divendres, 30 de setembre de 2011

Imatges de les protestes contra Boi Ruiz, aquest divendres a Vic


El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha estat rebut amb protestes a l'Ajuntament de Vic, on presideix l'entrega dels premis Sanitat Osona.

CiU s'absté en la votació al Parlament pel reconeixement de Palestina

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució perquè es reconegui Palestina com un estat de ple dret de l'ONU i en altres organismes internacionals, malgrat l'abstenció de CiU i l'oposició del PP. En la resolució que van proposar PSC i ICV, s'estableix que "els pobles palestí i israelià tenen el dret a viure en pau en estats lliures, viables i sobirans, i que tinguin com a fronteres internacionalment reconegudes les que estableixen les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat".

La mateixa resolució insta al Govern català a que doni suport al reconeixement de Palestina, tot i que el partit que governa s'hagi abstingut. La votació al Parlament català, realitzada en la darrera jornada del Debat de Política General, ha tingut un resultat de 46 vots a favor, 21 en contra i 64 abstencions. Cal recordar que el reconeixement de Palestina va centrar la 66à assemblea de l'ONU que es va celebrar recentment a Nova York.

Laia Ortiz anirà de número dos a les llistes d´ICV el 20-N

L'actual portaveu i diputada d'ICV, Laia Ortiz, serà al segon lloc i farà tàndem amb el candidat Joan Coscubiela a les llistes d'ICV per Barcelona a les eleccions del 20-N, segons han confirmat fonts d'ICV. Ortiz ocuparà el segon lloc en substitució de Núria Buenaventura que aquesta mateixa setmana ha renunciat a la reelecció davant de la investigació del Tribunal Suprem sobre una actuació que va fer el 2009 com a directora General de Medi Natural. Ortiz és actualment vicepresidenta i portaveu d'ICV a més de diputada al Parlament des del 2006, escó que hauria de deixar si surt escollida al Congrés dels Diputats. Aquesta decisió suposaria un trencament de la coalició amb EUiA, segons l'última resolució del Consell Nacional del moviment ecocomunista, i referent català d'IU.

Grècia: Militars retirats prenen per assalt el Ministeri de Defensa per protestar per retallada de pensions

Militars retirats van irrompre avui al Ministeri de Defensa de Grècia per protestar per la reducció de les pensions autoritzades pel govern per frenar el dèficit pressupostari. D'acord amb imatges mostrades per la televisió local, la irrupció al Ministeri va ser encapçalada per diverses dotzenes de militars retirats que no van passar més enllà del pati principal de la institució. Mentre diversos centenars de manifestants es trobaven fora de l'edifici.

Els ex militars van abandonar el Ministeri, després que el ministre de Defensa Beglitis Panos, des del Parlament, va amenaçar amb usar la força si no desallotjaven el lloc.

Altres ministeris a Atenes també van ser bloquejats aquest divendres per empleats en vaga. En particular, representants dels prestadors internacionals a Grècia van haver de posposar una reunió amb el ministre d'Hisenda i el ministre de Transport, perquè no van aconseguir entrar en els edificis dels ministeris.

Els representants dels prestadors de l'FMI estan auditant el pressupost grec per determinar si el país va complir amb les condicions requerides per rebre 8 mil milions de dòlars més, com a part del préstec demanat per Atenes per octubre.

Sis anys d'inhabilitació per al cap d'una trama de concessió irregular de llicències a Barcelona

L'Audiència de Barcelona ha condemnat el funcionari municipal Eduard Cabestany, inspector del districte de l'Eixample, i principal acusat d'una trama de corrupció en la concessió de llicències per a establiments d'hostaleria, a una multa de 8.750 euros i sis anys d'inhabilitació en càrrecs públics per un delicte de negociacions prohibides. La sentència ha estat sorprenent, car tant la fiscalia com l'ajuntament demanaven cinc i set anys de presó per a Cabestany, que ha estat absolt dels altres delictes pels quals estava encausat: falsedat documental i tràfic d'influències.

L'ajuntament ha refusat, de moment, de fer-ne cap valoració.

Hi havia set encausats més, dels quals quatre han estat absolts. Els altres encausats han rebut condemnes similars a la de Cabestany: dos anys i sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic i multa de 8.750 euros de multa. Els fets van ocórrer entre els ansy 2000 i 2004 en relació amb la concessió de llicències a diferents punts de la ciutat. El juny de 2005 Cabestany va abandonar el seu càrrec de funcionari al districte de l'Eixample.

Aquesta trama és independent de la trama corruptiva de Ciutat Vella, però s'ha especulat sobre la seva relació car hi ha un encausat comú en totes dues, l'enginyer Joaquim Quílez, que també està vinculat amb el cas de la xarxa de corrupció policíaca descoberta arran del tancament dels prostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera. Quílez és un dels encausats condemnats avui per haver participat en negociacions prohibides i haver-se fet passar per funcionari municipal.

El tribunal considera que Cabestany coneixia la incompatibilitat com a funcionari a l'hora d'intervenir repetidament en l'assessorament a particulars i en l'elaboració de la documentació per a la tramitació de llicències.

Reforma urgent de la Renda Mínima d´Inserció

Amb l'únic vot en contra de CiU, el Parlament ha acceptat la proposta de resolució del grup socialista per instar el Govern a "reformar urgentment la Renda Mínima d'Inserció". Una reforma que ha d'arribar des de "l'acord i el consens amb el conjunt d'administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics implicats en la lluita contra l'exclusió social".

A més, la mateixa proposta socialista reclama que el Govern compensi a tots aquells ajuntaments i entitats socials que hagin hagut d'intervenir davant de situacions d'emergència provocades pels canvis en la forma de pagament de la RMI. El Parlament també demana a l'executiu que resolgui "urgentment" l'acumulació d'expedients.

ICV-EUiA i ERC també havien presentat diferents propostes de resolució sobre la RMI però finalment han estat rebutjades. En el cas dels ecosocialistes, sol·licitaven suspendre el desplegament de la llei fins que no s'hagués assolit un ampli acord amb entitats socials i grups parlamentaris. Una opció que no ha convençut a la majoria dels diputats, com tampoc ho ha fet la proposta d'ERC, que instava el Govern a modificar el decret de desplegament de la llei en un termini màxim de tres mesos.

Així mateix, lL'oposició en bloc ha aprovat una proposta de resolució en el Debat de Política General que reprova els canvis que ha introduït el Govern en la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

La resolució, que ha sortit endavant amb els únics vots en contra de CiU, constata "el sofriment i el greuge que han patit desenes de milers de famílies catalanes a partir de la decisió del Govern de canviar la forma de pagament durant l'estiu".

L'oposició, en canvi, s'ha mostrat desunida a l'hora de reprovar el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, una resolució que ha estat rebutjada gràcies al 'no' de CiU i PP, i l'abstenció d'ERC.

CiU vota contra el CAT a les matrícules, inclosos els bocamolls Homs i Puig

El Parlament de Catalunya ha rebutjat aquest divendres una proposta de resolució d'ERC que instava el Govern a elaborar un reglament pel qual portar el distintiu CAT en les matrícules dels cotxes no pugui ser sancionable. El grup parlamentari de CiU hi ha votat en contra, igual que PSC, PP i Ciutadans. Això després que el 'portaveu' del Govern, Francesc Homs, va animar als ciutadans a enganxar el CAT a les matrícules dels seus vehicles, i el conseller d’Interior, Felip Puig, va presumir de portar-lo al cotxe i a la moto i de la multa que deia li havien posat -els seus mossos- per dur el CAT com si es tractés d’un trofeu de caça i dient que la apel.laria.

"L'adhesiu ‘CAT’ sobre la lletra 'E' d'Espanya de la matrícula no pot ser objecte de sanció, perquè no impedeix la identificació del vehicle, ni fa il.legible la matrícula", resava la proposta republicana, que només ha obtingut el suport d'ICV-EUiA i de SI.

La negativa de CiU a votar a favor d’aquesta resolució (que hauria prosperat en aquest cas) és especialment sorprenent, ja que destacats dirigents nacionalistes han defensat moltes vegades l’ús d’aquest distintiu.

El conseller d'Interior català anima a incomplir la llei: "Jo portaré CAT a la matrícula"

Felip Puig considera que portar l'adhesiu CAT a la matrícula no interfereix en la seva interpretació i identificació però admet que si "hi ha algun Guàrdia Civil fora de Catalunya que vol fer complir la llei estarà en el seu dret".

En una entrevista de Rac 1, Puig, que porta el CAT al seu cotxe i moto particulars, ha reconegut que hi ha un reglament que diu que ha d'haver una 'E' a la matrícula i res que dificulti la identificació de la matrícula, però per a ell el CAT no dificulta aquesta lectura.

Recorrerà qualsevol multa que li arribi

Assegura que si li multen per portar el CAT presentarà un recurs i ha justificat la seva decisió de portar aquest distintiu: "Sóc conseller però conduint el meu vehicle sóc un ciutadà més".

En el seu vehicle oficial, Puig ha explicat que no es posa l'adhesiu perquè considera perquè és una opció personal de cadascú: "Utilitzar un vehicle que és de tot el poble per alguna cosa que és opcional em semblaria un ús impropi".

Ha indicat que els Mossos d'Esquadra i la Divisió de Trànsit "no té cap instrucció ni forma part de les seves prioritats perseguir el CAT".

L'SGAE pagava les despeses del supermercat, calçotets, pernils, joies i una medalla d'or per Rajoy

Els de la SGAE passaven a l'entitat les seves despeses del supermercat, calçotets, pernils, joies, el gimnàs, cotxes, electrodomèstics o viatges de luxe a Rio de Janeiro, Nova York, Venècia o l'Havana. Així fins a 30 milions d'euros que eren pagats per la Societat General d'Autors i Editors a través d'un entramat de societats i empreses que es servien com a eina o tapadora per al desviament de fons. Teddy Bautista comentar fa molt poc que Rajoy va ser un Ministre de Cultura fantàstic al qual la SGAE li va concedir la Medalla d'Or.

Els investigadors la Guàrdia Civil i de l'Agència Tributària han aportat al jutge Ruz centenars de factures que van ser pagades a través d'aquestes empreses intermediàries i que proven "despeses (personals o domèstics) que no són propis d'una activitat de serveis".

Carmen Alborch, exministra de Cultura del PSOE, deia en aquell temps: "tenim un deute amb la SGAE" (els espanyols) i Teddy Bautista comentar fa molt poc que Rajoy va ser un Ministre de Cultura fantàstic al qual la SGAE li va concedir la Medalla d'Or Una despesa més de la SGAE i el que ens queda per veure. El jutge acaba de decretar de nou el secret del sumari per la gravetat dels nous fets investigats. Hi ha noves diligències i noves proves.

UGT assegura que la Fundació de l'hospital de Sant Pau té un patrimoni de 1.200 immobles

Part de la plantilla del centre sanitari ha acampat aquest dijous al vestíbul de l'edifici, amb el suport de treballadors del Dos de Maig i l'hospital de Terrassa. El comitè d'empresa de l'hospital Sant Pau reclama a la Fundació de Patrimoni del centre sanitari que es faci càrrec dels deu milions d'euros de dèficit que vol eixugar la gerència. Segons asseguren des d'UGT, la Fundació és propietària d'uns 1.200 immobles, que té llogats. "L'any 2006, quan només posseïa 700 habitatges, la mateixa Fundació valorava el seu patrimoni en 261 milions d'euros", afegeixen.

El sindicat recorda que el patronat de l'ens està format per tres representants de la Generalitat, un de l'Ajuntament de Barcelona i un de l'Arquebisbat de Barcelona.

La direcció de l'Hospital de Sant Pau, però, ha pensat en altres maneres per eixugar el dèficit. Ha presentat un ERO temporal de quinze dies que afectarà 1.428 treballadors i quinze mesos a 63 treballadors. A més, segons UGT es tancarà una planta de 36 llits (sumats als 44 anteriors), se suprimiran tres sessions diàries de quiròfans i s'eliminarà un dia a la setmana l'activitat de la majoria de consultes externes i hospitals de dia (amb excepció d'onco-hematologia). Els divendres, es reduirà en un 66% l'activitat de radioteràpia i medicina nuclear, entre altres, segons informen des de l'organització sindical.

Els treballadors de l'hospital de Sant Pau han acampat aquest dijous a la nit al vestíbul del centre sanitari per celebrar una "jornada de reflexió nocturna". La mobilització ha rebut el suport d'altres metges de l'hospital Dos de Maig i del de Terrassa, així com de veïns de la zona i usuaris, que s'han sumat a la protesta.

L'ocupació sionista costa més de 5.000 milions a l'economia palestina

Un estudi revela que l'ocupació israeliana va costar el 2010 més de 5.000 milions d'euros als territoris palestins. Aquestes pèrdues suposen el 85% del PIB nominal de Palestina: "Sense el control dels recursos i els accessos als Territoris Ocupats Palestins per part d'Israel, l'economia tindria un superàvit fiscal sanejat i s'acabaria amb la dependència de l'ajuda internacional" , assenyala l'estudi realitzat conjuntament pel Ministeri d'Economia de l'Autoritat Palestina i l'Institut de Recerca Aplicada de Jerusalem.

L'informe ha quantificat les pèrdues provocades per algunes de les mesures de l'Estat sionista. Així, el bloqueig al riu Jordà, el mar Mort i els aqüífers subterranis a Cisjordània ha costat als palestins 1.398 milions d'euros al sector de l'agricultura, 1.200 milions en recursos minerals i 143 milions en turisme al mar Mort.

D'altra banda, el bloqueig israelià contra la franja de Gaza costa a l'economia palestina altres 1.398 milions d'euros, mentre que les restriccions en l'accés a l'aigua suposen altres 1.398.000.

Així mateix, Israel guanya 662 milions d'euros anualment a través del control del sector miner a Cisjordània, així com altres 110 milions a través de la comercialització de productes del mar Mort.

Pel que fa a les xifres, tant el Ministeri d'Economia de l'ANP com l'Institut de Recerca Aplicada de Jerusalem han assenyalat que són xifres a la baixa a causa de la manca de documentació en alguns casos, el que ha impedit la quantificació del total.

Sobre els assumptes d'accés al comerç i els recursos, els autors de l'estudi han recalcat que "la majoria d'aquests costos no tenen cap relació amb assumptes de seguretat i estan motivats pel desig d'Israel de restringir el desenvolupament d'una economia competitiva a Palestina".

El ministre d'Economia de l'ANP, Hassan Abu Libdeh, ha subratllat que aquest informe redunda en les afirmacions del Banc Mundial (BM) i del Fons Monetari Internacional (FMI) i dóna suport a la decisió del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, de acudir a les Nacions Unides per demanar que Palestina sigui reconeguda com a Estat sobirà.

"No importa el que el poble palestí aconsegueixi a través dels seus esforços, l'ocupació els impedeix assolir el seu potencial com a gent lliure al seu propi país", ha dit. "Hauria d'estar clar per a la comunitat internacional que l'única raó a la negativa d'Israel a actuar de bona fe com un company per a la pau són els beneficis que aconsegueix com a potència ocupant", ha afegit Libdeh.

Els indignats exigeixen càstig penal per als especuladors

La responsabilitat de les entitats financeres en l'escenari de la crisi econòmica ha estat, des de la seva eclosió, una de les principals demandes del 15-M. Posen l'accent en el fet que el sistema financer "surti reforçat" en l'actual context gràcies a emportar-, "a preu de saldo", una bona part de les caixes d'estalvis i aposten per nacionalitzar les caixes a les quals s'ha injectat diners públics.

Segons explica Manuel Nolla, integrant del grup i un dels impulsors del text, l'objectiu primordial passa ara per "intentar aturar l'espoli de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM)", que, segons asseguren els indignats, podria vendre a algun banc "per menys de 2.000 milions d'euros i amb garanties davant futures pèrdues". "El Banc d'Espanya prefereix regalar les caixes d'estalvis i els nostres diners posat en elles abans que siguin nacionalitzades!", asseveren en el text.

"Que les caixes siguin semirregaladas a grans bancs, que és el que està fent aquest Govern, és per plorar. És el suïcidi de la socialdemocràcia", opina Nolla.

Proposen una banca pública democràtica, transparent i sense especulació

Els indignats afirmen que els bancs privats "no ho han fet millor que les caixes" en els últims anys i els acusen d'haver "enfonsat" el sistema financer a nivell mundial. "Salvar els bancs dels EUA i Europa ha costat ja dos bilions d'euros en ajudes directes i tres bilions en garanties", adverteixen.

Nolla insisteix en la mateixa idea: "Les caixes d'estalvis han actuat de manera similar als bancs, és a dir, han estat gestionades amb criteris de màxim benefici, per això és possible que ara puguin necessitar ser sanejades".

El grup d'economia no censura la injecció de diners públics en els processos de reestructuració d'aquestes entitats, però el que sí que exigeix ​​és que, en el cas de fer-se, el resultat sigui una caixa pública, "mai la seva venda en subhasta i en el pitjor moment".

Nolla denuncia que, amb cada crisi, es dóna "un altre enorme mos" al patrimoni públic en el que qualifica com una "estratègia política dels grans poders financers per desmantellar l'Estat".

Amb aquesta perspectiva, el grup de treball d'economia aposta per la "nacionalització" de les caixes d'estalvis, una pràctica a la qual auguren més altres beneficis com la possibilitat de disposar d'un parc de pisos i locals de lloguer que, asseguren, solucionaria en gran part el problema de l'habitatge i la supervivència de moltes petites empreses.

Treballen en una demanda als bancs pels seus "il.legalitats"

Els indignats posen en valor la necessitat de crear una banca pública gestionada de manera "democràtica" i "transparent", "allunyada de l'especulació" en què les empreses puguin "obtenir el finançament que necessiten" i que doni "confiança als ciutadans "per invertir els seus diners en una entitat que va a destinar-lo a la" realització d'activitats ètiques i sostenibles".

"Tenim dret a decidir democràticament cap a on dirigir la inversió per reactivar l'economia i per lluitar contra l'atur", manifesten.

En el mateix text, els indignats tornen a exigir accions judicials per aclarir les possibles "responsabilitats civils i penals" dels gestors dels bancs, els taxadors, els auditors i els càrrecs polítics en la gestió de la crisi.

De fet, el grup d'economia treballa també en la redacció d'una demanda a les entitats financeres per les "il.legalitats" en què han incorregut. "Els bancs han falsejat l'alt valor de taxació dels habitatges i han tret cèdules hipotecàries d'un valor superior al permès", asseguren.

Així mateix, el 15-M denuncia la "irresponsabilitat" de l'Executiu i els òrgans de govern de les caixes en l'actual conjuntura i denuncia també la "desistiment de funcions" de supervisió del Banc d'Espanya.

PP i CiU voten el contrari en el primer ple de la Diputació de Barcelona

L'aliança a la Diputació de Barcelona i al Parlament entre PP i CiU portarà cua sinó caos en una bicefàlia contradictòria. De moment ja no s'han posat d'acord en el primer ple ordinari, on els dos grups han votat el contrari. Les dues primeres mocions, en defensa de la immersió lingüística i en contra de la reforma de la Constitució, han dividit als dos partits que formen el govern, el que tot just a principis de la legislatura fa, amb l'imatge de caos d'avui al Parlament, preveure un govern a la deriva i a cop de pacte puntual.

Les mocions que s'han votat en aquest ple eren precisament sobre dos temes on convergents i populars no s'hi troben, la immersió lingüística i la reforma de la Constitució per limitar el dèficit de les administracions públiques. Les discrepàncies entre els dos grups que formen govern han acabat, en aquest cas, perjudicant al PP, que ha vist com les dues mocions tiraven endavant malgrat la seva oposició.

En la votació sobre la immersió lingüística, el PP s'ha quedat sol. Concretament, el text de la moció assegura que la immersió "és un model d'èxit i cohesió social reconegut internacionalment" alhora que es defensa el sistema d'ensenyament actual a Catalunya. El PP, però, ha considerat que la moció és "un atac a la separació de poders", en paraules d'Alberto Vilagrasa que es referia així a les ja conegudes sentències judicials contra el model d'immersió. En canvi, CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, hi han votat a favor.

En el cas dels convergents, Joan Carles García Cañizares s'ha referit a les postures que s'hi oposen com el PP quan ha dit que "els idiomes son per entendre'ns, no per discutir". Josep Mayoral, per part del PSC, ha recordat que la immersió és un "factor essencial en la qualitat del país".

L'altra votació de la polèmica entre el PP i CiU, i del ple, ha estat en una moció contra la reforma constitucional que els populars i el PSOE van aprovar al Congrés dels Diputats per tal de limitar el dèficit de les administracions públiques. Aquí el PP ha votat en contra acompanyat pel PSC, CiU però ha discrepat dels seus socis de govern a la Diputació i s'ha aliat amb ERC i ICV-EUiA. A la moció es considera que la reforma "condiciona unilateralment i per imposició les finances i la prestació de serveis públics dels ajuntaments, interferint greument en l'autonomia local i en l'autogovern de Catalunya".

A això, el grup convergent ha afegit que "l'exclusió dels partits catalans és un menyspreu als catalans", mentre que ERC i ICV-EUiA han insistit en la idea que la reforma limita les funcions dels ajuntaments. Els arguments de PP i PSC han sigut que "és una mesura necessària per limitar l'atur", segons el conservador Vilagrasa i que la Diputació "és un espai de debat del món local, no és un lloc per un tema substanciat al Congrés", segons Mayoral, del grup socialista.

Siguin quins siguin els arguments polítics d'uns i altres, àmpliament exposats en altres institucions i debats, el que ha evidenciat aquestes votacions és la distància que existeix entre el PP i CiU en els primers temes que vota la Diputació de Barcelona, una distància, però, que tots dos van oblidar per fer-se amb el poder.

Els sindicats atribueixen la protesta de sanitaris a la ´crispació´

Els sindicats han atribuït a la "gran crispació" del sector sanitari la irrupció de 200 sanitaris a la seu de l'Institut Català de la Salut (ICS) i d'una cinquantena d'ells a la reunió de la Taula Sectorial, el que ha obligat a suspendre la negociació, que es reprendrà la tarda de dilluns. Els representants de Metges de Catalunya (MC), Satse, CCOO, UGT i Catac-IAC han constatat el malestar que acumula el sector per les retallades sanitàries de 1.000 milions d'euros, que ja van començar l'any passat amb una rebaixa del 5% del sou.

El secretari adjunt de MC, Jaume Giménez-Palau, la secretària general de Satse a Catalunya, Montse Peña, i el portaveu d'UGT, Juan Cobacho, han remarcat que la irrupció ha estat el fruit que les coses no s'han fet bé fins ara.

"La força no ens agrada a ningú, però els treballadors estan molt nerviosos i molt crispats", ha explicat Peña, que ha assenyalat que la proposta que va posar dilluns sobre la taula l'ICS és del tot inacceptable per al seu col·lectiu, que d'efectuar-se deixaria de percebre 710 euros per la paga de Nadal.

Però el problema és la sobrecàrrega laboral i la falta de personal de que peca el sistema, ha remarcat Peña.

El representant de MC ha deplorat que la negociació amb l'ICS és fictícia, perquè per tal que hi hagi autèntica voluntat negociadora les dues parts han de poder aproximar-se i la proposta de l'Institut és el més semblant a una imposició, ja que si els sindicats no l'aproven auguren que s'aprovi de tota manera en forma de decret a través del Consell Executiu.

Mala gestió de les negociacions

"Les negociacions s'han portat malament, i la tensió viscuda aquest dijous és conseqüència del que ha anat succeint fins ara", i això només pot perjudicar més el sistema, ha assenyalat Giménez-Palau.

La irrupció de 50 dels 200 treballadors que més tard han pres la seu de l'ICS s'ha produït poc després que donés començament la reunió, i just quan el gerent Joaquim Casanovas estava a punt d'aportar xifres per justificar la retallada fins a final d'any. El gerent ha lamentat que la irrupció a l'edifici de l'ICS és "poc útil" per a la negociació.

Protesta dels MIR al centre de Barcelona

Un grup d'entre 700 i 800 metges residents s'han concentrat contra les retallades davant la seu de l'ICS, a la cantonada de la Gran Via amb Balmes, i han tallat el trànsit a tots dos carrers.

Estiu boig també al Regne Unit i, dilluns, als abrics

Temperatures molt altes per a aquesta temporada es registren al Regne Unit, després d'un estiu bastant fresc, va informar ahir el seu Servei Meteorològic. La calor va arribar a la majoria de les regions del Regne Unit i aquest dijous va ser registrada la plusmarca de 29 º Celsius a l'est d'Anglaterra. El rècord anterior data de 1895. Aquell 29 de setembre, la temperatura va pujar fins 27,8º a York, al nord d'Anglaterra.

Les actuals temperatures excedeixen en 10 º com de mitjana les normals per al mes de setembre però la calor durarà fins dilluns que ve. La policia viària adverteix sobre possibles embussos de carreteres, perquè la majoria dels britànics es dirigiran a la costa o als parcs el cap de setmana.

Les autoritats ja es preparen per a un dur hivern, tenint en compte l'experiència dels últims que van ser bastant rigorosos a Gran Bretanya.

El Servei Meteorològic va informar que serà l'últim cap de setmana càlid. Dilluns ja arribarà la tardor a Londres, que és com l'hivern a Madrid.