dilluns, 20 de setembre de 2010

Resolució de l'Assemblea Nacional d'ex presos i preses polítiques d'Uruguai

L'Assemblea Nacional d'ex preses i d'ex presos polítics, reunida a instàncies de Crysol, en el dia de la data en la seu de l'Associació de la Premsa de l'Uruguai (APU), resol: A 25 anys del retorn a la institucionalitat democràtica com a resultat de la resistència i de la lluita del poble uruguaià al Terrorisme d'Estat, són grans les tasques i desafiaments pendents de resolució per eradicar definitivament de la societat el llegat nefast d'aquest període i afirmar un Estat de dret ple.

2. Anular i/o destruir tècnicament la Llei de Caducitat, per immoral, injusta i inconstitucional, tal com ho reclamen més de 1.200.000 uruguaians i la Comissió Interamericana de Drets Humans, pas d'enorme importància i transcendència per continuar desterrant la cultura de la impunitat, és el desafiament més immediat i irrenunciable.

3. Establir la veritat del que va passar amb tots els Detinguts Desapareguts, el què, com, quan, on i perquè, és un principi essencial d'afirmació de la justícia. Les forces armades han d'assumir davant el conjunt de la societat la seva responsabilitat institucional per aquests crims, donar tota la informació que segueixen ocultant als familiars ia la societat, sotmetre a tribunals d'Honor als responsables dels mateixos amb igual rigor amb què es ultratgen davant fraus i estafes econòmiques que són delictes d'un rang inferior.

4. Aconseguir que tots els poders de l'Estat uruguaià assumeixin les normes de drets humans amb la mateixa jerarquia que altres normes del sistema positiu, que es creen tribunals especialitzats per als mateixos, que es tipifiquen els Delictes de Lesa Humanitat d'acord amb els compromisos internacionals ia les lleis vigents , que es pugui accedir a les històries clíniques dels que van estar internats a l'Hospital Central de les forces armades durant el procés cívic militar, assegurar l'accés ple als arxius de la repressió, donar suport jurídic, psicològic i material a qui inicien judicis per aquests delictes, són esforços destinats a millorar la qualitat de vida de tots els uruguaians i consolidar un futur esperançador.

5. En aquest marc, aprovar una Llei de Reparació integral per a totes les víctimes del Terrorisme d'Estat que compleixi amb la Convenció Internacional contra la Tortura i altres Tractes i Penes cruels, inhumans i degradants i amb la Resolució 60/147 de les Nacions Unides és una demanda de la nostra organització que segueix tenint plena vigència.

6. La Llei de Reparació 18.596 promulgada el 19 de setembre de 2009 és un pas important en el camí de superar els danys causats pel procés iniciat a partir del 13 de juny de 1968. No és una llei de reparació integral ja que no compleix amb estàndards internacionals en la matèria i inclou un article 22 injustificat en una norma amb aquestes característiques. No obstant això procedir a la seva ràpida i efectiva implementació, perquè els beneficiaris d'ella puguin accedir al consagrat per la llei, dotant a la Comissió Especial dels recursos materials, humans i financers per al seu treball efectiu, mereix l'esforç i la militància del col.lectiu organitzat actuant dins de la Comissió Especial i fora d'ella.

7. A un any de l'aprovació de la Llei 18.596, la no emissió per part del Poder Executiu del decret reglamentari de l'article 10 que consagra l'atenció gratuïta i vitalícia en el marc del Sistema Nacional Integrat de Salut (SNIS) per a alguns grups de víctimes del Terrorisme d'Estat i jerarquitza jurídicament les disposicions del Decret 268/08, és una demora injustificada que revictimiza als que tant van patir i tant van haver de esperar perquè l'Estat uruguaià assumís les seves obligacions en la matèria.

8. Realitzar una concentració davant la seu del Ministeri de Salut Pública (MSP) el dimecres 13 de octubre de 2010, a l'hora 15.00, en suport a la demanda d'una ràpida implementació de l'Article 10 (reparació en salut) de la llei 18.596.

9. Superar totes les injustes exclusions, mancances, insuficiències i omissions de la Llei jubilatori 18.033, mitjançant una nova llei, ha de seguir a l'agenda del col.lectiu organitzat, de la mateixa manera de potenciar novament el treball per una efectiva implementació de la tasca de la Comissió especial.

10. Facilitar el procés d'empara als que van estar detinguts en centres clandestins de detenció a l'exterior davant la no lliurament de la documentació pertinent per part de les forces armades ha de rebre el màxim suport institucional actuant dins i fora d'ella.

11. Modificar substancialment el decret 106/2007 del Poder Executiu perquè els cònjuges d'ex presos polítics morts percebin la Pensió Especial reparatòria de l'Article 11 (transmesa com a pensió de supervivència) juntament amb les seves pròpies jubilacions o pensions és un desafiament impostergable per avançar també en el camí de la justícia previsional.

12. Mentre la Pensió Especial reparatòria de l'article 11 de la Llei 18.033 és considerada una prestació previsional que genera pensió de supervivència, ha de ser assimilable a qualsevol altra jubilació i generar, igual que les mateixes, despeses de vetlla i costa funeràries per als cònjuges en el Banc de Previsió Social (BPS).

13. Transformar el Centre d'Alts Estudis Nacionals (CALENER) en un lloc de memòria i DDHH, gestionat per les organitzacions de víctimes del Terrorisme d'Estat, és un requisit impostergable en la construcció de la Memòria Històrica de la lluita del poble per la llibertat i com edificació del futur.

14. En el mateix sentit, establir un Dia Nacional de la Memòria en recordació i homenatge a totes les víctimes del Terrorisme és un deute pendent de la democràcia uruguaiana per a complir les normes internacionals de drets humans ja que estableix la Llei de Reparació 18.596.

15. Aconseguir que el 14 de març sigui oficialitzat per l'Estat uruguaià com Dia del Allibereu @ és un reconeixement de dignificació social col.lectiva als milers de uruguaianes i d'uruguaians que van patir presó i tortures per raons polítiques, gremials o ideològiques en el període iniciat a partir del 13 de juny de 1968.

16. Instal.lar a la brevetat la Institució Nacional de DDHH, creada a finals de l'any 2008 i el nom reivindiquem, com a àmbit de defensa i protecció dels drets individuals i col.lectius, contra tota forma d'impunitat, dotant del pressupost d'acord amb la seva importància i obligacions és una necessitat de la societat civil i un compromís per al nostre col.lectiu.

Níger: Entre el cop d'estat i l'explotació colonial francesa

El 18 febrer 2010 es produeix un cop d'estat militar a Níger, quedant suspeses la Constitució i les seves institucions. Al comandament de l'Estat s'ha posat el Consell Suprem per a la Restauració de la Democràcia, liderat pel militar Adamou Harouna. Després del cop d'estat a les cadenes radials de tot el país es va deixar d'escoltar la programació habitual i es va començar a escoltar la música militar. A Niamey els carrers van quedar buits i es va viure un estat d'inquietud entre els seus habitants a l'espera d'informació sobre les destinacions polítics del país i del deposat president Mamadou Tandja i el seu gabinet, que es trobava al Palau de Govern. En l'actualitat el president de facto és Salou Djibo (foto). Encara que a causa del cop la Unió Africana va expulsar Níger, ni els inversors francesos i ni els xinesos han canviat els seus plans, que sumats registren més de sis mil milions de dòlars en instal.lacions per a l'extracció minera.

L'economia del Níger és una de les menors del tercer món i està basada en el pasturatge i l'agricultura. L'explotació mineral de l'urani correspon per la seva part al 31% dels ingressos per exportacions, sent el tercer productor mundial d'aquest material.

El mandat del seu president, Mamadou Tandja, havia de finalitzar el desembre de 2009. No obstant això, durant el mes d'agost, va decidir dissoldre el Parlament i orquestrar una reforma constitucional amb la finalitat de prorrogar-se cinc anys al poder, i per a això va convocar un referèndum. La iniciativa va ser condemnada dins i fora del país, fins i tot amb sancions internacionals, ja que eliminava molts dels obstacles de la seva autoritat, abolia els límits dels mandats, i li donava tres anys addicionals en la cadira presidencial sense celebrar eleccions. El Tribunal Constitucional va declarar aquesta consulta il.legal, al que Tandja va respondre amb l'abolició d'aquest organisme i reemplaçant als seus membres amb els seus propis candidats. El 2009 aquestes decisions polítiques ja havien portat el país a ser expulsat de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental.

Les tensions polítiques que s'han estat covant durant els últims mesos van desembocar al migdia del 18 de febrer de 2010 a un cop d'Estat. Mentre el president i els seus ministres es trobaven reunits al Palau Presidencial celebrant un Consell de Ministres extraordinari, a Niamey, un grup de soldats vinguts de fora de la ciutat amb vehicles blindats, artilleria pesada i metralladores de gran calibre, liderats per el major Adamou Harouna, van protagonitzar un aixecament militar, retenint el Govern en ple, malgrat els intents de frustrar-ho per la Guàrdia Presidencial. En l'actualitat el president de facto és Salou Djibo.

El nord i est del Níger, constituït per l'altiplà del Djad i part del desert de Ténéré, és aprofitat per comunitats nòmades per al pasturatge de bestiar boví i cabrum. El sud i l'oest, amb majors precipitacions, està constituït per població sedentària dedicada a l'agricultura del mill i el sorgo, que constitueixen l'aliment bàsic de la població. El cacauet es dirigeix a l'exportació. Tot just queden restes de boscos que fins a mitjans del segle XX ocupaven la part sud del territori i que van ser talats per a ser un llenya.

A la fi dels anys 1970 i el primer lustre dels 1980 es va presentar una fam que segons alguns càlculs es va cobrar la vida de 2'000 000 de persones.

Mentre s'estenia la pobresa entre àmplies capes de la societat i les sequeres amenaçaven generar fams, el MNSD va començar a demanar préstecs al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial. Aquestes entitats van exigir canvis estructurals macroeconòmics, com ara la congelació dels salaris dels empleats públics durant dos anys, o els impostos a productes bàsics de la cistella familiar, generant majors nivells de pobresa.

Les organitzacions estudiantils i obreres es van oposar mitjançant manifestacions, vagues i motins a tot el país, exigint una obertura política i l'abandonament del monopartidista. En molts casos hi va haver una resposta governamental violenta.

Salou Djibo

Salou Djibo (Niamey, 15 d'abril de 1965), és un militar nigerià, "comandant de la companyia de suport de Niamey". Des del cop d'Estat del 18 de febrer de 2010, que va destituir el president de la República Tandja Mamadou, Djibo seria el mandatari de facto del Níger en la seva qualitat de president del Consell Suprem per a la Restauració de la Democràcia. No obstant això, al moment de redactar aquest article, es reporta així mateix al Coronel Djibrilla Hima Hamidou com a president del CSRD.

El 18 de febrer de 2010 les forces militars del Níger van prendre el poder arrestant al president Tandja Mamadou i al seu gabinet a la casa presidencial on es trobaven. Es va declarar un estat de Toc de Queda i es va suspendre la constitució. En un comunicat se li demanava al poble que es fiqués a casa per evitar la pèrdua de vides, mentre que les ràdios i televisions seguien transmetent. Així es va formar el CSRD liderat per Djibo.

El CSRD va anunciar que pretenia fer del Níger un model de democràcia i de bona governació. Djibo era "poc conegut" abans del cop d'Estat. Procedent de l'ètnia Djermas-songhai, s'havia exercitat en les forces de l'ONU a Côte d'Ivoire i a la República Democràtica del Congo.

El 15 d'agost de 2010 es va donar l'estat d'alarma per la greu crisi de fam que hi havia al país, mai abans vista, fins i tot superant encara més la que havia hagut el 2005, i es va demanar ajuda internacional per portar aliments al país.