dilluns, 25 d’abril de 2011

L’Espagne se retire de la position adoptée par le Parlement européen en passant outre la pétition de la reconnaissance du génocide arménien


Le 9 Mars, le parlement espagnol a refusé une résolution concernant la reconnaissance du génocide arménien commis par la Turquie entre 1915 et 1923. Les voix du PSOE, du PP, du CiU et de l’UPN ont paralysé la motion présentée par les indépendantistes (ERC) et les nationalistes (PNV).

En 2004, le Président Rodriguez Zapatero a présenté l’Alliance des Civilisations aux Nations-Unies. Le Comité National Arménien d’Espagne estime que demander à la Turquie d’assumer sa responsabilité du génocide arménien s’inscrit dans le cadre de cette proposition, et qu’en rejetant la requête de la reconnaissance du génocide arménien, le Parlement espagnol a invalidé cette Alliance. En outre, la Turquie qui avait accepté cette Alliance, la contredit en refusant de reconnaître le génocide.

Avec cette annulation, l’Espagne se retire de la position adoptée en 1987 par le Parlement européen qui a reconnu le génocide commis par la Turquie.

Condamner les crimes contre l’humanité n’est pas lié à du révisionnisme historique, en dénonçant tout acte de racisme et de xénophobie, qui comme le conseille l’Union européenne, est une priorité pour toute organisation politique, ayant une indépendance de point de vue idéologique.

Selon la déclaration faite par le Comité National Arménien d’Espagne, "Le temps qui passe ne diminue pas la gravité des faits et il est de la responsabilité de chacun d’arrêter les déclarations qui sont utilisées pour justifier l’impunité. Nous ne voulons pas de représailles, nous exigeons la justice historique".

La residència de Muammar Gaddafi després d'atac aeri de l'OTAN. Video en directe


Avions de l'OTAN han realitzat avui un nou atac contra la zona residencial de Muammar Gaddafi a Trípoli, segons el Govern libi. L'atac ha causat 45 ferits i danys importants a tres edificis del complex presidencial de Bab al Aziziyah.

Cop mortal als hospitals públics

Malgrat que el conseller Boi Ruiz digui que no s’ha aprovat cap retallada, EL TRIANGLE té les proves que el desmenteixen. Les circulars internes que han distribuït els hospitals públics catalans entre el seu personal demostren que, contràriament al que afirma públicament el conseller Boi Ruiz i el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, les retallades ja han començat. Són documents on es quantifiquen les retallades fins als mínims extrems. El dijous passat, 14 d’abril, la direcció de l’Hospital Clínic de Barcelona es va reunir amb els representants dels treballadors per donar-los el nou pla de xoc del centre abans d’enviar-lo al CatSalut.

Les dades d’aquest pla ja es coneixien, perquè la direcció havia lliurat alguns papers uns quants dies abans: hi ha 61 excedents laborals, es tanca el servei d’urgències del carrer de València, es clausuren fins a 250 llits en temporada d’estiu, i el mateix amb els quiròfans a la tarda, s’obliga a fer vacances tan sols al juliol i a l’agost... Tot, per estalviar 24 milions d’euros l’any, cosa que suposarà fer 245 pròtesis de genoll menys, 95 menys de maluc i 70 menys d’obesitat mòrbida. «Ens van dir que, si no acceptem les mesures, aplicaran l’article 26. O sigui, que es tirarà endavant de qualsevol manera», explica Alberto Sancho, portaveu de la Confederació General de Treballadors (CGT).

De fet, la situació del Clínic és similar a la dels principals hospitals catalans, que veuen com la seva estabilitat perilla amb les mesures que vol aplicar el Departament de Salut, que dirigeix Boi Ruiz. En tots ells hi ha mesures similars que es tradueixen en el mateix: menys quiròfans, menys llits, menys personal i, per tant, pitjor servei. L’objectiu oficial, tal com detalla el pla del Clínic, és «garantir la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari públic i la qualitat de les prestacions i dels serveis.

I, per tant, adequar la despesa sanitària als recursos disponibles». Però des dels estaments implicats la sensació és molt diferent. «Hi ha una involució a nivell assistencial», acusa Raquel Gil, secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya. I Carme Navarro, secretària general de Sanitat de CCOO, hi afegeix que «s’està desmantellant el sistema públic de salut».

Al sindicat Metges de Catalunya, la sensació és també d’una liberalització total. «Som partidaris de l’aprimament de l’estructura sanitària, ja que la part administrativa està sobredimensionada. Però diem “no” a la supresió de serveis, a la retallada de programes de salut, a la retallada de plantilles, al tancament de quiròfans i de plantes... El que s’està fent és una agressió al sistema sanitari públic català», diu un dels seus portaveus. I no és altra cosa que el que els mateixos metges anomenen operació biquini del Govern català.

La suiza Glencore especuló con el precio del trigo y presionó a Moscú para suspender exportaciones

El líder mundial de la comercialización de materias primas, la empresa suiza Glencore, especuló el año pasado en el mercado del trigo y el maíz, al apostar en los mercados por la subida de precios de ambos cereales. El precio del grano se disparó un 15% en dos días. Esta compañía es el mayor comercializador del mundo de trigo ruso, seguida de las estadounidenses Cargill y Bunge.

Antes de eso, la compañía había recibido información muy adelantada sobre el grave deterioro que se esperaba en las cosechas rusas en la primavera-verano de 2010. Después de sus compras a futuro, Glencore instó al Kremlin a suspender sus exportaciones de trigo. Moscú prohibió las ventas al exterior y el precio del grano se disparó un 15% en apenas dos días.

Estas revelaciones se han conocido gracias a los informes preparados por UBS -uno de los bancos encargados de la salida a Bolsa de la compañía helvética que tendrá lugar en mayo-, que han sido enviados a los posibles inversores en esa OPV y a los que el diario británico Financial Times ha tenido acceso.

Información adelantada y presiones al Kremlin

"El equipo agrícola (de Glencore) recibió informes muy oportunos de las explotaciones agrarias rusas respecto al agresivo deterioro de las condiciones de la cosecha en la primavera y el verano de 2010, a medida que empeoraba la sequía", expone UBS. "Esta información otorgó la posibilidad de realizar inversiones por cuenta propia alcistas sobre el trigo y el maíz", añade el documento.

Después de esos movimientos de la compañía suiza, su encargado de la división de cereales en Rusia -Yury Ognev- recomendó a Moscú vetar sus exportaciones de trigo al afirmar que "el Gobierno tiene todas las razones para detener las exportaciones". Mientras, la dirección de la empresa se distanció de esos comentarios, al asegurar que eran una opinión particular de Ognev.

Dos días después de esas declaraciones, el Kremlin anunció que suspendía las exportaciones de cereales del país a partir del 15 de agosto de 2010, ante el empeoramiento de la sequía del pasado verano. Esa decisión disparó el precio del trigo en los mercados internacionales e inauguró una nueva etapa de subidas en los precios de los alimentos básicos.

Como justificación, Glencore ha explicado que sus posiciones en el mercado de cereales han obtenido resultados "mixtos" al cierre de 2010, ya que la suspensión de exportaciones de Rusia les obligó también a comprar trigo más caro en otros países para poder atender los contratos de suministro comprometidos con antelación con un país de Oriente Próximo -que podría ser Egipto-. Así, ha señalado, "el veto de las exportaciones no benefició particularmente al negocio".

Más del doble de beneficios en 2010


Los beneficios netos de la división agrícola de Glencore más que se duplicaron en 2010, cuando alcanzaron los 659.000 millones de dólares (464.000 millones de euros), según los analistas.

La empresa asegura que sus inversiones en los mercados de futuros de alimentos y materias primas representan una "minoría substancial" de sus resultados, pero -como reconoce UBS en su informe- esa proporción no se puede conocer sin que Glencore desvele más datos, algo que no ha hecho hasta ahora.

Los nueve bancos involucrados en la salida a Bolsa de Glencore otorgan a la multinacional una valoración media de 62.000 millones de dólares (más de 43.000 millones de euros), una vez que salga a los parqués de Londres y Hong-Kong el próximo mes de mayo. Entonces colocará entre los inversores entre un 15% y un 20% de su capital social, con lo que podría captar unos 12.000 millones de dólares (8.220 millones de euros), en lo que ya se anuncia como el mayor début bursátil en la City y el tercero en importancia realizado en toda Europa.

Tunísia: La nouvelle vie de Ben Ali

Le président déchu et sa famille habitent une demeure prêtée par le gouvernement saoudien à Abha. Depuis sa fuite, le 14 janvier, en Arabie Saoudite, on avait peu de nouvelles de lui. Où s’est-il réfugié? Quid de son «coma»? Comment passe-t-il ses journées? Notre correspondante l’a retrouvé.

Ben Ali, sa femme, leur fille Halima (18 ans), leur petit garçon Mohamed (7 ans) et la nourrice ont d’abord séjourné du 15 au 22 janvier dans le palais du roi Fayçal à Djedda, avant d’émigrer à Abha, une ville de 230.000 habitants à 450 kilomètres au Sud de Djedda. Ils habitent une grande demeure bourgeoise, d’une dizaine de pièces, prêtée par le gouvernement saoudien. D’habitude, cette maison aux murs blancs et au toit de tuile rouge loge des personnalités du monde entier, venues se ressourcer et respirer le bon air de la montagne.

Implantée à quelques encablures du centre-ville, cette résidence cossue passe inaperçue, au milieu d’autres habitations. Rien ne laisse supposer de l’extérieur que Ben Ali et sa famille occupent cette «prison dorée». Le service de sécurité, assuré par les forces saoudiennes, est très discret. Pourtant, c’est là, le 15 février, que l’ancien président a brièvement perdu connaissance. Selon nos sources, il n’a pas été victime d’un accident vasculaire cérébral mais d’une crise d’hypoglycémie due au surmenage et au stress provoqués par les arrestations des membres de sa famille, deux jours auparavant, et à une violente dispute avec son épouse, la veille.

En fait de coma, il aurait eu un simple malaise dû à une crise d’hypoglycémie
A bord d’un hélicoptère, Ben Ali a été transporté à l’hôpital du roi Fayçal à Djedda pour y subir des examens médicaux. Admis sous le nom d’un prince saoudien, il en est sorti trois jours plus tard. Il n’aurait donc jamais été dans le coma. Selon nos informations, c’est un proche de la famille resté à Tunis qui a orchestré cette rumeur afin que le peuple tunisien cesse de vouer son «ami» aux gémonies.

Et Leïla Ben Ali née Trabelsi, l’épouse du président déchu, la «reine de Carthage», ne s’est pas non plus rendue en Libye ou dans un pays du Golfe. Elle n’a pas quitté l’Arabie Saoudite.

Depuis le mandat d’arrêt international lancé contre lui et son épouse, le 26 janvier dernier pour «acquisition illégale de biens mobiliers et immobiliers» et «transferts illicites de devises à l’étranger», Ben Ali ne peut sortir du pays. Il vit très mal son exil. Il suit les événements qui secouent le monde arabe à la télévision, sur Internet et Twitter. Dimanche 10 avril, l’un de ses frères, Slah Ben Ali, a été arrêté à Sousse, à 150 kilomètres au Sud de Tunis. Et les autorités provisoires tunisiennes demandent désormais l’extradition du couple déchu.

Esquerra Unida preguntarà en el Congrés quant ha costat el desplegament policial de l’aeroport

L'aeroport de Castelló, recentment estrenat sense permís per enlairar avions, ha estat en les últimes hores en el punt de mira. Un complet dispositiu policial, amb antidisturbis i helicòpter inclosos, s'hi ha desplegat per evitar una "rave" de 24 hores en protesta per un aeroport "sense avions". L'acte s'havia convocat fa setmanes a través d'internet i havia de començar la passada mitjanit. A l'hora de la veritat, però, molt pocs han respost a la crida i no ha estat fins aquest diumenge al migdia quan la presència dels agents ha servit per alguna cosa: han impedit l'entrada a les instal·lacions d'un grup d'unes trenta persones convocades per Esquerra Unida, que estaria al darrere de la convocatòria.


Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida i cap de llista per Castelló a Les Corts, ha anunciat que el grup parlamentari d’Izquierda Unida en el Congrés dels Diputats presentarà una bateria de preguntes dirigides al Ministeri de l’Interior “per a què ens diguen quants diners ens ha costat als ciutadans i ciutadanes el desproporcionat desplegament policial que va tindre lloc ahir a l’aeroport de Castelló”.

La diputada d’EUPV ha assegurat que l’helicòpter i les desenes de patrulles que es van destinar ahir a l’aeroport “tindrien que haver estat controlant el tràfic i evitant accidents en un dia de festa i en plena ‘operació eixida’” i ha afegit que “és completament ridícul que es destinaren tots aquests efectius simplement per impedir que unes quantes persones d’Esquerra Unida accediren a l’aeroport”.

Albiol ha assegurat que algú haurà de donar explicacions de perquè es va organitzar tot aquest dispositiu policial “com si l’aeroport anara a ser envaït per milers de delinqüents, quan des del primer moment es va anunciar que es pretenia fer un acte reivindicatiu de caire festiu i pacífic, amb famílies menjant-se la mona i volant catxirulos”.

La diputada ha finalitzat informant que en quant el Ministeri done les xifres dels diners que ha costat el dispositiu policial i perquè es va organitzar “ho farem públic per a que tots els ciutadans i ciutadanes tinguen clar en que es gasten els diners de tots i de totes i quines són les seues prioritats en matèria de seguretat”.

Una filtració parla de la trobada al CERN del bosó de Higgs

Aparentment, els científics que treballen en el Gran Col.lisionador d'Hadrons (LHC) a Suïssa haurien descobert l'esquiu bosó de Higgs, també anomenat la "partícula de Déu", segons un document filtrat des del CERN. El bosó de Higgs és una partícula que, segons el model estàndard de la física de partícules, hauria d'existir, però que mai ha estat observada. El bosó explicaria l'origen de la massa en les partícules, entre altres coses, i donaria suport a diverses teories de la física que no han pogut ser comprovades.

El document detalla el descobriment d'alguna cosa, que podria ser el bosó de Higgs o bé podria ser una altra cosa, no queda clar. Es tracta d'una filtració -que no ha estat analitzada en profunditat ni corregida-, així que no cal emocionar molt encara.

D'acord al document, es va detectar un rang d'energia on s'observa un excés de fotons, que podrien ser resultat de la presència de les partícules de Higgs. Això significa que els científics ara saben més o menys on estarien ubicats els famosos bosons. "Aquest resultat és la primera observació definitiva de física més enllà del model estàndard. Emocionants noves físiques, incloent noves partícules, es pot esperar trobar en un futur molt pròxim", assenyala part del memo.

Encara no hi ha confirmació respecte a si el document és real o fals. Encara en cas de ser veritable, es tracta de dades que encara són preliminars, per la qual cosa el millor és esperar una mica per veure si el CERN pot fer un anunci amb proves i dades concretes del possible descobriment.

IU plantea en el Congreso limitar los abusos de los registradores

El diputado de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, y la parlamentaria de ICV-EUiA, Nuria Buenaventura, registraron en el Parlamento una proposición no de ley con el objetivo de que se abarate el servicio público de los registros de la propiedad y mercantil y que se regule el sistema retributivo de los registradores. Este es el tercer intento que impulsa IU para romper una "situación en la que los registradores de la propiedad cobran directamente a los usuarios por ejercer una función pública y que se reparte mediante exclusivas territoriales", reza en la exposición de motivos. En 2005 y 2008 presentaron una iniciativa similar que fue rechazada.

La aprobación de esta propuesta de la izquierda minoritaria en el Congreso, advierte IU, supondría "un cambio radical en el funcionamiento de los registros en beneficio de los ciudadanos". Con la crisis, denuncia la Asociación de Usuarios de los Registros Públicos, los registradores "están compensando la reducción de ingresos mediante el fraude arancelario". Es decir, cobrando a los clientes un sobrecoste en diferentes gestiones. E incluso, facturando por tareas inherentes a su trabajo y que "no están sujetas a aranceles", apuntan desde IU.

Como ejemplo, la asociación se refiere al precio de la información registral. "Cuesta tres euros, pero se está cobrando a nueve. Un 300% más", denuncia la organización, que calcula en "más de 200.000 euros anuales los ingresos extras que puede embolsarse un registrador por fraude arancelario". Para apoyar estas cifras, recuerdan que en España "se piden al año entre 15 y 20 millones de notas registrales", principalmente notas simples, y "no hay ni siquiera 900 registradores".
Las peticiones al Gobierno

La iniciativa presentada insta al Gobierno a "revisar, actualizar y ajustar los aranceles que perciben los registros de la propiedad y mercantiles" para que se cumpla el "principio de no lucratividad" que rige para los funcionarios públicos. De momento, la tramitación en la Cámara Baja no ha comenzado, pero desde IU confían en que "se pueda debatir en pleno antes de que acabe este periodo de sesiones". El último día hábil es el 30 de junio.

El grupo parlamentario también reclama al Ejecutivo que adopte las medidas necesarias para que los actos administrativos no sean ejecutados por "los empleados, que no son funcionarios públicos", práctica que se ha convertido en habitual.

Por otro lado, trasladan al Gobierno la petición de que deje de comercializar los datos del Estado a través de la web del Colegio de Registradores de la propiedad y mercantiles de España y que el acceso sea gratuito si la solicitud proviene de un funcionario o del titular registral. La proposición no de ley también insta al Ejecutivo a dictar instrucciones precisas para que se ordene a los registradores "el cese del cobro de cantidades extrarancelarias", así como otros aranceles inexistentes por servicios no solicitados.

En cuanto al sistema retributivo de los registradores de la propiedad y mercantiles de España, la iniciativa considera que es "un privilegio no justificado". En este sentido, recuerdan que se trata de "funcionarios públicos", que no perciben sus sueldos del Estado, y califica de "alegal" el régimen de distribución de ganancias que los registradores han impuesto a los empleados.

"Actualmente, el registrador se lleva un 60%" y el 40% restante "sirve para pagar los gastos y a todo el personal", subraya la iniciativa. Esto se traduce en unas "ganancias medias netas de 1,5 millones de euros" al año por registrador, en épocas de bonanza económica (entre 1997-2008), mientras que los empleados reciben unos 900 euros mensuales.

Save the Children acusa als "rebels libis" d'assassinats i violacions de nens i adults

L'organització no governamental Save the Children ha denunciat que almenys 200 nens i 40 adults libis podrien haver estat objecte d'abusos sexuals i podien haver presenciat violacions realitzades als seus familiars en camps de refugiats de Benghazi, segons ha recollit el diari britànic 'The Guardian'. L'ONG precisa que si bé no ha pogut confirmar els testimonis dels afectats -que han aconseguit escapar de Misrata, Ajdabiya i Ras Lanuf, i que estan ara refugiats en camps de Benghazi- detecta coincidències en les declaracions i en els comportaments dels que han denunciat aquests abusos.

Concretament, una mare ha informat que unes noies havien estat retingudes durant quatre dies, durant els quals van ser sotmeses a violacions, i que havien estat incapaces de parlar quan les van posar en llibertat.

Per la seva banda, l'assessor de protecció infantil de 'Save the Children', Michael Mahrt, ha assenyalat que els abusos a menors "són consistents i s'han repetit en quatre camps que hem visitat".

"Els nens ens han explicat que han estat testimonis d'escenes horribles. Alguns han dit que van veure com els seus pares eren assassinats i com les seves mares eren violades. Van descriure coses que els van passar a altres nens, però pot ser que els hagi passat ara a ells i potser estiguin massa traumatitzat per parlar-ne -un mecanisme comú utilitzat pels nens que han patit un abús d'aquest tipus"-, ha matisat.

Mahrt ha insistit a més que alguns nens es neguen a jugar i es desperten plorant a la nit, símptomes que delaten desequilibris emocionals.

L'ONG diu a més a "la comunitat internacional que asseguri que totes les parts respectin els drets dels nens per protegir-los de la violència i l'abús".

Rússia: La coalició actua sense neutralitat a Líbia i empeny a altres països a la guerra civil

Rússia considera que els països occidentals que formen part de la coalició internacional que intervé militarment a Líbia actuen sense neutralitat i han pres el costat dels rebels, ha anunciat avui el canceller rus, Serguei Lavrov: "Crida l'atenció el rebuig immediat de la proposta de pau de la Unió Africana. La postura (de l'oposició líbia) aixeca sospites que els països de l'Occident i l'OTAN, en interpretar a la seva manera la resolució del Consell de Seguretat 1973, estan del costat dels rebels.
El ministre d'Afers Exteriors de Rússia es va expressar en aquests termes després d'una trobada amb el president d'Ossètia del Sud, Eduard Kokoiti.

Al mateix temps, segons el canceller rus, la política dels dirigents occidentals que donen suport als opositors al Pròxim Orient en la seva decisió de renunciar al diàleg amb el poder, empenyen a altres països àrabs cap a noves guerres civils.

"Els esdeveniments que ara tenen lloc al Pròxim Orient constitueixen una crida al començament d'una sèrie de guerres civils. Per això, l'ocupació irresponsable de força contra la població civil, així com les peticions irresponsables de l'oposició per rebre suport des de fora han d'acabar", va afirmar Lavrov.

A més, el cap de la diplomàcia russa va exigir el cessament de bombardejos de posicions civils a Líbia, perquè aquests atacs infringeixen la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU.

"La resolució (1973) del Consell de Seguretat de l'ONU no contempla molts dels atacs aeris que tenen lloc avui dia (a Líbia)", va assegurar Lavrov, en el moment de recordar que la zona d'exclusió aèria sobre el país àrab no autoritza el bombardeig d'objectius terrestres sinó que només hauria d'impedir al règim de Gaddafi utilitzar la seva aviació militar.

El Casio d'Al-Qaida


El que possiblement és el rellotge més barat i més popular del món servia per a la Intel.ligència nord-americana com a prova per detenir i acusar els sospitosos de terrorisme de Guantánamo, d'haver participat en algun curs d'ensinistrament per a la creació d'explosius. Es tracta del Casio F-91W, que segons The Guardian, servia també als militars de la presó de Cuba per determinar el grau de perillositat dels presos.

Segons el diari britànic, en alguns documents es pot llegir com aquest rellotge "és conegut perquè se'ls dóna als estudiants d'Al-Qaida que són ensinistrats en la preparació d'explosius".

Segons aquests informes, "un terç dels detinguts a Guantánamo que portaven aquest model de rellotges tenien algun tipus de connexió amb explosius, ja sigui perquè havien assistit a aquests entrenaments, estant relacionats amb complexos en els que es fabricaven IED, o estaven relacionats amb una persona identificada com a expert en explosius".

CiU acomiadarà més de 1.000 persones de les empreses públiques

La Generalitat de CiU acomiadarà abans de l'estiu a més de 1.000 treballadors de les seves empreses públiques i organismes diversos en els que té més del 50%, com a part del pla d'ajust, segons diverses fonts del sector públic català.

Segons portaveus de la conselleria de Governació, responsable de la funció pública, es tracta d'una retallada que es va aprovar al febrer per la qual aquestes empreses públiques i entitats hauran de reduir un 6% de la seva massa salarial o un 5% de la plantilla abans del 30 de juny i fins llavors no se sabrà la xifra exacta dels afectats.

El personal de les empreses públiques, consorcis, entitats mercantils, fundacions i organismes de diversa condició sumava un total de 49.670 persones el 2010, segons consta en els pressupostos de la Generalitat de l'any passat, de manera que un 5% d'aquesta xifra serien més de 2.400 treballadors, el triple de l'ERO que va portar a terme Nissan el passat 2009, el major de Catalunya en els últims anys.

Reduir un 6% la massa salarial

Fonts de Governació asseguren que no s'arribarà a aquesta xifra de 2.400 acomiadats perquè s'intentarà reduir despeses a través de no cobrir baixes, suplències i reduccions horàries per intentar que l'ajust sigui el menys traumàtic possible i apropar-se així a la reducció del 6% de massa salarial.

No obstant això, per a Xavier Casas, responsable de la funció pública de la UGT a la Generalitat, "el que està passant és un ERO encobert perquè afecta a personal fix, sense cap criteri econòmic, fins i tot acomiadaments de persones que tenien 20 anys d'antiguitat".

Segons els sindicats, els acomiadaments ja han començat: a l'Incasol s'han acomiadat a 22 treballadors, a la promotora d'habitatge públic Adigsa s'han dut a terme 20 acomiadaments, a l'Institut Cartogràfic, altres 20, i al Parc Científic de Barcelona, 12.

En total, 74 acomiadats als quals tan sols s'ha abonat 20 dies per any treballat, segons denuncien les fonts sindicals consultades que a més critiquen les baixes indemnitzacions amb les que l'administració catalana està aplicant aquest ajust.

Contractats i interins, afectats

La coordinadora de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Josefina Pujol denuncia que "hem intentat en diverses ocasions obrir converses amb la Generalitat per negociar un acord global que permeti recol·locar bona part dels afectats i reduir l'impacte social d'aquesta mesura, però s'han negat a rebre'ns".

Als Ferrocarrils de la Generalitat, per exemple, la UGT ja ha denunciat que afectarà a un total de 72 treballadors, de manera que preveu un degoteig d'acomiadaments els propers mesos fins a superar àmpliament els 1.000 afectats, una xifra gairebé igual als 912 llocs de treball nets que es van destruir a Catalunya el 2010, segons l'EPA.

Governació al·lega que l'ajust no afecta a funcionaris amb oposició guanyada i que els perjudicats són majoritàriament interins, personal contractat i eventuals per reforçar determinats horaris, torns o serveis.

També assenyalen que l'ajust afecta les 253 entitats i empreses públiques de la Generalitat, d'aquestes, el tripartit ja va assenyalar que 103 podien desaparèixer o integrar-se en d'altres en un procés de racionalització de l'administració.

Els sindicalistes consultats han assenyalat que convocaran mobilitzacions en defensa d'un servei públic de qualitat, com la que hi haurà el 14 de maig en protesta per les retallades socials a la Generalitat, i n'esperen que, tal com ha passat en el sector sanitari, la Generalitat acabi reculant.

"No té sentit que a Catalunya, amb una taxa d'atur de gairebé el 18%, la Generalitat sigui part del problema i no de la solució", ha lamentat Josefina Pujol.

Lo que puede hacer China con sus tres billones de dólares en reservas

“China afronta un dilema: ¿qué se puede hacer con tres billones de dólares?”, escribió el diario The Washington Post el pasado 15 de abril. Al rotativo estadounidense le preocupan las reservas de divisas de China que subieron 200 mil millones de dólares en el primer trimestre de 2011 para ubicarse en 3.05 billones de dólares, superando el récord histórico del país.

Esta noticia no tuvo repercusión. Todo el mundo sabe que el Imperio Celeste posee la mayor cantidad del dinero. Además, cuando salió a la luz pública que China se había convertido en la segunda economía mundial, al desbancar a Japón, la comunidad internacional comenzó hacer la vista gorda ante ese tipo de noticias.

¿Por qué China se sienta tan bien?


Sea lo que sea, es digno de respeto que este periódico estadounidense mencionó el hecho, así como los esfuerzos de los autores del artículo de ocultar la envidia y el orgullo nacional herido.

Esta edición de The Washington Post asimismo publicó la información sobre la deuda pública de EEUU. El periódico menciona que el pasado 18 de marzo, la agencia calificadora internacional de riesgos crediticios, Standard & Poor's, cambió de “estable” a “negativa” su proyección con respecto a la economía estadounidense.

No obstante, los resultados de las encuestas de opinión pública revelaron que la mayoría de los estadounidenses no apoya las medidas del gobierno contra el déficit presupuestario. Es lógico. La aplicación de medidas de austeridad no le gusta a nadie.

Se puede entender los sentimientos de los estadounidenses que se han acostumbrado al liderazgo global de EEUU en todos los ámbitos. E inesperadamente resulta que el país también lidera en materia de la deuda pública que alcanzó su máximo histórico tras superar los 14 billones de dólares, mientras que los chinos están sentados sobre una montaña de oro de sus reservas de divisas.

Es evidente que muchos en EEUU preferirían que el Imperio Celeste sufra un colapso. Este deseo se manifiesta frecuentemente en los artículos analíticos.

Tanta cantidad de dinero causa problemas


En realidad, las reservas chinas de divisas representan problemas serios para la economía del país que hoy en día están abordando activamente. Los resultados económicos del primer trimestre de 2011 recientemente publicados provocaron una serie de declaraciones en Pekín, a las que a su turno está dedicado el artículo anunciado de The Washington Post.

El presidente del Banco Central de China, Zhou Xiaochuan, anunció que las reservas del país en divisas extranjeras “ya sobrepasaron el nivel razonable que China necesita", y se convirtieron en un problema.

Según las estimaciones del Fondo Monetario Internacional (FMI), unos 1,5 billones de reservas en divisas serían suficientes para China para prevenir una posible crisis. Pero es difícil liberarse de la excesiva cantidad de reservas.

La inyección de este dinero en la circulación nacional provocaría una subida de precios y la devaluación de la moneda nacional.

En consecuencia, el Banco Central de China continúa retirando las divisas extranjeras de la circulación y acumulándolas.

El problema principal del gigante asiático consiste en lo que otros países calificarían como un indicador de la fuerte economía nacional, es decir, las exportaciones en China continuamente exceden las importaciones. Y como el gobierno retira las divisas extranjeras de los negocios las pilas acumuladas seguirán creciendo.

En general, esta política es necesaria para controlar la moneda nacional china, yuan, para prevenir que se haga completamente convertible. Gracias a esta política, China pudo superar dos mayores crisis económicas mundiales pero parece que hoy por hoy tropezó contra una barrera.

Ahora el gobierno chino reporta con orgullo que en el primer trimestre del año en curso el crecimiento económico sólo fue de un 9,7%. Se prevé desacelerar este crecimiento para evitar la inflación.

Un 6% del crecimiento se debe al consumo interno y, durante los próximos cinco años, China destinará sus enormes reservas para estimular su crecimiento. Este hecho pasó a ser el resultado clave del reciente Foro de Boao para Asia que se celebró en la isla china de Hainan.

En general, en China está llevandose a cabo una transición hacia la sociedad de consumo de tipo europeo.

Reservas y el vacío

EEUU y Europa que sufren graves problemas financieros apoyan esta políica esperando que la creciente demanda en China acelere la recuperación de la industria europea y estadounidense.

Además, en el primer trimestre de 2011, por primera vez en un largo período de tiempo China registró la balanza comercial negativa, lo que evidencia un crecimiento de las importaciones y la reducción de reservas en divisas extranjeras respectivamente.

Pero aquí aparece otro problema. El eje principal de la economía global estremecida por la crisis de 2008 tuvo el siguiente aspecto: China fabrica productos para el consumidor estadounidense que toma créditos que superan sus ingresos reales para comprarlos.

En esta situación, China pudo acumular las reservas que, de hecho, no son tan sólidas como pudieran parecer, ya que consisten de los dólares, euros y los bonos del gobierno de EEUU que forman parte de la deuda pública estadounidense que nunca será devuelta.

Además, Washington devalúa paulatinamente el dólar para estimular las exportaciones y depreciar la deuda. Es decir, el valor real de las reservas en divisas extranjeras de China se reduce a pesar del crecimiento de su valor nominal.

Todo esto muestra que sería oportuno fornar un sistema financiero más justo y razonable, lo que se discutió en la cumbre del Grupo BRICS (Brasil, Rusia, India, China y Sudáfrica) que se celebró recientemente en China. Pero la creación de tal sistema llevará mucho tiempo.

El preso más antiguo de España inicia una huelga de hambre

Miguel Montes Neiro lleva 35 años en la cárcel de Huelva condenado por varios delitos sin sangre. Ahora, a sus 61 años , ha decidido iniciar una huelga de hambre al ver cómo sus peticiones de refundición de penas han sido desestimadas. Según han confirmado fuentes de Instituciones Penitenciarias a Público.es, Montes declaró ayer a través de un comunicado a la administración penitenciaria el inicio de una huelga de hambre alegando "motivos judiciales".

Se trata de una de las posibles "medidas de presión" a las que pueden recurrir los presos en forma de protesta para hacer alguna reclamación. En el caso de Miguel Montes, su indulto.

El preso más antiguo de España hizo su decisión oficial ayer, día 24 de abril, y por el momento está cumpliendo su propósito, aunque según fuentes penitenciarias la única manera de constatar que se está llevando a cabo realmente es esperar a que pasen unos días para saber si es cierto el propósito de Montes.
Montes ha alegado "motivos judiciales" para iniciar la huelga

Según las mismas fuentes, todavía no se puede hablar de riesgos para la salud del preso, puesto que será pasado un tiempo cuando se pueda hacer un seguimiento por parte de los médicos y confirmar que está perdiendo peso y que su salud se está deteriorando a causa de la huelga. Las fuentes han rechazado hablar de problemas de salud previos en el reo, puesto que eso "forma parte del expediente del preso".

Por su parte, su abogado, Féliz Ángel Martín García, ha tramitado una petición de indulto al Gobierno por razones humanitarias, ya que, según él, Montes padece Hepatitis C y tuberculosis. Sumándole ahora una huelga de hambre podrían causarse efectos "mortales" para el interno.

Miguel Montes Neiro nació en Granada el 23 de abril de 1950. Ingresó en prisión el 7 de octubre de 1976 y desde entonces ha estado bajo régimen penitenciario por delitos como tentativa de robo, tenencia ilícita de armas, desacato y fugas.