diumenge, 14 d’octubre de 2012

Vídeo: França: dos tornados deixen al seu pas 25 ferits

Dos inusuals tornados a França deixen 25 persones ferides. Un d'ells es va situar prop de Marsella, al sud, i l'altre a Vendée, a la costa occidental del país, informen mitjans francesos. La majoria dels ferits registren dolors cervicals o contusions per haver estat colpejats amb algun objecte, però no s'ha produït cap traumatisme greu. Deu d'ells han hagut de ser traslladats a un centre hospitalari.

El tornado en les proximitats de Marsella va durar prop de deu minuts, assotant una zona on hi ha molts comerços, i en la qual la força del vent va arrencar panells publicitaris i va fer caure arbres.

L'altre, en Vendée, un centenar de cases es van veure afectades en divers grau, amb danys fonamentalment en les teulades.

Otegi, més incomunicat pel govern franquista

Des d'avui, Otegi no pot rebre visites de la seva esposa ni rebre ni enviar missatges, cartes o trucades. El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi viu, des d'avui, encara més incomunicat pel govern franquista que no aquests últims tres anys, a la presó de Longronyo. La comissió disciplinària del centre penitenciari li ha obert un expedient per haver enregistrat, des da la presó, un discurs amb la seva veu que fou emès aquest dissabte en el gran acte de campanya electoral d'EH Bildu. En el discurs, Otegi demanava el vot per a Bildu i citava Catalunya en diverses ocasions.

L'obertura de l'expedient inclou mesures cautelars com la suspenció de les visites de familiars, missatges, cartes i trucades telefòniques. Com a resultat, avui s'ha prohibit la visita de la seva dona, que ja havia viatjat fins a la presó. De moment, no se sap fins quan continuaran aquestes mesures cautelars, que a la pràctica incomuniquen Otegi amb l'exterior. Otegi és a la presó des de 2009 acusat d'haver intentat recompondre la cúpula de Batasuna.

A l'acte central de campanya de Bildu d'aquest cap de setmana hi va participar la Jove Colla dels Xiquets de Vilafranca.

Els milionaris espanyols augmenten la seva fortuna en temps de crisi

Els milionaris espanyols i finançadors del govern nazicatòlic de Rajoy i sucursals perifèriques (PNB, CiU, UPN, CC ...), lluny d'haver vist minvades les seves fortunes durant la crisi, les han vist augmentar, com proven els patrimonis de les seves societats d'inversió, les anomenades "SICAV", que han crescut en alguns casos fins a un 50%. El contrast de la bona salut de què gaudeixen les societats d'inversió de capital variable (SICAV) respecte a la resta de la població és molt cridaner, ja que segons les dades de l'INE, la renda disponible de les llars va baixar el 3,2% en el segon trimestre d'aquest any en relació amb les mateixes dates de l'any anterior. I al tancament de 2011, un 21,8% de la població espanyola estava per sota del llindar de risc de pobresa que al segon semestre de 2012 ja arriba al 30%.

L'atractiu de les SICAV resideix en el seu favorable tractament fiscal, ja que tributen a l'1% en l'impost de societats, respecte del 30% a què tributen les grans empreses i el 25% per a les pimes, que en qualsevol cas finalment es queda en un tipus efectiu d'aproximadament el 12%.

Entre els requisits que han de complir aquestes societats d'inversió figuren comptar amb més de cent partícips i un capital inicial de 2,4 milions d'euros.
El patrimoni gestionat per SICAV ha caigut un 8,3%

Si bé en els dos últims anys el patrimoni total gestionat per sicavs a Espanya ha caigut un 8,3%, en passar de 25.324.000 a 23.218, el cert és que les cinc grans han crescut substancialment.

Aquestes cinc societats gestionaven al tancament de juny 1.818 milions d'euros, enfront dels 1.638 de juny de 2010, segons les dades de VDOS Stochastics, encara que cap d'elles figurava entre les més rendibles del sector.

La més gran és Morinvest, gestionada per BBVA i en la qual participa l'empresària Alicia Koplowitz.

En finalitzar el mes de juny de 2010, Morinvest comptava amb un patrimoni de 440 milions d'euros, que al tancament de juny d'aquest any s'havia incrementat fins a 511.

Immediatament després se situa Allocation, vinculada a la família del Pino, propietaris de Ferrovial, que gestionava el juny un patrimoni de 398 milions d'euros, enfront dels 389 del mateix període de dos anys abans.

La SICAV en què participa Rosalía Mera, fundadora juntament amb Amancio Ortega del gegant tèxtil Inditex, se situava com la tercera per patrimoni, amb 341 milions d'euros, gairebé el 7% més que el juny del 2010.

Pel que fa a la rendibilitat, encara que el conjunt de SICAV espanyoles mostra una modesta revaloració del 0,19% fins al juny -enfront del prop del 11% que perd el principal indicador de la borsa espanyola, l'IBEX 35- algunes han aconseguit revaloracions properes al 50%.

En concret, Wana Inversions, de la gestora de Barclays, ha aconseguit fins al juny un rendiment del 49,64%, una rendibilitat que només han aconseguit o superat tres les empreses que cotitzen a la borsa espanyola: Grifols, Inditex i Amadeus.

Chávez insta a l'ofensiva en comunicació i l'eficiència en la gestió

Després del jurament de part del seu nou gabinet ministerial, el president de Veneçuela Hugo Chávez ha fet una crida a enfortir 'l'ofensiva comunicacional' i a realitzar un eficient seguiment a les polítiques de l'Estat. El president Hugo Chávez va reflexionar sobre la importància de la gestió en comunicació pel que ha instat al seu gabinet ministerial a l'ofensiva mediàtica.

"No hem estat capaços de donar-li un viratge a la política comunicacional, fer-la més eficient, en funció dels èxits. No és que sigui dolenta la nostra política, no és que siguin dolents els nostres programa de televisió, però ens concentrem en un tema i no sortim aquí", ha indicat Chávez.

El mandatari va proposar utilitzar no només els mitjans de comunicació d'abast nacional, sinó també fer ús dels mitjans comunitaris per arribar a les comunitats organitzades, així com cartelleres i cantonades calentes.

En aquest context, va exhortar els ministres, governs locals, estadales, el poble i partits polítics a executar l'ofensiva comunicacional, des del micro fins el macro, per informar amb efectivitat sobre els èxits i transcendència del Govern.

Chávez va destacar que la burgesia s'encarrega de negar radicalment totes les obres del Govern revolucionari. No obstant això, "nosaltres no estem al mateix nivell d'intensitat estratègica produint l'efecte contrari".

Va exhortar als ministres, governs locals, estadales, el poble i partits polítics a executar l'ofensiva comunicacional, des del micro fins el macro.

Així mateix Chávez va emfatitzar en la necessitat d'impulsar una transformació institucional del cos executiu per fer seguiment i execució de les diferents obres i projectes nacionals i regionals.

"El Despatx de la Presidència ha de ser el primer ens de seguiment de les decisions, de les instruccions, dels plans, dels programes, secundat per la Vicepresidència i altres òrgans", va assegurar el mandatari veneçolà.

Aquest dissabte, el Cap d'Estat juramentar al nou vicepresident de la República, Nicolás Maduro, que també seguirà el front de la Cancelleria de la República.

També van prendre jurament als nous titulars de les carteres de Relacions Interiors i Justícia (Néstor Reverol); Informació i Comunicació (Ernesto Villegas), Despatx de la Presidència (Carmen Meléndez); Ambient (Cristóbal Francisco), Agricultura i Terres (Joan Carles Loyo) i Pobles Indígenes (Aloha Núñez).

Els canvis en el gabinet ministerial veneçolà es donen després de la proclamació d'Hugo Chávez com a president de la República dimecres passat, després de la seva victòria en els comicis presidencials del 07 d'octubre, on va obtenir 55,26 per cent de suport.

El feixista Wert insisteix que «no hi ha res reprovable en espanyolitzar»

El ministre contra l'Educació José Ignacio Wert es descriu com «un nacionalista cívic espanyol» i considera que «el terme nacionalista no ha de ser estigmatitzat, sempre que no es refereixi a nacionalismes excloents», és a dir, el nazisme espanyol reaccionari que s'imposa per la força no és "excloent", sinó de camp de concentració "incloent". Foto: Arguments del nazionalisme espanyol requisats per la policia entre els fatxendes del PP a Bilbo que va reunir 100 falangistes de Wert espanyolitzadors.

El ministre d'Educació i Cultura espanyol, José Ignacio Wert, diu reafirmar i no rectificar «una coma» sobre que l'interès de l'Executiu del PP és «espanyolitzar als alumnes catalans», ja que «per més voltes que li dono, no veig res reprovable a usar el verb espanyolitzar».

Wert considera que «el terme nacionalista no ha de ser estigmatitzat, sempre que no es refereixi a nacionalismes excloents».

El ministre assegura que treballarà perquè «qualsevol que, com estableix la Constitució, vulgui ser educat en castellà com a llengua vehicular el pugui fer» i, per això, una de les possibilitats seria establir concerts amb col·legis privats similars als que ja existeixen, «però per la immersió».

La manifestació per Can Piella finalitza amb una acampada de resistència

“No passaran, no passaran”, és el crit que retronà ahir a la tarda a la plaça de l’Esglèsia de Montcada i Reixac, punt final d’una marxa reivindicativa amb més de 300 persones que ha arrencat dues hores abans des del municipi veí de La Llagosta. Les repobladores rurals que des de fa tres anys han rehabilitat l’antiga masia de Can Piella han mostrat la seva determinació a resistir davant de qualsevol intent de desallotjament.

Al llarg del trajecte han desplegat una gran pancarta on s’hi llegia “Alcatraz especula, Can Piella viu” a la façana d’un gratacels d’habitatges que és propietat del Grupo Alcaraz, la mateixa empresa que ha instat la denúncia penal contra Can Piella.

El termini per a que abandonin l’immoble –catalogat i datat del segle XVII– i els conreus comunitaris, finalitza el proper dilluns 15 d’octubre, malgrat que el jutjat d’instrucció 3 de Cerdanyola del Vallès està estudiant un recurs –interposat per l’advocat dels okupants– amb l’objectiu d’aturar la mesura cautelar. L’assemblea de Can Piella, per tot això, ha convocat una acampada des d’avui mateix i fins dilluns, que estarà complementada amb activitats, tallers i xerrades. “Fem una crida a que us uniu a la resistència i planteu la vostra tenda a Can Piella”, ha cridat megàfon en mà una de les veïnes implicades en el projecte.

Suport del moviment veïnal de Montcada i Reixac

També s’ha adherit a la mobilització la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Montcada i Reixac i, el seu portaveu ha sentenciat “La terra és per a qui la treballa, estem amb vosaltres”. Des de divendres aquests representants veïnals han comunicat al consistori el seu suport total a l’okupació de l’espai i han exigit l’aturada del procés penal. El colofó de la protesta s’ha viscut amb una performance que ha simulat un judici popular contra Juan Manuel Alcaraz Casas, actual administrador i propietari de l’empresa Malca2 S.A., a nom de qui consta la titularitat de Can Piella.

Alcaraz Casas és conegut per ser el marit d’Alejandra Prat, una ‘famosa’ lligada al món de la jet set i habitual personatge de les portades de la premsa del cor. Quan Alcaraz va declarar davant del jutjat que tramita el procés de desallotjament es va poder constatar que no coneixia ni de quin segle era l’edifici en litigi, avalant així, la condició d’abandonament de l’immoble que les okupants al•leguen per mantenir-ne l’ús actual.

Una altra vegada a la taula: Deixar l'horari feixista de Berlín i adoptar el fus horari local

La idea no és nova, però cada vegada que Núria Chinchilla, professora del departament Direcció de Persones en les Organitzacions i directora del Centre Internacional Treball i Família de l'IESE Business School l'explica, el debat es revifa. En poques paraules, la seva proposta es basa que Espanya adopti l'horari de Gran Bretanya i Portugal, tal com li correspondria per la seva situació respecte al meridià de Greenwich i deixar l'horari que el castrat i subnormal Franco ens va col·locar segons l'hora de Berín i del seu també impotent i oligofrènic führer.

Però, és possible alinear-se amb l'horari britànic? "I tant que sí, de fet va ser l'horari espanyol des de 1884, any en què es va celebrar una conferència internacional en la qual es va acordar que el meridià de Greenwich seria el de referència per establir el dia universal", assenyala Chinchilla. Però aquest fus horari es va modificar el 1942, quan l'Espanya de Franco va decidir ubicar-se al fus horari d'Europa central pel seu suport a l'Alemanya de Hitler, tal com va relatar al VII congrés nacional per racionalitzar els horaris espanyols, celebrat aquesta setmana a Madrid, i en què han participat 200 persones del món econòmic, mediàtic, polític, sindical, social i de la societat civil.

Per això, tot i que el meridià de Greenwich passa per Castelló, Espanya té l'horari de països tan distants com Suècia, Dinamarca, Alemanya o Txèquia i es regeixen per unes hores allunyades de la solar, de manera que a València hi ha una hora de diferència respecte al que li correspondria a l'hivern i dos a l'estiu, i que a Galícia arribi a haver fins a dos a l'hivern i tres a l'estiu.

Això té conseqüències nefastes per al normal desenvolupament de la vida dels espanyols, sobretot, laboral. Per què? "Perquè si mengem entre les dues i les tres de la tarda i vam sopar entre les 21 i 22 hores, hauríem de començar a treballar entre les 10 i les 11. Això seria el més lògic. Però no ho fem, sinó que ens aixequem d'hora, allargant matí de manera eterna donant com a resultat una jornada interminable", assenyala professora de l'IESE.

El resultat d'aquesta situació és ben conegut: jornades laborals que no tenen fi, que impossibiliten que el ciutadà pugui tenir una vida més enllà de la feina, que l'angoixa i li crema i que, a sobre, no es tradueix en un benefici per a l'empresa, al contrari. Prova d'això és la baixa productivitat de les empreses espanyoles, tal com reiteren una i altra vegada els estudis internacionals.

Quina és la solució? Segons Chinchilla, que el Govern no modifiqui el rellotge en el proper canvi d'hora de l'estiu, 31 de març del 2013, "de tal manera que ens situaríem amb l'hora d'estiu d'Europa Occidental, ¡la nostra! La mateixa que Portugal, Gran Bretanya i el Marroc", assenyala la professora Chinchilla. Segons els seus càlculs, això permetria guanyar una hora la vida familiar i personal. "Si aquesta mesura, que té cost zero, s'uneix a la reducció del temps de menjar de les dues hores actuals a una, es guanyaria molt més... De tal manera que els espanyols tindrien més temps per a ells mateixos, estarien més satisfets amb la seva vida i el seu treball, menys estressats i les empreses augmentarien la seva productivitat.

Aquesta és la teoria d'aquesta experta, però què pensen els empresaris? Pel que sembla, la unanimitat és absoluta en què cal racionalitzar els horaris laborals perquè són "inhumans" i perquè estan llastant la productivitat de les empreses. Així ho van indicar els ponents de l'esmentat congrés, entre els quals es trobaven directius d'empreses com La Caixa, Vueling, Onze, Euskaltel, així com representants d'associacions de majors (Cecoma), de consumidors (OCU), de grans superfícies comercials (Anged ), de minoristes (Cecoma), autònoms (ATA), empresàries, periodistes (FAPE)... Tots ells van lloar els avantatges de racionalitzar els horaris, inclòs el retorn a l'horari de Greenwich, màxim en uns moments de crisi.

L'empresari Juan Pablo Lázaro, vicepresident de Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses (Cepime), ho explica de manera clara: "Perquè uns horaris racionals, humans, retenen el talent, permet la formació del treballador, redueix els costos estructurals de les empreses , redueix l'absentisme, millora l'organització de l'empresa, és una bona eina de màrqueting i, sobretot, harmonitzar els horaris espanyols amb els europeus comporta un estalvi considerable ". Perquè, segons Lázaro, els costos empresarials a Alemanya són un 33% més barats que a Espanya per tenir uns horaris laborals més compactes.

En la mateixa línia es va manifestar María José Marinar, presidenta de la Federació Espanyola d'Empresàries BPV Spain, qui va mostrar la seva perplexitat perquè, tot i les evidències i les dades objectives, Espanya segueixi apostant per uns horaris que perjudiquen clarament el país.

I va posar sobre la taula algunes xifres que deixen en evidència una classe política, empresarial i a una societat que tot i la realitat sembla entossudida en mantenir un fus horari perjudicial: encara que Espanya és dels països on més hores es treballen (1.663 hores anuals, enfront de les 1.419 dels alemanys, per exemple) la seva productivitat deixa molt a desitjar. "Un recent informe realitzat a 142 països ens situa en el lloc 36. I volem ser la vuitena potència econòmica del món?", es pregunta Marinar.

La presidenta de la Federació Espanyola d'Empresàries BPV insisteix que s'allarguen en extrem uns horaris, impedint el descans (els espanyols dormen de mitjana uns 50 minuts menys que la resta dels europeus) i el manteniment d'una vida personal i familiar òptima, tot i que està demostrat que només són efectives "la meitat de les hores dedicades a la feina", assenyala. "Els estudis parlen que la conciliació augmenta en un 19% la productivitat", insisteix Mainar, que reitera com una de les causes de l'absència de dones en els llocs directius empresarials es deu a aquests horaris irracionals. "Encara que les dades avalen que la presència de dones augmenta la productivitat seguim ignorant a la meitat de la població... Com podem seguir fent les coses de la mateixa manera?"

Per Luis Bolz, director de recursos humans de La Caixa a Madrid, insisteix que cal revisar els horaris ara més que mai per intentar sortir de la crisi, perquè "s'està primant la presència davant l'eficiència". Com fer-ho? Bolz és partidari de tornar al fus horari de Greenwich, però també "abordar canvis culturals".

I davant dels que puguin mostrar-se crítics sobre el canvi de rellotge, Chinchilla fa una darrera reflexió: "els espanyols estem desfasats respecte a Europa: quan ells mengen nosaltres treballem, i viceversa".