dijous, 5 de gener de 2012

Medvédev i Ahmadinejad aborden la situació al voltant de l'Iran i el conflicte a Síria

El president de Rússia, Dmitri Medvédev, i el seu homòleg iranià, Mahmud Ahmadinejad, van sostenir una conversa telefònica durant la qual van ser abordats temes com el conflicte nuclear iranià i la situació al Pròxim Orient, ha informat avui el Kremlin. Els dos mandataris van manifestar el seu suport a la solució pacífica de les tensions a l'Orient Pròxim, inclosa la situació a Síria, i van advocar per un diàleg entre totes les parts implicades en el conflicte al país àrab.

A més, Medvédev i Ahmadinejad van expressar el seu suport als esforços de l'ONU i altres organitzacions, tant regionals com internacionals, l'objectiu és resoldre els esmentats conflictes per via diplomàtica.

Els presidents de Rússia i l'Iran van abordar també la situació al voltant del programa nuclear de la República Islàmica i van acordar continuar les negociacions sobre la iniciativa russa per restaurar gradualment la confiança de la comunitat internacional en les aspiracions de Teheran.

EUA i altres països occidentals acusen l'Iran de desenvolupar armes nuclears sota la coberta d'un programa pacífic d'energia nuclear. Teheran nega les acusacions i afirma que el seu programa nuclear està destinat a satisfer les necessitats d'electricitat del país.

Albiol: “A Aerocas i Castelló sobren Fabra i Gimeno i no els treballadors i treballadores”

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, assegura que la fusió d’empreses públiques no pot ser l’excusa per acomiadar als treballadors i treballadores d’Aerocas i Castelló Cultural mentre assessors i alts càrrecs mantenen els seus sous exagerats i responsabilitats, quan molts d’ells són absolutament prescindibles.

La parlamentària d’esquerres reclama a l’executiu valencià que les mesures que prenguen amb Aerocas i Castelló Cultural no tinguen com objectiu abaratir despesa a costa dels treballadors i treballadores de les entitats públiques, “una política completament errada que només generarà més atur i no ajudarà a santejar la hisenda valenciana, el problema està en altre lloc, en els grans esdeveniments i contractes”.

A juí d’Albiol els retalls en Aerocas i Castelló Cultural haurien d’anar en altra direcció, considera que existeixen raons més que suficients per prescindir de molts alts càrrecs, assessors i personal de confiança triat a dit que representen una despesa exagerada i inassolible en un context de crisi econòmica. “Moltes d’aquests càrrecs perceben sous exagerats que paguem entre tots i totes, algun com el ex alcalde Gimeno sense que sapiguem ben bé que fan, aquest és un bon lloc on començar a retallar sous i acomiadar”.

“Sobren molts Gimenos i Fabras en les empreses d’Aerocas i Castelló Cultural”, assegura la diputada, “persones que estan cobrant simplement per la seua afiliació política i pel seu carnet del Partit Popular, de tots és sabut que aquest partit ha convertit aquestes empreses en agències de col·locació d’amics i clients, aquesta política de col·locació ha llastrat els comptes públics i s’ha de terminar”.

Per finalitzar, la representant d’EUPV a les comarques del nord critica que la nefasta política del Partit Popular ha portat a la Generalitat Valenciana a la fallida més absoluta, “si n’hi ha alguns que han de pagar les errades populars no són els treballadors i treballadores. Amb quasi 60000 aturats i aturades a les nostres comarques no es pot permetre que les iniciatives del Consell vagen en la línia de generar més atur destruint ocupació pública”.

El grup de La Izquierda Plural distribueix el treball parlamentari

El Grup Parlamentari d'IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural ha designat els portaveus en cadascuna de les comissions parlamentàries i distribuït el treball parlamentari, després que, la setmana passada, el Congrés ja va definir quantes es crearien i la composició d'aquestes, qüestió que estava pendent fins a conèixer com quedava estructurat el nou Govern. En concret, la distribució del treball en el grup d'IU, ICV-EUiA, CHA queda fixada de la següent manera, en cadascuna de les comissions:

COMISSIONS PERMANENTS LEGISLATIVES

CONSTITUCIONAL .-
Portaveu titular: Joan Josep Nuet
Portaveu adjunt: José Luis Centella

AFERS EXTERIORS .-
Portaveu titular: Joan Josep Nuet
Portaveu adjunt: José Luis Centella

JUSTÍCIA .-
Portaveu titular: Gaspar Llamazares
Portaveu adjunt: Ricardo Sixto

INTERIOR .-
Portaveu titular: Ricardo Sixto
Portaveu adjunt: Gaspar Llamazares

DEFENSA .-
Portaveu titular: Laia Ortiz
Portaveu adjunt: Joan Josep Nuet

ECONOMIA I COMPETITIVITAT .-
Portaveu titular: Alberto Garzón
Portaveu adjunt: Joan Coscubiela

HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES .-
Portaveu titular: Alberto Garzón
Portaveu adjunt: Laia Ortiz

PRESSUPOSTOS .-
Portaveu titular: Alberto Garzón
Portaveu adjunt: Joan Coscubiela

FOMENT .-
Portaveu titular: Ascensió de las Heras
Portaveu adjunt: Gaspar Llamazares

EDUCACIÓ I ESPORT .-
Portaveu titular: Caritat García
Portaveu adjunt: Ricardo Sixto

OCUPACIÓ I SEGURETAT SOCIAL .-
Portaveu titular: Joan Coscubiela
Portaveu adjunt: Alberto Garzón

INDÚSTRIA, ENERGIA I TURISME .-
Portaveu titular: Chesús Yuste
Portaveu adjunt: Laia Ortiz

AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I MEDI AMBIENT .-
Portaveu titular: José Luis Centella
Portaveu adjunt: Laia Ortiz

SANITAT I SERVEIS SOCIALS .-
Portaveu titular: Gaspar Llamazares
Portaveu adjunt: Caridad García

COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT .-
Portaveu titular: Laia Ortiz
Portaveu adjunt: Ricardo Sixto

CULTURA .-
Portaveu titular: Chesús Yuste
Portaveu adjunt: Ascensió de las Heras

IGUALTAT .-
Portaveu titular: Ascensió de las Heras
Portaveu adjunt: Laia Ortiz

COMISSIONS PERMANENTS NO LEGISLATIVES

ESTATUT DELS DIPUTATS .-
Portaveu: Ricardo Sixto

PETICIONS .-
Portaveu: Caridad García

POLÍTIQUES INTEGRALS DE LA DISCAPACITAT .-
Portaveu: Ascensió de las Heras

DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS ACORDS DEL PACTE DE TOLEDO .-
Portaveu: Gaspar Llamazares

SEGURETAT VIÀRIA I MOBILITAT SOSTENIBLE .-
Portaveu .- Laia Ortiz

COMISSIONS MIXTES

PER A LA UNIÓ EUROPEA .-
Portaveu: José Luis Centella

TRIBUNAL DE COMPTES .-
Portaveu: Alberto Garzón

DEFENSOR DEL POBLE .-
Portaveu: Caridad García

PER L'ESTUDI DEL PROBLEMA DE LES DROGUES .-
Portaveu: Caritat García

CONTROL PARLAMENTARI DE LA CORPORACIÓ RTVE I LES SEVES SOCIETATS .-
Portaveu: Ricardo Sixto

A més, per a la Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservats, més coneguda col · loquialment com a Comissió de despeses reservades, la composició es vota en el Ple del Congrés, s'ha designat que el seu portaveu sigui el president del Grup, Cayo Lara.

ICV-EUiA: "La proposta inacceptable de De Guindos és una retallada més de l'Estatut de Catalunya"

La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha assegurat avui que la proposta del Ministre d'Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, d'aprovar una nova llei amb estrictes instruments de control sobre els pressupostos de les CCAA és una retallada més de l'Estatut de Catalunya que ataca a l'autogovern, als drets socials dels catalans i catalanes i trenca el Pacte Constitucional, aquesta vegada sense el TC d'intermediari. "El control previ als pressupostos és un pacte entre els mercats i el centralisme, que ofega Catalunya alhora que retalla drets", ha denunciat Camats.

"És una mesura no només recentralitzadora i regressiva des del punt de vista federal sinó que a més és injusta", ha denunciat Camats per la qual cosa ha demanat al president de la Generalitat a "deixar de fer el doble joc al PP a Catalunya".

"És evident que el pacte fiscal està mort abans de començar", ha dit Camats que ha volgut preguntar a CiU "quina serà ara la seva proposta estrella?". A més, la portaveu parlamentària ha preguntat si "no els fa replantejar res a CiU, quan el PP és el principal soci tant de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona?", i ha instat totes les forces polítiques, especialment a CiU, a "trencar qualsevol acord de connivència política amb el PP".

De la mateixa manera, Camats ha lamentat que el Govern del PP aprofiti de manera oportunista la crisi econòmica amb el doble objectiu de retallar drets i privatitzar les empreses públiques i recentralitzar l'estat. "Sense autonomia financera ni econòmica no es pot parlar d'autonomia política", ha dit Camats que ha lamentat que el PP trenqui de manera absoluta el pacte constitucional. "Estem corrent el risc de fer de les CCAA un mecanisme de descentralització administrativa sense sobirania política", ha advertit Camats.

Per tot plegat, la portaveu parlamentària s'ha mostrat convençuda que la proposta de De Guindos és anticonstitucional per la qual cosa s'ha compromès a combatre-la "políticament i jurídicament" des del Parlament i des del Congrés però també democràticament. "Si algú pensa imposar aquesta mesura que significa un canvi en el pacte constitucional que afecta a la relació entre les CCAA i l'Estat, demanarem que es consulti a la ciutadania", ha dit Camats, que no ha descartat portar-ho al Tribunal Constitucional.

Un tribunal israelià processa l'exprimer ministre Olmert per un gran escàndol de corrupció

L'exprimer ministre Ehud Olmert i altres 17 persones han estat imputades aquest dijous per la seva implicació en un escàndol immobiliari conegut com el cas Holyland. Gairebé dos anys després que esclatés un dels majors escàndols de corrupció en la història d'Israel, un tribunal de Tel Aviv ha acusat formalment, a petició del fiscal de l'Estat, a Olmert, a la seva ex cap de personal Shula Zaken, i a el seu successor com a alcalde de Jerusalem, Uri Loupolianski, per donar i rebre suborns en un projecte de construcció conegut com 'Terra Santa', segons informa el diari Haaretz.

Al març de 2011, la fiscalia va anunciar que tenia prou proves com per jutjar 18 persones, incloent-hi l'ex primer ministre i l'exdirector de l'Administració de Terres d'Israel, Yacovar Efrati. Tots són sospitosos d'haver lliurat o pres suborns per fer avançar diversos projectes immobiliaris, entre ells el més notable és un luxós complex d'edificis anomenat Holyland o 'Terra Santa', a Jerusalem.

Els suborns s'haurien produït en l'època en la qual Olmert era l'alcalde de Jerusalem i, més tard, com a ministre a càrrec de l'Administració de Terres d'Israel.

El testimoni clau de la fiscalia, un empresari identificat només com S. que actuava com a intermediari en les suborns, ha declarat a la policia que "en les converses que vaig mantenir amb l'intendent Olmert, el president de la comissió de planejament i construcció local, Lupolianski, i amb els membres de la comissió local, va quedar clar que a través del mètode de donar i rebre, podria obtenir [els beneficis] que desitjava... Vull subratllar: les insinuacions van ser d'aquestes persones cap a mi, i no al revés, perquè jo no m'hagués animat".

Els inversors van rebre grans privilegis impositius, drets de construcció addicionals i beneficis per desenes de milions shekels.

Toxo descarta els "mini llocs de treball" de la reforma laboral

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat avui que les negociacions entre sindicats i empresaris "no estan en el punt de l'acord", encara que sí "pròximes" a aquest, i ha reconegut que el contracte a temps parcial "és una peça important" de les converses. El dirigent de CCOO ha descartat els 'mini llocs de treball', ja que considera que és una recepta inadequada per a Espanya, cosa que creu que també comparteixen Govern i empresaris.

Toxo ha subratllat que "l'art" en aquest cas està a intentar trobar un punt d'equilibri que faciliti l'activitat de les empreses, però preservant els drets dels treballadors. "Tenim molt avançada la discussió salarial, però jo no diria que hi ha acord complet. La negociació no està en el punt de l'acord, encara que està pròxima, i hem començat a parlar fa unes quantes setmanes de contractació. El contracte a temps parcial és una peça important".

El dirigent sindical ha restat importància al termini donat pel president del Govern, Mariano Rajoy, per pactar la reforma laboral, ja que el 7 de gener, ha recordat, cau en dissabte, i es treballa, per tant, amb un termini més flexible. "Suposo que (Rajoy) no estava pensat a posar en marxa el diumenge un decret amb el contingut d'aquest acord o a partir del desacord. Per tant estem treballant amb marges una mica més flexibles, amb una negociació complexa, però que avança a un ritme adequat", ha precisat.

Toxo considera que, tot i que la normativa laboral necessita "d'alguns ajustos", convindria que els mateixos coincidissin en el temps amb algunes actuacions per al rellançament de l'activitat econòmica.

"El paper d'una reforma laboral, més enllà dels seus destinataris concrets, hauria de ser el de facilitar que l'economia espanyola, que normalment no crea ocupació fins que creix per sobre del 2%, pogués anticipar aquests efectes, però em sembla complicat. Tot i això val la pena fer un esforç per consensuar aquells canvis racionals que donin una expectativa més àmplia, sobretot als joves", ha dit.

Per Toxo, el que necessita ara mateix l'economia espanyola és un pacte de rendes, és a dir, una combinació d'actuacions sobre salaris, preus i altres rendes, entre elles les fiscals, ja que això permetria a les empreses competir en preus i solucionar així un dels seus principals problemes.

El fons de capitalització, per més endavant


El dirigent de CCOO ha descartat els 'mini llocs de treball', ja que considera que és una recepta inadequada per a Espanya, cosa que creu que també comparteixen Govern i empresaris.

Segons ha explicat, els 'minijobs' són utilitzats a Alemanya per moltíssimes persones que ja tenen una ocupació a temps complet. Al país germànic es considera 'mini ocupació', per exemple, al treball domèstic, que dóna feina a 2,6 milions de persones.

A Espanya, la Seguretat Social comptabilitza menys de 300.000 empleats de la llar, mentre que l'Enquesta de Població Activa (EPA) els xifra en 740.000. "Seria fonamental aflorar l'ocupació submergida a Espanya per acomodar les nostres taxes d'atur a la realitat", ha assenyalat Toxo, que diu que està centrat en la hipòtesi que hi haurà acord amb els empresaris al voltant de la reforma laboral.

També ha donat a entendre que, a priori, el fons de capitalització i el model de formació dual no formaran part del paquet de mesures laborals més immediates a causa del seu cost i tenint en compte l'actual conjuntura econòmica.

Per Toxo, es tracta de dues mesures fonamentals, que amb més temps podrien veure la llum i que ajudarien a modificar "de manera molt important" el panorama econòmic i l'ocupació a Espanya. "Valdria la pena per a una altra conjuntura explorar aquestes dues possibilitats", ha insistit.

Crítiques a la dinàmica reformista "per entregues" del PP


D'altra banda, el líder de CCOO ha criticat la "dinàmica reformista per entregues" que està confeccionant el Govern del PP i que, segons ell, "té alguna similitud, salvant les distàncies de la intensitat, amb la coneguda al llarg dels últims tres anys" de la mà l'Executiu socialista.

Toxo ha deixat clar que aquí "no hi ha les solucions als gravíssims problemes de l'economia espanyola" i ha carregat contra la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) i la pujada de l'IRPF pel que fa als efectes que tindrà sobre la nómima dels treballadors.

El secretari general de CCOO ha reconegut que aquestes mesures no ajuden a la moderació salarial i ha criticat que el Govern pretengui amb elles llançar una indicació de com ha d'evolucionar la negociació col · lectiva sense tenir en compte la multiplicitat de les situacions empresarials. Així, encara que algunes empreses ho estan passant malament, altres estan tenint importants beneficis empresarials, de manera que no totes poden tenir el mateix comportament amb els seus treballadors.

L'equip de psiquiatres de Breivik creu que no és un dement

L'equip de psiquiatres que monitoritza a Anders Behring Breivik -autor del doble atemptat a Noruega, de 32 anys i fanàtic nazicatólic- a la presó no creu que sigui dement, al contrari del que sostenien els experts designats pel tribunal que el va jutjar. Breivik s'enfronta a una detenció indefinida en un hospital psiquiàtric després que l'examen psicològic a què va ser sotmès li declarés legalment dement.

"Viu en el seu propi univers il·lusori i els seus pensaments i actes estan governats per aquest univers", va precisar el fiscal del cas, Svein Holden.

Segons Holden, Breivik desenvolupar una esquizofrènia paranoide i estava psicòtic en el moment en què va col·locar la bomba a Oslo i va disparar contra els joves que participaven al campament del Partit Laborista a l'illa de Utoya.

No obstant això, aquesta conclusió ha estat ara rebatuda per l'equip de quatre psiquiatres que monitoritza a Breivik. En un informe enviat al fiscal del cas, els experts asseguren que no creuen que sigui un psicòtic o un esquizofrènic i recalquen que no necessita tampoc prendre cap medicació.

Audiència judicial o judici penal

Després d'aquest informe, el tribunal haurà de decidir en les pròximes setmanes si ordena o no una nova anàlisi per part d'experts psiquiatres.

Si l'avaluació es manté, Breivick s'enfrontaria a una audiència judicial per determinar la seva incapacitat mental i el temps pel qual romandrà en una institució psiquiàtrica.

Posteriorment, el jove s'enfrontaria a audiències similars de forma periòdica per determinar si ha de seguir reclòs en aquests centres, on podria passar tota la seva vida si es considera que segueix sent una amenaça per a la societat.

Si, per contra, finalment es determina que Breivick no és dement hauria de fer front a un judici penal, de manera que la conclusió definitiva dels experts és clau per conèixer el tipus de procés al qual el feixista haurà de fer front.

La trama Nóos va preparar la declaració d'Hisenda de la infanta el 2007

La connexió d'Iñaki Urdangarin amb la trama creada per ell mateix i el seu soci Diego Torres va continuar tan viva després del seu abandó formal de l'Institut Nóos el 2006 que va ser l'assessor fiscal del conglomerat qui, un any més tard, va preparar la declaració d'IRPF de Cristina de Borbón. Així ho confirma un correu electrònic i un manuscrit intervinguts en el bufet d'assessorament fiscal Medina Tejeiro, la sala de màquines de l'entramat a efectes tributaris. Ambdós documents van signats per Miguel Tejeiro, cunyat de Diego Torres i assessor legal d'aquesta estructura.

De moment, el jutge no té previst citar la filla del rei ni com a imputada ni com a testimoni, però la seva decisió final dependrà del que Urdangarin declari els propers dies 25 i 26 de febrer.

A més del correu electrònic, de contingut idèntic a l'esborrany escrit per Miguel Tejeiro de pròpia mà, la Policia va confiscar altres papers relatius a Aizoon SL, la consultoria dels ducs de Palma que es va nodrir amb fons públics captats per l'ONG Institut Nóos. En teoria, Aizoon era aliena al soci de l'aristòcrata. Però les dades de la investigació consoliden per dies la tesi que aquesta companyia era només una peça més en l'engranatge creat per transvasar als comptes de Urdangarin i el seu cercle els 5,8 milions que la Generalitat valenciana i el Govern balear van atorgar a l'Institut Nóos mitjançant contractes camuflats com "convenis sense ànim de lucre".

El bufet de la trama tenia documents de la consultoria dels ducs de Palma


El correu amb instruccions sobre el pagament de l'IRPF no revela cap informació sobre els ingressos de la infanta o el seu marit el 2007. Però un altre manuscrit trobat també en el bufet Medina Tejeiro i la lletra s'assembla molt el signat per Tejeiro si dóna pistes sobre això. Aquest text atribueix a Urdangarin ingressos per 500.000 euros amb origen identificat: 200.000 de Telefónica i 300.000 de l'empresa Global.

Al costat del nom de la seva dona apareix la xifra 120.000, que presumiblement es correspon amb les seves retribucions a La Caixa, encara que el document no ho diu. Però sota la suma parcial dels ingressos de la parella (620.000) hi ha un altre dígit de gran magnitud: 400.000. Va ser aquesta l'aportació del rei a la seva filla? No se sap. Com tampoc se sap per què l'autor del manuscrit va alterar el còmput real (1.020.000), el va rebaixar a un milió i li va restar 150.000.
Símptoma d'íntima relació

El matrimoni va simultanejar any i mig el palauet de Pedralbes i un pis


Que Miguel Tejeiro fos l'encarregat de transmetre a un tercer es dedueix que qui va omplir el formulari d'Hisenda les dades fiscals de Cristina de Borbó és un fet de transcendència penal qüestionable. Però, per descomptat, denota l'íntima relació que encara el 2007 hi havia entre els ducs de Palma i el clan familiar Torres-Tejeiro. El correu electrònic va ser enviat a un tal Federico no consten els seus cognoms el 20 de juny de 2007. "Renda 2006" era el text que figurava en l'assumpte.

Les instruccions de Miguel Tejeiro sobre la declaració tributària de la infanta confirmen que els ducs de Palma simultaniejar durant any i mig la propietat del palauet de Pedralbes, adquirit per 5,8 milions a l'octubre de 2004, amb la del pis d'aquesta mateixa i exclusiva zona barcelonina on residien anteriorment. Perquè el correu electrònic especifica que la venda d'aquest pis es va produir el 15 de març de 2006. D'acord amb l'exposat per Tejeiro, la infanta només posseïa la quarta part d'aquest immoble. Almenys, això suggereixen les indicacions de l'assessor fiscal, que en xifrar l'alienació del pis escriu això: "556.067 (el seu 25%)".

La filla del rei va utilitzar els avantatges fiscals de la legislació tributària espanyola: "S'acull a l'exempció per reinversió en habitatge habitual (la inversió en la nova és de 5.800.000/2", escriu Tejeiro al·ludint amb aquesta operació divisòria que la altra meitat correspon a Urdangarin.

El jutge no té previst, de moment, citar a declarar Cristina


En el punt relatiu a deducció per adquisició d'habitatge habitual, Tejeiro va aportar el següent dada: "Interessos a La Caixa: 147.741,91/2". És a dir, que la quantia abonada havia de dividir-se novament per dos, ja que Urdangarin és copropietari del palauet.

El document també incorpora el valor patrimonial de Aizoon SL, de la qual el 50% pertanyent a Urdangarin es valorava en 572.496 euros a 20 de juny de 2007. En aquells dies, ja feia dos anys i mig des que, l'octubre de 2004, Aizoon va comprar prop del passeig marítim de Palma dos pisos, el mateix nombre de garatges i un traster. En quedar escripturats a nom de la societat, el matrimoni no venia obligat a incloure'ls en la seva declaració anual de renda.

Segons la versió oficial, la Casa Reial va ordenar a Urdangarin a la primavera de 2006 que es deslligués completament de l'Institut Nóos, a la presidència havia arribat tres anys abans, i de tots els seus negocis a Espanya. Que la filla del monarca encomanés o permetés a Miguel Tejeiro l'accés a la seva informació economicofinancera torna a demostrar que Urdangarin va romandre lligat a Diego Torres i els seus fins que, segons diferents testimonis, van trencar a finals de 2008 per divergències econòmiques.

Apujar l'impost de societats un 5% cobriria gairebé tota la retallada de Rajoy

Apujar l'impost de societats a les grans empreses un 5% cobriria gairebé tota la retallada de Rajoy i els tècnics d'Hisenda consideren que serviria per recaptar 14.000 milions. Denuncien que la majoria de les mesures anunciades recauran en treballadors i pensionistes i aposten per perseguir l'economia submergida, crear un impost sobre la riquesa i modificar les sicav. Congelar el sou dels funcionaris i apujar l'IRPF no és l'únic camí per reduir el dèficit del Govern espanyol. El Sindicat de Tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) considera que les mesures són injustes perquè castiguen sobretot els treballadors i els pensionistes, és a dir, fonamentalment les classes mitjana i baixa. A l'imatge Espanya al quart lloc en frau fiscal en relació al PIB i desé en volum: 107.000 milions d'€.

Una alternativa viable seria, segons el Gestha, incrementar en un 5% l'impost de societats per a les grans empreses -aquelles que facturen més de 45 milions d'euros i amb beneficis superiors a un milió-, que passaria del 30% al 35%. Segons ha afirmat Carlos Cruzado, president del Gestha, a Diagonal, aquesta acció permetria recaptar uns 14.000 milions d'euros, gairebé els 16.500 que Rajoy vol estalviar amb l'increment d'impostos i la tisorada de sous, subvencions...

Els tècnics d'Hisenda també apunten que reduint en 10 punts l'economia submergida, la recaptació augmentaria anualment en 38.500 milions. La creació d'impostos sobre la riquesa o la modificació de les societats d'inversió de capital variable (sicav) -un dels instruments més utilitzats pels rics per pagar pocs impostos-, són altres propostes alternatives del Gestha per incrementar els recursos públics.

En un comunicat, el Gestha alerta que l'impacte de l'increment de l'IRPF recaurà fonamentalment en aquelles persones que guanyen menys de 33.000 euros anuals, el 85% dels treballadors, mentre que aquells que en guanyen més de 300.000 només aportaran poc més del 10% de la recaptació addicional que es vol obtenir amb les rendes del treball.

Fabra imita Mas i s'acarnissa amb els treballadors públics

El mateix dia que s'ha conegut la crítica situació econòmica de la Generalitat valenciana, l'executiu que encapçala Alberto Fabra (PP) ha anunciat un seguit de mesures que s'acarnissen contra els treballadors públics i que li han de permetre reduir la despesa en personal en 271 milions d'euros. El dirigent del PP segueix el camí iniciat prèviament pel Govern català d'Artur Mas (CiU). Marga Sanz (EU): “La reducció de les empreses públiques suposarà un augment de l’atur i un aprofundiment de la depressió econòmica”.

El col·lectiu que més patirà la tisorada serà el dels interins, ja que tots els treballadors de l'administració autonòmica que tinguin aquesta condició veuran reduïda la seva jornada laboral de 37 a 25 hores setmanals, amb una disminució proporcional del sou.

José Manuel Vela, conseller d'Hisenda, ha presentat un total de 10 mesures, entre les que també hi ha la paralització per al personal d'Educació del reconeixement de nous sexennis i la reducció del 50 % en els que ja es cobren. A més a més, el personal docent interí, el professorat especialista i el de religió tindrà contractes equivalents al curs escolar, de manera que no cobraran cap salari durant els mesos d'estiu, coincidint amb el període de vacances.

L'eliminació d'ajudes socials i dels dies lliures per assumptes propis als quals el personal públic té dret fins ara. Els sindicats no han dubtat a titllar la bateria de mesures com un "atracament".

Sense un ral


D'altra banda, el diari El País ha assegurat aquest dimecres que el Govern espanyol va haver d'avalar el seu homòleg valencià perquè una entitat financera li deixés els 123 milions d'un crèdit que havia de retornar a Deutsche Bank. El vicepresident autonòmic, José Císcar, ha negat que existís el rescat estatal - a través del Tresor Públic-, i ha assegurat que finalment el crèdit es va pagar amb fons de la Generalitat. La situació econòmic del Consell, però, és pèssima, tal com va alerta fa un parell de setmanes la Sindicatura de Comptes. A banda de la retallada en els sous dels funcionaris, Císcar també ha anunciat la supressió de 40 empreses públiques.

Marga Sanz (EU): “La reducció de les empreses públiques suposarà un augment de l’atur i un aprofundiment de la depressió econòmica”

La síndica d’EUPV a Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres afirma que la reducció fins a 6 empreses públiques “és un aprimament del sector públic que portarà unes conseqüències tremendes d’atur i d’agreujament de l’economia valenciana”. Esquerra Unida ha presentat aquest matí una petició de compareixença del conseller Verdeguer a Les Corts Valencianes.

Sanz considera que aquesta mesura de reduir les empreses públiques “sembla que és un pagament que el govern valencià li fa a Mariano Rajoy després que aquest haja acudit a rescatar les dolentes finances dela GeneralitatValenciana”.

La dirigent d’Esquerra Unida afegeix: “el més greu de tot és que en sols dos dies s’ha desmuntat al complet el pressupost autonòmic aprovat fa sols unes setmanes. És una burla a la tasca parlamentària i als procediments democràtics. És l’aprovació d’uns comptes dels quals el PP fa i desfà conforme li ve en gana”.

La ciència desperta el drac

El museu Darwin de Moscou, el museu de ciències naturals més gran d'Europa, sol oferir al públic detalls de la teoria de l'evolució, objectes que permeten conèixer la varietat de formes de vida a la Terra i la seva lluita per la supervivència. No obstant això, aquests dies els seus visitants tenen la sensació que la ciència ha tornat de cop i volta l'obscurantisme de l'Edat Mitjana, ja que en les sales principals del museu hi ha exposats... dracs.

L'exhibició, que es presenta sota el títol 'A les ales del drac', va ser inaugurada en vigílies de la Cap d'Any, es prolongarà més enllà de l'Any Nou xinès, i serà clausurada el 12 de febrer. El símbol de l'any acabat començat serà presentat en totes les seves formes possibles -maquetes, dibuixos i escultures- tal com ho veuen les diferents cultures del món.

A la Xina, per exemple, un drac és un ésser viu que té cap de camell, banyes de cérvol, ulls de dimoni, coll de serp, pell amb escates de peix, urpes d'àguila, potes de tigre i orelles de vaca. Per als russos un drac és una 'serp' amb ales, quatre potes, urpes afilades, cua llarga i entre tres i dotze caps.

El Amaru del Perú és una serp amb ales de ratpenat que presenta un cap flamejant amb banyes de cérvol, ulls cristal · lins, musell vermellós i una cua de peix. El Quetzalcóatl i el Tezcatlipoca són dos déus principals del panteó prehispánico que es representen com 'serps amb plomatge' proveïdes de dues cames i dos braços. En la mitologia grega destaca la Hidra de Lerna, un monstre aquàtic amb forma de serp policéfala, amb nombrosos caps (entre 3 i 100, segons diferents fonts) i alè verinós, a la qual Hèracles va matar en el segon dels seus dotze treballs.

A l'Europa medieval l'estudi dels dracs va ser una branca de les ciències físico-naturals. Presentaven les seves figures dissecades i les venien a uns preus increïbles. El cas més famós es remunta al segle XVI, quan es convidava al púbic a veure una Hidra de Lerna dissecada de set caps, amb una corona daurada en cadascuna d'elles. En realitat la hidra va ser cosida amb pell de peixos i recreada amb caps de micos amb els cabells ben tallat.

El museu Darwin també presenta tot tipus d'animals dissecats que en la seva època es consideraven parents dels dracs, com les iguanes, per exemple. També ofereix imatges d'aquests éssers mitològics tal com els veien els científics i artistes dels segles XVII i XVIII, exposant-hi els llibres més antics de la seva col · lecció. La 'estrella', sens dubte, és 'la Història animalium' ('La història dels animals') de Conrad Gesner. L'obra del naturalista suís datada en els anys 1551-1558, està considerada el principi de la zoologia moderna i compta amb una descripció de dracs acompanyada amb il·lustracions.

Des de fa milers d'anys, els xinesos assignen un animal a cada any basant-se en un cicle del calendari lunar de 12 anys. El drac és el cinquè animal del cicle, després del ratolí, el bou, el tigre i el conill, i va seguit de la serp, el cavall, l'ovella, el mico, el gall, el gos i el porc.

Poques bèsties mitològiques desperten més debats a la Xina que el drac, ja que segons les llegendes, els xinesos són els seus descendents.

Tradicionalment, a la Xina, el drac és considerat un símbol dels poders auspicis que controlen l'aigua, les pluges, els huracans i les inundacions. Els emperadors de l'antiga Xina utilitzaven el drac com tòtem del poder imperial.