dissabte, 18 d’agost de 2012

Rússia adverteix a Londres per amenaçar Equador

El ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, en un comunicat ha advertit aquest dissabte a les autoritats del Regne Unit que un assalt a l'ambaixada d'Equador es tradueix en la violació als principis diplomàtics.

"El que està passant ens empeny a qüestionar el respecte de l'esperit i de la carta de la Convenció de Viena sobre les relacions diplomàtiques, en particular del seu article 22 sobre la immunitat de les instal · lacions de les representacions diplomàtiques", assenyala el comunicat.

Moscou a més d'advertir a Londres per la mala interpretació de la llei, sobre l'arrest de Julian Assange, que ha aconseguit l'asil polític d'Equador i està refugiat a l'ambaixada d'aquest país a Anglaterra, ha recordat que Londres mateixa ha donat asil a molts supòsits criminals perseguits per altres països.

Els Cancellers de l'ALBA es reuneixen a Equador per tractar el cas Assange

El Consell Polític de l'Aliança Bolivariana per als pobles de la nostra Amèrica (ALBA) es reuneix aquest dissabte a la ciutat equatoriana de Guayaquil (sud-oest) per tal d'analitzar la situació generada arran de l'asil diplomàtic atorgat per Equador l'australià Julian Assange. S'estima que la declaració final s'emeti a les 01H00 GMT de diumenge.

La IX reunió dels cancellers de l'ALBA es produeix l'endemà passat que Quito decidís acceptar la sol·licitud d'asil al fundador de WikiLeaks i després que l'Organització d'Estats Americans (OEA) cridés als ministres d'Exteriors a una reunió el proper 24 de agost.

El Consell Polític té previst realitzar la cimera a les 18h00 locals (23h00 GMT), i tenen el tractament del conflicte entre Equador i Gran Bretanya com a únic tema en agenda, d'acord amb el que ha informat la Cancelleria equatoriana.

Després d'estudiar la situació, els ministres han d'emetre una declaració final en una roda de premsa, després de les 20H00 locals (01H00 de diumenge).

Dijous passat l'ALBA va emetre un comunicat en què va manifestar el suport al president d'Equador, Rafael Correa, després que el seu canceller, Ricardo Patiño, denunciés la possibilitat de que el Regne Unit volgués irrompre a la seu diplomàtica equatoriana a Londres per arrestar Assange, que té dos mesos refugiat en aquest lloc.

L'Aliança Bolivariana està integrada per Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua, Dominica, Equador, Saint Vincent i les Grenadines, i Antigua i Barbuda.

Equador va concedir asil diplomàtic a Assange, de 41 anys, el 16 d'agost, que va demanar protecció a la seva ambaixada a Londres el 19 de juny per evitar ser extradit a Suècia, on la justícia l'investiga per suposada agressió sexual, càrrec que ell diu no haver comès.

Quito va convocar a més als ministres de Relacions Exteriors de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) el diumenge a Guayaquil per estudiar la situació.

Gordillo a Fernández Díaz: "Si vostè té vergonya i vol buscar lladres, busqui el senyor Rato"

El diputat d'IU i alcalde de Marinaleda (Sevilla), José Manuel Sánchez Gordillo, critica que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz (PP-Opus Dei), enviés a la Guàrdia Civil a les cases dels jornalers per l'acció als supermercats, "posant-los les esposes davant dels seus fills". Gordillo ha carregat també contra la marquesa Becerril "Defensora del Poble".

"Jo li dic al ministre, si vostè té vergonya i vol buscar lladres, busqui el seu company de partit el senyor Rato", ha dit el diputat regional d'IU i ha afegit "si vostè busca delinqüència posi en marxa una investigació contra tots els directors de caixes d'estalvis que han robat amb les preferents 30.000 milions; tornin els diners".

Sánchez Gordillo també s'ha referit al ministre de Justícia, Gallardón (PP i també de l'Opus Dei) al qual acusa d'acabar de "ressuscitar a Franco" al costat de Fernández Díaz.

Gordillo carrega contra la marquesa Becerril "Defensora del Poble"


Gordillo també s'ha referit a la Defensora del Poble, Soledad Becerril, assegurant que, "ha ressuscitat a la santíssima Inquisició" perquè considera que ha calumniat als jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT).

Gordillo: "Vostès han escoltat alguna vegada que" la noblesa "defensi al poble?"


En la seva intervenció després de la finalització de la marxa de jornalers a Jaén ha subratllat que "aquest Govern ha posat a una marquesa, la marquesa de Salvatierra, la senyora Becerril", en un càrrec polític, i ha preguntat als assistents: "Vostès han escoltat alguna vegada que la noblesa defensi al poble?".

Així mateix, ha acusat la Defensora del Poble de situar-nos "a l'Edat Mitjana" i ressuscitar a la Inquisició "aixecant calúmnies pròpies del feixisme a homes i dones que el que hem dit és que creiem en la utopia, que no creiem en el capitalisme , que estem per abolir la propietat privada dels mitjans de producció".

El diputat andalús d'IU, que ha criticat que Soledad Becerril hagi acusat el SAT de covard, ha insistit que "ella és la covarda perquè no és capaç de ficar mà, i ha desmantellat tot el muntatge que tenia agafats als delinqüents del cas Gürtel".

París: mobilitzacions en suport de Grècia i Espanya


A França, els ciutadans es mobilitzen per donar suport a Grècia i Espanya per les fortes mesures d'austeritat que se'ls imposen, condemnant-los a la misèria. A París els manifestants han arribat a les Ambaixades de Grècia i Espanya, per cridar el seu desacord com ens ho explica el corresponsal d'HispanTv.

El SAT arriba a Jaén: "El poder està nerviós"

Centenars de jornalers del Sindicat Andalús del Camp (SAT) han arribat avui a Jaén en la primera de les marxes convocades per tota Andalusia, que va començar dijous a Jódar (Jaén), i han assegurat que és només "l'inici d'una batalla". Encerclats per la Policia Nacional, els jornalers, als quals s'han unit ciutadans com l'actor Willy Toledo, han realitzat una asseguda davant El Corte Inglés, amb crits com "mans enlaire, això és un atracament" i "ens anem a buscar el benefici".

La marxa ha finalitzat després de les 14.00 hores davant la seu de la Subdelegació del Govern a Jaén, on després d'intervenir polítics locals d'IU, que s'han mostrat orgullosos per la mobilització, ha pres la paraula Willy Toledo. L'actor ha criticat els mitjans de comunicació per donar una visió "criminalitzada i irreal" de les mobilitzacions dutes a terme pel SAT, entre elles l'assalt a dos supermercats a Sevilla i a Cadis.

El diputat andalús d'IU i alcalde de Marinaleda (Sevilla), José Manuel Sánchez Gordillo, ha assegurat que aquesta marxa "no és el final, sinó el començament d'una batalla", i que no van a parar perquè la raó està de la seva part.

Sánchez Gordillo, que creu que "el poder està nerviós" perquè han posat "el dit a la nafra", ha assegurat que amb aquesta mobilització el que han volgut és "descobrir la cara oculta de la lluna", que la burgesia "vol tapar amb un dit". També ha insistit que no és l'hora de més retallades "perquè es fan sobre les esquenes dels treballadors" i ha cridat "a la insubmissió" contra el PP.

Per la seva banda, el portaveu del SAT, Diego Cañamero, ha criticat que "per quatre quilos de llenties ara els demanin a diversos jornalers entre dos i cinc anys de presó", en referència al robatori de carros de la compra en els supermercats. La marxa que va començar el dijous a Jódar, localitat que tradicionalment ha encapçalat les llistes d'atur, ha passat per les localitats Jaén de Bedmar, Jimena, Mancha Real i Pegalajar, fins arribar a la capital.

La següent marxa recorrerà la setmana que els més de 50 quilòmetres que separen Còrdova i Hornachuelos, continuarà entre el 27 i 28 d'agost a Cadis, entre el Port de Santa Maria i la capital gaditana, i el 30 i 31 d'agost passarà per Granada.

Els dirigents del SAT organitzant d'altres mobilitzacions en províncies com Huelva o Sevilla, mentre que la de Màlaga ha estat denegada pel feixisme corrupte del PP, el que no vol dir que no es faci igualment com ja es feia al franquisme dels PaPàs.

Llamazares: "el 15, el 22 i el 25-S estaré amb els ciutadans"

El diputat d'Izquierda Unida per Astúries Gaspar Llamazares ha afirmat aquest divendres que a les mobilitzacions convocades estarà "amb els ciutadans" per donar-los suport: "Fins i tot sent diputat jo estaré amb els ciutadans intentant participar en una mobilització el 15, el 25 o el 22 de setembre, perquè la política econòmica canviï i respongui als interessos de la majoria dels ciutadans", 'recull' Europa Press, l'agència de l'Opus Dei i PP-CiU.

Llamazares ha explicat que més que el que passi fora del Congrés durant la mobilització, el preocupa el que passa "dins", on ell mateix es veu "en una situació molt violenta" a causa del "funcionament continu de estat d'excepció i d'Estat de Emergència a través de decrets lleis" que té la cambra baixa.

"Jo diria en comptes de 'Ocupa el Congrés', 'Allibera el Congrés', perquè em sento ocupat des de dins", ha explicat, i alhora ha manifestat que li sembla lògic "que en les actuals condicions dels ciutadans es mobilitzin, defensin seus drets i ho facin al carrer" i que "fins i tot està d'acord amb moltes de les seves reivindicacions".

Per Llamazares, la convocatòria, que ha estat durament criticada tant pel president del Congrés, Jesús Posada, com per alguns diputats com el socialista Pepe Martínez Olmos, "forma part de la dinàmica social" i "és lògica en una societat democràtica", a més de ser una mesura de pressió ciutadana "absolutament legítima" i ha qualificat d'excessives la afirmacions realitzades per Martínez Olmos, que va equiparar l'acció programada per al 25 de setembre amb un cop d'Estat: "Els cops d'Estat els han donat en aquest país les pròpies institucions, com l'Exèrcit, des de dins, i no els han donat els ciutadans en mobilitzacions populars", ha recordat.

"Els ciutadans el que han fet és intentar pressionar al poder econòmic i polític i a mi em sembla una pressió absolutament legítima, sobretot quan aquests poders no s'atenen als seus compromisos electorals i perden tota la seva legitimitat adoptant decisions que, o bé vénen de fora, o pertanyen únicament a una minoria".

Estafats per les preferents davant la residència estiuenca de Rajoy

Una manifestació convocada per les plataformes d'afectats per les participacions preferents a Galícia ha col·lapsat aquest matí el centre de Sanxenxo, el lloc d'estiueig habitual de Mariano Rajoy. La marxa, que va congregar unes 5.000 persones, va transcórrer des de l'entrada del poble fins a la seu de Caixanova, amb l'Ajuntament. Els manifestants porten diversos dies concentrant les seves protestes a la zona de Sanxenxo, lloc emblemàtic d'estiueig a Galícia i on sol descansar el president Rajoy, la ministra Ana Pastor, i nombrosos dirigents del PP. Ni Rajoy ni Pastor estan avui a Sanxenxo, ja avisats.

Els congregats han cridat les seves habituals consignes, com "mans enlaire, això és un atracament". En les seves pancartes portaven lemes, escrits en gallec, com "els bancs ens van estafar ja hora ens vol estafar el senyor Feijóo", "amb l'arbitratge ens volen tornar a estafar", "exigim la recuperació del 100% dels nostres estalvis" i "reclamem als Governs gallecs i de la nació una solució col·lectiva jaa".

La concentració, que va començar a les 11.30, estava convocada legalment i va transcórrer amb tranquil·litat. Davant dues les oficines de Novacaixa alguns dels convocats han llançat ous i han inutilitzat els caixers automàtics.

Els manifestants, la gran majoria persones de mitjana edat i jubilats, han acudit convocats per les plataformes de tota Galícia, vestits amb samarretes de colors segons el seu lloc de procedència i amb botzines, megàfons i tambors, amb veïns de les comarques Salnés i Morrazo com grups més nombrosos, i afectats de Ferrol, la Corunya, Vigo, Ourense o Baixo Miño, entre d'altres.

La marxa ha sorprès els estiuejants al seu pas pel passeig de Silgar, on els manifestants s'han aturat uns minuts i han aprofitat per llançar consignes davant la residència estiuenca del president del "Govern", Mariano Rajoy.

Empresaris lligats a CiU darrera els terrenys d’Eurovegas

Tres grups inversors s’interessen pel parc aquàtic de Viladecans”, anuncià La Vanguardia del 10 d’octubre de 1986. El diari del grup Godó i CiU explicava els plans de la dissolta Corporació Metropolitana per fer un parc de 39 hectàrees que atreuria 7.000 persones al dia al costat de les llacunes del Remolar i Filipines (una de les zones humides més importants dels Països Catalans). Finalment, tot va ser fum: malgrat l’interès pregonat per la fatxenda, cap dels suposats grups inversors no es va presentar als dos concursos públics que es van convocar. Era el primer capítol d’una història que ha reviscut amb el magnat sionista nord-americà Sheldon Adelson a Barcelona per entrevistar-se amb Artur Mas i CiU per instal·lar un macrocomplex dedicat al joc i al marge de la llei.

Els principals diaris catalans han especulat sobre quins terrenys hauria ofert l’executiu al magnat i n’apareixen uns com a favorits: els del sud de Viladecans i l’oest de les reserves del Remolar-Filipines.

Allà, el Pla General Metropolità reserva prop de 240 hectàrees per a equipaments des de l’any 1976, quan el delta del Llobregat encara no era vist, ni de bon tros, com una reserva natural que calia protegir. Eurovegas és el darrer i el Barça Parc, el més conegut dels capítols de la llarga història d’especulació de l’elit empresarial catalana amb aquesta zona, un dels darrers paratges naturals verges de l’àrea metropolitana, sempre amb el mateix rerefons: l’interès de la gent de negocis de treure partit del desenvolupament de complexos de lleure en una zona on, ara, les pinedes, els erms, els canals i les platges conformen un paisatge únic a Catalunya.

Els pioners en aquestes especulacions van ser una colla d’empresaris que s’aplegaven al Reial Club de Golf, instal·lat al Prat durant el franquisme, el 1955. El 13 d’octubre de 1988, les famílies Díaz-Varela (a través del seu hòlding Indukern, que va tenir Macià Alavedra (CiU) –imputat al cas Pretòria– com a conseller entre 1999 i 2004), Suqué i Cardoner van constituir la firma Golf de Viladecans SA i, després, van començar a comprar terrenys a l’entorn de les llacunes del Remolar i Filipines.

Cal explicar que Artur Suqué, el patriarca, és l’actual president d’Imverama, hòlding que agrupa tots els casinos de Catalunya, i Luditec, empresa adjudicatària de les loteries de la Generalitat. Suqué va ser processat per finançament il·legal de Convergència i Unió l’any 1989 en l’anomenat cas Casinos.

Una vegada més, l’any 1991, la veu del nazicatolicisme La Vanguardia va ser l’encarregada d’anunciar una inversió milionària de 3.000 milions de pessetes (uns divuit milions d’euros) per construir-hi un camp de golf que havia d’estar llest el 2001. Els empresaris, però, van topar amb la protecció de la natura: el 1992, la Generalitat els va expropiar 58 hectàrees per protegir l’entorn del Remolar-Filipines.

Amb la indemnització que van rebre, van comprar altres finques i, el 1997, van tornar a la càrrega: van signar un conveni amb l’Ajuntament de Viladecans que preveia, de nou, un camp de golf de 60 hectàrees, hotels i un palau de congressos. El projecte, curiosament, arribava després de rebre la llum verda d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va lamentar el llavors conseller de Política Territorial Artur Mas: el govern que integrava Mas havia mirat d’impedir el pla per no posar traves a una possible ampliació de l’aeroport cap a aquella zona.

L’acord estrenava una connivència entre l’administració i els promotors privats que s’ha repetit amb el Barça Parc: com que els terrenys de Golf de Viladecans eren protegits, la firma es comprometia a cedir-los a canvi que l’Ajuntament expropiés 50 finques a la zona no protegida per erigir-hi el complex, que després cediria durant 50 anys als empresaris. Golf de Viladecans pagaria les indemnitzacions fetes per l’administració.

A inicis de la dècada dels anys 2000, una sèrie de sentències van anul•lar aquests plans: el TSJC va declarar “discriminatori i arbitrari” l’acord entre l’administració i l’empresa privada. Lligat pel conveni, el consistori havia adjudicat a dit la concessió del complex a Golf de Viladecans, malgrat l’exigència de fer un concurs obert. El projecte també va suposar l’admissió d’una querella contra l’alcalde de l’època, que era Jaume Monfort (PSC), que va ser acusat de “pressions i amenaces” per tres dels propietaris que havien de ser expropiats.

I va acabar amb un consistori i una firma empantanegades. L’Ajuntament tenia quinze parcel·les expropiades amb les quals no sabia què fer. Golf de Viladecans no va recuperar 1,7 milions d’euros dels 4,1 que va pagar per les expropiacions ni va pagar els 117.854,67 euros en concepte d’IBI per les seves propietats al municipi de Viladecans entre el 2001 i el 2007, segons la seva memòria de 2008.

Llavors, va aparèixer Joan Laporta. Sota la seva presidència, el Futbol Club Barcelona (que ja tenia 34 hectàrees al sud de Viladecans des de la presidència d’Agustí Montal) va comprar els terrenys de la firma promotora del golf, el maig de 2008, per 18,4 milions d’euros, una operació que va aixecar sospites: l’exdirectiu de l’entitat Luís de Val considerava que el preu era desorbitat. “Aquesta és una operació molt fosca a través de la qual algú ha fet el negoci de la seva vida”, va dir de Val. En plena operació de compra-venda, a més, el grup Indukern de la família Díaz-Varela va passar de tenir el 23% de les accions de la firma venedora a tenir-ne el 59%.

Un cop aconseguits els terrenys, el Barça va tornar a signar un conveni amb el consistori, el juliol de l’any 2009: el nou propietari, el club, es comprometia, un cop més, a cedir les 27,85 hectàrees protegides a canvi que l’Ajuntament impulsés la requalificació a sòl no protegit per fer-hi complexos lligats a l’esport i els hotels. Aquest quart projecte per explotar el paratge verge també va acabar entre plets: el successor de Laporta a la presidència del Barça, Sandro Rosell, va calcular que els terrenys només costaven tres milions i que, comprant-los per divuit, el club n’havia perdut quinze i, amb aquest càlcul, va engreixar l’acció civil de responsabilitat presentada contra la junta de Laporta.

Fins aquí arriba la història d’especulació amb els centenars d’hectàrees per explotar que hi ha al sud de Viladecans protagonitzada per representants distingits de l’empresariat català.

Recoder, Duran i Laporta són propietaris de terrenys que CiU ofereix a Adelson

L'Associació Els Verds-Esquerra Ecologista denuncià "la febre especulativa de Joan Laporta tant en el seu càrrec com a President del FC Barcelona així com a màxim accionista d'una empresa immobiliària" arran dels projectes com la requalificació del Mini-Estadi, la ciutat del Soci a Viladecans o la venda de Cal Trabal a L'Hospitalet de Llobregat que considera "veritables 'pelotazos' urbanístics". Però hi ha qui apunta ara que el fet que Lluís Recoder (foto) negociï amb Eurovegas no és alié al fet que el conseller o Duran Lleida i Joan Laporta, entre d'altres membres de la burgesia nacionalista, són propietaris dels terrenys oferts al sionista i mafiós Adelson.


Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, l’equivalent al PIB de Bolívia

El multimilionari nord-americà que vol aixecar una rèplica de Las Vegas al delta del Llobregat és un dels homes més poderosos del lobby sionista als Estats Units. Generós padrí del feixista Partit Republicà, finança la candidatura presidencial de Newt Gingrich, representant de la facció més ultradretana de la política de Washington. Als 78 anys, controla una xarxa transnacional de casinos fincada a Las Vegas, però obté la major part dels ingressos amb els macrocomplexos que ha construït al sud-est asiàtic, on s’ha provat la seva vinculació amb la màfia local.

Inicialment indiferent als afers públics, l’any 1988 es va començar a interessar per la política després de parlar amb Elder Bush, germà del primer Bush i oncle de George W.

Des de llavors, ha entregat milions a les candidatures republicanes i s’ha posicionat a la línia més radical del partit. Ha sufragat amb deu milions de dòlars la campanya de Newt Gingrich, el candidat del Tea Party que, segons ell, pot fer front de debò al “socialisme” d’Obama. El seu suport va permetre a Gingrich guanyar les primàries de la dreta nord-americana a Carolina del Sud i estar a punt de fer-ho a Florida.

El principal objectiu de la seva implicació en els afers públics és dictar les polítiques respecte a Israel. Adelson, que s’autodefineix com “un sionista fort”, s’oposa a la creació d’un Estat palestí, fet que ha radicalitzat la postura de Gingrich sobre el conflicte i l’ha fet arribar a declarar que Palestina “és un poble inventat”. Adelson finança la causa sionista amb desenes de milions, però critica la línia més moderada de l’American Israel Public Affairs Comitee (AIPAC), emblema del lobby pro-Israel als EUA. Va acompanyar un grup de donants republicanes a reunir-se amb Bush, el 2008, per reiterar-li la seva oposició a la iniciativa de pau de què parlaven Ehud Olmert i Condolezza Rice.

A través de la Zionist Organization of America, va costejar una pàgina sencera al New York Times on exigia a Rice que no negociés amb els que “promouen el terrorisme i la destrucció d’Israel”. El 2007, va fundar el grup de pressió bel•licista Freedom Watch i es mostra partidari d’una guerra a l’Iran; descriu la possibilitat que la república islàmica es faci amb armament nuclear com “un segon Holocaust”. Proper a la dreta més extremista del Likud, és amic personal de Benjamin Netanyahu, fins a tal punt que, el 2007, va comprar un diari amb l’únic objectiu donarli suport.

És el tabloide gratuït Israel Hayom, el rotatiu amb més tirada del país, molt criticat pel seu contingut propagandístic. Si bé fa vint anys que dóna milions a la causa sionista, el que és especialment rellevant, segons senyala el New Yorker, és que la utilització política d’un volum de diner cada cop més gran també multiplica la seva influència als EUA, que ara es visibilitza a la cursa presidencial republicana.

Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, fet que el converteix en la setzena persona més rica del planeta, segons la revista Forbes. Per fer-nos una idea d’aquesta xifra extraordinària, podem dir que és superior al PIB d’una vuitantena d’estats i que és equiparable a la suma total del preu dels béns i els serveis produïts anualment a Bolívia o el Camerun.

Fill d’una família d’origen jueu que havia migrat a Massachusetts des d’Ucraïna, Adelson respon al perfil clàssic de l’emprenedor. Després d’intentar tota mena de negocis des de l’adolescència, es va començar a fer ric als anys 80 organitzant congressos de fabricants d’ordinadors.

El 1989, va entrar a la indústria del joc comprant l’Hotel Sands a Las Vegas, primera peça d’un imperi que completarà l’any 1996 amb l’adquisició del casino The Venetian –inspirat en la ciutat italiana, amb canals i gondolers que canten òpera– i The Palazzo, el 2005.

Però, avui dia, més del 80% dels seus ingressos provenen dels complexos que ha construït durant la darrera dècada a Singapur i a Macau, península xinesa que havia estat colònia portuguesa fins el 1999 i l’únic lloc del país on el joc és legal. La seva aventura a la Xina és ben plena d’ombres: està sota investigació federal per part del Departament de Justícia dels EUA per presumpta corrupció de funcionariat estranger. A l’hora d’obtenir la llicència, va amansir les autoritats xineses convencent congressistes del Partit Republicà perquè retiressin la seva oposició a la candidatura de Pequín per acollir els Jocs Olímpics dl 2008.

Cables diplomàtics del consolat nord-americà a Hong Kong filtrats per Wikileaks revelaven la seva relació amb la màfia local, a través de la figura dels junkers (promotors que capten clientela i permeten obtenir préstecs al mateix casino), a la vegada que es detalla una presència oberta de les xarxes de prostitució als establiments.

Mentre Macau ha superat Las Vegas com a principal centre mundial del joc, Adelson s’ha convertit en l’inversor estranger més important a la Xina i la seva fortuna s’ha multiplicat més de catorze vegades, despré que la crisi castigués els seus negocis a Nevada el 2008 i reduís considerablement el seu capital.

Als Estats Units, el magnat ha mantingut un combat constant contra els sindicats i hisenda i acumula auditories i litigis als tribunals. John L. Smith, un periodista de Las Vegas que Adelson va abocar a la bancarrota després d’anys de processos legals per haver-lo criticat en un llibre, afirma que “Sheldon Adelson és un bully. Li agrada anar a la seva i odia la gent que no està d’acord amb ell”.

EUA sempre exemplar... en el seu feixisme: multen a una dona per alimentar nens pobres

Una dona de Filadèlfia -una de les zones més superfatxendes dels EUA-, haurà de pagar una multa de 600 dòlars per cada dia que va repartir menjar gratis entre nens de famílies pobres, si no deixa de fer-ho. Angela Prattis, de la ciutat Chester Township, on l'ingrés anual per càpita oscil·la entorn als 19.000 dòlars, va decidir repartir menjar gratis als nens de la localitat durant diversos mesos. Prattis distribuïa el menjar al seu garatge, a on acudien uns 60 nens cinc dies a la setmana.

L'Arxidiòcesi de Filadèlfia subministrava el menjar i controlava el programa, ja que Prattis li presentava informes setmanals. No obstant això, quan l'alcaldia de la localitat es va assabentar de la seva tasca, va decretar que per a això Prattis devia obtenir un permís per repartir menjar o bé pagar una multa de 600 dòlars per cada dia de caritat. Atès que la seva tasca de beneficència va durar tres mesos, aquesta multa pujaria a més de 50.000 dòlars.

En qualsevol cas, l'obtenció del permís és també bastant costosa i ascendeix a 1.000 dòlars. Les autoritats insisteixen que la dona violava les lleis de la localitat, ja que viu en una zona residencial on el repartiment del menjar gratuïts està prohibit. En un primer moment l'administració tenia la intenció de cobrar la multa per aquest estiu, però després que mitjans locals es van fer ressò de l'assumpte, van decidir no fer-ho.

L'alcaldia va permetre a Prattis a repartir gratuïtament el menjar fins al 24 d'agost, però l'estiu que la dona haurà de pagar per la feina de casa de caritat. Prattis, que té tres fills propis i un acollit, ha declarat als mitjans locals que mai deixarà a ajudar els nens pobres.

En marxa cap a la independència

Més de tres mil persones van marxar ahir al vespre pels carrers de Lleida, des dels Camps Elisis a la Seu Vella, carregats d'estelades i amb crits d'independència. Un acte, amb parlaments i actuacions, que donava el tret de sortida de la Marxa cap a la Independència, el primer gran acte de l'Assemblea Nacional Catalana que es preveu que culmini l'Onze de Setembre.

Al so de les gralles, els manifestants van emprendre el camí cap a la Seu Vella, on hi va haver les intervencions de Lluís Llach, Patrícia Gabancho, Toni Strubell, Jaume Vallcorba, Ferran Requejo, Quim Torra, Joan Reig i Oriol Grau, entre més, i les actuacions d'Al Tall, Bonobos i Meritxell Gené.

Totes les intervencions van insistir en la necessitat d'avançar cap a un estat propi un cop constatada la fi de la via autonomista. 'El poble català ha pres consciencia de la força que té', va sentenciar Lluís Llach, que, citant Guardiola, va animar els catalans a llevar-se ben d'hora per ser imparables. Justament l'ex-entrenador del Barça va donar suport a la Marxa tot i no haver-hi pogut assistir.

Els organitzadors de la marxa recorden que aquesta ha passat avui pel Roser, que el 1707 va ser cremat durant el setge que va patir la ciutat durant la guerra de Successió per tropes borbòniques. 'Un lloc simbòlic que referma la voluntat de l’Assemblea de convertir Lleida, la primera ciutat del país en sucumbir a les tropes borbòniques, en la primera ciutat alliberada', diuen en un comunicat.

En la seva intervenció, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va dir que per als catalans la independència no era una opció sinó una obligació. 'Aquesta marxa no té retorn, ens comprometem ara i aquí a no fer ni un pas enrere fins aconseguir que Catalunya sigui un estat d'Europa', i també va fer una crida a participar en la concentració de l'Onze de Setembre.

Amb aquesta intenció, l'ANC ha organitzat tot de marxes i actes pel territori durant juliol i agost, que culminaran per la Diada a Barcelona.

Medicaments més cars amb recepta que sense

El cas dels medicaments que surten més cars amb recepta a causa de l'euro que suplementàriament han de pagar els usuaris de la sanitat a Catalunya segueix sense solucionar-se. El conseller Boi Ruiz s'ha compromès novament a donar una resposta abans que acabi l'any. Ruiz ha participat en la jornada innugural de la 44a edició de la Universitat Catalana d'Estiu impartint una conferència que ha abordat els nous reptes dels models sanitaris que, entre d'altres reptes, afronten el fenomen de sufragar els costos que genera salvar vides que requereixen medicaments continuats i de cost elevat.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha valorat la publicació al BOE aquest divendres dels 417 fàrmacs que l'Estat deixarà de finançar advertint que un dels possibles efectes col·laterals podria ser un "corriment" del consum que acabés aconseguint la finalitat oposada: un encariment del cost sanitari. Si els metges deixen de receptar determinats antiàcids, com l'Almax, per prescriure protectors estomacals -de beneficis similars però més car- la conseqüència seria un augment de la despesa en medicaments i no una reducció.

Garanteix la cobertura especialitzada als immigrants

Boi Ruiz ha assegurat que el sistema català posarà els filtres necessaris per evitar "el turisme sanitari" però garantirà l'atenció primària i l'especialitzada als immigrants il·legals que la necessitin. La targeta que s'entregarà a aquests ciutadans sense papers deixarà clar que tenen accés a la primària i matisarà que les atencions posteriors estaran subjectes a la diagnosi que s'hagi establert en aquesta primera visita.

Equador força una reunió de l'OEA pel cas Assange

El Consell Permanent de l'Organització d'Estats Americans (OEA) ha aprovat la proposta d'Equador de convocar, divendres, una reunió de cancellers per analitzar la crisi entre el país andí i el Regne Unit pel cas del fundador de Wikileaks, Julian Assange. La proposta de resolució, que requeria una majoria de 18 vots per ser aprovada, va comptar amb 23 vots a favor i 3 en contra, els de les dictadures feixistes dels Estats Units, Canadà i Trinitat i Tobago, durant una sessió extraordinària a l'OEA.

Els ministres d'Afers Exteriors dels països membres es reuniran a la seu de l'OEA a Washington divendres per examinar "la situació fa a la inviolabilitat dels locals diplomàtics d'Equador al Regne Unit a l'empara del dret internacional", segons el text final de la resolució.

El llenguatge de la proposta de l'Equador es va suavitzar a proposta de Mèxic, ja que inicialment parlava de les "amenaces" abocades pel Regne Unit contra l'ambaixada d'Equador a Londres, on es troba refugiat Assange des del passat 19 de juny. Entre els 23 països que van votar a favor van estar Guatemala, El Salvador, Equador, Costa Rica, Colòmbia, Xile, Brasil, Bolívia, Argentina, Veneçuela, Uruguai, República Dominicana, Perú, Paraguai, Nicaragua, Mèxic i Haití.

Cinc països es van abstenir-Barbados, Bahames, Panamà, Jamaica i Hondures-entre ells tres pertanyents a la Comunitat de països del Carib, que normalment vota en bloc i aquest cop es va dividir, ja que alguns dels seus països es van pronunciar a favor, com Dominica o Vincent i les Grenadines. Panamà es va abstenir perquè considera "prematur" convocar els cancellers, i perquè va proposar al seu torn "que el secretari general enviï delegacions a Londres i Quito per determinar si l'OEA com a fòrum multilateral és un fòrum idoni per tractar aquests temes", una idea que només va obtenir el suport d'Hondures.

Tant Estats Units com Canadà assenyalar que l'assumpte s'havia de resoldre de manera bilateral entre l'Equador i el Regne Unit, i la representant nord-americana, Carmen Lomellín, va afirmar que la reunió de cancellers "no aportarà valor i serà fins i tot perjudicial per la fama de la institució internacional". Pel costat canadenc, van sostenir que no tenia sentit tractar un problema entre un país membre de l'OEA i altre no membre.

Per la seva banda, l'observador permanent del Regne Unit a la institució, Philip Barton, ha subratllat que les "acusacions que Regne Unit estava a punt d'entrar per la força a l'ambaixada d'Equador no tenen cap fonament" i va assegurar que la nota enviada per Londres a la missió va ser "presa fora de context". Equador ha recorregut, a més de l'OEA, a l'Aliança Bolivariana per la nostra Amèrica (ALBA) i la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), que han convocat una reunió extraordinària de cancellers sobre l'assumpte per aquest cap de setmana a Guayaquil.

Catalunya és Suïssa, el País Valencià el Marroc i les Illes, Panamà

Si hom compara el Producte Interior Brut (PIB) de les comunitats autònomes de l'estat espanyol amb altres països, els resultats poden ser força aclaridors. És l'experiment que va fer aquest blocaire i que resol que Catalunya seria similar Suïssa. En canvi, en base al PIB, el País Valencià seria similar al Marroc, i les Illes, al Panamà. Sorprèn veure, per exemple, que Madrid tindria un PIB com el de Romania, i l'estat en conjunt, com el de Corea del Sud.

Willy Toledo es suma a la marxa obrera del SAT cap a Jaén

L'actor 'Willy' Toledo s'ha incorporat en el matí d'aquest dissabte a la "marxa obrera" convocada pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) amb diercción a Jaén capital, encara planegen "accions sorpresa" durant el camí després de l'assalt al divendres d'un banc a Mancha Real (Jaén) i les accions en supermercats de fa diversos dies.

Així ho ha explicat el secretari general del SAT, Diego Cañamero, que ha assenyalat que actualment són "unes 700 persones" les que componen la columna de persones que han partit a les 8:00 hores del municipi jiennense de Pegalajar, a la qual es ha unit l'actor madrileny sobre les 9,00, quan es trobaven propers a la localitat de la Guàrdia.

Willy Toledo, conegut per la seva faceta d'activista a més de per la seva carrera en cinema i televisió, ja va mostrar el seu suport al sindicat liderat per Cañamero el mes de maig, quan va anar a visitar la finca de Somonte, terreny de titularitat pública ubicat al terme municipal de Palma del Río (Còrdova) ocupat per jornalers de la regió a instàncies del SAT, una ocupació que Toledo considera "un exemple a seguir d'autogestió" i una "alternativa real".

D'aquesta manera, la marxa que es va iniciar dijous passat té previst arribar a la capital Jaén al voltant de les 13:00 hores d'aquest dissabte. Com es recordarà, el SAT ha protagonitzat diverses "accions sorpresa" al llarg de l'estiu, sent la més destacada l'assalt a dos supermercats de Écija (Sevilla) i Arcos de la Frontera (Cadis), així com l'ocupació temporal aquest mateix divendres d'una entitat financera a Mancha Real (Jaén), en una "acció simbòlica" per assenyalar als "culpables de la crisi".

Segons explicava a Europa Press el dirigent provincial del SAT a Jaén, Andrés Bódalo, la intenció de la marxa és la d'arribar aquest dissabte fins a la Subdelegació del Govern central per "reivindicar solucions al drama que milers de famílies estan passant en aquesta crisi". Entre les mesures que el SAT proposa per pal · liar aquest panorama es troba no pagar el deute dels bancs amb fons públics, derogar totes les retallades, prohibir desnonaments i acomiadaments o un major repartiment de la riquesa amb la nacionalització de la banca i els sectors estratègics.

També demana la setmana laboral de 35 hores i jubilació als 60 anys, l'elevació del salari mínim a 1.000 euros; plans públics d'ocupació que garanteixin, com a mínim, dos mesos de treball a tots els aturats, una sanitat i una educació públiques i de qualitat, la vivenda "com a dret i no com a mercaderia", o que s'elimini el requisit de les 35 peonades per poder sol · licitar el subsidi agrari o la renda agrària, així com els 10 anys d'antiguitat empadronats a Andalusia per tenir dret a aquesta prestació.

Demanda, així mateix, que "la durada del subsidi agrari i la renda agrària sigui de deu mesos per als menors de 52 anys i de dotze mesos per als més grans", reclama que "les persones que estiguin en atur i tinguin l'habitatge hipotecada només paguin una quota d'acord amb els seus ingressos ", i que els petits empresaris autònoms, agricultors, se'ls faciliti préstecs a baix interès i bonificació de les assegurances socials perquè puguin reactivar la seva economia, i puguin crear llocs de treball.

Així mateix, el SAT demana que "totes les terres públiques siguin cedides a cooperatives de treballadors", i que "els treballadors que es trobin en atur i hagin esgotat prestacions o no tinguin dret, se'ls faciliti una renda bàsica".