dimarts, 29 de maig de 2012

Faura (València) cobrarà l'IBI a l'Església des de juliol

L'Ajuntament de la petita localitat valenciana de Faura, que governa el PSPV-PSOE, cobrarà des del proper juliol l'Impost de Béns Immobles (IBI) de dos edificis que l'Església catòlica té en propietat al municipi i que no estan destinats al culte . L'Església rebrà al juliol el rebut dels dos immobles igual que la resta de veïns d'aquesta localitat de l'interior de la província de València, que compta amb 3.700 habitants i és a 31 quilòmetres al nord de la capital de la província.

L'alcalde de la localitat i portaveu del PSPV a la Diputació, Antoni Gaspar, ha explicat que es tracta "d'una qüestió de justícia". En una de les propietats eclesiàstiques hi ha instal·lada una ludoteca des de fa cinc anys per la que l'Església rep un lloguer cada mes.

"Així ells també poden contribuir i ajudar a la localitat", ha argumentat Gaspar, que afegeix que per al seu Ajuntament, pagar l'IBI és "una cosa que s'ha de normalitzar".

"No demanem res de l'altre món. Entenem que hauria d'estar resolt com ho han fet en altres països", ha justificat.

Per la seva banda, el rector de la localitat durant els últims 30 anys, Josep Martínez, s'ha mostrat "sorprès per la notícia" en conversa telefònica amb Efe i s'ha limitat a anunciar que, un cop els arribi el rebut, faran "el que sigui legal".

Segons l'alcalde i aspirant a la Secretaria provincial del PSPV, l'Església "rebrà el rebut al mateix temps que la resta de veïns de Faura i que facin com tots: o el paguen o hauran de demanar que se'ls s'ajorni. És la mateixa consideració que qualsevol veí".

5 detinguts en una nova ràtzia policial contra els vaguistes

L’escalada repressiva contra els vaguistes del passat 29 de març ha pres un nou impuls aquest dimarts. Els Mossos d’Esquadra han detingut a Barcelona dos militants independentistes, un de la CAJEI i un del SEPC, al barri de Sant Andreu i dues persones més al barri de Sants, un d’ells periodista de mitjans alternatius.

A la tarda, els Mossos d’Esquadra han confirmat un nou detingut a Tarragona pels fets del 29 de març. Segons els Mossos, aquesta persona hauria participat als incidents de Barcelona, concretament en accions contra l’edifici de Foment del Treball i contra una entitat bancària de la Via Laietana. Segons ha pogut saber Llibertat.cat, es tracta d’un militant de l’Esquerra Independentista de Reus.

Aquet cop s’ha elevat el delicte de danys i desordres al d’associació il·lícita, que permetria aplicar als detinguts mesures punitives com la presó. Les acusacions que pesen sobre ells són, a més d’associació il·lícita, integració a organització criminal, desordres i danys i un delicte contra l’exercici dels drets fonamentals. Fins ara cap dels detinguts pels incidents del 29 de març havia estat acusat d’un delicte d’associació il·lícita o integració a organtizació criminal.

La darrera vaguista presa va sortir en llibertat amb càrrecs el passat 17 de maig després d’un mes en presó preventiva. Els delictes que se li imputen, però, són menors que els dels 4 detinguts d’avui. A Laura Gómez se li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

Les noves detencions arriben pocs dies després que el Departament d’Interior clausurés el web per a delators per la caiguda de les visites i les poques delacions de ciutadans que va rebre i després de les demandes que apunten contra la manca de legalitat de la pàgina web i que en demanaven el tancament.

Per primera vegada s’imputa un delicte de pertinença a grup criminal


Els Mossos d’Esquadra han explicat que les quatre persones s’han detingut per agredir un treballador de l’estació de Sants i per provocar danys a Foment i a la seu del BBVA durant el 29-M.

Per primera vegada, els Mossos imputen a tres dels detinguts un delicte de pertinença a grup criminal. El motiu: segons la policia haurien actuat “de forma conjunta i coordinada en diferents actes vandàlics” a Barcelona la tarda de la vaga general.

Dos dels arrestats estarien relacionats amb una agressió que hauria patit un treballador de l’estació de Sants, mentre que els altres dos haurien provocat danys a la seu de Foment del Treball, segons la versió policial.

El detingut de Tarragona va participar, segons els Mossos, en els danys provocats a l’edifici de Foment del Treball i a l’oficina de l’entitat bancària BBVA de Via Laietana de Barcelona.

Detinguts

Un és Jorge M.C., de 25 anys, a qui se li imputa el delicte de desordres públics, falta de lesions, coaccions greus, delicte contra la integritat moral i delicte de pertinença a grup criminal.

Rubén M.M, de 23 anys, se li imputa el delicte de desordres públic continuat, de lesions greus, delicte de coaccions greus, falta de lesions, delicte contra la integritat moral, delicte contra els drets fonamentals i llibertats públiques, delicte de danys i delicte de grup criminal.

Ignacio P.A., de 20 anys, se li imputa el delicte de desordres públics, danys, coaccions greus, delicte contra els drets fonamentals i llibertats públiques, i delicte de pertinença a grup criminal.

Jordi A.D, de 24 anys, se li imputa el delicte de desordres públics i danys.

El detingut a Tarragona és Víctor P C, de 23 anys, i se li ha imputat també un delicte de participació en grup criminal, a més dels delictes de desordres públics, danys, coaccions greus i contra els drets fonamentals i llibertat públiques.

Un centenar de detinguts en total


Amb aquests 4 detinguts, els Mossos d’Esquadra han realitzat ja 94 detencions i 38 imputacions amb motiu dels incidents de la jornada de vaga general del 29-M a diversos llocs de Catalunya, principalment a Barcelona. La policia ha instruït diligències en contra de 132 presumptes autors de delictes comesos durant aquell dia.

“Intenten equiparar vaguistes amb criminals”


Alerta Solidària, que parla d’una “ràtzia contra l’independentisme”, creu que Interior “carrega amb ira”. L’organització antirepressiva recorda que tot i la gravetat de l’acusació d’associació il·lícita, “no és la primera vegada que Interior pretén actuar contra l’independentisme per la via de l’associació il·lícita” ja que així ho va intentar contra el moviment estudiantil, contra el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Tot i així, recalca que “aquell intent no va reeixir i ara insisteixen en equiparar vaguistes amb criminals”.

Mostres de suport

S’ha convocat una concentració de suport a les cinc de la tarda davant la comissaria de les Corts, on hi ha dos dels detinguts. A Twitter la protesta es canalitza a través de l’etiqueta #llibertatdetingudes.

Diverses organitzacions independentistes han fet públic el seu suport als detinguts i n’han reclamat l’alliberament. A més d’Alerta Solidària, la CAJEI, Maulets, el SEPC, la COS, l’MDT, Endavant (OSAN). També la CUP ha mostrat la seva solidaritat.

Alerta Solidària adverteix que l’independentisme respondrà “amb contundència, amb la solidaritat dels qui donem la cara, dels qui no ens amaguem d’organitzar-nos per la llibertat d’aquest poble, de l’opressió espanyola i francesa sí, però també per deslliurar-nos dels qui emparen el saqueig dels diners públics sense vergonya i sense obrir cap investigació de cap mena”.

Els consellers i alts càrrecs de BFA cobraren gairebé 22 milions d'euros el 2011

Els membres del consell d'administració de la nacionalitzada BFA, matriu de Bankia, i un grup de vuit directius van 'cobrar' una retribució de 21.783.000 d'euros el 2011, un any amb pèrdues atribuïbles de 3.318.000 d'euros, segons es desprèn de l'informe anual publicat pel grup dimarts.

Sense tenir en compte possibles indemnitzacions, segons diverses fonts encara objecte de negociació, el dimitit president Rodrigo Rato va cobrar 2.436.000 d'euros del grup, mentre que el que va ser president de de Bancaixa, José Luis Olivas, va cobrar 1.764.000 d'euros per la seva pertinença al consell fins al juny de 2011.

Al marge del consell -compost per 20 persones el 2011 més sis que van estar només sis mesos i en què figuren alguns polítics dels dos principals partits nacionals PP-PSOE-, vuit alts directius es van embutxacar 9.552.000 d'euros en concepte de retribucions, indemnitzacions i/o prejubilacions.

Les dades de l'informe anual, que es presenta amb mesos de retard després d'una exhaustiva revisió del balanç realitzada pel nou equip gestor encapçalat per José Ignacio Goirigolzarri després de la nacionalització, també revelen que amb els criteris aplicats en la reformulació dels comptes i la valoració d'actius, BFA estaria a finals de 2011 en causa de dissolució en no aconseguir el seu patromoni net ni la meitat del capital social.

Bancaixa deu 14 milions a un sol empleat


En la memòria també es revela que Bancaixa, una de les entitats integrades en la fusió de la qual van sortir BFA i Bankia, té deutes pendents de pagament amb un únic empleat per valor de 13,9 milions d'euros. Una font del grup va explicar que l'empleat en qüestió és Aurelio Izquierdo, el que va ser director general de Bancaixa i que els deutes deriven de dues pòlisses que equivalen a un blindatge.

Marga Sanz (EU): “La indemnització de 14 milions a Aurelio Izquierdo és un escàndol intolerable”

La síndica d’EUPV i coordinadora d’Esquerra Unida Marga Sanz ha assenyalat que la indemnització de 14 milions d’euros al directiu de Bankia, Aurelio Izquierdo, feta pública aquest mateix matí, “és inqualificable, una vergonya. En un moment en el que el Govern està disposat a destinar 24.000 milions d’euros a Bankia, per a rescatar-la, coneixem aquestes indemnitzacions que premien de manera escandalosa la dolenta gestió d’uns directius que ens han portat a aquesta situació. És intolerable i exigim que s’acabe d’immediat amb aquestos privilegis absolutament fora de lloc i injustos”.

Ofensiva dels grups contra PP-PSOE per demanar explicacions sobre Bankia

El PP segueix parant les peticions de tots els altres grups per demanar explicacions sobre Bankia. Avui ha tornat a frenar a la Mesa del Congrés la petició de La Izquierda Plural perquè es debati en ple la creació d'una comissió d'investigació. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una querella de Manos Limpias contra el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i els expresidents de Bankia, Rodrigo Rato, i Caja Madrid, Miguel Blesa, entre d'altres directius de caixes intervingudes. Cayo Lara denuncia que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera.

La Izquierda Plural haurà de recórrer a presentar una interpel·lació al Govern, que doni lloc una setmana després al debat i votació d'una moció que inclogui la petició de recerca. Aquest debat no es produirà abans de mitjans de juny.

Jesús Posada, president del Congrés (PP), ha demanat en la reunió de la Mesa a IU que "tinguin paciència i insisteixin" en la seva petició, segons el diputat José Luis Centella, que l'ha formulat ja en tres ocasions. IU, a més, està preparant la presentació d'una denúncia a la Fiscalia General de l'Estat perquè s'investigui la gestió de Bankia.

Cayo Lara denuncia que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera


El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha denunciat aquest dilluns que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera a Espanya i la situació de Bankia , en particular, perquè això suposaria investigar la gestió realitzada per governs d'ambdós partits i als consellers dels consells d'administració de les caixes d'estalvis que "estaven majoritàriament integrats pel PP o pel PSOE".

"Presumiblement vaig poder haver un acord tàcit entre el PP i el PSOE que no s'investigui el fons del problema", ha assegurat en roda de premsa a la seu d'Esquerra Unida, en què ha afegit que dur a terme aquesta investigació de fons també suposaria investigar "als alts executius avalats, proposats i elegits" pels representants polítics, que tenen "responsabilitat política", així com al Banc d'Espanya ia la CNMV, els qui havien d'haver garantit "que el sistema financer funcionés amb una mínima normalitat".

Lara retreu al PSOE que es posi a remolc d'IU i demani ara que l'Església pagui l'IBI

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha retret avui al PSOE per apuntar ara a reclamar que l'Església pagui l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels seus edificis no vinculats al culte, com porta proposant IU des de fa anys davant la negativa socialista: "El PSOE està en una 'política de reciclatge' en aquest moment i en aquest laïcisme s'ha posat a remolc d'Izquierda Unida. No sé si ens agafa parts del programa o propostes que fem a les que va votar en contra quan era al Govern. Sembla que ens estan fent un seguiment", va ironitzar.

En una roda de premsa a la seu federal d'IU, amb el secretari d'Economia i Treball, José Antonio García Rubio, Lara va retreure als responsables socialistes que el cap de setmana llancessin la idea de presentar mocions als ajuntaments per demanar aquest pagament de l'IBI. Va recordar que no van moure ni un dit al respecte durant les seves dues legislatures a la Moncloa, quan comptaven amb majoria suficient, i ha explicat que Izquierda Unida té elaborada des de fa setmanes una moció més ambiciosa que està impulsant en municipis de tot l'Estat. Fins i tot ja ha tirat endavant en algun d'ells, com el madrileny de Sant Sebastià dels Reis, el passat 17 de maig, fins i tot amb els vots del PSOE.

"En bona hora, mànigues verdes. Per dues vegades van votar en contra d'aquestes iniciatives que Esquerra Unida va portar al Parlament", ha criticat Cayo Lara dirigint-se a la cúpula de la direcció socialista, si bé ha indicat que "benvingut sigui" si ara han decidit sumar-se a demandes que són ja gairebé històriques per IU.

El màxim responsable d'Izquierda Unida va emplaçar als dirigents municipals del PSOE a que se sumin a la moció que IU seguirà defensant en els ajuntaments per ser "més àmplia, completa i perquè entenem que és la que més entronca amb les necessitats del nostre país com Estat aconfessional".

"Amb la moció que hem presentat ja fa dies volem que es faci una revisió del Concordat com a primer element clau perquè els béns estiguin subjectes a impostos, que es faci un cens d'immobles rústics i urbans a nom de l'Església, ja que en els últims anys s'ha anat incrementat el seu patrimoni a gran ritme, el pagament de l'IBI i la revisió dels beneficis fiscals".

Entre altres motius, IU va impulsar la presentació d'aquesta moció municipal arran de les novetats que contenia una resposta escrita del Govern del PP a una pregunta parlamentària que a mitjans de març va registrar el diputat i portaveu a la Comissió de Justícia, Gaspar Llamazares. En aquesta contestació, de finals del mes d'abril, l'Executiu del PP assenyalava que no pensava emprendre cap reforma legal per facilitar el pagament de l'IBI o la creació d'un cens de béns i deixa en mans dels ajuntaments cobrar aquest impost pels immobles de l'Església, la major propietària immobiliària d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia.

En concret, el Govern del PP indicava que 'aquest bé estaran inscrits a favor de l'entitat de l'Església Catòlica que correspongui i seran els ajuntaments els que hauran de girar el corresponent impost i l'Església justificar, si s'escau, l'exempció corresponent'.

A més d'aquesta iniciativa, hi ha també els exemples debatuts i votats la setmana passada al Congrés. D'una banda, el grup popular va rebutjar l'esmena d'IU als pressupostos generals de l'Estat on es demanava per a aquest any 2012 que es reduís en un 20% els diners públics destinat a l'Església, igual que s'havia aprovat per als partits, sindicats o empresaris. El PSOE es va abstenir.

El passat dimecres 23 la Comissió Constitucional va rebutjar també-amb els vots de PP, CiU i UPyD-, la proposició no de llei d'IU que va defensar el seu diputat Joan Josep Nuet per acabar amb els privilegis fiscals de què gaudeix l'Església, entre ells l'IBI. Nuet pactà un text final amb el PSOE i el Grup Mixt, especialment pel que fa al tema de l'IBI, per aconseguir el seu suport.

Cayo Lara va recordar que la passada legislatura amb el PSOE al Govern l'Església va incrementar fins al 0,7% la seva assignació a l'IRPF i rep 250 milions d'euros, una subvenció major que la que es dóna als partits, sindicats i altres agents socials.

D'altra banda, i a causa de determinades explicacions errònies que les formacions polítiques no paguen l'IBI, Lara va mostrar als periodistes durant la roda de premsa el rebut corresponent a aquest impost que va pagar IU el 2011 a l'Ajuntament de Madrid per la seva seu federal, pel qual va abonar 24.891,90 euros. "Paguem com tot fill de veí", ha subratllat.

Sancions de fins a 6.000 euros contra els estudiants per la primavera valenciana


2 vídeos: Uns 250 participants en les manifestacions d'estudiants del passat mes de febrer a València en la coneguda com a 'primavera valenciana', han rebut propostes de sanció del govern feixista del PP a Madrid per "infracció greu" per un import de fins a 6.000 euros. Estudiants i representants de diverses entitats s'han concentrat aquest dimarts a la porta de l'IES Lluís Vives per denunciar la criminalització de la protesta per anunciar que al·legaran contra aquest procediment. Això passa el mateix dia que EUPV denuncia que a un dels lladres del PP a Bancaja li donen 14 milions d'indemnització després d'haver enfonsat i espoliat la caixa. Felip Puig fa detenir almenys a dos estudiants més pels incidents del 29-M.

A més, consideren que tant la delegació del govern espanyol com la policia espanyola van voler fer culpables dels incidents que hi va haver, amb dures càrregues a València, per netejar la seva imatge i desviar l'atenció. Per això, expressen la seva intenció de "defensar els seus drets amb tots els mecanismes jurídics i mediàtics possibles".


En aquest sentit, Sebastià Cabanes, membre del col·lectiu Alerta Solidària i de la plataforma jurídica ha explicat que la gran majoria de propostes de sanció per infracció greu --que implica multa d'entre 300 i 6.000 euros-- corresponen a la concentració del 17 de febrer davant la comissaria de Sapadors; i també hi ha alguns procediments oberts, en aquest cas de caràcter lleu, per talls de trànsit al carrer Xàtiva.

La protesta a Sapadors

En les notificacions d'incoació d'expedient s'atribueix a les persones identificades en Sapadors la participació 'en una concentració no comunicada davant les dependències policíaques, negant-se a dissoldre-la malgrat els repetits requeriments dels agents, insultant-los i ocasionant desordres públics i causant talls de trànsit a la via pública, segons precisa el document.

Cabanes ha declarat que això no respon a la realitat perquè hi va haver 'un dispositiu desproporcionat de la policia' contra els estudiants, alguns d'ells menors d'edat.

En el procés que comença cadascú pot al·legar a la delegació del govern espanyol i després hi haurà una proposta de resolució, on es dirà l'import definitiu de la multa; després hi pot haver noves al·legacions i, si fos el cas, es podria presentar un recurs d'alçada per poder arribar a un contenciós administratiu.

Felip Puig fa detenir almenys a dos estudiants més pels incidents del 29-M

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts almenys a dos estudiants, membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), per haver participat presumptament en incidents succeïts durant la vaga general el 29 de març. Fonts del SEPC han informat que dos dels detinguts són membres d'aquest sindicat i que aquesta organització ha convocat per a aquesta mateixa tarda una concentració davant la comissaria dels Mossos a les Corts, en protesta per les detencions.

Per la seva banda, la policia catalana ha confirmat que s'han produït "algunes" detencions relacionades amb els incidents ocorreguts al 29-M, encara que no ha precisat el nombre d'arrestats.

Pel que sembla, s'hauria produït una tercera detenció al barri de Sants de Barcelona, segons indiquen fonts dels moviments socials, que apunten que els altres arrestos han tingut lloc al districte barceloní de Sant Andreu de Palomar, en una operació policial que no hauria finalitzat.

Els dos detinguts són estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han indicat les esmentades fonts del SEPC, que han indicat que un d'ells figurava a la pàgina web que va obrir el departament d'Interior perquè els ciutadans identifiquessin sospitosos d'actes de violència urbana a la vaga general del passat 29 de març.

La web va ser retirada el passat dia 24 de maig, un mes després de la seva entrada en funcionament, tot i que Interior ha indicat que podria reactivar-si ho veia necessari en cas de repetir disturbis.

Marga Sanz (EU): “La indemnització de 14 milions a Aurelio Izquierdo és un escàndol intolerable”

La síndica d’EUPV i coordinadora d’Esquerra Unida Marga Sanz ha assenyalat que la indemnització de 14 milions d’euros al directiu de Bankia, Aurelio Izquierdo (foto), feta pública aquest mateix matí, “és inqualificable, una vergonya. En un moment en el que el Govern està disposat a destinar 24.000 milions d’euros a Bankia, per a rescatar-la, coneixem aquestes indemnitzacions que premien de manera escandalosa la dolenta gestió d’uns directius que ens han portat a aquesta situació. És intolerable i exigim que s’acabe d’immediat amb aquestos privilegis absolutament fora de lloc i injustos”.

Sanz afirma que el procés de nacionalització de Bankia que es reclama des del grup d’esquerres, “ha d’acabar també amb aquestes fortunes d’indemnitzacions i sous. Són els propis directius i els responsables polítics del PP els que ens han dut a aquesta situació embogida de desfeta econòmica que el Govern ara està disposat a pagar amb diners públics”.

La diputada d’EUPV afegeix: “exigim a Rajoy i a Fabra la depuració immediata de responsabilitats i les sancions als directius que pertoca. Molta gent en el cas Bankia hauria d’estar ja en la presó”, ha afirmat contundentment.

Catalunya: Una 'Grècia' dins d'Espanya?

La comunitat autònoma catalana es declara insolvent enmig de la situació cada vegada més desesperada de la zona euro. El peix es podreix pel cap: la regió més rica d'Espanya es declara en fallida. Catalunya ja no és capaç de refinançar el seu deute, i ara les autoritats centrals hauran de pagar-la: "No ens importa com ho facin, però necessitem pagar a final de mes. Una economia no es recupera si no pot pagar els seus deutes", va dir el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Un terç del deute espanyol és catalana. Imatge: El deute europeu al 2010.

Un portaveu de la Generalitat ha especificat després que "el funcionari" (sic) es refereix concretament als pagaments corrents mensuals i no a que aquest mes sigui la data límit de pagament.

Catalunya sempre ha estat considerada la regió més rica, veritable terra promesa en comparació amb altres províncies espanyoles, que representa una cinquena part del PIB total. Però la crisi introdueix les seves correctius i ara el seu deute és de 13.000 milions d'euros que han de ser refinançats aquest any.

Un terç del deute espanyol és catalana

L'endeutament de totes les regions d'Espanya arriba 36.000 milions de dòlars i la de Catalunya suposa més d'un terç d'aquesta quantitat. A més, els pagaments d'interessos sobre els préstecs catalans s'han duplicat en 2 anys.

L'any passat el dèficit pressupostari de Catalunya hauria d'haver estat reduït fins al 1,3% del PIB. No obstant això, el govern no ho ho va aconseguir i aquell va acabar sent del 2,66%. Per això, a principis de maig les dues grans agències de qualificació creditícia rebaixar la nota de la regió, que ara està a un pas del nivell 'escombraries', com ja ho qualifiquen els analistes de Moody's.

Espanya, una Europa a petita escala


Els experts indiquen que la situació interna d'Espanya comença a ser desesperada en el marc de la crisi de deute de la zona euro. Espanya ha de rescatar una de les seves regions punteres atrapada en el deute, però aquesta no és l'única analogia amb l'eurozona, que ara tracta de treure de dificultats a Grècia. Una altra similitud és l'exigència de Catalunya d'introduir títols, els així anomenats bons de Espanya.

S'espera que s'emetin amb la taxa d'interès mitjà al país. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assumeixen aquí la postura d'Alemanya, absolutament contrària a aquests bons.

Ofensiva dels grups contra PP-PSOE per demanar explicacions sobre Bankia

El PP segueix parant les peticions de tots els altres grups per demanar explicacions sobre Bankia. Avui ha tornat a frenar a la Mesa del Congrés la petició de La Izquierda Plural perquè es debati en ple la creació d'una comissió d'investigació. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una querella de Manos Limpias contra el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i els expresidents de Bankia, Rodrigo Rato, i Caja Madrid, Miguel Blesa, entre d'altres directius de caixes intervingudes. Cayo Lara denuncia que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera.

La Izquierda Plural haurà de recórrer a presentar una interpel·lació al Govern, que doni lloc una setmana després al debat i votació d'una moció que inclogui la petició de recerca. Aquest debat no es produirà abans de mitjans de juny.

Jesús Posada, president del Congrés (PP), ha demanat en la reunió de la Mesa a IU que "tinguin paciència i insisteixin" en la seva petició, segons el diputat José Luis Centella, que l'ha formulat ja en tres ocasions. IU, a més, està preparant la presentació d'una denúncia a la Fiscalia General de l'Estat perquè s'investigui la gestió de Bankia.

Cayo Lara denuncia que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera


El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha denunciat aquest dilluns que entre el PP i el PSOE "pot haver un acord tàcit" per evitar que s'investigui "a fons" el problema de l'especulació financera a Espanya i la situació de Bankia , en particular, perquè això suposaria investigar la gestió realitzada per governs d'ambdós partits i als consellers dels consells d'administració de les caixes d'estalvis que "estaven majoritàriament integrats pel PP o pel PSOE".

"Presumiblement vaig poder haver un acord tàcit entre el PP i el PSOE que no s'investigui el fons del problema", ha assegurat en roda de premsa a la seu d'Esquerra Unida, en què ha afegit que dur a terme aquesta investigació de fons també suposaria investigar "als alts executius avalats, proposats i elegits" pels representants polítics, que tenen "responsabilitat política", així com al Banc d'Espanya ia la CNMV, els qui havien d'haver garantit "que el sistema financer funcionés amb una mínima normalitat ".

En aquest sentit, el líder d'IU ha criticat que l'únic que busca el PSOE en proposar la creació al Congrés d'una Comissió d'Experts i no de Recerca és "donar després una cortina de fum sobre com ha funcionat l'especulació financera en el nostre país "però no depurar responsabilitats. "El dany és immens. No es pot quedar amb aquesta cortina de fum i amb un 'quíteme aquestes palles' que és el que està proposant el PSOE", ha denunciat.

D'aquesta manera, ha manifestat que "és incomprensible que no es vulgui crear una Comissió d'Investigació per a investigar tot" i buscar les causes i responsabilitats de les entitats bancàries i les autoritats financeres en la crisi del sector, proposta plantejada per IU a la Cambra baixa i que ha estat bloquejada pel PP en dues ocasions a la Junta de Portaveus, evitant que aquesta qüestió sigui enviada per al seu debat en el Ple del Congrés.

PNB es suma al PSOE; UPyD vol portar-ho als tribunals

A més, Josu Erkoreka, portaveu del PNB, s'ha sumat a la petició del PSOE perquè compareguin a la Cambra els exresponsables de Bankia, Rodrigo Rato, Miguel Blesa i José Luis Olivas. El PP s'oposa a aquestes compareixences, que ahir van ser tramitades a la Mesa del Congrés, però que seran bloquejades en la Comissió d'Economia.

Rosa Díez, portaveu d'UPyD, vol portar als tribunals als exgestors del banc. Díez ha assegurat que no és incompatible amb demanar explicacions polítiques, que són també "imprescindibles" i que Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba haurien de comparèixer davant una comissió d'investigació perquè "ells van nomenar als gestors polítics que han portat el sistema financer espanyol a aquesta situació de fallida ". Segons la seva opinió, aquesta és la raó per la qual PP i PSOE s'oposen a la creació de la comissió.

Segons la seva opinió, el que ha passat amb les caixes d'estalvis espanyoles, i especialment amb Bankia, ha suposat "una gran estafa política" i possiblement una altra de caràcter econòmic. I s'ha mostrat plenament convençuda que mentre no es depurin responsabilitats no se sortirà de la situació de deteriorament econòmic.

Admesa a tràmit una querella contra Fernández-Ordóñez, Rato i Blesa de Manos Limpias


Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una querella contra el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i els expresidents de Bankia, Rodrigo Rato, i Caja Madrid, Miguel Blesa, entre d'altres directius de caixes intervingudes.

Segons la interlocutòria a què ha tingut accés Efe, el Jutjat d'Instrucció número 21 de Madrid considera que els fets presentats "fan presumir la possible existència d'una infracció penal", de manera que informa del cas a la Fiscalia amb l'objectiu que elabori un informe.

La querella, presentada pel col·lectiu ultra Manos Limpias, considera que el governador del Banc d'Espanya podria haver comès un delicte d'imprudència greu per mala supervisió d'entitats financeres, mentre que acusa els responsables de les caixes intervingudes de delicte societari i falsedat en document mercantil.

En aquest sentit, fonts pròximes al cas han assenyalat a Efe que després de l'admissió a tràmit de la querella s'ha aportat informació addicional sobre l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, i l'anterior màxim responsable de Caja Madrid, Miguel Blesa.

Cañamero no fa cas d'un altre requeriment judicial i avui participa en la vaga educativa

El secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero (al centre de la foto), tampoc ha assistit aquest dilluns a una nova crida cursat pels jutjats d'Utrera (Sevilla) per una denúncia que pesa en contra seva. Divendres passat, com es recordarà, el veterà líder sindical va ser arrestat i posteriorment alliberat, per una ordre de recerca, detenció i personació que el Jutjat d'Instrucció número 12 de Sevilla havia promogut contra ell en haver omès quatre requeriments d'aquesta instància judicial.

Manuel Rodríguez, membre de la comissió permanent del SAT, ha confirmat que Diego Cañamero estava cridat a comparèixer avui davant d'un dels jutjats mixtos d'Utrera a compte d'una denúncia que pesava en contra seu, encara que tampoc ha assistit a aquesta crida. "Ell ja ha dit que no assistirà a cap crida", ha assenyalat Rodríguez, que ha anunciat que el líder de la seva organització sindical prendrà part aquest dimarts dels actes programats amb motiu de la vaga del sector de l'educació i fins i tot "va a celebrar una roda de premsa a Sevilla".

El Jutjat d'Instrucció número 12 de Sevilla, com s'havia informat, ordenava recentment la recerca, detenció i personació de Cañamero, per no comparèixer fins a quatre vegades després de ser requerit perquè expliqués la seva participació en una concentració en una finca de La Rinconada. En concret, no hi hauria comparegut a crides judicials assenyalats els dies 3 i 12 de febrer de 2012, així com els dies 14 i 24 de març.

Divendres passat, passades les 13,00 hores i segons informaven fonts del Cos Nacional de Policia, Cañamero va ser arrestat per agents de la Policia Nacional en l'entorn de la seu judicial de l'avinguda de la Buhaira. Allà, Cañamero participava en una concentració promoguda per la seva organització sindical en suport a José Ángel Mangano Martínez, afiliat del sindicat i que afrontava una vista oral pels suposats "desordres públics" que hauria protagonitzat, el juliol de 2009, en una protesta davant la Casa Rosa, llavors seu provisional del Govern andalús.

Segons la Policia Nacional, la detenció responia a tres reclamacions judicials diferents que pesen sobre el veterà líder sindicalista. Cañamero, així, va comparèixer davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 12, es va negar a declarar i, finalment, va ser posat en llibertat cap a les 19,45 hores. Després de la vaga general del 29 de setembre de 2010, Diego Cañamero es va declarar "insubmís judicial" en protesta pel tractament que la Justícia dispensa a la seva organització, patint des aleshores almenys un arrest previ per ometre les crides i requeriments judicials.

Israel confirma la detenció d'un sospitós pel tràfic d'òrgans a Kosovo

La Policia d'Israel va confirmar la vigília la detenció d'un dels principals sospitosos pels casos de sostracció il·legal i tràfic d'òrgans a la tristament famosa clínica Medicus de Kosovo. Segons el portaveu de la Policia israeliana, Alex Kagalsky, es tracta de Moshé Harel, de 62 anys, nacionalitat israeliana i veí de Ramla, que va ser detingut la setmana passada juntament amb una desena d'altres sospitosos pel tràfic d'òrgans a Kosovo. Foto: L'exsenador suís Dick Marty que denuncià el tràfic d'òrgans organitzat per les autoritats kosovars.

El passat 23 de maig un tribunal israelià va prorrogar la detenció de Harel durant nou dies més. En els propers dies, es tornaran a decidir mesures cautelars contra ell i altres sospitosos, va afegir Kagalsky.

Els detinguts s'enfronten a nombroses acusacions, que van des de lesions greus i tràfic de persones a frau i evasió fiscal. En particular, es creu que Harel s'encarregava de buscar potencials donants i d'organitzar el seu trasllat a Kosovo.

La policia israeliana va iniciar una investigació en el cas a petició de les autoritats d'altres països.

Segons es va revelar, la xarxa criminal duia a terme trasplantaments il · legals en diversos països, inclòs Azerbaidjan i Kosovo, que autoproclamar la seva independència de Sèrbia el 2008. En particular, a la clínica Medicus de Pristina, un dels principals centres de la xarxa criminal, es va poder realitzar una trentena de trasplantaments il · legals de ronyó a pacients adinerats.

Els donants, procedents dels sectors més desfavorits de la població, eren captats en països d'Europa de l'Est i Àsia Central, com Turquia, Rússia, Moldàvia, Kazakhstan o Azerbaidjan, amb la promesa d'una gran recompensa que mai s'arribava a pagar.

La investigació del cas de Medicus va a càrrec de la missió de la Unió Europea a Kosovo per l'imperi de la llei, EULEX.

El Tribunal de Kosovo va decidir al març cridar a l'exsenador suís, Dick Marty, perquè testimoniï en el cas de la clínica "Medicus", el qual es basa en les acusacions de tràfic d'òrgans i crim organitzat.

El Tribunal Distrital de Pristina va acceptar la proposta del fiscal Jonathan Rattle d'EULEX, del 23 de març, que Marty sigui testimoni, reprodueix BIRN. Rattle va dir que hi ha moltes raons per creure que Maty té proves que són importants per a aquest cas.

El cas "Medicus" es basa en els al · legats que un grup d'individus portava a pobres donadors i rics receptors a la clínica "Medicus" a Pristina, i que organitzava l'extracció i el trasplantament d'òrgans. De tràfic de persones i de crim organitzat es responsabilitza a nou persones, entre les quals el professor universitari Lufti Dervishi.

La clínica "Medicus" de Pristina s'esmenta també a l'informe del Consell d'Europa de l'desembre de 2010 que va redactar Marty, en el qual es diu que certs integrants de l'autodenominat Exèrcit Alliberador de Kosovo (UKC) van prendre part en el tràfic d'òrgans de els presoners, la majoria serbis, després dels conflictes de l'any 1999.

Detinguts 4 joves abans de la protesta contra Bauzá a Bunyola

La Guàrdia Civil els acusa d’atemptat a l’autoritat. Varen ser conduïts al quarter del Pont d’Inca. 400 persones protestaren contra el feixista corromput, que no s'atreví a entrar al poble malgrat la protecció de les forces repressives d'elit portades des de València. Fotos Jaume Mateu.

Quatre joves que volien protestar contra la visita de José Ramón Bauzá a Bunyola acabaren dilluns horabaixa detinguts per la Guàrdia Civil. Responen a les inicials de Roser A.E., Joan S.B., Antoni S.B. i Amadeu C.J. i tenen entre 19 i 27 anys. Inicialment, els detingueren per desobediència a l'autoritat, però ja a les dependències policíaques els acusaren d'atemptat a l'autoritat. Els agents els traslladaren al quarter del Pont d'Inca, on havien de passar la nit. A les onze del vespre, prop de cent persones s'havien concentrat davant l'edifici per donar-los suport a ells i a les famílies i per exigir que els posassin en llibertat.

Les detencions es varen registrar prop de les vuit del vespre, al costat de l'estació de tren de Bunyola, mentre el president del Govern era a Mancor de la Vall reunint-se amb el comitè local del Partit Popular. De fet, Bauzá no arribà mai a la plaça de Bunyola, sinó que la trobada amb els militants d'aquest darrer municipi hauria tingut lloc de manera discreta a les cases de Son Térmens.

La concentració contra el cap de l'Executiu, a Bunyola, començà a les 19 hores a la plaça. S'hi arribaren a congregar prop de 400 persones, la majoria de les quals eren del poble. Els manifestants creien que la trobada de Bauzá amb el comitè local es faria en un local annex al teatre, ben al costat de la plaça. De fet, fins i tot es varen arribar a suspendre les classes de ioga programades per ahir amb motiu de la visita.

A les 19.45 hores, mitja dotzena de vehicles amb agents de la Guàrdia Civil intentà travessar la plaça. Una setantenta de concentrats els seguiren fins a l'estació, on els cotxes feren parada. Testimonis dels fets explicaren que aleshores es produïren els arrests, quan els manifestants envoltaven "pacíficament" els vehicles. Una testimoni relatà que "els agafaren com si fossin animals, pel coll, no podien respirar; pareixien animals que els duien a matar". Altres fonts secundaren que les detencions s'haurien fet "amb violència".

Els pares d'un dels detinguts, de Bunyola, demanaren explicacions als agents. "El pare reclamava que també l'agafassin a ell i pegava cops al cotxe perquè també se l'emportassin, però la Guàrdia Civil li digué que coneixeria els motius de les detencions al quarter, i el deixaren. Coneguts i familiars dels arrestas varen partir, llavors, cap al Pont d'Inca. Prop de mitjanit, s'hi escoltaren crits de "Fora les forces de l'ocupació".

Mentrestant, un centenar i mig de bunyolins -i treballadors de l'hospital Joan March que també assistiren a la protesta- continuaren concentrats a la plaça esperant, en va, l'arribada del president. Finalment, s'escampà la idea que era a Son Térmens. Es va dir d'anar-hi i de tallar la carretera, però es deixà anar.

Una vegada al quarter del Pont d'Inca, dos dels detinguts varen sol·licitar assistència mèdica. Se'ls traslladà al PAC de la Cabana, on foren reconeguts, i llavors els tonaren a dur a la caserna. L'advocat dels quatre, Josep de Luis, demanà l'habeas corpus, és a dir, que els presentassin davant el jutge per considerar que els detinguts no tenien prou garanties.

Joan Tardà, diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, farà avui una pregunta parlamentària amb la intenció de conèixer els motius dels arrests. Fonts properes a Esquerra explicaren que els agents disposaven de fotografies de joves independentistes. En identificar-los a partir d'aquestes imatges, n'haurien detingut tres (un de les joventuts d'ERC, un altre d'Endavant i el tercer del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

Unitat policial d'elit per protegir un feixista corromput

S'ha de destacar, així mateix, que ahir, per primera vegada, un grup d'elit de la Guàrdia Civil custodià la visita de José Ramón Bauzá a Mancor i a Bunyola. Es tracta del Grup Rural de Segruetat (GRS), arribat expressament del País Valencià. És una unitat d'elit en matèria d'antidisturbis que es farà càrrec de la seguretat del president fins que s'hagi celebrat el congrés del PP (el cap de setmana). El formen un total de 30 agents.

A Mancor, on Bauzá arribà a les 19.40 hores, la mobilització va ser tranquil·la. L'esperaven una vintena llarga de persones. Quan el president va baixar del cotxe, li cridaren "lladre" i altres proclames a favor de la llengua. El desplegament policíac que s'havia muntat a propòsit també era enorme. Més de mitja dotzena de vehicles policiacs esperaven al pàrquing del cementeri.