diumenge, 7 de març de 2010

PCC: Nou Comité Central, Executiu i Secretariat

“Després que el passat gener, el XII Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) escollís el seu nou Comitè Central, ahir 6 de març, aquest Comitè Central (CC) es va reunir per segon cop, per realitzar un debat sobre la situació política, marcar les línies principals a seguir, escollir el nou Comitè Executiu i el nou Secretariat del Partit.
En Joan Josep Nuet va presentar l’informe que és composava de cinc punts principals:

- Un primer valorant molt positivament el XII Congrés i concluint que: “Ara toca a aquest CC desenvolupar els acords del Congrés i posar en marxa tota l’estructura partidària, per debatre políticament les conclusions, els documents polítics i la resolució política de forma especial, i aquest document del CC del 6 de març que ja comença a posar el fil a l’agulla“.

- Un segon punt és un anàlisi del moment del capitalisme actual, passant per una explicació històrica que no deixava lloc a dubtes que la bombolla havia d’esclatar, per tant la tasca del Partit és: “Conèixer, combatre i proposar alternatives al capitalisme en la seva fase de globalització neoliberal a nivell econòmic, social, cultural i institucional. Fer-ho des d’un punt de vista global i desenvolupar-ho en marcs locals (siguin territorials, d’empresa, de centres d’estudi, recerca i universitat o d’àmbits especialment relacionats amb els drets socials com la salut, l’educació i d’altres. Interconnectar les lluites en l’àmbit de Catalunya, Espanya i Europa amb la dimensió internacionalista i solidària d’aquestes”.

- Un tercer punt és centrat en una agenda per Espanya i Catalunya, on tenim un calendari ben apretat i caldrà a Catalunya: “Que la batalla política, electoral i mediàtica, té i tindrà profundes repercussions econòmiques i socials si guanya la dreta i governa, o si ho fa l’esquerra.
Per això el Partit ha de prioritzar, al costat de la reflexió, el creixement partidari i l’articulació social, el ple suport al creixement organitzatiu i social d’Esquerra Unida i Alternativa per, conjuntament amb ICV, desenvolupar les propostes programàtiques i les accions polítiques que col·loquin la Coalició ICV-EUiA en una posició de força, per assegurar una majoria d’esquerres que possibiliti un Govern que desenvolupi una nova fase de polítiques d’esquerres, per i amb una majoria social d’esquerres a Catalunya.

Una majoria social d’esquerres que proposi: “Un pla alternatiu, que permeti una sortida social i progressista a la crisi en benefici dels treballadors, treballadores, sectors populars, autònoms, pagesia i petits i mitjans empresaris. Aquest acord requereix la participació de l’esquerra parlamentària sense exclusions i el sindicalisme de classe, al costat dels moviments socials que qüestionen les polítiques neoliberals“.

Per l’altra banda, cal al “conjunt de l’Estat Espanyol, seguir treballant amb el mateix objectiu: Fer convergir l’alternativa política i social en un pla de propostes, per sortir de la crisi per l’esquerra. Prenen una importància cabdal les posicions del sindicalisme de classe, d’UGT i especialment de CCOO, que fins ara han aconseguit frenar les envestides de la patronal i que estan actuant de principal fortí de la resistència contra l’ajust conservador”.

Al PCC: “Hem de seguir reforçant Izquierda Unida, apostant pel seu creixement i la seva refundació, amb criteris d’ampliació política a tots els espais de l’esquerra que qüestionen les polítiques neoliberals i, al mateix temps, de plena correspondència amb les organitzacions socials alternatives; i, de forma profunda, estratègica i regular, amb el sindicalisme de classe i específicament amb CCOO”.

- El quart punt versa sobre com el Partit ha d’actuar com a organitzador intel·lectual de les resistències en xarxa. El partit: “Ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències, que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica, impulsant tots els moviments en què els comunistes treballem colze a cozle amb d’altres revolucionaris i progressistes“; on tot el Partit ha d’”esdevenir una important fàbrica d’idees”.

- Finalment una proposta de Comitè Executiu, Secretariat que, conjuntament amb una direcció ampla de Comitè Central i Comitès de Federacions i Àrees, han d’encaminar el Partit en aquest nou període.

COMITÈ EXECUTIU

1. ADELINA ESCANDELL. Coord. C. Executiu

2. ROSA BOFILL. Coord. C.C.

3. JOAN LOU. Festa Avant

4. JOAN SAMIT. Director Avant

5. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

6. JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

7. MIGUEL PELAEZ . Responsable Federació Mov. Obrer

8. JORDI RIBÓ. Direcció CCOO

9. JOSÉ FUENTES. Direcció CCOO

10. MERCÈ CIVIT. Responsable Fed. Mov. Unitari i Territorial

11. JORDI MIRALLES. Coord Gral. EUiA

12. GUMI TORRESCUSA. Responsable Federació Tècnics P. i Quadres

13. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

14. TONI FRANCO. Responsable Federació Mov. Popular

15. XAVI CUTILLAS. Responsable Internacional

16. FINA MATEO. Responsable Ensenyament

17. JOANA MARINÉ. Responsable Comunicació i Xarxes Socials

18. SANDRO MACCARRONE. Responsable Fed. Universitat

19. LUIS JUBERIAS. Director Realitat

20. MANUEL MORENO. Responsable Cultura

21. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

22. CELESTINO SANCHEZ. President Fundació Pere Ardiaca

23. MARC NAVARRO. Secretari General CJC

24. ENCARNA TARRIAS. Responsable Dona

25. TONI BARBARÀ. Responsable Salud

26. JORDI GARRELL. Responsable de Solidaritat

27. RAÜL VALLS. Responsable Sostenibilitat i Sobirania Agro-Alimentària


SECRETARIAT


1.JORDI LOPEZ. Coord. Secretariat

2. SALVA TORRES. Responsable Finances i Afiliació

3. RAFA SOLORZANO. Organització Comunicació i Xarxes Socials

4.JUANJO FERNANDEZ. Organització Fed. Unitària i Territorial

5. BEGOÑA SIMÓN. Organització Fed. TPQ

6. ANNA MAICAS. Organització Fed. Mov. Popular

7. ALBERTO FERNANDEZ.Organització Fed. Mov. Obrer

8. ALBA DE LAMO. Organització Avant i Realitat

9. ANNA MALLOL. Organització Fed. Universitat

10. JOAN JOSEP NUET. Secretari General

11. ABRAHAM CEMBRERO. Organització Fundació Pere Ardiaca

12. QUIM CORNELLES. Responsable Escola de Formació

13 ALBERT CLARET. Organització CJC

14. EDUARD ALTÉS. Organització Fed. Solidaritat

15. Organització Festa d’Avant

Responsables de les Federacions i Àrees (només s’en citen alguns i no els comités al complert)

FEDERACIÓ DE MOVIMENT OBRER

Miguel Peláez / Alberto Fernández

FEDERACIÓ DE MOVIMENT POPULAR

Toni Franco / Anna Maicas /

FEDERACIÓ DE MOVIMENT UNITARI I TERRITORIAL

Mercè Civit / Juanjo Fernández / Toni Salado

FEDERACIÓ DE SOLIDARITAT

Jordi Garrell / Eduard Altés

FEDERACIÓ TPQ

Gumersindo Torrescusa / Begoña Simón / Luís Juberías

FEDERACIÓ UNIVERSITAT

Sandro Maccarrone / Anna Mallol


COL·LECTIUS DE JOVES COMUNISTES

Marc Navarro / Albert Claret


ÀREA DE LA DONA

Encarna Tarrias / Pilar García

ÀREA D’ENSENYAMENT

Fina Mateo

ÀREA DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

Joana Mariné / Rafa Solórzano

ÀREA D’ECONOMIA

Àngels Martínez Castells / Enric Serradell

ÀREA INTERNACIONAL

Xavi Cutillas / Ceferino Alonso /Carles Pèriz/Albert Company





"Lenin al seu carro blindat" tornarà el 22 d'abril


El monument a Vladimir Lenin a Sant Petersburg, que va patir un atemptat l'any passat, tornarà al seu lloc habitual, prop de l'estació de trens Finlàndia (Finlandski vokzal) el proper 22 d'abril. Actualment la famosa estàtua es troba en restauració al centre "Especialista". El monument al líder del proletariat, a l'estació de trens Finlàndia, és obra de l'escultor Serguei Evseev i els arquitectes Vladimir Schuko i Vladimir Gelfreikh, i va ser inaugurat el 7 de novembre de 1926.

A causa de la forma del pedestal i la posa adoptada per Lenin, la població de Sant Petersburg va batejar el monument amb el nom de "Lenin en el seu carro blindat".


El monumento a Lenin en San Petersburgo

El monumento a Vladímir Lenin en San Petersburgo, que sufrió un atentado el año pasado, regresará a su sitio habitual cerca de la estación de trenes Finlandia (Finlandski vokzal) el próximo 22 de abril. Actualmente la famosa estatua se encuentra en restauración en el centro “Especialista”.

El monumento al líder del proletariado, en la estación de trenes Finlandia, es obra del escultor Serguei Evseev y los arquitectos Vladímir Schuko y Vladímir Gelfreikh, y fue inaugurado el 7 de noviembre de 1926.

Debido a la forma del pedestal y la pose adoptada por Lenin, la población de San Petersburgo bautizó el monumento con el nombre de “Lenin en su carro blindado”.



Cayo Lara vol veure Fabra "amb vestit a ratlles"

El suport a Marina Albiol, la diputada d'Esquerra Unida que es veu davant el Tribunal Superior de Justícia per unes enganxines que reflectien a Carlos Fabra en vestit de presidiari, va ser contundent. El coordinador d'Izquierda Unida, Cayo Lara, que va protagonitzar un acte ahir a Castelló, es va fotografiar amb Albiol davant la seu de la Diputació, i va assegurar que li "ve de moltíssim gust" veure al president de la Corporació provincial i líder provincial del PP: "Jutjat, condemnat a la presó i amb un vestit a ratlles si toca".

Lara, que estava també acompanyat per la coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià i portaveu parlamentària, Marga Sanz, va mostrar així la seva "solidaritat plena" amb la jove diputada castellonenca, a qui ha obert diligències prèvies, el TSJ, arran d'una denúncia per injúries i calúmnies presentada per Fabra, a causa d'unes enganxines repartides en les festes de la Magdalena de 2007 amb el lema "Fabra a la presó" i que feien referència a la investigació per frau fiscal i suposats delictes de tràfic d'influències de la qual és objecte.

"Ens ha sorprès molt que en ple segle XX puguin aparèixer i ser admeses a tràmit denúncies d'aquest tipus i d'aquest calibre", va dir Lara, que va afegir l'exigència ciutadana d'una justícia "àgil", que resolgui els casos de presumpta corrupció" de manera immediata perquè qui sigui un xoriço estigui a la presó i pagui les seves responsabilitats". Lara al.ludia a la "desfilada" de jutges i fiscals que ha endarrerit la instrucció del cas Fabra als jutjats de Nules.


Cayo Lara desea ver a Fabra "con traje a rayas" y en la cárcel

El apoyo a Marina Albiol, la diputada de Esquerra Unida que se ve ante el Tribunal Superior de Justicia por unas pegatinas que reflejaban a Carlos Fabra en traje de presidiario, fue contundente. El coordinador de Izquierda Unida, Cayo Lara, que protagonizó un acto ayer en Castellón, se fotografió con Albiol ante la sede de la Diputación, y aseguró que le "apetece muchísimo" ver al presidente de la Corporación provincial y líder provincial del PP "juzgado, condenado en la cárcel y con un traje a rayas si toca".

Lara, que estaba también acompañado por la coordinadora de Esquerra Unida del País Valencià y portavoz parlamentaria, Marga Sanz, mostró así su "solidaridad plena" con la joven diputada castellonense, a quien ha abierto diligencias previas el TSJ a raíz de una denuncia por injurias y calumnias presentada por Fabra a causa de unas pegatinas repartidas en las fiestas de la Magdalena de 2007 con el lema Fabra a la presó y que aludían a la investigación por fraude fiscal y supuestos delitos de tráfico de influencias de la que es objeto.

"Nos ha sorprendido mucho que en pleno siglo XX puedan aparecer y ser admitidas a trámite denuncias de este tipo y de este calibre", dijo Lara, que añadió la exigencia ciudadana de una justicia "ágil", que resuelva los casos de presunta corrupción "de manera inmediata para que quien sea un chorizo esté en la ?cárcel y pague sus responsabilidades". Lara aludía al "desfile" de jueces y fiscales que ha retrasado la instrucción del caso Fabra en los juzgados de Nules.



Japó es nega encara a indemnitzar 200.000 esclaves sexuals de la II Guerra

Un portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina reclamà que, l'interpretació de Japó del Comunicat Conjunt Sino-Japonès sobre les esclaves sexuals del Japó a la guerra, és "il.legal i invàlida". El portaveu de la cancelleria, Qin Gang, va fer aquestes declaracions en resposta a un veredicte dictat per un tribunal japonès en el qual es rebutja la petició de compensació realitzada, davant el govern nipó, per vuit dones xineses que van ser forçades com esclaves sexuals de les forces japoneses, durant la Segona Guerra Mundial.
Unes 200.000 dones (també coreanes i d'altres països ocupats) van ser obligades a servir com a esclaves sexuals. 65 anys després del armistici les víctimes encara continuen intentant que el govern japonès -tercer païs més ric del món- les indemnitzi.

Segons el publicat als mitjans de comunicació, el Tribunal Suprem de Japó va dictaminar dimecres passat que la sol.licitud d'indemnització és "invàlida", corroborant així les sentències dictades en els judicis de primera i segona instància. A la primera sentència s'assegurava que les dones xineses "excediren el termini dels drets de compensació, si és que els tenien", mentre que la segona sentència insistia que "la Xina va renunciar als drets de compensació de qualsevol individu en el Comunicat Conjunt Sino-Japonès, el que significa que aquestes dones van perdre els seus drets".

Però Xina afirma, segons la cancilleria: "El Comunicat Conjunt Sinó-Japonès és un document polític seriós signat pels dos governs. Qualsevol interpretació realitzada unilateralment per tribunals japonesos és il.legal i invàlida".

"Els militaristes japonesos van cometre un greu crim en forçar a les dones xineses a que es convertissin en esclaves sexuals o "dones de consol" durant la Segona Guerra Mundial", va insistir el portaveu.

Aquesta pràctica també va constituir un greu crim humanitari les seqüeles del qual perduren fins avui, ja que les víctimes van patir "una insuportable agonia física i mental": "La part japonesa té la responsabilitat moral de resoldre apropiadament aquest assumpte de la manera més ràpida possible i garantir que es fa justícia pel bé de les víctimes", va dir Qin.

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, assegurà que el seu Govern cooperarà amb un grup de diputats de la seva formació dretana, el Partit Liberal Democràtic (LDP), en la investigació sobre l'ús d'esclaves sexuals per l'Exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial. El grup pretén trobar possibles errors en les investigacions anteriors i aconseguir així que el Japó es retracti de les disculpes formulades el 1993. Japó es va disculpar oficialment el 1993, pel paper del Govern imperial, per boca del secretari en cap del Govern, Yohei Kono, però aquesta declaració no va ser aprovada pel Parlament. El text reconeixia la implicació del Govern en l'obertura de bordells, però mantenia que només algunes de les dones van ser coaccionades.

Testimonis presencials, antics militars nipons i les pròpies víctimes, testifiquen que aquestes dones van ser segrestades amb l'única intenció d'utilitzar-les com a prostitutes. No obstant això, Abe va negar els fets per falta de proves i després va assegurar que el Japó no demanarà de nou perdó per això.
Veure també: www.nakamachi.com/politica/victima.htm


Un portavoz del Ministerio de Relaciones Exteriores de China dijo hoy viernes que la interpretación de Japón del Comunicado Conjunto Sino-Japonés es "ilegal e inválida".

El portavoz de la cancillería, Qin Gang, hizo estas declaraciones en respuesta a un veredicto dictado por un tribunal japonés en el que se rechaza la petición de compensación realizada ante el gobierno del país por ocho mujeres chinas que fueron obligadas a convertirse en esclavas sexuales de las fuerzas japonesas durante la Segunda Guerra Mundial.

Según lo publicado en los medios de comunicación, el Tribunal Supremo de Japón dictaminó el miércoles que la solicitud de indemnización es "inválida", corroborando así las sentencias dictadas en los juicios de primera y segunda instancia.

En la primera sentencia se aseguraba que las mujeres chinas "excedieron el plazo de los derechos de compensación, si es que los tenían", mientras que la segunda sentencia insistía en que "China renunció a los derechos de compensación de cualquier individuo en el Comunicado Conjunto Sino-Japonés, lo que significa que estas mujeres perdieron sus derechos".

"El Comunicado Conjunto Sino-Japonés es un documento político serio firmado por los dos gobiernos. Cualquier interpretación realizada unilateralmente por tribunales japoneses es ilegal e inválida", dijo Qin.

Los militaristas japoneses cometieron un grave crimen al forzar a las mujeres chinas a que se convirtieran en esclavas sexuales o "mujeres de consuelo" durante la Segunda Guerra Mundial, insistió el portavoz.

Esta práctica también constituyó un grave crimen humanitario cuyas secuelas perduran hasta hoy, ya que las víctimas sufrieron "una insoportable agonía física y mental".

"La parte japonesa tiene la responsabilidad moral de resolver apropiadamente este asunto de la forma más rápida posible y garantizar que se hace justicia por el bien de las víctimas", dijo Qin.

Se estima que unas 200.000 mujeres fueron obligadas a servir como esclavas sexuales de las fuerzas japonesas durante la Segunda Guerra Mundial. Seis décadas después del final de la guerra, las víctimas continúan intentando que el gobierno japonés les indemnice.
Ver también: www.nakamachi.com/politica/victima.htm



La connexió madrilenya de la conspiració Hillary

Tot va ser sincronitzat: Washington reciclava un parell d'informes, mentre que a Madrid, un "sensat" jutge, activista del Partit Popular, destapava alguns flascons per generar una fórmula automàtica de farses contra el govern i el poble de Veneçuela. A Madrid, el jutge Eloy Velasco, durant 9 anys dirigent del Partit Popular a la Comunitat Valenciana: http://www.larepublica.es/spip.php?article18903, va ser l'encarregat d'amarrar un expedient Hollywoodenc, que pretén relacionar Veneçuela amb ETA i les FARC.

Una operació de tisores manejades pels mateixos cosidors de sempre, la dreta imperialista i els seus servidors mediàtics. A Madrid, el jutge Eloy Velasco, qui va ser durant 9 anys dirigent del Partit Popular a la Comunitat Valenciana: http://www.larepublica.es/spip.php?article18903, va ser l'encarregat d'amarrar un expedient Hollywood que pretén relacionar Veneçuela amb la ETA i les FARC.

Velasco va reforçar el seu paper en la trama, amb el corresponent "pitazo" als seus caps, Aznar i Rajoy, qui no van esperar que el magistrat acabés de tancar la boca per saltar, com canilla rabiosa de llops, a promoure la ruptura de relacions entre Espanya i Veneçuela. En la preparació del guió, alguns problemes i una fràgil memòria, van deixar als reis, o millor dit als PP, nusos.

El jutge espanyol fa servir, com a fonament per relacionar el govern veneçolà amb l'ETA, la presència en la nació sud-americana de militants d'aquesta organització, i fins i tot esmenten que un d'ells, Arturo Cubillas, i la seva dona, veneçolana, ocupen càrrecs en l'administració pública del país, on resideixen ambdós legalment.

Cubillas va arribar a Veneçuela el 1989, com a conseqüència d'un conveni entre Felipe González, llavors cap de Govern espanyol i els seus amics governants veneçolans, Jaime Lusinchi i Carlos Andrés Pérez, tots dos d'Acció Democràtica (socialistes). El propòsit de l'acord era deportar presumptes militants etarres, que anaven a ser allotjats al país sud-americà en qualitat de "hostes vigilats". Amb Lusinchi van arribar 3 presumptes militants d'ETA i amb Carlos Andrés Pérez un total de 20: http://periodicopg.com.ve/?q=node/27209.

En el cas de Cubillas, aquest no era sol.licitat per la justícia espanyola, es va nacionalitzar veneçolà i per tant pot aspirar perfectament a vendre la seva força de treball per a la subsistència d'ell i de la seva família. Però per al diari El País del Grup Prisa, el titular que corresponia era: "L'etarra Cubillas treballa per Chávez des de 2005": http://www.elpais.com/articulo/espana/etarra/Cubillas/trabaja/Chavez/2005 / elpepunac/20100302elpepinac_5/Tes.

Qualsevol pensa que el senyor era mà dreta del president veneçolà o el seu cuiner particular, però no, Cubillas ha estat un funcionari del Ministeri d'Agricultura i de l'Institut Nacional de Terra, en càrrecs molt llunyans a ser de nomenament directe per part d'un cap de estat, en qualsevol país.

L'expedient creat pel jutge Velasco sorgeix gairebé al mateix temps que a França cauen detinguts tres dirigents de l'organització separatista basca ETA. Un dels capturats, José Lorenzo Ayesterán, va estar vivint a Veneçuela, des de 1984, després de ser expulsat de França. En aquest any el president de la República era el Doctor Jaime Lusinchi, que com ja hem dit, era militant del partit Acció Democràtica.

Les altres acusacions, del jutge activista del Partit Popular, es basen en els presumptes arxius, del presumpte ordinador de l'assassinat dirigent de les FARC, Raúl Reyes. Al estudi contradictori que va fer Interpol als presumptes equips informàtics incautats després de l'atac colombià contra territori de l'Equador, indica que milers dels arxius presentats van ser manipulats: http://www.rnv.gov.ve/noticias//?act = ST & f = 2 & t = 69.697. Fins i tot es van demostrar serioses inconsistències en la pròpia presentació mediàtica dels presumptes fitxers: http://www.ecuadorinmediato.com/Noticias/news_user_view/ecuadorinmediato_noticias--79967

L'informe de Velasco esquitxa altres ciutadans espanyols que resideixen al seu país i que han negat cap relació amb les FARC o l'ETA. El diari El País, del Grup Prisa, cita sobre la "investigació" del jutge "pepista" presumptes cursos militars rebuts en territoris de Veneçuela i de Colòmbia: "...El curs va ser gestionat i organitzat per Arturo Cubillas, per part d'ETA, i Remedios García Albert, La Mèdica, membre de la comissió de les FARC que despatxava amb el comandant Luciano Martín Arango, Iván Márquez, i Omar Arturo Zabala, Lucas Gualdrón".

L'advocat de Remedios García, Enrique Santiago, va ratificar que la seva defensada no té res a veure amb les FARC ni amb l'ETA, organització a la que fins i tot ella ha condemnat públicament. Per a la data en què El País, del Grup Prisa, diu que García va estar en cursos guerrillers, ella estava de vacances en una localitat costanera espanyola i té testimonis d'aquesta situació: http://periodicopg.com.ve/?q=node/ 26.995.

Washington: l'altra punta de la tisora

Mentre a Madrid, Aznar i Rajoy sortien rabiosos dels seus caus (Aznar encara no es guanya la condecoració nord-americana per la qual va pagar, amb diners públics espanyols, milions d'euros el lobby: http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia . asp? pkid = 148499). Als Estats Units, es preparava el reciclatge de sengles informes per desqualificar a Veneçuela.

Com reiteradament solen fer, quan algun cap els demana algun favor, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va deixar anar, un informe per acusar a Veneçuela d'atemptar contra les garanties fonamentals i la democràcia. L'informe va ser rebatut pel govern bolivarià, i l'ambaixador veneçolà davant l'OEA, Roy Caderton-Matos, va demostrar que la comissió, fins i tot, va violar el dret a la defensa de Veneçuela: http://abn.info.ve/noticia. php? article = 222.281 & llegeix = 16.

La CIDH està dirigida per l'argentí Santiago Canton, que mai es va pronunciar en defensa de la democràcia i la legalitat a Veneçuela durant el cop d'estat d'abril de 2002. Tot el contrari, hi ha un carta de Canton dirigida al "canceller" del dictador Carmona Estanga, en què el "secretari executiu" reconeix al "excelentísimo" govern instal lat el 13 d'abril de 2002, i en el qual demana una breu informació sobre el parador del "senyor" Hugo Chávez. http://www.antv.gob.ve/m8/noticiam8.asp?id=31204

Però Washington no només va pegar per pedres de maçoneria. Al mateix temps l'expedient Velasco i de l'informe Canton, el Departament d'Estat Nord-americà publicava un informe que condemnava a Veneçuela com una nació que no cap suficients esforços en la lluita contra el narcotràfic. Les xifres difoses des de Washington es contradiuen absolutament amb les de l'Organització de Nacions Unides: http://www.abn.info.ve/noticia.php?articulo=222978&lee;=4

Tisora d'informes i la senyora Clinton amb alicates i telèfons satelitales de gira per Amèrica Llatina

Tot xou que es respecti té una escenografia. En el cas la recent ofensiva mediàtica i política contra Veneçuela, podem inferir que els informes que hem esmentat, formen part del suport visual de la gira que realitza la Secretaria d'Estat, Hillary Clinton.

A Santiago de Xile, la funcionària, fracassada candidata presidencial, va repartir telèfons satelitales ja Brasil es va anar a repartir garrotades contra la integració llatinoamericana. Clinton va prendre els micròfons a Brasília per transmetre ordres, que presumptament Veneçuela hauria d'acatar, com ara retornar al model de l'economia de mercat.
http://periodicopg.com.ve/?q=node/27139/pdf.

Resulta evident, que després de la Cimera de la Unitat a Cancún, en la qual va néixer la Comunitat d'Estats Llatinoamericans, Estats Units havia de recordar la seva "autoritat", per tant, havien de armar Hillary amb pastanagues i garrots perquè ningú no oblidi: que al imperi també existeix.

http://periodicopg.com.ve/?q=node/27209Ex embajador español: CAP acogió a 20 etarras y Lusinchi a 3
Pàtria Gran / laopiniondezamora.es, dijous, març 4, 2010 - 13:16

Amaro González de Taula García San Miguel, ex ambaixador d'Espanya a Caracas (Veneçuela), va ser testimoni d'excepció de la deportació de 23 etarres (tres durant el Govern de Lusinchi i altres vint durant el de Carlos Andrés Pérez) al país sud-americà entre 1984 i 1990.

«Els van acollir, no per afavorir ETA, sinó per deferència a Espanya, i allò li va valer molt dures crítiques a la premsa a Carlos Andrés Pérez», va rememorar. Segons González de Taula, que viu retirat a Madrid, «els etarres els van instal.lar en un hotel, però després els tirotejar i van haver de dispersar per l'interior del país».

Per a aquest veterà diplomàtic, va poder estar preparat per la pròpia Policia veneçolana per forçar la seva sortida de la capital. No variar les mesures de seguretat a l'Ambaixada amb l'arribada d'aquests «clients».


La conexión madrileña de la conspiración Hillary
Todo fue sincronizado, en Washington reciclaban un par de informes, mientras que en Madrid, un “sesudo” juez, activista del Partido Popular, destapaba algunos frascos para generar una fórmula automática de farsas contra el gobierno y el pueblo de Venezuela.

Una operación tijeras manejadas por los mismos costureros de siempre, la derecha imperialista y sus servidores mediáticos. En Madrid, el juez Eloy Velasco, quien fue durante 9 años dirigente del Partido Popular en la Comunidad Valenciana: http://www.larepublica.es/spip.php?article18903, fue el encargado de amarrar un expediente hollywoodense que pretende relacionar a Venezuela con la ETA y las FARC.

Velasco reforzó su papel en la trama, con el correspondiente “pitazo” a sus jefes, Aznar y Rajoy, quienes no esperaron que el magistrado terminara de cerrar la boca, para saltar como jauría rabiosa de lobos a promover la ruptura de relaciones entre España y Venezuela. En la preparación del guión, algunos apuros y una frágil memoria, dejaron a los reyes, o mejor dicho a los PP, desnudos.

El juez español usa, como fundamento para relacionar al gobierno venezolano con la ETA, la presencia en la nación sudamericana de militantes de esa organización, e incluso mencionan que uno de ellos, Arturo Cubillas, y su esposa, venezolana, ocupan cargos en la administración pública del país, donde residen ambos legalmente.

Cubillas arribó a Venezuela en 1989, como consecuencia de un convenio entre Felipe González, entonces Jefe de Gobierno español y sus amigos gobernantes venezolanos, Jaime Lusinchi y Carlos Andrés Pérez, ambos de Acción Democrática. El propósito del acuerdo era deportar a presuntos militantes etarras, que iban a ser alojados en el país sudamericano en calidad de “huéspedes vigilados”. Con Lusinchi llegaron 3 presuntos militantes de ETA y con Carlos Andrés Pérez un total de 20: http://periodicopg.com.ve/?q=node/27209.

En el caso de Cubillas, éste no era solicitado por la justicia española, se nacionalizó venezolano y por lo tanto puede aspirar perfectamente a vender su fuerza de trabajo para la subsistencia de él y de su familia. Pero para el diario El País del Grupo Prisa, el titular que correspondía era: “El etarra Cubillas trabaja para Chávez desde 2005”: http://www.elpais.com/articulo/espana/etarra/Cubillas/trabaja/Chavez/2005/elpepunac/20100302elpepinac_5/Tes.

Cualquiera piensa que el señor era mano derecha del presidente venezolano o su cocinero particular, pero no, Cubillas ha sido un funcionario del Ministerio de Agricultura y del Instituto Nacional de Tierra, en cargos muy lejanos a ser de nombramiento directo por parte de un jefe de estado, en cualquier país.

El expediente creado por el juez Velasco surge casi a la par, que en Francia caen detenido tres dirigentes de la organización separatista vasca ETA. Uno de los apresados, José Lorenzo Ayesterán, estuvo viviendo en Venezuela, desde 1984, tras ser expulsado de Francia. En ese año el presidente de la República era el Doctor Jaime Lusinchi, quien como ya dijimos, era militante del partido Acción Democrática.

Las otras acusaciones, del juez activista del Partido Popular, se basan en los presuntos archivos, del presunto computador del asesinado dirigente de las FARC, Raúl Reyes. En el contradictorio estudio que realizó Interpol a los presuntos equipos informáticos incautados tras el ataque colombiano contra territorio de Ecuador, indica que miles de los archivos presentados fueron manipulados: http://www.rnv.gov.ve/noticias//?act=ST&f;=2&t;=69697 . Incluso se demostraron serias inconsistencias en la propia presentación mediática de los presuntos archivos: http://www.ecuadorinmediato.com/Noticias/news_user_view/ecuadorinmediato_noticias--79967

El informe de Velasco salpica a otros ciudadanos españoles que residen en su país y que han negado relación alguna con las FARC o la ETA. El diario El País del Grupo Prisa, cita sobre la “investigación” del juez “pepista” presuntos cursos militares recibidos en territorios de Venezuela y de Colombia: “…El curso fue gestionado y organizado por Arturo Cubillas, por parte de ETA, y Remedios García Albert, La Médica, miembro de la comisión de las FARC que despachaba con el comandante Luciano Martín Arango, Iván Márquez, y Omar Arturo Zabala, Lucas Gualdrón.

El abogado de Remedios García, Enrique Santiago, ratificó que su defendida nada tiene que ver con las FARC ni con la ETA, organización a la que incluso ella ha condenado públicamente. Para la fecha en que El País del Grupo Prisa, dice que García estuvo en cursos guerrilleros, ella estaba de vacaciones en una localidad costera española y tiene testigos de tal situación: http://periodicopg.com.ve/?q=node/26995.

Washington: la otra punta de la tijera

Mientras en Madrid, Aznar y Rajoy salían rabiosos de sus madrigueras (Aznar aún no se gana la condecoración estadounidense por la que pagó, con dinero público español, millones de euros al lobby: http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=148499). En Estados Unidos, se preparaba el reciclaje de sendos informes para descalificar a Venezuela.

Como reiteradamente suelen hacer, cuando algún jefe les pide algún favor, la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) desempolvó, un informe para acusar a Venezuela de atentar contra las garantías fundamentales y la democracia. El informe fue rebatido por el gobierno bolivariano, y el embajador venezolano ante la OEA, Roy Caderton-Matos, demostró que la comisión, incluso, violó el derecho a la defensa de Venezuela: http://abn.info.ve/noticia.php?articulo=222281&lee;=16.

La CIDH está dirigida por el argentino Santiago Cantón, quien nunca se pronunció en defensa de la democracia y la legalidad en Venezuela durante el Golpe de Estado de Abril de 2002. Todo lo contrario, existe un carta de Cantón dirigida al “canciller” del dictador Carmona Estanga, en el que el "secretario ejecutivo" reconoce al "excelentísimo" gobierno instalado el 13 de abril de 2002, y en el que solicita una escueta información sobre el paradero del "señor" Hugo Chávez. http://www.antv.gob.ve/m8/noticiam8.asp?id=31204

Pero Washington no sólo pegó por mampuesto. A la par del expediente Velasco y del informe Cantón, el Departamento de Estado Norteamericano publicaba un informe que condenaba a Venezuela como una nación que no hacia suficientes esfuerzos en la lucha contra el narcotráfico. Las cifras difundidas desde Washington se contradicen absolutamente con las de la Organización de Naciones Unidas: http://www.abn.info.ve/noticia.php?articulo=222978&lee;=4

Tijera de informes y la señora Clinton con alicates y teléfonos satelitales de gira por América Latina

Todo show que se respete tiene una escenografía. En el caso la reciente ofensiva mediática y política contra Venezuela, podemos inferir que los informes que hemos mencionado, forman parte del respaldo visual de la gira que realiza la Secretaria de Estado, Hillary Clinton.

En Santiago de Chile, la funcionaria, fracasada candidata presidencial, repartió teléfonos satelitales y a Brasil se fue a repartir garrotazos contra la integración latinoamericana. Clinton tomó los micrófonos en Brasilia para transmitir órdenes, que presuntamente Venezuela debería acatar, entre ellas, retornar al modelo de la economía de mercado.
http://periodicopg.com.ve/?q=node/27139/pdf.

Resulta evidente, que tras la Cumbre de la Unidad en Cancún, en la cual nació la Comunidad de Estados Latinoamericanos, Estados Unidos debía recordar su “autoridad”, por tanto, debían armar a Hillary con zanahorias y garrotes para que nadie olvide: que el imperio también existe…

http://periodicopg.com.ve/?q=node/27209Ex embajador español: CAP acogió a 20 etarras y Lusinchi a 3
Patria Grande/ laopiniondezamora.es, Jueves, Marzo 4, 2010 - 13:16

Amaro González de Mesa García San Miguel, ex embajador de España en Caracas (Venezuela), fue testigo de excepción de la deportación de 23 etarras (tres durante el Gobierno de Lusinchi y otros veinte durante el de Carlos Andrés Pérez) al país sudamericano entre 1984 y 1990.

«Los acogieron, no por favorecer a ETA, sino por deferencia a España, y aquello le valió muy duras críticas en la prensa a Carlos Andrés Pérez», rememoró. Según González de Mesa, que vive retirado en Madrid, «a los etarras los instalaron en un hotel, pero luego los tirotearon y tuvieron que dispersarse por el interior del país».

Para este veterano diplomático, pudo estar preparado por la propia Policía venezolana para forzar su salida de la capital. No variaron las medidas de seguridad en la Embajada con la llegada de estos «huéspedes».



Colòmbia oculta la major fossa comuna d'Amèrica

S'oculta la major fosa comú d'Amèrica que Colòmbia tracta d'alterar. Recentment a Colòmbia es va descobrir la major fossa comuna de la història contemporània del continent americà, amb les restes d'almenys 2.000 persones, a La Macarena, departament del Meta. Des de 2005 l'Exèrcit, desplegat a la zona, ha estat enterrant allà milers de persones, sepultades sense nom. (Foto: 12 mil documents d'identitat de persones assassinades entre 1996 i 2003, per paramilitars del 'Bloc Metro', va guardar el cap del grup Carlos Mauricio García Fernández, àlies 'Rodrigo Doble Zero', caigut al 2009).

La població de la regió, alertada per les filtracions putrefactes dels cadàvers a les aigües de beure, i colpejada de desaparicions, ja havia denunciat l'existència de la fossa en diverses ocasions, durant el 2009, en va, doncs la fiscalia no va procedir a investigar. Va ser gràcies a la perseverança dels familiars dels desapareguts i a la visita d'una delegació de sindicalistes i parlamentaris britànics que investigava la situació dels drets humans a Colòmbia, el desembre de 2009, que s'ha aconseguit destapar aquest horrible crim, perpetrat pels agents militars un Estat que els garanteix impunitat.

Es tracta de la major fossa comuna del continent. Dos mil cossos en una fossa comuna, això és un assumpte greu per a l'Estat Colombià, però els seus mass-media, i els mass-media internacionals, còmplices del genocidi, s'han encarregat de passar gairebé totalment sota silenci, quan per trobar una atrocitat semblant cal remuntar-se a les fosses nazis... Aquest silenciament mediàtic està sens dubte vinculat amb els immensos recursos naturals de Colòmbia, i els mega-negocis que allà es gesten en base a les massacres.

La Comissió Asturiana de drets humans, que va visitar Colòmbia el gener 2010, (menys d'un mes després del destape de la fossa) ha estat preguntant a les autoritats sobre el cas però les respostes han estat preocupants: A la fiscalia, a la procuradoria, al ministeri de l'interior, a l'ONU... tots pretenen eludir el tema. I mentrestant, tracten de "operar" la fossa per minimitzar-la, però ja la delegació britànica la va constatar, i les mateixes autoritats van reconèixer com a mínim 2.000 cadàvers. El desembre "l'alcalde, afí al govern, ho va denunciar també al costat de l'enterramorts", però després, les pressions oficials tendeixen a fer-los "disminuir les seves apreciacions sobre el nombre de cossos".

L'Estat colombià està tractant de silenciar la fossa, o de minimitzar-la, afortunadament, ni ben fet el descobriment, es van realitzar entrevistes al enterramorts, al mateix alcalde, a la CTI, en presència de la delegació internacional, i hi va haver fins i tot alguns grans mitjans (encara que pocs) que van publicar la notícia, amb les seves entrevistes, com és el cas del Nou Herald o de Público, que són mitjans de dreta, que en aquest cas serviran de testimonis incòmodes. Si bé aquesta notícia va ser publicada poc en aquests mitjans, ho va ser.

El comptar amb aquests testimonis i publicacions, en diaris de la mateixa dreta, dificulta l'intent de l'Estat de revertir la notícia. Ja els 2.000 cadàvers van quedar consignats en documents, i és difícil anular la realitat, però ja mitjans colombians com Caracol (Prisa) han començat la maniobra mediàtica per intentar exculpar l'Estat o minimitzar la dantesca quantitat de cadàvers. Segurament s'aplicarà l'estratègia nazi del martelleig per mentir minimitzant la fossa ("una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat"), combinada amb la de l'ocultisme mediàtic, i amb l'intent d'alterar físicament la fossa. Per això és indispensable que els pobles no permetem el silenciament del genocidi.

La delegació asturiana ha denunciat la ostensible voluntat d'alterar l'escena del crim: "Ningú està protegint el lloc. Ningú està impedint que es puguin disfressar les proves. Que un tractor pugui entrar i tornar a entremesclar cadàvers anònims, a treure'ls i portar-los a un altre lloc. Demanem a les institucions responsables del Govern i de l'Estat colombià que implementin les mesures cautelars necessàries per assegurar les informacions ja registrades en els documents oficials, que prenguin les mesures cautelars necessàries per tal d'assegurar el perímetre per prevenir la modificació de l'escena, l'exhumació il.legal dels cadàvers i la destrucció del material probatori que hi obra (...). És fonamental la creació d'un Centre d'Identificació Forense a La Macarena per tal d'aconseguir la individualització i plena identificació dels cadàvers sepultats".

La Delegació Asturiana va transmetre a les autoritats una altra denúncia. Les autoritats van adduir desconeixement, i van al.legar incapacitat operativa: "Hi ha tantes fosses comunes al nostre país...". Es tracta del municipi d'Algèria al Cauca: "Un" escorxador "de gent, on les famílies no van poder anar a buscar els cossos dels seus desapareguts, ja que els paramilitars no les van deixar entrar de nou a les seves comunitats i van desplaçar als supervivents. Les víctimes supervivents van relatar: "Hi havia gent lligada a la qual tiraven gossos famolencs per anar assassinant-los poc a poc". (El primer que va fer això va ser Vasco Núñez de Balboa, amb el seu gos "Leoncico", cap al 1510).

A Colòmbia, l'Estratègia Paramilitar de l'Estat Colombià, combinada amb el treball de policies i militars, ha estat l'instrument d'expansió dels latifundis. L'Estat colombià ha fet desapareixe més de 50.000 persones a través dels seus aparells assumits (policies, militars), i del seu aparell encobert: L'estratègia Paramilitar. L'Estat colombià és l'instrument de l'oligarquia i les multinacionals, per a la seva guerra classista contra la població: És el garant del saqueig; l'Estratègia Paramilitar s'inscriu en aquesta lògica econòmica.

La invisibilització d'una fossa comú de les dimensions de la fossa de la Macarena es deu a què els negocis de multinacionals i oligarquies es basen en aquest horror, ja que aquesta fossa és producte d'assassinats directament perpetrats per l'exèrcit nacional de Colòmbia, la qual cosa prova encara més el caràcter genocida de l'Estat colombià en el seu conjunt (més enllà del seu president Uribe, els negocis i vincles amb el narcotràfic i el paramilitarisme que estan més que comprovats). La complicitat dels Mass-media és criminal, tant a nivell nacional, com internacional. Els pobles hem de trencar el silenci amb el qual es pretén amagar el genocidi. Urgeix solidaritat internacional: Colòmbia és, sens dubte, un dels llocs del planeta en què l'horror del capitalisme es plasma de la forma més evident, si paroxisme més absolut.


Se oculta la mayor fosacomun de America, mientras Colombia trata de alterarla

Recientemente en Colombia se descubrió la mayor fosa común de la historia contemporánea del continente americano, horrendo descubrimiento que ha sido casi totalmente invisibilizado por los mass-media en Colombia y en el mundo. La fosa común contiene los restos de al menos 2.000 personas, está en La Macarena, departamento del Meta. Desde 2005 el Ejército, desplegado en la zona, ha estado enterrando allí miles de personas, sepultadas sin nombre.

La población de la región, alertada por las filtraciones putrefactas de los cadáveres a las aguas de beber, y golpeada de desapariciones, ya había denunciado la existencia de la fosa en varias ocasiones durante el 2009: había sido en vano… pues la fiscalía no procedía a investigar. Fue gracias a la perseverancia de los familiares de desaparecidos y a la visita de una delegación de sindicalistas y parlamentarios británicos que investigaba la situación de derechos humanos en Colombia, en diciembre 2009, que se ha logrado destapar este horrendo crimen perpetrado por los agentes militares un Estado que les garantiza impunidad.

Se trata de la mayor fosa común del continente. Dos mil cuerpos en una fosa común, eso es un asunto grave para el Estado Colombiano, pero sus mass-media, y los mass-media internacionales, cómplices del genocidio, se han encargado de pasarla casi totalmente bajo silencio, cuando para encontrar una atrocidad parecida hay que remontarse a las fosas nazis… Este silenciamiento mediático está sin duda vinculado con los inmensos recursos naturales de Colombia, y los mega-negocios que allí se gestan en base a las masacres.

La Comisión Asturiana de derechos humanos, que visitó Colombia en enero 2010, (menos de un mes después del destape de la fosa) ha estado preguntando a las autoridades sobre el caso… las respuestas han sido preocupantes: en fiscalía, en procuraduría, en el ministerio del interior, en la ONU… todos pretenden eludir el tema… Y mientras tanto tratan de “operar” la fosa para minimizarla, pero ya la delegación británica la constató, y las mismas autoridades reconocieron al menos 2000 cadáveres. En diciembre “el alcalde, afín al gobierno, lo denunció también junto al sepulturero”, pero después, las presiones oficiales tienden a hacerles “disminuir sus apreciaciones sobre el número de cuerpos NN…”

El Estado colombiano está tratando de silenciar la fosa, o de minimizarla; afortunadamente, ni bien hecho el descubrimiento, se realizaron entrevistas al sepulturero, al mismo alcalde, a la CTI, en presencia de la delegación internacional, y hubo incluso algunos grandes medios (aunque pocos) que publicaron la noticia, con sus entrevistas, cómo es el caso del Nuevo Herald o del Público, que son medios de derecha, que en este caso servirán de testigos incómodos. Si bien esta noticia fue publicada poco en dichos medios, lo fue. El contar con esos testimonios y publicaciones en diarios de la misma derecha dificulta el intento del Estado de revertir la noticia. Ya los 2000 cadáveres quedaron consignados en documentos, y es difícil anular la realidad; sin embargo ya medios colombianos como Caracol han empezado la maniobra mediática para tratar de exculpar al Estado o minimizar la dantesca cantidad de cadáveres. Seguramente aplicarán la estrategia Nazi del martilleo para mentir minimizando la fosa (“una mentira repetida mil veces se convierte en verdad”), combinada con la del ocultismo mediático, y con el intento de alterar físicamente la fosa. Por ello es indispensable que los pueblos no permitamos el silenciamiento del genocidio.

La delegación asturiana ha denunciado la ostensible voluntad de alterar la escena del crimen: “nadie está protegiendo el lugar. Nadie está impidiendo que se puedan disfrazar las pruebas. Que un tractor pueda entrar y volver a entremezclar cadáveres anónimos, a sacarlos y llevarlos a otro lugar” “solicitamos a las instituciones responsables del Gobierno y del Estado colombiano que implementen las medidas cautelares necesarias para asegurar las informaciones ya registradas en los documentos oficiales, que tomen las medidas cautelares necesarias con el fin de asegurar el perímetro para prevenir la modificación de la escena, la exhumación ilegal de los cadáveres y la destrucción del material probatorio que allí obra(…) fundamental la creación de un Centro de Identificación Forense en La Macarena con el fin de lograr la individualización y plena identificación de los cadáveres NN allí sepultados.”

La Delegación Asturiana transmitió a las autoridades otra denuncia. Las autoridades adujeron desconocimiento, y alegaron incapacidad operativa “hay tantas fosas comunes en nuestro país que…” Se trata del municipio de Argelia en el Cauca: “Un “matadero” de gente, donde las familias no pudieron ir a buscar los cuerpos de sus desaparecidos, pues los paramilitares no las dejaron ingresar de nuevo a sus comunidades: desplazaron a los sobrevivientes. Las víctimas sobrevivientes relataron: “Había gente amarrada a la que echaban perros hambrientos para ir asesinándolos poco a poco.”

En Colombia, la Estrategia Paramilitar del Estado Colombiano, combinada con el accionar de policías y militares ha sido el instrumento de expansión de Latifundios. El Estado colombiano ha desaparecido a más de 50.000 personas a través de sus aparatos asumidos (policías, militares), y de su aparato encubierto: su Estrategia Paramilitar. El Estado colombiano es el instrumento de la oligarquía y las multinacionales para su guerra clasista contra la población: es el garante del saqueo, la Estrategia Paramilitar se inscribe en esa lógica económica.

La invisibilización de una fosa común de las dimensiones de la fosa de la Macarena obedece a que los negocios de multinacionales y oligarquías se basan en ese horror, y a que esta fosa es producto de asesinatos directamente perpetrados por el ejército nacional de Colombia, lo cual prueba aún más el carácter genocida del Estado colombiano en su conjunto (más allá de su presidente Uribe, cuyos negocios y vínculos con el narcotráfico y el paramilitarismo están más que comprobados.

La complicidad de los Mass-media es criminal, tanto a nivel nacional, como internacional. Los pueblos debemos romper el silencio con el que se pretende ocultar el genocidio. Urge solidaridad internacional: Colombia es, sin duda, uno de los lugares del planeta en el que el horror del capitalismo se plasma de la forma más evidente, en su paroxismo más absoluto.



Gordon Brown acusat de "falta d'honradesa"

El primer ministre britànic, Gordon Brown, va defensar davant la comissió Chilcot que la decisió de participar a la invasió de l'Iraq va ser la "correcta" i es va prendre per "raons adequades". A més, va negar categòricament que escatimés fons per a les forces militars. Dos ex-alts càrrecs de l'exèrcit britànic van qüestionar ahir les afirmacions del líder laborista. En declaracions al diari The Daily Telegraph, Lord Guthrie, aleshores comandament del personal de defensa de l'Exèrcit, ha assegurat que "Brown va denegar l'assignació de més helicòpters que va reclamar en el seu moment l'Armada".

Lord Guthrie, que va ser cap militar des de 1997 fins al 2001, indicà que el Ministeri de Defensa: "Va rebre el mínim del 'Chancellor', que volia donar a l'Exèrcit tan poc com li fos possible. En aquells moments (en els que Brown era titular de Finances), era extremadament difícil tirar endavant amb el pressupost assignat a Defensa, i pel que fa a que Gordon Brown digui ara que va donar a l'Exèrcit tot el que necessitava, no és cert", ha lamentat, al mateix temps que l'ha acusat de "falta d'honradesa".

El seu successor en el càrrec, Lord Boyce, que va ocupar el càrrec de cap del personal de Defensa fins al començament de la invasió de l'Iraq, també desdiu el testimoni del primer ministre en declaracions fetes a "The Times" i coincideix amb el seu col lega en les seves acusacions.

"Dissimula, és poc honrat. En absolut el Ministeri de Defensa va obtenir tot el que necessitava llavors", ha manifestat.


Dos ex altos mandos del Ejército británico han cuestionado el testimonio del primer ministro, Gordon Brown, ante la comisión Chilcot y le han acusado de "poco honrado"

El primer ministro británico, Gordon Brown, defendió ayer ante la comisión Chilcot que la decisión de participar en la invasión de Irak fue la "correcta" y se tomó por "razones adecuadas". Además, negó categóricamente que escatimara fondos para las fuerzas militares.

Dos ex altos cargos del Ejército británico han cuestionado hoy las afirmaciones del líder laborista. En declaraciones que recoge el diario "The Daily Telegraph", Lord Guthrie, entonces al mando del personal de defensa del Ejército, ha asegurado que Brown denegó la asignación de más helicópteros que reclamó en su momento la Armada.

Lord Guthrie, que fue jefe militar desde 1997 hasta el 2001, indica que el Ministerio de Defensa "recibió lo mínimo del 'Chancellor', que quería dar al Ejército tan poco como le fuera posible".

"En aquellos momentos (en los que Brown era titular de Finanzas), era extremadamente difícil salir adelante con el presupuesto asignado a Defensa, y en cuanto a que Gordon Brown diga ahora que dio al Ejército todo lo que necesitaba, no es cierto", ha lamentado, a la vez que le ha acusado de "falta de honradez".

Su sucesor en el cargo, Lord Boyce, que ocupó el cargo de jefe del personal de Defensa hasta el comienzo de la invasión de Irak, también desdice el testimonio del primer ministro en declaraciones hechas a "The Times" y coincide con su colega en sus acusaciones: "Disimula, es poco honrado. En absoluto el Ministerio de Defensa obtuvo todo lo que necesitaba entonces", ha manifestado.



Sinn Féin: "El sistema judicial espanyol és corrupte"

El Sinn Féin defensa una negociació directa i la fi de la criminalització de Batasuna. L'Assemblea Nacional (Ard Fheis) del Sinn Féin es va iniciar ahir a Dublín, amb els ulls posats en qüestions internacionals i Europa, i amb una mirada especial a la situació a Euskal Herria. Els congressistes van mostrar la seva solidaritat amb el poble basc i van denunciar la política del Govern espanyol: "El sistema judicial espanyol és corrupte, i considera que no necessiten presentar cap evidència perquè tot el que es considera basc és un crim", va dir Ros Taylor


Il.legalització i guerra bruta


La moció es refereix específicament a la Llei de Partits Polítics, de la qual afirma que consagra l'atac contra "drets humans, polítics i civils fonamentals dels bascos, incloent-hi la llibertat d'expressió, la llibertat dels mitjans de comunicació i d'opinió política, la llibertat d'associació i de participació i representació política". A més, es recorda particularment als més de 740 presos polítics bascos a les presons espanyoles i franceses.

La moció dels líders republicans expressà la seva preocupació pels abusos que els activistes bascos pateixen a mans del sistema de justícia i carcerari, condemna la incomunicació de detinguts i apunta als informes d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch com a prova d'tortures.

Així mateix, manifestà la seva preocupació per "l'evidència que el Govern espanyol està revivint aspectes de la guerra bruta contra activistes bascos" i específicament destaca el cas de la desaparició de Jon Anza l'abril de 2009.

Ros Taylor va ser el delegat republicà que va prendre la paraula per presentar la moció, començant la seva intervenció amb un "Ongi etorri" ("Benvinguts") a la delegació basca. Taylor va repassar l'actualitat dels últims dies a Irlanda per recordar la victòria legal contra la demanda d'extradició d'Arturo Villanueva: "Un triomf sobre l'assetjament espanyol i que li permetrà viure lliure a Irlanda".

Va condemnar a més la decisió "injusta" a favor del lliurament d'Iñaki de Juana: "El sistema judicial espanyol és corrupte, i considera que no necessiten presentar cap evidència perquè tot el que es considera basc és un crim", va afegir Taylor, per exigir a continuació al Govern irlandès que exigeixi explicacions a l'Administració de Madrid sobre la política repressiva contra l'esquerra abertzale.

A les seves peticions s'unien les ja recollides en la moció, que va ser aprovada unànimement pels vots dels delegats, com l'alliberament dels representants de Batasuna i altres organitzacions, la fi de la política de criminalització en general, o la cancel.lació de la política de dispersió i de la incomunicació als detinguts. Els delegats van donar suport a "l'inici d'un diàleg directe i incloent amb Batasuna i altres partits bascos, com el primer pas per rellançar el procés de pau i resoldre el conflicte basc", així com l'obertura d'una investigació en el cas de Jon Anza i el abandonament del procediment d'extradició contra Iñaki de Juana.

Autodeterminació


El dret d'autodeterminació va ser la primera qüestió en l'agenda de la reunió. Va ser presentat com una de les normes claus de la legalitat internacional.

La declaració de Downing Street va ser signada pels governs de Londres i Dublín el 1995 i va garantir no només el dret, sinó també el respecte al dret dels nord-irlandesos a decidir el seu futur. Els republicans són conscients que moltes nacions no han aconseguit aquest reconeixement, i precisament és en la seva activitat internacionalista on Sinn Féin reflecteix la seva voluntat de servir com "un recurs per promoure la resolució de conflictes, acords pacífics i democràtics i autodeterminació a tot el món".

En la seva declaració, el Sinn Féin es compromet per tant a treballar amb "les forces progressives i democràtiques que ens portaran un món millor, en què la sobirania i igualtat de tots els pobles i nacions pot ser assolida i respectada". Manifestà també el seu respecte per l'independència i integritat d'altres nacions i moviments progressistes d'alliberament. Aquest suport es va materialitzar en les mocions de suport al referèndum proposat pel Govern nacionalista d'Alex Salmond a Escòcia, així com les consultes que s'estan realitzant a Catalunya, o a la denúncia dels atacs contra activistes bretons.

L'eurodiputada Bairbre de Brún i el parlamentari Angus O'Snodoig van denunciar la situació de la nació palestina, especialment a Gaza, exigint el fi immediat del bloqueig israelià. També van votar contra el bloqueig nord-americà contra Cuba, acusant a l'Administració d'Obama d'haver jugat amb alguns dels seus detalls "mentre manté la majoria de les sancions humanitàries i econòmiques".

Altres mocions criden al Govern turc a iniciar un diàleg amb la nació kurda i manifesten la seva preocupació per la situació dels tàmils de Sri Lanka, desplaçats i empresonats.

Gerry Kelly va deixar un missatge final per a "tots aquells que lluiten per la justícia, la llibertat i la igualtat: no hi ha problemes sense solució, res és impossible en la lluita".

Gerry Kelly, ex presoner republicà, diputat a l'Assemblea nord-irlandesa i ministre a l'Executiu nord-irlandès, va ser l'encarregat aquest any de donar la benvinguda als delegats internacionals que han viatjat fins a Dublín per participar en la trobada anual de Sinn Féin (Ard Fheis). Ho va fer recordant als delegats que la història de "ocupació i opressió" ha fet del Sinn Féin un partit internacionalista, perquè entenen "el sofriment que es viu en conflicte".

"Durant el conflicte a Irlanda, quan els vam necessitar, i durant el procés de pau i l'actual procés polític, col.legues internacionalistes van venir i continuen venint a ajudar-nos", va destacar Kelly, que va voler agrair aquest suport i reconèixer que han fet dels aliats internacionals del Sinn Féin "part de la nostra lluita".

Kelly va dir que Sinn Féin considera que ha arribat el moment de retornar aquests suports, i va esmentar les delegacions que des d'Irlanda han viatjat a Euskal Herria, Iraq, Sri Lanka, Xipre o Filipines: "No perquè tinguem les respostes o perquè el nostre procés de negociació pugui adaptar-se fàcilment a altres lluites, sinó perquè tenim una història per explicar sobre Irlanda i Gran Bretanya. I si hi ha alguna cosa en aquesta història que pugui ajudar a altres en la seva recerca, llavors val la pena", va emfatitzar el dirigent republicà.

És precisament la tercera moció inclosa en l'agenda de discussió d'aquest Ard Fheis, presentada per l'Executiva del partit i secundada per les joventuts, què denuncia directament la política de criminalització per part de l'Estat espanyol cap al moviment independentista basc.


Sinn Féin defiende una negociación directa y el fin de la criminalización

La Asamblea Nacional (Ard Fheis) de Sinn Féin se inició ayer en Dublín con los ojos puestos en cuestiones internacionales y Europa, y con una mirada especial a la situación en Euskal Herria. Los congresistas mostraron su solidaridad con el pueblo vasco y denunciaron la política del Gobierno español.

Ilegalización y guerra sucia

La moción se refiere específicamente a la Ley de Partidos Políticos, de la que afirma que consagra el ataque contra "derechos humanos, políticos y civiles fundamentales de los vascos, incluyendo la libertad de expresión, la libertad de los medios de comunicación y de opinión política, la libertad de asociación y de participación y representación política". Además, se recuerda particularmente a los más de 740 presos políticos vascos en las cárceles españolas y francesas.

La moción de los líderes republicanos expresa su preocupación por los abusos que los activistas vascos sufren a manos del sistema de justicia y carcelario, condena la incomunicación de detenidos y apunta a los informes de Amnistía Internacional y Human Rights Watch como prueba de torturas.

Asimismo, manifiesta su preocupación por "la evidencia de que el Gobierno español está reviviendo aspectos de la guerra sucia contra activistas vascos" y específicamente destaca el caso de la desaparición de Jon Anza en abril de 2009.

Ros Taylor fue el delegado republicano que tomó la palabra para presentar la moción ante los delegados, empezando su intervención con un ongi etorri a la delegación vasca. Taylor repasó la actualidad de los últimos días en Irlanda para recordar la victoria legal contra la demanda de extradición de Arturo Villanueva, "un triunfo sobre el acoso español y que le permitirá vivir libre en Irlanda". Condenó además la decisión "injusta" en favor de la entrega de Iñaki de Juana. "El sistema judicial español es corrupto, y considera que no necesitan presentar ninguna evidencia porque todo lo que se considera vasco es un crimen", agregó Taylor, para exigir a continuación al Gobierno irlandés que exija explicaciones a la Administración de Madrid sobre la política represiva contra la izquierda abertzale.

A sus peticiones se unían las ya recogidas en la moción, que fue aprobada unánimemente por los votos de los delegados, como la liberación de los representantes de Batasuna y otras organizaciones, el fin de la política de criminalización en general, o la cancelación de la política de dispersión y de la incomunicación a los detenidos. Los delegados apoyaron "el inicio de un diálogo directo e incluyente con Batasuna y otros partidos vascos como el primer paso para relanzar el proceso de paz y resolver el conflicto vasco", así como la apertura de una investigación en el caso de Jon Anza y el abandono del procedimiento de extradición contra Iñaki de Juana.

Autodeterminación

El derecho de autodeterminación fue la primera cuestión en la agenda de la reunión. Fue presentado como una de las normas claves de la legalidad internacional.

La declaración de Downing Street fue firmada por los gobiernos de Londres y Dublín en 1995 y garantizó no sólo el derecho, sino también el respeto al derecho de los norirlandeses a decidir su futuro. Los republicanos son conscientes de que muchas naciones no han conseguido este reconocimiento, y precisamente es en su actividad internacionalista donde Sinn Féin refleja su voluntad de servir como "un recurso para promover la resolución de conflictos, acuerdos pacíficos y democráticos y autodeterminación en todo el mundo".

En su declaración, Sinn Féin se compromete por tanto a trabajar con "las fuerzas progresivas y democráticas que nos traerán un mundo mejor en el que la soberanía e igualdad de todos los pueblos y naciones puede alcanzarse y respetarse". Manifiesta su respeto por la independencia e integridad de otras naciones y movimientos progresistas de liberación. Este apoyo se materializó en las mociones de apoyo al referéndum propuesto por el Gobierno nacionalista de Alex Salmond en Escocia, así como las consultas que se están realizando en Cataluña, o en la denuncia de los ataques contra activistas bretones.

La eurodiputada Bairbre de Brún y el parlamentario Angus O Snodoig denunciaron la situación de la nación palestina, especialmente en Gaza, exigiendo el fin inmediato del bloqueo israelí. También votaron contra el bloqueo estadounidense contra Cuba, acusando a la Administración de Obama de haber jugado con algunos de sus detalles "mientras mantiene la mayoría de las sanciones humanitarias y económicas".

Otras mociones llaman al Gobierno turco a iniciar un diálogo con la nación kurda y manifestaban su preocupación por la situación de los tamiles desplazados y encarcelados.

Gerry Kelly dejó un mensaje final para "todos aquellos que luchan por la justicia, la libertad y la igualdad: no hay problemas sin solución, nada es imposible en la lucha".

Gerry Kelly, ex preso republicano, diputado en la Asamblea norirlandesa y ministro en el Ejecutivo norirlandés, fue el encargado este año de dar la bienvenida a los delegados internacionales que han viajado hasta Dublín para participar en el encuentro anual de Sinn Féin (Ard Fheis). Lo hizo recordando a los delegados que la historia de "ocupación y opresión" ha hecho de Sinn Féin un partido internacionalista, porque entienden "el sufrimiento que se vive en conflicto".

"Durante el conflicto en Irlanda, cuando lo necesitamos, y durante el proceso de paz y el actual proceso político, colegas internacionalistas vinieron y continúan viniendo a ayudarnos", destacó Kelly, que quiso agradecer este apoyo y reconocer que ha hecho de los aliados internacionales de Sinn Féin "parte de nuestra lucha".

Kelly dijo que Sinn Féin considera que ha llegado el momento de devolver esos apoyos, y mencionó las delegaciones que desde Irlanda han viajado a Euskal Herria, Irak, Sri Lanka, Chipre o Filipinas, "no porque tengamos las respuestas o porque nuestro proceso de negociación pueda adaptarse fácilmente a otras luchas, sino porque tenemos una historia que contar sobre Irlanda y Gran Bretaña. Y si hay algo en esta historia que pueda ayudar a otros en su búsqueda, entonces vale la pena", enfatizó el dirigente republicano.

Es precisamente la tercera moción incluida en la agenda de discusión de este Ard Fheis, presentada por la Ejecutiva del partido y secundada por las juventudes, la que denuncia directamente la política de criminalización por parte del Estado español hacia el movimiento independentista vasco.



El fill, d'11 anys, del president azerí, gran propietari a Dubai

El diari nord-americà Washington Post va revelar el passat divendres una transacció immobiliària que esquitxa Ilham Aliyev, actual president de l'Azerbaidjan. El diari afirma que un nen d'11 anys anomenat Heydar Aliyev, igual que el fill del mandatari azerí, es va convertir l'any passat en propietari de nou mansions de primera línia a Dubai. El valor d'aquests immobles ronda els 44 milions de dòlars, el que equival a 10.000 sous anuals d'un ciutadà mitjà d'Azerbaidjan.

Funcionaris oficials a Bakú van refusar comentar com el fill del president, o un altre nen del mateix nom, es va fer amo de diverses cases a Palm Jumeirah, un lloc popular entre els multimilionaris del futbol britànic i altres celebritats que neden en diners.

El sou anual del cap de l'Estat a l'Azerbaidjan és de 228.000 dòlars, suma que no arriba ni tan sols per comprar una finca petita a Palm Jumeirah.


El diario estadounidense Washington Post desveló el pasado viernes una transacción inmobiliaria que salpica a Ilham Aliyev, actual presidente de Azerbaiyán.

El periódico afirma que un niño de 11 años llamado Heydar Aliyev, igual que el hijo del mandatario azerbaiyano, se convirtió el pasado año en propietario de nueve mansiones de primera línea en Dubái.

El valor de estos inmuebles ronda 44 millones de dólares, lo que equivale a 10.000 sueldos anuales de un ciudadano medio en Azerbaiyán.

Funcionarios oficiales en Bakú rehusaron comentar cómo el hijo del presidente, u otro niño del mismo nombre, se hizo dueño de varias casas en Palm Jumeirah, un sitio popular entre los multimillonarios del fútbol británico y otras celebridades que nadan en dinero.

El sueldo anual del jefe del Estado en Azerbaiyán es de 228.000 dólares, suma que no alcanza siquiera para comprar una finca pequeña en Palm.



Rússia primera productora mundial de diamants

Rússia s'ha consolidat com a líder de la indústria mundial de diamants, desplaçant a Botswana i a la multinacional sud-africana De Beers. L'any passat, Rússia va produir 34,76 milions de quirats, davant dels 17,7 milions de Botswana amb la que va compartir el lideratge durant la dècada anterior. Un any abans, el monopoli diamantífer rus Alrosa i el Botswana Debswana van elaborar, respectivament, 36,925 milions i 32,3 milions de quirats, d'acord amb un informe de la corporació Anglo American.

La sud-africana De Beers, segons la mateixa font, va reduir la producció gairebé a la meitat, de 48,1 milions d'quirats el 2008 a 24,6 milions el 2009.

En termes de valor, la producció russa de diamants es va situar l'any passat a 2.340 milions de dòlars, enfront dels 2.510 milions de dòlars el 2008. Botswana va produir el 2008 diamants per valor de 3.270 milions de dòlars.

La crisi financera global va provocar una dràstica retallada de la demanda de diamants. Botswana, on l'economia depèn en un 40% d'aquestes pedres precioses, es va veure obligada a disminuir la seva producció. El mateix va passar amb De Beers, que controlava un 50% de la producció global abans de la crisi.

Alrosa, mentrestant, va rebre de l'Estat rus ajuda per valor de gairebé mil milions de dòlars i va poder vendre els seus diamants al Fons Nacional de Metalls i Pedres Precioses quan la demanda en el mercat lliure estava per terra.

Els diamants més grans

El diamant Cullinan Heritage (foto), de 507 quirats, ara el segon més gran del món, va ser venut el mes passat per 35.300.000 $, suma rècord en el mercat mundial de pedres precioses, va informar la premsa.

De la mina sud-africana Cullinan, a la República Sud-africana, procedeix el segon diamant més gran trobat en tota la història, el Cullinan, conegut també com Estrella del Sud, de 3.106,75 quirats (uns 650 grams). La gemma, trobada el 1905, va ser nomenada en honor de Sir Thomas Cullinan, propietari de la mina.

El 2007, prop de Pretòria, es va trobar el més gran fins ara, dues vegades més gran que el "campió" anterior, el Cullinan, que fins llavors va ser el diamant més gran al món, també trobat prop de Pretòria el 1905. El seu pes era de 3.106,75 quirats.

Segons informació prèvia, el pes del nou "campió" és d'uns 7.000 quirats, ó 1,4 quilograms.
Veure: http://sp.rian.ru/onlinenews/20100227/125270081.html


Rusia se afianza como primera productora mundial de diamantes

Rusia se afianzó como líder de la industria mundial de diamantes desplazando a Botsuana y a la multinacional surafricana De Beers, escribe hoy la prensa local.

El pasado año, Rusia produjo 34,76 millones de quilates, frente a los 17,7 millones de Botsuana con la que compartió el liderazgo durante la década anterior. Un año antes, el monopolio diamantífero ruso Alrosa y el botsuanés Debswana elaboraron, respectivamente, 36,925 millones y 32,3 millones de quilates, de acuerdo con un informe de la corporación Anglo American.

La surafricana De Beers, según la misma fuente, redujo la producción casi a la mitad: de 48,1 millones de quilates en 2008 a 24,6 millones en 2009.

En términos de valor, la producción rusa de diamantes se situó el pasado año en 2.340 millones de dólares, frente a los 2.510 millones de dólares en 2008. Botsuana produjo en 2008 diamantes por valor de 3.270 millones de dólares.

La crisis financiera global provocó un drástico recorte de la demanda de diamantes. Botsuana, cuya economía depende en un 40% de esas piedras preciosas, se vio obligada a disminuir su producción. Lo mismo pasó con De Beers, que controlaba un 50% de la producción global antes de la crisis.

Alrosa, entretanto, recibió del Estado ruso ayuda por valor de casi mil millones de dólares y pudo vender sus diamantes al Fondo Nacional de Metales y Piedras Preciosas cuando la demanda en el mercado libre estaba por los suelos.

La piedra encontrada es dos veces más grande que el "campeón" anterior, Cullinan, que hasta hoy día era el diamante más grande en el mundo. Lo encontraron cerca de Pretoria hace más de 100 años. Su peso era de 3 mil 106,75 quilates.

Según información previa, el peso del nuevo "campeón" es de unos 7 mil quilates, ó 1,4 kilogramos.

El diamante Cullinan Heritage, de 507 quilates, ahora el segundo más grande del mundo, fue vendido el mes pasado por 35.300.000 dólares, suma récord en el mercado mundial de piedras preciosas, informó la prensa.
De la mima mina sudafricana Cullinan, en la República Sudafricana, procede el mayor diamante hallado en toda la historia, el Cullinan, conocido también como Estrella del Sur, de 3.106,75 quilates (unos 650 gramos). La gema, hallada en 1905, fue nombrada en honor de Sir Thomas Cullinan, propietario de la mina.



El FSB rus afirma la mort del cap guerriller a Ingúixia

Cap del FSB confirma l'eliminació de l'ideòleg de la guerrilla nord-caucàsica.
Alexander Bórtnikov, director del servei rus de seguretat (FSB) ha confirmat avui l'eliminació del guerriller Alexander Tijomírov, àlies Saïd Buriatski, l'ideòleg de la insurgència al Caucas del Nord: "Hi ha proves inequívoques que és ell", va assegurar Bórtnikov durant una reunió que el president rus, Dmitri Medvédev, va mantenir amb els membres del Consell nacional de seguretat en Krasnaya Poliana, prop de Sochi.

Buriatski, juntament amb altres set guerrillers, va ser abatut dimarts passat en el transcurs d'un operatiu que va tenir lloc a la vila de Ekázhevo, a la república d'Ingúixia. Altres 10 integrants de la banda van ser detinguts.

El cap de l'FSB va dir que les evidències trobades a Ekázhevo, entre elles, components d'artefactes explosius, i les proves genètiques realitzades en els últims dies ofereixen motius per pensar que els membres d'aquest comandament van ser autors de l'atemptat contra el tren Nevski Express que va causar 28 morts i més de 90 ferits a finals de novembre passat.

La mateixa banda va estar implicada, segons ell, en altres 15 delictes de màxima gravetat, en particular, assassinats d'agents de seguretat i atemptats contra infraestructures vitals. El financer d'aquesta associació criminal era un funcionari de Tresor Públic a Ingúixia.


Jefe del FSB confirma eliminación del ideólogo de la guerrilla norcaucásica
Alexander Bórtnikov, director del servicio ruso de seguridad (FSB) confirmó hoy la eliminación del guerrillero Alexander Tijomírov, alias Saíd Buriatski, el ideólogo de la insurgencia en el Cáucaso de Norte.

"Hay pruebas inequívocas de que es él", aseguró Bórtnikov durante una reunión que el presidente ruso, Dmitri Medvédev, mantuvo con los miembros del Consejo nacional de seguridad en Krásnaya Poliana, cerca de Sochi.

Buriatski, junto con otros siete guerrilleros, fue abatido el pasado martes en el transcurso de un operativo que tuvo lugar en la aldea de Ekázhevo, en la república de Ingushetia. Otros 10 integrantes de la banda fueron detenidos.

El jefe del FSB dijo que las evidencias halladas en Ekázhevo, entre ellas, componentes de artefactos explosivos, y las pruebas genéticas realizadas en los últimos días ofrecen motivos para pensar que los miembros de ese comando fueron autores del atentado contra el tren Nevski Express que causó 28 muertos y más de 90 heridos a finales de noviembre pasado.

La misma banda estuvo implicada, según él, en otros 15 delitos de máxima gravedad, en particular, asesinatos de agentes de seguridad y atentados contra infraestructuras vitales. El financiero de esa asociación criminal era un funcionario de Tesoro Público en Ingushetia.