dilluns, 29 de juliol de 2013

La massacre de Khan al Asal busca encobrir l'ús d'armes químiques segons Damasc

Diplomàtics sirians han afirmat avui que la massacre perpetrada pels terroristes s a la localitat de Khan al Asal, prop d'Alep, buscava eliminar les evidències que l'oposició havia fet servir armes químiques al març passat: "Ho van fer per eliminar als testimonis que haurien pogut declarar davant la Secretaria de les Nacions Unides i indicar als responsables directes de l'ús d'armes químiques", ha manifestat l'ambaixador de Síria davant l'ONU, Baixar Jafari.

També l'ambaixador sirià a Moscou, Riad Adad, va dir a RIA Novosti que combatents d'un grup terrorista vinculat amb Al-Qaida van realitzar la massacre a prop d'Alep per encobrir l'ús de municions químiques a la zona.

Segons la cancelleria russa, els islamistes van matar recentment a unes 150 persones a prop d'Alep. Alguns cadàvers traslladats a l'hospital central d'aquesta ciutat presentaven rastres de tortures i vexacions pòstumes. Desenes de civils a Khan al Asal es donen per desapareguts.

Anteriorment, Rússia va presentar a l'ONU un informe que demostra l'ús d'sarín en aquesta localitat.

Josep Juan Cardona (PP), 16 anys de presó pel cas Scala

L'exconseller balear de Comerç, Indústria i Energia entre els anys 2003 i 2007, Josep Juan Cardona (PP), ha estat condemnat a setze anys de presó i 2,25 milions d'euros de multa arran del cas Scala pels delictes d'associació il·lícita, malversació, falsedat documental, frau a l'administració i suborn. El fiscal ha demanat una vista de mesures cautelars arran de la sentència i, previsiblement, demanarà l'ingrés a presó provisional de l'exconseller.

En el cas Scala, 17 persones han estat acusades d'integrar una trama que va saquejar 11,5 milions d'euros de l'erari públic. L'Audiència de Palma les havia citades totes aquest dilluns per comunicar-los la sentència. La Fiscalia Anticorrupció va demanar 51 anys i 9 mesos de presó pels acusats, dels quals 21 anys corresponen a qui el ministeri públic considera el màxim responsable de l'espoli: el conseller de Comerç, Indústria i Energia entre els anys 2003 i 2007, Josep Juan Cardona (PP).

15 dels 17 imputats van acceptar les penes sol·licitades per la Fiscalia mitjançant conformitats que suposen l'aplicació d'atenuants de confessió i reparació del dany.

Les multes reclamades pugen a 9,38 milions d'euros. La responsabilitat civil sol·licitada s'ha incrementat de 8,27 milions a 11,5 milions d'euros i 1 milió de dòlars, perquè té en compte les quantitats íntegres de fons públics defraudats.

L'exconseller Cardona afrontava una petició de 21 anys de presó, una multa de 7,5 milions d'euros i una responsabilitat civil d'1,2 per set delictes: associació il·lícita, malversació de cabals públics, delictes continuats de suborn, prevaricació, falsedat documental per funcionari i en document mercantil, i frau a l'administració.

En la seva exposició final en el judici, que va concloure a principis de maig, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach va assegurar que el cas Scala era un exemple pur del que "és la corrupció". Segons Horrach, el testimoniatge de la penedida Antònia Ordinas, exdirectora del consorci per al desenvolupament econòmic de Balears, "és un relat detallat del saqueig sistemàtic dels comptes públics". L'advocat de Cardona, Miquel Arbona, en va demanar l'absolució i va qüestionar la confessió d'Ordinas.

L'Audiència avala les 'punxades' del 'cas ITV'

L'Audiència de Barcelona ha avalat les converses i missatges de textos intervinguts per la policia en el cas ITV. La secció desena ha emès tres interlocutòries en què fa enrere els recursos dels advocats de tres dels imputats, que pretenien la nul·litat de les punxades i, per tant, les actuacions posteriors que conformen aquest procés.

En concret, els magistrats han tombat els escrits presentats pels lletrats de Sergi Alsina, Sergi Pastor i Ricarg Puignou.

Recursos


Les defenses centraven els seus recursos en dos aspectes: les escoltes telefòniques que havia encarregat el Jutjat d'Instrucció número 3 de Lugo, que mentre investigava el cas Campió va donar amb la suposada "trama catalana", i la posterior pròrroga concedida pel Jutjat Instrucció 9 de Barcelona.

En el cas de l'advocat d'Alsina (el mateix que el de l'ex secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Oriol Pujol, imputat en el cas), Xavier Melero, l'escrit indica que les intervencions telefòniques procedien d'un altre procediment la legitimitat es qüestiona. A més assegura que les pròrrogues concedides des del tribunal català no tenen cap sentit al no guardar relació l'objecte de la investigació del cas Campió. I acaba amb una denúncia ja que considera les punxades tenen un caràcter prospectiu, el que demostra que la investigació ha estat una "inquisitio generalis".

Del 'cas Campió' al 'cas ITV'


Per justificar la seva decisió, l'Audiència de Barcelona repassa l'inici de la trama catalana del cas Campió. Aquest té lloc en una conversa entre Jorge Dorribo i José Antonio Orozco intervinguda el 2 de desembre de 2010. El segon informa Dorribo que va ser a Barcelona i es va reunir amb els de Convergència.

"Si guanyen el dia 28 (dia de les eleccions autonòmiques a Catalunya del 2010) aquí tenim camp obert, camp total, el que passa és que volen el 40% de la societat", li comenta. Orozco, un dia abans, havia enviat un SMS amb el text següent: "a la reunió de dimarts, codi de vestimenta casual... Salutacions". Els destinataris del missatge eren Sergi Alsina i Sergio Pastor.

Relacionen amb Alsina i Pastor


En la conversa, afegeix: "si guanya Convergència ens anirem allà que tenim una via collonuda. És probable que enviïn aquí a una persona de la seva màxima confiança del tema mèdic també, que ja ens donarà entrada a no sé quants hospitals privats i la polla, allà ens tornarem bojos [sic]".

Els dos empresaris segueixen les seves converses fins que convoquen una altra reunió amb suposats representants convergents dies després. En concret, la trobada es produeix el dia 7 de desembre de 2010, a la seu de la societat Laboratios Associats Nupela, a Lugo.

L'Audiència de Barcelona ha donat suport a la legalitat de les intervencions, en considerar que les escoltes es van acordar no per "meres sospites, ni valoracions anímiques", sinó recolzades a "dades objectives" que apunten que els imputats perseguien perpetrar una activitat il·lícita, facilitada per l'accés de CiU al poder de la Generalitat després de guanyar les eleccions.

El nivell de triti prop de Fukushima supera el límit legal 145 vegades

La electricista japonesa Tepco, operadora de l'avariada planta Fukushima-1, va comunicar diumenge que la concentració de l'isòtop radioactiu triti en l'aigua subterrània sota la central nuclear supera el límit legal 145 vegades.

Tècnics de Tepco van detectar un nivell de 8,7 milions de becquerels (Bq) de triti per litre en una mostra d'aigua presa el divendres en un túnel per sota de la sala de turbines del segon reactor de Fukushima-1, a uns 50 metres del Pacífic.

Anteriorment van informar que la mateixa mostra conté 750 milions de Bq de cesi-134, 1.600 MIL MILIONS de Bq de cesi-137 i 750 milions de Bq d'altres isòtops radioactius, inclòs estronci-90 que emet partícules beta.

Experts de Tepco suposen que l'aigua contaminada roman al túnel des de març de 2011, quan un terratrèmol devastador i el tsunami resultant van causar una sèrie d'avaries a la planta de Fukushima-1.

L'accident de Fukushima, com el de Txernòbil ocorregut el 1986, té el nivell de gravetat 7, el màxim en l'escala internacional d'accidents nuclears INES.

Els bombers forestals de l'Ibanat es queden sense assegurança d'accidents

El comitè d'Empresa de l'empresa pública Ibanat, entitat que engloba els bombers forestals contra incendis de les illes, ha denunciat que les retallades del Govern han deixat sense assegurança d'accidents al personal que treballa en la lluita contra els perillosos incendis forestals. A més d'aquesta mesura, també denuncien que les retallades de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del PP estan provocant que utilitzin materials de molt baixa qualitat.

En un comunicat, el comitè d'empresa de l'Ibanat relata que hi ha persones que porten més de 20 anys jugant-se la vida per sufocar els incendis a les illes, en inundacions o als efectes dels tornados. La majoria només guanyen 900 euros i ara el Govern acaba de suprimir el fons social que, entre altres, coses contenia una assegurança que els garantia una indemnització en cas d'accident durant el seu treball. Recorden que el personal de l'Ibanat pateix un greuge comparatiu amb la resta de personal del Govern.

Així mateix, els treballadors de l'Ibanat apunten que les comunicacions no funcionen, els vehicles que utilitzen necessiten ser substituïts per millorar la seva eficàcia i el material que utilitzen, com és el cas de les motoserres, és escàs i de mala qualitat. Asseguren que "si se segueix retallant no es podrà oferir un servei de qualitat".

D'altra banda, la Conselleria d'Administracions Públiques està negociant amb farmacèutics i amb l'asseguradora Asisa per solucionar el problema dels 70 funcionaris que es van quedar sense cobertura sanitària per la falta de pagament del Govern.

El maquinista del tren accidentat es va despistar fins al punt de no saber on era

Francisco José Garzón Amo, maquinista del tren sinistrat a Santiago de Compostel·la el passat dimecres, ha reconegut davant Luis Aláez, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Sant Jaume, que aquesta nit es va despistar fins al punt de no saber on era. Segueixen a l'hospital 69 ferits en l'accident del Alvia, 22 d'ells en estat crític.

Fonts pròximes al cas han informat a Efe que el conductor d'aquest comboi, al qual se li imputen 79 delictes d'homicidi i una pluralitat de delictes de lesions, tots ells comesos per imprudència professional, ha reconegut que superava el doble de la velocitat permesa en la corba de A Grandeira, limitada a 80 km / h.

També que va creure que no era en aquest punt del recorregut i que quan va voler frenar, "que va arribar a fer-ho", ja era massa tard.

Garzón Amo ha acceptat aquest diumenge en el seu testimoni de prop de dues hores que el que ha passat no és atribuïble a una fallada tècnica, i tampoc a les condicions del vehicle que pilotava ni del traçat, sinó a un "error humà", una distracció.

Està obligat a comparèixer amb una periodicitat setmanal davant el jutjat que es designi i té prohibit sortir del territori nacional sense autorització judicial durant sis mesos. Igualment se li ha intervingut de manera cautelar la llicència professional per a la conducció de ferrocarrils per igual termini.

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha assenyalat en aquesta nota que el pas a disposició judicial es va produir a les 19:00 hores d'aquest diumenge i que en primer lloc es va realitzar en dependències judicials una diligència relacionada amb el seu telèfon mòbil.

La policia analitza el trànsit de trucades dels seus mòbils

Fonts pròximes al cas han assegurat a l'Agència Efe que la policia ha estat analitzant el tràfic de trucades dels seus terminals, tant del mòbil privat com del corporatiu, per determinar en quins moments del passat 24 de juliol els havia utilitzat, i si va poder fer ús d'ells instants abans del tràgic succés, per qualsevol via, tant trucades com missatges de text o WhatsApp.

Ni el fiscal, Antonio Roma, ni la resta de les parts personades-Renfe, Adif i dues companyies asseguradores-han demanat presó preventiva per al conductor, a l'entendre que no hi ha risc de fuga, ni de destrucció de proves, i tampoc de reiteració delictiva.

A més, han comentat les mateixes fonts que aquest mecànic, natural de Monforte de Lemos (Lugo), en les trucades al servei d'incidències 24 hores d'Adif, sense conèixer la dimensió del descarrilament del comboi, hauria dit: "Sóc humà", "som humans","espero que no hi hagi morts perquè cauran sobre la meva conciència".

Són 79 els morts confirmats. L'últim decés es va produir ahir, el d'una ciutadana nord-americana d'origen porto-riqueny, Myrta Fariza, que estava ingressada en el Complex Hospitalari Universitari de Santiago (CHUS).

L'obertura de les caixes negres tindrà lloc aquest dimarts


L'obertura de les caixes negres del tren que va descarrilar es durà a terme aquest dimarts en dependències judicials i sota la supervisió tècnica d'un perit especialista.

Segons han informat a Europa Press fonts de la investigació, en l'obertura de les caixes negres, que romanen sota custòdia policial, estarà present també el director de Seguretat de Circulació de Renfe.

Segueixen a l'hospital 69 ferits en l'accident del Alvia, 22 d'ells en estat crític

Vint persones segueixen ingressades en estat crític als hospitals gallecs cinc dies després del descarrilament del tren a Santiago de Compostel·la, dues d'elles menors d'edat. La consellera de Sanitat, Rocío Mosquera, ha informat en conferència de premsa que, de les 178 persones ferides en el sinistre de la nit de dimecres, segueixen hospitalitzades 69.

La majoria dels ferits, 36, es troben ingressats a l'hospital universitari de Sant Jaume, on romanen dinou persones en estat crític, inclosos els dos menors. A l'hospital compostel·là de la Rosaleda es troben ingressades, a més, altres divuit persones. El centre hospitalari universitari de La Corunya atén vuit ferits, d'ells un en estat crític, mentre que en el d'Ourense es troben altres dues persones ingressades.
Repartits per les ciutats gallegues

El complex hospitalari de Pontevedra té ingressades tres persones ferides i l'hospital Domínguez de la mateixa ciutat, dues, aquestes en estat crític. Els ferits en l'accident són naturals de set països: Espanya, Argentina, Veneçuela, Colòmbia, Perú, els Estats Units i el Regne Unit. A conseqüència del sinistre, ocorregut a uns quilòmetres de l'estació de Santiago, han mort un total de 79 persones.

L'impacte del rescat financer en les desigualtats de renda

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que entre els majors beneficiaris dels rescats financers s'han inclòs a les rendes superiors, que deriven, tals rendes, de la propietat del capital financer. Aquesta situació, juntament amb altres polítiques neoliberals, ha creat una enorme concentració del capital financer, que a causa de la seva enorme influència política i mediàtica han significat un enorme dèficit d'ingressos a l'estat, causa de les grans limitacions de la despesa pública.

Resultat de l'aplicació des de la dècada dels anys vuitanta de les polítiques públiques neoliberals, ha hagut una enorme concentració de les rendes i de les riqueses, que s'ha accentuat encara més durant la crisi actual. Niall Ferguson, professor de la Harvard University, acaba de publicar un article "The End of the American Dream? How Rising Inequality and Social Stagnation are reshaping US for the worse", que documenta fins a quin punt aquesta concentració ha passat als Estats Units.

L'1% de la població (els súper rics) amb majors rendes i riqueses del país, posseeix el 42% de tot el capital financer del país, i són els que s'han beneficiat més dels rescats públics de la banca amb fons públics federals. "Salvar la banca" (expressió àmpliament generalitzada) ha estat, en realitat, salvar aquest 1%. És aquest 1% el que és el centre del poder financer i econòmic del país, al qual es refereix el moviment social de rebel·lió anomenat Occupy Wall Street.

Aquesta enorme concentració, facilitada pel govern federal dels EUA, ha incrementat les desigualtats al punt que les possibilitats d'ascens social en aquell país han disminuït notablement. El "somni" americà, que es basava en el supòsit que tothom, per molt humils que fossin els seus orígens, podia arribar a la cúspide, està desapareixent molt ràpidament. Avui als EUA la variable més important per conèixer la classe social (i el nivell de renda) d'una persona és conèixer la que tenien els seus pares quan va néixer. I les variacions existents es limiten a mobilitzacions dins de trams relativament propers. La mobilitat social és limitada dins d'estrets marges.

Encara que els mitjans d'informació se centren en els casos reeixits de mobilitat ascendent, l'evidència mostra que són casos excepcionals, és a dir, no comuns. En realitat, hi ha menys mobilitat als EUA que a molts països europeus, i molta menys que en els escandinaus. Als EUA hi ha una cúspide, que posseeix la majoria de recursos financers, que s'ha distanciat de la majoria de la població i que, a conseqüència del seu enorme poder polític, no contribueix a la resta de la societat. La seva aportació a l'Estat a través d'impostos ha disminuït considerablement.

El fals conflicte entre grups etaris amaga el conflicte de classes


Aquesta observació és de particular importància arran de la constant argumentació promoguda pel capital financer que hi ha un conflicte entre els grups etaris (per edat) de les nostres societats, de manera que la gent gran està consumint recursos públics en excés ia costa dels grups joves, que reben molt menys. Constantment es fa referència al fet que el 10% de la despesa social del govern federal va als joves i el 41% als ancians, subratllant que hi ha més pobresa entre els joves que entre la gent gran.

Aquest argument ignora i oculta que el major problema no és en la despesa, sinó en els ingressos a l'Estat. És l'enorme domini de les elits financeres (l'1%) i els seus aliats (que inclouen el 20% de renda superior), que no contribueixen el que haurien, el que empobreix a l'Estat, i per tant, l'Estat del Benestar. I és aquesta elit la que utilitza l'Estat directament per al seu benefici, com queda clar amb el cas del rescat bancari. Un cas idèntic està passant a Espanya (veure el meu article "Espanya és un país extraordinàriament desigual". Públic 25.07.13)

No és per casualitat que el pare del neoliberalisme, Friedrich Hayek, substituís la lluita de classes (que és l'espoli de la majoria social per l'elit financera i empresarial) per un suposat espoli dels joves pels ancians, profetitzant, el 1960, que "a finals del segle XX els ancians dependran de la caritat dels joves (...) però això tindrà els seus límits, els joves que treballin en la policia i en l'exèrcit decidiran la solució: es crearan camps de concentració per als ancians que no puguin sostenir-se per ells mateixos i que sostenien abans amb les rendes derivades de l'explotació dels joves "(citat en l'article de Ferguson). Hayek, el gran reaccionari neoliberal, guru dels economistes neoliberals, es mostra tal com és en realitat en aquest paràgraf.

La realitat és que, en els nostres països, el 20% de la població té la gran majoria de la renda i de la riquesa, i que dins d'ella, l'1% té el 42% de tot el capital financer (basat en gran part en especulació), una realitat ocultada en aquesta suposada lluita dels joves en contra dels seus pares i avis. No és d'estranyar que sigui aquesta la teoria (la lluita generacional) preferida per l'1% i els seus aliats (que inclouen la majoria dels mitjans). Així de clar.

Josep Prat i Carles Manté (CiU) tornen a declarar pel cas Innova al jutjat de Reus

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus ha citat a declarar avui l'ex-president de l'ICS i ex-director general d'Innova, Josep Prat, i l'ex-director general del CatSalut i ex-president de Shirota, Carles Manté, pel cas de les presumptes factures irregulars per valor de 800.000 euros al hòlding municipal de Reus. El jutge imputa als ex-alts càrrecs de la sanitat catalana els delictes de malversació, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, emblanquiment de capital i actuació contra la hisenda pública, i els continua retenint el passaport.

Prat i Manté van ser detinguts el 27 de febrer, però el jutge els va deixar en llibertat amb càrrecs l'endemà, després d'haver prestat declaració.

Segons fonts coneixedores del cas, Josep Prat ha estat citat a tres quarts de cinc de la tarda i Carles Manté a dos quarts de sis.

Aquestes citacions es deriven de les diligències prèvies de la peça principal del cas Innova, arran de la querella presentada pel grup municipal Ara Reus el juny de l'any passat, a la qual s'adheriren després la CUP i l'Ajuntament de Reus. La denúncia es va presentar arran d'un informe del secretari i l'interventor municipals en què s'advertia de la irregularitat d'unes factures dins el hòlding Innova per valor de més de 800.000 euros.

A diferència del mes de febrer passat –quan Prat i Manté van declarar davant el jutge en qualitat de detinguts–, avui els lletrats de les acusacions personades en la causa podran assistir a les declaracions, segons que ha confirmat el grup municipal d'Ara Reus.

Paral·lelament, el jutjat d'instrucció número 3 manté oberta una peça separada del cas –sota secret de sumari– per investigar l'aval de tres milions d'euros a l'empresa mixta Shirota, i que va implicar l'encausament de tot l'ex-equip de govern municipal de Reus –PSC, ERC i ICV.

Mallorca viu espantada el pitjor incendi del segle

La serra de Tramuntana, espai protegit per la UNESCO pels valors ambientals i etnogràfics, ha viscut tot el cap de setmana el pitjor incendi d'aquest segle a Mallorca. Prop de dues mil hectàrees ja hi han quedat abrusades i gairebé vuit-cents habitants n'han hagut de ser desallotjats pel perill. Entre les zones cremades hi ha la Trapa, una finca considerada l'emblema de l'ecologisme mallorquí. El foc té tres fronts: Andratx, Estellencs i Galatzó, aquest darrer el més descontrolat ara.

El foc que crema des de divendres ha obligat a desallotjar fins ara més de vuit-centes persones de quatre indrets amenaçats per les flames, especialment a Estellencs i la reserva del puig del Galatzó.

La calor i la baixa humitat d'aquests dies, juntament amb un vent canviant, són els principals obstacles per a estabilitzar-lo. El difícil accés a la zona del foc ha complicat encara més les tasques d'extinció, que es concentren principalment en els mitjans aeris: hidroavions, avionetes i helicòpters. De fet, és el desplegament més gran d'aquestes característiques a les Illes.

Amb quasi dues mil hectàrees calcinades fins ara, la majoria de bosc mediterrani, és l'incendi més greu que hi ha hagut a les Illes des de fa quasi dues dècades, tant en extensió com en danys a l'ecosistema, atès que crema a la serra de Tramuntana, un paratge protegit i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una de les zones arrasades és la finca de la Trapa, un símbol del moviment ecologista mallorquí que el Grup Ornitològic Balear (GOB) va adquirir el 1980 amb una campanya popular per a salvar-lo de la urbanització. Precisament, l'1 de juny de 1994 les vuitanta hectàrees de la Trapa ja van cremar.