombetes ecológiques d'Industria

La candidata d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, critica que el govern va vendre una campanya de bombetes ecològiques a través de Correos que mai han arribat a Castelló. La portàveu d'Esquerra Unida assenyala que el Ministeri d'Indústria, mitjançant Correos, va anunciar repartir milions de peretes de baix consum i va enviar vals que caducaven a finals de desembre de 2010: “Ens han arribat queixes de gent que ha anat a recollir les peretes i els deien que encara no les tenien, ara ha arribat 2011 i des de Correos diuen que el tiquet ha caducat”.

La candidata d'EUPV a l'alcaldia de Castelló, critica la política del govern central en matèria ecològica, venent campanyes que després no existeixen o no han arribat a Castelló, “des de la nostra formació política considerem una prioritat la conscienciació i l'extensió de formes d'estalvi energètic per garantir un futur mes sostenible i respectuós amb el medi ambient, però la iniciativa del govern pareix simple propaganda”.

Carreras considera aquesta iniciativa del Ministeri d'Indústria “publicitat enganyosa”, i acusa al ministeri d'Indústria d'haver enganyat a la ciutadania de Castelló amb una campanya de simple propaganda, i finalitza, “reclamant al govern major compromís amb l'ecologia, en lloc de gestos buits”.