dissabte, 19 de març de 2016

La juez investiga al exprior de Lluc por abusos y agresión sexual a otro menor

El exprior del santuario de Lluc (foto), el sacerdote Antoni Vallespir, afronta un segundo caso de presuntos abusos y agresiones sexuales a un menor. A diferencia de la primera denuncia contra el religioso, que fue archivada por prescripción –aunque la Audiencia ha ordenado reabrir el caso por una cuestión formal–, en esta segunda los supuestos delitos no habrían prescrito todavía. Los hechos que se están investigando habrían tenido lugar en las dependencias del santuario religioso, y serían relativamente recientes, de hace cuatro o cinco años. La víctima relata que era miembro de la escolanía de niños cantores de Lluc, los conocidos como blauets, y que allí fue objeto de abuso y agresión sexual por parte del que entonces era el prior del monasterio.

La Guardia Civil ha hecho unas pesquisas previas, y ahora la magistrada del juzgado de instrucción número 3 de Inca ha admitido a trámite la denuncia contra Vallespir, ordenando la práctica de diligencias. El sacerdote ya tiene constancia oficial de que la causa está judicializada, aunque no se le ha citado a declarar por el momento. El año pasado Vallespir fue apartado cautelarmente del cargo por el obispo de Mallorca, Javier Salinas, en menos de 24 horas de recibir una denuncia ante el tribunal eclesiástico de otro antiguo blauet sobre unos hechos acaecidos presuntamente a partir de la década de los 90 en Lluc y el monasterio palmesano de la Real, todavía pendiente de resolver. El exprior tuvo que abandonar también su residencia en Lluc, aunque posteriormente Salinas le permitió regresar con la condición de llevar una vida discreta en el recinto y no oficiar misa en público ni realizar actividad pastoral alguna.

La primera víctima, un antiguo blauet que reside en Barcelona y ahora tiene 36 años, también denunció los hechos ante la Policía Nacional. El juzgado de instrucción 5 de Palma tomó declaración al hombre, pero posteriormente archivó la causa por dictaminar la magistrada que los abusos y tocamientos estarían prescritos. La defensa del denunciante recurrió ante la Audiencia de Palma, que el pasado 13 de enero revocó el auto de sobreseimiento y ordenó a la instructora que se ampliaran las diligencias.
La letrada del exblauet sostiene que hubo violencia e intimidación por parte del sacerdote hacia el entonces menor, y que el caso no prescribe hasta 2018. No obstante, no se prevé que Vallespir sea citado a declarar como investigado, y lo más probable es que se solvente la cuestión procedimental y se decrete nuevamente el archivo.

De Diario de Mallorca

La CUP insta a JxSí para que el Parlament inicie la vía hacia la República Catalana

La CUP ha registrado una moción en el Parlament en la que insta a la Cámara catalana a reiterar la vigencia y el contenido de la resolución de ruptura que se aprobó el pasado 9 de noviembre y que fue posteriormente anulada por el Tribunal Constitucional. En esa declaración se expresaba el deseo de iniciar la "desconexión" de España y se proclama "solemnemente" el inicio de la construcción de una república catalana. El grupo anticapitalista insiste en que este texto debe prevalecer por encima de la sentencia del Constitucional e insta al Govern a elaborar y presentar en el Parlament, en un plazo máximo de un mes, un plan de actuación de cada uno de los anexos que se incluyeron en el texto. Foto: Mireia Boya y Gabriela Serra, en la presentación de la hoja de ruta de la CUP.

Con los anexos se pretendían blindar derechos "fundamentales" y garantizar medidas en defensa del decreto contra la pobreza energètica o el modelo de inmersión lingüística, entre otros. El mismo plazo, un mes, es el que se fija para presentar "un plan de actuación relativo a la fase preconstituyente del proceso constituyente". El objetivo: relanzar el plan secesionista, con un órdago en toda regla para Junts pel Sí. La moción, a la que ha tenido acceso EL PERIÓDICO, y que deberá votarse en el próximo pleno del Parlament, expresa el apoyo total a los ayuntamientos que están siendo investigados y "criminalizados" por haber expresado su apoyo a la declaración rupturista y se anima a los cargos electos a seguir "desatendiendo las peticiones de las instituciones no democráticas del Estado español".

Además, y a las puertas de iniciar la negociación para la aprobación de los primeros presupuestos del actual Ejecutivo, la CUP reclama al Govern que en las cuentas se incluya una partida para financiar esta fase denominada preconstituyente. El origen de la moción es una interpelación del grupo anticapitalista en la que la portavoz del Ejecutivo, Neus Munté, admitió que en la ruta hacia la independencia se siente un relativo vértigo, pero añadió que no recularían en este proceso: "No nos temblarán las piernas".

El secretario general del comité de gobierno de UDC, Ramon Espadaler, ha asegurado este sábado que sus exsocios de Convergència "están cambiando de opinión" sobre su apuesta por la independencia y les ha pedido que expliquen "por qué da marcha atrás" en la defensa de la secesión.

Roses atura les obres il·legals d'El Bulli, detectades fa quatre mesos

L'Ajuntament de Roses ha aturat part de les obres d'El Bulli perquè no tenien permís. Es tracta de treballs als exteriors que el mateix ajuntament va detectar que es feien al mes de novembre i que va denunciar fa un mes l'entitat Iaeden-Salvem l'Empordà. L'Ajuntament va informar que havia requerit que es fes el projecte per tal de legalitzar-ho. Però la setmana passada va rebre uns informes dels responsables del Parc Natural del Cap de Creus alertant dels moviments de terres i ha decidit aturar-les fins que no disposi de tots els permisos. A més, ara adverteix que seran sancionats si no compleixen.

L'activitat exterior es va detectar fa mesos. L'Ajuntament, que llavors hi va treure importància, justifica ara que no s'aturessin perquè quan es va fer la inspecció no hi havia màquines treballant. Es va fer una resolució perquè s'aportés la documentació per legalitzar-ho. Des de Iaeden van denunciar els fets i l'Ajuntament va respondre que ells mateixos havien obert l'expedient després de detectar-ho. Durant els darrers dos mesos, l'equip de Ferran Adrià ha aportat la documentació i projectes per a la legalització dels exteriors. La documentació està en tràmit però requereix de l'estudi dels tècnics i de rebre posteriorment els informes preceptius d'Urbanisme, Costes i el Parc Natural de Cap de Creus. Justament una inspecció d'aquest ha desencadenat l'aturada.

Segons l'Ajuntament, el 9 de març arran de l'escrit del parc natural i informes tècnics i jurídics de l'Ajuntament es va dictar resolució acordant la suspensió provisional i immediata dels treballs que s'estan realitzat a l'espai exterior atès que no disposen de la llicència preceptiva en tràmit. L'alcaldessa, Montse Mindan, remarcava públicament que la resta d'obres poden continuar. L'Ajuntament, ha informat a Ferran Adrià que només poden portar a terme les obres per les quals disposen llicència i que la sol·licitud de legalització pels treballs realitzats a l'exterior està en tràmit i, per tant, no poden treballar a l'exterior de la finca. Tenen quinze dies per presentar al·legacions.

Salvem va denunciar els fets demanant a l'Ajuntament, el Parc Natural i Urbanisme que portessin a terme una inspecció. Els ecologistes van comparar sobre el terreny que hi havia diferències entre el projecte inicial i les obres que es feien. Se'ls va respondre que ja havien fet la inspecció i estava en tràmit de legalitzar-se. Els principals moviments il·legals se situarien a l'exterior de la casa de Ferran Adrià, la casa Marketta, però també del futur BulliFoundation. Segons Bàrbara Shmitt, portaveu de l'entitat, «s'hi preveien talar alguns arbres però ens hem adonat que ha desaparegut tota la vegetació de l'exterior de les dues finques, s'han fet molts moviments de terres i s'han tret totes les feixes deixant la roca nua», ha manifestat la portaveu de l'entitat. Demanen que les administracions competents continuïn supervisant el compliment de la legalitat urbanística per garantir la conservació del Paratge Nacional d'Interès Natural.

De Diari de Girona

La organización nazicatólica "Dwekh Nawsha" reclutó al nazi de Pánzer como "cruzado" contra Daesh

“Los que se sacrifican”: ese es el significado de “Dwekh Nausha”, nombre asirio de la organización creada en Francia, que reclutó y gestionó el viaje del neonazi español para iniciar su “cruzada” contra el ISIS, en territorio peshmerga. Fue creada en 2014 para captar voluntarios cristianos en la lucha armada contra Daesh desde el Kurdistán iraquí. El fascista Juan Manuel Soria, alias “Simón de Montfort”, entró en contacto con la organización Dwekh Nawsha Francia en agosto del pasado año 2015, pocas semanas después de que el Tribunal Supremo ratificara la sentencia que anulaba las escuchas y ratificaba la absolución de todos los miembros de la banda neonazi FAS (Frente Anti Sistema), en la conocida como “Operación Pánzer”.

Soria era uno de sus dirigentes y considerado por la Guardia Civil como líder ideológico de la organización, cuyos miembros -según consta en las conversaciones grabadas- hablaban de salir a "cazar" "moros" y "guarros", término que la ultraderecha emplea para referirse a los antifascistas. El “señor de Montfort” fue juzgado con posterioridad al resto de los acusados de la banda, ya que cuando comenzó el juicio la justicia marroquí le había retirado el pasaporte para que no abandonase el país, tras ser detenido por la policía en Tánger en diciembre de 2013.

El curtidor de pieles afincado en Tánger inició su aproximación a “Dwekh Nausha” a través de internet, dado el marcado carácter católico de esta organización coincidente con sus creencias religiosas, conocida internacionalmente como el “Ejército Cristiano” que combate al Estado islámico desde posiciones del Kurdistán iraquí. El nombre “Dwekh Nawsha” proviene del asirio y significa “los que se sacrifican” o del arameo “los futuros mártires”. La organización fue fundada en agosto de 2014 y tiene sede en Lille, al norte de Francia, en la frontera con Bélgica, con la intención de reclutar voluntarios cristianos en general dispuestos a tomar las armas para combatir al Estado Islámico junto a los peshmergas, que cuentan con el apoyo de Israel y Estados Unidos.

Según manifiestan los creadores de este “ejercito de cruzados”, “las hordas del Estado Islámico están masacrando a los cristianos que habitan en el Kurdistán iraquí y tenemos el deber de proteger a nuestros hermanos”. No obstante, si nos remitimos a los hechos profusamente difundidos por los medios de comunicación de todo el planeta, los criminales y sanguinarios integrantes del Daesh no discriminan entre cristianos, judíos, budistas o musulmanes o ateos a la hora de ejercer su crueldad. Para entrar en contacto con Dwekh Nawsha basta con localizar sus páginas web en la red, ya que no tienen un domicilio físico. Hay varios sitios en Internet que utilizan este nombre, si bien las oficiales son tres. Dos están en Facebook: “Dwekh Nawsha France” y “Dwekh Nawsha organización”. La tercera es la web oficial creada ad-hoc para gestionar la llegada de nuevos voluntarios y concreción de trámites, y que está registrada por Jean Masouri. Todas ellas creadas entre 2104 y 2015.

Tras echar un vistazo rápido a las páginas de Facebook de “los que se sacrifican”, hay mucho de exhibicionismo paramilitar, donde los voluntarios realizan posados, solos o en grupo, con armas de guerra y embutidos en uniformes de campaña, y la mayoría de ellos calzando las singulares botas de los marines de los Estados Unidos. Partiendo de la base que cada uno es libre de asumir los riesgos y consecuencias vitales propias que estime oportunos, aquí se respira cierto aroma a fanatismo y turismo bélico.

Todas las páginas web de Dwekh Nawsha fueron creadas con la intención de reclutar voluntarios para formar un ejército que protegiera y defendiera a la población del Kurdistán, a los cristianos asirios, a las tribus yasidíes, y a todos aquellos que fueran objeto de ataque por parte de los fanáticos de Daesh, en la línea del frente de la provincia de Nínive. Pero en todos los casos para ir a la zona hay que pagar inicialmente 1.500 dólares más otras sumas en concepto de munición durante la campaña, además del propio sustento. En la web de DN Francia se abren opciones a aportaciones económicas o donaciones a los reiteradamente denominados “soldados voluntarios”.

Hay un detalle muy importante a tener en cuenta. En Francia la legislación prohíbe expresamente que existan organizaciones que recluten y exporten mercenarios a zonas de conflicto desde suelo francés. Por ello los portavoces de Dwekh Nawsha cuidan mucho cada palabra que pronuncian o escriben, ya que son conscientes de sus consecuencias. Por eso siempre hablan del sujeto “voluntario” que accede a acudir al lugar de conflicto sin percibir “remuneración por sus servicios”, ya que de lo contrario el peso de la justicia francesa podría caerles encima y acusarlos de “organización terrorista”.

Pero existen documentos muy recientes fechados en febrero de este año en los que la propia Dwekh Nwasha reconoce pagar personalmente a cada uno de sus voluntarios sumas periódicas de 500 dólares para -según dicen- “puedan comprar munición”. Estos pagos se hacen mediante transferencias desde Francia y utilizando “Western Union” y con destino a una de las oficinas colaboradoras de WU en Kirkuk, situada en la calle de la República. Pero no es el único caso. Miembros de la milicia cristiana de esta organización francesa no tienen reparo en pedir dinero a cualquiera que esté dispuesto a enviárselo a través de Pay-Pal. La petición se realiza a través de su página de Facebook e incluso aportan el link para acceder directamente a su cuenta de Pay-Pal. Actualmente el link automático esta desactivado. Esta petición la realizan posando con sus pertrechos incluidas sus armas delante de un vehículo con ametralladora, en uno de los campamentos del Kurdistán iraquí.

Pagos de 500 dólares a través de Western Union


Este es mensaje literal: “Somos Dwekh Nawsha (Los Sacrificados). Si tu quieres ayudarnos realiza una donación por favor a nuestro Pay-Pal. El dinero lo emplearemos en comprar armas, munición, material sanitario, comida y productos de higiene básicos. Gracias por ayudar al Pueblo Asyrio #Marsel”!

Ciertamente son muchas las organizaciones “civiles” que se han creado en los últimos tres años para reclutar voluntarios dispuestos a combatir sobre el terreno el avance de los terroristas del Daesh, aunque por motivaciones ideológicas o morales diferentes. Al menos tres de ellas lo hacen por motivaciones religiosas, actuando junto a los kurdos sirios o iraquíes, especialmente en el histórico territorio asirio donde se profesa el cristianismo. Entre estas organizaciones se encuentran las denominadas “Unidades para la Protección de la Defensa de la Llanura de Nínive” (NPU), que combaten en primera junto a los peshmergas iraquíes o la “Brigada Babilón”, más pequeña, que actúa junto a los chiítas. También hay otra organización que actúa en diversas zonas sin una más motivación aparentemente, que combatir al Estado Islámico en primera fila. Se trata de “Sons of Liberty Internacional” (SOLI).

Los “hijos de la libertad” están liderados por un controvertido personaje de nacionalidad norteamericana llamado Matthew VanDyke, que mueve en torno a los 4.000 hombres y que ofrece sus servicios a cualquier población vulnerable o en peligro, aunque no se sabe de si de un modo altruista. Son cientos los voluntarios que quieren entrar en SOLI, pero Van Dyke recluta a muy pocos y los selecciona personalmente. VanDyke es en realidad un documentalista cuyo nombre se hizo mundialmente conocido tras participar activamente en la Guerra de Libia de 2001, que supuso el derrocamiento de Muamar El Gadafi. Con una mano llevaba la ametralladora y con la otra la cámara.

De Público

Els esclavistes catalans i la seva herència reaccionària decorada per Gaudí


Joan Güell i Ferrer, primer comte de Güell: El comte és el personatge que encarna i exemplifica a la perfecció l'ascens triomfal d'una burgesia esclavista «feta a si mateixa», de qui el patrimoni inicial es va generar mitjançant el tràfic de carn humana esclava entre Guinea, Cartagena, Veneçuela i Cuba: En l'origen de les grans fortunes del patriciat barceloní sol haver un traficant d'esclaus. La saburra ve de lluny!

Tot i que el comerç d'esclaus havia estat prohibit a principis del segle XIX, Güell va seguir portant a Cuba negres forçats a l'esclavitud fins a la dècada dels vuitanta. Els seus interesos a l'illa caribenya eren tan forts, que durant les guerres d'independència cubanes va posar gratuïtament al servei del govern espanyol els vaixells que s'emprava en la tracta de negres, per tal de transportar-hi tropes per sufocar la revolta a l'illa.


Joan Güell i Ferrer, va ser el pare d'Eusebi Güell, el mecenes i protector d'Antoni Gaudí, que per cert gràcies a la fortuna pastada pel Güell negrer es va finançar els projectes arquitectònics visionaris i, sobretot, caríssims de l'arquitecte reusenc, mentre estabulava als obrers de les seves empreses en colònies fabrils no tan llunyanes, quant a concepció i organització, dels «enginys» (plantacions de producció) sucreres esclavistes a Cuba.

Hi ha un excel.lent treball en format de reportatge televisiu realitzat per Dolors Genovés i emès per TV3 el 1998 titulat: «Cuba, sempre fidelíssima», que descriu la trajectòria vital i «emprenedora» d'aquesta manada de llops, reflectint l'origen i desenvolupament dels seus negocis i la manera en què van ser teixint la xarxa de complicitats, associacions i matrimonis que els va permetre escalar socialment, passant en pocs anys de la condició de depredadors i explotadors al prestigi i la respectabilitat social, títols nobiliaris inclosos.
                                    
El cas és que negrers com els Güell i Antonio López no només tenen sengles monuments a Barcelona sinó també carrer al seu nom en el primer cas i plaça en el segon. Eliminar aquests noms del nomenclàtor i retirar aquestes estàtues seria una contribució rellevant de l'ajuntament barceloní a l'esperit democràtic i multicultural de l'Espanya d'avui. El parc de casa seva a Barcelona porta també el seu nom.

Promulgació de la Llei sobre llibertat dels esclaus. 24 març 1854. Col.lecció Biblioteca Nacional

Algunes dades per entendre els lligams de Gaudí amb les principals famílies d'esclavistes catalans:

1878 - Aquest és un any crucial en la vida de Gaudí, ja que: El 4 de gener fa l'examen de final de la carrera d'arquitectura. El 15 de març obté oficialment el títol d'arquitecte. Contacta amb Eusebi Güell i Bacigalupi -comte de Güell gràcies al tràfic d'esclaus- per a qui construirà una part molt important de la seva obra, i que serà el primer i més ferm partidari de la construcció de la Sagrada Família. Realitza una sèrie de treballs que ja comencen a tenir una certa importància: El projecte de la seva pròpia taula de treball. Dissenya els mobles per a la capella del panteó del marquès de Comillas, l'esclavista i navilier Antonio López. Per encàrrec directe i a dit de l'alcalde de Barcelona, realitza els fanals de la Plaça Reial.

1881 - Presenta un projecte, que no és acceptat, a un concurs per construir un Casino a Donostia (Sant Sebastià). Realitza un pavelló amb fanals i pintures d'Alexandre de Riquer, per instal lar al Palau de Sobrellano de Comillas en ocasió d'una visita del rei Alfons XII. Dissenya l'altar de la capella del col.legi de Jesús-Maria de Tarragona. Realitza els plànols de la fàbrica de la Cooperativa Obrera de Mataró.

1882 - Treballa com a ajudant de l'arquitecte Joan Martorell en els projectes de les esglésies dels Jesuïtes de Casp i les Saleses del Passeig de Sant Joan de Barcelona.
Realitza el projecte d'un pavelló de caça a les propietats del comte Güell al Garraf, que no es va arribar a dur a terme. Al març es posa la primera pedra del temple de la Sagrada Família sota la direcció de l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano. Gaudí no estava encara vinculat al projecte.

El 3 de novembre, Gaudí succeeix Francesc de Paula del Villar i Lozano com a arquitecte de la Sagrada Família, a proposta de l'arquitecte Joan Martorell.

1884 - El 28 de març, signa el primer document oficial com arquitecte de la Sagrada Família. Comença la reforma de la Finca Güell a Pedralbes, que s'acaba l'any 1887.

1885 - Es declara a Barcelona una epidèmia de còlera. Gaudí es trasllada a Sant Feliu de Codines. Realitza el primer projecte de planta de la Sagrada Família.
Realitza un altar, reliquiari i sagrari per al promotor de la Sagrada Família Josep Bocabella.

1886 - Signa el projecte del Palau Güell i s'encarrega de la construcció. Acaba la construcció de les set capelles de la Cripta de la Sagrada Família.

1887 - S'encarrega a Gaudí la restauració del Saló de Cent i de l'escala d'accés de l'Ajuntament de Barcelona, projectes que no es portaran a terme. Construeix l'edifici de la rectoria de la Sagrada Família, en què instal.la el seu espai de treball on viurà els últims anys de la seva vida. Acaba les obres de la Finca Güell. Al febrer accepta l'encàrrec del nou Palau Episcopal d'Astorga.

1888 - Exposa alguns projectes en l'Exposició Universal de Barcelona ia la secció marítima, realitza el Pavelló de la Companyia Transatlàntica. Acaba la Casa Vicens.

1889 - Al març substitueix l'anterior arquitecte en les obres d'ampliació del Col.legi de Santa Teresa al carrer de Ganduxer de Barcelona. S'acaba el Palau Güell.

1891 - El desembre, Gaudí signa els plànols de la Casa Botines de Lleó. Realitza l'altar de Sant Josep de Calassanç a la Basílica de Montserrat. Alguns autors esmenten un viatge (no documentat) de Gaudí a Tànger i Màlaga per estudiar el projecte d'edifici per a les Missions Franciscanes, que mai es va arribar a dur a terme.

1892 - Comença la construcció de la façana del Naixement de la Sagrada Família. Entre gener i setembre, es construeix la Casa Botines de Lleó.

1893 - Mor el bisbe d'Astorga Joan Baptista Grau i Vallespinós, Gaudí, enfrontat a la Junta Diocesana, renuncia a continuar les obres del Palau Episcopal. S'acaben la cripta i l'absis de la Sagrada Família. Realitza el projecte per a l'església de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

1895 - S'inicien les obres del Celler Güell al Garraf. S'inicia la construcció del claustre de la Sagrada Família. Gaudí realitza un projecte, que no es va arribar a dur a terme, per a la família Güell per a la construcció d'una capella sepulcral a Montserrat.

1897 - Mor Josep Fontseré un dels primers grans mestres de Gaudí.

1898 - Comencen les obres de la Casa Calvet que serà guardonada amb premi de l'Ajuntament al millor edifici de l'any. Ingressa al Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat dedicada al foment de les arts des d'un punt de vista catòlic, fundada pels germans Joan i Josep Llimona el 1893.

1900 - Reforma la façana de la casa Pere Santaló al carrer Nou de la Rambla (abans Conde del Asalto). Decoració d'una sala del Cafè Torino al Passeig de Gràcia.
Comencen les obres d'urbanització del Park Güell. Comença la construcció de la Casa Bellesguard. Realitza un projecte per al Rosari monumental de Montserrat, pel primer Misteri de Glòria. Acaben les obres de la Casa Calvet.

1901 - Decora la casa d'Isabel Güell marquesa de Castelldosrius. Realitza la tanca de la Finca Miralles. Finalització del Celler Güell del Garraf.

1903 - Viatja a Mallorca per estudiar les obres de remodelació de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran 10 anys i quedaran inacabades. Realitza en col.laboració amb Rubió i Sugrañes un projecte per a la façana del Santuari de la Misericòrdia de Reus, que no es va dur a terme.

1904 - Inicia el projecte de remodelació total de la Casa Batlló. Projecta i comença la construcció d'un xalet per al pintor Lluís Graner, quedant el projecte inacabat.
Projecta una part dels cinemes Mercé a la Rambla de Barcelona.

1905 - Gaudí va a viure a la casa projectada pel seu deixeble Francesc Berenguer al Park Güell. Gaudí projecta la Pedrera.

1906 - Comencen les obres de la Pedrera també coneguda com Casa Milà. El 23 d'octubre mor el seu pare Francesc Gaudí i Serra als 93 anys a la Casa Gaudí del Park Güell on vivia amb el seu fill des de l'any anterior.


Güell i Ferrer, Joan: Fill de Torredembarra, va fer fortuna a Cuba, on amb una velocitat sorprenent va aconseguir una posició monopolista sobre els mercats de l'Havana. El seu pare havia anat a Santo Domingo i va perdre tots els diners en la invasió de la colònia per part d'Haití. Va ser amic del general Tacón i de gent tan sinistra com Baró i Blanxart, Martí Torrents, Salvador Samà o Josep Xifré. Va tornar a Barcelona invertint en indústria i agricultura, i el 1851 disposava de 200 telers mecànics accionats per un motor de 80 cavalls i tenia una plantilla de més de 360 treballadors. Va impulsar organismes empresarials (Junta de Fàbriques, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció nacional) i financers (Banc de Barcelona).

Va fundar la fàbrica Vapor Vell a Sants, amb horaris laborals de 12 i 16 hores i diàries de dilluns a dissabte, sous miserables i nens de 10 anys treballant. Va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts espanyoles des d'on va defensar el proteccionisme econòmic. Va ser president del Foment Nacional del Treball i un militant antiabolicionista. Finançà els grups paramilitars anticubans i la restauració borbònica ultradretana. Va ser consogre d'Antonio López, i el fill d'aquest matrimoni va ser Eusebi Güell. Encara té un monument a la Gran Via de Barcelona, retirat el 1936 i reimplantat el 40.

Güell i Bacigalupi, Eusebi: Fill de Joan Güell i gendre d'Antonio López, va crear l'empresa Asland (ara Lafarge-Molins). El capellà del seu palau (el dels marquesos de Comillas) va ser Jacint Verdaguer, que havia fet de capellà de vaixell a la Companyia Transatlàntica, propietat de la família López. Verdaguer es va enfrontar als Güell-López en una lluita desigual, ja que el seu poder era impressionant: La Colònia industrial Güell, el Banc Hispano-Colonial, la Companyia Tabacs de Filipines, Ferrocarrils del Nord d'Espanya i infinites empreses, amb forta influència en la premsa barcelonina i la jerarquia eclesiàstica.

Arran de l'assumpte Verdaguer, la premsa republicana va començar a carregar contra els negrers enriquits a Cuba que es portaven els joves espanyols a morir en una guerra cruel. Es van fer crides demanant enderrocar l'estàtua del marquès de Comillas i substituir-la per una del poeta. Eusebi Güell va encarregar a Gaudí la Colònia Güell, el Palau Güell i el Parc Güell, i va ser el col.laborador indispensable per tirar endavant el projecte de la Sagrada Família.

Josep Baró i Blanxart, Navilier
Esclavista català, va arribar a Cuba com a voluntari militar per lluitar contra l'abolició i els rebels. Va néixer a Canet de Mar. Va fer fortuna amb el tràfic d'esclaus i va destinar els beneficis al sector naval i industrial, la qual cosa li va permetre fundar la primera línia regular entre Cuba i Espanya, i enginys sucrers, a través d'embargar propietats a canvi de préstecs que els plantadors no podien tornar. Va ser anomenat vescomte de Canet de Mar i marquès de Santa Rita per Alfonso XII en premi als seus esforços en la defensa de la monarquia borbònica. Com els seus amics Samà, Martí Torrents, i Güell, va finançar grups paramilitars destinats a terroritzar als reformistes cubans i aixafar als independentistes, i va conspirar contra el govern progressista de Madrid per restaurar la monarquia borbònica i ultradretana.

Fou nomenat vescomte de Canet de Mar i marquès de Santa Rita per Alfonso XII, en premi als seus esforços en la defensa de la monarquia borbònica. Finançar grups paramilitars terroristes destinats a terroritzar als abolicionistes cubans ja assassinar a independentistes i va conspirar contra el govern progressista de Madrid.

Es va casar amb Maria Cristina Güell i López, néta de dos esclavistes, Joan Güell i Antonio López, del cercle d'industrials de Barcelona el 1918. Militant de la Lliga Catalanista, va organitzar des de França un servei d'informació i espionatge que esdevindria la base del Servei d'Informació Polític-Militar de les tropes franquistes. Un carrer de Girona porta el seu nom.

Bertran i Musitu, Josep:
 Estava casat amb Maria Cristina Güell i López, neta de Joan Güell i Antonio López, filla d'Eusebi Güell. Va ser membre del sometent creat a Barcelona el 1918 pels industrials per enfrontar-se als obrers quan pensaven que l'exèrcit no era prou "contundent" a la defensa dels seus interessos. Militant de la Lliga Catalanista, també va organitzar des de França un servei d'informació que es convertiria en la base del Servei d'Informació Polític-Militar de les tropes franquistes. El imputat per frau i indultat Bertran de Caralt és del seu llinatge.

Bertran i Güell, Felip: Fill de Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López, va ser president d'Asland i va escriure en plena civil dues obres que reflectien perfectament la tradició ideològica familiar i culminaven el camí que portava de l'esclavisme, el colonialisme i l'explotació obrera fins el feixisme: Preparació i Desenvolupament del Alzamiento Nacional i Rutes de la Victòria.

Bertrand i Serra, Eusebi: Important cotoner de la família catalana amb més arrels industrials del voltant de 1900. Va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista, i va participar com a sotmesos cap de Bertran i Musitu en els sometents el 1918. Va recolzar el dictador Primo de Rivera.

Girona, Manuel: Era a finals del segle XIX l'home més ric de Catalunya, i amb Antonio López (de qui va ser amic i col.laborador) i Joan Güell una de les tres figures més importants del país (quant a l'economia). Empresari d'obres públiques, comerciant, banquer, i polític (conservador: "com jo tinc Molt de conservar, amb centre raó he de ser conservador", va dir). Finançà els Batallons de Voluntaris. Va ser alcalde conservador de Barcelona i diputat per la Seu. Amb els seus préstecs contribuir a la restauració borbònica. Té un carrer a Barcelona.

El 1870, Antonio López i López, nascut al poble de Comillas, Cantàbria, de família humil, va pastar una gran fortuna a Cuba, va comprar el Palau Moja de Barcelona, a to amb la seva nova riquesa i el 1875 va passar a ser la seva residència, emprenent obres importants de reformes i decoració. El palau que anteriorment fora mansió de nobles, va passar a ser centre mercantilista del nou ric.

El 1878 se li nomena Marquès de Comillas, passant a ser noble i per tant senador.

L'entrada de la família Comillas-Güell al Palau de la Rambla, es va traduir en una ornamentació barroca influïda per les noves tendències franceses que proposaven el retorn al classicisme i a la sobrietat de línies, especialment en l'anomenada "planta noble", amb els consegüents salons rosa, blau i verd. (Una cosa que vist des de la perspectiva dels anys, bé podria titllar-se de horterada).

El primer marquès de Comillas, va tenir quatre fills: Antoni, va morir solter, M. Luisa, casada sense fills. Isabel casada amb Eusebi Güell (comte de Güell). Claudi, casat amb María Gallon i Barrié, sense descendència. Pel que al casar-se Isabel amb el primer comte de Güell, quedaren unides des de llavors les famílies Comillas-Güell.

Un cop mort el segon marquès de Comillas (Claudio), el seu cunyat el comte de Güell, mecenes de Gaudí, va passar a residir al palau. Però va ser un fill d'aquest, Juan Antonio Güell i López, qui fos alcalde de Barcelona entre els anys 1930 i 1931, el que, per facilitar l'accés als vianants, va obrir unes porxades al llarg de la vorera de la Rambla.

Juan Antonio Güell i López,
 tercer marquès de Comillas i segon comte de Güell, va tenir dos fills. El major, se li va nomenar comte de Ruiseñada (població molt propera geogràficament a Comillas). El Palau passa a ser residència de tres nobleses, Marquès de Comillas, Comte de Güell i Comte de Ruiseñada. Va ser el comte de Ruiseñada president de la Companyia Transatlántica, segons dictessin les normes familiars.

                                    

Aleix Vidal-Quadras (PP-Vox, i al carrer expulsat), amb Alicia Sánchez-Camacho i Santiago Fisas

Vidal Quadras, Banca: Formada a mitjans del segle XIX pels germans Aleix i Manel Vidal-Quadras, que s'havien enriquit a Cuba en els àmbits més ultraespanyolistes i esclavistes.

Traficants d'esclaus catalans:

El tràfic d'esclaus va ser el "comerç" que més guanys va proporcionar als catalans establerts a Cuba durant almenys la primera meitat del segle XIX. La tradició comercial i marinera catalana i l'afany de lucre d'uns quants van facilitar-ho força. Encara que a principis de segle els nord-americans constituïen el nucli negrer més important, a partir de 1820 van ser desplaçats per catalans i criolls. Els catalans van aprendre molt bé l'ofici i es van dedicar amb ganes, especialment a partir de la prohibició anglesa del trànsit (1820). Fins al punt que, per exemple entre el 1816 i el 1819, el 76% dels esclaus arribats a l'Havana ho van fer a bord d'embarcacions catalanes.
Els vaixells sortien de Cuba carregats amb sucre cap a Barcelona, on es carregaven amb aiguardent, armes de foc, etc. rumb a Àfrica. Allà carregaven els negres ja triats pels agents "comercials" contractats per a la tasca i tornaven a Cuba, on els venien en el mercat. El negrer real era qui havia finançat l'expedició, habitualment homes de negoci com Martí i Torrents, Salvador Samà, Josep Vidal o Josep Baró. Marx veia l'origen de l'acumulació de capital, que va possibilitar més endavant l'economia capitalista, en el tràfic d'esclaus.

Indians:
Molts dels indians que van tornar rics a Catalunya (altres no van tornar o ho van fer pobres), van adoptar estàndards de vida de nous rics i van fer sovint construccions i donacions ostentoses a les seves poblacions d'origen (en alguns casos potser per compensar els moralment reprovables orígens de les seves fortunes). En tornar van adoptar el castellà com a llengua i en general van ser ferotgement anti-independentistes -tant a Cuba com pel que fa a Catalunya-. En general no solien ser personatges que gaudiran de molta estimació popular, malgrat els seus cabassos de diners. Els més destacats van ser Josep Xifré, Joan Güell, Antoni Gassol i Civit, Biada, Gumà, López i López, els Samà, Tomás Ribalta i Serra, José Gener i Batet, Pere Catasús i Ferret i els germans Vidal Quadras.

Als Estats Units hi ha un fort moviment partidari de pagar reparacions a la població descendent de persones segrestades i obligades a treballar gratis fins a l'abolició de l'esclavitud al 1861.

En el cas espanyol l'esclavitud va durar fins als anys 80 del segle XIX. Potser valdria la pena estudiar i recuperar de les famílies hereves de segrestadors esclavistes, una bona part o la totalitat del seu patrimoni per enviar-ho a l'Àfrica i als barris negres del Carib. Així algunes famílies com els Vidal Quadras caldria tornessin el robat pels oncles esclavistes, fills d'un pobre artesà de Sitges. O bé els Güell, que tenen títols de noblesa i van heretar el patrimoni d'Antonio López, un castellà esclavista, amb el qual construir tants edificis el cristià Gaudí per netejar conciències ben brutes.

Ben mirat, potser els hereus dels segrestats pels terroristes esclavistes espanyols podrien viure el Parc Güell o altres construccions modernistes, com a patrimoni obtingut amb la sang dels primers d'aquests que ara, justament, piquen a les portes d'Europa.

Que s'instal.lin on els toca: A les mansions del Passeig de Gràcia, al Palau Quadras, el Palau Güell. Esclavistes i terroristes. Esclavistes i lladres que buscaven sobretot nens petits i adolescents fins a 16 anys i els deien muleque i mulecones, enlloc de dir-los nens. En cabien més en els vaixells de la mort i eren presagi de més anys treball.